Liberal ( ) 1874) 7.1. La primera guerra carlina 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) 7.3.

Transcripción

1 Tema 7. La configuració de l Estat l Liberal ( ) 1874) 7.1. La primera guerra carlina 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) 7.3. L articulacil articulació del liberalisme 7.4. Els moderats al poder 7.5. La Revolució de El Sexenni democràtic 7.6. La monarquia d Amadeu d de Savoia ( ) 1873) 7.7. La Primera República 1

2 7.1. La primera guerra carlina Enfronta isabelins partidaris d Isabeld carlins partidaris de Carles lluita entre l Antic l Règim R i el liberalisme Carlins tradicionalistes i antiliberals defensen la religió i el foralisme base social: noblesa rural, Església, sia, part dels pagesos Isabelins liberals defensen la propietat, llibertat i individualisme base social: alta noblesa, burgesia, classes populars, part dels pagesos 2

3 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) Les revoltes de 1835 i l arribada l dels progressistes al poder La destrucció de l AR va anar lligada a la guerra carlina Isabel, menor d edat d regència de M. Cristina M. Cristina governa amb els liberals més m s moderats els progressistes revolta de 1835 arriben al poder Mendizábal 3

4 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) Les reformes progressistes ( ) 1837) Objectiu desmantellar l Antic l RègimR a) dissolució del règim r senyorial els senyors perden les atribucions jurisdiccionals els senyors conserven les propietats abolició dels delmes b) desvinculació supressió de mayorazgos les terres es poden vendre (són n una mercaderia més) m c) desamortització confiscació i venda en subhasta de les terres de l Esgll Esglésiasia es podien comprar en metàl lic lic o amb títols t tols del Deute pretén: reduir el deute, aconseguir diners per a la hisenda, crear una base social que defensi el liberalisme 4

5 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) Les reformes progressistes ( ) 1837) d) liberalització de l economial - abolició de la Mesta - llibertat d arrendaments d agraris - llibertat de preus - llibertat de comerç interior 5

6 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) La Constitució del 1837 progressista (amb trets moderats) sobirania nacional àmplia declaració de drets ciutadans divisió de poders no confessionalitat de l Estatl Corts bicamerals Congrés s i Senat Rei molts poders poder moderador, vet de lleis, capacitat de dissoldre les Corts sistema electoral censatari només s poden votar els que tenen un mínim m de renda 6

7 7.3. L articulacil articulació del liberalisme Partits polítics: moderats i progressistes Instauració liberalisme aparició de partits polítics Moderats terratinents, grans comerciants, alta noblesa, alt clergat, exèrcit, intel lectuals lectuals conservadors defensen: propietat privada limitar els drets individuals i sobretot els col lectius lectius sobirania compartida entre Corts i rei centralisme sufragi censatari restringit confessionalitat catòlica de l Estatl Progressistes sectors burgesos i urbans defensen: propietat privada amplis drets individuals i col lectius lectius sobirania nacional (predomini de les Corts sobre el rei) enfortiment dels poders locals sufragi censatari ampli no confessionalitat de l Estatl 7

8 7.3. L articulacil articulació del liberalisme El pes de l exl exèrcit Exèrcit presència constant en la vida política única institució sòlida de l Estat l liberal encarregat de controlar l ordre l públicp màxima autoritat en els estats d excepcid excepció principal beneficiari dels recursos de l Estatl Comporta la militarització de la vida política NO era un sistema polític militar l exèrcit donava suport a iniciatives moderades o progressistes per canviar el govern 8

9 7.4. Els moderats al poder ( ) 1868) Configuració del règim r moderat 1843 majoria d edat d d Isabel d II bases del règim r liberal conservador Constitució de 1845 sobirania conjunta del rei i les Corts àmplia declaració de drets, però poc respectats sufragi censatari molt restringit (1% població) Relacions amb l Esgll Esglésiasia exclusivitat de la religió catòlica Concordat amb l Esgll Església sia (1851) suport a Isabel II Centralització i uniformització política i administrativa enfortiment dels governadors civils reforma fiscal (1845) plans d estudis d únics i sistema unificat de pesos i mesures 9

10 7.4. Els moderats al poder ( ) 1868) Configuració del règim r moderat Llei d Administracid Administració Local (1845) alcaldes nomenats pel rei o el governador civil es crea una estructura jerarquitzada i piramidal Codi Penal (1851) Control de l ordre l públicp governadors militars i capitans generals eren la màxima autoritat creació de la Guàrdia Civil (1844) 10

11 7.4. Els moderats al poder ( ) 1868) El Bienni Progressista ( ) 1856) 1854 pronunciament militar progressista [cap de govern Espartero] Actuació econòmica [Madoz[ Madoz] desamortització terres de l Estatl de l Esgll Església, sia, dels Ajuntaments (béns propis i comuns) Llei General de Ferrocarrils (1855) regula la construcció 11

12 7.5. La revolució de El Sexenni democràtic Les causes de la revolució a) Factors econòmics Crisi financera les accions ferroviàries ries no eren rendibles això arrossega el valor del Deute Públic P i de les accions bancàries el valor de les accions s enfonsas Crisi industrial la Guerra de Secessió als EUA augmenta el preu del cotó ( fam de cotó ó ) contracció de la demanda per crisi de subsistències les empreses tanquen augment de l aturl Crisi de subsistències encariment del blat per males collites fam i misèria b) Factors polítics L oposició unifica les seves accions (Pacte d Ostende,, 1866) objectiu bàsic b acabar amb el règim r d Isabel d II Progressistes Moderats Demòcrates Unionistes 12

13 7.5. La revolució de El Sexenni democràtic El govern provisional i la Constitució de 1869 Els sectors més m s radicals (dem( demòcrates i republicans) ) que havien participat en la revolta van ser marginats del poder El poder passa a mans d unionistes (Serrano) i progressistes (Prim) 13

14 14

15 7.5. La revolució de El Sexenni democràtic El govern provisional i la Constitució de 1869 Eleccions a Corts constituents victòria de la coalició governamental [progressistes i unionistes] dues minories importants: carlins i republicans 15

16 7.5. La revolució de El Sexenni democràtic La Constitució de 1869 progressista sobirania nacional monarquia com a forma de govern rei pot dissoldre les Corts, però no tét cap poder legislatiu amplíssima declaració de drets sufragi universal masculí independència ncia del poder judicial accés s a jutge per oposició 16

17 7.5. La revolució de El Sexenni democràtic La política econòmica Doble objectiu millorar la situació de la Hisenda acabar d implantar d el capitalisme A través s de les següents ents mesures desamortització del subsòl moneda única: la pesseta liberalitzar els intercanvis exteriors Llei de Bases Aranzelàries ries 17

18 7.6. La monarquia d Amadeu de Savoia ( ) 1873) Un monarca per a un règim democràtic Constitució monarquia democràtica cal buscar un rei Amadeu de Savoia La recerca del rei va dividir la coalició governamental El principal suport d Amadeu va ser el general Prim i Prim va ser assassinat pocs dies abans de la coronació d Amadeu (2 de gener de 1871) 18

19 7.6. La monarquia d Amadeu de Savoia ( ) 1873) L oposició a la nova monarquia Des de l inici l Amadeu I va tenir l oposicil oposició de Moderats Església sia eren fidels als Borbons contraris a l obligacil obligació de jurar la Constitució Gran burgesia la legislació anava en contra dels seus interessos abolició esclavitud a Cuba, regulació treball infantil, jurats mixtos Republicans volien un canvi de sistema polític i social Carlins volen aprofitar el poc suport que tét el rei per arribar al tron 19

20 7.6. La monarquia d Amadeu de Savoia ( ) 1873) Una permanent inestabilitat El regnat d Amadeu d I es va caracteritzar per una constant inestabilitat 1868 revolta a Cuba iniciada pels criolls amb gran suport popular intent de pacte per part del govern espanyol PERÒ els sectors econòmics espanyols s oposen s a cap pacte del conflicte a la guerra Guerra dels Deu Anys 1872 III Guerra Carlina centrada al País s Basc, Navarra i Catalunya mai va ser un perill per al règimr però serà un focus permanent d inestabilitatd 1872 insurreccions federalistes protagonitzades per republicans i anarquistes són n reprimides ràpidament, r però generen inestabilitat 1873 desintegració de la coalició de setembre abdicació d Amadeu I ( ) 20

21 7.7. La Primera República L experiència de la República federal Després s de l abdicacil abdicació d Amadeu I Corts proclamen la República ( ) [PERÒ no eren republicans] Els republicans estan dividits en dos grups unitaris (Castelar) federals (Pi i Margall) model centralitzat de l Estatl poc partidaris de canvis socials model descentralitzat de l Estatl partidaris d àd àmplies reformes socials 21

22 7.7. La Primera República Els problemes de la República juny 1873 eleccions guanyades pels republicans federals Pi i Margall és s elegit president 3 problemes s estén n el conflicte carlí continua la guerra a Cuba esclata el cantonalisme aixecament de ciutats que es proclamen independents (cantons), protagonitzat pels republicans més m s radicals (insatisfets amb les millores) Pi i Margall dimiteix perquè no vol usar l exl exèrcit contra els cantons És s substituït t per Salmeron inicia l accil acció militar contra els cantons Salmeron dimiteix perquè no vol signar les penes de mort que imposa l exèrcit als cantonalistes És s substituït t per Castelar - no tét majoria a les Corts - suspèn n el Parlament i governa autoritàriament riament - dóna amplis poders als militars per mantenir l ordrel 22

23 Presidents de la I República Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Nicolás Salmerón Emilio Castelar 23

24 7.7. La Primera República La fi de l experil experiència republicana Gener de 1874 s obren les Corts i Castelar ha de dimitir Per evitar un govern de federalistes cop d Estat d de Pavía tancament del Parlament dictadura militar (Serrano) Mentre els borbònics conspiren per retornar la monarquia en la figura d Alfons, d fill d Isabel d II 2 passos abdicació d Isabel II (1870) manifest de Sandhurst (1874) (Alfons accepta una monarquia parlamentària) ria) Cop d Estat d de Martínez Campos a Sagunt proclama Alfons XII rei d Espanyad 24