La crisi de l Antic Règim ( ) 2n de Batxillerat

Transcripción

1 La crisi de l Antic Règim ( ) 2n de Batxillerat

2 Fets del 2 de maig de 1808

3 Cronologia i etapes Carles III Despotisme il lustrat Carles IV Invasió napoleònica Josep Bonaparte La Guerra del Francès Cadis: primera experiència liberal Ferran VII Absolutisme Trienni liberal

4 La família de Carles IV (Francisco Goya y Lucientes, ).

5 1. El regnat de Carles IV ( ) Es caracteritza per la presència de No durà a terme reformes il lustrades (1789) Manuel de Godoy ( ) Els principals fets històrics D aquest període La Guerra Gran ( ) contra França (pau Basilea) Pau de Basilea (1795) i Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos (col laboració armada contra Gran Bretanya). Guerra contra Gran Bretanya i derrota de Trafalgar (1805) provoca Crisi econòmica Malestar social i rebuig a Godoy

6 La Guerra Gran ( ) Causes Manuel Godoy, cap del govern (impopular) Té por a les idees revolucionàries franceses Posa fre a les reformes anteriors L execució de Lluís XVI i els conflictes subsegüents. Conseqüències Pèrdues materials i demogràfiques Evidencia la crisi del model absolutista Pau de Basilea (1795) Subordinació a França a partir d aquest moment.

7 1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV ( ) (I). Continua la tasca de Carles III (Despotisme Il lustrat), però congela les reformes il lustrades per l esclat de la Revolució Francesa i la por a que arribi a Espanya Entre 1792 i 1795 declara la guerra a França, amb derrotes constants (Pau Basilea 1795) A partir de 1796, el primer ministre Godoy signa aliances amb França (Tractat de San Ildefonso), especialment amb Napoleó (1799), i ajuda a França contra Anglaterra, amb derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la pèrdua del control de les colònies americanes Godoy enceta una sèrie de reformes contràries a l església i la noblesa: desamortització, reducció del poder de la Inquisició, protecció d artistes i intel lectuals, intent de reforma fiscal,... es guanya forts enemics interns (església, noblesa) Espanya passa per una crisi econòmica i financera molt greu pels deutes acumulats de governs i guerres anteriors, les despeses en les guerres que hem vist i la pèrdua del control del mercat colonial americà, a més de les males collites periòdiques i el fracàs de tota reforma fiscal El deute cada vegada és major (préstecs i vals reials) i Godoy fa reformes encaminades a augmentar els ingressos (desamortització de terres de l església i augment dels impostos), que provoquen el descontent de la noblesa i l església per una part i del camperolat per l altra, produint-se motins i revoltes

8 1. EL REGNAT DE CARLES IV ( ) (II). El 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napoleó el tractat de Fontainebleau: els exèrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal a canvi de repartir-la en tres parts: una per a França, altra per a Espanya i altra per a Godoy Procés d El Escorial (1807): el príncep d Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a treure a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert i delata als que havien conspirat junt amb ell per aconseguir el perdó de son pare Motí d Aranjuez (març de 1808): la presència de tropes franceses, el temor a una invasió del país i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un motí a Aranjuez (on es trobava el rei al palau) que força la sortida de Godoy del govern i l abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII) Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

9 1.3. La monarquia de Josep I ( ). Carles IV demana ajuda a Napoleó, qui crida a Carles i Ferran a Baiona A Baiona, Ferran tornà a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favor de Napoleó (Abdicacions de Baiona, 1808), qui nomena rei d Espanya al seu germà Josep I Bonapart ( Pepe Botella ) i convoca Corts Napoleó i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: l Estatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb l Antic Règim (igualtat de tots els espanyols davant la llei, impostos per a tots, abolició de la Inquisició,...) i anava acompanyada de desamortització, desvinculació i fi del règim senyorial "Españoles: después de una larga agonía vuestra nación iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todos sus derechos a la corona de España. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechos eternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarquía es vieja; mi misión es renovarla; mejoraré vuestras instituciones, y os haré gozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentéis quebrantos, desórdenes y convulsiones. Españoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quiero asegurarme por mí mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondré todos mis derechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizándoos al mismo tiempo una constitución que concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Españoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros últimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria. Napoléon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.

10 2. LA GUERRA DEL FRANCÈS ( ). patriotes Les actituds davant l ocupació Poble sense ideologia Lluiten contra l invasor estranger Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal Il lustrats Volen Ferran VII, però amb un programa de reformes Noblesa, Església Volen tornar a l Antic Règim amb Ferran VII Afrancesats: Intel lectuals Creien en les reformes liberals del nou règim Alts funcionaris Part de la noblesa

11 2. La guerra del Francès ( ) (II). Davant la nova situació, la societat espanyola es divideix en dos grups Els afrancesats, una minoria d intel lectuals il lustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes necessàries per acabar amb l Antic Règim i modernitzar el país sense necessitat d una revolució liberal El front patriòtic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesa i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i l Antic Règim amb els seus privilegis; il lustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revolució liberal parlamentària que acabés amb l Antic Règim; i la majoria de la població, que veia l exèrcit francès com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII

12 2.2. El desenvolupament de la guerra (I): els orígens (maig, 1808). Davant el caos i l absència del rei en Madrid (estaven a Baiona), la població de la capital es revolta contra l exèrcit francès i el general Murat reacciona amb una violenta repressió Les notícies d aquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el país i l organització d una resistència popular, començant la guerra La població s organitza en Juntes Ciutadanes d Armament i Defensa que es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central més tard Amb un desavantatge militar clar front a l exèrcit francès, els patriòtics utilitzen la resistència en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten l oponent) i la guerrilla (atacs espontanis i sorprenents amb retirada immediata) Els patriòtics espanyols rebran l ajuda de portuguesos i anglesos

13 2.2. El desenvolupament de la guerra (II): les fases. 1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que l exèrcit francès és incapaç d avançar des de Barcelona cap al sud i l interior (Bruc), no pot arribar a València des de Madrid i és derrotat a Bailén en el seu intent d ocupar Andalusia replegament a la submeseta Nord i la vall de l Ebre, abandonant Madrid 2a fase (novembre 1808 juny 1812): reacció francesa amb l arribada de Napoleó amb noves tropes, avançant amb victòries constants contra patriòtics i anglesos (Saragossa, Tudela, Uclés, Talavera, Ocaña,...) l exèrcit francès controla tota la península, excepte Cadis, i els patriòtics es centren en els atacs de les guerrilles 3a fase (juny 1812 desembre 1813): les dificultats a Rússia obliguen Napoleó a desplaçar allí una part de l exèrcit, situació que aprofiten els patriòtics i anglesos (Wellington) per vèncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de l exèrcit francès, derrotat novament a San Marcial (1813) Napoleó negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valençay, desembre 1813)

14 Mapa pàgina 34.

15 Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

16 3. La formació de les Corts. Les Juntes de Defensa trien els seus representants a les Juntes Provincials, i aquestes trien una Junta Suprema Central que reconeix al rei Ferran VII però assumeix l autoritat en la seva absència, fugint de Madrid a Sevilla i Cadis El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol, nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres L elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent substituïts per persones que vivien a Cadis Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposició per part dels liberals d una cambra única i vot individual (front a la representació estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la nació i elaboren lleis)

17 3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (I). S imposen les idees liberals per a acabar amb l Antic Règim i es decreten la sobirania nacional, la llibertat d impremta, la llibertat de contractació i treball (supressió dels gremis), l abolició de la Inquisició, l inici de la desamortització, la desvinculació,... Destaquen els dos decrets de dissolució del feudalisme: el senyoriu jurisdiccional queda suprimit i el senyoriu territorial passa a ser un contracte entre particulars en virtut de la propietat privada capitalista (qui demostra la propietat?)

18 3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (II). La Constitució del 1812 Coneguda com La Pepa, és la primera constitució espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX Es tracta d un pacte entre la burgesia liberal i sectors absolutistes i de l Antic Règim (reconeixement dels drets de l església catòlica) Característiques Sobirania nacional Àmplia declaració de drets (igualtat legal, propietat privada, de petició, llibertat civil, llibertat d impremta, garanties processals,...) Igualtat per als territoris americans Divisió de poders Dret de vet del monarca Corts unicamerals Sufragi universal masculí i indirecte Creació d un exèrcit nacional: servei militar obligatori Ensenyament primari públic i obligatori Confessionalitat catòlica de l Estat

19 3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (III). Aquestes lleis sols estaran en vigor fins 1814 i no a tot el territori, però seran recuperades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837 Per tant, tota la legislació de Cadis marca el camí del liberalisme que seguirà Espanya durant tot el segle, però en lluita amb un Antic Règim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis

20 El regnat de Ferran VII ( )

21 4.- El Regnat de Ferran VII ( ) S inicia amb El Manifest dels perses Petició a Ferran VII (Retornar a l Antic Règim) Coincideix amb Retorn de l Absolutisme a tota Europa Ferran anul la la Constitució de 1812 Provoca Aixecaments militars liberals Com el del Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) Trienni liberal liberal (1820 ( ) 23) Que dóna lloc al Però... Consisteix en un Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812) -Debilitat dels liberals -Oposició absolutista i dels pagesos -Intervenció de la Santa Aliança Provoca la Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (Duc d Angulema) Dècada ominosa (1823 ( ) 1833) Retorn a l absolutisme 10

22 4.- El Regnat de Ferran VII ( ) Dècada ominosa ( ) Es caracteritza per També intenta Repressió i depuració política contra els liberals Reformisme il lustrat (Riego, Mariana Pineda...) Però... Neix Isabel i provoca La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827) (Reialistes, absolutistes radicals) Que anul la la Ferran VII Proclama la Pragmàtica sanció Llei Sàlica A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà Carles (absolutista) 11

23 5.- El Regnat de Ferran VII ( ) La independència de les colònies americanes ( ) Les colònies americanes Van prendre Consciència d identitat pròpia A causa de Marginació dels criolls Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l exèrcit Monopoli comercial espanyol Aquesta consciència d identitat, l exemple de la independència americana i l ajuda britànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions Etapes de la independència Juntes de govern Insurreccions Insurreccions ofegades per Ferran VII Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...) L any 1824 La batalla d Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols 12

24 5.- El Regnat de Ferran VII ( ) La independència de les colònies americanes ( ) Conseqüències per a la Corona Espanyola Pèrdues econòmiques Pèrdua de prestigi mundial Mercats colonials Matèries primeres Pèrdua d influència internacional 13

25 5.- El Regnat de Ferran VII ( ) La independència de les colònies americanes ( )

26 Esquemes-resum

27 1. ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME). ANTIC RÈGIM LIBERALISME (CAPITALISME) POLÍTICA SOCIETAT ECONOMIA -Monarquia absoluta. -Sobirania reial: el rei té els tres poders. -Estat patrimonial i propietat de la Corona (súbdits). - Societat estamental (per naixement), dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...). - Economia fonamentalment agrària. - Obstacles al comerç i circulació de béns immobles (propietat vinculada o amortitzada). - Economia i monopolis senyorials. - Els gremis controlen la producció artesanal. - Sobirania nacional (sufragi). - Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans. - El rei ha de jurar la Constitució (no està per damunt d ella). - Divisió de poders. - Societat de classes (per riquesa): burgesia i proletariat. - Activitat econòmica lliure (oferta i demanda). - Desamortització i desvinculació de les propietats. - Abolició dels monopolis i supressió dels gremis llibertat de producció, circulació i contractació.

28 Esquema- resum La crisi de l Antic Règim ( ) 1. La crisi del regnat de Carles IV ( ) i 2. La Guerra d Independència o del Francès ( ) l absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F La Guerra del Francès (de la Independencia) ( ) declarada per acaba amb porta a la derrota de Trafalgar (1805) la Guerra Gran (de la Convención) ( ) Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès l aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) precedida per divideix la població espanyola destaca -2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s escampa per tot el país -constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas -primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) -annexió de Catalunya a l Imperi francès (I-1812) -canvi del curs de la guerra amb l ajut d Anglaterra -XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d Espanya per part dels francesos agreujament crisi econòmica i hisendística segons acorda Tractat de Fontainebleau (1807) -consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d A) -conquesta i repartiment de P entre F i E -un principat per a Godoy (primer ministre) afrancesats (alts funcionaris, intel lectuals, part noblesa) patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) pretenen aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió seguit de motí a Aranjuez (III-1808) -destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran -queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d ambdós en l Emp. -nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona patriotes liberals (burgesia, intel lectuals il lustrats, sectors liberals) aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberalparlamentari

29 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d absolutistes; Antoni de Capmany) La Junta Suprema Central convoca formades per Corts a Cadis (s obren el IX-1810) aproven pretenen diverses lleis Constitució (19-III-1812) eliminar les traves de l Antic Règim i ordenar l Estat com un règim liberal: -supressió senyories jurisdiccionals -llibertat de treball -anul lació dels gremis -unificació del mercat -abolició de la Inquisició -inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals drets del ciutadà: llibertats d impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat altres: reorganització de l administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l Estat, etc. destaca unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda) organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: -poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l exèrcit) -poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) -poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos,...)

30 4. El regnat de Ferran VII ( ) (1) es divideix en El regnat de Ferran VII representa l inici d un llarg període d enfrontament entre la defensa de l absolutisme i la del liberalisme sexenni absolutista ( ) anul la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses) restauració de l AR gairebé del tot aprofita destaca -dura repressió contra els dirigents liberals -inicis de l oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya,...) la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança degut a pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d aldarulls populars i liberals a les principals ciutats porta a -nou govern, amnistia, eleccions -acceptació Constitució per part del rei destaca -restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial -noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l exèrcit, disminució delme -modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional trienni liberal ( ) pateix dificultats monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes pagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seu entre liberals: moderats i exaltats

31 4. El regnat de Ferran VII ( ) (2) es divideix en El regnat de Ferran VII es complica amb dècada ominosa ( ) problemes econòmics pateix divisions polítiques comença amb comporta intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) restauració de l absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l administració i l exèrcit recolzen -casament amb Maria Cristina -Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica -neix Isabel destaca la qüestió successòria porta tant camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) absolutistes moderats entre intransigents o apostòlics restauració insuficient de l absolutisme (no s ha reposat la Inquisició, s han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d alguns liberals a l administració,...) descontents per 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia contra afavoreix acceptat per no acceptat per apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) rebutjat per agrupats al voltant de organitzen Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor inicia Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (> homes) aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei

32 5. La independència de l América hispànica -l exemple dels USA -el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents El regnat de Ferran VII viu -primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) -batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) motivat per el procés d independència de l Amèrica espanyola ( ) destaca desenvolupament d una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions,...) aprofita produeix coneix les idees de la Il lustració critica -discriminació respecte als càrrecs -impostos i càrregues -control del comerç -l esfondrament de l aparell polític espanyol degut a la invasió francesa -la crisi política produïda pel retorn a l absolutisme -la manca de diners i tropes de la monarquia -nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials -aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits -pèrdua de pes polític internacional -pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola -parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) -retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)