1.- Cronologia i etapes. Regències. Mª Cristina Espartero. Monarquia democràtica. Amadeu I. Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "1.- Cronologia i etapes. Regències. Mª Cristina Espartero. Monarquia democràtica. Amadeu I. Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines"

María Mercedes Villalba Calderón
hace 6 años
Vistas:

1 1.- Cronologia i etapes Període liberal Període democràtic Regències El regnat d Isabel II Sexenni revolucionari 1840 Mª Cristina Espartero Les principals característiques del període liberal Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i progressistes 1868 Monarquia democràtica Amadeu I Primera República Procés d industrialització a Catalunya

2.- Els inicis de l Estat liberal 1833-1843 (Les Regències) En aquest període La mort de Ferran VII provoca Carles V Guerra dinàstica Es passa de l absolutisme al liberalisme Maria Cristina serà la

2 2.- Els inicis de l Estat liberal (Les Regències) En aquest període La mort de Ferran VII provoca Carles V Guerra dinàstica Es passa de l absolutisme al liberalisme Maria Cristina serà la Regent, substituïda per Espartero Isabelins contra carlins 2 Les guerres carlines Guerra ideològica Liberals contra absolutistes Es desenvolupa a: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i 1ª: País Valencià Els carlins volen recuperar els furs i van contra el centralisme liberal Tenen el suport dels pagesos i l església. Zones rurals. Els carlins tenen exèrcit dèbil. Divisió: Zumalacàrregui, Cabrera, Benet Tristany La mort de Zumalacárregui. Abraçada de Bergara (Maroto i Espartero) 2ª: Guerra dels Matiners (Catalunya) 3ª:

3 2.- Els inicis de l Estat liberal (Les Regències) La Regència de Maria Cristina ( ) 1834 Martínez de la Rosa Liberalisme moderat però Reformes Econòmiques Estatut Reial (1834) Òrgans consultius Legislatiu Dissoldre els gremis Llibertat de comerç Corona Bicameral Estament Próceres Estament Procuradores (Sufragi restringit) 3 Les dificultats econòmiques Provocades per Les guerres carlines L epidèmia de còlera de 1834 Van provocar l arribada al poder de Mendizábal 1835

2.- Els inicis de l Estat liberal 1833-1843 (Les Regències) La Regència de Maria Cristina (1833-1840) 1835 Mendizábal Liberal progressista Reformes Crea les milícies nacionals Aboleix la Mesta Crea

4 2.- Els inicis de l Estat liberal (Les Regències) La Regència de Maria Cristina ( ) 1835 Mendizábal Liberal progressista Reformes Crea les milícies nacionals Aboleix la Mesta Crea les diputacions provincials El decret de les DESAMORTITZACIONS 1836 Es pretén Consistia en Reforma agrària Buscar recursos per a guanyar la guerra carlista Buscar la creació d un grup social de suport a Isabel Subhasta pública (Terres de l Església i comunals) Beneficia els terratinents Perjudica els pagesos 1836 El radicalisme progressista El pronunciamiento de la Granja 4 I es crea la Constitució de 1837

2.- Els inicis de l Estat liberal 1833-1843 (Les Regències) La Regència d Espartero (1840-1843) Es caracteritza per ser Progressista, militar, autoritari lliurecanvista Provoca la Crisi a la

5 2.- Els inicis de l Estat liberal (Les Regències) La Regència d Espartero ( ) Es caracteritza per ser Progressista, militar, autoritari lliurecanvista Provoca la Crisi a la indústria catalana I per tant Oposició de la burgesia catalana La crisi provoca 1842 aixecaments a Barcelona Espartero respon amb Bombardeig i repressió a Barcelona 1843 Jamància (democràtica i republicana) Que acaba amb un Això provoca el Desprestigi d Espartero Pronunciament moderat amb Narváez 5 Narváez

3.- El regnat d Isabel II (1843-1868) Els partits liberals Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes,

6 3.- El regnat d Isabel II ( ) Els partits liberals Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesa Altres partits Moderats i progressistes Sobirania nacional (Parlament) Isabel II Sufragi restringit, però més ampli Llibertat de premsa Milícies nacionals Limitació del poder de la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans, Partit demòcrata (1849) Unió Liberal (1854) Sufragi universal Llibertat individual i instrucció pública Leopold O Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes) 6 La dècada moderada ( ) Bienni progressista ( ) Unió liberal i moderada ( ) Es caracteritza Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar

7 3.- El regnat d Isabel II ( ) La dècada moderada ( ) Narváez Crea la representa Ordre social, control, autoritarisme Constitució de 1845 conservadora crea Guàrdia Civil Reformes i canvis en l època dels moderats Organització administrativa de l Estat liberal Creació de províncies i governadors civils Canvis en l ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano) Modernització de l administració pública (concursos de mèrits i antigüitat Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de Acords amb l Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà) 7

8 Característiques de l època O Donnell 3.- El regnat d Isabel II ( ) Bienni progressista ( ) Esdevé a causa d un Pronunciament: Vicalvarada torna Espartero Llei de ferrocarrils (1855) Desmortitzacions civils de Madoz (1855) Llei bancària (1856): permet crear societats de crèdit i bancs Constitució de 1856 Unió liberal i moderada ( ) S imposa El general O Donnell Època d estabilitat i creixement fins el 1866 Constitució de 1845, interrupcions desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres... Prestigi internacional: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Guerres i campanyes 8 Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina Aquesta situació provoca El pacte d Ostende (1866)

9 4.- Economia i societat Època de grans canvis en les estructures econòmiques Canvis en l agricultura Reforma fiscal (1845): simplificar nombre d impostos Unificació de pesos i mesures (1849) Figuerola: La pesseta com a moneda única i Reforma aranzelària (1869) Venen precedides per Reformes liberals A Catalunya Propietat mitjana... però Supressió drets senyorials Lleis de desamortitzacions A causa de provoca Masoveria, parceria o rabassa morta Noves tècniques de conreu Especialització de conreus Noves eines, adobs, canals, ampliació d àrees de cultiu... Fruiter, vinya (vi i aiguardent per l exportació) Augment de la producció agricultura de mercat 9

4.- Economia i societat Inici de la industrialització catalana Industrialització catalana El seu nucli va ser Tèxtil i cotonera Es situa A la costa Vapors A l interior Colònies Afavorida per Augment

10 4.- Economia i societat Inici de la industrialització catalana Industrialització catalana El seu nucli va ser Tèxtil i cotonera Es situa A la costa Vapors A l interior Colònies Afavorida per Augment demogràfic Transformacions agrícoles provoquen provoca Excedent d aliment Demanda productes industrials Capitals per invertir Fàbriques indianes Demanda i mà d obra Berguedanes (filadores manuals) Indústria rural(artesanal) Necessitat de carbó i amb els telers mecànics (selfactines) Hidràuliques Tradició industrial Depenia Capital familiar (Güell, Girona, Muntadas etc...) 10 provoca Transformació urbana Nous barris (Ildefons Cerdà, Eixample)

4.- Economia i societat en l època isabelina Inici de la industrialització catalana Tenia unes dificultats Un mercat espanyol poc articulat, poca demanda Inestabilitat política (perjudici del

11 4.- Economia i societat en l època isabelina Inici de la industrialització catalana Tenia unes dificultats Un mercat espanyol poc articulat, poca demanda Inestabilitat política (perjudici del lliurecanvisme) Poca inversió (deficiències financeres, fallida de 1866) La nova societat: burgesos i proletaris Transformacions econòmiques i canvis socials Provoquen el canvi D una societat estamental A Una societat de classes industrial Classes dirigents destaca Noblesa terratinent, Burgesia industrial i financera. Burgesia industrial catalana Associacions Institut industrial a Catalunya Control polític Liberals moderats (proteccionistes) 11 Interés cultural Liceu (1847) L Ateneu de Barcelona (1860)

12 4.- Economia i societat en l època isabelina La nova societat: burgesos i proletaris Proletariat Condicions laborals dures provoquen Jornada laboral llarga, salaris baixos, higiene deficient, Primeres organitzacions Bullangues o revoltes 1840 Societat de Protecció Mútua de Teixidors de cotó de Barcelona 1842 es creen les primeres cooperatives de consum i producció Pagesia (influència de Fourier i Cabet) La gran majoria Pateixen els canvis del liberalisme 12

13 5.- El sexenni revolucionari La revolució de 1868: La gloriosa A causa de Crisi econòmica de 1866 Desprestigi monàrquic i moderat I el Pacte d Ostende de 1866 provoca un Es tracta d una Cop d Estat amb Serrano, Topete i Prim Revolució popular i burgesa i democràtica provoca L exili d Isabel II A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques (Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos) Substituïda per un Govern provisional (Serrano) S elabora la convoca Eleccions parlament Guanyen els monàrquics i el general Prim 13 Constitució de 1869 característiques Monarquia constitucional Divisió de poders Drets dels ciutadans Sufragi universal

5.- El sexenni revolucionari El regnat d Amadeu I (1870-1873) Una monarquia amb problemes 11 de febrer de 1873 Abdicació d Amadeu I Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i

14 5.- El sexenni revolucionari El regnat d Amadeu I ( ) Una monarquia amb problemes 11 de febrer de 1873 Abdicació d Amadeu I Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes Amadeu I Les corts proclamen La primera república ( ) Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) Es caracteritza Inestabilitat política Divisió dels republicans Unitaris i federalistes Dues etapes 1ª etapa: República federal 14 S aprova la nova Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Constitució de 1873 Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba

5.- El sexenni revolucionari La primera república (1873-1874) 2º etapa: República unitària Nicolàs Salmerón Nous presidents Emilio Castelar dificultats Eliminació del federalisme Autoritarisme

15 5.- El sexenni revolucionari La primera república ( ) 2º etapa: República unitària Nicolàs Salmerón Nous presidents Emilio Castelar dificultats Eliminació del federalisme Autoritarisme Reforç de l exèrcit provoquen Cop d Estat del general Pavía (Dictadura militar) Que dóna lloc al Cop d Estat de 15 Martínez Campos ( a Sagunt) El qual Proclama Alfons XII nou rei d Espanya Alfons XII

Documentos relacionados

Los inicios del estado liberal liberal Las regencias. Carlos M. Isidro

Los inicios del estado liberal liberal 1833-1843 Las regencias Características generales de esta etapa: En esta etapa El poder pasa a manos de los liberales Moderados Progresistas Escalada de conflictos