UNITAT 1 LA REVOLUCIÓ LIBERAL

Transcripción

1 UNITAT 1 LA REVOLUCIÓ LIBERAL 1. La Constitució de 1812 i la revolució Liberal 1.1. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA. Motí d Aranjuez. (març de 1808) Abdicació de Carles IV. Destitució de Godoy. Abdicacions de Baiona. (maig de 1808) Cessió de la corona a favor de Josep I Bonaparte. Convocatòria a Corts a Baiona. (juliol) Redacció de l estatut de Baiona (1a. Constitució) Aixecament popular a Madrid ( 2 de maig de 1808 ) Repressió a Madrid Inici de la guerra. Inici del procés revolucionari 1a Fase de la guerra. (1808) - Insurgència popular Móstoles, Sevilla, Valladolid, Oviedo, València, Saragossa, Cartagena, Girona Pèrdua de poder de les institucions de la monarquia Creació de juntes d armament i defensa. Junta suprema central governativa. - Militarment. L exèrcit francès ocupà el país. (Murat) Resistència popular en forma de partides guerrilleres i defensa de les ciutats. Enfrontament armat i victòria de Castaños a Bailen (juliol 1808) 2a Fase de la guerra. ( ) -Napoleó i la grande armée ( homes) intervenen i dominen la Península (finals de 1808) -Guerra de desgast Partides guerrilleres (Espoz y Mina, el cura Merino, el Empecinado 3a fase de la guerra ( ) - Excessiu desplegament de l exèrcit francès contínuament fuetejat per la guerrilla. - Napoleó retira tropes per les dificultats al front rus. - Gran Bretanya ( Wellington) intervé des de Portugal contra l exèrcit francès. (1812) - Victòria decisiva de Wellington a Arapiles (1812). Retirada Francesa de Madrid. - Persecució dels francesos: Derrotats a Vitòria i a San Marcial (1813). Napoleó i Ferran VII signen el Retirada de l exèrcit francès. (1814)

2 1.2. LES CORTS DE CADIS. Procés revolucionari: pèrdua de control polític de les autoritats de la monarquia: Junta de Govern i Consell de Castella Juntes d armament i defensa Les juntes provincials. La Junta Suprema central governativa. convocà al 1810 Corts a Cadis. Divisió ideològica. Afrancesats: il lustrats reformistes, partidaris de la monarquia autoritària. Jovellanistes : reformistes partidaris d una constitució limitada i basada en la tradició. Liberals: partidaris de la sobirania nacional, constitucionalistes, unicameralistes. Absolutistes : partidaris del manteniment de l antic règim i de la monarquia absoluta Procedència dels diputats. Un delegat per cada habitants. Refugiats a Cadis. - Socialment: predomini del tercer estat. - Ideològicament: majoria liberal il lustrada. Composició de les corts. Eclesiàstics. 97 Advocats: 60 Funcionaris públics: 55 Militars: 37 Nobles, comerciants, propietaris..:59 Components destacats : Muñoz Torrero, Jovellanos, C. de Toreno, Martínez de la Rosa... Creació de comissions preparatòries. Caràcter de les corts: La constitució de 1812: Caràcter constituent. Vot individual dels diputats (no per braços). Unicameral (Promulgada el 19 de març de La Pepa ) Sobirania nacional. Monarquia constitucional com a règim polític. Divisió de poders (legislatiu: compartit entre corts i rei; executiu: el rei; judicial: els tribunals). Proclamació del catolicisme com a religió de l Estat. Sufragi universal masculí indirecte. Igualtat dels ciutadans davant la llei. Supressió del règim senyorial. Reconeixement de drets bàsics: Premsa, impremta, expressió, vot... Tasca legislativa de les corts de Cadis: Extinció dels gremis Llibertat de comerç i circulació de productes. Expropiació dels béns dels convents. Abolició dels senyorius. Supressió de privilegis del clergat i de la noblesa. Llibertat de premsa i d impremta. Abolició del tribunal de la Inquisició. Vigència: del 1812 al 1814 en què Ferran VII la declararà abolida, nul la i sense efecte. 3

3 1.3. Conseqüències de la Guerra del Francès. Agreujament del retard de la societat espanyola Pèrdues demogràfiques: Pèrdues econòmiques: Repercussions culturals: Conseqüències polítiques: Augment de la subalimentació i de les epidèmies. Mortalitat: espanyols; francesos aproximadament. Exili: famílies d afrancesats i liberals abandonen el país. Destrucció d edificis, camps, fàbriques i comunicacions. Accentuació del dèficit financer de la hisenda espanyola. Cessament del comerç amb l Amèrica espanyola. Espoliació i destrucció del patrimoni històric i cultural. Exili de molts d intel lectuals. (Goya) Difusió de les idees liberals. La Constitució de Cadis serà referent continuat del liberalisme esp. Difusió d un sentiment patriòtic espanyol. Participació creixent dels militars a la política (pronunciaments). Propagació de la dinàmica revolucionària a l Amèrica espanyola La independència de les colònies americanes: 1.4 La Restauració Absolutista. ( ) Ferran VII retorna a Espanya (22 de març de 1814) Manifestacions d estima i de suport popular. Recolzament dels sectors més conservadors del país: noblesa i clergat. Manifest dels Perses a favor del monarca (69 diputats absolutistes). Part de l exèrcit s ofereix al rei per fer un pronunciament ( Elio a València). A tota Europa s imposa el retorn a l absolutisme ( Congrés de Viena ) Cop d estat del monarca (14 de maig de 1814) Abolició de la constitució: nul la i sense efecte. Anul lació dels decrets de les Corts de Cadis. Reimplantació de la Inquisició. Restabliment dels senyorius. Repressió implacable contra els liberals. Principals problemes del regnat de Ferran VII. Restabliment dels privilegis de la noblesa i el clergat. Crisi de la Hisenda de l Estat. Guerra i emancipació de l Amèrica espanyola. Corrupció i incompetència política Emancipació americana 1810/1815. Formació de Juntes i revoltes. 1815/1818. La reacció espanyola sotmeté els independentistes. 1818/1824. Victòries dels americans i encadenament d independències. Llibertadors : Simón Bolívar, Hidalgo, José San Martín. Reorganització dels sectors liberals - Descontentament generalitzat contra el monarca. - Aparició de societats secretes liberals crítiques i conspiratives. -Pronunciaments: (Espoz y Mina, 1814; Díaz Porlier, 1815; Lacy, 1817; el Triangle; Riego, 1820) 4

4 1.5. El trienni liberal o constitucional. ( ) 1820 gener. - Rafael Riego donà un pronunciament en Cabezas de San Juan i Realitzacions: proclamà la constitució de Davant la passivitat de les autoritats, el pronunciament va ser secundat a diverses ciutats. - Ferran VII proclamà la Constitució i convocà Corts. - Desamortització de certs béns de l església. - Abolició del règim senyorial. - Reforma fiscal. - Supressió dels gremis. - Abolició de la Inquisició. - Creació de les milícies nacionals. - Llibertat de premsa i impremta. - Proclamació de drets i llibertats. Problemes: Base social limitada de suport al govern liberal. Oposició radical dels sectors absolutistes (clergat, noblesa i part del camperolat). Oposició del monarca a les mesures adoptades pels governs liberals. Dificultats per resoldre els problemes de la Hisenda pública. Acceleració del procés d emancipació de les colònies americanes. Context internacional favorable a l absolutisme (Congrés de Viena i Santa Aliança). Exaltats : ampliació de les llibertats públiques. Divisió interna dels liberals Moderats: entesa amb els absolutistes, prerrogatives al rei. Fases del trienni liberal: A) 1820/1822: Governs dels liberals moderats amb Martínez de la Rosa com a cap de govern. - Es produeixen pronunciaments absolutistes. Regència d Urgell (1822). B)1822 /1823 Governs liberals exaltats amb Evaristo San Miguel com a cap de govern. - Radicalització de la política governamental liberal i augment de la resistència absolutista. - Ferran VII reclama l auxili de la Santa Aliança. - Al Congrés de Verona (1822) es decideix la intervenció. - Un exèrcit francès ( fills de Sant Lluís) envaeix el país sense trobar grans resistències. - Reposició de Ferran com a monarca absolut i repressió contra els liberals. 5

5 1.6. La segona restauració absolutista. Ominosa dècada. (1823/1833) - Els cent mil fills de Sant Lluís (Santa Aliança) entren a Espanya sense trobar grans resistències. - Reposició de Ferran com a monarca absolut. - Derogació de la Constitució i de les llibertats públiques. - Repressió contra els liberals i exili cap a Amèrica i Europa. La situació econòmica i social desesperada aconsellen certes reformes: Realitzacions de l absolutisme moderat o reformista: Reformes administratives i econòmiques amb ministres com Cea Bermúdez. Repressió política i manteniment de l ordre per part de la policia dirigida pel ministre Calomadre. La Inquisició ja no serà restablerta. Primers intents de presentació de pressupost per racionalitzar l Hisenda. Liberals - Organitzats en societats secretes conspiratives i romàntiques. - Conspiracions amb participació d exiliats des de l exterior. -Intents de pronunciaments reprimits: Torrijos, Bazán, Mariana Pineda... Oposició Absolutistes radicals - Sectors contraris a les mínimes reformes: Apostòlics. - Concentració entorn al germà del rei: Carles Ma Isidre : Carlins. - Aixecament a Navarra, Castella, la Manxa, a Catalunya: malcontents o agraviats (1827). La qüestió successòria. Antecedents legals - Felip V adoptà la Llei Sàlica abolint la Ley de Partida. - Carles IV promulgà la Pragmàtica Sanció que anul là la Llei Sàlica (1789) - Ferran VII (1830) publicà la Pragmàtica Sanció. Problema successori - Tres matrimonis sense descendència. - Quart matrimoni amb Maria Cristina. Al 1830 neix Isabel amb possibilitats de regnar. Fets: - Apostòlics i ultres aposten pels drets de Carles Maria Isidre i preparen l aixecament. - Maria Cristina defensà els drets d Isabel aproximant-se als liberals. - El 1832 Ferran cau malalt i els absolutistes aconsegueixen l abolició de la Pr. Sanció - Recuperació del rei i restabliment de la Pragmàtica Sanció - El 1833 mort el rei Regència de María Cristina. Insurrecció Carlina. 6

6 Motí d Aranjuez (Carlos IV) Ferran VII Junta de Govern Abdicacions de Baiona Corts Regència Consell de Castella Napoleó Junta Suprema Central de gov. Capitanies generals i audiències Josè I Juntes provincials Autoritats provincials Poble ABDICACIONSDEBAIONA No les accepten Les accepten JOVELLANISTES LIBERALS Constitucionalistes o dotzeanyistes ABSOLUTISTES AFRANCESATS CORTS DE CADIS 7

7 CRONOLOGIA HISTÒRICA. LA CRISI DE L ANTIC RÈGIM Mort de Carles III. Inici del regnat de Carles IV Inici de la revolució francesa. 1789/1791 Pànic de Floridablanca Godoy es anomenat primer ministre: Privanza de Godoy 1793 Guerra contra la França revolucionaria: Guerra de la convenció 1795 Pau de Basilea, entre França i Espanya 1796 Tractat de San Ildefonso: Aliança francesa i espanyola contra Anglaterra 1804 Guerra de les Taronges contra Portugal Desastre naval de Trafalgar 1807 Tractat de Fontainebleau (Repartiment de Portugal). Entrada de tropes franceses per l ocupació de Portugal. Conspiració frustrada de Ferran març - maig Motí d Aranjuez. Abdicació de Carles IV Insurrecció popular a Madrid contra l ocupació francesa. Comença la Guerra de la independència Abdicacions de Baiona i Constitució de Baiona. Formació revolucionaria de juntes de defensa i de la Junta Central Suprema Napoleó controla la pràctica totalitat del territori peninsular Reunió de les corts de Cadis Proclamació de la Constitució de Cadis Fi de la guerra de la independència. Restauració de l absolutisme. Abolició de la constitució de Pronunciament de Riego en Cabezas de San Juan. Es torna a proclamar la constitució de Trienni constitucional 1823 Retorn a l absolutisme. Intervenció del cent mil fills de sant Lluís. Repressió dels lliberals Procés definitiu d emancipació de les colònies americanes Mort de Ferran VII 8

8 2. El regnat d Isabel II ( ). Inestabilitat política Característiques polítiques essencials de l Estat liberal espanyol Insurreccions absolutistes: guerres carlistes al , i Recurs al pronunciament i insurrecions civils per tal de produir canvis de govern. Escassa perdurabilitat del governs de la nació. Marc constitucional poc estable: constitucions de 1812 (recuperada), 1834, 1837, 1845 i1856 Moderats: (Narvàez) Sobirania compartida. Àmplies atribucions de la Corona. Sufragi censatari restringit. Restricció de les llibertats i drets polítics. Estat confessional. Suport de l alta burgesia i grans propietaris. Divisió dels liberals Progressistes : (Espartero) (Prim) Sobirania nacional plena. Sufragi censatari ample. Restricció en les atribucions de la Corona. Llibertats i drets polítics extensos. Certa descentralització de caràcter local. Suport de les classes populars urbanes. Unionistes Demòcrates Republicans Intervencionisme militar. Conservadorisme. - Influència dels militars en la vida política com a conseqüència de les guerres carlines. - Freqüent recurs als pronunciaments, que obligaven a la reina a lliurar el poder a un determinat grup polític. - En general governen els m oderats. El sufragi és censatari molt restringit, les llibertats són bastant limitades. La Corona manté un paper polític molt ample. - Sociològicament predominala població agrícola sense formació política. Les classes econòmicament dominants són l oligarquia financera i agrària. Escassament dinàmica i emprenedora, es trobava lligada, en ocasions, a l antiga aristocràcia. Centralisme. - Es creà un nou sistema d organització provincial, es reforçà la figura del governador r civil, es difongué la castellanització de l Estat a través de l ensenyament i el sistema judicial, etc. - Ineficàcia i corrupció de l administració i de les institucions estatals. Deficiències del sistema educatiu. Manca de representativitat i escassa base social de la classe política

9 2.2. La regència de M. Cristina ( ). Mort de Ferran VII (1833) Carles Ma Isidre no acceptà la successió Aixecament dels carlistes ( ) Successora la seva filla Isabel, menor d edat. Ocupà la regència la seva mare Ma Cristina. La reina va mantenir a Cea Bermúdez com a cap de govern, aquest no inicià les reformes esperades i... nomenament del liberal Martínez de la Rosa. Aprovació d una carta atorgada (Estatut ) Estatut reial. (1834) Caràcter molt conservador i no era una veritable Constitució. No proclamava la sobirania nacional ni la separació de poders ni els drets dels ciutadans. Atorgava al monarca el control absolut de l executiu i una gran influència sobre el legislatiu. Establia un parlament amb molt escasses competències (l aprovació dels pressuposts) Dues cambres Procuradors : sufragi censatari restringit = 0,15 de la població. Cambra dels Procers : elecció del rei = nobles, grans contribuents, eclesiàstics. - Descontentament dels sectors liberals progressistes. - Agreujament de l amenaça carlista (Setge de Bilbao ) el poder als progressistes. (Governs de Calatrava i Mendizábal) Govern progressista Constitució de 1837 Reorganització de l exèrcit. Desamortització de Mendizábal (1836): Expropiació i subhasta de terres del clergat regular. Motí dels sergents de la Granja. = la reina signà la Constitució de Redacció d una nova Constitució (1837) i promulgació de lleis progressistes. Proclamava la sobirania nacional. Reconeixia alguns drets i llibertats. Reservava competències bastant àmplies per a la Corona. Parlament composat de dues cambres. Sufragi censatari. Primera guerra carlista. ( ) o Ideologia ultra-tradicionalista, de sentida religiositat. Base agrària i molt prest foralista. o Incidència a Navarra, País Basc, Catalunya, sud d Aragó, interior de València i zones castellanes o Violència incontrolada entre bàndols irreconciliables: Guerra Civil. o Zumalacárregui destacat general carlí morí al 1835 al segon setge de Bilbao. o Fracassà l ofensiva dels generals Gòmez, Cabrera i el mateix Carles Ma Isidre sobre Madrid. o Èxits de l exèrcit liberal o cristí comandat pel general Espartero. o El general carlí Maroto es desfà dels comandaments carlins més refractaris i signà amb Espartero... o El conveni de Bergara (1839). Fi de la 1a Guerra Carlista. 10 Es va reconèixer les graduacions dels oficials carlins i es respectà els furs del País Basc i Navarra. Gran èxit personal d Espartero que es llançà a la vida política.

10 2.3. La regència d Espartero ( ). El 1840 intent del govern moderat de revisar lleis progressistes (ajuntaments) Importants insurreccions populars. Renúncia de Maria Cristina a la regència. Nomenament d Espartero per les corts. Exili Govern personalista i autoritari que genera enemistat entre sectors progressistes. Política lliurecanvista que lesionava els interessos de la indústria catalana. Forta repressió contra la revolta a Barcelona (bombardeig de la ciutat). Pèrdua de suport polític i conspiracions militars. Alçament militar el mes de juny de 1843 ( Narvàez, Prim, Serrano, Milan del Bosch). Triomf del cop i Espartero parteix cap a l exili. Isabel va ser declarada major d edat; regnà als tretze anys i cridà als moderats a formar govern La dècada moderada ( ). Realitzacions i obra dels moderats. Presència predominant de Narváez a la vida política ( cinc dels deu anys). Governs moderats de talant autoritari, centralista i repressiu. Nova constitució (1845) Sufragi censatari molt restringit Negació de la sobirania nacional (compartida entre el rei i les Corts), No es proclamaven drets fonamentals ni divisió de poders Sistema parlamentari bicameral Llei d ajuntament d elecció directa pel govern. Reformes legals: llei de societats per accions, codi civil i codi penal. Amplis poders pels governadors civils i creació al 1844 de la guàrdia civil. Es signà un concordat amb el Vaticà (1851) amb àmplies concessions i privilegis a l església. Increment del conservadorisme, al 1852 Bravo Murillo proposà una nova constitució. Dificultats a la dècada moderada. Crisi econòmica al 1847: augment del malestar i situació revolucionària a Europa el Aparició dels primers sectors d oposició democràtics i republicans. Aixecament carlista (Carles VI), guerra dels matiners ( ). Cabrera i Tristany a Catalunya. Increment de la corrupció afavorida pel creixement econòmic i els grans negocis públics. Govern autoritari de Bravo Murillo que pretén una nova constitució molt restrictiva Pèrdua de prestigi i ampli descontent amb el govern de Bravo Murillo i... al 1854 pronunciament dels generals Dulce, Ríos de Olano i O Donnell (Vicalvarada 6 de juny ) Manifest de Manzanares. Reforma de la llei electoral: ampliació del sufragi. Convocatòria a Corts generals Reinstauració de la Milícia Nacional. Disminució del imposts al consum 11 Aixecament popular a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Valladolid, Saragossa). La reina cridà a formar govern a Espartero.

11 2.5.. El Bienni Progressista ( ). Govern d Espartero amb la col laboració d O Donnell: Modernització econòmica Desamortització de Madoz : afectà a propietats estatals i municipals. (1855) Llei de bancs (1856) Llei General de Ferrocarrils (1855) Instauració de la constitució de 1837 mentre es redactava una... Mesures polítiques: Nova constitució (1856 ) (no promulgada) Text avançat. Sobirania nacional. Bicameral, d elecció popular. Ampla declaració de drets i llibertats (Religiosa) Apareixen diferències personals i polítiques entre Espartero i O Donnell. Augmentà la conflictivitat social: primeres vagues generals a Barcelona (1855) (imposts i quintes). Aixecaments al camp castellà i a moltes ciutats (1856) Crisi de govern. O Donnell forçà al 1856 la destitució d Espartero Dissolució de les corts Es restableix la constitució de Final del Bienni progressista El retorn del moderantisme i la Unió Liberal ( ). Unionistes: Unió Liberal d O Donnell Alternança entre Moderats: Narváez Torna a quedar restablerta la constitució de 1845 S anul là la tasca legisladora del Bienni: desamortització, llei d impremta, imposts al consum, milícies... Els progressistes queden fora del sistema. Fase expansiva en l economia espanyola: línies de ferrocarril, carreteres, indústria tèxtil catalana. Intervenció al Marroc (1859/60) Incorporació de Sidi Ifni (Wad-Ras) Inici d una política colonial Intervenció a Mèxic.(1861/1862) Expedició a la Conxinxina (1858/62) Entre 1863 i 1868 es governa autoritàriament sense comptar amb el parlament. Forta repressió contra l oposició. Oposició política activa de progressistes, demòcrates i republicans. Crisi econòmica al 1866 (financera, industrial i de subsistència) Es preparà una situació de canvi que va acabar implicant a la mateixa monarquia isabelina. 12

12 3.. El Sexenni Democràtic o Revolucionari ( )..1. La revolució de setembre de 1868 (La Gloriosa) i el govern provisional ( ) -Crisi de la indústria cotonera catalana (Guerra desecessió nord-americana ) Crisi econòmica -Interrupció de construccions ferroviàries. -Males collites de , etc.. Enfonsament financer(bancs) A N T E C E D E N T S Pèrdua de prestigi d Isabel II Oposició en augment -Escàndols i mala imatge de la vida privada de la reina -Escassíssima capacitat política, amb l únic suport dels moderats. -Sistema cada vegada més autoritari i repressiu ( Castelar empresonat) - Progressistes i sectors de la Unió Liberal conspiren contra la Corona. -Morts consecutives d O Donell (1867) i de Narváez (1868). - Insurreccions militars reprimides: caserna de San Gil, Prim (1866) - Unió de l oposició al - Progressistes + Demòcrates + Unionistes ( Serrano) Pacte d Ostende (1866) - Compromís d enderrocar a Isabel II. - Convocatòria de Corts Generals i Govern provisional. -Sufragi universal L A G L O R I O S A 19 / 09 / 68 La constitució de Aixecament militar Revolució popular Govern Provisional (Serrano) - Prim (progressista), Serrano (Unionista), Dulce, Topete. - Iniciat a Cadis s escampà per Andalusia i la Península. - Les poques tropes reials derrotades a Alcolea (Còrdova) - Formació de Juntes Revolucionàries. - Creació de Milícies Nacionals: Voluntaris de la llibertat - Objectius democràtic, republicà i social. - Controlar el radicalisme revolucionari: Supressió de juntes i milícies. - Convocà eleccions a corts constituents: > de 25 anys - Aplicar la llibertat d impremta, d associació, el sufragi universal. - Democratització d Ajuntaments - Eleccions guanyades per la coalició governamental. Liberal democràtica. Identificada amb altres constitucions europees. - Sobirania nacional i sufragi universal masculí - Amplíssima declaració de drets: Clàssics + culte, residència, ensenyament - Forma de govern monàrquica, el rei sanciona les lleis, dissol les corts. - Les Corts elaboren les lleis. - Independència del poder judicial - Les forces polítiques - Carlins ( renuncien a la insurrecció i participaren en les eleccions) - Moderats (desorganitzats, defensaven el retorn de la reina) - Coalició monarquicodemocràtica : progressistes, demòcrates i unionistes. - Republicans (escissió dels demòcrates, defensen reivindicacions populars: quintes, esclavatge..) 5

13 3.2. El regnat d Amadeu de Savoia ( ). Eleccions (gener de 1869) Victòria del bloc monàrquic-demòcrata. Serrano. Regent Aprovació de la Constitució de Prim. Cap de Govern Mesures econòmiques Mesures liberalitzadores del comerç. Entrada de capitals Reorganització de la Hisenda. Greu deute públic Racionalització de la política monetària: la pesseta Primers problemes del nou govern Alçament independentista a Cuba (1868/1878) Grito de Yara - Descontent entre els criolls pels excessius imposts, las restriccions al lliure comerç i la seva exclusió del govern. - Principals líders independentistes: Manuel de Céspedes i Antonio Maceo ) - Guerra de deu anys que finalitzà al 1878 amb la pau de Zanjón Conflictivitat social Popular en demanda de la supressió del sistema de quintes i els imposts al consum. Ressorgiment carlista a partir de Tensions al camp per la demanda de terres per part dels jornalers. Alçament dels republicans federalistes intransigents a l octubre de Dificultats per elegir un nou monarca. Diferents candidatures amb repercussions internacionals. Prim optà per un monarca d imatge liberal. Elegit Amadeu de Savoia fill de Victor Manuel II d Itàlia. Regnat d Amadeu I. Prim és assassinat just abans de l arribada del nou monarca (30 de desembre). Amadeu és proclamat rei el 2 de gener de 1871 Oposició generalitzada - dels Carlins, (defensen la candidatura de Carles VII) - dels moderats i unionistes (defensen el retorn d un Borbó: Alfons) Alfonsins - dels republicans que aspiren a una forma de govern no monàrquica. -- de l església catòlica per ser el fill de Víctor Manuel. Problemes - Manca de suport polític i social a la nova monarquia. - Guerra de Cuba. (1869/1879) - Guerra Carlista (1872) - Inestabilitat i radicalisme social. Sagasta - Divisió política dels progressistes RuizZorrilla Constitucionalistes. Radicals. Abdicació d Amadeu I el febrer de 1873 l 11 de febrer de 1873 el Congrés i el Senat proclamaren la República. 258 vots a favor (Republicans + Partit Radical + demòcrates avançats) i 32 en contra. 14

14 .3.3 La Primera República ( ). Dificultats de la Primera república 1r La República havia estat proclamada per exclusió d altres solucions i, per tant, tenia una base política i social escassa. 2n Divisió dels republicans Republicans unitaris (defensors d un poder central fort) Republicans federals (organització federal de l Estat). Benèvols Intransigents. 3r L oposició negava la legitimitat republicana, ni tan sols no es presentaven a les eleccions Oposició - Alfonsins (encapçalats per Cánovas del Castillo) - Carlins. Tercera Guerra Carlista, - Republicans federals intransigents optaren per la via insurreccional (cantonalisme) 4t Context econòmic difícil El 1873 va esclatar una crisi de sobreproducció.. Dèficit públic. Destrucció i abandonament de fàbriques i terres: disturbis, guerra i agitació social. 5è. Incapacitat per fer front a les demandes socials, al problema agrícola i a la vertebració de l estat. Fases de la República: 1r. Presidència d Estanislau Figueres (febrer-juny 1873). - A Andalusia hi hagué motins camperols que exigien la distribució immediata de terres. - A Catalunya, els federals intransigents intentaren proclamar l Estat Català i dissoldre l exèrcit. - Trencament entre els republicans i els radicals. - Convocatòria d eleccions (maig) amb una enorme abstenció: victòria dels republicans federals. 2n. Presidència de Francesc Pi i Margall (juny-juliol 1873). - S elaborà la Constitució de 1873, de caràcter republicà federal (no entrarà en vigor). - D estructura federal, s establia l existència de 17 estats lliures associats (Cuba i Puerto Rico). - Als tres poders tradicionals (legislatiu, executiu i judicial) s afegia un relacional, en mans del president. - El parlament era integrat per un Congrés (legislatiu) i un Senat que era la cambra de representació territorial. - El president de la República era elegit per sufragi universal indirecte (mitjançant compromissaris). - S establia una àmplia relació de drets, així com la separació total entre l Església i l Estat. - Els republicans federalistes intransigents iniciaren una insurrecció cantonalista. - Afectà nombroses localitats, principalment de la costa mediterrània - Es declararen cantons: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló, Alacant, València... -Lainsurrecciócomptàambunaspectesocialirevolucionari(anarquistaaAlcoi) 3r. Presidència de Salmerón (juliol-setembre de 1873): Viratge conservador de la República. Intervenció de l exèrcit i fi mov. cantonal (excepció de Cartagena). 4t. Presidència de Castelar (setembre 1873-gener 1874). - Establí un govern d ordre amb l objectiu d acabar amb la insurrecció cartagenera i el moviment obrer. - El gener de 1874, davant la possibilitat que els republicans federals intransigents es fessin amb el poder, el general Pavía donà un cop d Estat: entrà al parlament i dissolgué les Corts. 5è. Govern dictatorial de Serrano que preparà la restauració monàrquica. 15