La crisi de l Antic Règim. -Les disputes internes del regnat de Carles IV -El motí d Aranjuez -L aixecament de maig de 1808

Transcripción

1 La crisi de l Antic Règim -Les disputes internes del regnat de Carles IV -El motí d Aranjuez -L aixecament de maig de 1808

2 La guerra del francés

3 Napoleó Bonaparte: 1799: Cònsol francès 1804: Coronat emperador = França es converteix en una potència perillosa L actitud de les altres potències europees serà de: - Guerra - Pactes i aliances (Godoy)

4 Tractat de Fontainebleau provoca L ocupació francesa d Espanya La reacció popular desencadena Motí d Aranjuez Abdicació de Carles IV Intervenció de Napoleó Capitulacions de Baiona Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol Coronació de Josep I Estatut de Baiona Suport de nobles i afrancesats Revoltes populars del 2 de maig a Madrid La resistència i la guerra del francès S organitzen Juntes locals Junta Suprema Central Governativa 4

5 La corona hispànica Napoleó va intentar l ocupació militar i el canvi de dinastia a la corona hispànica: 1807, tractat de Fontainebleau: Napoleó obté el consentiment de Carles IV (Godoy) per creuar la península per tal d arribar a Portugal. Manuel Godoy y Álvarez de Faria Favorit i primer ministres de Carles IV, , l aparten del govern (favor de la reina). - És odiat per l alta noblesa per tenir orígens plebeus. - Ferran VII el considera un perill per la successió a la corona. - Pacte amb França diverses aliances. La població veu en ell un individu que no vol a Ferran VII.

6 18 març 1808: Motí d Aranjuez - Godoy porta a la família real al sud de la península en el moment que les tropes franceses ocupen la península. - La població creu que vol segrestar-los. - Comença la revolta popular. - És una revolta palatina que vol la destitució de Godoy i l abdicació de Carles IV. /08/el-motin-de-aranjuez.html

7 Baiona La nova situació: - El monarca destituït i el monarca proclamat demanen protecció a Napoleó. Napoleó els fa abdicar a favor de Josep Bonaparte. Josep I

8 ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de Comentari: Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d agardar-li el vi. Era una manera també de desacreditar a l invasor. Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las Españas, y (en visión) de las Indias Salud, gran rey de la rebelde gente; salud, salud Pepillo diligente, protector del cultivo de las uvas y catador experto de las cubas; hoy te celebra mi insurgente mano desde el grandioso emporio gaditano; y sin quebrarme mucho la cabeza al momento tropezara mi pluma con tus raras cualidades; no llenaré el papel de las variedades, como hacen a tu lado necios aduladores de tu persona y denigrado trono, que te dexan corrido como un mono, celebrando virtudes que no tienes, y coronan tus sienes con laureles de Marte, o bien de Apolo, cuando al tyrso de Baco aspiras solo. 8

9 2 maig 1808 El poble de Madrid s aixeca contra l invasor. Muret carrega contra la població. Bailén, agost 1808, victòria del poble. Juntes d armament i defensa. Juntes provincials. Junta Suprema Central (al capdavant: il lustrats) assumeix els poders del país. L exèrcit regular + suport de les tropes britàniques de Wellington + guerrilla + resistència popular.

10 El desenvolupament de la guerra Resistència Guerra de guerrilles i la resistència popular Exèrcit regular amb la Junta Suprema A Catalunya es creen els Miquelets Fases de la guerra A) Juny - novembre de 1808 Èxits de la resistència B) Novembre juny 1812 (Bailén) Domini francès, menys a Cadis C) Juny desembre 1813 Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles) Derrota francesa i Tractat de Valençay,

11 El desenvolupament de la guerra 11

12 El desenvolupament de la guerra a Catalunya 12

13 Les Corts de Cadis: una revolució liberal 1810 la Junta Suprema Central convoca Liberals, il lustrats i absolutistes Corts a Cadis Assemblea Nacional Poder legislatiu Assemblea Nacional Constituent Elaboren una Reformes socials i econòmiques llibertat de premsa Abolició de la Inquisició Liberalisme econòmic Constitució de 1812 Divisió de poders Sufragi indirecte censatari Monarquia constitucional Àmplia declaració de drets Reorganització administrativa Llibertat comercial Abolició dels gremis i del règim senyorial Moderada desamortització de béns eclesiàstics 13

14 CONSTITUCIÓ - és un sistema que estableix les regles i els principis que governen una organització o una entitat política. - és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. - és un acte jurídic, que se situa al cim del seu ordre jurídic: tot altre acte jurídic ha de conformar-se a les seves prescripcions. - és el conjunt de les regles que organitzen els poders públics i les relacions entre ells (govern, parlament, president de la república, rei, etc.). - són les llibertats i obligacions públiques que s'atorguen a totes les persones que resideixen al territori o als súbdits de l'estat en qüestió. - La constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat.

15 Poder executiu: el govern (president i ministres) Poder legislatiu: bicameral: Congrés i Senat Poder judicial: Tribunal Constitucional (Constitució) + Tribunal Suprem (civil, penal,...) (tribunal d Estrasburg)

16 Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de La constitució estableix que les Corts Generals són les representants del poble espanyol i són conformades per dues cambres: - el Senat i el Congrés dels Diputats (la branca legislativa dels poders del govern té una composició bicameral) - Com a representants del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: - posseeixen la potestat legislativa, aproven els pressupostos generals de l'estat, controlen l'acció del govern i ocupen la resta de les funcions que els atribueixi la constitució.

17 El Congrés Funcions i facultats: - Té la primacia sobre el Senat. - El Congrés autoritza la formació del Govern, - pot provocar-ne el cessament, - tramita en primer lloc els projectes legislatius i els pressupostos - i confirma o rebutja les esmenes del Senat als textos legislatius. Actualment el Congrés té 350 diputats, nombre que, d acord amb la Constitució, pot variar entre 300 i 400. Els diputats són elegits per sufragi universal, igual, directe i secret. Cada província elegeix dos diputats i els altres es distribueixen proporcionalment a la població respectiva. Les ciutats de Ceuta i Melilla elegeixen un representant cadascuna.

18 El Senat - és una cambra de representació territorial en què cada autonomia té senadors propis. - La seva funció principal és ratificar o esmenar les lleis aprovades pel Congrés dels Diputats. Aquesta aprovació té com a objectiu assegurar que les iniciatives d àmbit estatal es prenen amb el màxim consens possible entre les diferents autonomies. Per garantir la representació de totes les autonomies espanyoles, els ciutadans elegeixen directament 208 senadors i, a més, cada comunitat autònoma té un senador i un més per cada milió d habitants. Actualment, el nombre legal de senadors i senadores és de 259.

19 La Junta Suprema Central no pot governar el país ni dirigir la guerra, i es dissol al Convoquen les Corts per tal que constitueixin l Assemblea Nacional Constituent Elaboren la constitució de 1812

20 Les Corts de Cadis - cambra única (un home un vot) (i no l opció estamental (un estament un vot)) - Clergues i burgesos progressistes (liberals) de Cadis van votar en nom dels diputats de les províncies que no van poder assistir (substituts dels diputats que no van poder anar a Cadis) - Liberals i absolutistes s enfronten davant la idea liberal que a les Corts residia la sobirania de la nació. - La Constitució, proclamada el 19 de març de 1812, representa els valors liberals de: - divisió de poders, - llibertats personals i publiques - igualtat davant la llei. - Declaració dels drets del ciutadà - La nació es defineix com a conjunt de tots els ciutadans (peninsulars i colonials) - Confessionalitat catòlica - Exèrcit nacional - Ensenyament primari obligatori - Ajuntaments - Etc... Subjecte de sobirania Caràcter ideològic Relació entre poders La nació Progressista Separació de poders Elaborada per... Tipus de sufragi Declaració de drets Església Estat Corts constituents Universal indirecte Existeix àmplia No hi ha separació

21 Estos son los rasgos principales de la Constitución: Soberanía nacional. El poder reside en la nación, idea opuesta a la soberanía monárquica. División de Poderes. Poder legislativo: Cortes Unicamerales Poder judicial: tribunales Poder ejecutivo: Rey, pero con importantes limitaciones: Sus órdenes deben ir validadas por la firma del Ministro correspondiente. No puede disolver las Cortes Veto suspensivo transitorio durante dos años, tras ello la decisión de las Cortes se convierte en ley. Nombra a los ministros, pero estos deben ser refrendados por las Cortes ( doble confianza ) Nuevo derecho de representación. La nación ejerce su soberanía mediante sus representantes en Cortes. Complicado procedimiento electoral por sufragio universal masculino indirecto en cuarto grado. Derecho de voto: todos los hombres mayores de 25 años, que elegían a unos compromisarios que a su vez elegían a los diputados. Igualdad de los ciudadanos ante la ley. Esto supuso el fiin de los privilegios estamentales. Se omite toda referencia a los territorios con fueros, lo que equivalía a su no reconocimiento. No obstante, los regímenes forales de las provincias vascas y de Navarra no se derogaron esplícitamente. Reconocimiento de derechos individuales: a la educación, libertad de imprenta, inviolabilidad del domicilio, a la libertad y a la propiedad. El catolicismo es la única confesión religiosa permitida. La necesidad de contar con la colaboración del clero en la lucha contra los franceses explica este rasgo intolerante que choca con el espíritu avanzado de la constitución.

22 Les opcions polítiques Afrancesados (antics partidaris dels despotisme il lustrat) creien que Josep I portaria a terme les reformes. Absolutistes, volien tornar al març del 1808 Jovellanistes, patriotes il lustrats esperançats amb Ferran VII (unió de reformes i institucions tradicionals). Liberals, influits pels principis de la Revolució Francesa. Poble, defensava a Ferran VII: solucionaria els problemes de la base popular.

23 Conseqüències de la guerra Econòmiques - Destrucció de collites - Saquejos de ciutats i viles - Ruina de la indústria tèxtil - Paralització del comerç amb Amèrica - Gran endeutament Demogràfiques - Morts en combat - Morts per escassetat d aliments, i malalties. Polítiques - Moviments independentistes a les colònies - Inici del primer liberalisme constitucional espanyol. Socials - Es trenca la piràmide estamental: - A l exèrcit accedeixen: pagesos, artesans i burgesos.

24 absolutisme vs liberalisme

25 El Regnat de Ferran VII ( ) S inicia amb El Manifest dels perses Ferran VII Retorna a l Antic Règim amb un cop d estat(1814) Coincideix amb Retorn de l Absolutisme a tota Europa Aixecaments militars liberals COMANDANT RIEGO (Cabezas de San Juan, Sevilla) Trienni liberal ( ) Que dóna lloc al Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812) -Conspiracions del Rei -Debilitat dels liberals -Oposició absolutista i dels pagesos -Intervenció de la Santa Aliança Provoca la Dècada ominosa ( ) Retorn a l absolutisme 25

26 Tractat de Valençay, 1813: 1814, Ferran VII recupera el tron (el Desitjat) Ferran VII va actuar aleshores amb excepcional vilania contra aquells que van defensar durant sis anys el seu tron, perquè Espanya esdevingués una monarquia constitucional.

27 Divisions a l interior del país: El general Elio (València) Cent diputats (València) Es pronuncia El Manifest dels Perses per la tornada de l absolutisme Restauració pel poder absolut i derogacio de la legislació liberal València Decret del 4 de maig Anul lació de la Constitució Madrid Detinguts i assassinats Dirigents liberals Cop d Estat absolutista Restauració legislació anterior al 1808 Restabliment del règim senyorial i de la Inquisició Liberals Forçats a la clandestinitat Pronunciamientos (insurreccions) Aquest govern ( ) va ser inoperant per la constant de canvis de ministres, de la pressió dels liberals i de la impossibilitat per portar a terme aquest sistema polític degut a la crisi econòmica que necessitava de canvis liberals. Aïllat, arruïnat i impotent, amb un exèrcit desorganitzat i mal pagat, el règim absolutista no va poder resistir l aixecament generalitzat del 1820.

28 - l aixecament del coronel Riego (gener 1820) a Andalusia - els aldarulls liberals de les principals ciutats - La impotència del govern de Ferran VII 9 març de 1820 el rei diu: Vayamos todos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional S acata la Constitució de 1812

29 TRIENNI LIBERAL

30 - Abolició dels senyorius jurisdiccionals - Supressió de la Inquisició - Reorganització territorial i administrativa - Unificació de codis i de lleis - Llibertat de comerç, indústria i propietat - Control dels privilegis eclesiàstics - Reforma dels ordes monàstics - Reducció del delme Noblesa, església, privilegiats i el dret de vet del rei en contra de tota reforma.

31 Els embrions dels primers partits polítics (div liberals) Els moderats o doceañistas (antics diputats de les Corts del 1812) Partidaris de reformes molt limitades Els exaltats Partidaris de reformes profundes (que agreujaven la vida camperola)

32 I finalment -Intervenció estrangera: la Santa Aliança: -Abril 1823, soldats comandats pel duc d Angulema van envair territori espanyol. Els Cent mil fills de Sant Lluís RESTAURACIÓ DE L ABSOLUTISME - Cop de la guàrdia reial, 7 juliol Partides reialistes de la regència d Urgell (precedent del Carlisme) Marqués de Mataflorida+l arquebisbe de Tarragona+baró d Eroles

33 La dècada ominosa

34 El Regnat de Ferran VII ( ) Dècada ominosa ( ) Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals Reformisme il lustrat Intenta (Riego, Mariana Pineda...) Mesures econòmiques provoca La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827) (Reialistes, absolutistes radicals) Neix Isabel i Proclama la Oposició agrupada al voltant de Carles Mª Que aboleix Feran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica provoca Conflicte dinàstic Primera guerra carlina 34

35 Situació de la Corona: - Destrucció de l obra del trienni liberal. - Persecució dels liberals i exili a Anglaterra i França d aquests. - Depuració de l administració. - Es creen tribunals militars. - Crisi econòmica i dèficit de la despesa pública (pèrdua de les colònies americanes). El rei es veurà amenaçat pels liberals i pels ultraconservadors

36 Causes: (independència de l Amèrica espanyola) - Prosperitat del segle XVIII: - Preocupació dels monarques pels territoris d ultramar - Reactivació del comerç - Augment d intercanvi de mercaderies - Burgesia criolla (blancs nascuts a les colònies) marginada vs els blancs de la metròpolis. - Estats Units, guerra contra Anglaterra: sentiment nacionalista i independentista apareixen Juntes a les colònies (en imitació de la guerra contra Napoleo). Independència: - Aixecament d Hidalgo i Morelos (Mèxic) - Aixecament de Simon Bolivar (Veneçuela) - Aixecament de José de San Martin (Virregant de la Plata) = independència de la Junta de Buenos Aires, 1810 = República Argentina , San Martin, propícia la independència de Xile , es produeix la fallida del domini espanyol.

37 La independència de les colònies americanes ( ) Colònies americanes al Segle XVIII Van prendre Consciència d identitat pròpia A causa de Marginació dels criolls Causes de la independència Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l exèrcit La presa de consciència d identitat Monopoli comercial espanyol La independència americana L ajuda britànica i americana (interessos comercials) Idees liberals dels criolls Etapes de la independència Juntes de govern Insurreccions Ofegades per Ferran VII Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...) Fins 1824 Ayacucho Nous països Divisió entre criolls (classes dominants) i indígenes (classes explotades) 37

38 La independència de les colònies americanes ( ) 38

39 Reformes del nou govern Econòmiques 1825: concessió d un aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes. 1827: Ballesteros com a ministre d Hisenda, amic dels industrials burgesos de Madrid i Barcelona. Oposició al Rei Apostòlics (ultrarealistes), partidaris de l absolutisme a ultrança. Reclamen: - Reinstauació de la Inquisició. - Retorn a les antigues tradicions forals. - Carles M Isidre, germà del rei sigui el successor al tron. GUERRA DELS MALCONTENTS, 1827, grups conservadors s aixequen contra el rei insatisfets d un poder que creien que no defensava prou l antiga societat.

40 El conflicte dinàstic Ferran VII Maria Cristina ISABEL Isabelins vs carlins - El rei deroga la llei sálica , rei greument malalt , M Cristina regent , mor el rei.. Inici d una guerra civil entre carlins i isabelins