L elaboració de l Estatut d autonomia. Les modificacions del text estatutari. Les institucions d autogovern. Les altres institucions autonòmiques

Transcripción

1 Antecedents El procés autonòmic L elaboració de l Estatut d autonomia Les modificacions del text estatutari Les institucions d autogovern Les altres institucions autonòmiques

2 Les institucions d autogovern durant l edat mitjana La dinastia dels Austries (s. XVI-XVII) La dinastia dels Borbons: Els Decrets de Nova Planta (1715) L organització centralista de l Estat (s. XIX) El règim territorial autonòmic durant la II República: les dificultats per iniciar el procés autonòmic balear

3 Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V, vencedor de la Guerra de Successió Espanyola, que va declarar abolides les lleis i institucions pròpies del Regnes de València, Aragó, i de Mallorca i del Principat de Catalunya. Tots aquests regnes eren integrants de la Corona d Aragó que s havien decantat per l arxiduc Carles Durant la Segona República es va aprovar el projecte d Estatut de Mallorca i Eivissa, després del fracàs de les negociacions per aprovar un Estatut per a les Illes Balears

4 La Llei per a la Reforma Política (4 de gener de 1977) El Pacte autonòmic (4 de juny de 1977) Assemblea de Parlamentaris (desembre 1977-març 1978) acorda un text bàsic Decret-Llei de 13 de juny de 1978: El Consell General Interinsular Inicialment format per 15 membres elegits per els parlamentaris elegits a les Illes Balears Els Consells Insulars, constituïts a partir de la Llei d eleccions locals

5 Manifestació a Palma, el 29 d octubre de 1977, per reclamar democràcia, autonomia política i l Estatut d autonomia Constitució del Consell General Interinsular, entitat preautonòmica, el juny de 1978

6 Retràs en l aprovació de l Estatut. Causes Les Illes Balears, nacionalitat o regió Discussió sobre la llengua El tema de la bandera La qüestió electoral Constitució de la Comissió dels onze (juny 1980) Acords Autonòmics UCD-PSOE (31 de juliol de 1981). Conseqüències en el procés d elaboració de l Estatut La via d accés Limitacions a l àmbit competencial i institucional Els elements del projecte d Estatut no condicionats per els Acords Autonòmics Preceptes relatius a la llengua, la cultura o la nacionalitat Els consells insulars Convocatòria de l Assemblea de parlamentaris i consellers insulars. Elaboració i aprovació del projecte definitiu (7 de desembre de 1981) Tramitació parlamentària de l Estatut a les Corts Generals Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer (BOE d 1 de març de 1983).

7 La comisió dels onze Jeroni Albertí, president del Consell General Interinsular i, més tard, del Consell Insular de Mallorca

8 Les discussions sobre la bandera: la quatribarrada (l antiga bandera del regne de Mallorca) o la bandera amb morat i el castell La bandera de les Illes Balears

9 La reforma per la Llei orgànica 9/1994, de 24 de març Debat poc fructífer a nivell polític Afecta només a l àmbit competencial, sense alterar substancialment l àmbit institucional La reforma per la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener Canvia la denominació de la Comunitat Autònoma ( Illes Balears) Es modifica la composició dels Consells Insulars Ampliació dels períodes de sessions Es dona rang estatutari al Consell Consultiu i a la Sindicatura de Comptes; es defineix de forma més acurada la Sindicatura de Greuges Es crea el Consell Econòmic i Social Modificacions en el procés de reforma de l Estatut Desapareix la facultat del Govern de l Estat per iniciar la reforma estatutària S introdueix la possibilitat de retirar la proposta de reforma estatutària per part del Parlament autonòmic

10 Durant la VIII Legislatura s obri un nou procés de reformes estatutàries per millorar l organització i el funcionament de les institucions d autogovern A les Illes Balears la principal preocupació ciutadana era intentar implantar un règim fiscal especial per a la comunitat autònoma La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, que aprova un nou Estatut Drets i deures dels ciutadans com elements moduladors de les competències autonòmiques. Qüestió avalada per la STC 247/2007, de 12 de desembre Competències de la Comunitat Autònoma. Competències exclusives (art. 30) Competències de desenvolupament legislatiu i execució (art. 31) Competències executives (art. 32) Altres competències específiques Reforçament del Consell de Govern Facultat de dissoldre anticipadament el Parlament Habilitació per dictar decrets-llei Els Consells Insulars Es clarifica la situació jurídica dels Consells Insulars Es modifica la composició: elecció a partir de llistes específiques, distintes de la llista per elegir diputats al Parlament balear Atribucions: potestat reglamentària sobre les competències pròpies El Poder Judicial a les Illes Balears: El consell de Justícia

11

12 SISTEMA DE GOVERN PARLAMENTARI Assemblea Legislativa, que representa el poble de les Illes Balears President del Govern i de la Comunitat Autònoma El Consell de govern, format pel president, el vicepresidents si s escau, i els consellers ELS CONSELLS INSULARS Institucions d autogovern de cada illa i entitats locals Composició: consellers elegits per les respectives circumscripcions, mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Formentera: regidors de l Ajuntament Organització: Ple, President i Consell Executiu Incompatibilitats: amb el càrrec de president de les Illes Balears, president del parlament, membre del Govern i Senador Autonòmic Funcions: de gestió i administració de les Illes i potestat executiva i reglamentària

13 El Parlament de les Illes Balears El Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears

14 Quatre consells insulars La seu del Consell Insular de Mallorca

15 El Consell Consultiu: òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma. Té la funció d auxiliar a l Administració pública per tal que les seves funcions siguin conformes a Dret. Es, també, un òrgan de control que actua amb autonomia orgànica i funcional. Està format per 10 membres nomenats pel govern (6) i pel Parlament (4) El Consell Audiovisual: Té la funció de garantir el compliments dels principis rectors del model audiovisual: informació veraç, objectiva i neutral i l accés dels grups socials i polítics als mitjans de comunicació. Està integrat per 9 membres nomenats pel Parlament El Consell Econòmic i Social (ara suspès de vigència): òrgan collegiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica Sindicatura de Comptes: Li correspon la fiscalització externa de l activitat econòmica, financera i comptable del sector públic. Està format per tres síndics elegits pel Parlament. Sindicatura de Greuges: (òrgan no constituït). Alt comissionat del Parlament en defensa dels drets i llibertats fonamentals dels ciutadans. Elegit pel Parlament. Consell de Justícia de les Illes Balears: (òrgan no constituït). Òrgan desconcentrat de govern del Poder Judicial

16 Membres del Consell Consultiu de les Illes Balears Seu de la Sindicatura de Comptes