3.3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME Els liberals es van organitzar en dos partits: -Partit Moderat: partidari de la sobirania compartida

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "3.3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME Els liberals es van organitzar en dos partits: -Partit Moderat: partidari de la sobirania compartida"

Ana María González Castillo
hace 6 años
Vistas:

1 3.3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME Els liberals es van organitzar en dos partits: -Partit Moderat: partidari de la sobirania compartida Corona- Corts. Afavoria les classes benestants (suport antics privilegiats) i defensaven un constitucionalisme conservador (sufragi molt censatari). -Partit Progressista: partidari de la sobirania nacional, afavoria sectors socials més amples i defensaven canvis radicals i plenes llibertats (sufragi menys censatari). Una opció centrista va néixer el 1854: la Unió Liberal. Els progressistes van tenir competència a la seva esquerra amb la creació del Partit Democràtic (1849) i amb el creixement del republicanisme. En general, el sistema de partits va trigar a normalitzar-se: no ho afavoria el sistema electoral i tenien poca influència social ( camarilles ).

4 3.5. EL BIENNI PROGRESSISTA ( ) Principals punts dels diferents partits polítics

5 3.3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME L exèrcit era l única institució sòlida de l Estat liberal: -S enfrontava als enemics de les reformes. -Els partits hi recorrien de manera habitual per arribar al poder (cops d Estat). -Per a la burgesia, assegurava l ordre públic. Les Juntes es constituïen puntualment com a representació de la voluntat popular davant les limitacions del sistema. Si bé sovint van caure en el radicalisme, van ser essencials per canviar molts governs. La Milícia Nacional, organització de ciutadans armats sorgida de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal per servir als interessos de la burgesia, va tendir cap a la reivindicació més social i popular.

6 3.4. LA DÈCADA MODERADA ( ) El maig de 1845 es va aprovar una reforma constitucional que va ser de fet una nova Constitució que reforçava més el poder de la Corona Constitució 1845: Sobirania compartida entre Rei i les Corts. Més poder a l executiu (Corona). Poder legislatiu (més poder per al monarca, per exemple vet i dissolució de les Corts). Sistema bicameral (Congrés i Senat) Senat nomenat per la monarquia. Es consolida l estat liberal conservador (que afavoreix les noves classes dominants). Restricció dels drets i de les llibertats de la Constitució del Restricció del dret a vot (sufragi molt censatari). Religió catòlica únicament.

7 3.4. LA DÈCADA MODERADA ( ) Aquesta nova constitució es va acompanyar de mesures molt moderades i altres amb sentit racionalitzador: -El Senat, les diputacions i els ajuntaments quedaven sota control de la Corona. -Unificació i contribució directa d impostos i centralització de l Administració (excepte País Basc i Navarra) partint de la divisió provincial de Creació de la Guàrdia Civil (1844) per garantir l ordre públic, amb estructures militars. -Més autoritat per als governadors militars que per als governadors civils. -Signatura d un Concordat amb la Santa Seu el 1851.

8 3.4. LA DÈCADA MODERADA ( ) Divisióprovincial de 1833 efectuada per Javier de Burgos

9 3.4. LA DÈCADA MODERADA ( ) -Aprovació del Codi Penal. -Regulació d un sistema d instrucció pública estatal. -Adopció del sistema mètric decimal i un únic sistema de pesos i mesures per a tot l Estat. Els moderats van millorar la relació amb l Església: Supressió de venda de béns. Finançament públic del culte i el clergat. Concordat amb la Santa Seu A partir d aquest moment l Església dóna suport a Isabel II (cop contra els carlins!!)

10 3.4. LA DÈCADA MODERADA ( )

3.4. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854) Es va viure la Segona Guerra

Catalunya, degut al descontentament pels impostos i les lleves o

Es va saldar amb la derrota carlina (que reivindicaven el tron per al

11 3.4. LA DÈCADA MODERADA ( ) Es va viure la Segona Guerra Carlina o dels Matiners ( ), localitzada especialment a Catalunya, degut al descontentament pels impostos i les lleves o quintes. Es va saldar amb la derrota carlina (que reivindicaven el tron per al fill de Carles Maria Isidre, Carles Lluís). El general liberal Manuel Pavía General carlíramón Cabrera (daguerrotip del 1850) CarlesLluísde Borbói de Bragança

3.5. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) El juliol del 1854, el general O Donnellva protagonitzar la Vicalvarada, pronunciament militar que es feia ressò del descontentament de les capes burgeses per

12 3.5. EL BIENNI PROGRESSISTA ( ) El juliol del 1854, el general O Donnellva protagonitzar la Vicalvarada, pronunciament militar que es feia ressò del descontentament de les capes burgeses per la ralentitzacióde les reformes, que va comptar amb el suport popular en reivindicació de millores en el nivell de vida de la gent. *Manifest del Manzanares! Esparterova tornar al capdavant del govern. O Donnellva ser el ministre de guerra i era el líder de la Unió Liberal. Es va reprendre una nova desamortització el 1855, la del ministre Madoz, que va topar amb la vigència del Concordat de Va afectar béns dels ajuntaments i d altres de caràcter civil. Leopoldo O Donell

13 3.5. EL BIENNI PROGRESSISTA ( ) La desamortització de Madoz (1855)

14 3.5. EL BIENNI PROGRESSISTA ( ) Es va elaborar la Llei de Ferrocarrils del Legislació sobre: reforestació, telègraf, carreteres... Legislació sobre: desenvolupament bancari, miner i de les societats per accions. Llei del treball: algunes millores (com la creació de sindicats obrers). El 1856 s elabora una nova Constitució que no va arribar a ser promulgada. Les reformes no van millorarla situacióni la demanda de les classes populars clima de conflictivitat social.

15 3.5. EL BIENNI PROGRESSISTA ( ) La crisieconòmicaprovoca nombrosesrevoltesobreres(barcelona, 1855), que demanen: reducció dels consums, abolició de les quintes, millores salarials, etc. Es produeix la primera vaga general de l Estat espanyol el juliol de Al 1856 la greu crisi continua i provoca alçaments populars. Espartero va dimitir, sol, aïllat. Isabel II va encarregar la formació d un nou govern a O Donnella l estiu de 1856, que va reprimir durament les protestes populars.

16 3.6. LA DESCOMPOSICIÓ DE SISTEMA ISABELÍ ( ) O Donnell (UL) va reinstaurar(1856) els principis dels moderats reflectits en la constitució del 1845 però no la legislació econòmica. Poc després Isabel II nomena cap de govern a Narváez (moderat)que reinstaura totalment la Constitució de Durant aquests anys s alternaran al poder O Donnell i Narváez. Fins el 1866 es va viure un cicle de relatiu desenvolupament econòmic (ferrocarril, urbanisme, mineria) i de certa projecció internacional participant en diversos conflictes (guerres a Indoxina, Perú, Mèxic i Marroc) que amagaven els problemes de fons del país.

17 3.6. LA DESCOMPOSICIÓ DE SISTEMA ISABELÍ ( )

18 3.6. LA DESCOMPOSICIÓ DE SISTEMA ISABELÍ ( ) La repressió va ser molt forta contra progressistes, demòcrates i republicans, constantment esvalotats. La mort dels caps tradicionals de la Unió Liberal i del Partit Moderat va afeblir definitivament el moderantisme. Al 1863 els Unionistes són incapaços de fer front a l oposició progressista, demòcrata i republicana, ni a la situació econòmica del país. O Donnell dimiteix i la reina dóna el poder als moderats ( ) Govern autoritari dels moderats al marge de les Corts que no solucionen l economia. Molts sectors de la societat volen capgirar la situació, i no basta un canvi de govern cal fer caure la monarquia d Isabel II.

19 3.6. LA DESCOMPOSICIÓ DE SISTEMA ISABELÍ ( ) En aquest context, personalitats polítiques de variada tendència van acordar l enderrocament d Isabel II (Pacte d Ostende, Bèlgica), aïllada en mig d un sistema de govern permanentment incapaç de resoldre els problemes del país. Pacte d Ostende(1866) Progressistes (general Prim), Unionistes (amb el general Serrano) i demòcrates van planificar derrocar Isabel II i el seu govern i reinstaurarun govern provisional, convocar una assemblea constitucional per sufragi universal masculí que establiria el tipus de govern. El cop de gràcia definitiu contra el sistema isabelí va ser donat el setembre de 1868 amb un alçament militar a Cadis Revolució del 1868: LA GLORIOSA

Documentos relacionados

Espanya, Portugal i Anglaterra VS Imperi de Napoleón

Espanya, Portugal i Anglaterra VS Imperi de Napoleón Monarquia absoluta ANTIC RÈGIM Feudalisme (Relació de vasellatge) Societat estamental Agricultura de subsistència ESTAT LIBERAL Sufragi censatari > Vot Desapareix Feudalisme Societat estamental Separació