CONSTITUCIONS COMPARADES D ESPANYA (SEGLE XIX)

Transcripción

1 març 1812 / 4 maig març 1820 / 1 octubre agost 1836/ 17 juliol 1837 Nacional (Art.3) Estatut Reial 10 abril 1834 / 12 agost 1836 Reial juliol 1837 / 23 maig 1845 Nacional (al preàmbul) - Corts unicambrals i elegides biennalment (una reunió anual en un període de sessions fix). Elegides per Sufragi Universal masculí i indirecte (veïns, parròquia, partit judicial i diputats) - Funció legislativa compartida amb el Rei (Art.15) - Diputació permanent. Corts bicambrals i biennals: Estament dels Pròcers i Estament dels Procuradors, amb dues funcions: consultiva i de control dels Elegides per Sufragi Censatari masculí. (0,15%) Corts bicambrals i biennals: Congrés i Senat, que fa lleis i controla al govern i els -Congrés: elegit per Sufragi Censatari masculí i directe (1837:0,7% a 1844: 5 9%). -Senat: nomenat entre les ternes presentades al rei pels electors nomenats pels Diputats a Corts de cada província. Amples: llibertat civil, propietat i drets individuals (igualtat jurídica, inviolabilitat del domicili, impremta -sobre temes no religiosos-, sufragi, educació elemental, Milícia Nacional, etc.). Limitades i externes a l Estatut: propietat i impremta (amb censura prèvia del govern). Amples: llibertat civil, propietat i drets individuals (llibertat d impremta sense censura prèvia i sota control dels jurats, igualtat jurídica, inviolabilitat del domicili, associació, educació elemental, Milícia Nacional, etc.). - Estat centralitzat, però autoritats locals electives. - Governants (secretaris) responsables dels seus actes, però inviolables durant el seu mandat. estructura provincial (Javier de Burgos) - Estat confessional: religió catòlica oficial i única. (Desaparició de la Inquisició) Estat confessional: Religió catòlica oficial i única Estat no confessional, però, el i locals elecconegut com la catolicisme és retives. religió única que espanyols i cal professen els sustentar. i veto suspensiu durant 2 anys. elegeix jutges - Consell d'estat consultiu (membres proposats per Corts i designació reial). Amples atribucions elegeix jutges, etc. Corts té veto absolut. - Poder judicial separat: tribunals amb jutges de carrera i jurats.

2 maig 1845 / 27 juliol octubre 1856 / 1 juny 1869 Compartida 1856 (no promulgada) Nacional Corts bicambrals i triennals: Congrés i Senat, amb caràcter colegislador i control al govern i dels -Congrés: elegit per Sufragi Censatari masculí i directe (1 x habitants/província). (1846:0,8% a 1865: 2 7%) -Senat: elegit per la reina entre l oligarquia segons uns criteris molt limitadors Corts bicambrals: Congrés i Senat, amb caràcter colegislador, excepte per a pressupostos, impostos i crèdits (reservat al Congrés). Sense la tutela reial del 45: iniciativa legislativa, control al govern, diputació permanent, autoconvocatòria, dret de veto (compartit entre Corts i Rei), etc. Congrés i Senat elegits per Sufragi Censatari masculí i directe, però el Senat amb condicions més dures. Lleis orgàniques per afrontar certs temes(exemple:educació) Amples: llibertat civil, propietat i drets individuals (igualtat jurídica, inviolabilitat del domicili, impremta, associació, educació elemental), però sotmeses en la pràctica a lleis molt restrictives. Amples: llibertat civil, propietat i drets individuals, però no socials, (impremta, -sense censura prèvia i control pels jurats-, igualtat jurídica i per a ocupar càrrecs, inviolabilitat domicili, servei militar, educació elemental, Milícia). Prohibició del desterrament i de la pena de mort per delictes polítics. i locals designades pel rei. però amb autoritats provincials i locals electives. Estat confessional: Religió catòlica oficial i única. (Concordat 1851) Estat amb tolerància religiosa, però, el catolicisme és reconegut com la Religió que professen els espanyols i cal sustentar. (Suspensió del Concordat) elegeix Govern. té veto absolut. - Tribunals amb jutges (però sense jurats i sense autonomia). - Clara divisió de : Executiu: Rei i Govern. Legislatiu: Corts i Rei. amb jutges i jurats. - Consell d Estat.

3 juny 1869 / 11 febrer 1873 Nacional (popular: la monarquia està supeditada al poder del poble, -art. 32-) Corts bicambrals (Congrés i Senat amb caràcter colegislador): Congrés: elegit per Sufragi Universal masculí i directe (1 x habitants/província). Exclusiva en control de pressupostos, impostos i crèdits. - Senat: elegit per Sufragi Universal masculí i indirecte, representació quasi territorial (4 per província) i condicions dures per a presentar-se al Senat: 40 anys, renda alta, estudis superiors, etc. Ambdues cambres reforçades: terminis per a la convocatòria, mesa de les cambres, dret d interpel lació i control al govern i iniciativa legislativa (superior a la del monarca), diputació permanent. Lleis orgàniques per afrontar certs temes(exemple:educació) - Amplíssims, minuciosos i garantits: llibertat civil, propietat i drets individuals i socials (impremta, -sense censura prèvia i control pels jurats-, reunió, associació, petició, igualtat jurídica i garanties processals, inviolabilitat del domicili i de la correspondència, llibertat de treball estrangers, servei militar, educació elemental, Milícia Nacional). - Estat centralitzat, però obert a certa descentralització, (especialment a les colònies), amb estructura provincial, però amb autoritats provincials i locals electives. - Estat amb llibertat Religiosa i de culte, però, el catolicisme és reconegut com la Religió que cal sustentar. (Suspensió del Concordat) - Clara divisió de : Executiu: Rei i Govern. Ministres membres de les Legislatiu: Corts i Rei (retallat). (jutges, per oposició, i jurats). - Consell d Estat.

4 1873 (projecte: 11 febrer 1873 /4 gener 1874) Popular (l Estat està supeditat al poder del poble, art. 42) - Corts bicambrals (Congrés i Senat, amb diferents ): Congrés: elegit per Sufragi Universal masculí i directe (1 x habitants/província). Iniciativa legislativa plena. Senat: elegit per Sufragi Universal masculí i representació territorial (4 x Estat). No legisla però té vot suspensiu. Semblant als del 69. Però afegeix: -Reducció edat electoral (21) -Prohibició treball infantil (<10 anys) -Final esclavitud (a Pto. Rico). Elecció del President de la República per vot indirecte (elegit per una Junta de Representants elegits pels electors de cada Estat). República federal formada per Estats i territoris divisibles en províncies. Descentralització plena, amb autonomia política i (art. 40 i 92 a 101), però amb limitacions (funcions de l Estat) Separació Església-Estat. Desaparició pressupostos per el culte. -Divisió de : Relacional: President de la República Executiu:Govern Legislatiu: Corts i Govern. (jutges per oposició i jurats) i Tribunal Suprem. Consell d Estat.

5 juny 1876 / 15 setembre 1923 compartida 1 Corts bicambrals, elegides cada 5 anys (Congrés i Senat, amb caràcter colegislador) amb dret de veto durant la legislatura i control del govern i dels - Congrés: elegit per Sufragi (Censatari masculí i directe fins 1891, Universal, des d eixe any), 1 x habitants i circumscripció provincial (però amb corrupció i manipulació electoral). - Senat: diversos tipus de senadors: De Dret Propi (nobles, càrrecs administratius, religiosos o militars. Vitalicis o elegits pel rei (fins 180). Triats per les Corporacions i majors contribuents (oligarquia social, econòmica i política). Semblants als del 69. Però és una declaració formal, amb alguns drets desapareguts, (matrimoni civil, exèrcit voluntari, etc.), mentre que el govern es reserva la modificació, retall, suspensió o supressió de drets en determinades circumstàncies. i locals elegides en funció de la legislació ordinària. Estat confessional amb tolerància religiosa, però, el catolicisme és reconegut com la Religió que poden professar els espanyols en públic i el culte de la qual cal mantindre. Els altres cultes han de fer-se en privat.. sanciona i promulga les lleis. dret de veto durant la legislatura. Comanda i és cap de l exèrcit. - Tribunals amb jutges professionals i inamovibles, però organitzats en funció d una legislació ordinària canviant. 1. interna: Al llarg de la història, per damunt de qualsevol doctrina o text constitucional, sempre han estat la Monarquia i les Corts, com a base del poder i la legitimitat (teoria de Cánovas).