7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )
|
|
|
- Celia Ramírez Segura
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )
2 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 7.3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA DE PODER 7.4. LA GUERRA D ULTRAMAR (CUBA I FILIPINES) 7.5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98
3 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Després d un any de caos el general Martínez Campos fa un pronunciament (Sagunt, 29 de desembre de 1874), i proclama nou rei a Alfons XII, fill d Isabel II Alfons havia proclamat els seus principis en el Manifest de Sandhurst (1 de desembre de 1874) -anar a la pàgina 91 del vostre llibre- General Martínez Campos Alfons XII de Borbó
4 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ En virtut de l espontània i solemne abdicació de la meva augusta mare, tan generosa com infortunada, jo sóc l únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant els trentacinc anys transcorreguts d ençà que va començar el regnat de ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera. [ ] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d oblidar-la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s entenguin i concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. [ ] Per la meva banda, dec a l infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de l Europa moderna [ ]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal. Manifest d Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874)
5 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ L artífex de la Restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo (antic polític unionista, per això aquest sistema també és conegut com a canovista). COM VA FUNCIONAR? El sistema polític configurat per Cánovas del Castillo: 1)Caràcter conservador 2)Es fonamentava en un sistema parlamentari bicameral, semblant al britànic 3)Fort predomini de la monarquia -pàg (es pot dir que poc democràtic) 4)El poder militar va quedar supeditat al poder civil 5)Constitució conservadora, però flexible
6 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ BASES IDEOLÓGIQUES DEFENSA DE L ORDRE SOCIAL I LA PROPIETAT UNITAT DE LA PÀTRIA MONARQUIA BORBÒNICA: GARANTIA D ESTABILITAT IDENTIFICACIÓ DE LA REPÚBLICA COM L ANARQUIA
7 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ EL BIPARTIDISME: Existeixen dos grans partits (partits dinàstics) que s alternen pacíficament al poder: PARTIT CONSERVADOR (Cánovas del Castillo): Amb suport dels Moderats, Unió Liberal, Església... Partidaris de: Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral restringida) PARTIT LIBERAL (P.M. Sagasta): Amb el suport de Demòcrates, Radicals, Progressistes, Republicans moderats... Que representen funcionaris, militars, professions liberals, comerciants. (Llei sufragi universal , dret d associació, abolició de l esclavitud...) PACTE DEL PARDO (1885) La legalització de tots els partits no es va produir fins el Els sindicats eren tolerats durant els períodes de govern del Partit Liberal. Cànovas, líder conservador Sagasta, líder liberal
8 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
9 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
10 7.3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA CARLISME Després de la derrota, molts carlins s exilien i d altres accepten (com Ramon Cabrera) Alfons XII com a rei legítim. El 1886 Juan Vázquez de Mella presenta un programa adaptat a les noves circumstàncies, però respectant principis bàsics (catolicisme, autoritat pretendent carlí, oposició a la democràcia però acceptant el nou ordre liberal i capitalista (Acta de Loredan) Ramon Nocedal es va escindir i va fundar el Partido Catòlico Nacional. A partir de 1890 els carlins es van reconstruint amb la intenció de ser un partit de masses i organitzant-se en assembles locals cercles-, amb el nom de Comunión Tradicionalista. REPUBLICANISME Amb el fracàs de la República, el moviment va haver de fer front a una dura repressió governamental i al desencís d una part important dels seus seguidors. Els diferents líders republicans van encapçalar diferents i petites forces polítiques republicanes.
11 7.3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA Partit Republicà Democràtic i Federal, Pi i Margall. Baixada electoral i escissions internes, com la de Valentí Almirall. El 1883 ascens de J. M. Ribot i Serra (llegir text pàg. 155). Partido Republicano Progresista, Ruiz Zorrilla. No descartava la violència (cop d estat del general Villacampa el 1886). Partido Republicano Posibilista, Castelar. Es va integrar al Partit Liberal. Partido R. Centralista, Salmerón. En 1893 i 1896 la coalició Unió Republicana va obtenir diputats al Parlament espanyol. Més endavant van aparèixer d altres moviments com el lerrouxisme i el blasquisme. REGIONALISMES I NACIONALISMES A finals del segle XIX apareixen forces nacionalistes a Euskadi, Catalunya, València, Galícia i Andalusia.
12 7.3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA MOVIMENT OBRER Anarquisme Després d una forta repressió es va organitzar en 1881 mitjançant la Federación de Trabajadores de la Región Española. L estratègia política es va centrar en tres tipus d accions: Acció violenta Acció sindical Producció cultural Socialisme Fundació del PSOE el 1879 a Madrid, i el 1888 de la UGT. Una de les seves primeres iniciatives va ser la celebració, a partir de 1890, de la Festa del Treballador, l 1 de maig.
13 7.3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA
14 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA CONSTITUCIÓ DE 1876 *La sobirania és compartida entre el Rei i les Corts. *Drets i deures dels ciutadans recollits, però limitats per lleis ordinàries. *El poder legislatiu compartit entre les Corts i el Rei, a més aquest pot vetar lleis i dissoldre les Corts. *La Corona té el poder executiu, i pot nomenant el cap del govern i els ministres. *Las Corts son bicamerals, amb un Senat format per designació reial i un Congrés elegit per sufragi directe. *El poder judicial tenia la potestat d aplicar les lleis en els judicis i els jutges s elegien mitjançant oposició, igual que ara. *No es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procediment electoral. L any 1890 va passar a ser sufragi universal masculí. *S estableix que l estat és confessional catòlic, però es toleren d altres religions sempre que respectin la catòlica i es manifestin en la intimitat. *Els ajuntaments i les Diputacions queden sota control governamental, que les dirigirà de manera centralista.
15 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PACIFICACIÓ La fi de la 3a guerra carlina ( ) Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII) Derrota de Carles VII (a Catalunya destaquen els carlins Francesc Savalls i Rafael Tristany) El carlisme es converteix en un partit d extrema dreta La guerra de Cuba: La guerra llarga Havia començat el 1868 amb el Grito de Yara (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós Viva Cuba libre!) Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos). Promeses d amnistia i autonomia.
16 7.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
17 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER LA PRÀCTICA DEL SISTEMA POLÍTIC Oligarquia i caciquisme Manipulació electoral Alcaldes, governadors civils i cacics (controlen el poble) Mecanisme Mecanismeelectoral electoral (sistema (sistemade de torn torn i i frau frau electoral) electoral) anomena El Rei Nou govern Ministeri de Governació prepara Governadors civils Fan arribar les directrius del govern als Consolidava el poder i control de la Oligarquia (Classes dominants) Cacics nomena S encarreguen del Control del vot Encasellat (llistes de diputats) amb Compra de vots Coacció Falsejament del sufragi (amb la tupinada)
18 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER
19 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER
20 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER
21 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER El frau electoral Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l innombrable exèrcit d empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d electors, s hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L autor d aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l urna sota la figura d un escombriaire de la ciutat o d un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi... Afanyem-nos a dir que normalment no s aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. (...) és possible l existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases? Valentí Almirall, España tal como es. 1889
22 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER
23 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER El frau electoral
24 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER El frau electoral
25 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.4. LA GUERRA D ULTRAMAR (CUBA I FILIPINES) La Guerra de Cuba Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler) Weyler trochas Camps de concentració Política de reconcentración El general Weyler, primer com a repressor de Cuba i després com a governador militar de Barcelona, una de les bèsties negres del Cu-Cut! Els comandants de la rebel lió
26 Guerra de Cuba Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler) Intervenció americana Expansionisme americà Voladura del Maine Campanya patriòtica bèl lica Hearst, William Randolph
27 Guerra de Cuba Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler) Intervenció americana Expansionisme americà Voladura del Maine Campanya patriòtica bèl lica Derrota espanyola Almirall Cervera Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898)
28 Guerra de Cuba Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler) Intervenció americana Expansionisme americà Voladura del Maine Campanya patriòtica bèl lica Derrota espanyola Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898) Conseqüències Pèrdues econòmiques i humanes (crisi) Crisi cultural (Generació del 98) Crisi social (Regeneracionisme, Joaquin Costa) Joaquín Costa
29
30
31 La guerra de Cuba: L opinió de Martínez Campos Martínez Campos: "Los pocos españoles que hay en la isla sólo se atreven a proclamarse tales en las ciudades: el resto de los habitantes odia a España. Cuando se pasa por los bohíos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano." A continuació comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures dràstiques, però que ell no te les condiciones morals per a fer-ho. "Sólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las de inteligencia, valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si hablando con él el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace; estamos jugando la suerte de España."
32
33 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.4. LA GUERRA D ULTRAMAR (CUBA I FILIPINES)
34 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.4. LA GUERRA D ULTRAMAR (CUBA I FILIPINES) Exportaciones a ultramar Exportaciones cubanas (1895) Año Valor (pesetas) País % Estados Unidos España 11, Canadá 1, Francia 1, Alemania 0,93 Gran Bretaña 0,55
35 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.4. LA La GUERRA guerra en ultramar D ULTRAMAR (CUBA I FILIPINES)
36 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 El desastre del 1898 va abocar tot l Estat espanyol - víctima d una crisi política i econòmica permanent, de l agitació social, de l endarreriment i de la corrupció institucionalitzada- a una sensació de desmoralització col lectiva. Els efectes econòmics, tanmateix, no van ser especialment greus. Un grup d intel lectuals, la Generació del 98, va expressar aquest desencís en la seva obra. Políticament, va sorgir el moviment regeneracionista, que defensava la modernització d Espanya amb l aplicació de reformes concretes per damunt dels plantejaments partidistes (el seu principal ideòleg fou Joaquín Costa).
37 7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( ) 7.5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 El 1899, el catalanista Manuel Duran i Bas va incorporarse a un govern presidit pel conservador Silvela i amb la presència d un regeneracionista destacat, el general Polavieja*. Un decret que establia l augment dels impostos va desencadenar una forta protesta a Barcelona (el Tancament de Caixes) i una severa crisi de govern. Els projectes reformistes van fracassar, i, en el cas de Catalunya, van frustrar les expectatives de col laboració amb les forces polítiques estatals. La burgesia catalana va retrobar-se amb els sectors catalanistes que defensaven la creació de partits propis. Silvela
7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )
7. L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) 7.2. LA VIDA POLÍTICA I L ALTERNANÇA EN EL PODER El frau electoral Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial
UNITAT 7: L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA ( )
UNITAT 7: L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) 7.1 El sistema polític de la Restauració. 7.2 La vida política i l alternança en el poder. 7.3 Les forces polítiques marginades del sistema. 7.4
La Restauració borbònica
La Restauració borbònica 1875-1898 Amb la Restauració borbònica Espanya torna al liberalisme censatari. S estableix un nou sistema polític basat en l alternança en el poder dels dos partits dinàstics:
EL SEGLE XIX: ETAPES POLÍTIQUES
TEMA 4.- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC EL SEGLE XIX: ETAPES POLÍTIQUES FI DE L ANTIC RÈGIM 1.La Guerra del Francès (1808-1814) Guerra nacional (expulsió dels francesos). Intent de revolució liberal burgesa (Corts
DE L ABSOLUTISME A L ESTAT LIBERAL. Espanya al segle XIX
DE L ABSOLUTISME A L ESTAT LIBERAL. Espanya al segle XIX Espanya al segle XIX Segle XVIII: arribada dels Borbons al tro espanyol Felip V i Ferran VI van governar com a reis absoluts Carles III: Despotisme
El dret de participació política El dret de sufragi actiu i el seu abast El dret de sufragi passiu o d accés a càrrecs públics El dret de petició
El dret de participació política El dret de sufragi actiu i el seu abast El dret de sufragi passiu o d accés a càrrecs públics El dret de petició Participació directa: A l àmbit local (art. 140 CE) A l
Catalunya i Espanya al segle XIX. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics
Catalunya i Espanya al segle XIX La Crisi de l'antic Règim Crisi monarquia borbònica (Carles IV) Guerra contra França (1793-1795) 1799. Ministre Godoy Aliança amb Napoleó contra Gran Bretanya 1808. Motí
CONSTITUCIONS COMPARADES D ESPANYA (SEGLE XIX)
1812 19 març 1812 / 4 maig 1814 10 març 1820 / 1 octubre 1823 12 agost 1836/ 17 juliol 1837 Nacional (Art.3) Estatut Reial 10 abril 1834 / 12 agost 1836 Reial 1837 17 juliol 1837 / 23 maig 1845 Nacional
10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
QUÈ ESTUDIAREM? 10.1. El reformisme dinàstic 10.2. Les forces de l oposició 10.3. Catalanisme i republicanisme 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914 1925) 10.5. La crisi del 1917 10.6. La descomposició
Nou sistema ideat per Antonio Cánovas del Castillo, alternança dels grans partits: conservador i liberal.
L ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875 1898) Fracàs del Sexenni Democràtic, restauració la monarquia borbònica. Nou sistema ideat per Antonio Cánovas del Castillo, alternança dels grans partits: conservador
RESTAURACIÓN BORBÓNICA ( ). CÁNOVAS DEL CASTILLO Y EL TURNO DE PARTIDOS. LA CONSTITUCIÓN DE 1876
RESTAURACIÓN BORBÓNICA (1874-1902). CÁNOVAS DEL CASTILLO Y EL TURNO DE PARTIDOS. LA CONSTITUCIÓN DE 1876 1. Introducción 2. El sistema canovista y el turno de partidos 3. La Constitución de 1876 4. Evolución
14 d abril - Els principals Ajuntaments del país proclamen la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
La Segona República Espanyola (1931 1936) La proclamació de la Segona República i la seva conjuntura Eleccions municipals el 12 d abril de 1931, convocades pel govern de l almirall Juan B. Aznar. Tarda
És d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial
La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial Concepte general: donar a cadascú segons les seves necessitats i exigir
Competència social i ciutadana Sèrie 1
Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Competència social i ciutadana Sèrie 1 SOLUCIONS,
gasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Tema 10. L època de la Restauració borbònica ( )
Tema 10. L època de la Restauració borbònica (1874-1902) 10.1. Els fonaments de la Restauració 10.2. Al marge del tron dinàstic: les forces d oposició 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS
BREU DE DADES - 27 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49
TEMA 1. LA CRISI DE L ANTIC RÈGIM.
TEMA 1. LA CRISI DE L ANTIC RÈGIM. 1. ANTIC RÈGIM. Inici s. XVIII major part d Europa Antic Règim AR societats europees de l Edat moderna que mantenien un model de vida basat en: a) Economia agrària senyorial
TEMA 12 La construcción y consolidación del Estado liberal
TEMA 12 La construcción y consolidación del Estado liberal 12.1. El reinado de Isabel II. La oposición al liberalismo [incluyendo cuestión sucesoria]: carlismo y guerra civil. La cuestión foral 12.2. Isabel
RESTAURACIÓN BORBÓNICA ( ). LOS NACIONALISMOS CATALÁN Y VASCO, Y EL REGIONALISMO GALLLEGO. EL MOVIMIENTO OBRERO Y CAMPESINO
RESTAURACIÓN BORBÓNICA (1874-1902). LOS NACIONALISMOS CATALÁN Y VASCO, Y EL REGIONALISMO GALLLEGO. EL MOVIMIENTO OBRERO Y CAMPESINO EL CARLISMO EL REPUBLICANISMO LOS NACIONALISMOS CATALÁN Y VASCO, Y EL
Espanya al segle XIX. protagonistes
Espanya al segle XIX protagonistes Carles IV Nom: Carles IV Pseudònim: El caçador Data de naixement: 11 de noviembre de 1748 Data de la mort: 20 de gener de 1819 Càrrec: rei d Espanya 14 de desembre de
El gobierno provisional
25 El gobierno provisional Inmediatamente se forma un gobierno presidido por Prim y Serrano, con el objeto de dar satisfacción a las demandas de las Juntas Revolucionarias. Se convocan elecciones para
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA
Tema 9 L ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA Organització Territorial Institucions Catalanes Els Símbols: oficials i tradicionals. El català ORGANITZACIÓ POLÍTICA D ESPANYA Organització
20-D 26-J BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS
BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS 20-D 26-J GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49 09 www.gesop.net
1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a
1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a mitjan segle XIII: Ara, contesta les preguntes següents: Quines comunitats autònomes actuals corresponen aproximadament
ORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA
ORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA Index Organització territorial Municipis Províncies Comunitats autònomes El govern d'espanya Constitució Cap d'estat Govern central Corts Generals Tribunal de Justícia
ANTONI TÀPIES. LES TEXTURES I ELS MATERIALS DE L ENTORN.
ANTONI TÀPIES. LES TEXTURES I ELS MATERIALS DE L ENTORN. L ANTONI TÀPIES VA NÈIXER A BARCELONA, EL 13 DE DESEMBRE DE L ANY 1923. EL SEU PARE ES DEIA JOSEP I LA SEVA MARE MARIA. TENIA TRES GERMANS: LA MARIA
TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis
TIPOLOGIA Cooperatives Mutualitats INSTRUMENTS DE L ECONOMIA SOCIAL Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES Llocs de treball pels socis Serveis pels socis Finalitats d interès general EL dret de fundació està
3.3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME Els liberals es van organitzar en dos partits: -Partit Moderat: partidari de la sobirania compartida
3.3. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME Els liberals es van organitzar en dos partits: -Partit Moderat: partidari de la sobirania compartida Corona- Corts. Afavoria les classes benestants (suport antics
1.- L impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX)
1.- L impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) En el primer terç del XX, domini del catalanisme conservador 1.1.- L hegemonia dels conservadors (1901-1923) Amb el domini de Burgesia industrial
Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
La Segona República Espanyola ( ) El Bienni de Dretes ( ) Estiu de 1933 HISTÒRIA D ESPANYA I DE CATALUNYA
La Segona República Espanyola (1931 1936) El Bienni de Dretes (1933 1936) Estiu de 1933 Crisi de la coalició republicana socialista del Govern i dimissió de Manuel Azaña (setembre de 1933) Convocatòria
desembre de1874: Alfons de Borbó, amb el suport de Cánovas, signà el Manifest de Sandhurst.
1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ desembre de1874: Alfons de Borbó, amb el suport de Cánovas, signà el Manifest de Sandhurst. Programa monàrquic (conservador i catòlic però de tall constitucional) desembre
L organització política de les socitats
L organització política de les socitats Unitat 3-3r ESO GH Llagostí Unitat 3-3r ESO GH L organització política de les socitats Llagostí 1 / 14 1. L estat com a organització política de la societat /1 Estat
Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que
La crisi de l'antic Règim
El segle XVIII La crisi de l'antic Règim L'Antic Règim Tres eixos: Sistema polític: Monarquia absoluta Sistema econòmic: Agricultura senyorial Sistema social: Societat estamental Monarquia absoluta Característiques
Ampli boicot de les famílies de Molins a les proves de 3er de primària en rebuig a la LOMCE
Ampli boicot de les famílies de Molins a les proves de 3er de primària en rebuig a la LOMCE Aquest dimecres 27 d abril ha estat la jornada central de l objecció de consciència a les proves de tercer de
L A D I C TA D U R A F R A N Q U I S TA 1. L E S B A S E S D E L N U E VO E S TA D O E S PA Ñ O L
L A D I C TA D U R A F R A N Q U I S TA 1. L E S B A S E S D E L N U E VO E S TA D O E S PA Ñ O L UN ESTAT TOTALITARI Model d Estat inspirat en la Itàlia de Mussolini i l Alemanya nazi. Abolició de la
Tema 6. La crisi de l Antic Règim ( ) 1833)
Tema 6. La crisi de l Antic Règim (1808-1833) 1833) 6.1. La guerra del Francès (1808-1814) 1814) 6.2. Les Corts de Cadis 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) 1833) 6.4. La independència de l Amèrica
MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA
Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 Mancomunitat de Catalunya Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida
CATALUNYA I LA INDEPENDÈNCIA. Setembre 2012
CATALUNYA I LA INDEPENDÈNCIA Setembre 212 GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S. L. C/ Llull 12, 5a planta 85 Barcelona Tel. 93 3 7 42 Fax 93 3 55 22 www.gesop.net twitter.com/_gesop Í n
Utilitza el teu poder
Utilitza el teu poder Tu pots decidir qui dirigeix Europa Al maig tu podràs, juntament amb altres 400 milions de ciutadans, elegir els nostres diputats al Parlament Europeu. Aquestes seran les vuitenes
Liberal ( ) 1874) 7.1. La primera guerra carlina 7.2. La revolució liberal i els progressistes ( ) 1843) 7.3.
Tema 7. La configuració de l Estat l Liberal (1833-1874) 1874) 7.1. La primera guerra carlina 7.2. La revolució liberal i els progressistes (1833-1843) 1843) 7.3. L articulacil articulació del liberalisme
Descobrint Ernest Lluch
Descobrint Ernest Lluch REPORTER: Bon dia, ets el nét de l'ernest Lluch, Josep Lluch, m equivoco? JOSEP LLUCH: Efectivament, sóc jo! REPORTER: Mira, jo sóc Pep Rovira encarregat del diari de l institut
CONSTRUCCIÓ DE L ESTAT LIBERAL
CONSTRUCCIÓ DE L ESTAT LIBERAL REGÈNCIA Mª CRISTINA 1833- ESPARTERO REGNAT ISABEL II DÈCADA MODERADA 1843-54 MAJORIA D EDAT BIENNI PROGRESSISTA 1854-1856 LA UNIÓ LIBERAL 1856-1868 1.1DUES OPCIONS ENFRONTADES
SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A
SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A LA PERSONA QUE VULL CONTRACTAR
INS GALILEO GALILEI SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA ACTIVITATS D ESTIU
INS GALILEO GALILEI SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA ACTIVITATS D ESTIU NOM I COGNOM 4t E.S.O. GRUP CURS 2015-2016 Tema 1. El segle XVIII. La crisi de l Antic Règim 1. Característiques de l agricultura
LA RESTAURACIÓN CANOVISTA
LA RESTAURACIÓN CANOVISTA Problemas políticos del sistema canovista Curso 2008-2009 IES Delgado Hernández Bollullos del Condado PROBLEMAS POLÍTICOS MÁS SIGNIFICATIVOS Antonio Cánovas del Castillo (Málaga,
BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 2011
BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 11 GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S. L. C/ Llull 2, 4t. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 0 07 42 Fax 93 0 55 22 www.gesop.net twitter.com/@_gesop
JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró
JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,
Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència
Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans
PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
1930 Pacte de Sant Sebastià. crea. Eleccions municipals del 12 d abril de Victòria republicana. Proclamació de la República
1.- L adveniment de la República 1930 Pacte de Sant Sebastià crea Comitè revolucionari Insurrecció armada Mobilitzacions populars Enderrocar la monarquia Instaurar República Autonomia Dictadura de Berenguer
Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.
BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES: RESULTATS
BREU DE DADES - 25 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485
1.- Cronologia i etapes
Les arrels del món contemporani 1.- Cronologia i etapes 1759 1788 1808 1814 1833 Carles III Carles IV Despotisme il lustrat Invasió napoleònica Josep Bonaparte La Guerra del Francès Cadis: primera experiència
PROCÉS ELECTORAL PER RENOVAR ELS MEMBRES DELS CONSELLS ESCOLARS DELS CENTRES.
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Lola Anglada Carrer Manuel de Falla, 5, 7, 9 08950 Esplugues de Llobregat Tel. 93 372 11 04 Fax 93 372 11 04 ceip-lola-anglada-esplugues@xtec.cat
FONS RAFAEL PATXOT I FERRER ( )
FONS RAFAEL PATXOT I FERRER (1810 1886) L Ajuntament de Girona ha ingressat a l Arxiu Municipal de Girona el fons documental de Rafael Patxot i Ferrer, avi del mecenes Rafael Patxot i Jubert. BIOGRAFIA
EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona
EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona Entrem al navegador d Internet i accedim a la pàgina principal de la eina de gestió de guàrdies,
Tema 2: L organització política de Catalunya
En aquest tema aprendràs que : és una de les 17 comunitats autònomes de l estat espanyol. Les comunitats autònomes s autogovernen d acord amb el que estableix el seu estatut i la Constitució espanyola.
LA GUERRA DE CUBA (II): LA GUERRA DELS DEU ANYS ( ) Anàlisi d un conflicte
LA GUERRA DE CUBA (II): LA GUERRA DELS DEU ANYS (1868 1878) Anàlisi d un conflicte Auca dels principals episodis de la Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868 1878). [1869?] Autor: No identificat. (impremta
ATENCIÓ HOSPITALÀRIA
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ HOSPITALÀRIA RESULTATS ENQUESTES EN LÍNIA HOSPITAL DOS DE MAIG Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat de
EL BÀSQUET 18 UNITAT
EL BÀSQUET 18 UNITAT TOT VA COMENÇAR Al 1891 el professor d educació física James Naismith inventa un joc al gimnàs perquè els seus alumnes de la universitat YMCA de Springfield poguessin fer esport els
Espanya, Portugal i Anglaterra VS Imperi de Napoleón
Monarquia absoluta ANTIC RÈGIM Feudalisme (Relació de vasellatge) Societat estamental Agricultura de subsistència ESTAT LIBERAL Sufragi censatari > Vot Desapareix Feudalisme Societat estamental Separació
DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )
DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE (2016-201) S ha de fer un dossier a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs, avaluació
T. 5. La Restauración. Guía para su estudio
Ayuda para estudiar el tema 5 aportando las ideas que vertebran los contenidos que deben aparecer sí o sí al exponerlo; también añadir algún comentario aclaratorio o explicativo de las ideas y acontecimientos
PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
CRITERIS GENERALS D AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI CRITERIS GENERALS D AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA 1. Conceptes.- D acord amb la reunió del departament de ciències socials del dia 18 maig de 2012, i basant-se en un altre acord
QUADRE DE CLASSIFICACIÓ FONS JOSEP MARIA TRIGINER GENERALITAT DE CATALUNYA (JMT-GEN)
QUADRE DE CLASSIFICACIÓ FONS JOSEP MARIA TRIGINER GENERALITAT DE CATALUNYA (JMT-GEN) 1 QUADRE DE CLASSIFICACIÓ JOSEP Mª TRIGINER GENERALITAT DE CATALUNYA A. PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA PSC (PSC-PSOE)
UNITAT 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES ( ) DOSSIER D'ACTIVITATS I ESQUEMES
ÍNDEX DEL TEMA: 1 1. Liberalisme i nacionalisme. 2. Els inicis de la Revolució Francesa (1789-1792). 3. La Primera Francesa (1792-1799). 4. El període napoleònic (1799-1815). 5. Restauració i revolucions
3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
CoSignatura. Guia bàsica d ús
CoSignatura Guia bàsica d ús ÍNDEX 1. Utilitat del producte... 3 2. Requeriments tècnics... 3 3. Accés al producte... 3 4. Botonadura a la dreta... 4 5. Opcions de menú a l esquerra... 4 5.1. Safata d
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
CANAL REUS TV
CANAL REUS TV 19.04.2017 http://www.canalreustv.cat/noticies/professor-pedro-nueno-enceta-la-commemoracio-dels-10-anys-secot "Durant aquests 10 anys de crisi hem intentant ajudar amb la nostra experiència
Església catalanista El catalanisme conservador. Lliga de Catalunya es crea la UNIÓ CATALANISTA La pèrdua de Cuba
3.2.- El catalanisme conservador 1887 separació del Centre Català Juntament amb molts grups culturals Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà) Juntament amb Església catalanista Centre Escolar Catalanista Missatge
Tema 6. L orientació del vot i la dimensió competitiva: els suports electorals als partits
Tema 6. L orientació del vot i la dimensió competitiva: els suports electorals als partits Els suports electorals als partits: - Estructura de la distribució canviant en 3 etapes: o 1977-79: bipartidisme
Tema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
DEFINICIÓ La Unió Europea és una unió política i econòmica del 28 Estats membres que es troben principalment a Europa. Té una superficie de
INDEX 1- Definició 2- Objectius 3- Avantatges 4- Història De La UE_1 5- Història De La UE_2 6- Institucions De La UE 7- El Consell Europeu Es L'órgan 8- La Comissió Europea 9- El Tribunal De Justícia Europeu
L ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Inventari del Fons FP Subsèrie Jaume Sobrevals i Pineda del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona
Inventari del Fons FP Subsèrie Jaume Sobrevals i Pineda del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona Olga Giralt i Esteve Documentalista Barcelona, octubre 2012 Av. Cardenal
El desplegament de l activitat turística al Pirineu. Daniel Paül
El desplegament de l activitat turística al Pirineu Daniel Paül Duane Hanson's "Tourists II" de 1988 D on ve el turisme: Fins als anys 30 el turisme era molt limitat. - Turisme religiós - Turisme de salut
GUIA PER A VESTIR SENSE TREBALL ESCLAU
ALBERT SALES I CAMPOS GUIA PER A VESTIR SENSE TREBALL ESCLAU Icaria Más Madera ÍNDICE Pròleg 11 Introducció 15 Esclavatge a la indústria tèxtil: la moda de l explotació laboral 17 Modes que maten: insalubritat
Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats
Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Presentació El document que teniu a les mans és la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats
El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
El tramvia arriba a Badalona
El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -
Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT
MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ
Districte universitari de Catalunya
SÈRIE 1 PAAU LOGSE HISTÒRIA Districte universitari de Catalunya OPCIÓ A Exercici 1 «Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de la Governació.
LA GUERRA DE CUBA. 1 Descriu el tipus de font i explica n el contingut. 2 Digues quin és el context històric dels mapes.
4 FITXA 11 LA GUERRA DE CUBA Font: Juan PRO i Manuel RIVERO, Breve atlas de historia de España, 1999. 1 Descriu el tipus de font i explica n el contingut. 2 Digues quin és el context històric dels mapes.
SECCIONS DEPORTIVES ESPANYOL
SECCIONS DEPORTIVES ESPANYOL Dels pericos, pels pericos Qui som Qui som? Seccions Deportives Espanyol es un Club deportiu que impulsat per l espanyolisme i mitjançant la participació en competicions esportives
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Associació Consell de Cent
1 Avui dia, anar amunt i avall del passeig de Gràcia, passejar pel parc de la Ciutadella, o moure s pels distints barris [...] forma part de la nostra activitat quotidiana. Costa d assumir que tot això
PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S3_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT
PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 L L E N G U A C A T A L A N A S È R I E 3 S3_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS
Benvolgut Secretari, Aquestes són les esmenes pel Ple de demà DOCUMENT DE RECOLLIDA D OBSERVACIONS
Benvolgut Secretari, Aquestes són les esmenes pel Ple de demà DOCUMENT DE RECOLLIDA D OBSERVACIONS Rec. Nou redactat de les recomanacions / Observacions / Esmenes núm. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.
La Primera Guerra Mundial
6 La Primera Guerra Mundial 1. Origen de la Primera Guerra Mundial. 2. Desenvolupament de la Primera Guerra Mundial. 3. Un conflicte diferent, 4. Les conseqüències del conflicte i l organització de la
NOTA DE PREMSA. El termini de recollida de signatures de la ILP per a la dació en pagament s amplia tres mesos
NOTA DE PREMSA El termini de recollida de signatures de la ILP per a la dació en pagament s amplia tres mesos Es podran lliurar signatures fins al 25 de gener de 2013 Barcelona, 23 d octubre de 2012.-
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...