PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Transcripción

1 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Informe encarregat per la Gerència de Serveis d Educació de l Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona i elaborat per L2m, Estratègies pel món públic i l empresa per a l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda, Setembre de 2016

2 Índex Justificació i objectius... 2 Metodologia i procés de treball... 3 Mapa sociodemogràfic i Mapa escolar Mapa Sociodemogràfic Població per edats Població segons lloc de naixement Població per nivell d instrucció Població segons relació amb l activitat Mapa Escolar Població escolar del municipi Població escolar amb necessitats educatives especials i específiques Indicadors d Adhesió escolar al final de l ESO Formació de persones adultes: Escola d adults i formació ocupacional Conclusions dels Mapes Sociodemogràfic i Escolar Jornada de presentació del PEC Desenvolupament de la Jornada Conclusions del taller participatiu Formació i dinamització del Grup Impulsor Mapa de visions ciutadanes i Mapa de recursos educatius Mapa de visions ciutadanes Mapa de recursos educatius I Fòrum Educatiu Local de Santa Perpètua Fonts consultades

3 Justificació i objectius L any 2004, l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda signà la Carta de ciutats educadores amb la voluntat de desenvolupar un Projecte Educatiu de Ciutat (PEC, en endavant). L any 2005 es realitza una Diagnosi Educativa del municipi, on es detecten diferents punts crítics a treballar i l any següent s engega un projecte de millora de l èxit escolar. Durant aquests deu anys s ha consolidat al municipi una forta trajectòria de treball en el camp de les polítiques educatives, amb diferents programes, espais de participació (Consell dels Infants, dinamització del Consell Escolar Municipal, Espais de Debat Educatiu,..), i equipaments socioeducatius potents (xarxa de centres cívics, escola municipal de música i dansa, biblioteca, escola d adults...). Desenvolupar el PEC és un dels objectius de l actual mandat polític de l equip de govern de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, fins ara no s havia desenvolupat per limitació de recursos econòmics o humans, però tot i les limitacions pressupostàries existents, actualment hi ha la voluntat política i el convenciment tècnic per iniciar el PEC de Santa Perpètua de Mogoda L Ajuntament té la voluntat posar en funcionament el PEC durant el curs Per això, a finals de 2015 va sol licitar suport tècnic a la Gerència de Serveis d Educació de la Diputació de Barcelona per elaborar el PEC entre els anys 2015 i El Projecte Educatiu de Ciutat de Santa Perpètua de Mogoda és una iniciativa política de caire estratègic que pretén repensar l'educació al municipi des del punt de vista de la ciutadania, avançant cap a una Ciutat Educadora. El PEC és un procés que pretén fer avançar el municipi cap a una concepció de l educació com a un treball en xarxa integrat, a partir d un projecte educatiu compartit. En aquests context, el present informe correspon a l elaboració de la Diagnosi del PEC de Santa Perpètua de Mogoda i a la identificació de línies de treball, i té els següents objectius: 1. Elaborar els quatre mapes de la Diagnosi del PEC al municipi: el Mapa Sociodemogràfic, el Mapa Escolar, el Mapa de Recursos educatius i el Mapa de visions ciutadanes del municipi. 2. Implicar els agents educatius en l elaboració del PEC a través de diferents jornades i espais participatius com: la Jornada de presentació del PEC a la ciutadania, el Grup Impulsor, el Mapa de visions ciutadanes i el I Fòrum Local Educatiu. 3. Posar les bases per al desplegament del PEC al municipi durant els propers anys. 2

4 Metodologia i procés de treball Des de l inici del procés de l elaboració del PEC s ha tingut molt presents diverses premisses metodològiques: Compromís polític del conjunt del Consistori en el projecte. Aquest és un element fonamental per a la sostenibilitat i bon funcionament del PEC. Per això, abans d iniciar el procés d elaboració, s han portat a terme presentacions a l Equip de Govern i també al Ple Municipal, on el 28 de gener de 2016 es va aprovar per unanimitat iniciar l elaboració del PEC. Treball tècnic transversal. S han fet tres presentacions del PEC al personal tècnic municipal: a caps d àrea (juntament amb els responsables polítics), als referents dels departaments i serveis de diferents àrees municipals i als referents polítics i tècnics de Desenvolupament Local. També es va implicar al personal tècnic en la Jornada de presentació del PEC, en el Mapa de visions i en el I Fòrum Educatiu Local. Alguns dels membres del Grup Impulsor també són tècnics/ques del municipi. A més, a nivell tècnic-polític ha estat el Grup Motor qui ha liderat el projecte. Es tracta d un grup de treball que s ha trobat en 9 ocasions durant l elaboració de la Diagnosi del PEC i que està format per: Antonio Egea, Regidor d Educació de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Maria del Mar Salvador, Cap del Servei d Educació Teresa Fontbona, Tècnica del Servei d Educació Cristina Fernández De Mateo, Tècnica de l'àrea de Ciutadania i Promoció Local Cesca Mejías, Tècnica de Comunicació Dani Novo, Director de l àrea de Ciutadania i Promoció Local Toni del Valle, Tècnic de Participació Participació i Comunicació, elements fonamentals: La implicació dels referents tècnics de les àrees de comunicació i participació ha permès complementar mirades i fer un procés de treball més ben travat a nivell municipal. Abans d iniciar l elaboració del PEC es va fer una presentació del mateix al Consell Escolar Municipal, fins ara l òrgan de participació i representació de la comunitat educativa e la ciutat. A més, a través de 3

5 l Informatiu, el butlletí municipal quinzenal que reben totes les llars de Santa Perpètua s han fet reportatges, notícies i crides a la participació al PEC. Així mateix, s ha creat un logotip, una imatge gràfica, un espai web i fins i tot, un hastag del PEC (#SpmEduca). El PEC és principalment un procés participatiu i s ha desplegat la participació ciutadana a tots els espais disponibles. A proposta del Grup Impulsor, i gràcies a la seva participació, també es van recollir aportacions ciutadanes a la Fira d Entitats a través d una butlleta. La implicació dels departaments de comunicació i participació al projecte ha comportat un major impacte d aquest entre la ciutadania de Santa Perpètua. Veracitat, diversitat i vigència de les fonts d anàlisis estadística. A l hora d elaborar el Mapa sociodemogràfic i el Mapa escolar s ha partit de fonts d informació oficials (IDESCAT, INE, Diputació de Barcelona, Departament d Ensenyament de la Generalitat) i també de dades municipals extretes del padró municipal d habitants i de memòries de gestió del serveis. Durant el procés d elaboració dels mapes, IDESCAT va actualitzar les seves dades poblacionals i es va veure la necessitat de refer totes les taules i gràfics relacionats per mostrar les dades més actuals possibles. A l Annex 1 es reprodueixen les actes de les reunions amb el Grup Motor, així com de les aportacions de personal tècnic i responsables polítics a les dues presentacions. Els següent gràfics mostren el procés de treball que s ha dut a terme: 4

6 FASE 1 MAPES SOCIAL I ESCOLAR Novembre 2015 Febrer 2016 FASE 2 PRESENTACIÓ DEL PEC I GRUP IMPULSOR Febrer 2016 Març 2016 Reunió Grup Motor 1 i presentació a Equip de govern 09/12/15 Debat i aprovació al Ple Municipal 28/01/16 Proposta de jornada de presentació Elaboració de l informe de la jornada (Re)Disseny de la proposta de treball Presentació al Consistori i als caps d àrea 19/01/16 Reunió Grup Motor 2 Presentació tècnica 20/01/16 Elaboració del Mapes d Estructura social (Anàlisi documental i estadístic) Elaboració del Mapes Escolar (Anàlisi documental i estadístic) Reunió 4 Grup Motor 10/03/16 Jornada de presentación PEC 12/03/16 Sesions de formació i treball Grup Impulsor Presentació al Consell Escolar Municipal 26/01/16 Reunió 3 Grup Motor 18/02/16 Reunió 5 Grup Motor 17/03/16 Reunió de coordinació tècnnica Sessions de treball Treball de despatx Reunions i presentacions FASE 3 MAPA DE VISIONS CIUTADANES I MAPA DE RECURSOS EDUCATIUS Abril Juny 2016 FASE 4 I FÒRUM EDUCATIU LOCAL I TANCAMENT DE LA DIAGNOSI Juliol Setembre 2016 Reunió 6 Grup Motor 21/04/16 (Re)Disseny de la proposta de Mapa de Visions i Mapa de Recursos Elaboració del Mapa de Visions ciutadanes i Mapa de Recursos educatius Reunió 7 Grup Motor (26/05/16) Proposta de Fòrum Educatiu Local Presentació polític tècnica Reunió 8 Grup Motor (29/06/16) Elaboració del document final de diagnosi Reunió 9 Grup Motor (14/09/16) 6 tallers participatius del Mapa de Visions Ciutadanes (entitats, empreses, joves, Consell d Infants, tècnics/ques i CEM) Sessió de treball Grup Impulsor I Fòrum Educatiu Local (2/07/16) Elaboració de l Informe del Fòrum Educatiu Local Sesió de treball Grup Impulsor Reunió de tancament del suport Sessions de treball Treball de despatx Reunions i presentacions 5

7 Mapa sociodemogràfic i Mapa escolar Tot PEC parteix d una diagnosi de la realitat socioeducativa del municipi, analitzada des de diferents perspectives: les dades sociodemogràfiques i escolars, els recursos educatius de la ciutat i les visions dels actors implicats en l educació en sentit ampli. Aquest informe recull els quatre mapes de la diagnosi del PEC de Santa Perpètua de Mogoda, els dos primers en aquest capítol: El Mapa Sociodemogràfic i el Mapa Escolar. Al final de l apartat es sintetitzen els principals elements a treballar identificats. Sempre que ha estat possible s acompanyen les dades de gràfics i d algunes infografies elaborades per l Ajuntament per a la presentació de la Diagnosi a la ciutadania. 1. Mapa Sociodemogràfic Situada al Vallès Occidental, entre la riera de Caldes i el riu Ripoll, Santa Perpètua de Mogoda està a la part central de la plana del Vallès, unes terres constituïdes per serres de poca alçada que dibuixen un paisatge ondulat on rieres i torrents (riera de Polinyà i riera de Santiga) enquadren les zones dels valls. El nucli urbà de Santa Perpètua compta amb abundants zones verdes i està rodejat de diversos polígons industrials que sovint tenen continuïtat ens els seus municipis veïns: Mollet del Vallès, Polinyà, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, La Llagosta i Sabadell. Cal destacar que infraestructures molt importants creuen el terme municipal de Santa Perpètua, ens referim al Ferrocarril de Mollet del Vallès al Papiol, a la via C- 59 i especialment a l autopista AP7. El present capítol ens introdueix, a partir de dades poblacionals, educatives i laborals, en les característiques sociodemogràfiques de la població de Santa Perpètua de Mogoda, fent èmfasi en la població de 0 a 18 anys. 6

8 Infografia 1. Població de Santa Perpètua de Mogoda 1.1. Població per edats Santa Perpètua de Mogoda comptava l any 2015 amb una població de habitants (el 2,8% de la població de la comarca) en un territori de 15,8 km 2, això significa una densitat poblacional de habitants/ km 2, lleugerament superior a la de la comarca del Vallès Occidental (1.542 habitants/ km 2 ). Tal i com mostra el Gràfic 1, els darrers 18 anys el municipi ha viscut un significatiu augment de la població (39,7%), passant de a habitants. A partir de l any 2007 és la població masculina la que més creix, i els darrers anys la tendència es frena i, fins i tot, es detecta un lleuger retrocés (-0.25%). 7

9 G1. Evolució de la població de Santa Perpètua de Mogoda ( ) Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir d Idescat. Padró municipal d habitants Pel que fa a la distribució per edats de la població de Santa perpètua, s observa una doble piràmide molt marcada (Gràfic 2), on els grups més nombrosos de població (la base de les piràmides) els trobem entre els 5 i els 10 anys i entre els 35 i els 45. G2. Piràmide poblacional de Santa Perpètua de Mogoda (2015) De 100 anys i més De 95 anys De 90 anys De 85 anys De 80 anys De 75 anys De 70 anys De 65 anys De 60 anys De 55 anys De 50 anys De 45 anys De 40 anys De 35 anys De 30 anys De 25 anys De 20 anys De 15 anys De 10 anys De 5 anys De 0 anys Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir d Idescat. Padró municipal d habitants 8

10 Tal i com mostra la Taula 1 i el Gràfic 3, la distribució de la població per grans grups d edat és similar a la de la comarca i la de Catalunya. Però Santa Perpètua té una població més jove que la del seu entorn, ja que en relació al Vallès Occidental i a la mitja catalana, la població infantil i adulta del municipi té un pes més important (19,23% i 67,49%) i les persones majors de 65 anys presenten un pes més reduït (13,29%). Tot i així, la població de Santa Perpètua en conjunt es va envelliment cada any, el mateix que succeeix al conjunt de Catalunya. Infografia 2. Població per edats a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i Catalunya T1. Població per grans grups d edat (2015). En nombres absoluts i percentatges Santa Vallès Perpètua % % Catalunya % Occidental Població de Mogoda De 0 a 14 anys ,23% ,68% ,75% De 15 a 64 anys ,49% ,75% ,11% De 65 a 84 anys ,83% ,35% ,31% De 85 anys i més 371 1,46% ,22% ,83% Total ,00% ,00% ,00% Font: Idescat. Padró municipal d habitants 9

11 G3. Població per grans grups d edat de Santa Perpètua de Mogoda (2015) 12% 1% 19% De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 a 84 anys 68% De 85 anys i més Font: Elaboració pròpia a partir d Idescat. Padró municipal d habitants En relació a la població infantil i adolescent que resideix al municipi, l any 2015 les persones 0 a 18 anys significaven el 23,3% de la població de Santa Perpètua. La Taula 2 mostra el nombre de dones i homes de 0 a 18 anys, any per any, en terme absoluts i en percentatges a desembre de Veiem que els grups més nombrosos són els de 7, 8 i 9 anys (que signifiquen cada any més del 6% dels infants i adolescents del municipi). T2. Població de 0 a 18 anys de Santa Perpètua de Mogoda per sexe (desembre de 2015) En nombres absoluts i percentatges Homes Dones Total % 0 anys ,0% 1 any ,3% 2 anys ,5% 3 anys ,0% 4 anys ,6% 5 anys ,7% 6 anys ,6% 7 anys ,6% 8 anys ,4% 9 anys ,3% 10 anys ,9% 11 anys ,8% 12 anys ,9% 13 anys ,5% 14 anys ,6% 15 anys ,6% 10

12 16 anys ,9% 17 anys ,2% 18 anys ,7% Total ,0% Font: Padró municipal d habitants El Gràfic 4 representa la piràmide poblacional per aquestes edats a desembre de 2015, on s observa la forma de rombe que ja mostren els percentatges de la taula. Això es deu tant a una reducció de la natalitat (l any 2008 van néixer a Santa Perpètua 392 infants, mentre l any 2014 només van ser 244), com a un descens del saldo migratori d infants al municipi els darrers anys (l any 2008 el saldo migratori d infants de 0-14 anys era de 95, mentre l any 2014 era de 23). G4. Piràmide poblacional de 0 a 18 anys de Santa Perpètua de Mogoda (desembre de 2015) 18 anys 17 anys 16 anys 15 anys 14 anys 13 anys 12 anys 11 anys 10 anys 9 anys 8 anys 7 anys 6 anys 5 anys 4 anys 3 anys 2 anys 1 any 0 anys Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir del Padró municipal d habitants 11

13 T3. Població de 0 a 18 anys de Santa Perpètua de Mogoda per barris (desembre de 2015). En nombres absoluts i percentatges Població 0-18 Barri anys % La Creueta 392 6,6% Can Taió ,1% La Florida ,4% Mas Costa ,1% Centre Vila ,6% Can Folguera ,1% Total ,0% Font: Padró municipal d habitants La Taula 3 i el Gràfic 5 representen la distribució d aquesta població infantil i adolescent al municipi, pels 6 barris de la ciutat, sent Can Folguera i Centre Vila els barris amb més infants i adolescents. G5. Població de 0 a 18 anys de Santa Perpètua de Mogoda per barris (desembre de 2015) Can Folguera 1844 Centre Vila 1220 Mas Costa 1073 La Florida 796 Can Taió 600 La Creueta Font: Elaboració pròpia a partir del Padró municipal d habitants La Taula 4 mostra el percentatge de població de 0 a 18 anys sobre el total de cada barri, això ens permet veure que hi ha zones de Santa Perpètua que estan força més envellides que d altres. Al conjunt de la ciutat, les persones de 0 a 18 anys són un 23% de la població, però hi ha dos barris on el seu pes és més importat. Es tracta de Can Folguera (26%) i especialment, Mas Costa (34%). En canvi, Can Taió i la Florida són els barris més envellits de la ciutat. 12

14 T4. Pes relatiu de la població de 0 a 18 anys de Santa Perpètua de Mogoda per barris (2015). En percentatges Població 0-18 anys/ Barri Població total La Creueta 22,9% Can Taió 17,7% La Florida 18,8% Mas Costa 33,9% Centre Vila 20,2% Can Folguera 25,9% Mitjana Santa Perpètua de Mogoda 23,1% Font: Padró municipal d habitants Infografia 3. Població de 0-18 anys de Santa Perpètua de Mogoda, per sexe i per barris (en percentatges) 13

15 1.2. Població segons lloc de naixement El 92,7% de les persones de 0 a 19 anys de Santa Perpètua són nascudes a Catalunya, mentre gairebé un 6,5% són nascudes a l estranger i menys d 1% han nascut a un altre punt de l Estat espanyol (Taula 5). T5. Població de 0-19 anys per sexe i lloc de naixement a Santa Perpètua de Mogoda. En nombre absoluts i percentatges (2014) Edat Catalunya Resta de l'estat Estranger Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 0 a 4 anys a 9 anys a 14 anys a 19 anys Total En % 92,3% 93,0% 92,7% 0,9% 1,0% 0,9% 6,8% 6,0% 6,4% 100% 100% 100% Font: Idescat. Padró municipal d habitants Observant els orígens de tota la població, i posant-la en relació a la mitja catalana i comarcal (Taula 6 i Gràfic 6), veiem que la proporció de població nascuda a l estranger és força més reduïda a Santa Perpètua (10,87% respecte el 17,04% de Catalunya), mentre la població nascuda a la resta de l estat és més elevada (21,48% i 18,26% respectivament). Com dèiem, el saldo migratori ha descendit els darrers anys al municipi, com també ha succeït al conjunt de Catalunya, per això la tendència entre els infants és que siguin nascuts al municipi. T6. Població per lloc de naixement (2015). En nombres absoluts i percentatges Santa Vallès Perpètua % % Catalunya % Occidental Població de Mogoda Catalunya ,64% ,69% ,70% Resta d'espanya ,48% ,75% ,26% Estranger ,87% ,56% ,04% Total ,00% ,00% ,00% Font: Idescat. Padró municipal d habitants 14

16 G6. Població per lloc de naixement a Santa Perpètua de Mogoda (2015) 10,87% 21,48% Catalunya Resta d'espanya Estranger 67,64% Font: Elaboració pròpia a partir d Idescat. Padró municipal d habitants Segons l informe estadístic de la Diputació de Barcelona (Hermes), l any 2015 la població estrangera és de persones (un 9,14% menys que fa 1 any i un 21,50% menys que al 2011). La taxa d'estrangeria es situa al 8,70% i les cinc principals nacionalitats, on s inclouen habitants, són: Marroc (551), Gàmbia (160), Romania (143), Mali (116) i Xina (100). Infografia 4. Població per orígens a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i Catalunya 15

17 1.3. Població per nivell d instrucció Pel que fa al nivell d instrucció, disposem de dades antigues (del 2011), però que ens indiquen una sobrerepresentació al municipi respecte a la comarca i a Catalunya de les persones sense estudis i amb estudis de primer i segon grau. En canvi, es detecta una subrepresentació de la població amb estudis universitaris (Taula 7 i Gràfic 7). T7. Població de 16 anys i més segons nivell d instrucció a Santa Perpètua de Mogoda (2011). En nombres absoluts i percentatges Santa Vallès Perpètua % Occidental Població de Mogoda % Catalunya % Sense titulació ,12% ,62% ,02% Primer grau ,09% ,09% ,45% Segon grau ,53% ,22% ,21% Ensenyament universitari ,27% ,06% ,32% Total ,00% ,00% ,00% Font: Idescat. Cens de població i habitatges Els 13 polígons industrials que envolten Santa Perpètua de Mogoda condicionen l ocupació al municipi, per proximitat i pel caràcter industrial de la zona. Els nivells de formació de la població, majoritàriament de segon grau, estan relacionats amb aquesta oferta, i no amb l oferta formativa de Cicles Formatius de Grau Superior perquè no n hi ha al municipi. G7. Població de 16 anys i més segons nivell d instrucció a Santa Perpètua de Mogoda (2011). 70,00% 60,00% 61,53% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 13,12% 13,09% 12,27% 0,00% Sense titulació Primer grau Segon grau Ensenyament universitari Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir d Idescat. Cens de població i habitatges 16

18 Infografia 5. Població major de 16 anys per nivells d instrucció a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i Catalunya Pel que fa al nivell de comprensió del Català dels majors de 2 anys, l any 2011 només deien que no l entenien el 5,66% de la població i el 51,3% el sabien escriure (Taula 8). T8. Població de 2 anys i més segons la seva comprensió del català a Santa Perpètua de Mogoda (2011). En nombres absoluts i percentatges Total En % L'entén ,34% El sap parlar ,99% El sap llegir ,66% El sap escriure ,27% No l'entén ,66% Total ,00% Font: Idescat. Cens de població i habitatges 17

19 1.4. Població segons relació amb l activitat A finals de 2015, Santa Perpètua compta amb un teixit empresarial format per 896 empreses, un 5,4% més que l any anterior, i segueix amb una tendència positiva iniciada a principis de 2014 (segons l Informe Socioeconòmic del IV Trim de l Associació de Municipis de l Eix Riera de Caldes). Els principals indicadors de mercat de treball (Taula 9) ens diuen que Santa Perpètua és un municipi que està gairebé en equilibri entre l ocupació que genera ( llocs de treball) i la població activa resident al municipi (hi ha una diferència aproximada de 500 llocs de treball) persones del municipi s ocupen al mercat laboral, això significa 400 persones més que a finals de 2014 (4,1%), seguint una tendència de creació d ocupació iniciada a finals de T9. Indicadors generals en relació al mercat de treball de Santa Perpètua de Mogoda (Desembre de 2014) Població afiliada a la SS resident (Des.2015)* Població local activa Llocs de treball Font: Informe QMunicipal Observatori del Vallès Occidental * l Informe Socioeconòmic del IV Trim de l Associació de Municipis de l Eix Riera de Caldes Segons veiem a la Taula 10, només el 12,7% dels treballadors/es de Santa Perpètua són autònoms (1.716) i el seu creixement és força més lent que el dels assalariats (11.789). El 44,5% d ocupació es concentra a la indústria i el 50,5% al sector serveis. T10. Indicadors en relació al mercat de treball de Santa Perpètua de Mogoda (III Trim. de 2015) Assalariats/des Autònoms/es Total treballadors/es Variació anual 3,33% 1,66% Variació ,59% 0,00% Agricultura Indústria Construcció Serveis Ocupacions d'alt contingut tecnològic Font: Programa Hermes. Diputació de Barcelona És interessant destacar que més de persones treballen en ocupacions d alt contingut tecnològic, es tracta d un 22,3% del total d assalariats/des i gairebé de la 18

20 meitat dels llocs de treball assalariats a la indústria. Aquesta dada contrasta amb els nivells formatius universitaris més baixos de Santa Perpètua en relació al seu context. Es pot interpretar que les persones que treballen en aquests llocs d alt contingut tecnològic no són residents de Sta. Perpètua i per tant, no apareixen en el Gràfic 7; o bé, que algunes empreses molt tecnològiques que generem força ocupació (per exemple, Alstom) puguin distorsionar la fotografia del teixit econòmic local. En relació a la contractació, el darrer trimestre de 2015 es van fer 316 contractes indefinits i contractes temporals, que significaven respectivament un 23,4% i un 6,3% més que l any anterior. La major part de contractes es van fer a homes, d entre 30 i 44 anys, al sectors serveis i a la indústria, per a treballs no qualificats i amb estudis secundaris acabats (sense formació post-obligatòria). Així mateix, el darrer trimestre de 2015 es van fer 254 contactes a persones amb estudis post-obligatoris no universitaris, que significaven un augment del 55% respecte l any anterior. Per tant, els indicadors d activitat empresarial i ocupació són força positius en relació al context d uns anys enrere. Infografia 6. Indicadors d ocupació a Santa Perpètua de Mogoda Pel que fa a les persones aturades, al desembre de 2015 són 1.921, això significa un 10% menys que fa un any. El perfil de les persones aturades és una dona, de més de 45 anys, que busca treball al sector serveis, treballadora no qualificada i que fa menys 19

21 d una any que està a l atur. Cal destacar que el 89,2% de les persones aturades (1.714) no tenen estudis post-obligatoris. La taxa d atur registrat al darrer trimestre de 2015 a Santa Perpètua és del 15,5% i afecta més a les dones que als homes, tal i com mostra la Taula 11. Així mateix, persones perceben rendes alternatives al treball (pensions contributives i no contributives, rendes actives d inserció i programes d activació per l ocupació), això significa poc més del 50% de les persones aturades (54,2%). Mentre, el 45,8% (l any 2011 eren el 30%) no reben cap tipus de prestació. Es tracta d una proporció superior al 43,7% de l Eix de la Riera de Caldes i molt propera al 45,5% de Catalunya. T11. Taxa d atur per sexe a Santa Perpètua de Mogoda (Desembre 2015) Taxa d'atur registrat 15,48% Homes 12,90% Dones 18,40% Total persones aturades Total beneficiaris prestacions % aturats amb prestació 54,2% % aturats sense prestació 45,8% Font: l Informe Socioeconòmic del IV Trim de l Associació de Municipis de l Eix Riera de Caldes 20

22 2. Mapa Escolar A continuació es presenten els indicadors de l escolarització a Santa Perpètua que s han pogut identificar. Es reflecteixen especialment aspectes de la cobertura educativa dels equipaments educatius públics i privats del municipi (centres, alumnat, ràtio d escolarització, etc.). Les principals fonts d informació han estat la Regidoria d Educació de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i el Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Actualment, Santa Perpètua de Mogoda compta amb els següents centres i equipaments educatius: T12. Llistat de centres educatius de Santa Perpètua de Mogoda. Curs Escola Bressol Municipal Can Folguera Escola Bressol Municipal L'Espiga Escola Bressol Municipal Els Pins Llar infants privada Els Nins Escola Santa Perpètua Escola Santiga Escola La Florida Escola Els Aigüerols Escola Bernat de Mogoda Escola Tabor Col legi Sagrada Família Escola Barcanova Institut Rovira-Forns Institut Estela Ibèrica Escola d adults Can Folguera Escola Municipal de Música i Dansa Centre de formació ocupacional Font: Pàgina web municipal Es tracta de 17 equipaments educatius, dels quals 13 són públics. Els centres privats es concreten en una llar d infants, dues escoles que ofereixen educació infantil i/o primària i secundària (Escola Tabor i el Col legi Sagrada Família). I l Escola 21

23 Barcanova, que és d educació especial i ofereix educació secundària amb currículum adaptat i dos Programes de formació i inserció, un en Mossos de quadra, i l altre en Cuina i restauració. Aquesta és una formació concertada amb el Departament d Ensenyament i adreçada a joves amb necessitats educatives especials, derivades d una discapacitat intel lectual lleugera o intel ligència límit d entre 16 i 21 anys, que no tenen la graduació en l ESO. Infografia 7. Mapa dels equipaments educatius a Santa Perpètua de Mogoda A la Taula 13 es mostren 14 centres, als que caldria sumar-hi l Escola Municipal de Música i Dansa i el Centre de formació ocupacional, tots dos de titularitat municipal, i l Escola d Adults, que és de titularitat de la Generalitat de Catalunya. T13. Centres de règim general segons els nivells que imparteixen a Santa Perpètua de Mogoda. Curs Exclusius d'educació infantil Educació infantil i primària Educació infantil i/o primària i secundària Educació secundària Educació especial Programes de formació i inserció Total Centres públics Centres privats Totals Font: Departament d'ensenyament. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'ensenyament 22

24 2.1. Població escolar del municipi Pel que fa a l alumnat, la següent taula mostra el nombre d alumnes del primer cicle d educació infantil (0-2 anys) a les tres escoles bressol públiques del municipi i a Catalunya. Els percentatges, mostren la diferència entre el pes dels alumnes per curs en relació al conjunt de Catalunya. Veiem que proporcionalment, a Santa Perpètua hi ha una major concentració d infants de 2 anys i per tant, menys infants escolaritzats de 0 i 1 any. T14. Educació infantil de primer cicle. Alumnes per cursos/edats. Curs Total P0 En % P1 En % P2 En % Catalunya ,33% ,64% ,03% Santa Perpètua de Mogoda ,79% ,77% ,36% Font: Departament d'ensenyament. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'ensenyament A la Taula 15 mostrem el nombre d alumnes i de grups per cada curs en les etapes d educació infantil de segon cicle i d educació primària, a totes les escoles del municipi (públiques i privades) pel curs actual. Santa Perpètua compta amb alumnes en aquestes etapes, el Col legi Sagrada Família és el que acumula més infants (743) i les escoles Tabor i Els Aigüerols les més petites (251 i 264 alumnes respectivament). La resta de centres tenen entre 400 i 500 alumnes. 23

25 T15. Població escolar en centres d educació infantil i primària, segons curs i grups a Santa Perpètua de Mogoda. Curs Educació Infantil i Primària EI3 Grup EI4 Grup EI5 Grup 1r Grup 2n Grup 3r Grup 4t Grup 5è Grup 6è Grup Total Escola Bernat de Mogoda Escola Santa Perpetua Escola Santiga Escola La Florida Escola Els Aigüerols Escola Tabor Col legi Sagrada Família TOTAL Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs En percentatge, El Col legi concertat Sagrada Família acull el 25% de la població escolar d educació infantil de segon cicle i primària al municipi i l Escola concertada Tabor el 8%, per tant el 67% de l alumnat es reparteix pels 5 centres educatius públics del municipi. (Gràfic 8)

26 G8. Població escolar en centres d educació infantil i primària a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) COL LEGI SAGRADA FAMILIA 25% ESCOLA BERNAT DE MOGODA ESCOLA LA FLORIDA ESCOLA SANTIGA ESCOLA SANTA PERPETUA 16% 15% 14% 13% ESCOLA ELS AIGÜEROLS ESCOLA TABOR 9% 8% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs El gràfic 9 mostra la distribució de l alumnat per cursos als diferents centres educatius públics i concertats de la ciutat. S observen poques oscil lacions, destaca però el major percentatge d alumnes de segon de primària a l escola La Florida, en relació a la resta de cursos. G9. Població escolar en centres d educació infantil i primària, segons curs a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) 6è 15% 15% 22% 15% 8% 25% 5è 21% 15% 15% 15% 8% 25% 4t 20% 12% 14% 14% 11% 8% 22% 3r 15% 15% 13% 14% 13% 8% 23% 2n 13% 13% 13% 13% 19% 7% 21% 1r 16% 16% 9% 15% 9% 9% 26% EI5 16% 8% 16% 17% 8% 8% 26% EI4 16% 14% 13% 16% 8% 9% 25% EI3 16% 13% 9% 16% 9% 9% 28% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% ESCOLA BERNAT DE MOGODA ESCOLA SANTA PERPETUA ESCOLA SANTIGA ESCOLA LA FLORIDA ESCOLA ELS AIGÜEROLS ESCOLA TABOR COL LEGI SAGRADA FAMILIA Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs

27 El curs són cinc els centres que ofereixen educació secundària obligatòria: dos instituts públics, dues escoles privades i l escola d educació especial, també privada. En total, hi estudien alumnes (1.286 fan l ESO i 50 segueixen un currículum adaptat), segons veiem a la Taula 16. T16. Població escolar en centres d educació Secundària, segons curs i grups a Santa Perpètua de Mogoda. Curs Educació Secundària (ESO) 1r grup 2n grup 3r grup 4t grup Total Ins Rovira-Forns Ins Estela Iberica Escola Tabor Col legi Sagrada família Escola Barcanova Total Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs G10. Població escolar en centres d educació Secundària a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) INS ESTELA IBERICA INS ROVIRA-FORNS COL LEGI SAGRADA FAMILIA 28% 27% 31% ESCOLA TABOR 9% ESCOLA BARCANOVA 4% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs

28 G11. Població escolar en centres d educació Secundària, segons curs a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) 4t 31% 26% 5% 10% 28% 3r 29% 29% 4% 10% 27% 2n 26% 34% 4% 9% 27% 1r 28% 33% 4% 8% 26% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% INS ROVIRA-FORNS INS ESTELA IBERICA ESCOLA BARCANOVA ESCOLA TABOR COL LEGI SAGRADA FAMILIA Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs Pel que fa al batxillerat (Taula 17), només l ofereixen els dos centres públics, i durant aquest curs el segueixen 218 alumnes (que signifiquen el 80% dels que actualment fan 4t d ESO). T17. Població escolar cursant batxillerat, segons curs i grups a Santa Perpètua de Mogoda. Curs Batxillerat 1r grup 2n grup Total Ins Rovira-Forns Ins Estela Iberica Total Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs Aquells alumnes que no volen fer batxillerat tenen la possibilitat, quan acaben l educació secundària obligatòria, de començar un Cicle Formatiu de Grau Mitjà a Santa Perpètua (aquest curs són 82 alumnes) que ofereix l Institut Estela Ibèrica al municipi (Taula 18). 27

29 T18. Població escolar cursant Cicles Formatius de Grau Mitjà i PFIs, segons curs i grups a Santa Perpètua de Mogoda. Curs CFGM 1r Grup 2n grup Total Comerç i Màrqueting Administratius Electricitat/vehicle elèctric Mosso de quadra (PFI) Restauració i cuina (PFI) Total Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs Pel que fa a la mobilitat per estudis post-obligatoris, segons dades del Departament d Ensenyament analitzades per l Observatori Socioeconòmic de l eix de la Riera de Caldes, el curs persones que estudiaven a Santa Perpètua de Mogoda Cicles Formatius de Grau Mitjà. D aquestes, 78 eren residents a la ciutat, per tant, el 89% de les places eren ocupades per estudiants del propi municipi (el 73% al conjunt de l eix de la Riera de Caldes). Infografia 8. Mobilitat per formació a Santa Perpètua de Mogoda 462 estudiants CCFF de anys (26,2%) 78 estudien a SPM (16,8%) 384 estudien fora (83,2%) 24% Riera de Caldes 22% Catalunya SPM 89% places per residents 73% Riera de Caldes 128 a Mollet 96 a Barcelona 41 a Montcada i R. En canvi, el mateix curs 384 alumnes van marxar de Santa Perpètua per estudiar Cicles Formatius, d aquests, 29 es van quedar a l eix de la Riera de Caldes (27 a La Llagosta) i 355 van sortir a estudia a d altres municipis: Mollet (128 persones), Barcelona (96), Montcada i Reixac (41) i Sabadell (35). En total el curs , 462 joves d entre 16 i 22 anys de Santa Perpètua estudiaven Cicles Formatius, això significa el 26,2% dels joves d aquestes edats, una 28

30 proporció major que als municipis del seu entorn (el 24% a la Riera de Caldes i el 22% a Catalunya). El Gràfic 12 mostra l evolució de la població escolar els darrers cursos, on s observa un creixement d alumnat a totes les franges (educació infantil de segon cicle i primària 2,7%, educació secundària obligatòria 15,9% i secundària post-obligatòria 18,6%), especialment significatiu entre el curs i a l educació secundària. La única excepció és la població escolar de 0 a 3 anys que perd gairebé 100 alumnes (un 32% menys). G12. Evolució de la població escolar de 0 a 18 anys a Santa Perpètua de Mogoda ( ) ED.INFANTIL 1R CICLE ED. SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA ED. INFANTIL 2N CICLE I PRIMÀRIA ED.SECUNDÀRIA POST-OBLIGATÒRIA Font: Elaboració pròpia a partir de Memòria del Dep. d Educació Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i dades curs Pel que fa a les ràtios d escolarització a les diferents etapes educatives el curs (Taula 19 i Gràfic 13), van en augment des del segon cicle de l educació infantil (25 alumnes per grup) fins a l educació secundària (gairebé 28), sent al batxillerat on els grups són més nombrosos (sobre les 31 persones). Als Cicles Formatius, les ràtios tornen a baixar, però de mitjà són de 26 alumnes per grup. 29

31 T19. Ràtios d escolarització a Santa Perpètua de Mogoda. Curs Alumnes Grups Ràtio d'escolarització Educació Infantil 2n cicle ,22 Educació primària 1r cicle ,29 Educació primària 2n cicle ,17 Educació secundària ,83 Batxillerat ,14 CFGM ,50 Mitja de la població escolar ,05 Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Departament d'ensenyament. * Dades curs G13. Ràtios d escolarització a Santa Perpètua de Mogoda. Curs ,00 31,14 30,00 25,00 20,00 25,22 25,29 25,17 27,83 20,50 26,05 Educació Infantil 2n cicle Educació primària 1r cicle Educació primària 2n cicle 15,00 Educació secundària Batxillerat 10,00 CFGM 5,00 Mitja de la població escolar 0,00 Ratio d'escolarització Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Departament d'ensenyament. Com ja s ha dit, en certes etapes l única oferta d educació reglada al municipi és de titularitat pública (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà) i en canvi, d altres ofertes són només presents a l àmbit privat (escola d educació especial). De totes maneres, com mostra la Taula 20, de mitja el 77% de l oferta educativa reglada de Santa Perpètua és de titularitat pública i caldria sumar-hi l oferta de l Escola d Adults, l Escola de Municipal de Música i Dansa i el Centre de formació ocupacional. 30

32 T20. Alumnes escolaritzats al sector públic per nivells educatius a Santa Perpètua de Mogoda. Curs Nombre d'alumnes % alumnes Sector públic Educació Infantil 2n cicle % Educació primària 1r cicle % Educació primària 2n cicle % Educació secundària % Batxillerat % CFGM % Total població escolar àmbit públic % Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Departament d'ensenyament Població escolar amb necessitats educatives especials i específiques Segons dades del Departament d Ensenyament, pel curs (Taula 21 i Gràfic 14), al voltant del 4% dels infants i adolescents de 3 a 16 anys de Santa Perpètua té necessitats educatives especials o especifiques. El major nombre d alumnes estan cursant l educació primària (98), on es presenten més situacions socioeconòmiques desafavorides (76 en total), més incorporacions tardanes (23) i discapacitats intel lectuals (36). Les situacions socials desafavorides signifiquen el 60% de tots els casos d infants amb necessitats educatives especials o específiques entre els 3 i 6 anys, en canvi es redueixen al 32% en arribar a l adolescència. Al contrari succeeix amb les situacions de discapacitat intel lectual, que 26,5% a l educació secundària obligatòria i només el 12,5% a l educació infantil de segon cicle. 31

33 T21. Alumnes amb necessitats educatives especials i específiques a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en nombres absoluts) Ed. Infantil 2n cicle Educació Primària ESO SITUACIÓ SOCIAL DESFAVORIDA INCORPORACIÓ TARDANA DISCAPACITAT MOTÒRICA DISCAPACITAT VISUAL DISCAPACITAT INTEL LECTUAL DISCAPACITAT AUDITIVA ALTRES ALTERACIONS GREUS DE LA PERSONALITAT ALTRES TOTAL NECESSITATS EDUCATIVES En % sobre el total d'alumnat 4,1% 5,2% 3,0% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'ensenyament. G14. Alumnes amb necessitats educatives especials i específiques a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) Ed. Infantil 2n cicle 2,5% 12,5% 5,0% 7,5% 7,5% 60,0% Ed. Primària 8,2% 6,1% 22,4% 19,4% 41,8% ESO 26,5% 8,8% 26,5% 2,9% 32,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% ALTRES DISCAPACITAT AUDITIVA DISCAPACITAT MOTÒRICA INCORPORACIÓ TARDANA ALTRES ALTERACIONS GREUS DE LA PERSONALITAT DISCAPACITAT INTEL LECTUAL DISCAPACITAT VISUAL SITUACIÓ SOCIAL DESFAVORIDA Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'ensenyament. 32

34 2.3. Indicadors d Adhesió escolar al final de l ESO La mitjana europea d abandonament escolar, és a dir, de persones que no es graduen en l educació obligatòria era al 2014 de l 11,2%, mentre a Catalunya era del 22,2% (26,7% homes i 17,5% dones) i a Espanya del 21,9%. L objectiu europeu pel 2020 és reduir l abandonament escolar al 10%, ja que aquest és el percentatge aproximat de treballs sense qualificació que es calcula que hi haurà en el futur. Segons dades del Departament d Ensenyament pel curs , a Santa Perpètua de Mogoda el 82,2% de l alumnat de 4t d ESO es va graduar, mentre ho va fer el 85,5% al Vallès Occidental i el 86,7% a Catalunya. Per tant, el nivell de graduació a Santa Perpètua és lleugerament inferior al del seu entorn (Taula 21 i Gràfic 10). Aquestes dades presenten diferències en funció del sexe, sent les noies qui més gradua (89,6%) gairebé 15 punts per sobre dels nois (75,6%). Pel que fa a la taxa de repeticions de curs, Santa Perpètua es situa en el 7,4%, lleugerament per sobre del Vallès Occidental (5,5%). També observem diferències molt importants entre les taxes de repetició per sexe, ja que els nois (7,4%) gairebé tripliquen el percentatge de dones (3.5%). G10. Taxes de graduació i de repetició a l Educació Secundària Obligatòria a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) TOTAL TOTAL Noies TOTAL Nois S. Privat concertat S. Privat concertat Noies S. Privat concertat Nois S. Públic S. PúblicNoies S. Públic Nois 7,4% 3,5% 11,0% 10,6% 5,3% 17,0% 5,1% 1,7% 7,5% 82,2% 89,6% 75,6% 86,5% 91,2% 80,9% 79,0% 87,9% 72,5% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% 90,0% 100,0% Taxa de repeticions Taxa graduació global Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'ensenyament. L altre element que cal tenir en compte són les diferencien entre les taxes de graduació entre centres públics i privats concertats. En el cas de Santa Perpètua de Mogoda, segons dades del Departament d Ensenyament, hi ha una diferència de 7 33

35 punts (79% i 86.5% respectivament). En canvi, pel que fa a la taxa de repeticions on trobem les taxes més elevades és al sector privat concertat, especialment entre els nois (17%), 10 punts per sobre de les repeticions de nois als sector públic. T21. Alumnes que certifiquen, que han de repetir 4t i que graduen a l ESO a Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en nombres absoluts) Alumnat matriculat a 4t ESO Expedició del certificat Han de repetir Graduats al Juny o set Taxa graduació global S. Públic ,0% Nois ,5% Noies ,9% S. Privat concertat ,5% Nois ,9% Noies ,2% TOTAL ,2% Nois ,6% Noies ,6% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'ensenyament. Infografia 9. Graduats a 4t d ESO i repetidors a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i Catalunya 34

36 2.4. Formació de persones adultes: Escola d adults i formació ocupacional En aquest apartat es recull l oferta formativa de dos espais formatius del municipi: l escola d adults i la formació ocupacional d iniciativa pública. Però, al municipi hi ha d altres ofertes formatives per adults, tant d iniciativa pública, privat com del tercer sector social. L educació d adults a Europa és un tema clau per millorar les competències de tota la població, els objectius de la Unió Europea per al 2020 és que més del 15% de la població adulta s estigui formant. Espanya al 2014 estava al 9,8%, molt lluny l objectiu del 15% i més encara de les xifres de països com Dinamarca, que ja estan al 17.8%. G15. Alumnes per sexe a l Escola d adults de Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) 37,1% 62,9% Dones Homes Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. La majoria d estudiants a l escola d adults són dones (63%) de nacionalitat espanyola (75%) (gràfics 15 i 16). És important el percentatge de població estudiantil originari del Magrib i la resta d Àfrica (gairebé un 20%) que s està formant a l Escola d Adults, la gran majoria dones. Això implica millors oportunitats no només per aquestes persones, sinó també per a les seves famílies, especialment pels infants que tenen una major motivació peles estudis si els seus pares i mares també estan estudiant. Infografia 10. Perfil dels alumnes de l Escola d adults de Santa Perpètua de Mogoda. 35

37 El tipus de formació que segueixen les persones de nacionalitat estrangera i les de nacionalitat espanyola és diferent (Gràfics 17 i 18), en funció també del gènere. Les dones espanyoles són majoria estudiant llengua anglesa i llengua catalana (en aquest cas, són possiblement persones grans originàries d altres zones de l Estat espanyol), competència digital Cicle de Formació Instrumental. En canvi els homes són majoria en el Graduat d Educació Secundària, i els PQPIs (actuals PFIs). La preparació per accedir als Cicles Formatius i a la Universitat presenta major paritat de gènere. G16. Alumnes per nacionalitat l Escola d adults de Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) 5% 3% 1% ESPANYOLA 3% 13% 75% UE EXCEPTE ESPANYA RESTA D'EUROPA MAGRIB RESTA D'ÀFRICA CENTRE I SUD AMÈRICA ÀSIA I OCEANIA Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. G17. Alumnes de nacionalitat espanyola a l Escola d adults de Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en valors absoluts) Competència Digital COMPETIC Preparació Proves d'accés Universitat Preparació Proves d'accés Grau Superior Cicle Graduat Educació Secundària (PQPI) Cicle Graduat Educació Secundària Cicle Formació Instrumental Llengua Estrangera (Anglès) Llengua Castellana Llengua Catalana Dones Homes Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs

38 En canvi, els alumnes de nacionalitat estrangera es centren a l estudi de la llengua castellana (especialment els homes magrebins) i a la llengua catalana (on les dones magrebins són majoria). Interessa molt a les dones de nacionalitat estrangera el Cicle de Formació Instrumental (especialment a les africanes). En la resta d oferta formativa la presència de població estrangera és molt reduïda. G18. Alumnes de nacionalitat estrangera a l Escola d adults de Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en valors absoluts) Llengua Catalana Llengua Castellana Llengua Estrangera (Anglès) 19 7 Cicle Formació Instrumental Cicle Graduat Educació Secundària Preparació Proves d'accés Grau Superior Competència Digital COMPETIC UE EXCEPTE ESPANYA Homes UE EXCEPTE ESPANYA Dones RESTA D'EUROPA Homes RESTA D'EUROPA Dones MAGRIB Homes MAGRIB Dones RESTA D'ÀFRICA Homes RESTA D'ÀFRICA Dones CENTRE I SUD AMÈRICA Homes CENTRE I SUD AMÈRICA Dones ÀSIA I OCEANIA Homes ÀSIA I OCEANIA Dones Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Curs Pel que fa a l oferta de formació ocupacional 319 alumnes es van inscriure aquest curs, la majoria són dones (52.6%) però no hi ha tanta diferència entre sexes com a l escola d adults. La major part de les persones inscrites a aquest tipus de formació tenen entre 25 i 40 anys (36%), encara que els majors de 45 anys són també un grup important (el 28,3%) (Taula 23 i gràfics 19 i 20). T23. Alumnes preinscrits per sexe i edat a l oferta de Formació Ocupacional Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en nombres absoluts) Grups d'edat/sexe Dones Homes No consta sexe no consta edat menors de entre entre entre entre majors de Total Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 37

39 G19. Alumnes preinscrits per sexe a l oferta de Formació Ocupacional Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) 47,4% Dones 52,6% Homes Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. G20. Alumnes preinscrits per edat a l oferta de Formació Ocupacional Santa Perpètua de Mogoda. Curs (en percentatges) 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 3,3% menors de 18 13,8% 35,9% Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 15,5% 25,0% entre entre entre entre ,3% majors de 55 Infografia 11. Perfil dels d alumnes de formació ocupacional a Santa Perpètua de Mogoda Tot i l elevat nombre d adults que s estan formant actualment (1.172), signifiquen un 6% del total de població adulta. Encara som lluny del 15% de persones adultes en processos formatius que marquen els objectius de la Unió Europea per l any

40 3. Conclusions dels Mapes Sociodemogràfic i Escolar A continuació es sintetitzen els principals elements a tenir en compte a partir dels mapes inicials de la Diagnosi. Santa Perpètua de Mogoda compta al 2015 amb habitants, una població força equilibrada per gènere, que significa gairebé el 3% de la població de la comarca i és un nucli important de l Eix de la Riera de Caldes. En 15 anys la població creix quasi un 40%, però els darrers cinc anys aquest creixement s estanca pràcticament. Tot i que compta amb una població més jove (majors percentatges d infants i menors de persones grans) que la de Catalunya i la comarca, viu un procés de progressiu envelliment de la població. Les franges de població més nombrosa a SPM tenen sobre els 40 anys (els baby boom). Des de fa 7-8 anys els naixements i l arribada d infants s han reduït. La població de 0-18 anys a la ciutat és de persones, el 23,3% del total. Hi ha barris on aquesta proporció és major (Can Folguerola) i altres on és menor (La Creueta o Can Taió). Santa Perpètua presenta un major percentatge de persones nascudes a la resta d Espanya (per les onades migratòries dels anys 60s i 70s), en canvi, té un menor percentatge de persones nascudes a l estranger. Les 5 principals nacionalitats estrangeres són: Marroc, Gàmbia, Romania, Mali i Xina. El municipi té 3 punts percentuals més de persones sense titulació i 5 punts més de persones amb estudis secundaris post-obligatoris que a la comarca i Catalunya En canvi, presenta 8 punts percentuals menys de persones amb ensenyament universitari, en una comarca amb elevada oferta. Santa Perpètua compta amb 13 polígons industrials al seu voltant i genera més de llocs de treball, gairebé tants com població activa té el municipi. La major part és treball assalariat al sector serveis i industrial, un 19.5% en ocupacions d alt contingut tecnològic. La taxa d atur és del 15,5% i s ha reduït els darrers anys, però afecta sobretot a dones i a persones sense estudis post-obligatoris. Hi ha unes 880 persones aturades que no reben cap prestació social. Hi ha 17 equipaments educatius que ofereixen formació reglada, alguns estan concentrats en espais propers. El 77% de l oferta formativa és de titularitat pública. D acord amb l evolució demogràfica, els darrers anys la població escolar creix a totes les franges d edat, excepte a l escola bressol, on cau un 32% degut a la baixada de la natalitat i a la crisi. 39

41 Les ràtios d escolarització pública són d uns 26 alumnes per aula de mitja. On són més grans és al batxillerat i més reduïdes als Cicles Formatius de Grau Mitjà. L alumnat amb NEE representa el 4% del total del municipi i és a l educació primària on és més present (5,2%). A mesura que els infants creixen, perden pes els casos de situacions familiars desafavorides i guanyen pes les discapacitats intel lectuals i d altres. El nivell de graduació a l ESO a Santa Perpètua és 3 punts menor que a la comarca i el nivell de repeticions de curs és 2 punts major. S observen diferències importants per sexe i segons la titularitat dels centres. Preocupa l abandonament escolar en el cas dels nois (24,5%) especialment, ja que es preveu que l any 2020 només hi haurà un 10% d ocupacions per a persones no qualificades. És positiu que al municipi hi hagi 4 punts percentuals més d estudiants de CCFF que a Catalunya (462 estudiants), tot i l elevada mobilitat (el 83% estudien fora de la ciutat). Gairebé 400 persones estudien a l Escola d Adults, però la formació triada canvia en funció de la nacionalitat i el gènere de l alumnat, les dones són el 63% dels estudiants. Les dones del Magrib són el col lectiu estranger més important i segueixen formació en llengua catalana i castellana i formació instrumental. 319 persones segueixen formacions ocupacionals, majoritàriament dones de 25 a 40 anys. Tot i l elevat nombre d adults que s estan formant actualment ala ciutat (1.172), signifiquen un 6% del total de població adulta. Encara som lluny del 15% de persones adultes en processos formatius que marquen els objectius de la Unió Europea per l any

42 Jornada de presentació del PEC 1. Desenvolupament de la Jornada El Ple Municipal de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va aprovar per unanimitat el 28 de gener de 2016 l inici de l elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). Després de varis mesos de treball tècnic, recopilant dades sobre l educació al municipi, el 12 de març de 2016, el PEC es va obrir a la ciutadania en una jornada participativa. El Programa de la jornada va ser el següent: 41

43 La primera part de la jornada es va destinar a situar als participants a dos nivells. D un banda, es va explicar què és un PEC i quins objectius i potencialitats té; i d altra banda, es van presentar les principals xifres recollides sobre la població, la formació i l ocupació a Santa Perpètua de Mogoda. A l espai del PEC, del web municipal ( hi ha els enllaços de les presentacions power point exposades a la primera part de la jornada: Què és un projecte Educatiu de Ciutat, a càrrec de Josep Colomer (Diputació de Barcelona) Presentació de les principals conclusions de la Diagnosi inicial del PEC de Santa Perpètua de Mogoda, a càrrec de Laia Monterde (L2m) Van participar a la jornada una seixantena de persones, que van expressar les seves visions, idees i preocupacions com a ciutadans i ciutadanes de Santa Perpètua de Mogoda. Moltes d aquestes persones eren membres d entitats del municipi o responsables d equipaments o serveis de la ciutat. La segona part de la jornada es va destinar pròpiament a la participació, a través del treball en 4 grups més petits sobre 4 dimensions que es van considerades clau al PEC: l àmbit escolar, l àmbit fora escola, la formació d adults i la transició escola-treball i finalment, la ciutat educadora, és a dir, la coresponsabilitat de tots en l educació. A la jornada participativa es va fomentar també el debat i les aportacions a través de les xarxes socials amb el hastag #SpmEduca. Al mateix espai del PEC, del web municipal ( hi ha l enllaç, al recull fotogràfic de la jornada participativa, així com a un vídeo on cinc participants expliquen les seves reflexions sobre l educació, la participació i la jornada de presentació del PEC. Durant el taller participatiu, es va portar a terme una dinàmica de racons, on cada tema es va debatre en un espai amb el suport d un dinamitzador/a i els participants van anar canviant d espai. La dinàmica va permetre que tots els grups poguessin aportar visions i propostes sobre totes les temàtiques. Cada grup va partir de les reflexions, propostes i idees del grup anterior, per completar-les i debatre-les. D aquesta manera, a la part final de la jornada no es va fer un plenari de retorn, sinó que es va emplaçar als assistents a participar al Grup Impulsor i al 1r Fòrum Educatiu Local de Santa Perpètua de Mogoda. Al final de la jornada es va recollir un qüestionari de satisfacció de la mateixa, que va mostrar uns resultats força positius. Les principals observacions van ser referents a 42

44 l espai, doncs acústicament va haver alguns moments que no va funcionar, i en relació a la dinàmica de treball en grups, que no va permetre a tothom aprofundir de la mateix manera en les temàtiques, doncs moltes qüestions ja s havien comentat pels grups anteriors. A l hora d acomiadar-se, l Ajuntament va lliurar als participants una capseta amb un test, llavors i terra, un petit obsequi molt simbòlic, ja que la voluntat és que entre tots fem néixer, créixer i florir aquest projecte educatiu de ciutat. Com a Annex a aquest document, s inclou l Informe de la Jornada Participativa.. 43

45 2. Conclusions del taller participatiu Durant el taller participatiu, a cada racó es van plantejar als participants tres preguntes: Què us preocupa en aquest àmbit? (punts febles/debilitats - amenaces) De què esteu satisfets/tes? (punts forts - fortaleses - oportunitats) Amb qui hem de parlar per saber-ne més? (agents clau) També es va deixar un espai per a recollir totes les propostes que van sorgir en cada àmbit. Les principals idees recollides a cada àmbit van ser: a. ÀMBIT ESCOLAR Com a fortaleses i oportunitats, es van destacar la forta implicació del professorat, l oferta de formació per aquest col lectiu, l oferta d escoles bressol municipals i el programa d'activitats educatives per a centres, que impulsa l'ajuntament. Pel que fa aquest programa, però, es va comentar la necessitat d ampliar l'oferta i la diversitat de les activitats, per tal d arribar a l escola bressol i a l escola d'adults. Com a debilitats i amenaces, es van tractar les infraestructures, la manca d'oferta de formació programa i de diversificació de la mateixa, la diferenciació per zones en la preinscripció escolar, la separació per grups segons nivells, la manca de coordinació de les AMPAs i el baix nivell formatiu en idiomes, entre d altres. Respecte als agents, es parlar sobretot dels centres educatius, l Ajuntament, AMPAs, les famílies, les entitats i altres serveis i equipaments de la ciutat. Es van fer moltes propostes, entre les que destaquem: crear una comunitat educativa de participació i aprenentatge (amb espais de relació entre famílies, espais d'aprenentatge, espais de participació de fer propostes de les famílies als centres); espais d'aprenentatge d'anglès a través de metodologies innovadores; projectes singulars a totes les escoles amb vinculació comunitària; compartir projectes entre escoles; prevenció de les problemàtiques dels alumnes amb necessitats educatives especials i específiques des de les primeres etapes educatives; i crear un districte escolar, on es concentressin diversos equipaments educatius, facilitant la mobilitat. b. ÀMBIT FORA ESCOLA Com a fortaleses i oportunitats, es va remarcar la funció del teixit associatiu de Santa Perpètua, i especialment les AMPAs, que ofereix activitats fora escola diverses a bon preu i El Refugi, l únic esplai de la ciutat. També es va parlar dels valors educatius de 44

46 les Jornades esportives intercentres. Completen l oferta d activitats els espais i programes municipals com l Escola de música i dansa, els centres cívics, el programa de Dinamitzadors en Medi Obert, els Patis Oberts, així com l oferta d extraescolars privada. Es va dir també que Santa Perpètua compta amb moltes zones verdes, tot i que estan mal il luminades i caldria situar-hi més elements per afavorir el lleure d infants, adolescents i joves. Les principals debilitats i amenaces que es van comentar tenien relació amb la manca d espais i activitats per a adolescents i per a persones amb necessitats educatives especials (discapacitats...) i la falta d esplais als barris. Es va parlar sobre la competitivitat a les activitats esportives i sobre la necessitat de treballar altres valors de l esport amb les famílies i les entitats. Es van tractar també els problemes de mobilitat a la ciutat degut a l ús excessiu del vehicle privat, perquè hi ha punts on es percep inseguretat viària. Com a agents a implicar, es va parlar de les entitats, especialment les esportives i les de persones discapacitades, així com l Àrea de Territori de l Ajuntament de Santa Perpètua. Finalment, es van fer diverses propostes per: ampliar els camins escolars, els espais verds i la mobilitat segura a la ciutat; treballar l educació en valors a través de l esport amb els clubs esportius, les escoles i les famílies; racionalitzar els horaris de les activitats fora escola i garantir-ne la qualitat educativa; tenir més implicació de les famílies i la comunitat en les activitats fora escola i fer un òrgan de participació i coordinació de tots els agents educatius de la ciutat. c. FORMACIÓ D ADULTS-TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL Com a fortaleses i oportunitats, es va remarcar el retorn d alumnat, arran de la crisi, que havia abandonat el sistema educatiu per treballar, així com el teixit industrial del municipi i els dispositius d ocupació, de formació per al treball i de transició escolatreball, especialment els serveis de Promoció Econòmica i el de psicopedagogia. La formació d adults és prou amplia, segons la majoria de participants. A nivell de debilitats, es van destacar les dificultats dels joves per ocupar-se, així com de la necessitat de posar en valor l economia social. La limitada oferta de cicles formatius obliga a desplaçar-se a molts joves, amb una xarxa de transport públic deficitària. Es va comentar la percepció d escassa coordinació entre agents educatius i entre aquests i els serveis de Promoció Econòmica. Altres temes que preocupaven són: la manca de coneixement dels interessos formatius per part dels equips que defineixen nous Cicles Formatius; el fracàs escolar, la seva falta de detecció precoç i 45

47 d acompanyament; la comunicació i difusió deficient dels cursos de formació per al treball i la manca de relació entre empresa i formació. Les propostes en aquest àmbit es van centrar en aquests objectius: Incrementar l oferta formativa per al treball, completant la diversitat de formació actual; millorar els serveis d acompanyament i orientació laboral, fent èmfasis en les transicions educatives; desenvolupar noves eines per facilitar l accés a la formació per al treball; potenciar la relació entre la formació i el món laboral; fomentar l economia social, a través de formació i projectes empresarials; i facilitar la participació dels protagonistes de la transició escola-treball en el disseny de nous cursos, dispositius o serveis. Com a agents, es van posar de relleu els serveis i equipaments locals per a la formació i l ocupació, així com entitats, persones que busquen feina i serveis sòciocomunitaris. d. LA CIUTAT EDUCA, CORESPONSABILITAT EDUCADORA Com a fortaleses i oportunitats, es va remarcar novament el teixit associatiu de Santa Perpètua, i especialment les entitats de l àmbit de la salut, la gent gran, així com de l esplai El Refugi. També es posen en valor els espais, programes i projectes del municipi que fan una tasca educadora (projecte Pacient expert del CAP, projectes Engegat i Experimenta per a adolescents i joves, el reforç escolar a la biblioteca,...). En general, es valora que hi ha molta oferta formativa formal, no formal i informal. Com a debilitats, es va apuntar que el cost de la formació és elevat (cal sumar-hi els desplaçaments i les taxes) i és un fre per a una part de la població. Així mateix, es percep una descoordinació dels recursos educatius i la necessitat de millorar l accessibilitat, la qualitat ambiental i la mobilitat a peu a la ciutat. Els diferents grups van fer propostes amb els següents objectius donar més suport a les famílies i fomentar la xarxa entre elles (escoles de famílies...); millorar la implicació en l educació de la comunitat,; implicar el teixit empresarial al PEC, a través de diversos projectes socioeducatius; repensar els serveis, equipaments i programes municipals per donar millor resposta a les necessitats ciutadanes i millorar la mobilitat i l ordenació del territori. A nivell d agents a tenir en compte al PEC, es va parlar de les famílies, les empreses i comerços, les entitats (Associació de gent gran) i els serveis i equipaments municipals (Biblioteca, Xarxa de centres cívics...) A l Annex 2, hi ha el buidat de les idees, visions i propostes expressades pels participants a cadascuna de les quatre temàtiques plantejades. 46

48 Formació i dinamització del Grup Impulsor A partir de la Jornada de presentació del PEC, el Grup Motor es va trobar per preparar les sessions de treball amb el Grup Impulsor. El Grup Impulsor és el motor ciutadà del PEC. Es tracta d un espai de treball obert format per persones de diferents àmbits (no necessàriament professionals o membres d entitats educatives) que volen millorar l educació a la ciutat implicant al màxim de sensibilitats i persones possible. Una de les principals funcions del Grup impulsor és organitzar el Fòrum Educatiu Local que es celebra anualment a les Ciutats Educadores. Es tracta d un moment per debatre i acordar quines són les línies de treball on es centrarà el PEC durant el proper curs, per tant, és molt important que hi participin totes les persones implicades. A Santa Perpètua el I Fòrum Educatiu Local Educatiu va ser el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. Entre els mesos d abril i juny es van celebrar 3 sessions de treball del Grup Impulsor (una cada mes), on van participar 44 persones en total. A les sessions es van tractar aspectes formatius, es van fer dinàmiques grupals i es van treballar tant la comunicació del PEC, com el Mapa de visions i la preparació del I Fòrum Educatiu Local de Santa Perpètua. El mes de setembre es va celebrar una quarta sessió de treball. La primera sessió de treball del Grup Impulsor es va dedicar a fer una presentació dels membres, i una formació sobre el paper i les funcions d aquest espai dins del PEC, i sobre eines que poden ajudar a organitzar i dinamitzar aquesta feina. Es van tractar especialment els aspectes comunicatius: xarxes socials, butlletí electrònic, tertúlia a la ràdio,... La segona sessió de treball del Grup Impulsor es va destinar a treballar sobre els continguts de la diagnosi del PEC, per tal de començar a preparar el Fòrum Educatiu 47

49 Local (línies de treball, propostes de grups de treball, etc.) i el Mapa de visions (agents a qui implicar, espais on anar a debatre sobre educació...). A la tercera sessió, es van reformular i prioritzar les línies de treball del PEC i es va preparar a nivell metodològic i logístic el I Fòrum Educatiu Local. Gràcies a les idees i a la implicació del Grup Impulsor, dos dels espais de recollides d idees inclosos al Mapa de visions els van dinamitzar els membres d aquest Grup: D una banda, els tallers participatius als patis dels instituts, per identificar les visions d adolescents i joves, i d altra banda, a través de la creació d una butlleta que es va repartir entre les entitats i la ciutadania aprofitant la Fira d Entitats de Santa Perpètua feta el 19 de juny de A continuació, algunes imatges d aquests dos moments de participació. A la quarta sessió de treball del Grup Impulsor es va valorar el procés participatiu del PEC i el I Fòrum Educatiu Local, així com es va debatre sobre els projectes a treballar en el marc dels grups de treball durant l any 2017 i sobre el calendari i diversos aspectes comunicatius. 48

50 Mapa de visions ciutadanes i Mapa de recursos educatius 1. Mapa de visions ciutadanes El Mapa de visions ciutadanes de Santa Perpètua de Mogoda s ha desenvolupat entre els mesos de maig i juny de 2016, a través de quatre tallers participatius amb diferents sectors de la població (comunitat educativa, empreses i entitats, infants i adolescents, i personal tècnic local) i tres espais de recollida de propostes (joves i ciutadania), dinamitzats per membres del Grup Impulsor. El Grup Impulsor és un espai de treball obert format per persones que van participar a la Jornada de presentació del PEC (Març 2016), a la qual van assistir una cinquantena de ciutadans i ciutadanes del municipi. En total, al voltant de 230 persones han participat al PEC en diferents moments, a continuació es mostra el calendari dels espais de participació celebrats els darrers mesos a Santa Perpètua. Jornada participativa de presentació del PEC (12/03/2016) Taller participatiu al Consell Escolar Municipal (03/05/2016) Taller participatiu amb entitats i empreses (19/05/2016) Taller participatiu amb personal tècnic local (20/05/2016) Taller participatiu al Consell d Infants Municipal i representants de cursos anteriors (02/06/2016) 49

51 Espais de recollida de propostes d alumnat d ESO als patis dels dos instituts públics de la ciutat, dinamitzat per membres del Grup Impulsor (07-08/06/2016) Estand del PEC a la Mostra d entitats de Santa Perpètua i repartiment de butlletes per recollir visions i propostes. Dinamitzat per membres del Grup Impulsor (19/06/2016) La següent infografia mostra la distribució per sexe dels participants a cadascun dels tallers participatius realitzats abans del Fòrum. Com a Annex a aquest document, s inclou l Informe del Mapa de visions ciutadanes. A continuació es fa una síntesi de les principals idees sorgides dels cinc tallers o espais participatius que s han portat a terme els darrers mesos en el marc del PEC de Santa Perpètua. En tots els tallers s han recollit tant aquells aspectes dels quals els 50

52 agents n estan satisfets i per tant, cal mantenir, com aquelles qüestions que preocupen i caldria canviar. També s han recollit propostes d accions a iniciar a Santa Perpètua amb l objectiu de fer-la una ciutat més educadora. Les aportacions es sintetitzen en tres àmbits: l àmbit escolar, l àmbit de les activitats educatives fora de l escola i de la ciutat com a espai educador, i finalment l àmbit de la formació de persones adultes i de la transició entre educació i treball. De cada àmbit s exposen les principals fortaleses i preocupacions, així com les línies de treball que en surten del recull de propostes del procés. a. ÀMBIT ESCOLAR Com a fortaleses i oportunitats, es destaca la qualitat de l oferta educativa del municipi, especialment de les escoles bressol municipals, però també de l educació infantil, primària i secundària. Es veu molt positiva la implicació del professorat, en termes generals, en l educació dels infants i joves i l existència de projectes educatius de centres que són innovadors i diversos. Així mateix, la comunitat educativa valora positivament disposar d una Unitat de Suport a l Educació Especial (USEE) i dels projectes de diversificació curricular a 3r i 4t d ESO. La col laboració entre centres educatius i amb l ajuntament és una realitat a través de la Programació estable (activitats educatives pels centres que cobreixen sobretot l educació primària i secundària), les comissions de traspàs de l educació primària a la secundària i la Jornada esportiva intercentres. En canvi, per a d altres participants, el treball entre centres educatius i amb l ajuntament és molt lleu i caldria treballar la implicació del professorat en les activitats que es fan a través de la Programació estable. Com a debilitats i amenaces, es van identificar les mancances i la provisionalitat d algunes infraestructures escolars del municipi, així la falta d espais i d accessibilitat dins d escoles, instituts i de l Escola d Adults. Preocupen molt les altes ràtios d escolarització, que dificulten al professorat fer una bona atenció a l alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) i específiques. A més, la saturació de serveis educatius de suport com l Equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) o el Centre de recursos educatius deficients auditius (CREDA) tampoc ajuden. Un dels dèficits que s apunta des de diferents àmbits és en l orientació acadèmica i professional a adolescents i a les seves famílies. En relació a les famílies, es detecten alguns perfils amb clares necessitats de formació i manca d implicació en l educació 51

53 dels seus fills i filles, i a les AMPAs. Des de les AMPAs es diu que hi ha famílies que no saben quina és la funció d aquestes entitats o hi tenen prejudicis. Un dels elements que més preocupen als agents educadors és l elevat abandonament escolar prematur, és a dir, abans de graduar-se a 4t d ESO (superior que al de la comarca i al de Catalunya) i l absentisme escolar. En ambdós casos, la problemàtica es més greu amb els nois i requereix d un treball amb les famílies i el seu entorn. També es destaca el handicap de tenir un baix nivell formatiu en idiomes, especialment en anglès. Altres de les crítiques que es fan estan relacionades amb el propi sistema educatiu i amb les actuals metodologies d aprenentatge, per exemple: La separació per grups de nivell a l institut, la poca personalització dels itineraris formatius o la percepció d uns continguts del currículum educatiu allunyats de la realitat. Per algunes infants els horaris escolars i els excessius deures teòrics són qüestions a replantejar. Finalment, les entitats i les empreses es lamentaven de les dificultats per treballar amb les escoles i instituts, degut a la manca de canals de comunicació entre els centres eductius i el seu entorn. Als diferents tallers participatius es van fer moltes propostes, que es van agrupar en línies de treball. Entre totes les propostes, el Grup Impulsor ha acabat destacant les següents línies de treball del PEC: 1. Fer créixer l èxit educatiu i l assistència escolar, a través del treball conjunt entre els agents educadors 2. Ampliar la formació i la participació de les famílies en relació a l educació dels seus fills i filles 3. Potenciar la motivació per aprendre, a través de projectes d innovació educativa i de la relació entre escola i entorn 4. Avançar cap a una escola inclusiva de les diferències i les desigualtats socials 5. Millorar l orientació en les transicions educatives a infants, adolescents i famílies b. ÀMBIT FORA ESCOLA / LA CIUTAT EDUCA Aquest eren dos àmbits diferenciats inicialment però al Mapa de visions es van treballar plegats perquè estan molt interrelacionats. Com a fortaleses i oportunitats, es va destacar l oferta d activitats fora escola del municipi, organitzades per diferents 52

54 agents: el teixit associatiu, especialment les AMPA, l Esplai El Refugi i els clubs esportius; l oferta de l Escola municipal de música i dansa, que intenta ser accessible a la major part de la ciutadania, i d altres equipaments de la ciutat, com: l Espai Jove, els centres cívics i els equipaments esportius. Així com, programes municipals socioeducatius per a infants i joves, en especial el programa de Dinamitzadors en Medi Obert (DIMO) i el programa de patis oberts, que s està replantejant actualment. Es destaca també l oferta d activitats extraescolars privades: esportives, idiomes, teatre, dansa Finalment, es creu que són molt interessants a conservar i potenciar els espais públics que promouen relacions intergeneracionals, i el lleure d infants i adolescents, com són els espais de relació a la sortida dels centres educatius, els parcs i zones verdes del municipi, així com els camins per anar a les escoles. Les principals debilitats i amenaces que es van comentar tenien relació amb la manca d esplais als barris i la limitada oferta d espais i activitats per al lleure d infants, adolescents i de persones amb discapacitat. Existeixen molts espais verds al municipi, però sovint estan mal il luminats o hi manquen elements pel lleure d infants i adolescents. Els patis de les escoles podrien ser espais per al lleure i per a la relació entre famílies si es tanquessin una mica més tard a la tarda. En aquest sentit, preocupen les activitats incíviques i el vandalisme a l espai públic i ocasionalment també als patis de les escoles tancades, on infants i adolescents hi accedeixen per a jugar a pilota. Respecte a la mobilitat a la ciutat, en general es pensa que hi ha un ús excessiu del vehicle privat, mentre l ús del transport públic i de la bicicleta és força baix. Això comporta més contaminació (en un municipi amb alts índex, degut a l activitat industrial, infraestructures,...) i per a algunes persones també inseguretat viària en punts de la ciutat. Per a d altres participants, Santa Perpètua té la mida ideal per anar a peu arreu. En relació a l espai públic, s apunta també l existència de molts descampats, que per alguns participants generen inseguretat ciutadana i per als infants serien els llocs ideals per habilitar espais de joc a l aire lliure. Un altre tema que preocupa és el cost de la formació i de les activitats fora escola, especialment les que organitzen els clubs esportius, i s afegeix per part d alguns participants que hi ha una excessiva competitivitat a l activitat extraescolar de futbol. Els infants que fan moltes activitats fora escola o molt tard, es queixen d horaris educatius maratonians. En diferents espais participatius s identifica el pes dels rols de gènere a l educació on, segons mostren les dades, l home és qui més abandona els estudis, qui menys es 53

55 forma al llarg de la vida i qui menys s ocupa de l educació dels seus fills/es. Les entitats lamenten la falta voluntariat, tot i que és important el volum de voluntaris/àries en alguns programes i entitats (parelles lingüístiques, El Refugi, SP Educa, El Castell,...) i la necessitat d un equipament per a actes multitudinaris. D altra banda, es creu que manca relació entre equipaments i centres educatius, per exemple la biblioteca o l arxiu municipal podrien ser recursos més presents a les escoles i els instituts. Arran de les propostes fetes durant el Mapa de visions i la Jornada de presentació del PEC, el Grup Impulsor ha prioritzat les següents línies de treballa l àmbit de les activitats Fora escola : 1. Treballar l educació en valors a la ciutat a través de l esport, la cultura, el lleure, els centres educatius i les famílies 2. Garantir l accés a les activitats fora escola amb valor educatiu a totes les famílies 3. Ampliar els espais i equipaments de la ciutat per fer activitats educatives a les tardes i als caps de setmana 4. Potenciar la coordinació de les AMPAs 5. Ampliar l oferta d educació en el lleure durant el curs escolar a la ciutat Així mateix, el Grup Impulsor ha identificat les següents línies de treball per a l àmbit La ciutat educa : 1. Disposar d espais de participació i coordinació de tots els agents educatius de la ciutat: centres educatius, serveis municipals, entitats, empreses, famílies, joves, infants Fer que l espai públic i la mobilitat a Santa Perpètua estiguin pensades per a l educació i l ús d infants, adolescents i famílies 3. Implicar els agents educatius en la reformulació de serveis, equipaments i programes municipals per donar millor resposta a les necessitats ciutadanes 4. Millorar la cohesió social entre els barris i afavorir el sentiment de pertinença a Santa Perpètua 5. Incorporar la visió d infants, adolescents i joves en la definició dels espais públics i de les festes de la ciutat 54

56 6. Ampliar l educació a totes les edats en temes de sensibilització social, a través de projectes conjunts. c. ÀMBIT FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES I TRANSICIÓ ESCOLA- TREBALL Com a fortaleses i oportunitats, es va remarcar la motivació de l alumnat que havia retornat a l educació després d haver abandonat el sistema educatiu per treballar, i l oferta formativa post-obligatòria i per a adults del municipi: els dos Cicles Formatius de Grau Mitjà actualitzats recentment, els dos Programes de Formació Inicial adaptats per a adolescents amb necessitat educatives especials, l Escola d adults, el Consorci de Normalització Lingüística, les Aules d extensió universitària, la formació permanent des dels centres cívics, el programa formatiu i l acompanyament a la inserció de El Castell... En aquest sentit, es destaca especialment l acció dels serveis municipals de promoció econòmica: Els dispositius d ocupació, la formació per al treball, el programa de transició escola treball, el programes Engega t, etc.; I també el Servei de joventut, on es treballa l orientació i la formació d adolescents i joves. El potent teixit industrial del municipi és una fortalesa per a molts participants, però també se n desprenen algunes conseqüències negatives (contaminació,...). A nivell de punts febles es destaca la limitada oferta de formació post-obligatòria, en especial la manca de Cicles Formatius de Grau Superior i de Programes de Formació Inicial per als adolescents que abandonen el sistema educatiu de forma prematura. Aquestes mancances obliguen els joves a desplaçar-se a d altres municipis, amb una xarxa de transport públic deficitària. Els adolescents també lamenten que la manca d oferta de batxillerat artístic a la ciutat. En relació a la formació de persones adultes, es detecten també limitacions a l oferta, poca innovació en la metodologia i espais insuficients. Es comenta que no s arriba a sectors de la població que cerquen una formació més avançada i tampoc s adequa a adolescents i joves que no tenen prou hàbits d estudis. Pel que fa a l oferta de formació per al treball, els principals problemes que es detecten són de comunicació i difusió de l oferta i de relació entre les necessitats de les empreses de l entorn i l oferta formativa. Pel que fa a l orientació acadèmica i professional, s apunta poca coordinació entre els agents educatius que la fan i amb els 55

57 serveis de Promoció Econòmica. Finalment, en relació a les empreses, es diu que, en general, els hi falta sensibilització i implicació en l educació (per exemple en la formació dual) i que des del municipi es valora i promou poc l economia social. Com a resultat de les propostes elaborades en aquest àmbit, el Grup Impulsor ha destacat les següents línies de treball: 1. Fomentar el retorn a l educació dels i de les adolescents que han abandonat l educació secundària obligatòria 2. Conscienciar les entitats i les empreses que són agents educadors, tot implicant-les en projectes conjunts 3. Ampliar el nivell d estudis de la població major de 16 anys de Santa Perpètua 4. Facilitar l accés i la comunicació de tota la formació existent per a persones adultes 5. Potenciar la formació permanent a la ciutat 56

58 2. Mapa de recursos educatius El present apartat mostra un recull dels principals agents, serveis, equipaments, programes i activitats que aporten valor educatiu a la ciutat. S inclou tant l oferta formativa reglada de Santa Perpètua, com la formació no reglada i aquells serveis i agents del territori que són educatius, encara que la seva funció principal no sigui pròpiament aquesta. La informació s ha estructurat en els quatre grans àmbits del PEC que s han emprat durant el procés participatiu: Escolar, Fora Escola, Formació d adults i transició escola treball, i La Ciutat educa (coresponsabilitat educativa). A cada àmbit s ha distingit quins són els destinataris/es per grans grups d edat, amb un darrer apartat per als recursos més transversals. Es tracta d una eina per visualitzar els agents educatius per àmbits i grups d edat, que pot ser molt útil per emmarcar quins són els agents que intervenen i amb qui s ha de treballar els projectes del PEC. El llistat de recursos ha estat treballat amb el Grup Motor però podrà ampliar-se o modificar-se els propers anys. 57

59 PER A QUI? QUI ÉS? QUÈ FA? Petita infància Escoles bressol municipals ÀMBIT ESCOLAR EBM Els Pins, EBM Can Folguera i EBM L'Espiga Llar d infants privada Llar d'infants Nins Infància Escoles públiques i concertades Escola Santa Perpètua, Escola Santiga, Escola La Florida, Escola Els Aigüerols, Escola Bernat de Mogoda, Escola Tabor i Col legi Sagrada Família Adolescència Joventut Instituts públics i concertats Institut Rovira-Forns, Institut Estela Ibèrica, Escola Tabor i Col legi Sagrada Família Escola d Educació Especial Escola Barcanova ( PFI-NEE) Adultesa, famílies diverses edats i Consell Escolar Municipal (CEM) Consells escolars de centres Espai de participació de la comunitat educativa (al voltant de l educació formal) Espais de participació dels agents educatius dins dels centres Consell Nacional de la Infància i l adolescència de Catalunya Representació infantil en aquest òrgan de representació territorial Comissió de garanties d admissió d educació infantil, primària i secundària Espai de gestió i coordinació en relació a la matriculació als centres educatius del municipi Departament d Educació municipal Informació/ Orientació/ Assessorament Programa d acompanyament educatiu Coordinació i organització activitats de la Programació Estable Utilització dels patis escolar fora de l horari escolar, 58

60 PER A QUI? QUI ÉS? QUÈ FA? Petita infància AMPA de les Escoles Bressol ÀMBIT FORA ESCOLA EBM Els Pins, EBM Can Folguera i EBM L'Espiga Infància i adolescència Departament de Cultura municipal Departament de Cultura municipal Departament de Joventut municipal Esplai El Refugi AMPA de les escoles La Formigueta Contes per a bebès (0-2 anys) Hora del conte (3-7 anys) Menjalletres (5-11 anys) Estiu SPM (Casals d estiu) Entitat de lleure educatiu de referència Escola Santa Perpètua, Escola Santiga, Escola La Florida, Escola Els Aigüerols, Escola Bernat de Mogoda, Escola Tabor i Col legi Sagrada Família Centre de suport familiar Joventut Departament de Joventut municipal AMPA dels instituts Espai de dinamització Programa informació i dinamització de centres d ensenyament secundari (PIDCES DINS) Punt Jove, Servei d Informació Juvenil Estiu SPM (Casals d estiu) CAM Bernades (Centre d'assaig Musical) La Promotora Institut Rovira-Forns, Institut Estela Ibèrica, Escola Tabor i Col legi Sagrada Família Adultesa, famílies diverses edats i Santa Perpètua Solidària Consell Municipal d Esports Patronat d Esports Activitats dins de la Programació estable Coordinació i debat entitats esportives Equipaments esportius: Pista Petanca, Parc Municipal, Piscines Municipals, Centre de Futbol Municipal Paco Navarro, Pistes de Petanca La Florida, Circuit d'automodelisme, Circuits Esportius Urbans, Camp de Tir, Camp de Futbol Municipal, Pavelló Poliesportiu Municipal, Parc lúdic esportiu Activitats: Aerodíver (aeròbic infantil), Aerojove Cursets de natació, Escola Esportiva, Tennis iniciació i Tennis jove Departament de Cultura municipal Escola Municipal de Música i Dansa de SPM Espai de les arts Biblioteca Josep Jardí Sala d estudi Entitats i Clubs esportius Fira de l Esport AMPA Escola Municipal de Música i Dansa 59

61 ÀMBIT FORMACIÓ D ADULTS I TRANSICIÓ ESCOLA TREBALL PER A QUI? QUI ÉS? QUÈ FA? Joventut Departament de Joventut municipal Assessoria laboral Departament d Educació municipal Programes de diversificació curricular a 3r i 4t d ESO Escola d Educació Especial Barcanova 1 Cicle Formatiu de Grau Mitjà adaptat i 2 Programes de Formació Inicial adaptats Institut Estela Ibèrica 2 Cicles Formatius de Grau Mitjà Adultesa, famílies diverses edats i CFA. Escola d Adults Can Folguera Educació bàsica i secundària per adults, idiomes, informàtica, preparació a provés d accés Departament de Desenvolupament Local municipal Centre de desenvolupament local Centre de recursos del vehicle elèctric Orientació socio-laboral Tallers grupals Club de la feina Espai TIC Punt informació Acredita t Borsa de treball Projecte Engega t Formació per l'ocupació Formació Pròpia CREVE - Formació Vehicle Elèctric Garantia Juvenil: Cursos d'anglès Formació empresarial bàsica per a emprenedors Formació a empreses Observatori de Desenvolupament Local Departament de Cultura municipal Consorci de Normalització Lingüística Espai d Autoformació de la Biblioteca Josep Jardí Servei de Català Aules d Extensió Universitària per a gent gran Conferències al CC El Vapor Santa Perpètua Solidària Formació en codesenvolupament El Castell, Centre d acolliment temporal Programa de formació i inserció sociolaboral de persones sense sostre 60

62 PER A QUI? QUI ÉS? QUÈ FA? Infància i adolescència Consell Infantil Municipal (CIM) ÀMBIT LA CIUTAT EDUCA Debat i propostes sobre temes d interès per a la infància Joventut Departament de Joventut Espai Jove als centres cívics Assessoria en salut Adultesa, famílies diverses edats i Departament de comunicació municipal Departament d Igualtat Home-dona municipal L Informatiu, butlletí municipal Ràdio Santa Perpètua 107 FM staperpetua.cat Servei d atenció a les dones Departament de Medi Ambient municipal Servei d educació ambiental Servei de Recollida de Residus Municipals Consell Municipal de Medi Ambient Horts urbans Departament de Relacions ciutadanes Punt de suport associatiu Xarxa de Centres Cívics: CC Can Taió, CC La Florida, CC El Vapor, CC La Creueta, CC Can Folguera CC Mas Costa Departament de Salut Pública municipal Assessorament sobre polls i tractaments Assessoraments sobre drogodependències Campanyes de nutrició saludable CAP CAP de Santa Perpètua i CAP de la Florida Departament de Cultura municipal Museu municipal Sales d exposicions Recinte Firal Departament de Convivència i Ciutadania Departament de Benestar Social i Atenció a les persones Escola de Ciutadania Servei de Mediació Comunitària L EBASP (equip bàsic atenció social primària) SILS (Servei d Inserció Social i Laboral) SMH (Servei de Mediació Hipotecaria) SANTA PERPETUA +: Atenció Integral a persones amb discapacitat. Punt del Voluntariat. Pla municipal de Prevenció de drogues i promoció d hàbits saludables Departaments de Comerç i Consum OMIC (Oficina Municipal d Informació al Consumidor Fires i Mostres temàtiques Policia Local Educació viària en escoles Seguretat ciutadana en instituts Pla de Barris de SPM Millora de l espai públic i de la convivència Entitats socials i culturals Activitats formatives diverses Fira d entitats 61

63 Com a conclusions del Mapa de recursos educatius de Santa Perpètua de Mogoda, s assenyalen les següents qüestions: A l àmbit Escolar, hi ha una oferta prou àmplia d equipaments i recursos educatius, destaca la coordinació de la Programació estable que fa el Departament d Educació municipal i que permet la realització més d un centenar d activitats externes als centres educatius del municipi. Aquest curs concretament, 150 activitats de les quals 35 són noves. A l àmbit Fora escola, s observa un gran protagonisme de les AMPA, així com un gran pes dels equipaments i de les entitats esportives. També des dels Departaments de Cultura i de Joventut de l Ajuntament s impulsen força activitats, serveis i espais per a l educació fora escola. En canvi, tal i com ja s advertia durant el procés participatiu, caldria ampliar l oferta de lleure educatiu, ja que només hi ha un esplai. Així mateix, s ha identificat poca presència de les entitats culturals en aquest àmbit i de l oferta d extraescolars privades. A l àmbit de Formació d adults i transició escola treball, s identifiquen una gran quantitat de recursos per a la inserció laboral i la formació pel treball del Departament de Desenvolupament local. En canvi, manquen recursos educatius per a joves, especialment oferta formativa post-obligatòria i recursos de segones oportunitats per a adolescents i joves que han abandonat els estudis. L estudi posa de relleu un paper molt actiu d algunes entitats en la formació de persones adultes des de diferents perspectives, com són les Aules d Extensió Universitària per a gent gran, l entitat Santa Perpètua Solidària i el Castell, Centre d acolliment temporal. La Biblioteca, l Escola d Adults i l Escola Barcanova completen l oferta de recursos en aquest àmbit. Finalment, a l àmbit la Ciutat educa són molts els recursos educatius detectats des de les diferents àrees i departaments municipals. Es volen destacar diferents recursos. En primer lloc, la potent xarxa de centres cívics de la ciutat, que són espais de relació, formació i participació de la ciutadania i de les entitats, així com les fires, mostres i altres activitats de ciutat que es promouen gràcies al teixit associatiu local. En segon lloc, el Consell Municipal d Infants, un òrgan de participació infantil ja consolidat al municipi, que implica a infants de totes les escoles de la ciutat. 62

64 I Fòrum Educatiu Local de Santa Perpètua El final del procés d elaboració del PEC ha estat el I Fòrum Educatiu Local, preparat entre el Grup Impulsor i el Grup Motor. El primer Fòrum se va celebrar el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí, amb el següent programa: Els objectius del I Fòrum Educatiu Local de Santa Perpètua van ser: Fer un retorn a la ciutadania les principals conclusions de la Jornada de presentació del PEC i dels tallers participatius portats a terme, en el marc del Mapa de visions. Els informes de la Jornada de presentació del PEC i del Mapa de visions es van difondre a través del web municipal i de l Informatiu. 63

65 Presentar a la ciutadania i explicar les funcions del Grup Impulsor del PEC de Santa Perpètua, com a espai motor de la participació sostinguda del PEC. Presentar i prioritzar les línies de treball del PEC proposades pel Grup Impulsor, a través d una dinàmica de priorització als subgrups de treball. A través del taller participatiu, fer propostes de projectes que donin resposta als reptes que plantegen les línies de treball i representar-los gràficament. Al final de la jornada escollir de forma conjunta les línies de treball i projectes, que la ciutadania de Santa Perpètua creu que cal començar a treballar al PEC. Van participar 44 persones, majoritàriament dones. A la primera part es va fer un retorn de les principals conclusions de la jornada de presentació del PEC i del Mapa de visions, així com de què és i quines funcions té el Grup Impulsor. Posteriorment, els mateixos membres del grup impulsor van presentar les línies de treball proposades als 4 àmbits: àmbit escolar; àmbit fora escola; àmbit de formació de persones adultes i transició escola-treball; i àmbit La Ciutat educa, és a dir, la coresponsabilitat de tots els agents en l educació. A cada àmbit es va seguir la mateixa metodologia amb el suport d un dinamitzador/a i de membres del Grup Impulsor i del Grup Motor. Cada participant va tractar només un àmbit.. La dinàmica es va inspirar en la metodologia del Design Thinking i es va dividir en tres etapes. 1. Priorització de línies de treball dins de cada àmbit. Dins de cada àmbit els i les participants van fer una priorització individual de les línies de treball i a continuació es van crear subgrups de 3-4 persones que es van posar a treballar en les línies prioritzades. En alguns casos 2 subgrups van treballar la mateixa línia. 2. Dinàmica Com podríem...?. Va consistir en transformar la línia de treball en repte, i els membres del subgrup es van plantejar Com podrien donar-li resposta?. Es va fer una pluja d idees individual en post-its, que després es van ordenar segons el criteri del subgrup. Un cop ordenats els post-its, es va escollir l agrupació d idees amb la proposta de projecte preferida. 3. La representació del projecte. Un cop definida la idea de projecte, per tal de presentar-lo al plenari i aprofundir en els elements que el conformen, els participants el van representar gràficament. A partir de la representació gràfica, els participants van deixar lliure la imaginació i això facilità els processos d innovació, ja que s utilitzen altres recursos cognitius i formes de pensar. En la representació dels projectes van ser grans col laboradors el grup d infants de 8-10 anys que assistien amb els seus pares i mares a la jornada. 64

66 Com a resultat del taller participatiu, es van proposar 10 projectes que van ser votats per tots i totes les participants. A més, aquelles persones més engrescades en les idees de projectes, ja s hi van sumar per formar part del grup de treball que es plantegi desenvolupar-lo. Durant el Fòrum es va fomentar també el debat i les aportacions a través de les xarxes socials amb el hastag #SpmEduca. A continuació es mostren algunes fotografies del desenvolupament del Fòrum. 65

67 Les quatre línies de treball prioritzades en la votació final dels projectes del Fòrum van ser les següents, casualment n hi ha una per a cada àmbit: ÀMBIT ESCOLAR: Potenciar la motivació per aprendre, a través de projectes d innovació educativa i de la relació entre escola i entorn (17 vots) ÀMBIT LA CIUTAT EDUCA: Fer que l espai públic i la mobilitat a Santa Perpètua estiguin pensades per a l educació i l ús d infants, adolescents i famílies (16 vots) ÀMBIT FORA ESCOLA: Treballar l educació en valors a la ciutat a través de l esport, la cultura, el lleure, els centres educatius i les famílies (9 i 5 vots) ÀMBIT FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES I TRANSICIÓ ESCOLA TREBALL: Fomentar el retorn a l educació dels i de les adolescents que han abandonat l educació secundària obligatòria (7 vots) Altres línies de treball que es van prioritzar durant el treball en grups i de les quals es vam presentar els projectes, van rebre menys vots i són: Ampliar la formació i la participació de les famílies en relació a l educació dels seus fills i filles (5 vots) 66