OBSERVATORI MUNICIPAL DE L HABITATGE / Pàg.1

Transcripción

1 Pàg.1

2 Elaboració: Secció d Habitatge Servei d Estudis i Planificació Amb la col laboració de: Servei de Benestar Social Servei de Mediació Ciutadana Servei de Llicències i Disciplina d obres i activitats Servei d Urbanisme Programa de suport a les Comunitats de Veïns PUMSA Edició: Ajuntament de Mataró Disseny original: Servei d Estudis i Planificació Maquetació: PUMSA Data: 31/12/2015 Pàg.2

3 INDEX PRESENTACIÓ I. CONTEXT A. Població pàg. 10 A.1. Evolució i estructura de la població pàg. 10 A.2 La distribució territorial de l evolució demogràfica pàg. 14 B. Situació socioeconòmica pàg. 16 C. Característiques del parc d habitatge existent pàg. 18 C.1 Característiques dels edificis destinats principalment a habitatges i dels habitatges principals segons els censos de població i habitatge pàg. 18 C.2 Característiques del parc d habitatge segons les dades del cadastre pàg. 19 C.3 Estimació dels habitatges desocupats a Mataró pàg. 21 II. SECTOR DE L HABITATGE A. Nova construcció i rehabilitació pàg. 24 A.1 Construcció pàg. 24 A.1.1 Obres d edificació pàg. 24 A.1.2 Habitatges d obra nova iniciats pàg. 24 A.1.3 Habitatge d obra nova acabats pàg. 32 A.1.4 Sol licituds d obra de nova construcció i nombre d habitatges pàg. 38 A.1.5 Altres sol licituds que incideixen en el nombre total d habitatges pàg. 39 A.2 Rehabilitació pàg. 39 A.3 Evolució del sector de la construcció pàg. 40 Pàg.3

4 B. Mercat Immobiliari pàg. 43 B.1 Habitatge lliure d obra nova pàg. 43 B.1.1. Compravendes d habitatge nou pàg. 43 B.1.2. Preu mitjà de les compravendes d habitatge nou pàg. 44 B.2 Habitatge lliure de segona mà pàg. 46 B.2.1. Compravendes d habitatge usat pàg. 46 B.2.2 Preu mitjà de les compravendes d habitatge usat pàg. 48 B.2.3. Cèdules d habitabilitat pàg. 50 B.3 Mercat de lloguer pàg. 51 B.3.1. Nombre de contractes signats pàg. 51 B.3.2. Preu mitjà del lloguer pàg. 52 B.4 Habitatge protegit pàg. 54 B.4.1. Nombre total de transaccions d'habitatge amb protecció pàg. 54 C. Accés i manteniment de l habitatge pàg. 56 C.1 Esforç econòmic per accedir a un habitatge pàg. 56 C.2 Risc de pèrdua de l habitatge pàg. 57 C.3 Rehabilitació detectada amb dificultats per ser satisfeta pàg. 58 Pàg.4

5 III. POLITIQUES D HABITATGE A. Suport a l accés a l habitatge pàg. 62 A.1 Llista única de petició d habitatge protegit pàg. 62 A.2 Habitatge destinat a polítiques socials / habitatge assequible. Recursos d habitatge i allotjament amb que compta l administració local pàg. 64 A.2.1 Introducció. El paper de l habitatge públic en el si de la política d habitatge pàg. 64 A.2.2 Parc d habitatge de lloguer gestionat des de l administració local. pàg. 64 A.2.3 Parc d habitatge de lloguer de propietat pública. pàg. 65 A.3 Caracterització de l habitatge amb protecció oficial pàg. 68 A.3.1 Evolució de l HPO acabada pàg. 68 A.3.2 Descripció del parc d HPO pàg. 68 A.4 Habitatge gestionat per les borses de lloguer pàg. 71 A.4.1 Evolució del nombre d habitatges gestionats per la Borsa de lloguer i total de contractes pàg. 71 A.4.2 Caracterització dels habitatges de la borsa de lloguer pàg. 73 A.5 Ajuts al pagament del lloguer gestionats per la Secció d Habitatge pàg. 73 A.6 Habitatges de lloguer social pàg. 74 A.6.1 Caracterització dels habitatges de propietat pública de lloguer social pàg. 74 A.6.2 Servei d acollida residencial d urgència pàg. 76 A.7 Detecció i mobilització d habitatges buits d entitats bancàries pàg. 77 Pàg.5

6 B. Mesures entorn el risc de pèrdua de l habitatge pàg. 77 B.1 Famílies ateses pel Servei de Benestar Social amb necessitat identificada d habitatge pàg. 77 B.2 Prestacions econòmiques relacionades amb l habitatge i el risc de pobresa energètica pàg. 82 B.2.1 Prestacions d urgència social. Prestacions per habitatge i per subministraments energètics pàg. 82 B.2.2 Fons social per compensar el rebut de l aigua de les famílies més desafavorides pàg. 82 B.2.3 Dificultats per fer front al pagament del rebut elèctric o del gas pàg. 83 B.3 Política preventiva. Problemàtiques relacionades amb l habitatge gestionades pel Servei de Mediació Ciutadana pàg. 83 B.4 Programa de Suport a Comunitats de veïns/nes que requereixen una atenció especial pàg. 87 C. Prevenció, manteniment i rehabilitació pàg. 88 C.1 L estat constructiu dels edificis d habitatges pàg. 88 C.2 Ajuts a la rehabilitació pàg. 89 C.3 Programa d arranjaments d habitatges per a persones majors de 65 pàg. 90 C.4 Programa d ajudes tècniques pàg. 90 C.5 Servei de teleassistència pàg. 90 D. Planificació urbanística i política d habitatge pàg. 91 Pàg.6

7 1. Presentació Definició i objectius Com es recull a la Constitució Espanyola (art. 47) i a l Estatut d Autonomia de Catalunya (art. 26), el dret de tota persona a un habitatge digne és una obligació que han de garantir els poders públics, i per a l Ajuntament de Mataró és el principi argumental sobre el que s han de recolzar les estratègies per l habitatge. Per impulsar aquesta voluntat, es creà el 23 de juny de 2014 la Comissió d Habitatge, amb l encàrrec, entre d altres, de dissenyar la política municipal sobre l habitatge i anar-la adequant a les necessitats del moment. En un dels primers documents elaborats per aquesta comissió Línies estratègiques per al , s estableixen els 3 eixos sobre el que es fonamenta aquesta política: Eix 1. Facilitar l accés a l habitatge i prevenir-ne la seva pèrdua. Eix 2. Vetllar per la conservació i millora del parc d habitatges de Mataró. Eix 3. Centralitzar tota la informació sobre l habitatge. És en aquest darrer eix on es justifica l existència del document que teniu a les vostres mans: Per a qualsevol política orientada a l habitatge li es imprescindible disposar del coneixement precís de tot allò en que està associat, per tal de saber que és el que tenim i com ho tenim i el que no tenim i hauríem de tenir. Tot aquest coneixement s ha d actualitzar i gestionar i, per aquest motiu s ha creat l Observatori Municipal de l Habitatge de Mataró, com l àmbit que centralitza tota la informació sobre l habitatge i te cura de mantenir-la actualitzada i operativa L Observatori municipal de l habitatge de Mataró (OMHM) va néixer el 2014 amb la voluntat de constituir-se en un sistema estable i permanent d informació a nivell local que permetés establir una diagnosi sobre la situació i evolució del sector de l habitatge a Mataró en relació al context demogràfic i socioeconòmic de la ciutat i recolzés i aportés elements per poder definir i adoptar aquelles mesures considerades més oportunes per enfrontar els reptes i problemàtiques que sorgeixen al seu entorn, tot considerant les possibilitats i els condicionants als quals s enfronta l acció des del nivell municipal en un domini tan complex com el de l'habitatge. L aproximació que es planteja en aquest observatori no vol reduir l habitatge a la seva dimensió econòmica sinó, dintre del possible, analitzar la seva relació amb l estructura social i física de la ciutat. Perquè l habitatge és un element que té una especial importància a l hora de conèixer les condicions de vida de la població, podent arribar a ser un factor important de segregació. De forma més general, i per diverses raons, s ha convertit també en factor d exclusió social. L origen de les dades que nodreixen l OMHM és força divers, com ho són les temàtiques tractades. De forma sintètica, d una banda tindríem totes aquelles dades que provenen d organismes supramunicipals encarregats de sistematitzar la informació a nivell de diferents àmbits temàtics i territorials. D una altra banda, i aquí possiblement rau una de les particularitats de l OMHM, tenim dades que provenen de la Secció d Habitatge, Servei de Llicències i Disciplina d obres i activitats, PUMSA, Servei de Benestar Social, Servei de Mediació Ciutadana, Oficina de la Llei de barris, Servei d Informació de Base i Servei d Urbanisme, que aporten el plus de la proximitat a l hora de diagnosticar i fer propostes d actuació a nivell municipal. El Servei d Estudis i Planificació també ha aportat gran part de les dades que hi apareixen i, en col laboració de la Secció d Habitatge, ha estat l encarregada de donar forma a aquesta informació. Pàg.7

8 Aquesta pluralitat de les fonts d informació fa que un dels aspectes més crucials en el devenir de l OMHM sigui el d enfortir la xarxa de relacions i coordinació entre els agents que operen i/o disposen informació d habitatge i/o entorn a les problemàtiques de l habitatge en el territori. En aquest sentit, l informe de l OMHM cal veure l només com el resultat final d una tasca de participació i coordinació reeixida entre els agents locals i, en particular, en aquells que operen a Mataró. L'OMHM com a sistema de detecció, recollida, centralització i difusió de les dades més rellevants per a la política municipal d'habitatge, cal considerar-lo com una eina en constant procés de creixement, ja sigui per la incorporació de nous indicadors i fonts d informació, ja sigui pel refinament i millora dels instruments de recollida, tractament, mesura i difusió de les dades. El sistema d indicadors de l'omhm s estructura en tres capítols que es divideixen en 10 apartats: I. Context A. Població B. Situació socioeconòmica C. Característiques del parc d habitatge existent II. Sector de l habitatge A. Nova construcció i rehabilitació B. Mercat immobiliari C. Accés i manteniment de l habitatge III. Polítiques d habitatge A. Suport a l accés a l habitatge B. Mesures entorn el risc de pèrdua de l habitatge C. Prevenció, manteniment i rehabilitació D. Planificació urbanística i política d habitatge Pàg.8

9 I. Context Pàg.9

10 I. CONTEXT A. Població 1 En aquest apartat es fa un breu repàs d aquelles variables que defineixen el context socioeconòmic en què cal interpretar l evolució del sector de l habitatge i la política d habitatge. A.1 Evolució i estructura de la població Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2016, a Mataró hi hauria empadronats un total de habitants, 697 més que l any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,56% respecte del principi d any Evolució de la població de Mataró Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants El saldo total del període ha estat positiu en habitants. No obstant això, és inferior en 260 habitants al del període i al del període A partir del període , la component vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) del creixement demogràfic ha anat guanyant pes progressivament respecte de la component migratòria (diferència entre altes i baixes). En el període , el creixement natural dóna compte de la totalitat del creixement de la població registrat en els darrers cinc anys. 1. Més informació es pot trobar a la publicació anual de l Estudi de la Població: Pàg.10

11 I. CONTEXT Aportació al creixement de la població de Mataró per nacionalitat. Mataró en el darrer any i en el període Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants Natural població espanyola Natural població estrangera Migratori població espanyola Migratori població estrangera Alguns indicadors de la població de Mataró i els seus barris. 1 de gener de 2016 Centre Eixample Palau-Escorxador Rocafonda Vista Alegre Molins-Torner Cirera La Llàntia Cerdanyola Peramàs Pla d'en Boet Mataró Altes de fora del municipi * ( ) 57,70 48,34 60,03 54,54 22,92 30,63 34,41 28,97 46,70 35,73 53,37 44,75 Baixes a fora del municipi * ( ) 54,80 45,73 60,55 57,70 26,79 32,96 39,31 31,54 49,27 39,78 44,42 45,65 Taxa bruta de natalitat. Any 2015 ( ) 9,70 10,41 12,94 10,61 9,40 9,12 10,99 10,03 10,32 7,33 8,14 10,15 Taxa bruta de mortalitat. Any 2015 ( ) 7,89 7,84 8,92 7,43 4,63 8,26 6,01 5,01 6,19 12,26 8,14 7,34 Mitjana d'edat ,53 42,76 39,50 40,03 40,22 42,90 38,67 39,74 40,07 45,56 43,47 41,26 Nascuts a Catalunya (%) 78,37 74,84 52,60 47,50 70,99 62,10 68,60 64,36 52,80 60,65 57,86 62,65 Índex de masculinitat (1) ,46 90,86 107,01 109,52 99,43 95,85 100,19 98,37 105,12 92,85 95,38 98,82 Nombre mitjà d'habitants per llar ,21 2,39 2,80 2,85 2,92 2,62 2,64 2,73 2,81 2,54 2,59 2,62 Índex d'envelliment (2) ,05 1,23 0,82 0,91 0,78 1,30 0,64 0,79 0,88 1,79 1,39 1,01 Índex de sobreenvelliment (3) ,20 0,18 0,15 0,14 0,09 0,13 0,12 0,11 0,14 0,19 0,14 0,15 Població altres països (4) ,01 11,67 30,70 32,66 5,41 10,41 9,17 8,17 22,30 13,15 15,57 16,64 Població Població (%) ,56 24,92 5,52 8,76 5,86 4,66 8,47 3,20 24,37 6,29 4, Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants Pàg.11

12 I. CONTEXT Estructura de la població per sexe i edat. Mataró. 1 de gener de de gener de i MÉS Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants % 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% Mataró 2015 Homes Dones Distribució per edats i sexe de la població de Mataró. 1 de gener de 2016 Homes (*) (**) Dones (*) (**) Total % ,48 5, ,52 5, , ,67 6, ,33 5, , ,00 5, ,00 5, , ,30 4, ,70 4, , ,05 5, ,95 4, , ,29 5, ,71 5, , ,24 7, ,76 7, , ,83 9, ,17 8, , ,57 9, ,43 8, , ,00 8, ,00 7, , ,41 6, ,59 6, , ,89 6, ,11 6, , ,73 5, ,27 5, , ,45 4, ,55 5, , ,68 3, ,32 4, , ,98 2, ,02 3, , ,45 2, ,55 3, , ,10 1, ,90 2, , ,86 0, ,14 1, ,72 95 i més 42 17,95 0, ,05 0, ,19 MATARÓ , , Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants Pàg.12

13 I. CONTEXT En el context d un lleuger però progressiu envelliment de la població, a 1 de gener de 2016 la mitjana d edat de Mataró és de 41,26 anys, 0,30 més respecte de l any passat i 1,44 anys més respecte d ara fa cinc anys. L 1 de gener de 2016, el nombre de llars a Mataró és de , 439 més respecte del total que hi havia al principi de l any 2015, amb una variació relativa del 0,93%. Es tracta de la variació absoluta i relativa més elevada des de l any 2011, però lluny dels registres dels anys 2010 i 2011 i, més encara, del període en què es van registrar increments clarament superiors a les llars anuals. A 1 de gener de 2016, la grandària mitjana de les llars és de 2,62 membres, -0,01 membres per sota a l any passat i -0,04 respecte d ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,92 membres), seguida per Rocafonda (2,85) i Cerdanyola i Palau-Escorxador amb 2,81 i 2,80, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,21 membres). Nombre de llars. Mataró Llars V(abs) V(%) , , , , , , , , , , , , , , , ,93 Distribució de les llars de Mataró segons el seu nombre de membres. 1 de gener de membres 17,2% 3 membres 21,0% 5 membres o més 8,2% 1 membre 25,5% 2 membres 28,1% Pàg.13

14 I. CONTEXT Dimensió mitjana de les llars. 1 de gener Centre 2,26 2,26 2,24 2,22 2,21 Eixample 2,39 2,39 2,39 2,39 2,39 Palau-Escorxador 2,88 2,87 2,87 2,86 2,80 Rocafonda 2,94 2,94 2,89 2,89 2,85 Vista Alegre 2,94 2,92 2,91 2,92 2,92 Molins-Torner 2,64 2,64 2,64 2,62 2,62 Cirera 2,66 2,69 2,69 2,65 2,64 La Llàntia 2,75 2,73 2,75 2,72 2,73 Cerdanyola 2,84 2,83 2,83 2,80 2,81 Peramàs 2,57 2,56 2,57 2,55 2,54 Pla d'en Boet 2,71 2,67 2,64 2,61 2,59 Mataró 2,66 2,66 2,65 2,63 2,62 Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants A.2 La distribució territorial de l evolució demogràfica A banda d aspectes estructurals, un dels elements fonamentals en la relació entre població i habitatge és la distribució i la variació de la població en el territori. Respecte d ara fa cinc anys, els barris que més han augmentat en termes absoluts han estat l Eixample (+1.422), Pla d en Boet (+202) Centre (+168) i Cirera (+120), mentre que Peramàs (-160) i Cerdanyola (- 137) registren els majors decreixements. Al llarg del mateix període, els barris que més han crescut en termes relatius han estat el de l Eixample (4,76%), Centre (3,91%), i Pla d en Boet (3,78%), mentre que Peramàs (- 1,98%) i Cerdanyola (-0,45%) han registrat les variacions negatives més significatives. En el darrer any, els barris que més han augmentat en termes relatius han estat el Centre (1,45%), La Llàntia (1,34%) i Molins-Torner (1,32%). Per contra, els que registren les variacions negatives més elevades són Rocafonda (-0,53%), Palau-Escorxador (-0,37%) i Peramàs (-0,27%). En els darrers cinc anys, els barris que més han crescut en termes relatius han estat el de l Eixample (4,76%), Centre (3,91%), i Pla d en Boet (3,78%), mentre que Peramàs (-1,98%) i Cerdanyola (-0,45%) han registrat les variacions negatives més significatives. Evolució de la població dels barris de Mataró Centre Eixample Palau-Escorxador Rocafonda Vista Alegre Molins-Torner 1/1/ /1/ /1/ /1/ /1/ /1/ /1/ /1/ /1/ /1/ Cirera La Llàntia Cerdanyola Peramàs Pla d'en Boet MATARÓ Pàg.14

15 I. CONTEXT Taxa de creixement anual acumulada per barris (%) Centre Eixample Palau-Escorxador Rocafonda Vista Alegre Molins-Torner ,87 1,06 0,74-0,38 2,06 0,73 2,19-0,31-0,35-3,38-1,47 0, ,26 2,38 1,22 1,60 1,98-0,17 2,03 0,98 1,59 1,39-0,92 1, ,73 0,92 0,65-1,64 0,98 1,02 2,93 0,48 1,58-0,42 1,90 0, ,14 1,58-0,16 0,20 0,23 0,53 1,19-0,56 0,77 0,00-0,35 0, ,12 1,06-0,27 0,58-0,18 0,34 0,42 0,51-0,30-1,40 0,58 0, ,88 0,52-0,26-0,11-0,84-0,68 0,40 0,03-0,47-0,35 2,36-0, ,96 0,35 0,90-0,76 0,60-0,39-0,03 1,91-0,18-0,19 1,66 0, ,48 1,60-0,06 1,12-0,07-0,91 0,43-1,25-0,14 0,22-1,29 0, ,45 1,15-0,37-0,53 0,55 1,32-0,08 1,34 0,65-0,27 0,45 0,56 Cirera La Llàntia Cerdanyola Peramàs Pla d'en Boet MATARÓ Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants En els darrers cinc anys, el creixement de la població s ha concentrat en el sector de Can Gassol i a l extensa secció del barri de Pla d en Boet que compren el Parc de Mar i els HPO de la Torre de Cogoll. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu d habitants Pàg.15

16 I. CONTEXT B. Situació socioeconòmica 2 Tot i que les dades d atur són un indicador parcial per copsar, no només la situació socioeconòmica, sinó l extensió de molts eixos de desigualtat; resulten pràctiques per donar una pinzellada conjuntural de l estat de la situació socioeconòmica. L any 2015 ha finalitzat amb la xifra de desocupats registrats a Mataró més baixa dels darrers sis anys. En total s han comptabilitzat desocupats registrats a Mataró, 187 persones menys de les que hi havia al final de novembre, fet que termes relatius significa un descens del -1,6%. En fer la comparació interanual, observem com l atur registrat a Mataró s ha reduït en persones, fet que en termes relatius significa un descens del -10,5%. A la província de Barcelona i a Catalunya el descens interanual és de la mateixa magnitud, d un -10,6% i un -10,5%, respectivament; a l Estat espanyol, en canvi, el descens se situa en el -8%. Per la seva banda, la taxa d atur registral a Mataró és del 20%, xifra que se situa 5,3 punts per sobre de la taxa d atur de la província de Barcelona, 5 punts per sobre de la taxa catalana i 0,7 punts per sobre de l espanyola. Tot i la bona evolució registrada per les dades, la situació socioeconòmica continua sent greu per a àmplies franges de la població que es mouen entre l atur, la inactivitat i la subocupació. Dues dades il lustren la situació: pràcticament la meitat de les persones aturades porten més d un any registrades a l atur i un 34,91% en porten més de dos anys; el mes de desembre de 2015, només el 42,91% de les persones aturades registrades de les Oficines de Treball de la Generalitat rebien algun tipus de prestació econòmica Evolució de l'atur registrat. Mataró Es pot ampliar informació mitjançant l Observatori de la crisi i l observatori del mercat de treball: Pàg.16

17 I. CONTEXT Diagrama de la taxa d'atur registral i la seva evolució als municipis de més de habitants de la província de Barcelona. Desembre desembre % 20% Mataró Terrassa Sant Boi Granollers 19% Vilanova i la Geltrú 18% Mollet -16% -15% -14% -13% -12% -11% -10% -9% 14% Variació Castelldefels interanual (%) Cerdanyola Viladecans Província de Barcelona 17% 16% 15% 13% 12% 11% Sta. Coloma Rubí Sabadell Hospitalet Manresa Badalona Prat de Llobregat Barcelona Cornellà Font: elaboració pròpia a partir de dades del de Departament d Empresa i Ocupació 10% Sant Cugat 8% NIVELL: Desembre 2015 EVOLUCIÓ: Desembre desembre 2015 Indicador favorable (nivell i evolució favorable) Indicador desfavorable (nivell i evolució desfavorable) Indicador incert (evolució favorable i nivell desfavorable o a l'inrevés) 9% Taxa d'atur registral 8% 6% 4% 2% 0% -2% -4% -6% -8% -10% -12% Evolució de la variació interanual de l'atur registrat. Mataró Font: elaboració pròpia a partir de dades del de Departament d Empresa i Ocupació Pàg.17

18 I. CONTEXT C. Característiques del parc d habitatge existent La descripció del parc d habitatge i de les seves característiques bàsiques és una etapa necessària en la relació entre l estructura demogràfica i social i l estructura física. Les fonts per fer aquesta radiografia són diverses: cens de població i habitatges de 2011, cadastre i altres fonts municipals. C.1 Característiques dels edificis destinats principalment a habitatges i dels habitatges principals segons els censos de població i habitatge En aquest apartat es fa una comparativa entre dades del cens d habitatge. Una comparació que ha de limitarse al conjunt de la ciutat, donat els canvis metodològics introduïts en el darrer cens, que fan impossible, a diferència del cens de 2001, la desagregació de dades a nivell inframunicipal. El cens de 2011,estima en el nombre total d habitatges principals; la taxa d habitatges principals es situaria en 381,63. Respecte al cens de 2001, s haurien creat un total de més, el que representa un creixement relatiu del 24,39%. Segons dades del cens, el total d habitatges buits seria de 5.957, menys que deu anys abans, decreixement relatiu del 21,32%. Habitatges familiars per tipus. Mataró. Cens V(abs) V(%) Principals ,39 secundaris ,31 buits ,32 Altres n.d. Total ,25 Taxa habitatges principals 278,51 302,83 355,87 381,63 Taxa total habitatges familiars 343,00 352,13 439,27 440,23 Nombre total llars padró c Font: elaboració a partir de dades dels censos de 1981,1991, 2001 i INE i Idescat Una dada destacada del cens de 2011 és, que entre els habitatges en propietat, pràcticament la meitat tenien pagaments pendents, amb una variació respecte al 2001 de habitatges, el que implica un increment relatiu del 36,23%. Habitatges principals per règim de tinença. Mataró. Cens v(abs) v(%) Propietat , , ,71 Per compra pagada , , ,25 Per compra amb pagaments pendents , , ,23 Per herència o donació , , ,03 De lloguer , , ,34 Cedit gratis o a baix preu 523 1, , ,80 Altres formes 769 2, , ,15 Total ,39 Font: elaboració a partir de dades dels censos de 1981,1991, 2001 i INE i Idescat Si bé el nombre d habitatges de tres i més plantes han augmentat en nombre més que l any 2001-, el percentatge dels que no tenen ascensor s ha reduït passant del 49,6% l any 2001 al 39,5% deu anys després. Malauradament aquesta dada presenti, si es manté la distribució dels cens 2001, una forta desigualtat territorial. Pàg.18

19 I. CONTEXT Habitatges principals de tres o més plantes sense ascensor. Mataró. Cens V(abs) V(%) dif(p.p) Nombre total d'habitatges de tres o més plantes ,05 Nombre total d'habitatges de tres o més plantes sense ascensor ,83 Percentatge d'habitatges sense ascensor 49,6 39,5-10,1 Font: elaboració a partir de dades dels censos de 1981,1991, 2001 i INE i Idescat Els habitatges en estat ruïnós, dolent o deficient també han registrat un important descens; tot i això, segons el cens de 2011 considera que habitatges es troba en aquest estat. Habitatges principals en estat ruinós, dolent o deficient. Mataró. Cens V(abs) dif (p.p.) Total habitatges principals en estat ruinós, dolent o deficient Percentatge d'habitatges principals en estat ruinós, dolent o deficient 11,73 4,36-7,37 Font: elaboració a partir de dades dels censos de 1981,1991, 2001 i INE i Idescat C.2 Característiques del parc d habitatge segons les dades del cadastre Segons dades del cadastre, a finals de l any 2014 hi hauria habitatges principals a Mataró. L Eixample i Cerdanyola donen compte de la meitat del parc d habitatges amb el 27,82 i el 22,62% dels habitatges, respectivament. La taxa d habitatges principals del cadastre (395,64 ) mostra una evolució coherent amb la que s obtenia en el cens de Per barris, les taxes més elevades corresponen al Centre (449,40 ), l Eixample (447,11 ), Peramàs (408,67 ) i Pla d en Boet (405,62 ). Habitatges principals per barris. Mataró 2014 HP % Taxa( ) Centre ,00 449,40 Eixample ,82 447,11 Palau-Escorxador ,07 359,02 Rocafonda ,93 355,56 Vista Alegre ,32 358,81 Molins-Torner ,66 396,35 Cirera ,40 390,08 La Llantia ,05 377,23 Cerdanyola ,62 366,72 Peramas ,55 408,67 Pla d'en Boet ,56 405,62 Mataró ,64 Font: elaboració a partir de la base de dades del Cadastre municipal. Projecte CCU Pel que fa a la tipologia dels habitatges, els plurifamiliars són majoria i representen el 89,11% del total d habitatges principals a Mataró. Tot i això, als districtes 1, 3 i 2, els habitatges unifamiliars donen compte del 25,73, el 14,20 i l 11,53% del total d habitatges. Dins de la categoria dels habitatges plurifamiliars, és el districte 5 el que registra el major percentatge (23,77%) seguit pel 6 amb el 20,78%. En el cas dels habitatges unifamiliars són el districte 1 (26,62%) i el 3 (22,73%) els que tenen un major pes. Pàg.19

20 I. CONTEXT Mapa districtes i barris de Mataró Distribució dels habitatges per districte i tipus d'habitatge. Mataró 2014 Habitatge Habitatge Habitatge * ** * ** plurifamiliar unifamiliar total % Districte ,39 74, ,62 25, ,26 Districte ,53 88, ,63 11, ,65 Districte ,78 85, ,73 14, ,43 Districte ,76 91, ,50 8, ,40 Districte ,77 93, ,80 6, ,57 Districte ,78 94, ,72 5, ,68 Mataró , , Font: elaboració a partir de dades de l Àrea d'estadística de la Direcció General del Cadastre Pàg.20

21 I. CONTEXT Superfície mitjana dels habitatges per districte. Mataró 2014 Segons les dades de cadastre, la superfície mitjana dels habitatges plurifamiliars existents a Mataró seria de 97m 2 i la dels unifamiliars de 265m 2. Per districtes, és l 1 on es concentren els habitatges més grans, ja siguin plurifamiliars com unifamiliars, mentre que al 5 és on hi ha els habitatges més petits en tots dos tipus d habitatge. Habitatge plurifamiliar Habitatge unifamiliar Districte Districte Districte Districte Districte Districte Mataró Font: elaboració a partir de dades de l Àrea d'estadística de la Direcció General del Cadastre Valor cadastral mitjà dels habitatges per districte. Mataró 2014 Per últim, pel que fa al valor mitjà cadastral, el dels habitatges plurifamiliars és de 788 /m2 i el dels unifamiliars de 641 /m 2. Com ja passava en el cas de la superfície mitjana, és el districte 1 el que registra els valors mitjans més elevats amb 917 i 706 /m 2, respectivament. De igual manera, el districte 5 és el que registra els valors menys elevats amb 678 /m 2 els habitatges plurifamiliars i 569 /m 2 els unifamiliars. Habitatge plurifamiliar Habitatge unifamiliar Districte Districte Districte Districte Districte Districte Mataró Font: elaboració a partir de dades de l Àrea d'estadística de la Direcció General del Cadastre Antiguitat dels béns immobles. Mataró 2014 Per últim, pel que fa a l antiguitat dels béns immobles, els que són anteriors a 1959 només representen el 5,62% del total; el major percentatge el representen els béns immobles construïts entre l any 2000 i el 2009 seguit pels que ho varen ser entre (20,42%) i (18,19%) Béns immobles % Abans de , , , , , , , i posterior ,05 Total Font: elaboració a partir de dades de l Àrea d'estadística de la Direcció General del Cadastre C.3 Estimació dels habitatges desocupats a Mataró Les dades disponibles permeten estimar una xifra d habitatges buits i/o no ocupats que es mouria entorn els habitatges. En el següent mapa es pot veure quins són els àmbits de planificació on es concentren més habitatges buits. Els percentatges més elevats corresponen a àmbits del centre de la ciutat i de la zona nord-oest de la ciutat. Cal tenir en compte que un 22,38% dels habitatges que es consideren buits es troben fora d `àmbits de planejament. Pàg.21

22 I. CONTEXT Estimació habitatge buit a la ciutat Total % Total % Total % Total % Cens població i habitatge ,97 IBI , AMSA-SIB , Distribució per tipus de propietat (IBI) Particulars , ,58 Persones juídiques , ,42 Entitats bancàries , ,21 Empreses constructores ,95 Altres 42 4,84 Font: elaboració a partir de dades del cens de població i habitatges 2011 i per la Secció d Habitatge de l Ajuntament de Mataró. Pàg.22

23 II. Sector de l habitatge Pàg.23

24 II. SECTOR DE L HABITATGE A. Nova construcció i rehabilitació A.1 Construcció A.1.1 Obres d edificació A partir dels visats d obres d edificació expedits pels col legis d aparelladors es pot conèixer anualment l ús dels edificis de nova construcció així com, la superfície total edificada (en m 2 ) segons la destinació d aquests. L any en què es visa un major nombre de metres quadrats és el 2005 amb i el que menys el 2013 amb només 512 m 2. En el cas concret del residencial, a partir del màxim de l any 2005 ( m 2 ) s observa una progressiva disminució fins als valors més petits de 2012 i 2013 amb i 512 m 2, respectivament. L any 2015 fins al tercer trimestre- s han visat un total de m 2, xifra clarament inferior als m 2 que es van visar el 2014 per les mateixes dates. Superfícies visades segons ús. Mataró Residencial No residencial Superfícies visades Total % V(%) Locals % Locals Total % V(%) Total V(%) , , , ,3 18, , ,7 55, , ,9-9, , ,1-45, , ,9-41, , ,1-12, , ,3-82, , ,7-82, , ,9 127, , ,1-14, , ,6-11, , ,4 425, , ,9-0,4 0 0, ,1 102, , ,6-93,1 0 0, ,4-84, , ,0-68,9 0 0,0 0 0,0-100, , , ,5 0 0,0 0 0, ,5 2015* ,0-63,5 0 0,0 0 0, ,5 Font: Secretaria d'habitatge i Millora Urbana, a partir dels projectes visats pels col legis d'aparelladors *Fins al tercer trimestre A.1.2 Habitatges d obra nova iniciats A Mataró, com a la resta d àmbits territorials, s observa una certa recuperació anual del nombre d habitatges iniciats si es compara amb els mínims registrats els anys 2012 i En el cas de la ciutat, el total de 112 habitatges iniciats manté l evolució ascendent iniciada l any 2014 (87), si bé es troba molt lluny dels valors assolits abans de l any 2008 per exemple a l any 2006 es van iniciar a Mataró habitatges- i es tracta d una xifra molt similar a la que ja s obtenia l any 2008 amb 110. L any 2015, la taxa de Mataró d habitatges iniciats és de pràcticament 90 habitatges per habitants. Una taxa clarament superior a la del mínim assolit l any 2013 (1,61) i per sobre de la que registren la resta d àmbits territorials. Així, la taxa de Catalunya és de 82,26 habitatges iniciats per habitants. Pàg.24

25 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxa anual d'habitatges iniciats (* habitants). Mataró Catalunya Anys Habitatges Habitatges Taxa iniciats iniciats Taxa , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Taxa habitatges iniciats (* habitants). Mataró i Catalunya Mataró Catalunya Evolució de la intensitat constructora cada habitants II. SECTOR DE L HABITATGE Font: elaboració a partir de dades publicades a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya i Idescat Mataró Maresme Barcelona Catalunya Pàg.25

26 II. SECTOR DE L HABITATGE Evolució del total d'habitatges iniciats per càpita Taxes elaborades a partir del nombre d habitatges per superfície construïda. Font: elaboració a partir de dades publicades a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya i Idescat Mataró Maresme Barcelona Catalunya L any 2015, s han iniciat a la província de Barcelona habitatges, més que un any abans, el que representa una variació relativa del 69,73%. La taxa d habitatges iniciats de la província és molt similar a la de Catalunya amb 82,22 habitatges per habitants. El darrer any, els municipis de més de habitants de la província que registren les taxes més elevades són Sant Cugat del Vallès (296,03), Badalona (249,94) i Vilanova i la Geltrú (152,24). El Maresme registra una taxa de 85,78 habitatges per habitants. Habitatges iniciats segons projectes visats col legi aparelladors. Municipis de més de habitants de la Província de Barcelona i municipis escollits de la comarca del Maresme Arenys de Mar Argentona Badalona Barcelona Cabrera de Mar Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Dosrius Granollers Hospitalet de Llobregat (L') Manresa Mataró Mollet del Vallès Prat de Llobregat (El) Premià de Mar Rubí Sabadell Sant Andreu de Llavaneres Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Santa Coloma de Gramenet Terrassa Viladecans Vilanova i la Geltrú Vilassar de Mar Maresme Prov. Barcelona Pàg.26

27 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxes (* hab.) del nombre total d'habitatges iniciats. Municipis de més de habitants de la Província de Barcelona i municipis escollits de la comarca del Maresme Arenys de Mar 1.794, , , ,56 304,52 136,73 122,55 94,19 13,31 32,84 0,00 6,54 Argentona 1.489, , , ,40 337,84 103,15 25,60 8,49 8,39 8,39 8,36 75,14 Badalona 31,65 79,61 46,50 38,85 6,04 2,73 5,48 4,55 4,98 0,46 2,76 249,94 Barcelona 322,45 366,65 361,42 294,90 168,88 80,73 118,13 66,42 30,41 43,24 46,93 87,75 Cabrera de Mar 2.330,24 728, ,06 281,10 138,86 45,37 44,40 0,00 0,00 22,08 22,10 66,34 Castelldefels 648,58 523,64 717,66 361,29 244,34 11,28 49,80 219,97 17,46 41,22 36,36 48,52 Cerdanyola del Vallès 558,28 372,94 377,85 464,00 155,57 49,36 8,56 36,05 55,28 32,96 22,65 24,38 Cornellà de Llobregat 486,04 479,01 898,10 408,40 102,14 120,20 731,32 200,59 0,00 11,54 9,28 16,21 Dosrius 2.445, , ,52 794,33 143,77 60, ,13 0,00 57,96 0,00 38,93 0,00 Granollers 972, , , ,98 189,61 87,38 78,74 158,33 201,82 3,35 11,68 48,25 Hospitalet de Llobregat (L') 490,55 330,59 514,21 397,86 100,87 106,60 63,41 98,41 170,39 18,11 24,85 65,43 Manresa 1.821, , , ,59 346,42 146,29 154,84 37,86 16,98 0,00 2,66 2,68 Mataró 1.082, , ,44 593,94 91,84 151,99 152,15 151,77 8,06 1,61 70,00 89,70 Mollet del Vallès 495,16 577,92 761,90 340,70 65,50 209,59 32,41 5,72 3,83 0,00 3,87 25,17 Prat de Llobregat (El) 441,82 536,48 207,71 331,93 228,94 6,31 17,34 14,17 177,32 100,92 103,39 111,09 Premià de Mar 484,27 202,51 319,45 297,21 18,15 10,95 17,98 7,06 10,66 3,55 17,75 21,47 Rubí 2.184, , ,11 890,86 248,86 71,25 133,17 66,24 25,51 9,40 18,83 22,81 Sabadell 1.501,52 994, , ,49 314,26 138,50 316,87 121,80 80,31 18,78 90,14 49,08 Sant Andreu de Llavaneres 1.722, , ,85 502,82 59,95 49,11 737,65 326,73 28,46 123,13 103,87 9,53 Sant Boi de Llobregat 496,06 503,81 573,94 224,21 146,31 117,68 13,35 178,61 38,52 3,60 126,34 70,56 Sant Cugat del Vallès 1.959, , , ,64 200,59 50,47 409,81 783,57 83,58 37,16 56,25 296,03 Santa Coloma de Gramenet 348,49 362,32 341,02 287,76 132,95 326,60 20,82 40,55 55,56 2,50 8,42 3,42 Terrassa 2.208, , , ,80 430,56 191,05 209,19 51,94 37,09 32,55 13,92 117,09 Viladecans 699,62 805,99 791,26 233,32 150,22 28,35 3,12 80,33 151,87 62,65 1,53 73,23 Vilanova i la Geltrú 1.615, , , ,84 486,87 24,28 51,10 26,90 6,01 10,56 24,26 152,24 Vilassar de Mar 123, , ,32 435,65 130,96 482,50 163,48 15,12 10,04 34,95 49,54 53,80 Maresme 1.400, , , ,28 247,31 159,41 241,53 122,10 46,51 20,57 51,61 85,78 Prov. Barcelona 1.009, , ,49 828,07 267,44 118,66 165,19 103,13 58,46 34,83 48,45 82,22 Font: elaboració a partir de dades publicades a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya i Idescat Tot i que Mataró registra una taxa d habitatges iniciats superior a la de la província de Barcelona, en termes de variació anual se situa per sota. Entre els municipis de més de , només Sant Cugat, Badalona, Vilanova i la Geltrú, Terrassa i Barcelona registren taxes d habitatges iniciats i variacions per sobre de la província. En el cas dels municipis escollits del Maresme, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt. Pàg.27

28 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxa d'habitatges iniciats i la seva evolució anual als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Taxa d'habitatges iniciats Sant Cugat 250 Badalona Província de Barcelona 200 Sant Vicenç de M. 150 Vilanova i la Geltrú Arenys de Munt Prat de Llobregat Terrassa Mataró 100 Argentona -100 Sant Boi Cabrera Viladecans Hospitalet Vilassar de Mar Sabadell Castelldefels 50 Granollers Llavaneres Dosrius NIVELL: 2015 EVOLUCIÓ: Cerdanyola Mollet Rubí Premià de M. Cornellà Sta. Coloma Arenys de Mar Manresa 0 Nivell i evolució major que el de província de Barcelona Nivell i evolució inferior que el de la província de Barcelona Nivell o evolució inferior que el de la província de Barcelona Barcelona Diferència interanual Font: elaboració a partir de dades publicades a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya i Idescat Caracterització dels habitatges iniciats per tipologia i superfície A Mataró l any 2015, s han iniciat 16 habitatges unifamiliars i 96 habitatges plurifamiliars. La distribució dels habitatges iniciats per superfície ha estat, en el cas dels unifamiliars, 15 de més de 150 m 2 i 1 entre 51 a 75 m 2 ; en el cas dels plurifamiliars, 84 tenen més de 150 m 2 i 6 se situen entre 76 i 100 m 2. El fet que els habitatges de major superfície siguin els que donen compte del percentatge més gran entre els habitatges iniciats no és quelcom que es limita al darrer any sinó una pauta que ve repetint-se en el conjunt de l etapa de la crisi econòmica des de 2008 i fins al Així, pel conjunt d aquest període, els habitatges de més de 125 m 2 representen el 64,70% del total d habitatges iniciats a Mataró quan a l etapa d expansió, entre 2001 i 2007, només representaven el 20.72%. D aquesta manera, la superfície mitjana dels habitatges iniciats ha passat de ser de 97,94 m 2 en el període d expansió a 126,59 m 2 en el de crisis. Pàg.28

29 II. SECTOR DE L HABITATGE Evolució del nombre d'habitatges iniciats per tipus i superfície. Mataró Unifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total Plurifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total Total <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total Font: elaboració a partir de dades dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya (Secretaria d'habitatge i Millora Urbana). Aquesta dada, com tantes altres relacionades amb l habitatge, a banda de mostrar que la crisi va per barris i classes socials, qüestiona la solidesa del discurs que vinculava, particularment a l etapa d expansió, la necessària reducció de la grandària dels habitatges als canvis de les estructures familiars i de convivència o, ja en els anys previs a l esclat de la bombolla immobiliària, a la necessitat de donar resposta a les dificultats creixents que tenia gran part de la població per poder accedir a l habitatge. Les dades indiquen que la relació entre superfície de l habitatge i necessitats, tot i tenir una relació evident amb els canvis de les estructures familiars i de la grandària de les llars, està també molt condicionada per l estructura d una oferta orientada a satisfer les necessitats d una demanda cada cop més desigual. Cal no oblidar que la crisi i les polítiques adoptades per sortir d ella no han fet més que ampliar les desigualtats socioeconòmiques fins a màxims històrics. Un fet aquest que, en el cas de l habitatge, es veu reforçat pels incentius polítics i legislatius per tractar-ho més com un bé d inversió que com un bé d ús de primera necessitat. Pàg.29

30 II. SECTOR DE L HABITATGE Evolució del nombre d'habitatges iniciats. Mataró Unifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total ,00 0,00 13,21 13,21 7,55 66, ,00 0,00 16,22 4,05 0,00 79, ,00 0,00 5,71 14,29 2,86 77, ,00 0,00 10,00 20,00 0,00 70, ,00 0,00 14,29 42,86 0,00 42, ,00 0,00 9,09 54,55 0,00 36, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 16,67 0,00 0,00 0,00 83, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 6,25 0,00 0,00 0,00 93, Plurifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total ,19 45,79 37,02 5,16 6,93 1, ,42 37,72 44,81 9,86 2,58 1, ,19 30,65 44,05 13,99 4,61 5, ,56 12,22 46,67 16,67 18,89 0, ,00 0,00 6,74 1,12 79,21 12, ,00 0,00 71,59 1,70 0,00 26, ,00 0,00 0,00 1,63 4,35 69, ,00 0,00 100,00 0,00 0,00 0, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0, ,00 0,00 6,25 6,25 0,00 87, Total <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total ,08 44,20 36,20 5,44 6,95 4, ,26 36,00 43,51 9,60 2,46 5, ,13 29,14 42,15 14,00 4,53 9, ,55 10,00 40,00 17,27 15,45 12, ,00 0,00 7,03 2,70 76,22 14, ,00 0,00 67,91 4,81 0,00 27, ,47 0,00 0,00 1,60 4,26 69, ,00 10,00 40,00 0,00 0,00 50, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 0,00 12,64 0,00 67,82 19, ,00 0,89 5,36 5,36 0,00 88, Font: elaboració a partir de dades dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya (Secretaria d'habitatge i Millora Urbana). Si aquesta dinàmica es pot rastrejar a Mataró, malgrat la seva configuració urbana i social, més visible és encara quan ampliem l anàlisi a altres àmbits territorials i, en particular, a la comarca del Maresme. Sense que es pugui generalitzar, hi ha municipis a la comarca que, de forma més o menys conscient, han afavorit una forta segregació física i social de la població. Una variable clau d aquest procés ha estat l ocupació dispersa i extensa del territori segons filtres de renda i patrimoni; jugant l habitatge un paper clau en aquests processos. Pàg.30

31 II. SECTOR DE L HABITATGE Intensitat constructora cada habitants per tamany d'habitatge <100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total Mataró Maresme Barcelona Catalunya 100 Intensitat constructora cada habitants per tamany d'habitatge <100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total Mataró Maresme Barcelona Catalunya Font: elaboració a partir de dades dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya (Secretaria d'habitatge i Millora Urbana) i idescat Una dada complementària a tot el que ara s exposa és la caiguda del pes dels habitatges plurifamiliars sobre el total dels habitatges iniciats a tots els municipis de i més habitants de la província de Barcelona, amb l excepció de Cornellà de Llobregat i les mínimes diferències dels municipis del Barcelonès i el Prat de Llobregat. A Mataró aquesta diferència és d 1,47 p.p, essent les diferències més significatives les de Vilanova i la Geltrú (-54.36,1 p.p.), Mollet del Vallès (-22,74 p.p.) i Rubí (-22,58 p.p.). Una dinàmica aquesta que també és observable en els municipis del Maresme, malgrat el menor pes que ha tingut històricament l habitatge plurifamiliar en molts dels municipis que composen la comarca. Pàg.31

32 II. SECTOR DE L HABITATGE Aquesta dada és prou significativa de la distància existent entre els discursos en pro de la sostenibilitat i l ús eficient dels recursos energètics i el territori i les pràctiques urbanístiques extensives que, en canvi, s adopten. D altra banda, la dada és un bon indicador de la política adoptada per alguns municipis per aconseguir, a través de la política d habitatge, canvis a escala de l estructura social dels residents que serien més lents i difícils d assolir mitjançant un desenvolupament més endogen En aquest sentit, sembla com si alguns municipis mitjans haguessin optat per abonar una dinàmica semblant a la portada a terme pels municipis petits i molt petits en l etapa d expansió i que han comportat l augment de les dinàmiques segregadores a escala social i territorial a través de la concentració dels grups de major riquesa i renda. Diferència del pes de l'habitatge plurifamiliar sobre el total habitatges iniciats. Municipis i+ habitants de la província de Barcelona Habitatges Habitatges Diferència % % plurifam. plurifam. (p.p.) Badalona , ,96-0,32 Barcelona , ,85-0,56 Castelldefels , ,09-15,10 Cerdanyola del Vallès , ,33-13,44 Cornellà de Llobregat , ,76 1,21 Granollers , ,28-4,25 Hospitalet de Llobregat, L' , ,13-0,72 Manresa , ,44-3,94 Mataró , ,30-1,47 Mollet del Vallès , ,00-22,74 Prat de Llobregat, El , ,79-0,31 Rubí , ,78-22,58 Sabadell , ,32-3,26 Sant Boi de Llobregat , ,96-4,82 Sant Cugat del Vallès , ,07-3,48 Santa Coloma de Gramenet , ,16-0,88 Terrassa , ,35-7,29 Viladecans , ,52-6,31 Vilanova i la Geltru , ,33-54,36 Font: elaboració a partir de dades dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya (Secretaria d'habitatge i Millora Urbana). A.1.3 Habitatges d obra nova acabats En el període de màxima expansió del boom immobiliari ( ) es van acabar a Mataró un total de habitatges mentre que, en els vuit anys posteriors ( ), el total d habitatges finalitzats ha estat de ( habitatges), el que representa una variació relativa del -72,84%. L any 2015, s han finalitzat 30 habitatges, 16 més que l any Des de l any 2008, la taxa d habitatges acabats descriu una pronunciada paràbola descendent a tots els àmbits territorials, que en el cas de Mataró, s accentua encara més a partir del És en el darrer any, quan s observa un cert punt d inflexió ascendent cap a una major confluència amb els altres àmbits territorials sobre taxes d habitatges acabats clarament inferiors abans de l any L any 2015, la taxa d habitatges acabats de Mataró és de 24,03 habitatges per habitants i la de Catalunya és de 53,48 habitatges per Pàg.32

33 II. SECTOR DE L HABITATGE Mentre l evolució descendent iniciada el 2008 pels habitatges iniciats es veu trencada per una inconsistent recuperació els anys que vindrà acompanyada pels valors més petits de tota la sèrie en els dos anys posteriors, la del nombre total d habitatges acabats es defineix per una caiguda ininterrompuda fins a l any 2014; més accentuada entre els anys 2008 i 2010 i amb un pendent menor entre els anys 2010 i És a partir de l any 2014 quan, de forma tímida, es comença a veure signes d un canvi de tendència en consonància amb l evolució seguida pels habitatges iniciats en els dos darrers anys. Taxa anual d'habitatges acabats (* ) Mataró Catalunya Anys Habitatges Habitatges Taxa acabats acabats Taxa , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Taxa habitatges acabats (*100,000). Mataró i Catalunya Mataró Catalunya Evolució del total d'habitatges acabats per càpita Mataró Maresme Barcelona Catalunya Pàg.33

34 II. SECTOR DE L HABITATGE 350 Habitatges acabats cada habitants Mataró Maresme Barcelona Catalunya Evolució anual del nombre d'habitatges iniciats i acabats. Mataró Iniciats Acabats Font: elaboració a partir de dades publicades a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya i Idescat Pàg.34

35 II. SECTOR DE L HABITATGE Des de l any 1996, la taxa d habitatges acabats més elevada assolida per Mataró és la de l any 1998 amb habitatges per habitants. En aquell moment s estava edificat gran part de la Via Europa i el Parc Central. En els darrers 10 anys, la taxa més elevada s assoleix l any 2007 amb 966 habitatges per habitants. En aquest any, també coincideixen les taxes màximes assolides per la resta d àmbits territorials: Maresme i Catalunya amb taxes clarament per sobre de Mataró amb i habitatges, respectivament, i la província de Barcelona amb valors una mica per sota amb 745 habitatges. Aquell any es tancava una llarga etapa d expansió alguns autors l amplien als darrers 25 anys-, que a banda dels seus suposats beneficis macroeconòmics, de generació de riquesa virtual (cal no oblidar l efecte de l endeutament) i dels majors nivells de desigualtat, va tancar una etapa de destrucció (artificialització) del territori a través de l ocupació del medi rural i el creixement desmesurat de pobles petits o molt petits molt per sobre de la seva població resident. Un procés, que no es pot catalogar de taca d oli perquè adopta més la forma de diàspora amorfa i discontinua, que ha implicat la rèplica extenuant de les mateixes tipologies constructives ( urbanalització ) i la reducció de la complexitat social (de la ciutat) i natural (del medi ambient). Un model de creixement generador de múltiples problemes a nivell social, econòmic i ecològic difícils de gestionar i amb múltiples incerteses de cara al futur immediat i a mig i llarg termini. Un exemple paradigmàtic d aquest procés d urbanització difusa és el seguit per la comarca del Maresme, com s ha apuntat anteriorment. Taxa d'habitatges acabats i la seva evolució anual als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Taxa d'habitatges acabats Arenys de Munt 160 Llavaneres Província de Barcelona Sant Boi Rubí Viladecans Sabadell Barcelona Diferència interanual Badalona Prat de Llobregat Argentona Sant Vicenç de M. Cerdanyola Granollers Cornellà Sant Cugat Mataró Castelldefels 20 Cabrera Manresa Vilanova i la Geltrú Hospitalet Terrassa Vilassar de Mar Sta. Coloma Premià de M. Arenys de Mar Dosrius 0 Mollet NIVELL: 2015 EVOLUCIÓ: Nivell i evolució major que el de província de Barcelona Nivell i evolució inferior que el de la província de Barcelona Nivell o evolució inferior que el de la província de Barcelona Font: elaboració a partir de dades publicades a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya i Idescat Pàg.35

36 II. SECTOR DE L HABITATGE Caracterització dels habitatges acabats per tipologia i superfície En el període , s han finalitzat a Mataró 241 habitatges; d aquests, 32 són habitatges unifamiliars i 209 plurifamiliars. En termes percentuals l evolució seguida pels habitatges acabats a Mataró és similar a la descrita pels iniciats: guany de pes dels habitatges unifamiliars i d aquells amb major superfície. En aquest sentit, el pes dels d habitatges unifamiliars passa de representar el 4,43% en el període a ser del 13,27% els darrers cinc anys (+8,85 p.p.). Pel que fa a la superfície, els habitatges de més de 125 m 2 donen compte del 65,98% dels habitatges acabats quan en el període només representaven el 16,07%. Evolució del nombre d'habitatges acabats. Mataró Unifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total Plurifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total Total <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total Pàg.36

37 II. SECTOR DE L HABITATGE Evolució del nombre d'habitatges acabats. Mataró Unifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total ,00 2,27 13,64 25,00 4,55 54, ,00 0,00 27,66 27,66 6,38 38, ,00 0,00 2,50 10,00 7,50 80, ,00 0,00 0,00 15,15 3,03 81, ,00 0,00 10,71 3,57 0,00 85, ,00 4,55 0,00 0,00 72,73 22, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100, ,00 0,00 0,00 33,33 0,00 66, Plurifamiliars <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total ,55 14,52 43,95 16,80 5,11 17, ,59 28,80 48,25 7,55 2,44 6, ,67 36,94 38,02 11,17 3,42 3, ,00 51,61 29,25 8,56 3,92 6, ,97 39,68 27,58 0,00 7,34 21, ,00 11,61 18,71 19,35 0,00 50, ,00 2,75 43,12 0,00 3,67 50, ,00 0,00 10,71 5,36 64,29 19, ,00 0,00 30,77 0,00 23,08 46, ,00 0,00 51,85 0,00 40,74 7, Total <50 m 2 51 a a a a 150 >150 m 2 Total ,41 13,83 42,26 17,26 5,08 19, ,28 27,43 47,27 8,50 2,63 7, ,43 35,65 36,78 11,13 3,57 6, ,00 49,66 28,15 8,81 3,89 9, ,76 37,59 26,69 0,19 6,95 24, ,00 10,73 16,38 16,95 9,04 46, ,00 2,52 39,50 0,00 3,36 54, ,00 0,00 9,52 4,76 57,14 28, ,00 0,00 26,67 0,00 20,00 53, ,00 0,00 28,57 0,00 0,00 71, ,00 0,00 46,67 3,33 36,67 13, Font: elaboració a partir de dades dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya (Secretaria d'habitatge i Millora Urbana) Es podrà al ludir que els 159 habitatges del període és una xifra inferior als 604 de l etapa no obstant això, no deixa de ser significatiu que en un moment de crisis, i amb una particular manifestació entorn de l habitatge, l oferta s orienti en bona mesura cap a la banda més exclusiva del mercat. Com ja va passar a l etapa d expansió, els criteris que donen forma a la política d habitatge (legislació, normativa, finançament, etc.), que condicionen en bona mesura la forma que adopta l oferta, es troben massa allunyats de les demandes i necessitats de bona part de la població. En altres paraules, no sembla que l orientació del sector de la construcció tingui gaire a veure amb les exigències del que s anomena la crisi habitativa i si molt amb la polarització social accentuada per la crisi i les polítiques adoptades per sortir d ella. El cas de Mataró no és exclusiu, ni el més emblemàtic d aquesta situació si es compara amb la resta d àmbits territorials. Pàg.37

38 II. SECTOR DE L HABITATGE 60 Intensitat constructora cada habitants per tamany d'habitatge Font: elaboració a partir de dades dels visats dels col legis d'aparelladors de Catalunya (Secretaria d'habitatge i Millora Urbana) <100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total Mataró Maresme Barcelona Catalunya A.1.4 Sol licituds d obra de nova construcció i nombre d habitatges Un indicador complementari al dels visats del Col legi d aparelladors és l evolució de les sol licituds d obra nova tramitats pel Servei de Llicències i el nombre total d habitatges que registren aquestes sol licituds. L any 2015, el Servei de Llicències ha tramitat un total de 17 sol licituds d habitatges d obra nova per un total de 108 habitatges: 23 habitatges unifamiliars (4 aïllats i 19 adossats) i 85 plurifamiliars. Es tracta del nombre més elevat de sol licituds tramitades des de l any 2010, si bé per un nombre inferior d habitatges. I és que el context actual no està lliure d incerteses si es té en compte que moltes empreses promotores han de fer front al fet d un elevat deute financer, a l existència d un estoc prou significatiu d habitatges buits per vendre i a una situació socioeconòmica, prou incerta, com per tirar endavant nous projectes d edificació. Sol licituds d'obra de nova construcció i nombre total d'habitatges Habitatges unifamiliars entre mitgeres Habitatges unifamiliars aïllats Habitatges plurifamiliars Total S H S H S H S H S H S H Font: elaboració a partir de dades del Servei de Llicències i Disciplina d Obres i Disciplina. Ajuntament de Mataró Pàg.38

39 II. SECTOR DE L HABITATGE A.1.5 Altres sol licituds que incideixen en el nombre total d habitatges Des del Servei de Llicències també es trameten un seguit de sol licituds, que de ser aprovades, comporten un canvi sobre l estoc d habitatge existent. Aquestes sol licituds són les de canvis d ús, les legalitzacions d habitatges i les d enderroc. L any 2015, s han afegit 17 nous habitatges a l estoc d habitatges com a conseqüència de l aprovació d un canvi d usos i legalitzacions. Es tracta clarament del nombre més elevat des de l inici de la sèrie l any Nombre de sol licituds de canvi d'ús, legalització i enderroc d'habitatges Per canvi d'ús Per legalització Per enderroc Total sol licituds Nombre total d'habitatges per canvi d'ús Font: elaboració a partir de dades del Servei de Llicències d Obres i Disciplina. Ajuntament de Mataró A.2 Rehabilitació L any 2015, el Servei de Llicències d Obres va registrar un total de 982 sol licituds de rehabilitació, 140 més que un any abans. El nombre més elevat de sol licituds dels darrers anys però per sota de les registrades els anys 2010 i El gruix d aquestes sol licituds són per fer petites reparacions i/o manteniments. El darrer any, les rehabilitacions motivades per patologies representaven el 19,25% del total i les que impliquen actuacions en espais comuns i col locació d ascensors el 3,05%. Caracterització de les sol licituds de rehabilitació De petites actuacions de reparació i/o manteniment D actuacions amb noves distribucions o millores n % n % n % n % n % n % , , , , , , , , , , , , , , , , , ,25 De reparacions motivades per patologies Que afecten estructura vertical o façanes , , , , , ,0 Que afecten elements volats de façana 31 18, , , , , ,3 Que afecten estructura horitzontal o general 15 9, , , , , ,7 De rehab. amb variació de volum o de nº d habitatges 11 1, , , , , ,16 D actuacions en espais comuns o col locació d ascensors 41 4, , , , , ,05 Total Font: elaboració a partir de dades del Servei de Llicències d Obres i Disciplina. Ajuntament de Mataró Pàg.39

40 II. SECTOR DE L HABITATGE A.3 Evolució del sector de la construcció Les dades sectorials i de mercat laboral de finals de l any 2015 mostren una certa recuperació del sector de la construcció després de la profunda davallada iniciada el El desembre del 2015, el pes dels assalariats de la construcció és del 3,77%, 0,36 p.p. superior a un any abans, mentre que els treballadors autònoms representen el 12,69%, amb una variació positiva de 0,04 p.p. Per prendre una mica de perspectiva, cal recordar que el primer trimestre del 2007 els assalariats de la construcció explicaven més del 12% dels assalariats de Mataró i els autònoms s enfilaven el primer trimestre del 2008 per sobre del 20%. Evolució del pes del sector de la construcció i de l'atur registrat Valor fa 4 Var. Any Anterior Valor recent Catalunya anys interanual Var. 4 anys Període Pes assalariats 3,84% 3,41% 3,77% 4,37% 0,36 p.p. -0,1 p.p. Des-2015 Atur registrar ,80% -42,49% Des-2015 Pes atur registrat 18,21% 13,79% 12,21% 10,72% -1,59 p.p. -6,0 p.p. Des-2015 Font: elaboració a partir de dades del Departament d Empresa i Ocupació. GdC Evolució assalariats de la construcció i pes sobre el total assalariats. Mataró Assalariats construcció Pes total assalariats (%) Font: elaboració a partir de dades de l Observatori del Mercat de treball i el sistema productiu. Departament de Treball i Afers Socials. GdC Pàg.40

41 II. SECTOR DE L HABITATGE Evolució autònoms de la construcció i pes sobre el total autònoms. Mataró Autònoms construcció Pes total autònoms (%) Font: elaboració a partir de dades de l Observatori del Mercat de treball i el sistema productiu. Departament de Treball i Afers Socials. GdC Evolució empreses de la construcció i pes sobre el total empreses. Mataró Empreses construcció Pes total empreses (%) Font: elaboració a partir de dades de l Observatori del Mercat de treball i el sistema productiu. Departament de Treball i Afers Socials. GdC Pàg.41

42 II. SECTOR DE L HABITATGE Pel que fa a les dades d atur registrat, el desembre de 2015, persones provenien del sector de la construcció; un nombre que dóna compte del 12,21% del total d aturats de finals d any. En el darrer any, 378 aturats de la construcció han deixat de estar inscrits a les llistes de l atur registrat, fet que suposa una variació relativa del -20,80%. Cal apuntar, que aquesta reducció de les persones provinents de la construcció a les llistes de l atur registrat, no vol dir necessàriament que aquestes persones hagin tornat a estar ocupades. Evolució de l'atur a la construcció i pes sobre el total de l'atur registrat. Mataró Aturats construcció Pes aturats construcció (%) Font: elaboració a partir de dades de l Observatori del Mercat de treball i el sistema productiu. Departament de Treball i Afers Socials. GdC Pàg.42

43 II. SECTOR DE L HABITATGE B. Mercat immobiliari B.1 Habitatge lliure d obra nova B.1.1. Compravendes d habitatge nou El darrer any es van registrar un total de transaccions immobiliàries d habitatge nou a la província de Barcelona, menys que l any anterior, fet que representa un descens del -23,11%. A Mataró, el nombre de transaccions d habitatge nou van ser 94, 16 menys que fa un any, variació del -14,55%. L any 2015, la taxa de transaccions d habitatge nou (* habitants) de la província de Barcelona és de 8,77 habitatges per habitants. Entre els municipis objecte d estudi, les més elevades corresponen a Sant Cugat del Vallès (27,10 per h.), Sant Andreu de Llavaneres (20,97 per h.) i Dosrius (19,18 per habitants), mentre les més baixes són les de Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat amb 0,09 i 0,12 habitatges per habitants. La taxa de Mataró és de 7,53 habitatges per habitants, 1,32 punts inferior a la de l any Compravendes d'habitatge nou registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme. Nombre total Arenys de Mar Argentona Badalona Barcelona Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Dosrius Granollers Hospitalet de Llobregat (L') Manresa Mataró Mollet del Vallès Prat de Llobregat (El) Premià de Mar Rubí Sabadell Sant Andreu de Llavaneres Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Santa Coloma de Gramenet Terrassa Viladecans Vilanova i la Geltrú Vilassar de Mar Maresme Prov. Barcelona Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Pàg.43

44 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxa de compravendes d'habitatge nou registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Sant Cugat 30,0 Taxa de compravendes d'habitatge nou Província de Barcelona 25,0 Manresa St. A. Llavaneres 20,0 Argentona Dosrius 15,0 Vilanova i la Geltrú Maresme 10,0 Diferència Badalona interanual Arenys de Mar -20,0-15,0-10,0-5,0 Rubí 0,0 5,0 10,0 Mataró Barcelona Granollers Mollet Sabadell Vilassar de Mar 5,0 Hospitalet Terrassa NIVELL: 2015 EVOLUCIÓ: Prat de Llobregat Sant Boi Castelldefels Cerdanyola del V. Viladecans Premià de Mar 0,0 Sta. Coloma Cornellà Nivell i evolució major que el de província de Barcelona Nivell i evolució inferior que el de la província de Barcelona Nivell o evolució inferior que el de la província de Barcelona Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España B.1.2. Preu mitjà de les compravendes d habitatge nou Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de dades del Colegio de Registradores de la Propiedad el 2015, el preu mitjà del metre quadrat dels habitatges de nova construcció a Mataró és de 970,2, 623,5 més baix que el del conjunt dels municipis de i més habitants de la província de Barcelona. Pàg.44

45 II. SECTOR DE L HABITATGE Preus mitjans de venda dels habitatges nous. ( /m2 construït). Municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Arenys de Mar 1.400, , ,1 Argentona 1.439, ,2 985,7 Badalona 2.016, , ,4 Barcelona 3.197, , ,0 Castelldefels 0,0 0, ,9 Cerdanyola del Vallès 2.154, , ,1 Cornellà de Llobregat 0,0 0,0 0,0 Dosrius 1.833,2 807, ,8 Granollers 1.826, , ,2 Hospitalet de Llobregat (L') 2.235, , ,4 Manresa 984,2 934,5 852,0 Mataró 1.258, ,6 970,2 Mollet del Vallès 1.170, , ,0 Prat de Llobregat (El) 2.298, , ,4 Premià de Mar 0,0 0,0 0,0 Rubí 1.338, , ,6 Sabadell 1.602, , ,7 Sant Andreu de Llavaneres 1.695, , ,6 Sant Boi de Llobregat 2.097, , ,1 Sant Cugat del Vallès 2.727, , ,3 Santa Coloma de Gramenet 2.136, ,3 0,0 Terrassa 1.690, , ,7 Viladecans 2.180, , ,5 Vilanova i la Geltrú 1.806, , ,5 Vilassar de Mar 3.280, , ,3 Maresme 1.508, , ,1 Prov. Barcelona 1.670, , ,2 Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Dels municipis objecte d estudi majors de habitants, només Barcelona ha registrat una variació percentual positiva anual (+3,9%); la variació relativa més negativa correspon a Mollet del Vallès (-54,8%) i la variació percentual de Mataró se situa en el -17,4%. Pàg.45

46 II. SECTOR DE L HABITATGE Variació (%) dels preus mitjans de venda dels habitatges nous ( /m2 construïts). Municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis Arenys de Mar 8,4 2,3 Argentona -21,7-12,6 Badalona 30,6-23,7 Barcelona -2,5 3,9 Castelldefels Cerdanyola del Vallès -11,2-3,0 Cornellà de Llobregat Dosrius -55,9 166,8 Granollers -6,0-7,5 Hospitalet de Llobregat (L') -3,1-7,9 Manresa -5,1-8,8 Mataró -6,7-17,4 Mollet del Vallès 118,7-54,8 Prat de Llobregat (El) 0,0-2,4 Premià de Mar Rubí -6,0 4,3 Sabadell -16,6 14,2 Sant Andreu de Llavaneres 12,4 17,7 Sant Boi de Llobregat -7,8-10,4 Sant Cugat del Vallès -9,4-3,4 Santa Coloma de Gramenet 25,8 Terrassa -7,8-5,2 Viladecans -22,3-2,7 Vilanova i la Geltrú -11,5-5,4 Vilassar de Mar -11,7-1,8 Maresme 1,0-5,7 Prov. Barcelona 12,1 7,0 Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España B.2 Habitatge lliure de segona mà B.2.1. Compravendes d habitatge usat El darrer any, es van registrar a la província de Barcelona transaccions immobiliàries d habitatge usat, més que l any 2014, variació relativa del 32,3%. A Mataró el nombre de transaccions va ser de 700, 104 més que l any 2014, el que representa una variació del 17,45%. El 2015, la taxa de compravendes d habitatge usat de la província és de 57,40 habitatges per habitants i la de Mataró de 56,06 per habitants. Entre els municipis analitzats, aquells que registren les taxes més elevades són Granollers (79,2 per h.), Castelldefels (77,5 per ) i Vilassar de Mar (69,94 per h.). Per contra, les més baixes són les de Sant Boi de Llobregat (22,99 per h.), Mollet del Vallès (33,3 per h) i Cornellà de Llobregat (44,23 per h). Pàg.46

47 II. SECTOR DE L HABITATGE Compravendes d'habitatge usat registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme. Nombre total Arenys de Mar Argentona Badalona Barcelona Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Dosrius Granollers Hospitalet de Llobregat (L') Manresa Mataró Mollet del Vallès Prat de Llobregat (El) Premià de Mar Rubí Sabadell Sant Andreu de Llavaneres Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Santa Coloma de Gramenet Terrassa Viladecans Vilanova i la Geltrú Vilassar de Mar Maresme Prov. Barcelona Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Pàg.47

48 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxa de compravendes d'habitatge usat registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme ,0 Taxa de compravendes d'habitatge usat Castelldefels Granollers Província de Barcelona Vilassar de Mar 70,0 Terrassa 60,0 Maresme 0,0 5,0 Mataró 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 Arenys de Mar Sant Cugat Barcelona Cerdanyola del V. Prat de Llobregat 50,0 Cornellà Sabadell St. A. Llavaneres Rubí Vilanova i la Geltrú Sta. Coloma Badalona Premià de Mar Viladecans Dosrius Hospitalet Argentona Diferència interanual Manresa 40,0 Mollet 30,0 Sant Boi NIVELL: 2015 EVOLUCIÓ: ,0 Nivell i evolució major que el de província de Barcelona Nivell i evolució inferior que el de la província de Barcelona Nivell o evolució inferior que el de la província de Barcelona Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España B.2.2 Preu mitjà de les compravendes d habitatge usat Segons dades del Registre de la propietat, l any 2015, el preu mitjà del metre quadrat de les compravendes d habitatge usat de Mataró és de / m 2. Respecte a ara fa un any, suposa un increment del preu mitjà de 41 i una variació relativa del 3%. Respecte al preu mitjà de compravenda dels municipis de més de habitats de la província de Barcelona, el de Mataró és inferior en 226,9 / m 2. Si no es té en compte Barcelona, els preus mitjans més elevats de compravenda de l habitatge usat entre els municipis analitzats corresponen a Sant Cugat del Vallès (2.754,1 / m 2 ), Castelldefels (2.496,8 /m 2 ) i Sant Andreu de Llavaneres i Vilassar de Mar amb i 2001,9 /m 2, respectivament. Pàg.48

49 II. SECTOR DE L HABITATGE Preus mitjans de venda dels habitatges usats. ( /m2 construït). Municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Arenys de Mar 1.601, , ,1 Argentona 1.270, , ,0 Badalona 1.725, , ,9 Barcelona 2.627, , ,7 Castelldefels 2.560, , ,8 Cerdanyola del Vallès 1.964, , ,0 Cornellà de Llobregat 1.540, , ,2 Dosrius 2.306, , ,7 Granollers 1.328, , ,3 Hospitalet de Llobregat (L') 1.623, , ,3 Manresa 1.250,4 813,7 905,2 Mataró 1.377, , ,0 Mollet del Vallès 1.384, , ,9 Prat de Llobregat (El) 1.645, , ,3 Premià de Mar 1.726, , ,8 Rubí 1.237, , ,9 Sabadell 1.445, , ,0 Sant Andreu de Llavaneres 2.314, , ,0 Sant Boi de Llobregat 1.847, , ,5 Sant Cugat del Vallès 2.591, , ,1 Santa Coloma de Gramenet 1.665, , ,1 Terrassa 1.116, , ,6 Viladecans 1.812, , ,6 Vilanova i la Geltrú 1.652, , ,8 Vilassar de Mar 2.229, , ,9 Maresme 1.582, , ,7 Prov. Barcelona 1.770, , ,3 Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Variació (%) dels preus mitjans de venda dels habitatges usats ( /m2 construïts). Municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis Arenys de Mar -1,3-4,9 Argentona 29,2-11,7 Badalona -8,0 3,6 Barcelona 3,0 8,4 Castelldefels -6,8 4,7 Cerdanyola del Vallès -12,4 11,8 Cornellà de Llobregat 7,4 16,9 Dosrius -53,2 3,4 Granollers 5,5-2,3 Hospitalet de Llobregat (L') -10,7 9,2 Manresa -34,9 11,3 Mataró 0,1 3,0 Mollet del Vallès 3,0-3,0 Prat de Llobregat (El) -6,7 28,4 Premià de Mar -5,2 3,9 Rubí -11,5 6,3 Sabadell -15,3 12,3 Sant Andreu de Llavaneres -17,4 21,7 Sant Boi de Llobregat -8,7 0,8 Sant Cugat del Vallès 2,4 3,8 Santa Coloma de Gramenet -9,3 0,3 Terrassa -4,7 7,2 Viladecans -7,7 2,1 Vilanova i la Geltrú -3,1 3,5 Vilassar de Mar -4,2-6,3 Maresme -1,3 1,6 Prov. Barcelona 8,2 2,5 Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Pàg.49

50 II. SECTOR DE L HABITATGE B.2.3. Cèdules d habitabilitat Un indicador complementari a la dinàmica de transaccions de l habitatge usat és el de les cèdules d habitabilitat gestionades per la Secció d Habitatge de l Ajuntament de Mataró. L any 2015, ha gestionat 636 cèdules d habitabilitat, 187 menys que un any abans, variació relativa del - 22,72%. Des de l any 2013 s ha anat reduït el nombre de cèdules gestionades per la Secció d Habitatge degut a la implantació i desenvolupament de la tramitació telemàtica de les cèdules. Pràcticament la totalitat de les cèdules gestionades (98,11%) fan referència a cèdules d habilitat de segona ocupació. Evolució del nombre de cèdules d'habitabilitat gestionades 1ª ocupació 2ª ocupació Total V(abs) V(%) % 2ª ocupació / total ,00 58, ,08 71, ,06 91, ,55 95, ,75 97, ,39 98, ,15 97, ,96 99, ,36 98, ,72 98,11 Font: elaboració a partir de les cèdules d'habilitat gestionades pel Servei d'habitatge de l'ajuntament de Mataró Pàg.50

51 II. SECTOR DE L HABITATGE B.3 Mercat de lloguer B.3.1. Nombre de contractes signats A partir de les fiances dipositades a l Incasòl es pot conèixer el nombre de contractes signats a cada municipi. L any 2015, a la província de Barcelona es van signar contractes de lloguer, contractes menys que l any 2014, el que representa una variació relativa de -7,59%. A Mataró es van firmar contractes, 395 menys que un any abans i que en termes relatius suposa una variació del -11,56%. El darrer any, la taxa de contracte de lloguer de la província és del 19,16, lleugerament per sota de les dels anys 2013 i Els municipis amb les taxes de contractes de lloguer més elevades són Manresa (26,62 ), Barcelona (25,32 ) i Mataró (24,21 ). Nombre de contractes de lloguer dels municipis de habitants de la Província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Badalona Barcelona Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Granollers Hospitalet de Llobregat (L') Manresa Mataró Mollet del Vallès Prat de Llobregat (El) Rubí Sabadell Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Santa Coloma de Gramenet Terrassa Viladecans Vilanova i la Geltrú Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Dosrius Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Vicenç de Montalt Vilassar de Mar Prov. Barcelona Font: Secretaria d'habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'incasòl i Idescat Pàg.51

52 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxa d'habitatges de lloguer i la seva evolució anual als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Barcelona Taxa de lloguer Manresa Mataró 24 Província de Barcelona Arenys de Mar Premià de M. Hospitalet Terrassa Vilassar de Mar 18 Sant Cugat Variació Sabadell Castelldefels interanual Sta. Coloma Dosrius 16 Rubí Sant Vicenç de M. Cornellà Mollet Badalona14 Sant Boi Granollers Vilanova i la Geltrú Cerdanyola Llavaneres Argentona Arenys de Munt 12 Cabrera Prat de Llobregat 10 Viladecans NIVELL: 2015 EVOLUCIÓ: Nivell i evolució major que el de província de Barcelona Nivell i evolució inferior que el de la província de Barcelona Nivell o evolució inferior que el de la província de Barcelona 8 Font: Secretaria d'habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'incasòl i Idescat B.3.2. Preu mitjà del lloguer El darrer any, la mitjana anual del lloguer contractual de la província de Barcelona es va situar en 608,78 /mes, 26,68 superior a l any 2014, variació relativa del 4,58%. A Mataró, el lloguer mitjà se situa en 503,31, 19,26 més gran que un any abans, variació relativa positiva del 3,98%. Els municipis de més de habitats de la província de Barcelona que tenen els preus de lloguer més assequibles són: Manresa (344,90 ), Terrassa (446,20 ) i Santa Coloma de Gramenet (483,28 ). Pàg.52

53 II. SECTOR DE L HABITATGE Mitjana anual del lloguer contractual (EUROS/mes) dels municipis de habitants de la Província de Barcelona Badalona 508,98 561,61 636,13 697,62 668,76 630,88 619,62 580,31 541,15 538,48 549,16 Barcelona 636,01 695,74 766,13 813,02 792,87 761,87 752,86 720,13 681,56 688,23 734,94 Castelldefels 703,31 768,84 902,71 906,14 806,25 794,91 793,93 764,75 694,07 763,21 805,65 Cerdanyola del Vallès 515,16 642,57 710,76 765,84 689,13 631,70 642,73 624,29 578,80 581,14 618,06 Cornellà de Llobregat 532,39 575,23 602,14 690,94 654,00 619,44 611,88 559,58 532,57 513,75 537,03 Granollers 486,13 540,34 599,71 629,30 605,45 571,72 550,69 526,88 489,44 477,98 491,53 Hospitalet de Llobregat (L') 544,26 599,20 640,75 696,81 656,24 606,18 589,26 565,62 515,65 504,44 521,68 Manresa 359,26 414,57 449,13 482,79 450,52 419,66 391,59 375,61 352,57 342,88 344,90 Mataró 524,56 563,92 612,22 650,75 599,42 579,38 566,56 530,29 496,45 484,05 503,31 Mollet del Vallès 513,26 551,01 633,97 556,08 622,70 573,96 568,12 522,89 484,26 477,55 495,01 Prat de Llobregat (El) 463,52 546,93 553,49 579,30 677,41 610,49 630,87 603,45 575,80 577,10 590,49 Rubí 506,03 555,90 627,51 685,22 623,89 603,32 577,62 544,66 493,48 476,11 495,96 Sabadell 522,47 591,26 641,09 663,69 635,15 605,62 570,51 533,11 492,57 488,97 507,99 Sant Boi de Llobregat 564,94 614,81 645,82 709,59 660,71 631,98 615,78 586,30 550,94 536,50 551,59 Sant Cugat del Vallès 841,44 865, ,74 935,22 878,11 867,93 858,51 855,00 868,67 858,32 897,54 Santa Coloma de Gramenet 464,15 546,28 580,81 635,40 608,07 577,84 561,56 528,22 481,18 469,89 483,28 Terrassa 499,43 546,83 580,96 606,66 557,29 530,04 514,72 486,03 440,53 440,86 446,20 Viladecans 543,31 641,53 678,64 721,92 724,09 662,22 645,36 629,29 606,42 592,61 604,08 Vilanova i la Geltrú 517,18 543,98 566,30 618,87 594,93 559,48 553,18 531,44 501,90 493,08 516,47 Prov. Barcelona 578,54 630,99 683,45 723,98 696,88 661,18 645,04 615,87 583,24 582,10 608,78 Font: Secretaria d'habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'incasòl. Mitjana anual del lloguer contractual ( /m 2 ) i la seva evolució anual als municipis de més de habitants de la província de Barcelona Sant Cugat Mitjana anual del lloguer Província de Barcelona Castelldefels Barcelona Variació interanual Cerdanyola 0 1 Viladecans 2 Prat de Llobregat Badalona Sant Boi Cornellà Hospitalet Sabadell Mataró Granollers 500 Rubí Sta. Coloma Mollet Vilanova i la Geltrú Terrassa 400 Manresa NIVELL: 2015 EVOLUCIÓ: Nivell i evolució major que el de província de Barcelona Nivell i evolució inferior que el de la província de Barcelona Nivell o evolució inferior que el de la província de Barcelona 300 Font: Secretaria d'habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'incasòl. Pàg.53

54 II. SECTOR DE L HABITATGE B.4 Habitatge protegit B.4.1 Nombre total de transaccions d'habitatge amb protecció A la província de Barcelona, l any 2015, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir del Registre de la propietat, es van registrar un total de 506 transaccions immobiliàries d HPO, 103 més que l any 2015, quelcom que implica una variació relativa del 25,56%. Segons la mateixa font, a Mataró, com també ja va passar l any anterior, no se n va registrar cap. La ciutat només ha registrat l any 2011 taxes de transaccions d HPO per sobre de la província de Barcelona i del Maresme (23 habitatges per habitants), segons dades del Ministerio de Fomento. Compravendes d'hpo nou registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme. Nombre total Arenys de Mar Argentona Badalona Barcelona Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Dosrius Granollers Hospitalet de Llobregat (L') Manresa Mataró Mollet del Vallès Prat de Llobregat (El) Premià de Mar Rubí Sabadell Sant Andreu de Llavaneres Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Santa Coloma de Gramenet Terrassa Viladecans Vilanova i la Geltrú Vilassar de Mar Maresme Prov. Barcelona Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Pàg.54

55 II. SECTOR DE L HABITATGE Taxes (* hab.) de compravendes d'hpo nou registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Arenys de Mar 0,00 0,00 0,00 Argentona 0,00 0,00 0,00 Badalona 1,09 0,78 1,95 Barcelona 0,54 0,72 0,36 Castelldefels 0,00 0,00 0,00 Cerdanyola del Vallès 0,69 0,35 0,00 Cornellà de Llobregat 0,12 1,04 2,20 Dosrius 0,00 0,00 0,00 Granollers 0,50 1,84 1,83 Hospitalet de Llobregat (L') 2,09 1,54 7,34 Manresa 1,71 1,06 0,67 Mataró 0,08 0,00 0,00 Mollet del Vallès 2,31 2,71 1,16 Prat de Llobregat (El) 0,16 0,16 0,16 Premià de Mar 0,00 0,00 0,00 Rubí 0,40 0,54 0,00 Sabadell 2,22 2,17 1,83 Sant Andreu de Llavaneres 0,00 0,00 0,00 Sant Boi de Llobregat 0,12 0,00 0,00 Sant Cugat del Vallès 4,88 0,46 0,46 Santa Coloma de Gramenet 0,25 0,08 0,00 Terrassa 0,14 0,09 0,09 Viladecans 0,00 0,00 0,00 Vilanova i la Geltrú 0,30 0,15 0,61 Vilassar de Mar 0,00 0,00 0,00 Maresme 0,27 0,27 0,20 Prov. Barcelona 1,84 0,73 0,92 Diferències de taxes (* hab.) de compravendes d'hpo nou registrades als municipis de més de habitants de la província de Barcelona i municipis seleccionats de la comarca del Maresme Arenys de Mar 0,00 0,00 Argentona 0,00 0,00 Badalona -0,31 1,16 Barcelona 0,18-0,36 Castelldefels 0,00 0,00 Cerdanyola del Vallès -0,35-0,35 Cornellà de Llobregat 0,93 1,16 Dosrius 0,00 0,00 Granollers 1,33-0,01 Hospitalet de Llobregat (L') -0,55 5,80 Manresa -0,64-0,39 Mataró -0,08 0,00 Mollet del Vallès 0,40-1,55 Prat de Llobregat (El) 0,00 0,00 Premià de Mar 0,00 0,00 Rubí 0,14-0,54 Sabadell -0,05-0,34 Sant Andreu de Llavaneres 0,00 0,00 Sant Boi de Llobregat -0,12 0,00 Sant Cugat del Vallès -4,42 0,00 Santa Coloma de Gramenet -0,17-0,08 Terrassa -0,05 0,00 Viladecans 0,00 0,00 Vilanova i la Geltrú -0,15 0,46 Vilassar de Mar 0,00 0,00 Maresme 0,00-0,07 Prov. Barcelona -1,11 0,19 Font: elaboració a partir de dades del Departament de Territori i Sostenibilitat a partir de dades del Colegio de Registradores de la propiedad, bienes inmuebles y mercantiles de España Pàg.55

56 II. SECTOR DE L HABITATGE C. Accés i manteniment de l habitatge C.1 Esforç econòmic per accedir a un habitatge La confluència d un seguit de factors polítics i econòmics favorables a l habitatge d obra nova i a l increment constant del preu d aquest, la inexistència o clara insuficiència de polítiques d habitatge que poguessin contrarestar la deriva social de la lògica de mercat i factors demogràfics relacionats amb el creixement de la població i el moviment de la població van portar a un increment sense exponencial del preu de l habitatge. Una cadena en la qual les expectatives creixents de guany dels propietaris del sòl i promotors, s acabaven de satisfer a través de l ampliació dels préstec i/o les seves condicions. El resultat paradoxal és la confluència en el temps del major volum de nous habitatges construïts a l hora que un nombre creixent de la població restava expulsada de les possibilitats d accés o veia molt deteriorada la seva renda disponible i capacitat d estalvi. L esclat de la bombolla immobiliària i el ràpid deteriorament del mercat laboral -cal recordar que ja amb uns nivells elevats de precarietat a l etapa d expansió- ha portat a una situació en què, si bé es redueix el preu de l habitatge múltiples vegades sobrevalorat (efecte pervers de la taxació)- continua fora de l abast o representa un elevat esforç per moltes persones i famílies. A Mataró, l índex d esforç econòmic tot i que s ha anat reduint des de l any 2009, continua sent elevat i per sobre del que representa al conjunt de la província de Barcelona. L any 2015, el menor esforç correspondria a l accés a un habitatge usat amb el 28,75% de la renda bruta anual disponible, l habitatge en propietat nou amb el 36,45% i, per últim, l habitatge en lloguer amb el 38,54%, el que posa de manifest les pressions especulatives que sobre aquest darrer tipus d habitatge existeixen actualment. Com a tot valor mitjà, l índex d esforç econòmic amaga una realitat social i territorial molt desigual. Índex esforç econòmic Mataró Prov. Barcelona Habitatge nou en propietat (1) Habitatge usat en propietat (1) Habitatge en lloguer (2) Habitatge nou en propietat (1) Habitatge usat en propietat (1) Habitatge en lloguer (2) ,94 63,66 46,25 44,80 44,33 43, ,96 75,47 47,93 53,95 52,58 44, ,88 85,97 49,28 60,63 58,39 45, ,43 91,58 51,63 66,24 63,30 47, ,15 70,25 50,18 50,35 46,42 47, ,24 58,80 47,34 43,39 40,12 43, ,07 58,76 46,21 44,79 40,40 42, ,15 50,72 42,48 40,66 35,36 39, ,09 38,40 39,77 36,50 31,92 37, ,93 32,97 38,34 36,42 30,12 36, ,45 28,75 38,54 31,74 26,53 37,25 1. (Quota hipotecària per un habitatge tipus teòric / RFBD anual població 16i+)*100. La quota es calcula a partir dels paràmetres següents: habitatge de 75 m2 amb hipoteca a 30 anys, pel 80% del preu de compra i al tipus d'interès de referència publicat pel Banc d'espanya -promig anual-. En no disposar la RFDB de l'any 2013 es fa servir la de l'any 2012 calculada per la Diputació de Barcelona. El preu de l'habitatge es calcula a partir del preu per metre quadrat que publica el Ministeri de Foment. En el cas de Mataró, per a l'any 2013, s'ha hagut de prendre el preu d'oferta publicat per la Secretaria d'habitatge i Millora Urbana. Departament de Territori i Sostenibilitat. 2, (Preu mig lloguer + 12)/ Renda familiar bruta anual disponible per habitant de 16 i més anys. En no disposar de la RFDB de l'any 2013 es fa servir la de l'any 2012 calculada per la Diputació de Barcelona Pàg.56

57 II. SECTOR DE L HABITATGE C.2 Risc de pèrdua de l habitatge L elevat preu de l habitatge i el seu tractament com una mercaderia més, l empitjorament de les condicions del crèdit i la dura situació socioeconòmica per la que travessen moltes famílies fa que l accés i el manteniment d un habitatge digne sigui un problema social de primer ordre. L any 2015,, les taxes d execucions ingressades als jutjats de primera instància i instrucció del partit judicial de Mataró de Mataró són 378, segons dades del Consejo Superior del Poder Judicial. La taxa d aquest partit judicial és d 1,31 execucions per cada habitants, una mica per sota de la de Catalunya que és de l 1,62. Execucions hipotecàries al partit judicial de Mataró Ingressades P.J. Mataró Taxa ( ) Catalunya Ingressades Taxa ( ) , , , , , , , , , , , , , , , ,62 Font: elaboració a partir de dades del Consejo General del Poder Judicial Pel que fa als llançaments, l any 2015 es van registrar 408 al partit judicial de Mataró, 107 dins un procediment d execució hipotecària i 284 d acord amb el procediment de la Llei d arrendaments urbans. Per tant, gairebé el 70% dels llançaments corresponen a habitatges de famílies que residien en règim de lloguer. Donada la política d habitatge existent al país i l orientació bàsica de la demanda cap a la compra, no és massa agosarat pensar que la pèrdua de l habitatge de lloguer es correspon a aquelles persones i famílies amb menors recursos. Llançaments practicats pels jutjats de 1ª instància i Instrucció. Partit Judicial de Mataró Total Proc. Execució hipotecària Proc. Llei d'arrendam. Urbans Altres Taxa ( ) , ,91 68,52 8, , ,33 73,13 3, , ,23 69,61 4,17 Font: elaboració a partir de dades del Consejo General del Poder Judicial Pàg.57

58 II. SECTOR DE L HABITATGE Certificats d habitabilitat de pisos en dació Un dels resultats més perversos de la manca de simetria de la Llei hipotecària espanyola és la distribució de costos en el cas de no poder fer front al seu pagament, amb la pèrdua de l habitatge com un dels elements destacats d una relació contractual injusta. En el cas dels processos de dació, alguns ajuntaments com el de Mataró, han implementat solucions d urgència per fer-se càrrec dels costos dels certificats d habitabilitat de pisos en dació per a què la família que perd l habitatge no hagués, a més, de pagar pel certificat d un habitatge que ja no és de la seva propietat. L indicador també ajuda a veure quina és la incidència socio territorial dels desnonaments i la pèrdua d habitatge. La incidència d aquests processos és clarament superior en aquells barris que concentren a un major volum de famílies amb dificultats econòmiques: Rocafonda, El Palau-Escorxador i Cerdanyola. El descens que es constata aquest 2015 obeeix a que les entitats bancàries han començat a fer-se càrrec d aquests certificats. Distribució dels certificats d'habitabilitat de pisos en dació. Mataró Taxa( ) 2015 Centre ,00 Eixample ,00 Palau-Escorxador ,35 Rocafonda ,55 Vista Alegre ,00 Molins-Torner ,00 Cirera ,00 La Llàntia ,00 Cerdanyola ,86 Peramàs ,00 Pla d'en Boet ,00 Mataró ,02 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró C.3 Rehabilitació detectada amb dificultats per ser satisfeta Un treball de camp, que s ha estes a l etapa anterior i posterior a la convocatòria d ajuts per a la rehabilitació de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2014 i 2015, ha permès detectar un total de 49 edificis a la zona de protecció de la Llei de Barris que necessitaven rehabilitació i amb intencions de rehabilitar per part dels propietaris/àries, però que per una diversitat de motius, dels quals sembla destacar les dificultats per complir els criteris establerts a la convocatòria (fixats pel Ministerio de Fomento) i altres de caire econòmic per fer front a les despeses que suposa tot el procés rehabilitador, no el podran dur a terme amb el que això suposa. Pàg.58

59 II. SECTOR DE L HABITATGE Rehabilitació detectada no satisfeta Font: elaboració a partir de dades de l Oficina de la Llei de barris i de la Secció d Habitatge Pàg.59

60 Pàg.60

61 III. Polítiques d habitatge Pàg.61

62 III. POLÍTIQUES D HABITATGE A. Suport a l accés a l habitatge A.1 Llista única de petició d habitatge protegit El Registre de sol licitants d HPO de Catalunya és un registre administratiu públic de la Generalitat de Catalunya. Per poder optar a un habitatge amb protecció oficial o de la borsa de lloguer, és un requisit imprescindible estar inscrit en el Registre de Sol licitants d Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. L Oficina Local d Habitatge informa, recull la sol licitud i la documentació necessària i posteriorment ho envia a l Agència de l habitatge de Catalunya, qui dicta les resolucions d inscripció. Segons dades de la Secretaria d Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat, l any 2015, el nombre de persones inscrites en el Registre de Sol licitants d'habitatges amb protecció oficial (HPO) de Mataró era de 1.231, 269 més que un any abans, el que representa una variació relativa del 27,96%. En el mateix període, a Catalunya hi ha inscrites persones, més que l any 2014, el que suposa una variació del 8,45%. A més, en el cas de Mataró, totes aquelles persones que busquen un habitatge assequible a la ciutat, tan en règim de venda com de lloguer, s han de registrar a la Llista Única de petició d habitatge protegit. La inscripció a la Llista Única és un requisit imprescindible per poder optar a un habitatge gestionat per Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. (PUMSA). Cal confirmar les dades del Registre cada 6 mesos i comunicar qualsevol modificació de les mateixes. El nombre de persones que s han registrat a la Llista Única per tenir dret a un habitatge protegit no ha deixat de créixer en els darrers cinc anys. Així, les persones registrades l any 2015, sumen un total de 360 més que l any 2014 i més que fa cinc anys. La variació relativa el darrer any ha estat del 7,56% Evolució del nombre de persones sol licitants. Llista única d'habitatge protegit. Mataró Persones sol licitants var(%) Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró El 74,11% de les sol licituds de la Llista única d habitatge protegit són per un habitatge de lloguer, només el 6,85% es decanten exclusivament per un habitatge en propietat. En el darrer any, mentre les sol licituds per un habitatge de lloguer creixien un 5,76% les de compra reculaven en un 14,45%. Pàg.62

63 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Percentatge de tipus de demanda. Llista Única. Mataró 2010 Percentatge de tipus de demanda. Llista Única. Mataró 2015 lloguer / compra 10,35 lloguer 68,35 lloguer 74,11 lloguer / compra 19,04 compra 21,3 compra 6,85 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró Entre les famílies inscrites a la llista única, són les persones soles aquelles que donen compte d un percentatge més elevat de sol licitants, entorn el 39%. No obstant això, si en lloc de les famílies es té en compte el nombre potencial de beneficiaris, s observa que són les parelles les que tindrien un major nombre de beneficiaris, seguides pels nuclis unipersonals i les famílies amb 1 i 2 fills. Una distribució aquesta que s ajusta a l evolució seguida per la grandària de les llars en els darrers anys; amb una disminució de la grandària mitjana i un increment significatiu de les llars d un i dos membres. Tipologia familiar dels sol licitants de la llista única de petició d'habitatge Unipersonals Parella Monoparental Família amb 1 fill Amb 2 fills Amb 3 fills Amb 4 o més fills Altres Total Tipologia familiar dels sol licitants de la llista única de petició d'habitatge(%) Unipersonals 42,0 38,0 40,0 40,0 40,0 39,0 39,0 Parella 18,0 18,0 19,0 19,0 19,0 20,0 19,0 Monoparental 11,0 12,0 11,0 11,0 11,0 11,0 12,0 Família amb 1 fill 8,0 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0 Amb 2 fills 7,0 7,0 7,0 7,0 7,0 7,0 7,0 Amb 3 fills 3,0 4,0 3,0 3,0 4,0 4,0 4,0 Amb 4 o més fills 3,0 3,0 3,0 3,0 3,0 3,0 2,0 Altres 8,0 9,0 8,0 8,0 7,0 7,0 8,0 Total Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró Pàg.63

64 III. POLÍTIQUES D HABITATGE A.2 Habitatge destinat a polítiques socials / habitatge assequible. Recursos d habitatge i allotjament amb que compta l administració local A.2.1 Introducció. El paper de l habitatge públic en el si de la política d habitatge El trets que caracteritzen el sector de l habitatge i l orientació de les polítiques públiques d habitatge, tant en el cas espanyol com el català, són excepcionals si es compara a la seguida per bona part dels països de la Unió Europea des de després de la IIª Guerra Mundial. Entre d altres, aquests trets serien: l orientació massiva i, en determinats moments, gairebé exclusiva dels demandants a la compra, l escassa rellevància donada al lloguer, la pèrdua d estoc públic d habitatge amb protecció que acaba al mercat lliure, la visió restrictiva i assistencial dels criteris que han de definir l accés a l habitatge protegit i dels col lectius que tenen dret a sol licitar-ho, la feblesa i les dificultats que troba l actuació d altres agents que no siguin les entitats bancàries i els promotors - constructors tradicionals a l hora de satisfer la necessitats d habitatge, etc., El resultat paradoxal d aquest cúmul de factors és que poden coincidir en el mateix temps un important estoc d habitatges buits, com el resultant del boom immobiliari de l etapa , amb un nombre elevat de persones i famílies amb moltes dificultats per poder accedir a un habitatge en condicions o que tenen greus problemes per fer front a les despeses que els hi representa l habitatge i el seu manteniment. Sense entrar a parlar de tots els factors que poden ajudar a explicar aquesta situació, només apuntar que un dels principals és la posició privilegiada del sector financer immobiliari per imposar els seus interessos en forma de monocultura de nous desenvolupaments d habitatge nou per a la venda / propietat. Així, entitats bancàries, rescatades amb diners dels contribuents, continuen en bona part imposant els seus interessos a l hora de determinar quins són els trets principals de l agenda política entorn l habitatge; un fet aquest que ha suposat, fins el moment, dues sentències contràries a l Estat espanyol per part de la UE en relació, a les quals s hi ha afegit una altres fora de l estat 3. Sentències contràries a les quals caldria afegir aquelles relatives a pràctiques habituals en la definició de clàusules i condicions d hipoteques i préstecs hipotecaris com seria el cas de les clàusules sòl(1,2 i 3). En aquest context, catalogat per diferents analistes, com de crisi habitativa, on conflueixen, d una banda, la pressió d una demanda creixent no satisfeta entorn a l habitatge pel que fa a l accés, pel que fa al seu manteniment, pel que fa a la seva preservació física, pel que fa a les despeses a les que cal fer front per satisfer el cost dels subministraments, etc.,- i, per una altra, les restriccions i condicions imposades per un marc polític, normatiu i institucional molt poc favorable a la adopció de mesures com les que ja s han posat en pràctica en molts altres països de la Unió Europea. En aquest context, les Administracions locals, com a interlocutors més propers als ciutadans i ciutadanes, es troben davant el repte de reorientar les seves polítiques d habitatge per poder donar alguna resposta a aquesta crisi habitativa amb els instruments i recursos amb que disposen. A.2.2 Parc d habitatge de lloguer gestionat des de l administració local A finals de 2015, la borsa de lloguer gestionada per l administració local sumava un total de 381 habitatges, 4 més que un any abans. D aquest total d habitatges, 274 són de titularitat pública Ajuntament de Mataró, PUMSA i Generalitat de Catalunya-, 66 de particulars que els cedeixen a la borsa de lloguer i 41 d entitats bancàries destinats a lloguer social. En els darrers cinc anys l evolució seguida pels habitatges que formen part de la borsa de lloguer ha estat molt diferent depenent de quina sigui la seva titularitat. Així, el nombre total d habitatges de titularitat pública s ha mantingut estable mentre disminuïa de forma evident el nombre total d habitatges propietat de 3 TJUE 14/03/2013 Mohamed Aziz vs. Caixa d Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa (Catalunyacaixa). TJUE 17/7/2014 Juan Carlos Sánchez Morcillo, María del Carmen Abril García vs. Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. TJUE 10/9/2014 Monica Kusionova vs Smart Capital, S.A Totes tres sentències destaquen que en el Dret de la Unió, el dret a l habitatge és un dret fonamental garantit per l article 7 de la carta que el tribunal remitent (tribunals nacionals) hauran de prendre en consideració a l hora d aplicar la Directiva 93/13. En altres paraules, el dret dels europeus a l habitatge no pot ser atacat per la legislació mercantil, bancària o hipotecària de cap dels estats membres. Pàg.64

65 III. POLÍTIQUES D HABITATGE particulars. L augment en els darrers tres anys del nombre d habitatges cedits per les entitats bancàries tan sols compensa l evolució seguida per habitatges públics i de particulars. Propietat del parc d'habitatge de lloguer gestionat des de l'administració local. Mataró 2015 Ajuntament PUMSA Generalitat Particulars Entitats a la Borsa bancàries Total V(abs) V(%) , , , , , , , ,06 Propietat del parc d'habitatge de lloguer gestionat des de l'administració local (%). Mataró 2015 Ajuntament PUMSA Generalitat Particulars Entitats a la Borsa bancàries Total ,49 49,11 27, ,25 51,53 28, ,87 47,32 33, ,16 49,05 32, ,68 54,09 28, ,56 56,79 0,28 24, ,36 56,16 0,27 22,19 3, ,77 54,64 0,27 19,10 8, ,59 54,07 0,26 17,32 10, Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge A.2.3 Parc d habitatge de lloguer de propietat pública A finals de l any 2015, el parc públic de lloguer suma un total de 431 habitatges: 206 propietat de PUMSA, 67 de l Ajuntament de Mataró i 158 de la Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l Habitatge i INCASOL). Una xifra total d habitatges que és igual a la que es registrava un any abans. Pel que fa a la distribució per tipus d ús: el 52,2% (225 habitatges) estan destinats a lloguer d HPO, el 38,6% (167 habitatges) a lloguer social i el 5,34% (23 habitatges) a borsa de lloguer. Respecte d ara fa un any, els habitatges destinats a lloguer d HPO i a la borsa de lloguer s han reduït en 26 i 8 habitatges, respectivament, mentre que els habitatges destinats a lloguer social han augmentat en 35. Pàg.65

66 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Distribució del parc d'habitatge públic per titularitat i destinació. Mataró Utilització Total PUMSA Ajuntament GdC HPO Lloguer establert Lloguer establert buit Lloguer establert ocupat Lloguer social (segons ingressos) Rehubicats Total BORSA DE LLOGUER Lloguer establert Lloguer social (segons ingressos) Total MERCAT LLIURE Lloguer lliure Lloguer lliure buit Rehubicats Lloguer social (segons ingressos) Lloguer social ocupat Cedits a entitats socials D'utilització de l'administració Total TOTAL Distribució del parc públic per titularitat i tipus de lloguer. Mataró Total PUMSA Ajuntament GdC Lloguer d'hpo Lloguer de Borsa Lloguer Social Rehubicats Lloguer de mercat Altres destinacions Total Distribució (%) del parc públic per titularitat i tipus de lloguer. Mataró 2015 Total PUMSA Ajuntament GdC Lloguer d'hpo 52,20 58,24 70,87 78,16 0,00 0,00 50,00 56,96 Lloguer de Borsa 5,34 7,19 5,34 6,80 17,91 25,37 0,00 0,00 Lloguer Social 38,75 30,63 20,39 11,17 68,66 61,19 50,00 43,04 Rehubicats 1,62 1,62 1,46 1,46 5,97 5,97 0,00 0,00 Lloguer de mercat 0,93 1,16 1,94 2,43 0,00 0,00 0,00 0,00 Altres destinacions 1,16 1,16 0,00 0,00 7,46 7,46 0,00 0,00 Total Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge Pàg.66

67 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Pel que fa a la distribució del parc públic d habitatge a nivell de barris. En termes absoluts, els barris que sumen un major nombre d habitatges públics són Pla d en Boet (162), que representa el 37,59% del total, Cerdanyola i l Eixample amb 71 i 52, respectivament. Les taxes més elevades corresponen a Pla d en Boet (29,18 ), Centre (9,79 ) i La Llàntia (6,77 ). Distribució per barris del parc públic d'habitatge. Mataró 2015 Habitatges % Taxa( ) Centre 43 9,98 9,70 Eixample 52 12,06 1,67 Palau-Escorxador 39 9,05 5,61 Rocafonda 4 0,93 0,36 Vista Alegre 3 0,70 0,41 Molins-Torner 0 0,00 0,00 Cirera 28 6,50 2,63 La Llàntia 27 6,26 6,77 Cerdanyola 71 16,47 2,33 Peramàs 2 0,46 0,25 Pla d'en Boet ,59 29,30 Mataró ,44 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge i Padró continu d habitants. Localització i distribució del Parc públic d habitatge. Mataró 2015 Pàg.67

68 III. POLÍTIQUES D HABITATGE A.3 Caracterització de l habitatge amb protecció oficial A.3.1 Evolució de l HPO acabada L evolució seguida per les taxes d HPO acabada a Mataró ha estat bastant erràtica si es compara amb la resta d àmbits territorials. Així, més que d una producció anual continuada, el que s observa són màxims puntuals acompanyats per períodes en que no és registra cap HPO acabada. En tot el període , només els anys 2009 i 2011 destaquen per les seves taxes amb 102 i 89,6 HPO acabades per habitants, respectivament. Taxa (x ) HPO acabada Mataró Maresme Prov. Barcelona Catalunya *HPO segons les qualificacions definitives. Inclou també els habitatges acabats del programa de remodelació de barris i, des de 2009, els estocs qualificats com a habitatges amb protecció oficial. Font: elaboració a partir de dades de la SHiMU i Padró continu d habitants. A.3.2 Descripció del parc d HPO L any 2015, a Mataró hi ha un total de 271 Habitatges amb protecció oficial (HPO), 227 són de lloguer establert segons el mòdul d HPO i 44 d acord amb criteris de lloguer social. A aquest nombre total d habitatges cal afegir-hi 2 per casos de reubicació. El barri que concentra un major nombre d HPO és Pla d en Boet (96), que dóna compte del 35,16% del total. A continuació trobem Cerdanyola que amb 56 HPO, explica el 20,51% del total i, en tercer lloc, amb una xifra molt similar Palau-Escorxador, Cirera i la Llàntia amb 26, 24 i 23 HPO, respectivament. La taxa d HPO de Mataró se situa en 2,18 HPO per habitants. Per barris les més elevades corresponen al Pla d en Boet (17,36 ), La Llàntia (5,77 ) i Palau-Escorxador (3,74 ). Pàg.68

69 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Distribució per barris de l'hpo de preu establert. Mataró 2015 Habitatges % Centre 0 0 Eixample 41 18,06 Palau-Escorxador 19 8,37 Rocafonda 0 0 Vista Alegre 2 0,88 Molins-Torner 0 0 Cirera 20 8,81 La Llàntia 15 6,61 Cerdanyola 51 22,47 Peramàs 0 0 Pla d'en Boet 79 34,80 Mataró Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge i Padró continu d habitants Localització i distribució de l HPO. Mataró 2015 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge i Padró continu d habitants Pàg.69

70 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Distribució per barris de l'hpo de preu de lloguer social i de lloguer establert amb seguiment de Benestar Social. Mataró 2015 Habitatges % Centre 0 0 Eixample 4 9,09 Palau-Escorxador 7 15,91 Rocafonda 0 0 Vista Alegre 1 2,27 Molins-Torner 0 0 Cirera 4 9,09 La Llàntia 8 18,18 Cerdanyola 5 11,36 Peramàs 0 0 Pla d'en Boet 15 34,09 Mataró Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró La superfície útil mitjana dels 271 habitatges amb protecció oficial és de 49,56 m 2. En el cas dels 257 HPO de lloguer establert, aquesta superfície és de 49,43 m 2 i en el del 33 HPO de lloguer social de 53,61m 2. El 49,08% dels HPO (134) tenen una superfície útil menor de 50 m 2. Superfície de l'hpo. Mataró 2015 Superfície N % Mitjana m 2 >= 70m ,12 70,29 >= 50 i < 70m ,44 54,74 < 50 m ,45 41,86 Total ,63 Nombre d'habitacions i superfície de l'hpo. Mataró 2015 Habitacions N % Superfície útil (m 2 ) ,17 41, ,97 53, ,86 68,95 Total ,63 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró Pel que fa al nombre d habitacions, les HPO més nombroses són les de dues habitacions i una habitació que expliquen el 47,97 i el 43,17%, respectivament, del total de les 271 HPO. La superfície útil mitjana de les primeres és de 53,14 m 2 i la de les segones de 41,23 m 2. Hi ha 24 habitatges que tenen 3 habitacions, amb una superfície útil de 69,29 m 2. A finals de 2015, les 177 HPO propietat de PUMSA estan ocupades per un total de 347 persones, 248 persones de les quals són adults i 87 menors. En consonància amb les característiques de les HPO, el percentatge més elevat de persones ocupants (22,60%) és el de les persones de 65 i més anys, ja sigui soles o acompanyades per altres persones també de més de 65 anys. A continuació d aquest grup venen les famílies nuclears i les monoparentals amb el 17,51 i el 14,12%, respectivament, del total de persones ocupants. L HPO formada per joves i parelles dóna compte del 19,77% del total d ocupants. Pàg.70

71 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Característiques de les persones i famílies ocupants d'hpo propietat de PUMSA. Mataró 2015 Tipus HPO % Persona 65i+ anys 36 20,34 Família 31 17,51 Família monoparental 32 18,08 Jove 14 7,91 Parelles 16 9,04 Lliure 13 7,34 Adults 10 5,65 Amb discapacitat 17 9,60 Família nombrosa 5 2,82 Família de majors de 65 anys 3 1,69 Total HPO Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró La superfície útil més gran es correspon a les 5 HPO ocupades per famílies nombroses amb 70 m2, mentre que les més petites són les 14 destinades a persones joves, amb 50 m2. Pel que fa al lloguer mensual dels 177 habitatges de PUMSA, la mitjana és de 303,92, el més elevat de 466,84 correspon a un habitatge de 67,76 m2, i el més econòmic de 62,92 és per un habitatge de 70 m2. A.4 Habitatge gestionat per les borses de lloguer En aquest apartat es registra l activitat de la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social de la Generalitat de Catalunya, integrada dins la Borsa de Lloguer de PUMSA. Els objectius són incrementar l oferta de lloguer a preus moderats i oferir a diferents col lectius de població, l accés a l habitatge de lloguer a preu assequible. A.4.1 Evolució del nombre d habitatges gestionats per la Borsa de lloguer i total de contractes L any 2015, el total d habitatges gestionats per la Borsa de lloguer (104) és 7 habitatges inferior al 2014, el que suposa una variació relativa del -6,31%. El nombre total d habitatges gestionats per la Borsa ha experimentat un canvi de tendència a partir de l any 2010, amb una progressiva caiguda anual del nombre total d habitatges gestionats. El 2015 es va tancar amb 15 contractes signats, 13 menys que el El nombre més elevat de contractes es va signar el 2009 amb 49 habitatges. Habitatges gestionats a la Borsa de lloguer. Mataró Habitatges Contractes V(abs) V(%) gestionats signats V(abs) V(%) , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,43 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró Pàg.71

72 III. POLÍTIQUES D HABITATGE L any 2015, el parc públic d habitatge de la Borsa de lloguer està format per 23 habitatges: 11 propietat de PUMSA i 12 propietat de l Ajuntament de Mataró. La distribució per barris d aquests habitatges indica que és al barri del Centre on es concentra un major nombre (15), fet que representa el 65.22% del total. La taxa d aquest barri és de 3.38 habitatges per habitants i la del conjunt de Mataró de 0,18. Distribució per barris dels habitatges públics de la borsa de lloguer. Mataró 2015 Borsa de lloguer % Borsa de lloguer(*) Taxa( ) borsa de lloguer(*) Centre 15 65,22 3,38 Eixample 1 4,35 0,03 Palau-Escorxador 0 0,00 0,00 Rocafonda 2 8,70 0,18 Vista Alegre 0 0,00 0,00 Molins-Torner 0 0,00 0,00 Cirera 2 8,70 0,19 La Llàntia 3 13,04 0,75 Cerdanyola 0 0,00 0,00 Peramàs 0 0,00 0,00 Pla d'en Boet 0 0,00 0,00 Mataró ,18 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró Localització i distribució del parc públic de la Borsa de lloguer. Mataró 2015 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge i Padró continu d habitants Pàg.72

73 III. POLÍTIQUES D HABITATGE A.4.2 Caracterització dels habitatges de la Borsa de lloguer Hi ha algunes diferències entre els habitatges de la Borsa de lloguer propietat de l ajuntament o de PUMSA. En el cas dels primers, tots els habitatges són de tres habitacions, amb una superfície útil de 70,00 m2. En el cas dels de PUMSA, hi ha habitatges d una fins a quatre habitacions, essent els de tres i els de dos els més nombrosos, amb 5 i 4 respectivament. Les superfícies útils mitjanes varien amb el nombre d habitacions, en el cas dels de tres habitacions la mitjana se situa en 68 m2, que en el cas dels de 2 habitacions és de 58,75 m2. El preu mitjà del lloguer mensual dels habitatges de la borsa de lloguer de l ajuntament és de 442,27, mentre que en el cas dels de PUMSA és de 388,64. El total de persones que resideixen habitatges de la Borsa de lloguer és 62, dels quals 15 són menors d edat. La tipologia de l usuari dominant és la família, nombrosa o no, amb un total de 12, el que representa més de la meitat dels llogaters (52,17%). Característiques de les persones i famílies ocupants d'habitatges de la borsa de lloguer de PUMSA. Mataró 2015 Total % Família 8 34,78 Parella 3 13,04 Adults 3 13,04 Monoparental 1 4,35 Lliure 0 0,00 Família nombrosa 4 17,39 Major de 65 anys 1 4,35 Jove 3 13,04 Total Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró A.5 Ajuts al pagament del lloguer gestionats per la Secció d Habitatge L any 2015 ha registrat un nou màxim de sol licituds favorables (1.199) per a ajuts al pagament del lloguer gestionades per la Secció d Habitatge de l Ajuntament de Mataró. Un nou màxim que s assoleix després d un període de cinc anys en què aquestes s havien estabilitzat i/o reculat respecte a les concedides en el període 2005 i Nombre de sol licituds d'ajut al pagament de lloguer. Mataró Denegades Favorables % No per manca % favorables de pressupost % Total V(abs) V(%) , ,57 0 0, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,48 0 0, , , ,37 0 0, , , , , , , ,59 0 0, , , ,19 0 0, ,63 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró Pàg.73

74 III. POLÍTIQUES D HABITATGE A.6 Habitatges de lloguer social Els habitatges de lloguer social poden ser de patrimoni municipal, de la Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l Habitatge o de l INCASOL), o propietat de determinades entitats bancàries que els cedeixen mitjançant conveni o col laboració amb les administracions. L any 2015, s han destinat a lloguer social 167 habitatges, 51 habitatges més que un any abans, el que representa un increment del 43,97%. La distribució d aquests habitatges és 44 habitatges d HPO (29 de PUMSA i 15 de la generalitat de Catalunya) i 123 de mercat lliure (13 de PUMSA, 46 de l Ajuntament de Mataró i 64 de la Generalitat de Catalunya). El Servei de Benestar Social és l encarregat de valorar i prioritzar quines són les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica o risc d exclusió social candidates a un habitatge de lloguer social. Els criteris de Benestar Social sobre els quals es basa la proposta d adjudicació al servei gestor dels habitatges de lloguer social són els següents: - Urgència: desnonament imminent, execució hipotecària. - Situació en relació a l habitatge: amuntegament per acolliment temporal de família extensa, allotjament provisional en pensió o centre d acollida. - Necessitat de protecció: menors, discapacitats, incapacitats, persones grans fràgils, etc., - Capacitat de sosteniment de l habitatge: la família disposa d ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI) però pot fer-se càrrec de les despeses del sosteniment de l habitatge. - Tipologia de família: monoparental, nombrosa, nuclear, unipersonal, etc., - Situació de salut: malalties cròniques, dependències, etc., Un cop feta l adjudicació d un habitatge de lloguer social, el Servei de Benestar Social realitza un seguiment periòdic de les famílies per vetllar pel compliment dels acords pel que fa al pagament i manteniment de l habitatge. L objectiu és oferir suport a les famílies davant possibles eventualitats que facin difícil o impossible el compliment dels acords pactats. A.6.1 Caracterització dels habitatges de propietat pública de lloguer social Els 167 habitatges de titularitat pública de lloguer social es distribueixen en 123 de lloguer social -el 73,7%- i 44 d HPO-lloguer social -26,3%-. Els habitatges de lloguer social es distribueixen per titularitat en 42 de PUMSA, 46 de l Ajuntament de Mataró i 79 de la Generalitat de Catalunya. Habitatges de titularitat pública de lloguer social per ús. Mataró 2015 Habitatges % HPO-lloguer social 44 26,3 Lloguer social ,7 Total Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró El barri de Pla d en Boet, amb 83 habitatges, concentra la meitat dels habitatges de lloguer social. A continuació venen els barris de Centre, Palau-Escorxador i Cerdanyola amb 20 cadascun. La taxa d habitatges de lloguer social més elevada correspon a Pla d en Boet (15,01 ), seguit pel Centre (4,51 ) i Palau- Escorxador (2,88 ). Pàg.74

75 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Localització del parc públic de lloguer social. Mataró 2015 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge i Padró continu d habitants Distribució per barris del parc d'habitatges de propietat pública de lloguer social. Mataró 2015* Habitatges % Taxa( ) Centre 20 12,0 4,51 Eixample 6 3,6 0,19 Palau-Esorxador 20 12,0 2,88 Rocafonda 2 1,2 0,18 Vista Alegre 1 0,6 0,14 Molins-Torner 0 0,0 0,00 Cirera 6 3,6 0,56 La Llàntia 9 5,4 2,26 Cerdanyola 20 12,0 0,66 Peramàs 0 0,0 0,00 Pla d'en Boet 83 49,7 15,01 Total ,33 * Es comptabilitza els habitatges de Mercat lliure- lloguer social, HPO-lloguer social i cedits a entitats socials Pàg.75

76 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Distribució per barris dels habitatges públics de lloguer social. Mataró 2015 Habitatges % Taxa( ) Centre 20 16,3 4,51 Eixample 2 1,6 0,06 Palau-Esorxador 13 10,6 1,87 Rocafonda 2 1,6 0,18 Vista Alegre 0 0,0 0,00 Molins-Torner 0 0,0 0,00 Cirera 2 1,6 0,19 La Llàntia 1 0,8 0,25 Cerdanyola 15 12,2 0,49 Peramàs 0 0,0 0,00 Pla d'en Boet 68 55,3 12,30 Total ,98 Distribució per barris dels habitatges d'hpo de lloguer social. Mataró 2015 Habitatges % Taxa( ) Centre 0 0,0 0,00 Eixample 4 9,1 0,13 Palau-Esorxador 7 15,9 1,01 Rocafonda 0 0,0 0,00 Vista Alegre 1 2,3 0,14 Molins-Torner 0 0,0 0,00 Cirera 4 9,1 0,38 La Llàntia 8 18,2 2,01 Cerdanyola 5 11,4 0,16 Peramàs 0 0,0 0,00 Pla d'en Boet 15 34,1 2,71 Total ,35 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge de l Ajuntament de Mataró i Padró continu d habitants La superfície útil mitjana dels 167 habitatges que composen el parc públic d habitatge de lloguer social és de 60,50 m2 i el nombre promig d habitacions és de 2,58. Per categories, els habitatges de lloguer social tenen la major superfície útil mitjana (63,55 m2) i el promig d habitacions més gran (2,88). Distribució del parc d'habitatge públic de lloguer social per ús, superfície útil mitjana i promig d'habitacions. Mataró 2015 Habitatges Superf. Útil Promig habitacions HPO-lloguer social 44 51,94 1,75 Lloguer social ,55 2,88 Total ,50 2,58 Font: elaboració a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró A.6.2 Servei d acolliment residencial d urgència Per tal d atendre a les famílies de Mataró, que per les circumstàncies que siguin es vegin obligades a desallotjar el seu habitatge habitual, l ajuntament de Mataró posa a la seva disposició diferents dispositius en funció de la seva situació econòmica i la urgència de l actuació. Alguns d aquests dispositius ja s han descrit en apartats anteriors com seria el cas dels habitatges de lloguer social o podria ser l allotjament provisional en serveis d hostaleria. En el cas d aquelles famílies que no disposen d ingressos econòmics suficients per la cobertura de les seves necessitats bàsiques essencials (alimentació, vestit, allotjament), l ajuntament de Mataró posa a la seva disposició el Centre d Acollida Municipal. Es tracta d un servei residencial d estada limitada de 21 places amb atenció 24 hores els 365 dies de l any. L any 2015, 65 persones van ser acollides al CAM. El nombre total d estades va ser amb un cost mitjà per estada de 38,27. Pàg.76

77 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Centre d'acollida municipal. Mataró Persones Nombre Cost mitjà Despesa total usuàries estades per estada ,06 39, ,35 48, ,07 49, ,78 38,27 Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social A.7 Detecció i mobilització d habitatges buits d entitats bancàries Un dels aspectes més controvertits de la situació socioeconòmica actual és l existència d habitatges buits d entitats bancàries rescatades amb diners dels contribuents alhora que, moltes persones i famílies tenen dificultats per accedir a l habitatge, tenen risc de perdre l per no poder fer front a les despeses que aquest suposa o, habiten en un habitatge que pateix problemes estructurals importants que demana rehabilitació integral. En aquest context, algunes administracions locals han posat en marxa diferents mecanismes per tractar d identificar i mobilitzar aquest parc d habitatges per a fer front al que s ha nomenat la crisi habitativa. A mitjans de 2015, el Servei d Informació de Base identificava a través de la base de l impost de béns immobles (IBI) un total de habitatges buits el 7,62% del total d habitatges-. D aquest total, 574 -el 15,14%- serien habitatges propietat d alguna entitat bancària. Fins a finals de 2015, les entitats bancàries han cedit 41 habitatges per a lloguer social, resulta clar que si aquestes són les xifres d habitatges buits de la seva propietat encara hi ha molt terreny a córrer per mobilitzar i donar una funció social a tot aquest patrimoni. B. Mesures entorn el risc de pèrdua de l habitatge Un cop descrits els recursos d habitatge i allotjament amb què compta l administració local, és el moment de descriure quin és l abast i les característiques de les necessitats identificades en matèria d habitatge i allotjament a nivell local. Unes necessitats que fan referència a diferents àmbits: -Necessitats relacionades amb accés i/o la permanència a l habitatge, ja sigui de propietat i/o de lloguer -Necessitats relacionades amb el manteniment i/o conservació de l habitatge -Necessitats en relació als problemes per fer front a les despeses relatives als subministraments energètics bàsics (pobresa energètica). B.1 Famílies ateses pel Servei de Benestar Social amb necessitat identificada d habitatge A partir del tercer trimestre de l any 2012, en el marc de la Comissió Especial Mixta per prevenir els Desnonaments de l habitatge a famílies en situació d insolvència, el Servei de Benestar Social va modificar el sistema de registre de les famílies que atenen amb l objectiu de poder analitzar de forma més precisa quin era l abast dels problemes relacionats amb l habitatge i l allotjament a què aquestes famílies s enfrontaven. Problemes, que no estan només relacionats amb el risc de la pèrdua de l habitatge, sinó amb la problemàtica, encara més àmplia, de dificultats per poder accedir a un habitatge digne en condicions assumibles. L any 2015 es modifiquen els criteris tècnics i metodològics de registre de les famílies, fet que obliga a tractar per separat les dades d anys anteriors. Pàg.77

78 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge i allotjament Famílies Persones Menors % / persones 2012* , , , ,84 Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social L any 2015, el Servei de Benestar social ha atès un total de 325 famílies amb necessitats identificades d habitatge i allotjament. Un nombre de famílies que suma un total de persones de els quals el 42,84% són menors d edat. El 56,62% d aquestes famílies viuen de lloguer, el 12,31% tenen una hipoteca a la que no poden fer front, el 13,85% són famílies acollides i el 8,31% són rellogades. Famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat d'habitatge identificada per tipus de relació amb l'habitatge Relació % 2015 % Viuen en lloguer , ,62 Accés a la propietat 71 18, ,31 Viuen acollides 34 9, ,85 Viuen rellogades 21 5, ,31 Propietàries 3 0,80 3 0,92 Altres 30 7, ,00 Total Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Les problemàtiques identificades en relació a l habitatge d aquestes famílies són les subhastes i/o llançaments (28,31%), viure acollits (17,85%), els deutes no judicialitzats (15,69%) i viure de relloguer (7,38%). Famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica Tipus de problemàtica % 2015 % Deute no judicialitzat , ,69 Subhasta i/o llançament 85 22, ,31 Viuen acollits / acollit 51 13, ,85 Procediment judicial 41 10, ,85 Viuen de relloguer 23 6, ,38 Estan al Centre d'acollida 8 2, ,08 Viuen al carrer 4 1,06 6 1,85 Viuen en pensions 1 0,27 0,00 Altres problemàtiques 45 11, ,00 Total Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Pàg.78

79 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Persones ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica Tipus de problemàtica 2015 % Deute no judicialitzat ,30 Subhasta i/o llançament ,26 Viuen acollits / acollit ,69 Procediment judicial 58 5,46 Viuen de relloguer 41 3,86 Estan al Centre d'acollida 49 4,61 Viuen al carrer 12 1,13 Viuen en pensions 0,00 Altres problemàtiques ,68 Total Menors atesos pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica Tipus de problemàtica 2015 % Deute no judicialitzat ,08 Subhasta i/o llançament ,99 Viuen acollits / acollit 62 13,63 Procediment judicial 25 5,49 Viuen de relloguer 10 2,20 Estan al Centre d'acollida 21 4,62 Viuen al carrer 3 0,66 Viuen en pensions 0 0,00 Altres problemàtiques 88 19,34 Total A través del Protocol d execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya, els serveis socials municipals són coneixedors de les sentències de llançament que es produeixen en els municipis, mentre que la família afectada ho autoritzi. En aquests casos es disposa del temps suficient per valorar la situació de la família i cercar un allotjament alternatiu adequat a la situació socioeconòmica i familiar: centre d acollida municipal, proposta d habitatge de lloguer social o allotjament provisional en serveis d hostaleria. L any 2015, les famílies nuclears i les monoparentals són les que sumen el major nombre de casos detectats per Benestar social de famílies amb necessitat d habitatge amb el 46,2 i 35,7% del total de casos, respectivament. Les persones soles i altres famílies (extenses, múltiples, etc) sumen el 18,2% del total. Tipus de famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge 2014 % 2015 % Persona sola 14 3, ,1 Monoparental , ,7 Nuclear , ,2 altres 11 2, ,1 Total Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social La distribució percentual per tipus de família de les problemàtiques amb l habitatge ateses per Benestar Social mostra com la subhasta i/o llançament de l habitatge, primera causa pel nombre de casos atesos, afecta al 56,5% de famílies nuclears, el 32,6% de les monoparentals i el 8,7% de les persones soles. La segona causa, viure acollits, es reparteix entre el 50% de les famílies monoparentals, el 34,5% de les nuclears i el 13,8% de les persones soles i el deute no judicialitzat, tercera causa pel nombre de casos, implica al 54,9% de les famílies nuclears, al 37,3% de les monoparentals i al 5,9% de les persones soles. Pàg.79

80 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Des del punt de vista de les famílies, el 34,7% de les famílies nuclears detectades per Benestar social estan afectades per un procés de subhasta i/o llançament, el 18,7% per un deute no judicialitzat i el 13,3% viuen acollides. En el cas de les famílies monoparentals, una quarta part estan afectades per processos de subhasta i/o llançament i un altre quart viuen acollides; el 16,4% estan afectades per deutes no judicialitzats. Per últim, en el cas de les persones soles, el 26,5% viuen de relloguer i el 16,3% estan afectades per subhasta i/o llançament o viuen acollides. Famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica i tipus de família. Mataró 2015 Tipus de problemàtica Persona Monoparental sola Nuclear altres total Deute no judicialitzat Subhasta i/o llançament Viuen acollits / acollit Procediment judicial Viuen de relloguer Estan al Centre d'acollida Viuen al carrer Altres problemàtiques Total Famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica i tipus de família. (%) Tipus de problemàtica. Mataró 2015 Tipus de problemàtica Persona Monoparental sola Nuclear altres total Deute no judicialitzat 5,9 37,3 54,9 2,0 100 Subhasta i/o llançament 8,7 32,6 56,5 2,2 100 Viuen acollits / acollit 13,8 50,0 34,5 1,7 100 Procediment judicial 15,8 36,8 47,4 100 Viuen de relloguer 54,2 29,2 16,7 100 Estan al Centre d'acollida 20,0 20,0 40,0 20,0 100 Viuen al carrer 50,0 33,3 16,7 100 Altres problemàtiques 13,8 33,8 47,7 4,6 100 Total 15,08 35,69 46,15 3, Famílies ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica i tipus de família. (%) Tipus de família. Mataró 2015 Tipus de problemàtica Persona Monoparental sola Nuclear altres total Deute no judicialitzat 6,1 16,4 18,7 10,0 15,7 Subhasta i/o llançament 16,3 25,9 34,7 20,0 28,3 Viuen acollits / acollit 16,3 25,0 13,3 10,0 17,8 Procediment judicial 6,1 6,0 6,0 5,8 Viuen de relloguer 26,5 6,0 2,7 7,4 Estan al Centre d'acollida 4,1 1,7 2,7 20,0 3,1 Viuen al carrer 6,1 1,3 10,0 1,8 Altres problemàtiques 18,4 19,0 20,7 30,0 20,0 Total Font: elaboració a partir de dades del servei de Benestar Social Pàg.80

81 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Si en lloc de famílies es computa el nombre de persones afectades, la subhasta i/o llançament afecta a 332 persones,els deutes no judicialitzats a 205 i el viure acollits a 156. Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Persones ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica i tipus de família. Mataró 2015 Tipus de problemàtica Persona Monoparental sola Nuclear altres total Deute no judicialitzat Subhasta i/o llançament Viuen acollits / acollit Procediment judicial Viuen de relloguer Estan al Centre d'acollida Viuen al carrer Altres problemàtiques Total Persones ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica i tipus de família. (%) Tipus de problemàtica. Mataró 2015 Tipus de problemàtica Persona Monoparental sola Nuclear altres total Deute no judicialitzat 1,5 29,3 65,9 3,4 100 Subhasta i/o llançament 2,4 27,4 66,6 3,6 100 Viuen acollits / acollit 5,1 50,0 44,2 0,6 100 Procediment judicial 5,2 31,0 63,8 0,0 100 Viuen de relloguer 31,7 39,0 29,3 0,0 100 Estan al Centre d'acollida 4,1 10,2 46,9 38,8 100 Viuen al carrer 25,0 0,0 66,7 8,3 100 Altres problemàtiques 4,3 29,7 62,7 3,3 100 Total 4,61 31,07 59,89 4, Persones ateses pel servei de Benestar Social amb necessitat identificada d'habitatge per tipus de problemàtica i tipus de família. (%) Tipus de família. Mataró 2015 Tipus de problemàtica Persona Monoparental sola Nuclear altres total Deute no judicialitzat 6,1 18,2 21,2 14,9 19,3 Subhasta i/o llançament 16,3 27,6 34,7 25,5 31,3 Viuen acollits / acollit 16,3 23,6 10,8 2,1 14,7 Procediment judicial 6,1 5,5 5,8 5,5 Viuen de relloguer 26,5 4,8 1,9 3,9 Estan al Centre d'acollida 4,1 1,5 3,6 40,4 4,6 Viuen al carrer 6,1 1,3 2,1 1,1 Altres problemàtiques 18,4 18,8 20,6 14,9 19,7 Total Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Pàg.81

82 III. POLÍTIQUES D HABITATGE B.2 Prestacions econòmiques relacionades amb l habitatge i el risc de pobresa energètica En el context de la crisi iniciada el 2008, el Servei de Benestar Social posa en marxa un seguit d ajuts per recolzar a les famílies amb majors dificultats a l hora de fer front a les despeses corrents de l habitatge. La quantia i extensió d aquests ajuts està condicionada per les limitacions de la dotació pressupostària, quelcom que cal tenir en compte per no confondre la seva evolució amb un augment o un descens del nombre de famílies que puguin necessitar-les de forma efectiva i urgent. B.2.1 Prestacions d urgència social. Prestacions per habitatge i per subministraments energètics En els darrers quatre anys, persones s han beneficiat d algun tipus de prestació econòmica d urgència relacionada amb l habitatge. D aquestes, 699 ho ha estat per aspectes relacionats amb dificultats per afrontar el pagament del lloguer, de la hipoteca i/o a la recerca d algun tipus d allotjament alternatiu i amb dificultats per abonar el pagament dels rebuts dels subministraments bàsics (aigua, llum i gas). Nombre de persones beneficiàries de prestacions econòmiques d'urgència social relacionades amb l'habitatge Total Habitatge (1) Subministraments (2) Total (1) Lloguer, hipoteca i allotjament alternatiu (2) Gas, llum i aigua Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social L any 2015, l import de les prestacions econòmiques d urgència social en habitatge és de ,88 i les d ajuts al pagament de subministraments d ,97. Des de l any 2012 aquestes ajudes sumen un total de ,21 i ,71, respectivament. Import( ) total de les prestacions econòmiques d'urgència social relacionades amb l'habitatge Total Habitatge (1) , , , , ,21 Subministraments (2) , , , , ,71 Total , , , , ,92 (1) Lloguer, hipoteca i allotjament alternatiu (2) Gas, llum i aigua Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social B.2.2 Fons social per compensar el rebut de l aigua de les famílies més desafavorides L aigua és una competència municipal i, en el marc d aquesta autonomia, l Ajuntament de Mataró i Aigües de Mataró, SA (AMSA) tenen subscrit un contracte-programa relatiu als serveis de subministrament d aigua potable, clavegueram, laboratori i energies renovables. L últim d aquests contractes abasta el període En aquest marc, s estableix que AMSA dotarà un fons social a càrrec del seu pressupost en aquests moments és de , que serà gestionat pel Servei de Benestar Social de l Ajuntament de Mataró per tal de compensar l increment del primer bloc del rebut de l aigua a les famílies més desafavorides i perjudicades per la crisi. D acord amb l annex 4 del Reglament Municipal de prestacions d urgència social la quantia Pàg.82

83 III. POLÍTIQUES D HABITATGE màxima en concepte d ajuts pel manteniment dels subministraments de la llar és de 200 amb la restricció de 3 rebuts anuals. L any 2015, el nombre de beneficiaris persones, el 32,82% menors d edat. El darrer any, l import compensat per abonat se situa en 64,74. Fons social AMSA Rebuts subvencionats Import ( ) , , , ,75 Abonats Import / abonats 64,97 89,99 89,33 64,74 Beneficiaris Menors Import / beneficiaris 23,89 24,80 18,33 Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social B.2.3 Dificultats per fer front al pagament del rebut elèctric o del gas Des de l Oficina Social d Atenció Integral (OSAI) del Servei de Benestar Social hi ha la possibilitat de demanar aplaçaments en les dates de tall dels subministraments d electricitat dels seus usuaris, prèvia valoració social i econòmica. En aquest sentit, en el decurs dels mesos d hivern de 2014 la companyia ENDESA va posar a disposició de Serveis Socials el correu electrònic trevahivernalbcn@endesa.es per poder sol licitar que el tall de subministrament no es faci efectiu mentre es valora una prestació econòmica d urgència social i/o altre tipus d ajut des de l OSAI. En el cas del gas, i de forma semblant, la companyia Gas Natural Fenosa posa a disposició de Serveis Social el correu electrònic cconsumovulnerabilidad@gasnatural.com per poder sol licitar que el tall de subministrament no es faci efectiu mentre es valora una prestació econòmica d urgència social i/o altre ajut des de l OSAI. B.3 Política preventiva. Problemàtiques relacionades amb l habitatge gestionades pel Servei de Mediació Ciutadana La gestió del conflicte en relació a l habitatge o per l habitatge dóna compte d una part significativa de les intervencions de mediació i intermediació del Servei de Mediació Ciutadana (SMC), ja que no només té en compte els casos que fan referència al risc de pèrdua de l habitatge (consum / hipotecari i consum / lloguer). Tanmateix, l any 2012, davant l esclat de la crisi habitativa i en el marc de la Comissió Especial Mixta per prevenir el desnonaments de l habitatge a famílies en situació d insolvència sobrevinguda, el SMC inicia el treball en l àmbit del risc de la pèrdua de l habitatge: assessorament sobre el deute hipotecari i intermediació amb les entitats financeres. L objectiu principal del Servei d intermediació hipotecària és oferir suport, informació i participar en els processos de mediació i intermediació de les famílies per evitar els desnonaments provocats per la falta de pagament dels préstecs hipotecaris o del lloguer. Pàg.83

84 III. POLÍTIQUES D HABITATGE En aquest sentit, la intermediació suposa una nova metodologia de treball que s allunya de la mediació emprada en altres àmbits de treball. L objectiu principal d aquesta metodologia és empoderar la persona afectada davant la situació en què es troba. Això implica, en primer lloc, promoure la seva presa de consciència sobre quina és la seva situació en relació a l habitatge (ingressos respecte a despeses, context normatiu vigent, etc.); en segon lloc, suposa ajudar-la a explorar quines són les millors alternatives existents segons cada situació concreta. Per últim, en tercer lloc, un cop realitzada aquesta diagnosi conjunta, la persona afectada disposa d elements per poder posar en marxa aquella alternativa que consideri més favorable, quelcom que pot implicar, en algunes ocasions, la negociació del particular amb l entitat bancària. En el cas que els resultats d aquesta negociació no siguin satisfactoris, el mediador -com a intermediari- entra a negociar amb l entitat en nom del particular. La tipologia de les intervencions és la següent: Impagaments hipotecaris entre particulars i entitats financeres Impagaments d arrendaments entre particulars Impagaments d arrendaments entre particulars i persones jurídiques (entitats financeres, societats mercantils, etc.) Des de la implementació de l àmbit de la intermediació hipotecària, el febrer de 2012, fins a desembre de 2015, el Servei de Mediació Ciutadana ha atès 821 sol licituds en matèria d habitatge de les quals 698 són relatives a hipoteques i 123 són casos referents a lloguer. Aquesta diferència en el nombre de casos s explica, possiblement, per la major o menor derivació d aquest tipus de casos que es fa des de Benestar Social. Pel que fa a l evolució de nous casos, l any 2015, s observa un augment significatiu de les sol licituds relatives al lloguer increment relatiu del 86,67% respecte el Les raons que ajuden a entendre aquest augment són, d una banda, l empitjorament de la situació econòmica i laboral d aquelles persones i famílies que van ser ja desposseïdes de la propietat del seu habitatge a l inici de l esclat de la bombolla immobiliària i que ara ja no són capaces de fer front a les despeses d un lloguer i, d una altra banda, a la millora dels mecanismes de detecció dels serveis municipals. L any 2015, la intermediació hipotecària i la mediació per lloguer ja donen compte 53,82% del total de casos en què ha participat l SMC. Evolució i estat dels casos d'intermediació hipotecària i mediació lloguer. Mataró V(abs) V (%) Hipotecari Iniciats ,46 Resolts ,45 Pendents ,03 Lloguer Iniciats ,67 Resolts ,35 Pendents ,57 Total Iniciats ,66 Resolts ,00 Pendents ,29 Font: elaboració a partir de dades del Servei de Mediació de l Ajuntament de Mataró. Pàg.84

85 III. POLÍTIQUES D HABITATGE La distribució per barris dels casos d intermediació hipotecària i mediació de lloguer posen de manifest, com altres indicadors, que a l hora de parlar de crisis cal concretar a nivell de territori i grups socials, ja que els problemes amb l habitatge acostumen a estar relacionats amb altres problemàtiques econòmiques i socials. En el període , l SMC ha atès 821 casos d intermediació hipotecària i mediació de lloguer. El barri de Cerdanyola amb 360 casos i una taxa de l 11,75, el de Palau-Escorxador amb 76 casos i una taxa del 10,96 i el de Rocafonda amb 120 casos i una taxa del 10,89, són els tres barris que presenten la major acumulació de casos atesos per l SMC. Nombre total de casos iniciats d'intermediació hipotecària i mediació de lloguer. Mataró Casos % Taxa( ) Centre 6 0,7 1,37 Eixample 80 9,7 2,60 Palau_Escorxador 76 9,3 10,96 Rocafonda ,6 10,89 Vista Alegre 19 2,3 2,58 Molins_Torner 33 4,0 5,62 Cirera 38 4,6 3,58 La Llantia 18 2,2 4,53 Cerdanyola ,8 11,75 Peramas 36 4,4 4,54 Pla den Boet 35 4,3 6,42 Total ,57 Font: elaboració a partir de dades del Servei de Mediació Ciutadana i Padró continu d habitants Distribució territorial dels casos d intermediació hipotecària i de mediació de lloguer. Mataró Pàg.85

86 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Font: elaboració a partir de dades del Servei de Mediació Ciutadana. Ajuntament de Mataró Pàg.86

87 III. POLÍTIQUES D HABITATGE B.4 Programa de Suport a Comunitats de veïns/nes que requereixen una atenció especial En el marc de la Llei de Barris, l any 2012 es posava en marxa el Programa de suport a les comunitats de veïns/nes en l àmbit que afectava el Pla Integral de Rocafonda-Palau-Escorxador. L objectiu és donar resposta de manera integral a aquelles comunitats de veïns afectades per una diversitat de problemàtiques: convivència, estructurals, salut pública, endeutament, etc.,-. Dins d aquest Programa es va crear la Comissió de seguiment, constituïda per tècnics de diferents serveis municipals, com a suport als agents destacats al territori i així donar resposta coordinada i global a les diferents dificultats detectades. L any 2014, es va posar en marxa un Projecte similar al barri de Cerdanyola sud. L any 2015, s han atès un total de 271 comunitats dins el PSCV, 40 d elles són comunitats d especial atenció (20 a la zona A. Rocafonda i Palau-Escorxador i 20 a la zona B. Cerdanyola). En termes absoluts, la distribució territorial del total de comunitats ateses és de 136 comunitats del barri de Rocafonda, 75 del de Cerdanyola, 41 del de Palau i 11 al de les Santes-Escorxador. En termes relatius, la taxa més elevada correspon a Rocafonda (12,36 ) seguit per les Santes-Escorxador i El Palau amb el 8,37 i el 8,35, respectivament. La taxa de Cerdanyola és del 2,46. Total intervencions des de l'inici del PSCV per tipus de comunitat. Maig * V (abs) V(%) Comunitats d'atenció especial ,7 Comunitats en curs ,7 Altres comunitats fora àrea protecció ,0 Total ,6 * El projecte es posava en marxa el maig de 2013 ** L'any 2015 es va canviar la denominció d'atenció especial a comunitat multiproblemàtica. Comunitat que concentra 5 o més indicadors de vulnerabilitat i/o conflicte. *** L'any 2015 els barris de Rocafonda i Palau-Escorxador sumen un total de 20 comunitats d'atenció especial. El barri de Cerdanyola suma un total de 20 més. Distribució per zones de les comunitats de veïns ateses des de l'inici del PSCV. Maig de * Taxa( ) V(abs) V(%) Rocafonda , ,4 El Palau , ,6 Santes-Escorxador , ,3 Cerdanyola 75 2,46 75 Altres C.V. fora de l'àrea protecció 5 8 0,1 3 60,0 Total ,6 Font: elaboració a partir de dades facilitades per l Oficina de la Llei de Barris. Ajuntament de Mataró Les problemàtiques que han exigit un major nombre d intervencions han estat les relacionades amb l incompliment de la Llei de propietat horitzontal (17,42%), la morositat (12,66%) i els conflictes veïnals (12,43%). També cal destacar altres problemes relacionats amb la rehabilitació (9,75%), la neteja (9,44%) i l ocupació (9,29%). El 2015, els nombre de pisos buits detectats pel PSPV que pertanyen a entitats bancàries suma un total de 42. Pàg.87

88 III. POLÍTIQUES D HABITATGE Distribució de les problemàtiques per les quals s'ha intervingut. PSCV maig % V(abs) V(%) % zona A % zona B Llei propietat Horitzontal , ,8 66,5 33,5 Morositat , ,7 81,2 18,8 Ocupació , ,6 71,9 28,1 Sorolls ,99 0 0,0 89,2 10,8 Manteniment / rehabilitació (1) , ,2 73,2 26,8 Neteja , ,7 45,5 54,5 Olors , ,1 66,7 33,3 Conflictes veïnals , ,1 82,1 17,9 Plagues , ,0 69,0 31,0 Desnonament (2) , ,1 100 Pis buit* , ,5 40,5 59,5 Animals domèstics , ,0 58,3 41,7 Activitat il lícita , ,0 100 Alteració subministrament ,46 1 5,6 63,2 36,8 Robatori , , ,0 Sobreocupació , ,5 33,3 66,7 Drogues 9 0 0, ,0 100 Activitat econòmica il legal 8 7 0, ,5 0,0 100 Blocking 7 4 0, , Altres 126 9, Total ,7 72,9 27,1 (1) A partir de l'any 2015 es tracta de problemàtiques relacionades amb la rehabilitació (2) L'any 2015 no es va fer aquesta funció * Pisos buits amb una entitat bancària com a titular L'any 2015 s'han fet intervencions a la zona A (barris de Rocafonda i Palau-Escorxadors) i a la zona B (barri de Cerdanyola) Font: elaboració a partir de dades facilitades per l Oficina de la Llei de Barris. Ajuntament de Mataró C. Prevenció, manteniment i rehabilitació En una ciutat en què molts barris van néixer al calor d onades migratòries, la manca de polítiques públiques adequades i l especulació legalitzada entorn l habitatge, la necessitat d actuacions integrals i rehabilitació sobre el teixit edificatori resulta un element clau. Els processos de substitució social i concentració de població immigrada i de baixos recursos que han experimentat gran part dels barris anteriors, alhora que mostra la feblesa i manca d una anàlisi global de les conseqüències socials de les polítiques urbanístiques de l etapa del boom immobiliari, han accelerat els processos de degradació del teixit urbà i les necessitats d una intervenció rehabilitadora integral. Les dificultats socials i econòmiques, l edat de moltes de les persones i col lectius que hi viuen en aquest barris, dificulta que sigui la iniciativa dels particulars la que pugui dur a terme uns processos de transformació que haurien d haver acompanyat als processos de creació de nous sectors edilicis. La crisi i les dificultats per donar una forta empenta a la rehabilitació van començar molt abans de la recent crisi econòmica. La visió de l habitatge com una mercaderia més, l orientació del sector de la construcció i de les administracions cap a l obra nova i la compra d habitatge, han fet de la rehabilitació quelcom subsidiari. C.1 L estat constructiu dels edificis d habitatges La tasca realitzada pel personal que treballa dins el Programa de suport a les comunitats de veïns/nes a Rocafonda, Palau-Escorxador i Cerdanyola juntament amb els serveis tècnics d inspecció, han comprovat aquests darrers anys un fort deteriorament en l estat constructiu del parc d habitatges. Pàg.88

89 III. POLÍTIQUES D HABITATGE La crisi econòmica ha afectat de ple l economia dels propietaris d habitatges la qual cosa s ha manifestat en la manca de manteniment dels edificis. Les comunitats no poden fer front a aquesta obligació per manca de cobrament de les quotes comunitàries, sigui per l economia migrada dels propietaris o pels impagaments d habitatges buits producte de desnonaments. Als barris esmentats s han detectat 48 edificis d habitatges que tenen patologies constructives, de les que 28 afecten a les façanes. Pel que fa al conjunt del parc de la ciutat, la Secció de Disciplina d obres i activitat te oberts 55 expedients amb ordres d execució per obligar a les comunitats a resoldre les patologies que afecten els edificis d habitatges. Les tasques de mediació que realitzen els tècnics del Programa de suport a les comunitats de veïns/veïnes en relació als expedients disciplinaris oberts, ha ajudat a conscienciar els afectats dels barris esmentats per mirar de trobar camins que permetin anar-los resolent. C.2 Ajuts a la rehabilitació L evolució del nombre dels ajuts a la rehabilitació (rehabilitació habitatge i instal lació ascensors) segueix una línia ascendent a partir de l absència de l any 2005 i fins el màxim assolit el 2010 (53), amb una taxa de 43,1 ajuts per cada habitants. A partir d aquell any, la sèrie cau de forma dràstica, no registrant-se cap ajut els anys 2012 i L any 2015, amb 6 ajuts i una taxa de 4,8 per habitants, pot suposar un punt de canvi d aquesta dinàmica tant negativa. Si es compara el nombre d ajuts a la instal lació d ascensors amb el nombre d habitatges de tres plantes o més que no compten amb ascensor segons el cens de població i habitatge de s arriba a la conclusió que aquestes han estat molt limitades. Més encara, malauradament el cens no permet fer una anàlisi territorial d aquesta variable, però és molt probable que allà on es necessiti més els ajuts per a la instal lació d un ascensor i possiblement també pel seu manteniment sigui on la presència d habitatges de tres plantes o més sense ascensor sigui més gran i les dificultats econòmiques i d altres tipus també siguin majors. Evolució dels ajuts a la rehabilitació i a la instal lació d'ascensors. Mataró Ajuts rehabilitació habitatges Ajuts instal lació ascensors Total ajunts Taxa ajuts (* ) , , , , , , , , , , ,8 Font: elaborat a partir de dades de la Secció d Habitatge. Ajuntament de Mataró L any 2015, s ha tornat a obrir convocatòria d ajuts a la rehabilitació d edifici i s han presentat 6 sol licituds. El total d ajuts sol licitats és de ,40. Pàg.89

90 III. POLÍTIQUES D HABITATGE La convocatòria d ajuts per a la millora de l accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques als edificis d ús residencial dels barris gestionats per l Agència de l Habitatge de Catalunya ha rebut una sola petició. La crisi ha afectat fortament les comunitats i, tot i els ajuts, no són capaces de fer front al pagament de les seves quotes. C.3 Programa d arranjaments d habitatges per a persones majors de 65 Es tracta d un recurs consistent a facilitar reformes bàsiques a l habitatge per afavorir l accessibilitat i la seguretat, promovent l autonomia personal i la qualitat de vida al domicili. Les tipologies d intervenció d arranjament són: -En banys, per afavorir l accessibilitat i facilitar la higiene personal -En cuines, per millorar les condicions de seguretat i ús -De caràcter general, per facilitar la mobilitat a domicili. S adreça a persones més grans de 65 anys en situació de discapacitat o dependència, amb dificultats per desenvolupar les activitats de la vida diària o amb insuficiència de recursos econòmics, i a persones més grans de 80 anys que viuen soles o amb una altra persona gran. L any 2015, es van dur a terme 29 arranjaments per un import de ,34. Programa d'arranjaments V(%) Domicilis ,12 Import , , ,34 61,89 C.4 Programa d ajudes tècniques És un programa que complementa a l anterior i que com aquell té com objectiu facilitar l autonomia i seguretat de persones grans dependents i amb insuficiència de recursos. L any 2015, s ha atorgat un total de 69 ajuts per a la instal lació de cadires de bany, alçadors d WC o altre tipus de reformes bàsiques. L import total ha estat de 1.827,67. Programa d'ajudes tècniques V(%) Ajuts ,33 Cadires de bany ,00 Alçador WC ,00 Altres ,26 Imports , , ,67-81,27 C.5 Servei de teleassistència El servei de teleassistència (SLT), servei que ofereix la Diputació de Barcelona conjuntament amb els municipis de la seva demarcació, disposa de dispositius de seguretat que permeten detectar situacions de risc o d emergència a les llars de les persones grans vulnerables. Els detectors estan connectats a la central d atenció i integrats en el funcionament ordinari del servei. A finals de 2015, el municipi de Mataró disposava de 117 aparell, pràcticament el 98% per la detecció de fuites de gas i perill de foc/fum. En el Pàg.90

91 III. POLÍTIQUES D HABITATGE decurs de l any 2015, s han beneficiat d aquest servei persones, que sobre el total de persones de 65 i més anys, dóna una ratio de cobertura del 6,71%. Serveis de TeleAssistència V(%) Usuaris ,38 Detectors ,39 D. Planificació urbanística i política d habitatge Aquest apartat descriu l execució i les previsions d habitatge assequible que des de la planificació urbanística es fa en els sectors ja consolidats i en els futurs sectors de desenvolupament urbà. L any 2015, als sectors consolidats s han realitzat el 53,62% dels 815 habitatges possibles. En el cas de l HPO s ha fet ja el 85,34% dels 116 possibles. El percentatge d HPO sobre el total potencial d habitatges en sectors consolidats és d un 4,50% de 378 habitatges. Potencial de sòl residencial i habitatges en sectors consolidats M 2 destinats a habitatges M 2 realitzats % m 2 realitzats 38,04 42,42 51,10 Habitatges possibles Habitatges realitzats % habitatges realitzats 33,21 43,54 53,62 HPO possibles HPO realitzats % HPO realitzats 14,66 74,14 85,34 Potencial total d habitatges HPO % HPO/ potencial total d'habitatges 18,23 6,54 4,50 En el cas dels sectors de planejament pendent, a finals de 2015 s estima un total de habitatges possibles dels quals, podrien ser HPO, el 26,43% del total. Potencial de sòl residencial i habitatges en sectors amb figura de planejament pendent M 2 destinats a habitatges Habitatges possibles HPO possibles % HPO possibles / Habitatges possibles 27,10 26,43 26,43 Font:elaboració a partir de dades facilitades pel Servei d Urbanisme Pàg.91

92 Pàg.92

93 OBSERVATORI MUNICIPAL DE L HABITATGE / 2015 I.CONTEXT Pàg.93

94 OBSERVATORI MUNICIPAL DE L HABITATGE / 2015 I.CONTEXT Pàg.94