2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ"

Transcripción

1 2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ Es construeix una pila amb els elèctrodes següents: un elèctrode de zinc en una solució de sulfat de zinc i un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure. Experimentalment s observa: Ànode (oxidació) Zn (s) Zn +2 (aq) + 2 e - Càtode (reducció) 2 e - + Cu +2 (aq) Cu (s) 2 e - + Zn (s) + Cu +2 (aq) Zn +2 (aq) + Cu (s) + 2 e - Hom es pot preguntar: per què aquest sentit de la reacció? Muntar una pila electrolítica permet de donar valors numèrics a la capacitat de reducció, atès que es podrà mesurar la fem de la pila (diferència de potencial entre els elèctrodes en circuit obert). Caldrà abans, però, un elèctrode de referència respecte el qual es faran totes les mesures, en les mateixes condicions de temperatura, de concentració i, si cal, de pressió. L elèctrode de referència amb què es comparen els potencials dels altres elèctrodes, i al qual s assigna el valor zero és l elèctrode d hidrogen: H 2 (g) 2 H + (aq) + 2 e - E = 0 V (reducció) Quan les mesures es fan a la concentració d 1 mol/dm 3, a la temperatura de 25ºC i a la pressió d 1 atm, es parla de potencial estàndard de l elèctrode (Eº). Per exemple, en el cas de l hidrogen: 1 mol/dm 3 = 1 M Eº = 0 V p = 1 atm T = 25ºC = 298 K Notació d una pila Per conveni, en la notació d una pila, el parell d espècies químiques que constitueixen l ànode, en l ordre del procés d oxidació, s escriuen en primer terme; separant-lo amb una doble barra del parell d espècies químiques constitutives del càtode, en l ordre del procés de reducció. Per a la pila amb elèctrodes de zinc i coure, citada anteriorment, la notació és: Zn / Zn +2 // Cu +2 / Cu

2 Un altre exemple: Ànode (oxidació) H 2 (g) 2 H + (aq) + 2 e - Càtode (reducció) 2 e - + Cu +2 (aq) Cu (s) 2 e - + H 2 (g) + Cu +2 (aq) 2 H + (aq) + Cu (s) + 2 e - Notació: (Pt) H 2 / H + // Cu +2 / Cu Atesa l existència d un ordre de reactivitat, en comparar un elèctrode qualsevol amb l elèctrode normal d hidrogen, és possible obtenir una sèrie de potencials de reducció, en condicions estàndard. A l actualitat existeix una àmplia base de dades amb valors tabulats dels potencials normals de reducció a 25ºC.

3 2.2 PREDICCIÓ DEL SENTIT D UNA REACCIÓ REDOX El fet d haver pogut establir una sèrie ordenada de potencials estàndard de reducció permet determinar la força electromotriu, fem, d una pila, en condicions estàndard, coneixent els valors dels potencials normals dels elèctrodes que la constitueixen, Eº. Com que la sèrie és dels potencials de reducció, caldrà invertir una de les dues semireaccions per tal que es produeixi un procés redox, és a dir, és del tot necessari que en una de les semipiles tingui lloc un procés de reducció i a l altra, un procés d oxidació. Per saber quina de les dues semireaccions de reducció s ha d invertir (per transformar-la en oxidació) només cal comparar els dos valors dels corresponents potencials estàndard, Eº: el valor superior indicarà la reducció (càtode), i el valor inferior, l oxidació (ànode): valor superior d Eº procés de reducció (càtode) valor inferior d Eº procés d oxidació (ànode) La força electromotriu d un pila, fem, es calcula aplicant l expressió següent: fem = Eº (càtode) Eº (ànode) El sentit de la reacció es pot predir mitjançant el següent criteri de signes: si fem > 0 la pila funciona espontàniament si fem < 0 la pila no funciona espontàniament EXEMPLES DE PROBLEMES RESOLTS: PREDICCIÓ DEL SENTIT D UNA PILA. Es construeix una pila amb elèctrodes de Fe +3 /Fe +2 i Sn +2 /Sn. Indiqueu en quin sentit la pila funcionarà espontàniament. Calculeu la força electromotriu de la pila. Dades: Eº (Fe +3 /Fe +2 ) = 0,77 V; Eº (Sn +2 /Sn) = 0,14 V De la comparació dels valors dels potencials estàndard de reducció d ambdós elèctrodes es desprèn que: la reducció (càtode) correspon a l elèctrode de ferro donat que té el valor superior, per tant, caldrà invertir per transformar en oxidació (ànode) l elèctrode d estany, de valor inferior. Ànode (oxidació) Sn (s) Sn +2 (aq) + 2 e - Càtode (reducció) [1 e - + Fe +3 (aq) Fe +2 (aq)] x 2 2 e - + Sn (s) + 2 Fe +3 (aq) Sn +2 (aq) + 2 Fe +2 (aq) + 2 e - Notació: Sn / Sn +2 // Fe +3 / Fe +2

4 Per tal de calcular la fem de la pila s aplica: fem = Eº (càtode) Eº (ànode) = 0,77 ( 0,14) = 0,91 V En ser fem > 0, la pila funciona espontàniament. EXERCICIS Es construeix una pila amb elèctrodes de Cu +2 /Cu i Zn +2 /Zn. Indiqueu en quin sentit la pila funcionarà espontàniament. Calculeu la força electromotriu de la pila. Dades: Eº (Cu +2 /Cu) = 0,34 V; Eº (Zn +2 /Zn) = 0,76 V Es construeix una pila amb elèctrodes de Ag + /Ag i H + /H 2. Indiqueu en quin sentit la pila funcionarà espontàniament. Calculeu la força electromotriu de la pila. Dades: Eº (Ag + /Ag) = 0,80 V; Eº (H + /H 2 ) = 0,00 V - En dissolució aquosa i en medi àcid, MnO 4 reacciona amb H 2 O 2 i s obtenen Mn +2, O 2 i H 2 O. Igualeu l equació iònica pel mètode de l ió-electró. Indiqueu quants mols d H 2 O 2 calen per obtenir 1 l d O 2 en condicions normals de pressió i temperatura. Es construeix una pila amb elèctrodes de Ag + /Ag i Zn +2 /Zn. Indiqueu les reaccions parcials dels elèctrodes, la reacció global de la pila i calculeu-ne la fem estàndard. Dades: Eº (Ag + /Ag) = 0,80 V; Eº (Zn +2 /Zn) = 0,76 V D acord amb la notació següent, que correspon a una pila electroquímica Pt (s) / H 2 (g) (1, Pa) / H + (1 M) // Ag + (1 M) / Ag (s) Trobeu la fem de la pila. Calculeu l energia elèctrica que haurà generat aquesta, expressada en kwh, si subministra la càrrega corresponent a un dipòsit de 21,6 g de plata. Dades: Eº (Ag + /Ag) = 0,80 V; F = C

5 2.3 RELACIÓ ENTRE FEM I G En condicions estàndard, la relació entre fem i G s expressa com: Gº = n F fem on, Gº és la variació de l entalpia lliure o funció de Gibbs, n és el número de mols d electrons, F és la constant de Faraday, F = C/mol, fem és la força electromotriu de la pila. En aquests casos, la variació d entalpia lliure, Gº, equival al treball elèctric màxim, W màx, que pot desenvolupar la pila, per tant: W màx = Q fem on, Q és la càrrega elèctrica. Finalment, el sentit de la reacció redox es pot predir, també, mitjançant el següent criteri de signes: si fem > 0 Gº < 0 si fem < 0 Gº > 0 reacció espontània reacció no espontània EXEMPLES DE PROBLEMES RESOLTS: RELACIÓ ENTRE FEM I G. Una pila de Daniell està formada per un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure (II) de concentració 1 M, i un altre de zinc en una solució de sulfat de zinc 1 M. En connectar-la a una petita resistència elèctrica exterior, desprès d un cert temps de circular-hi el corrent, la massa de l elèctrode de coure ha augmentat en 2,84 g. En tot moment s ha treballat en condicions estàndard. Trobeu la disminució de massa que haurà experimentat l elèctrode de zinc. Calculeu el treball màxim que ha subministrat la pila mentre ha funcionat i la variació de l entalpia lliure estàndard de reacció o funció de Gibbs. Dades: Eº (Zn +2 /Zn) = 0,76 V; Eº (Cu +2 /Cu) = + 0,34 V De la comparació dels valors dels potencials estàndard de reducció d ambdós elèctrodes es desprèn que: la reducció (càtode) correspon a l elèctrode de coure donat que té el valor superior, per tant, caldrà invertir per transformar en oxidació (ànode) l elèctrode de zinc, de valor inferior. Ànode (oxidació) Zn (s) Zn +2 (aq) + 2 e - Càtode (reducció) 2 e - + Cu +2 (aq) Cu (s) 2 e - + Zn (s) + Cu +2 (aq) Zn +2 (aq) + Cu (s) + 2 e - Notació: Zn / Zn +2 // Cu +2 / Cu

6 Per tal de calcular la fem de la pila s aplica: fem = Eº (càtode) Eº (ànode) = 0,34 ( 0,76) = 1,10 V En ser fem > 0, la pila funciona espontàniament. Estequiomètricament, es calcula la disminució de la massa de zinc i la càrrega elèctrica: 2,84 g Cu 63,5 g Cu 1mol Zn 65,4 g Zn 1mol Zn = 2,92 g Zn 2,84 g Cu 63,5 g Cu - 2 mols e C = 8631,81C - 1mol e Finalment, aplicant les pertinents expressions es calcula el treball màxim i la variació d entalpia lliure: W màx = Q fem = 8631,81 1,10 = J Gº = n F fem = ,10 = 212,3 kj En ser Gº < 0, la reacció és espontània. EXERCICIS Es construeix una pila segons les dues semipiles següents: un fil de plom en una solució de nitrat de plom (II) de concentració 1 M, i un fil de coure en una solució de sulfat de coure (II) també de concentració 1 M. Digueu quin elèctrode és l ànode i quin és el càtode. Formuleu les equacions dels processos a l ànode i al càtode, i la del procés químic global de la pila. Escriviu la notació d aquesta pila. Determineu la força electromotriu estàndard. Dades: Eº (Cu +2 /Cu) = 0,34 V; Eº (Pb +2 /Pb) = 0,13 V

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 8 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 8 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 8 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX Índex Concepte d oxidació/reducció Igualació de reaccions redox Volumetries redox Piles

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX Electròlisi(I) (I) Electròlisi L electròlisi és un procediment en què, en aplicar un corrent elèctric a una dissolució d un electròlit,

Más detalles

= 0.05 M (2) [KF] = 0.05 M (4)

= 0.05 M (2) [KF] = 0.05 M (4) 1. Si es mesclen 25 ml d àcid fluorhídric 0.1 mol dm 3 amb 25 ml d hidròxid de potassi de la mateixa concentració, (a) Calculeu la concentració de fluorur de potassi a la dissolució final; La reacció de

Más detalles

Química 2n de Batxillerat

Química 2n de Batxillerat Química 2n de Batxillerat Reaccions d oxidació-reducció Abril de 2011 () Química 2n de Batxillerat Abril de 2011 1 / 14 Introducció a les reaccions redox Recordem que les reaccions àcid-base eren reaccions

Más detalles

j Unitat 9. Aplicacions de les reaccions redox

j Unitat 9. Aplicacions de les reaccions redox 84 09 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L ALUMNE j Unitat 9. Aplicacions de les reaccions redox Activitats 1. Si fem passar un corrent elèctric per una dissolució aquo sa de nitrat de cobalt(ii) es desprèn oxigen

Más detalles

Q = U + W. [expressió matemàtica del primer principi]

Q = U + W. [expressió matemàtica del primer principi] 2.1 EL PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA L energia interna (U) és l energia total continguda en un gas, líquid o sòlid (sumatori d energies). Segons la teoria cinètico-molecular, les energies predominants

Más detalles

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra 3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA Introducció. Variables termodinàmiques TERMODINÀMICA QUÍMICA és la ciència que estudia els canvis d energia en les reaccions químiques. SISTEMA TERMODINÀMIC

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat Curs 2008-2009 Química Sèrie 3 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B) En cap cas no podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal

Más detalles

Exercicis de magnetisme PAU

Exercicis de magnetisme PAU 1) Una espira circular de 4,0 cm de radi es troba en repòs en un camp magnètic constant de 0,50 T que forma un angle de 60 respecte de la normal a l espira. Calculeu el flux magnètic que travessa l espira.

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues

Más detalles

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2010 Pautes de correcció

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2010 Pautes de correcció Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 SÈRIE 2 Com a norma general, tingueu en compte que un error no s ha de penalitzar dues vegades. Si un apartat necessita un resultat

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD Barem: / Baremo: Blocs 1-5: punts cada problema/qüestió / Bloques 1-5: puntos cada Problema/Cuestión L ALUMNE HA D ELEGIR I RESOLDRE ÚNICAMENT UN PROBLEMA O QÜESTIÓ DE CADA BLOC / EL ALUMNO DEBE ELEGIR

Más detalles

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg ) Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Tecnologia industrial Sèrie 2 La prova consta de dues parts que tenen dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o

Más detalles

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

SÈRIE 4 PAU. Curs QUÍMICA. Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues opcions, A o B. Cu 2+ (aq) + Sn (s)

SÈRIE 4 PAU. Curs QUÍMICA. Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues opcions, A o B. Cu 2+ (aq) + Sn (s) SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 QUÍMICA Districte universitari de Catalunya Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues opcions, A o B. 1. Per a la reacció següent: Cu (s) + Sn 2+

Más detalles

ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ. Examen de juliol de 1999

ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ. Examen de juliol de 1999 ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ Examen de juliol de 1999 NOM: GRUP: Notes: 1) Aquest examen consta de 6 preguntes. Totes les preguntes tenen la mateixa puntuació (10 punts) 2) S han afegit a l examen fulles

Más detalles

REACCIONS REDOX. 2. Igualació I

REACCIONS REDOX. 2. Igualació I 12 Reaccions Redox 1/6 REACCIONS REDOX 1. Igualació I Igualeu la següent reacció i indiqueu, de manera justificada, quin element s oxida i quin es redueix: Clorur Àuric + Clorur Estannós Or + Clorur Estànnic

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

Equilibris redox. Reducció: procés pel qual un àtom guanya electrons. Oxidació: procés pel qual un àtom perd electrons.

Equilibris redox. Reducció: procés pel qual un àtom guanya electrons. Oxidació: procés pel qual un àtom perd electrons. Equilibris redox Aquests equilibris de reducció-oxidació també es coneixen com equilibris de transferència d electrons. Fins ara hem estat treballant amb cations i anions sense pensar com s han format

Más detalles

Reaccions de transferència d electrons

Reaccions de transferència d electrons 7 Reaccions de transferència d electrons PREPARACIÓ DE LA UNITAT Hidròxid de crom (III) Sulfat de ferro (III) Àcid carbònic Nitrat de zinc Òxid de nitrogen (II) Iodat de potassi Fe O CO HNO H O Cu(NO )

Más detalles

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Física Sèrie 2 L examen consta d una part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i d una part optativa, de la qual heu d escollir UNA

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química Sèrie 2 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 009 SÈRIE 4 QÜESTIONS 1. Considereu el sistema d inequacions següent: x 0, y 0 x+ 5y 10 3x+ 4y 1 a) Dibuixeu la regió de solucions

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química Sèrie 3 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

OBJETIVOS ESPECÍFICOS. Al finalizar el Tema el estudiante:

OBJETIVOS ESPECÍFICOS. Al finalizar el Tema el estudiante: OBJETIVOS ESPECÍFICOS TEMA IV: ELECTROQUÍMICA: Al finalizar el Tema el estudiante: 1.1 Establecerá qué tipo de proceso es el que ocurre en una celda galvánica o pila. 1.2 Identificará los diferentes tipos

Más detalles

TEMA 5 : Derivades. Tècniques de derivació. Activitats

TEMA 5 : Derivades. Tècniques de derivació. Activitats TEMA 5 : Derivades. Tècniques de derivació Activitats. Calculeu, mitjançant la definició de derivada, la derivada de les funcions següents en els punts indicats: a) f() en f() + 4 5 en - c) f() 6 + 5 en

Más detalles

PILAS Y ELECTRÓLISIS. Foto: Gabriel Acquistapace

PILAS Y ELECTRÓLISIS. Foto: Gabriel Acquistapace PILAS Y ELECTRÓLISIS Foto: Gabriel Acquistapace En las reacciones REDOX se produce un intercambio de electrones. Para aprovechar esta circulación de carga es necesario separar las dos semireacciones y

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JUNY

Más detalles

ε = N BS w sin (w t)

ε = N BS w sin (w t) Problema 1. pàg, 253. Problema 20. La bobina d un alternador consta de 25 espires de 60 cm 2 i gira amb una freqüència de 50 Hz en un camp magnètic uniforme de 0,4 T. Calcula: a) la fem induïda en funció

Más detalles

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en

Más detalles

PAU : REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS

PAU : REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS 1. SETEMBRE 1994 A.P2 Un procediment experimental vàlid per a obtenir clor gasós, en un laboratori escolar, consisteix en fer reaccionar el HCl (aq) dins d una campana

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

j Unitat 8. Reaccions de transferència d electrons

j Unitat 8. Reaccions de transferència d electrons QUÍMICA 2 08 91 j Unitat 8. Reaccions de transferència d electrons Activitats 1. El iode és un constituent essencial de la tiroxina, hormona de la tiroide. La deficiència de iode en la dieta pot provocar

Más detalles

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo Problemes de Sistemes de Numeració Fermín Sánchez Carracedo 1. Realitzeu els canvis de base que s indiquen a continuació: EF02 16 a binari natural b) 235 10 a hexadecimal c) 0100111 2 a decimal d) FA12

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats

Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;

Más detalles

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 Tema 9. Les reaccions químiques Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 D1 ÍNDEX 9.1. Canvis físics o canvis químics 9.2. L equació química 9.3. Representació d una reacció a nivell microscòpic 9.4. Repàs massa

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Química Sèrie 3 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Opció: Enginyeria i arquitectura Qüestions Problema

Más detalles

TEMA 4 : Matrius i Determinants

TEMA 4 : Matrius i Determinants TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És

Más detalles

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució D24 Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució d aquest àcid de concentració 2,3 10 2 M, quina concentració d ions hidrogen tindrà la dissolució? 1r. Escriure

Más detalles

ELECTROQUÍMICA. 1- Concepto de potencial normal. Electrodo de referencia

ELECTROQUÍMICA. 1- Concepto de potencial normal. Electrodo de referencia ELECTROQUÍMICA 1 Concepto de potencial normal. Electrodo de referencia 2 Se forma una pila con un electrodo de níquel y otro de plata. Indica el electrodo que eléctricamente es el polo positivo, el que

Más detalles

S O L U C I O N A R I Unitat 4

S O L U C I O N A R I Unitat 4 S O L U C I O N A R I Unitat 4 Unitat 4. Equilibri químic Qüestions inicials Sabíeu que la toxicitat d algunes substàncies com el cianur o el monòxid de carboni és una qüestió d equilibri? La toxicitat

Más detalles

S O L U C I O N A R I Unitat 8

S O L U C I O N A R I Unitat 8 S O L U C I O N A R I Unitat 8 Unitat 8. Propietats periòdiques dels elements Qüestions inicials Per què Dimitri Mendeleiev va ordenar els elements segons la massa atòmica i no segons el nombre atòmic?

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei (Barcelona). CDECT. Barcelona. lnadal@xtec.cat Resum: Mitjançant la formació d escuma

Más detalles

Física 1r Batxillerat

Física 1r Batxillerat Corrent continu Intensitat del corrent (I): és la càrrega que circula en un conductor per unitat de temps, en el Sistema Internacional es mesura en ampers (A). Q I = t Diferència de potencial o voltatge

Más detalles

QUÍMICA 2n ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES P.A.U. OXIDACIÓ-REDUCCIÓ

QUÍMICA 2n ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES P.A.U. OXIDACIÓ-REDUCCIÓ 1. Ajusta aquestes reaccions pel mètode del nombre d'oxidació. Identifica en cada cas qui és l'oxidant i qui el reductor: a) HNO 3 + Cu Cu(NO 3 ) 2 + NO + H 2 O b) HCl + K 2 Cr 2 O 7 KCl + CrCl 3 + Cl

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

Què és l electricitat?

Què és l electricitat? Què és l electricitat? Corrent elèctric Àtom La pila impulsa els electrons COMPONENTS D UN CIRCUIT ELÈCTRIC GENERADOR CONDUCTOR RECEPTOR Símbols i esquemes Simbologia Esquema elèctric Circuit elèctric

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

BLOQUE IV- SEGUNDA PARTE. Prof. Dr. Mª del Carmen Clemente Jul

BLOQUE IV- SEGUNDA PARTE. Prof. Dr. Mª del Carmen Clemente Jul BLOQUE IV- SEGUNDA PARTE Prof. Dr. Mª del Carmen Clemente Jul PILAS VOLTAICAS DISPOSITIVO EXPERIMENTAL QUE PERMITE A PARTIR DE UNA REACCIÓN REDOX GENERAR ELECTRICIDAD ELECTRODOS SEMICELDAS BARRAS DE LOS

Más detalles

Pràctica nº 9: Introducció a la calorimetria. Determinació d'una calor de reacció

Pràctica nº 9: Introducció a la calorimetria. Determinació d'una calor de reacció 4803-Operacions Bàsiques i Seguretat en Laboratori Químic Pràctica nº 9: Introducció a la calorimetria. Determinació d'una calor de reacció Objectius específics Adquisició del concepte de calor de reacció

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI... Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. Només es corregirà el que estigui escrit en bolígraf. Cal

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2011 Física Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Opció: Enginyeria i arquitectura Qualificació Etiqueta identificadora

Más detalles

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

1,94% de sucre 0,97% de glucosa EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%

Más detalles

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR 1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen

Más detalles

H o = kcal. Entalpies estàndard de formació d alguns compostos a K Substàncies H 0 f, (kj mol -1 ) Substàncies

H o = kcal. Entalpies estàndard de formació d alguns compostos a K Substàncies H 0 f, (kj mol -1 ) Substàncies Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. Només es corregirà el que estigui escrit en bolígraf. Cal

Más detalles

Examen Final 17 de gener de 2013

Examen Final 17 de gener de 2013 MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)

Más detalles

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització

Más detalles

Variació periòdica de les propietats dels elements

Variació periòdica de les propietats dels elements Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període

Más detalles

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem

Más detalles

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions

Más detalles

T E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR

T E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I CURS ANTERIOR DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes amb la

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017 xamen parcial de ísica - CONT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. ncercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts,

Más detalles

Electroquímica. Cátedra de Geoquímica

Electroquímica. Cátedra de Geoquímica Electroquímica Cátedra de Geoquímica 1 ELECTROQUÍMICA: Parte de la Química que estudia las reacciones en las que hay transferencia de electrones, conocidas como REDOX Dada una reacción: Identificar el

Más detalles

Reacciones redox espontáneas

Reacciones redox espontáneas Celda galvánica o voltaica o electroquímica Pila galvánica o voltaica o electroquímica Cuba galvánica o voltaica o electroquímica Cada una de las partes se denomina: semicelda o semipila o electrodo Pila

Más detalles

d =2 Problema 1 La quantitat d'electricitat que circula per un conductor durant 3 hores és de C. Calcular la intensitat de corrent.

d =2 Problema 1 La quantitat d'electricitat que circula per un conductor durant 3 hores és de C. Calcular la intensitat de corrent. Problema 1 La quantitat d'electricitat que circula per un conductor durant 3 hores és de 21.600 C. Calcular la intensitat de corrent. Problema 2 Quina quantitat d'electricitat circula per un conductor

Más detalles

P=U I (6) 1W = 1V 1A En mecànica s'utilitza com unitat de potència el cavall de vapor (CV o bé HP) 1 CV = 736 W. Exemples: 11 i 12.

P=U I (6) 1W = 1V 1A En mecànica s'utilitza com unitat de potència el cavall de vapor (CV o bé HP) 1 CV = 736 W. Exemples: 11 i 12. 26. Potència elèctrica És el treball desenvolupat per unitat de temps. La potència elèctrica és el producte de la tensió per la intensitat de corrent. P=U I (6) P: Potència elèctrica, mesurada en W. U:

Más detalles

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Reaccions redox i metabolisme cel lular Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons

Más detalles

Convocatòria Física. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 1. Fase específica. Etiqueta identificadora de l alumne/a

Convocatòria Física. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 1. Fase específica. Etiqueta identificadora de l alumne/a Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Física Sèrie 1 Fase específica Qüestions Qualificació Convocatòria 2017 Problema Suma de notes parcials Qualificació final Qualificació Etiqueta

Más detalles

26. Entalpia d hidratació del sulfat de coure(ii)

26. Entalpia d hidratació del sulfat de coure(ii) 26. Entalpia d hidratació del sulfat de coure(ii) Objectius Calcular l entalpia d hidratació del sulfat de coure(ii) anhidre i del sulfat de coure (II) pentahidratat. Aplicar la llei de Hess per trobar

Más detalles

18. La sèrie de reactivitat dels metalls

18. La sèrie de reactivitat dels metalls 18. Objectius Establir un ordre d activitat dels metalls per mesures de potencials elèctrics i de reactivitat. Comprovar com la sèrie anterior permet fer prediccions sobre la reactivitat dels metalls.

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

CORRENT CONTINU: exercicis

CORRENT CONTINU: exercicis OENT ONTINU: exercicis 1. Suposant que una pila de 9 fa circular una càrrega de 65 per una bombeta. alculeu l energia que el generador ha subministrat. (: 585 J) 2. Un corrent transporta 1,0.10 18 electrons

Más detalles

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta .- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2016 Criteris de correcció

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2016 Criteris de correcció Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials SÈRIE 3 1. Una fàbrica de mobles de cuina ven 1000 unitats mensuals d un model d armari

Más detalles

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) 999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) Contestau les preguntes següents, incloeu en la resposta les explicacions

Más detalles

1. Per disposar d aquí a nou mesos de , quants diners s haurien d ingressar avui en un compte bancari al 2% anual en interès simple vençut?

1. Per disposar d aquí a nou mesos de , quants diners s haurien d ingressar avui en un compte bancari al 2% anual en interès simple vençut? Règims Financers. Exercicis solucionats RÈGIMS FINANCERS. EXERCICIS SOLUCIONATS. Per disposar d aquí a nou mesos de 0.500, quants diners s haurien d ingressar avui en un compte bancari al 2% anual en interès

Más detalles

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa

Más detalles

TEMA 1: Trigonometria

TEMA 1: Trigonometria TEMA 1: Trigonometria La trigonometria, és la part de la geometria dedicada a la resolució de triangles, es a dir, a determinar els valors dels angles i dels costats d un triangle. 1.1 MESURA D ANGLES

Más detalles

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL 1 Crear una base de dades i ordenar Una base de dades és un conjunt d informació homogènia organitzada de forma sistemàtica. El contingut d una base de dades

Más detalles

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I C U R S A N T E R I O R DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 PAU 2017 Criteris de correcció

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 PAU 2017 Criteris de correcció Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 SÈRIE 2 L alumne ha de respondre 5 preguntes. Obligatòriament ha de respondre la 1, 2 i 3 i escull una entre la 4 i la 5 i escull una entre la 6 i la 7.

Más detalles

TERMODINÀMICA. Recordeu que heu de buscar les dades necessàries a les taules

TERMODINÀMICA. Recordeu que heu de buscar les dades necessàries a les taules 8 Termodinàmica 1/6 TERMODINÀMICA Recordeu que heu de buscar les dades necessàries a les taules 1. Calor I Fins a quina temperatura s escalfaran 920 g d etanol a 15 ºC si els donem 4850 J? : 17,2 ºC. 2.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la universitat Convocatòria 2014 Electrotècnia Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A i B). Resoleu

Más detalles

Paso 2: Escribir las correspondientes semireacciones sin ajustar y. Paso 3: Ajustar en cada semireacción todos los elementos a

Paso 2: Escribir las correspondientes semireacciones sin ajustar y. Paso 3: Ajustar en cada semireacción todos los elementos a Tema 21 21.1. Reacciones de oxidación-reducción Química y electricidad 21.2. Celdas electroquímicas 21.3. Potencial de electrodo 1 2 21.1. Reacciones de oxidación-reducción (redox) Son reacciones de transferencia

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles