SEGON TRIMESTRE 2n ESO INTRODUCCIÓ

Transcripción

1 SEGON TRIMESTRE 2n ESO INTRODUCCIÓ Dins del bloc de jocs i esports, en aquest crèdit destaca el treball d habilitats motrius específiques, aplicades al futbol, a més ens permet introduir a l alumnat en conceptes molt bàsics sobre la tàctica comuna als esports col lectius. Pel que fa al treball de Condició física i salut, l alumne/a haurà de reconèixer els objectius de l escalfament. Una altre unitat didàctica està dedicada a l expressió corporal, que fa referència a la pràctica d accions motrius amb ritmes i composicions musicals, i la seva expressivitat OBJECTIUS DIDÀCTICS L alumne en acabar el crèdit serà capaç de: 1. realitzar un escalfament general i portar-lo a la pràctica amb els seus companys. 2. Conèixer els factors afavoridors del moviment creativoexpressiu 3. Elaborar i executar un muntatge, amb mim, en petits grups. 4. Executar els gestos tècnics més importants del futbol: xut, passades, conducció de la pilota, etc., així com utilitzar-los en les situacions reals de joc. 5. Seguir les normes de l activitat proposada, utilitzar el material i les instal lacions adequadament, cooperar amb el professor en la recollida i manipulació del material i dutxar-se després de la classe. 1

2 ACTIVITATS I CRITERIS D AVALUACIÓ Criteris i activitats d avaluació. posar en pràctica un escalfament, recopilar activitats, estiraments i exercicis de mobilitat articular apropiats per a l escalfament. (10%). millorar l execució dels aspectes tècnics del futbol. (20%). manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en el futbol. (20%). crear i posar en pràctica una petita representació de mim en petits grups. (20%). conèixer el reglament de futbol. (10%). identificar diferents maners de comunicar-se, per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant les diferents parts del cos alhora i separadament. (10%). mostrar hàbits higiènics després de la sessió d educació física. (10%) Als alumnes amb l assignatura suspesa del curs anterior, se ls hi farà un seguiment més individualitzat del seu treball, a fi de poder recuperar l assignatura pendent del curs anterior. 2

3 CONCEPTES LA CREATIVITAT CORPORAL: FACTORS QUE AFAVOREIXEN EL MOVIMENT CREATIVO-EXPRESSIU. Entenem com expressivitat corporal, la capacitat del nostre cos per manifestar el pensament, el sentiment o estats anímics, mitjançant el moviment del cos o de les seves parts. Hi ha uns factors dels que depèn aquesta expressivitat corporal: - La sensibilitat i la percepció: entesos com la capacitat de percebre pels sentits. - La relaxació, l autocontrol i la concentració: entesos com la capacitat que tenim de controlar el nostre estat anímic. - La desinhibició: entesa com una gran llibertat de moviments. - El control postural: entesa com la independència dels segments del cos i de la seva fluïdesa de moviments. - Una àmplia base d experimentació: entesa com l experiència del cos en un gran ventall de moviments. EL FUTBOL ORIGEN El futbol, igual que el rugbi, prové del joc antic anomenat harpastum, al qual jugaven el romans. El reglament del futbol modern tal com el coneixem avui, es va redactar al 1863 i ja prohibia tocar la pilota amb les mans, cosa que representava la separació definitiva entre el futbol i el rugbi. 3

4 EL REGLAMENT Sobre qüestions generals L objectiu del joc és intentar introduir la pilota a la porteria contrària. Cada gol val un punt i guanya l equip que aconsegueix més punts. El terreny de joc és un camp a l aire lliure de forma rectangular, amb la superfície de gespa o de terra, amb un porteria a cada extrem. Les dimensions són: llargada de 90 a120 m, amplada de 45 a 90 m. La pilota és esfèrica, amb una cambra d aire i coberta de cuir o d un altre material reglamentari. El partit es disputa entre dos equips d onze jugadors o jugadores; un membre de cada equip és el porter. Vesteixen amb samarreta i pantalons curts, i el calçat té tacs a la sola. El porter ha de dur colors diferents dels de la resta i de l àrbitre, perquè no es confongui. 4

5 En els partits oficials hi ha un àrbitre que dirigeix el partit i dos jutges de línia que l ajuden. El partit de futbol es divideix en dos períodes de 45 minuts, amb un descans de 15 minuts. Sobre faltes i sancions Es produeix una falta quan un jugador/a incompleix el reglament, ja sigui perquè ha tocat la pilota amb la mà exceptuant en aquest cas el porter dins la seva àrea- o perquè ha provocat una topada amb un adversari de forma antireglamentària per exemple subjectant-lo, clavant-li una puntada de peu o una empenta, xocant-hi per darrere, fent-li la traveta, ect. Totes les faltes esmentades anteriorment es penalitzen amb un tir lliure des del lloc on s ha llançat la falta. Quan l equip comet la falta a l àrea de porteria pròpia es llança un penal. El tir lliure pot ser directe a porteria o bé indirecte, cap a un company, segons la gravetat de la falta. Si el tir lliure es fa molt a prop de l àrea es pot formar una barrera de defensors a 9 m de la pilota. Quan la falta ha estat perillosa o intencionada, quan es discuteixen les decisions dels àrbitres o se ls falta al respecte, o bé quan algú surt o entra del terreny de joc sense permís de l àrbitre, a més dels tirs lliures, es pot sancionar els jugadors o els tècnics amb una amonestació (tarja groga). Si la falta ha estat molt greu o si es comet a un jugador/a que s escapava cap a la porteria contrària, o bé s acumulen dues targetes grogues, se sanciona amb una expulsió (tarja vermella). Quan la pilota surt fora del camp per les línies laterals, l equip contrari la posa en joc amb un servei de banda treu amb dues mans per sobre el cap. Quan la pilota surt per les línies de fons després de tocar-la un jugador defensor, es llança un corner xut amb el peu- des de l angle. Si l últim que la toca és un jugador atacant es fa un servei de porteria xut del porter. 5

6 El fora de joc és una infracció que comet un jugador o jugadora atacant en trobar-se més a prop de la porteria que qualsevol defensa excepte el porter- just abans que un company o companya li faci una passada. Se sanciona amb un tir lliure des de la posició del fora de joc. FONAMENTS TÈCNICS Els gestos tècnics amb la pilota es basen en dues destreses motrius: els impactes i les conduccions. Parlarem dels més importants. El xut. És un toc fort que es dona a la pilota amb el peu. Hi ha diferents tipus de xuts segons amb la part del peu amb què es colpegi la pilota. Poden utilitzar-se tant per fer passades com llançaments a porteria. En destaquen els següents: El cop de cap. - Amb l interior del peu. Si es fa amb la part de l empenya, es diu que es realitza amb l empenya interior. - Amb l exterior del peu. - Amb l empenya part superior del peusobretot en passades llargues i xuts de volea. - Amb la punta del peu. La recepció. Quan un jugador/a després d una passada atura la pilota per poder-la controlar. Es pot fer amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans. 6

7 La conducció de la pilota. Vol dir fer-la rodar per terra, de manera controlada, per mitjà de petits tocs amb el peu. El regateig o driblatge es produeix quan el jugador o jugadora que porta la pilota sobrepassa un o més contraris sense perdre n el control. Altres gestos sense pilota. L entrada. És una acció defensiva que es produeix quan un jugador o jugadora intenta tocar la pilota controlada per un contrari a fi de recuperar-la. Si el defensa toca la pilota encara que l atacant caigui a terra, es considera una entrada reglamentària. La finta. La finta és un moviment del cos per enganyar el contrari perquè no sàpiga cap on anirem o què farem després. Es pot fer amb pilota o sense. Gestos tècnics propis del porter. És l únic jugador de l equip que pot tocar la pilota amb les mans dins de la seva àrea. No pot fer més de tres passes quan la té agafada amb les mans, i no la pot agafar amb les mans quan li ve dels peus d un company. Per aturar o allunyar la pilota utilitza el rebuig amb els peus o els punys, el bloqueig de la pilota, agafant-la amb les mans, els braços i el cos, i l aturada amb les mans quan la pilota li arriba alta. El servei de porteria es fa amb un xut amb la pilota parada quan la pilota surt per la línia de fons després que l hagi tocat un jugador o jugadora de l equip atacant. 7

8 Posició dels jugadors sobre el camp. Els jugadors/es d un equip de futbol se situen en el camp formant les línies següents: La línia de defensa formada per: lateral dret, lateral esquerre, central i lliure. La línia de mig camp formada per: mig dret, mig central i mig esquerre. La línia d atac formada per: davanter dret, davanter esquerre i davanter centre. Els sistemes de joc. La diferent col locació de les línies de jugadors forma el que s anomena sistemes de joc, que poden ser més ofensius o més defensius segons les necessitats o les possibilitats de l equip. Es coneixen pel nombre de jugadors que se situen a cada línia, començant per la més propera a la porteria. Alguns exemples són: - Sistema

9 - Sistema Sistema

10 EL FUTBOL SALA És una adaptació per jugar a futbol en una pista d handbol, que pot ser coberta o a l aire lliure, sobre una superfície llisa, amb àrees que s anomenen com en el futbol. S hi juga amb una pilota més petita que la de futbol. Juguen dos equips de cinc jugadors/es i un membre de cada equip és el porter/a. El partit, que es divideix en dues parts de 20 minuts i un descans de deu, el dirigeixen dos àrbitres i un jutge de taula. Es poden sol licitar quatre temps morts de 30 segons, amb un màxim de dos a cada part. Faltes i sancions. Les faltes tècniques, com donar una puntada de peu, o intentar-ho, fer la traveta, empènyer o agafar un contrari, tocar la pilota amb la mà, ect., se sancionen amb un tir lliure. Les faltes personals, com trigar més de cinc segons a posar la pilota en joc o mantenir-la a l àrea de la porteria pròpia durant més de cinc segons, tocar la pilota abans que el contrari la posi en joc, etc., se sancionen amb un servei de banda que es realitza amb les dues mans per sobre el cap. Les faltes disciplinàries, com faltar al respecte, discutir les decisions dels àrbitres, tenir una conducta incorrecta o infringir repetidament les regles de joc, se sancionen amb amonestació ---tarja groga-. Una segona amonestació comporta l expulsió definitiva del partit tarja blava. Són acumulatives i, a partir de la sisena falta que comet un equip en la mateixa part del partit, es penalitza amb un tir lliure a porteria. En el futbol sala no hi ha fora de joc. 10

11 El servei de porteria el realitza el porter/a posant la pilota en joc únicament amb la mà. El servei de corner es fa des de la cantonada, amb les dues mans per sobre el cap. Col locació dels jugadors. Els jugadors/es de cada equip es distribueixen sobre el camp en tres línies diferenciades segons les seves funcions: defensors mitjos i davanters. La col locació dels jugadors/es respon a diferents sistemes de joc. Els més habituals són: - Sistema o rombe. - Sistema o quadrat. 11