Apunts d Educació Física. Segon d ESO.Curs 2011/12. TEMA 4. EL VOLEIBOL,

Transcripción

1 TEMA 4. EL VOLEIBOL, L alt nivell de concentració que han de mantenir els jugadors, la precisió de les tècniques i la rapidesa d algunes jugades, fan que en els partits de voleibol puguem veure accions realment espectaculars En aquesta unitat podràs conèixer els principals elements per gaudir d aquest esport. 1-Història. L estatunidenc William G. Morgan, professor d Educació Física, va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Món van començar el El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964, als Jocs Olímpics de Tòquio. A Catalunya el voleibol es practica des de l any 1920 a les platges catalanes, i la Federació Catalana de Voleibol es va crear el Aspectes generals. El voleibol o vòlei és un esport d equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d una xarxa col locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar punt, cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l equip rival, respectant el reglament. Hi ha diverses modalitats segons la superfície en la que es jugui, quan es practica en una pista és voleibol, si la superfície és sorra s en diu voleibol platja. Les regles son similars. Una de les característiques més peculiars del voleibol és que els jugadors han d anar rotant les seves posicions a mesura que van aconseguint punts. 3-Regles bàsiques del voleibol El terreny de joc

2 El camp té 18 metres de llargada i 9 d amplada, dividit en 2 camps de 9 9 m separats per una xarxa d alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones; altres alçades s utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa, anomenada línia d atac. Equips El voleibol es juga entre dos equips amb un màxim de dotze jugadors, sis que inicien el partit i un màxim de sis que estan a la banqueta. També hi ha variants en la que el nombre de jugadors en pista és de quatre per cada equip. La pilota La FIVB estableix que la pilota ha de ser esfèrica, de cuir o material sintètic amb una mida entre 65 i 67 cms., un pes de grs, i una pressió a l interior de 0,30-0,325 kg/cm2. Els partits es juguen al millor de cinc sets, i un set es guanya amb 25 punts ( amb un avantatge de 2 punts), excepte el 5è joc que es guanya amb 15 punts( també amb un avantatge de 2 punts ) anomenat tie break (aquest sistema de puntuació es va implementar l any 2000). 4-Les posicions dels jugadors o jugadores La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades en la que la número 1 està situada, amb els jugadors mirant a la xarxa, a la part de la dreta més allunyada de la xarxa. Aquesta posició també és la posició des de la que es posa en joc la pilota. La posició 2 és davant de la número 1, entre la línia d atac i la xarxa. Seguint per la xarxa al mig hi ha la posició 3 i a l esquerra la 4, darrera seu la 5 i al mig de la rereguarda la posició 6. Canvi de posició dels jugadors/es o rotació Cada vegada que un equip guanya un punt en que el rival ha posat la pilota en joc, tots els jugadors o jugadores canvien de posició abans de fer la sacada. Així, qui estava a la posició 6 passa a la 5, i aquest a la 4, i així successivament fins a situar qui estava al número 1 al número 6.

3 5- Com es juguen els punts. Apunts d Educació Física. Per començar a jugar un punt, el jugador situat a la zona 1 efectua el servei des de darrera de la línia de fons, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornarla a l altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra dins del camp contrari o que algú cometi una infracció. No es pot enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. Ni tampoc enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. Està totalment prohibit que un jugador retingui o acompanyi la pilota. I també que un jugador la toqui dues vegades seguides. És falta si un equip juga la pilota més de tres vegades. Que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l acció de joc). Que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa entrant en camp contrari des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa. Que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure col loqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa. Que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa. Que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp. Que jugador o grup de jugadors de l equip servidor es disposen de tal manera que oculten el jugador que fa el servei o la trajectòria de la pilota a l equip contrari. Aquesta acció s anomena pantalla. Si un jugador faci falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l equip ha de fer una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. Si aquesta rotació no es fa, la pilota passa a l equip contrari. 6-Les Tècniques del voleibol. La tècnica del voleibol és molt específica i la precisió és imprescindible per poder dominar el joc. La tècnica consisteix en la realització correcta dels gestos tècnics propis de l esport. a)atac. L atac és la manera en que l equip intenta fer punt a l altre camp ofensivament; les accions més conegudes són: Servei: S usa per iniciar el joc i la pilota ha de passar directe a l altre camp. Hi ha diferents tipus de serveis: el servei baix i el servei lateral, que són més segurs però menys potents, i el servei de tenis amb una trajectòria molt més tensa. Toc de dits: s utilitza normalment per col locar la pilota perquè un company pugui fer la rematada. És un gest tècnic que s utilitza per fer passades altes, i el moviment consisteix en flexionar les cames, estirar els braços cap a dalt, amb els colzes flexiona

4 pilota amb els dits de les dues mans, sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi molt. Rematada: Acostuma a ser el tercer toc de l equip i pretén passar la pilota a l altre camp sense que el equip contrari la pugui tornar. Les fases són: el desplaçament, el salt i el cop. La batuda s inicia depenen de si ataques amb la dreta o l esquerra: Si ets dretà es comença amb el peu esquerra(un pas llarg, ja que serveix per conduir-te a la posició de la col locació, seguidament un pas petit amb el peu dret, i al mateix lloc recolzes l esquerra i saltes amb els dos peus junts, ajudant-te amb el impuls de les mans. Si ets esquerrà és tot el contari; comences amb el peu dret. Per aprofitar bé la batuda o carrera de remat, i rematar al punt més alt, s ha de començar a fer la batuda quan la pilota/col locació està al punt més alt, abans de colpejar, carregues el colze més o menys per l alçada de l orella i finalment estires el braç al punt més alt i remates amb la mà dura. La finta : normalment també es realitza fent la batuda però un cop estàs a punt de rematar, toques la pilota amb els dits, i busques on hi ha espai per fer punt, darrere el bloqueig, al mig de la pista. b)defensa Toc d avantbraços: s utilitza per rebre la pilota després del servei o d una rematada. Acostuma a ser el primer toc de l equip i consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al col locador. Bloqueig, és l acció que fan els jugadors prop de la xarxa de l equip contrari per parar l atac. Consisteix en saltar i aixecar les mans per intentar parar completament el remat i que reboti a l altre camp fent punt directe o bé, el bloqueig defensiu, que serveix per parar la intensitat del remat i que vagi a parar al teu camp. o Es pot arribar a fer triple bloqueig (és a dir, dels tres jugadors que estan a les posicions de dintre dels tres metres.) o El bloqueig no conta com un toc de l equip, és a dir, si bloqueges, el teu equip encara pot fer tres tocs més. o La tècnica per dur a terme un bon bloqueig és la següent: obres les cames igual que l amplada que les teves espatlles amb els genolls una mica flexionats per tal de no perdre temps a l hora de saltar baixant. Els braços han d estar flexionats amb les mans obertes, i amb un angle de 90% respecte la xarxa.(aquesta posició es fa així per tal de

5 que quan saltis, si tens un company al teu costat que també bloqueja no aixequis els braços de costat i li facis mal). L equip que guanya el punt és el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l equip guanyador. D aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d atac com de defensa. L excepció és el lliure, figura introduïda l any 2000, que és un jugador que només pot actuar defensivament. 7-Seqüència didàctica del voleibol. Servei de baix Servei de tenis. Toc d avantbraç toc de dits. 8-Tàctica individual i tàctica col lectiva. -Com que el voleibol és un esport sense contacte amb els adversaris, disposa de diferents elements de tàctica individual: Fintes: intentem enganyar els adversaris per provocar-los errors i confusió. Enviar la pilota a zones desprotegides o entre dos zones per provocar dubtes. Decidir quan i en quina zona farem el bloqueig. -El joc col lectiu és molt important. Els jugadors se situen en el camp amb la intenció de cobrir tot l espai, fer les ajudes necessàries i preparar accions d atac favorables.

6 Sistemes per rebre la pilota: el sistema més conegut és el 1:3:2 o en W. Sistemes d atac: són els que s utilitzen quan es té la pilota i es vol atacar, el més comú és el de col locador per torns, això significa que el jugador quan passa per la zona 2 fa la funció de col locador. Aquest és el sistema que utilitzem en la iniciació esportiva. 9-Modalitats del voleibol. Hi ha una variant, anomenada vòlei platja, que es juga a l aire lliure, habitualment amb dos jugadors o jugadores per equip, i amb un reglament lleugerament diferent. Aquesta modalitat, és un esport olímpic des de També hi ha l anomenat voleibol adaptat, que és per als esportistes que tenen alguna minusvalía. Hi ha dues modalitats: dempeus, pràcticament igual que el voleibol i asseguts, en que el terreny de joc és més petit i la xarxa més baixa. El voleibol per als nens de fins a dotze anys es juga en un camp més petit amb quatre jugadors. Aquest joc rep el nom de minivoleibol. Alfred Vilaseca Cortina