IES Professor Manuel Broseta UD VOLEIBOL:1r Batxillerat, 1ª Avaluació Educació física Curs VOLEIBOL

Transcripción

1 VOLEIBOL 1. HISTÒRIA. El voleibol va surgir als EEUU, de la iniciativa de William Morgan, qui en 1895 es va plantejar buscar un joc alternatiu al bàsquet que es puguera jugar en un espai reduït i que no hi haguera contacte físic entre jugadors. Per això, va agafar la càmara d un baló de bàsquet i va col locar una xarxa de tennis a 1 99 m d altura. El primer torneig important es va organitzar al 1922, però es va difundir considerablement per tota Europa per les tropes americanes que van participar a la II Guerra Mundial. El volei és esport olímpic des de l Olimpiada de Tokio al 1964; el volei-platja ho és des de la d Atlanta al REGLES IMPORTANTS. El volei és un dels esports juntament amb el bàsquet, que més ha evolucionat en la seua reglamentació per a fer-lo més espectacular i entretingut: - És un joc de pilota en el que s enfronten dos equips de 6 jugadors, l objectiu del qual és intentar que el baló bote en el camp contrari o que l adversari no puga clavar-lo en el nostre camp. Cada equip es col loca en un camp que medeix 9 x 9 metres i que està separat per una xarxa que medeix 2 43 per als homes i 2 24 per a les dones. - La xarxa té 9 5 metres de llargària i 1 metre d amplària. Als extrems es col.loquen dues antenes que sobresurten per damunt la xarxa 80 centímetres i serveixen per a delimitar l espai de pas de la pilota.

2 - Es pot tocar el baló en totes les superfícies del cos (inclosos els peus i cames) sempre que no es retinga el baló. - No es pot donar més de 3 tocs per equip (el bloqueig no es considera toc). - Un mateix jugador no pot donar 2 tocs consecutius. - Cada vegada que un equip recupera el servei es obligatori rotar les posicions que ocupem en el camp en el sentit de les agulles del rellotge. - El partit es juga al millor de 5 sets. Els quatre primers sets són de 25 punts (el 5é set en cas d empat 2-2 es juga a 15 punts), sempre amb dos punts de diferència. Es juga en forma de tie break, és a dir es conten tots els punts encara que no tingam la possesió del servei. - No podem tocar la xarxa ni traspassar la línia del centre del camp. - Els jugadors/es poden jugar i colpejar la pilota estant situats fora de les línies del terreny de joc. - El servei es pot traure des de qualsevol lloc de la línia de fons,evidentment sense xafar-la - Es pot rebre amb toc de dits el servei contrari. El servei no es pot bloquejar ni rematar. - Existeix una línia d atac a 3 metres de la xarxa que delimita la zona dels atacants, dins la qual els 3 jugadors que estan jugant de defenses no poden rematar per damunt de la xarxa. - El baló ha de ser de diferents colors per a que es veja millor. - Sols durant el servei cada jugador ha d estar situat en el seu camp en l ordre de rotació. -Cada equip està composat per 12 jugadors/res, dels quals sòlament poden ser titulars 6 d ells. A l inici del partit, els jugador/res se situen al camp en dos fileres de a 3. Els situats prop de la xarxa són els atacants o davanters i el més allunyats són defenses. - A la nova normativa hi ha el jugador/a anomenat lliure que va vestit de forma diferent a la resta de jugadors/res. El lliure pot substituir qualsevol defensor/a, però no pot realitzar un colp d atac (remat) des de cap part, tampoc pot traure ni bloquejar. Sols entra en les rotacions defensives. Un jugador no pot completar un colp d'atac (remat) per damunt de l extrem superior de la xarxa, si el baló prové d'un passe de tocs de dits del lliure en la zona d atac. El baló pot ser atacat lliurement si el lliure realitza qualsevol acció (toc de dits inclòs) des de darrere de la zona d atac.

3 3. ASPECTES TÈCNICS. A. TOCS DE DITS El toc de dits serveix per a passar amb precisió. Amb els dits polzes i índex formem un rombe i col loquem el baló prop de la front amb els braços flexionats (colzes oberts als costats); impulsem el baló cap amunt extenent tot el cos com si fora un moll, tocant el baló sols amb els dits no amb les palmes. Generalment el toc de dits és la segona passada de l equip i la duu a terme el col.locador/a. Pot realitzar-se aquesta passada dirigint la pilota cap avant, cap enrerre o lateralment, així com també es pot realitzar amb suspensió (amb bot en l aire) Incorrecte Correcte -Tocar el baló amb tres dits solament. -Tocar la pilota amb les mans separades de la la cara (baló lluny de la front). -Arquejar l esquena cap a darrere en excés. -No estirar els braços després de colpejar. -Tindre els dits junts. -Falta de coordinació entre braços i cames. -Dirigir o orientar els dits pulgars cap a dalt. -Colzes oberts, braços ben flexionats. -Mans a l altura de la front. -Formar un rombe amb els dits polzes i índex. -Dits lleugerament redondejats. -Posició del cos equilibrada i estable. -El toc es realitza amb tots els dits, i amb les 2 primeres falanges. -Extendre els braços després de realitzar el toc. -Extendre el cos després de realitzar el toc. B. TOC DE MÀ BAIXA O ANTEBRAÇ Serveix per a rebre un servei o defensar un remat contrari, també per passar la pilota quan no es pot colpejar amb toc de dits. Es col loca una mà damunt l altra juntant els dits (no s entrecreuen els dits), després s uneixen els polzes i els portem cap a baix per a mostrar la part més plana dels antebraços unint els colzes tot el que pugam. El toc s efectua a la part plana dels avantbraços i no als canells o als dits. Aquest sol ser el primer toc després del traure de l equip contrari. S ha d intentar orientar la pilota a la zona on està el col locador.

4 Incorrecte Correcte -Doblar els braços al colpejar el baló. -Pegar a la pilota amb les mans o el punys i no amb els avantbraços. -Entrellaçar els dits. -Pujar els braços més de la línia dels muscles. -Efectuar el gest abans de temps (esperar amb le les mans creuades). -Colpejar la pilota amb el cos en extensió. -No tindre una posició del cos estable. Peus junts, cames estirades. -Els colzes es toquen o estan el més junts possible. -Tindre el cos flexionat i al colpejar la pilota l extenem. -Peus orientats cap on volem enviar el baló. -Posició del cos equilibrada i estable. -Juntar una mà amb l altra, unint els dits polzes -Colpejar amb la part plana dels avantbraços. -Frenar el moviment dels braços en funció d on volem enviar la pilota. C. EL SERVEI Existeixen diferents tipus de serveis. S ha d intentar que siga tens, és a dir que la pilota passe molt prop de la xarxa amb trajectòria descendent i evitar així que vaja bombejada. SERVEI DE SEGURETAT O DE MÀ BAIXA El baló es colpeja amb el taló de la mà, amb un colp sec. És important flexionar el cos i extendre l en el moment del colpeig. S adelanta el peu contrari al braç que colpeja. El baló es llança molt lleugerament (aproximadament un palm) o es deixa caure abans de pegar-li. El braç que colpeja realitza un moviment de pèndul de darrere cap avant (quant més recorregut tinga el braç més potent serà el servei). Al servei s ha d imprimir velocitat, no força (el moviment del braç ha de ser molt ràpid). El cos estarà orientat cap el camp contrari amb les puntes dels peus mirant la xarxa. SERVEI LATERAL Es colpeja igual que en el servei de seguretat però el cos estarà col locat lateralmet, amb els peus col locats paral lels a la línia de fons. Es desplaça lateralment el peu contrari a la mà que colpeja. SERVEI DE TENNIS S adelanta el peu contrari a la mà que colpeja el baló. Preparem el braç que colpejarà la pilota flexionant el colze i col locant la mà darrere del cap. El baló s eleva un poc fins el punt on el colpejarem. El braç farà un moviment ràpid i colpejarem la pilota amb la mà rígida i amb els dits junts. SERVEI DE GANXO Posició del cos igual que en el servei lateral. Llançar el baló i el braç que colpeja la pilota, que estarà col locat al costat del cosamb la part anterior orientada cap a fora, farà un recorregut lateral de dreta a esquerra fins colpejar la pilota amb la palma de la mà just damunt del cap. SERVEI EN SUSPENSIÓ O FLOTANT Llançar el baló cap a dalt, realitzar passes d aproximació a línia paregudes a les del remat, i saltar colpejant la pilota en l aire com en el servei de tennis. D. POSICIONS FONAMENTALS I DESPLAÇAMENTS Existeixen tres posicions fonamentals: Alta (en moments de poca concentració, quan no s'espera el baló), Mitja (la més utilitzada, quan s'espera un baló o quan el colpejem) i Baixa (quan fem contacte directe amb el baló).

5 Les posicions fonamentals és una posició d alerta, d atenció, que ens ha de permetre reaccionar ràpidament per anar a cercar la pilota (el cos inclinat cap endavant, els braços davant el cos, separar els peus i avançar-ne un lleugerament). Pel que fa als desplaçaments,els que més s'utilitzen són: cap avant, cap arrere i laterals. En tots ells hem de procurar tindre sentit de l'anticipació i rapidesa per a córrer, desplaçar-se, girar, caure i canviar la direcció. E. EL REMAT CARRERA És curta, de 3 a 5 passes amb un últim pas molt llarg amb doble frenada (dreta-esquerra, deixant el peu esquerre més avançat) flexionant les cames i portant els braços darrere. SALT O BATUDA Ha de ser vertical. S impulsem amb les dues cames estirant tot el cos mentres els braços passen per davant del cos, parant-se l esquerre mentres el dret segueix elevant-se fins col locar la mà darrere el cap. COLPEIG El braç col locat darrere del cap s extendrà fent un moviment ràpid de darrere cap endavant; la pilota es colpeja amb tota la mà amb els dits junts, flexionant el canell. Hem de colpejar la pilota en el punt més alt. F. EL BLOQUEIG És una acció defensiva l objectiu de la qual és bloquejar o parar un remat contrari. La posició inicial serà a mig metre de la xarxa, amb les mans col locades a l altura dels muscles i amb les cames lleugerament flexionades. En el moment del salt col locarem els braços rectes, estirant tot el cos, i protegint la cara amb els braços. Les mans estaran separades, amb els dits rectes i ben oberts. En el bloqueig hem de saltar un poc més tard que el rematador per a fer coincidir el seu remat amb la major altura del nostre salt. En el moment del contacte del baló amb les mans, les flexionarem. El bloqueig pot ser individual o col lectiu (doble amb dos jugadors/ores, o triple si són tres). El bloqueig és l únic toc que no comptabilitza com a tal i per aixó l equip pot fer el bloqueig més tres tocs abans de passar el baló al camp contrari; després del bloqueig qualsevol

6 jugador/a pot colpejar el baló encara que haja participat en el bloqueig. No es pot bloquejar el traure. Al realitzar un bloqueig es pot invadir per damunt de la xarxa el camp contrari sempre i quan no dificultem l acció del rival i no toquem la xarxa. G. LES CAIGUDES I PLANXES Són accions per a alçar el baló quan està molt baix. Hi ha de tres tipus: cap a darrere, laterals i cap endavant (planxes). En les dos primeres el cos ha de rodar o voltejar per terra; en les que caem cap endavant col loquem les palmes en terra i llisquem amb el pit i el ventre. 3. ASPECTES TÀCTICS. Els jugadors es divideixen en davanters (zones 2,3,4) i zaguers o defenses (zones 1,6,5), en funció de les zones que ocupen en el camp, les quals van des de la 1 a la 6. Els jugadors s organitzen en sistemes de joc tant en defensa com en atac. Han de mantindre eixa posició en el camp només en el moment del servei, després es poden moure per on vullguen. SISTEMES DE JOC EN DEFENSA Sistema Sistema Sistema Zones del camp SISTEMES DE JOC EN ATAC Sistema en W ó Sistema en semicercle Sistema 3-3 Col locador a torn (qui estiga 5 rematadors i 1 col locador 4 rematadors i 2 col locadors en la zona 3 serà el col locador) (zona 3 és el col locador) (zones 3 i 4 són col locadors)

7 4. INFRACCIONS MÉS HABITUALS. Falta de posició: els jugadors/res no estan en la posició reglamentària en el moment del servei (els defensors no poden sobrepassar als davanters i tampoc poden sobrepassar-se lateralment) Falta de rotació: quan el traure no es realitza segons l ordre de rotació establert. Baló retés: el jugador/a reté el baló i no el colpeja clarament. 4 tocs: un equip toca la pilota 4 vegades. Falta de penetració: el jugador/a toca la pilota al terreny contrari o passa al camp adversari per baix de la xarxa. També s assenyala falta per tocar la xarxa. 5.SANCIONS Amonestació: verbal o senyal manual, sense targeta. Càstig: targeta groga (per 1 conducta grollera). L equip és sancionat amb la pèrdua de la jugada. Expulsió: targeta roja (per 1 conducta injuriosa o per 2 conductes grolleres) La persona sancionada no podrà jugar durant la resta del set. Desqualificació: targeta groga i roja juntes (per agressió, per 2 conductes injurioses o per 3 conductes grolleres) La persona sancionada ha d'abandonar la pista per la resta del partit. 6. ALTRES ASPECTES DEL JOC Quin és l ordre lògic d una jugada? En una bona jugada podem observar la seqüència següent: Recepció: la realitzen els defenses. Normalment s usa la passada d avantbraç i cal passar la pilota al col locador. Col locació: la realitza el col locador mitjançant el toc de dits, per enviar-la al rematador. Rematada: la fan els rematadors. La defensa davant d un remat contrari es col locarà sempre en funció de les línies d atac: DC: diagonal curta. DL: diagonal llarga. F: finta o espais buits. L: línia (paral lela a banda) Durant el bloqueig, cada jugador es desplaça cap a les línies d atac que el bloqueig no pot defensar: -2 bloqueja. -3 defensa l espai curt interior o bloca -4 defensa la diagonal curta. -6 defensa l espai curt exterior. -5 defensa la diagonal llarga. -1 defensa la línia. Funcions del jugadors en defensa segons la seva zona: -zona 1: defensa de la diagonal llarga o de la línia -zona 2 i 4: defensa en bloqueig o defensa de la diagonal curta -zona 3: defensa en bloqueig o defensa de l espai curt interior -zona 5: defensa de la diagonal llarga o defensa de la línia i zona 6: defensa de l espai curt exterior. En el moment del servei els jugadors davanters poden fer pantalla (tapar a l equip contrari) Existeixen altres gestos tècnics: les fintes del rematador (fer creure que van a rematar i colpejen suaument la pilota per damunt del bloqueig) i les fintes del col locador en suspensió (fer creure que van a co locar i amb un moviment ràpid del braç rematen)