Unitat Didàctica 5.4.2: EL VOLEIBOL (nivell 2)

Transcripción

1 Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.2: EL VOLEIBOL (nivell 2) 1.- LA HISTÒRIA DEL VOLEIBOL. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la Universitat YMCA de Massachussets, pel professor William G. Morgan. L any 1920 va arribar a Espanya, es practicava com a joc de platja a la ciutat de Barcelona. Al 1959, va ser la creació de la Federació Espanyola de Voleibol. 2.- EL REGLAMENT DEL VOLEIBOL. En el nivell 1, vam començar a definir certs aspectes com: L objectiu del joc és aconseguir enviar la pilota al camp contrari, per sobre de la xarxa, de manera que l altre equip no pugui tornar-la abans que toqui a terra. El terreny de joc és una pista de 18 x 9 metres per les línies laterals i de fons, dividida en dues parts per una línia central i per una xarxa (2,24 m. al lotes, 2,43 m. al lots). la puntuació: s aconsegueix un punt cada cop que, en possessió del servei o no, l equip contrari no aconsegueix tornar la pilota o toca el camp contrari. L equip que arriba a 25 punts amb una diferencia de 2 punts respecte a l altre guanya el set. El primer que aconsegueix tres sets guanya el partit. La falta de rotació : quant incomplim les condicions de les posicions determinades de relació. Un saguer o defensor no pot estar en línia o més endavant que un davanter. Un jugador en la mateixa línia no pot estar en una posició diferent a la seva (més a la dreta o esquerra del seu company) abans que el baló no estigui en joc. pàg. 1

2 3. FONAMENTS TÈCNICS DEL VOLEIBOL TOC DE DITS. Actua normalment com una passada a un company, amb una funció de col locació per al toc següent. Tipus de tocs de dits: Normal (desenvolupat al nivell 1): es caracteritza per una fase de preparació (ens situem baix la pilota; amb les cames doblegades i obertes; situem les mans sobre el front, unint els dits índex i polze d ambdues mans formant un triangle i, la resta de dits ajustats a la pilota; els braços doblegats); una fase d execució (en el moment del contacte amb la pilota, hi ha una extensió general de tot el cos) i una fase d acabament (normalment en direcció al lloc on volem enviar la pilota) Cap endarrera. Només es diferència en la fase d acabament, on l esquena es doblega cap endarrera, així com els braços. De costat. També només es diferència en la fase d acabament, on el tronc i braços es dobleguen lateralment. (Passada de dits cap endarrera) TOC D AVANTBRAÇOS. És l element bàsic per a la defensa, s utilitza, sobretot, per fer la recepció, i normalment la pilota ha d haver perdut potència (amortida) i ha de dirigir-se a algun altre company perquè inicií l atac. Diferenciarem diferents tipus de tocs d avantbraços: El normal amb dos braços i de front. Preparació (cames doblegades; tronc cap a endavant; amb els braços en extensió davant nostre, amb les palmes de les mans mirant cap a dalt, juntes i recolzades l una sobre l altra); execució (la superfície de contacte serà la cara interna dels avantbraços; realitzem una extensió de cames; intentant no moure els braços) i acabament (normalment en direcció al lloc on volem enviar la pilota). El lateral o de costat amb dos braços. Les diferencies amb el normal es troben en la fase de preparació on els braços s estiren al costa amb la inclinació adient per enviar-la a un company. El fet amb un braç (recurs). (colpeix amb dos braços i un braç) pàg. 2

3 3.3.- El servei: És l element tècnic amb què s inicia el joc, a més de ser una acció directa d atac. Tipus de serveis: Servei per baix: Frontal i Lateral. Servei per dalt o de tennis. La fase preparatòria (ens col loquem de cara a la xarxa, es llança la pilota amunt per sobre el cap; metre puja la pilota el braç de copejar s arma) i fase de copejar (en el punt més alt de la trajectòria de la pilota o quan baix, es colpeja la pilota amb la mà oberta i forta; també es fa la transició del pes del cos cap a endavant, acabant donant un passa i baixant el braç). Servei en suspensió LA REMATADA : Element típic de l atac. Tipus de rematades més comunes: Rematada Normal, principal, alta o per 4. Al nivell 1 vam descriure les seves fases: de carrera i batuda (és fa una carrera prèvia d impuls, normalment dues passes; després una batuda amb dos peus junts); de vol (comença amb l extensió de les cames, pugem els dos braços i arquegem el cos per equilibrar-nos); fase de colpejar (amb el braç armat es copeja la pilota en el punt més alt del salt; amb la mà oberta) i de caiguda (el més important és caure amb els dos peus a la vegada, equilibrats i sense tocar la xarxa). Rematada Curta o ràpida. Es caracteritza perquè primer el jugador salta i comença el colpeix abans o al mateix moment que el col locardor li passa la pilota. Té una trajectòria curta i no molt alta. Rematada Semi o per 2. Rematada Tensa El bloqueig. Es tracta d una acció defensiva molt important, pretén ser una prolongació de la xarxa cap amunt i serveix per aturar o amortir la pilota. Execució: col locats a prop de la xarxa, dobleguem les cames per impulsar-nos, estirem els braços i obrim les mans sobre la xarxa intentant interferir la trajectòria de la pilota. Tipus de bloqueig: Bloqueig individual. Bloqueig doble o triple. Consisteix en ajuntar 2 o 3 jugadors que boten conjuntament Les caigudes. Es posen en pràctica quan s intenta arribar a una pilota que és lluny de nosaltres i no és possible fer-ho amb cap altra forma de desplaçaments. Tipus de caigudes: cap a enrere, laterals i planxes. pàg. 3

4 4.- FONAMENTS TÀCTICS DEL VOLEIBOL. La tàctica són el conjunt de decisions que es prenen per posar en pràctica els sistemes de joc, tant d atac com defensius. Al nivell 1, vam estudiar: quines eren les zones del camp, les línies, el concepte de relació entre jugadors, etc. Els sistemes de recepció en U i W, el sistema de col locardor a torn per zona 3 i els sistemes de defensa amb un bloqueig individual Sistema d atac amb col locador per zona 2 (4-2). El curs passat (nivell 1) van veure que el col locador es situava en zona 3 i distribuïa el joc a la zona 4 i 2, amb pilotes altes o semis (fig.1). Des de zona 2, pot tenir una major possibilitat de trajectòries o rematades diferents (curtes per zona 3, normals o tenses per zona 4 i semis per zona 2). (fig.2) (fig.1) (fig.2) Sistema de recepció en W (1-3-2). En les tres posicions es manté una W per recepcionar el servei de l oponent, Apareix el concepte de PERMUTAR les posicions durant el joc perquè els especialistes juguin en els seus llocs preferits Sistemes defensius ( amb bloqueig doble) Si el bloqueig fa la seva feina ven feta, observem que crea una zona on no pot anar la pilota (blava), on només hi ha un jugador per agafar les possibles fintes. Els jugadors 1 i 5 són els encarregats de defensar els atacs (rematades) de l equip contrari. El jugador 4 sortirà un poc de la xarxa per ajudar en la defensa, sobre tot en la diagonal curta o fintes laterals.. pàg. 4

5 SENYAL OFICIALS D ARBITRATGE. Estendre el braç del costat d equip que deurà sacar. Equip que serveix. Mouré la mà en direcció al servei. Autorització de servei. Estendre el braç i dits cap a enterra. Pilota dins Aixecar el braços amb la mà cap a endarrera. Pilota fora. Aixecar dos dits. Doble toc. Aixecar 4 dits. Quatre tocs. Indicar el costat de la xarxa. Xarxa tocada per un jugador. Aixecar lentament l avantbraç. Pilota retinguda. Formar una T. Temps de descans. Un avantbraç per davant i l altre per darrera. Canvi de camp. Pulgars aixecats verticalment. Fer moviments circulars amb l índex. Falta de posició rotació. Falta doble o repetició de la jugada. pàg. 5

6 ACTIVITATS.. NOM CURS....Nº DATA Explica la historia del voleibol? 2.-Explica breument com és fa el toc de DITS normal i quants tipus hi ha? 3.-Explica les fases i les accions d una rematada curta. 4.- Dibuixa un sistema de recepció en W, amb el col locador en zona 2. pàg. 6