PROJECTE FINAL DE CARRERA ADAPTACIÓ AL CODI TÈCNIC DE L EDIFICACIÓ D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT

Transcripción

1 ARQUITECTURA TÈCNICA PROJECTE FINAL DE CARRERA ADAPTACIÓ AL CODI TÈCNIC DE L EDIFICACIÓ D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT Projectista/es: Clàuda Galicia i Cotrina Director/s: Joan Olona i Casas Convocatòria: Juny del 2009

2 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT RESUM El tema que he escollit per a fer el Projecte Final de Carrera consisteix en l adaptació al Codi Tècnic de l Edificació de l envolvent d un edifici existent, i per això he triat la Casa Muntaner ( ) de l arquitecte modernista Josep Lluis Sert. El projecte comença amb un estudi històric del desenvolupament social, urbanístic i arquitectònic del moviment racionalista de l època, el Gatcpac. Un cop introduït en l època i el projectista, aprofunditzo amb una memòria descriptiva i constructiva de l edifici, per a conèixer amb exactitud totes les seves característiques, que ens permetran fer l estudi pràctic. A continuació, ja entro a la memòria del projecte, on explico com s aplicarà el codi tècnic en l edifi i especifico tots els detalls constructius que s estudiaran segons els decrets. S aplicaran 3 dels documents bàsics (HE, HR, HS1 i HS3) que conformen el codi tèncinc, i es dóna una proposta de solució per a obra nova i per a rehabilitació. Finalment, genero unes fitxes per detall constructiu on es veu la solució gràfica i analítica resumida per ambdós propostes de solució.

3 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT PREFACI Aquest projecte va tenir el seu origen a mitjans de l any 2008, quan ja portava més d un any al món laboral, i vaig veure que en algunes de les obres que començaven al despatx ja era d obligat compliment el Codi Tècnic de l Edificació, amb tots els canvis que això suposava. Jo, alumne d aquesta escola, i com tots els meus companys de la promoció, vaig acabar totes les assignatures de la carrera sense haver estudiat res del CTE. Em vaig trobar poc preparada per a controlar i dirigir futures obres. Aquell va ser el moment que em va fer decidir com enfocar el projecte. Tenia un tema molt important per aprendre que era bàsic per a seguir treballant i aportant. Llavors vaig començar a buscar informació, anar a jornades que organitzava el Col legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, i en una d elles em vaig trobar el professor, de la nostra escola i de varis cursos del mateix Col legi, Joan Olona. Ell em va ajudar a decidir l aplicació pràctica per a aprendre al màxim i que m impliques més en aquest projecte, ja que aquest tema actualment és el de més impacte en el nostre sector. Finalment, després d uns mesos de treball en aquest projecte, la recompensa i satisfacció ha sigut el resultat de més de setze detalls constructius estudiats, donant proposta de solució per a obra nova i rehabilitació. Clàudia Galicia Cotrina

4 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 1 Amb l entrada en vigor del CTE, les exigències tècniques d un edifici són molt majors que anys enrera i, més concretament, en les dades que va ser construïda la Casa Muntaner ( ), edifici emblemàtic de l època del GATPAC ubicat a la ciutat de Barcelona. La Casa Muntaner constava, en els seus orígens, de sis pisos dúplex i dos locals, però aproximadament deu anys després d haver-se construït va patir una reforma a una banda de l edifici. Això va provocar que tres dels dúplex d aquesta banda passessin a ser sis pisos, pis per planta, i s aconseguia així un total de nou pisos i dos locals. Per a fer l estudi he agafat la distribució original, basada en una escala central on s hi repartien 3 dúplex per banda, que entre ells conservaven pràcticament les mateixes característiques geomètriques i constructives. Essent així, per a fer l aplicació del CTE m he basat en un únic pis que el fagi servir com a model tipus; els càlculs i els procediments aplicats són exactament els mateixos per a tots, l únic que podrien variar els resultats en funció de les superfícies dels tancaments. L objectiu de l estudi és donar una solució, tant per a obra nova com per a rehabilitació, per tal de que l envolvent de l edificació existent compleixi amb el Codi Tècnic de l Edificació. Perquè així sigui, s han tingut que aplicar els següents documents bàsics: - Document bàsic HE: Estalvi d energia. Part 1: Limitació de la demanda energètica - Document bàsic HR: Protecció contra el soroll - Document bàsic HS: Salubritat. Part 1: Protecció contra la humitat - Document bàsic HS: Salubritat. Part 3: Qualitat de l aire interior Paral lelament he fet que també compleixi en el Decret d Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya, que és d obligat compliment. S han estudiat els detalls constructius implicats en aquests documents bàsics, i s han generat unes fitxes resum per detall on s hi especifica: - Detall actual i càlculs resumits de cada document - Solució gràfica per a obra nova i càlculs resumits de cada document - Solució gràfica per a rehabilitació i càlculs resumits de cada document

5 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT HISTÒRIA Josep Lluís Sert (Barcelona,1902), arquitecte titulat a la ciutat comtal, ha sigut el propulsor més destacat en el nostre país de l arquitectura denominada funcional. Fou el principal aglotinador a Catalunya del moviment racionalista d arrels bauhausianes i lecorbusianes i el promotor, conjuntament amb altres companys, de la nova cultura arquitectònica GATCPAC - Grup d Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l Arquitectura Contemporània-. Aquest moviment arquitectònic, sorgeix al 1930, un període comprès entre el llarg llanguir del moviment modernista i l acabament de la nostra darrera guerra civil. Amb el temps, aquests joves arquitectes catalans absorbeixen els grups bascos i madrilenys, passant així al nom de GATEPAC - Grup d Arquitectes i Tècnics Espanyols pel Progrés de l Arquitectura Contemporània-. Arquitectes espanyols inquiets, oberts a les noves corrents de l estranger, van veure que l arquitectura del país realitzada fins el moment no acabava de satisfer les necessitats de la major part de la societat. Preocupats pel benestar de tota la població, van voler potenciar els conceptes de l arquitectura racionalista que es basaven en una arquitectura econòmicament assequible, una rigorosa organització de l espai, la higiene i la depuració lineal i formal. El seu principal òrgan de difusió va ser la coneguda Revista AC, editada a Barcelona sota la coordinació de Torres Clavé, des de la que van defensar les idees racionalistes de Le Corbusier. Els membres més rellevants van ser Josep Lluis Sert, Fernando Garcia Mercadal, Torres Clavé i Aizpúrua. Els ideals del GATEPAC van ser: - Fortes crítiques contra les escoles d arquitectura de Madrid i Barcelona, pels seus plans d estudis antics i inservibles pel moment actual. - Respecte a l arquitectura de tots els temps, però només com a producte de la seva època i reacció contra els historicismes i eclecticismes. - Agafa la consciència sobre la importància que té l arquitectura pel benestar humà. - Desig de fer arribar aquest benestar a totes les poblacions, però no com una arquitectura feta a mida. - Arquitectura assequible i higiènica per a tots seguint l estil racionalista. - Solucions de plantes i articulació d espais de manera que les habitacions quedin ben ventilades i amb bona claror (enfocades el sol). Simplicitat de línies i eliminació d espais foscos. - Recórrer a elements estructurals funcionals. - Aquest sistema requereix un urbanisme adequat que satisfaci aquestes solucions. La materialització d aquestes idees en obres concretes no va tenir un desenvolupament complert. Tot i partir d uns punts bàsics comuns, cada grup o cada arquitecte va optar per diferents solucions en cada moment. Aleshores, podem dir que no va haver-hi un únic estil GATEPAC a escala espanyola i finalment, l esclat de la Guerra Civil, va eliminar la possibilitat del futur.

6 4 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT Un dels edificis que millor compleix aquestes premisses és la Casa Muntaner, unicada al Carrer Muntaner cantonada amb el Carrer Doctor Ubach. És l obra fonamental junt amb la casa de la Via Augusta 61 de Rodríguez Arias dins la plenitud de l ortodòxia metodològica i lingüística del racionalisme, podent considerar-se com la primera obra madura del racionalisme espanyol. Estructurada sobre una planta en dúplex expressada en façana, representa una de les aportacions tipològiques més originals del GATCPAC creant un fort contrast de l admirable modernitat d aquest obra i remarcant-se contra la uniformitat de l eclecticisme classicista de molts dels edificis existents en aquest sector de l Eixampla. Cal destacar que el 1975 es va restaurar i s hi va donar una notable revalorització, malgrat els canvis dels àtics i les botigues de planta baixa. Malgrat tot, cal recordar que tant plàstica com funcionalment és una de les més aconseguides obres de l arquitectura moderna realitzades a Espanya abans del 1936, essent el primer edifici d habitatges resolt del sistema dúplex. Ftixa de l edifici del Carrer Muntaner, de l arxiu històric de Barcelona Article de la revista AC

7 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 5 Fotografies de l arxiu històric de la Fundació Miró Fotografies de l estat actual de l edifici. Febrer del 2009

8 6 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 2.2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA I DESCRIPTIVA Edifici plurifamiliar de 6 vivendes dúplex i dos locals amb una superfície total construïda de 1520 m 2 que ocupa un solar de 18 x 17 m del carrer Muntaner cantonada carrer Doctor Ubach, format per planta soterrani, planta baixa i sis plantes pis. Característiques constructives que afecten a l envolvent: - Tancament de façana format per paret de 15cm de maó perforat tipus gero, 2,5cm d aïllament tèrmic de poliestirè expandit, cambra d aire i envà de maó ceràmic de 4cm. - Tancament de parets dels pati de llum formats per doble paret de totxana de 10cm. - Separació de vivendes amb espais formada per paret de 15cm de maó perforat tipus gero. - Separació entre vivendes formada per paret de 15cm de maó perforat tipus gero. - Tancament de paret mitgera format per doble paret de 15cm de maó perforat tipus gero. - Tabiqueria interior formada per envà de maó ceràmic de 7cm. - Aplacat del cantell de forjat amb material ceràmic de 4cm de gruix. - Contorn de forats format per paret de 15cm de maó perforat tipus gero. - Caixa de persiana formada per dintell ceràmic en forma de L sense aïllament tèrmic. - Fusteria exterior per marc metàl lic de color gris clar sense ruptura de pont tèrmic i vidre senzill de 6mm. - Forjat unidireccional de 25+5 de biguetes de formigó prefabricat, revoltons ceràmics i capa de compressió de 5cm. o Acabat exterior amb xapa de morter per formació de pendents i acabat amb gres. o Acabat exterior amb xapa de morter per anivellar i acabat amb gres. Algunes d aquestes característiques constructives no s han pogut comprovar i s ha optat per solucions tècniques de l època. Característiques habitatge tipus - Dúplex de 2 plantes - Superfície total construïda: 227, 37 m 2 - Superfície total interior: 215, 15 m 2 (P1 = 113,4 m 2 i P2 = 101,75 m 2 ) - Orientació façana (C/Muntaner): Suroest, 233º respecte el Nord.

9 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 7

10 8 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT

11 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT APLICACIÓ DEL CTE A continució s adjunta l esquema que s ha seguit per a l apliació de cada document bàsic, tot i quedar especificat en els annexes d aquest projecte APLICACIÓ DB HE: Estalvi d energia. HE1: Limitació de la demanda energètica 1. Classificació zona climàtica 2. Classificació del espais de l edifici 3. Comprovar el compliment de les limitacions de permeabilitat a l aire de la carpinteria exterior de l envolvent tèrmica. 4. Definir l envolvent tèrmica 5. Calcular els paràmetres característics dels diferents components dels tancaments i particions interiors 6. Comprovar les transmitàncies tèrmiques de l edifici amb els valors màxims (Si no s ha complert, ja no s ha seguit calculant, s ha buscat una solució) 7. Control de les condensacions superficials i intersticials 8. Càlcul de la mitjana dels paràmetres característics de l edifici i comparar-los amb els valors límit. Per a una correcte aplicació, és molt important definir i entendre l envolvent tèrmica de l edifici:

12 10 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT Envolvent tèrmica habitateg tipus. Perspectiva.

13 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 11 Envolvent tèrmica habitateg tipus. Plantes i secció.

14 12 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT APLICACIÓ DB HR: Protecció contra el soroll 1. Classificació del espais de l edifici en funció del tipus i del soroll que els hi afecta: - Soroll de l exterior - Soroll aeri - Soroll d impactes 2. Definir l envolvent acústica 3 Comprovar els valors límit d aïllament 4. Disseny i dimensionat segons l opció simplificada. Per a una correcte aplicació, és molt important definir clarament l envolvent acústica de l edifici:

15 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 13 Envolvent acústica habitateg tipus. Perspectiva

16 14 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT Envolvent acústica habitateg tipus. Plantes i secció.

17 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 15

18 16 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT APLICACIÓ DB HS: Salubritat. HS1: Protecció contra la humitat. 1. Determinar làmbit d aplicació 2. Procediment de verifiació per a cada àmbit 2.1. Disseny característiques constructives 2.2. Condicions dels punts singulars DB HS3: Salubritat. HS3: Qualitat de l aire interior 1. Determinar el caudal de ventilació mínim per local segons el nombre d ocupants 2. Decidir sistema general de ventilació: híbrid o mecànic 3. Disseny del sistema general de ventilació segons les condicions tècniques especificades 4. Aplicació de les condicions particulars de les obertures i dels conductes de ventilació 5. Dimensionat de les obertures i dels conductes de ventilació

19 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT CLASSIFICACIÓ DETALLS CONSTRUCTIUS DB HE: Estalvi d energia. HE1: Limitació de la demanda energètica Tancaments i particions interiors Components M1 - En contacte amb l'aire exterior M2 - En contacte amb espais no hab. M11 M12 M21 M22 Façana C/Muntaner Pati de llums Parets que separen l'habitatge i les zones comuns Parets que separen els dos habitatges M - Façanes M23 PF1 Parets que separen l'habitatge amb edificis colindants Caixa de persiana PF - Ponts tèrmics PF2 PF3 Cantell del forjat Contorn forats H - Forats H Obertures (finestres) C - Cobertes C1 - En contacte amb l'aire exterior C11 C12 Façana C/Muntaner (Zona entrebigat) Façana C/Muntaner (Zona bigueta de formigó) S - Terres S1 - En contacte amb espai no habitable S11 S12 Forjat P1 i Sostre P6 (Zona entrebigat) Forjat P1 i Sostre P6 (Zona bigueta de formigó) DB HR: Protecció contra el soroll Tancaments i particions interiors Components R11 - Façana C/Muntaner R1- Elements de separació vertical en contacte amb l'exterior R12 - Parets pati de llums R13 - Obertures R14 - Caixes de persiana R2 - Elements de separació vertical en contacte amb zones comuns o diferents unitats d'ús R3 - Elements de separació vertical en contacte amb altres edificis R4 - Elements de separació vertical de tabiqueria interior R5 - Elements de separació horitzonal R21 - Parets que separen l'habitatge i les zones comuns R22 - Parets que separen els dos habitatges R31 - Parets que separen l'habitatge amb edificis colindants paret mitgera) R41 - Tabiquera que separa espais amb la mateixa unitat d'ús R42 - Tabiquera que separa espais amb diferent unitat d'ús R51 - Terrasa C/Muntaner R51 - Forjats P1, P2 i P3

20 18 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT DB HS: Salubritat. HS1: Protecció contra la humitat. Tancaments Components S1- Elements de separació vertical en contacte amb l'exterior S11 - Façana C/Muntaner S2 - Elements de separació horitzonal en contacte amb l'exterior S21 - Terrasa C/Muntaner DB HS3: Salubritat. HS3: Qualitat de l aire interior No té un llistat de detalls, sinó que s agafa l habitatge en general.

21 ADAPTACIÓ AL CTE D UN EDIFICI PLURIFAMILIAR DE J.LL.SERT 27 ESTUDIS I PROJECTES - J. Lluis Sert, Construcción y Arquitectura. Edgardo Mannino, Ignacio Patricio. Gustavo Gili. - Josep Lluis Sert. Jaume Freixa Josep Lluis Sert, Mig segle d arquitectura. Obra completa. Ed. Josep M.Rovira. Fundació Joan Miró - Antonio Pizza,SERT y el Mediterráneo. - JOSEP LLUIS SERT. COLLECTION. Awvard University. - Jose Solé Bonet, Aislamiento térmico en la edificación. Silva Editorial. - Jaume Freixa, Josep Lluis Sert, Barcelona. Gustavo Gili. - GATEPAC , documents d activitat contemporània AC. Gustavo Gili. - Sert : Mig segle d arquitectura: obra complerta. Fundació Joan Miró. - Arxiu històric de Barcelona. - Arxiu històric biblioteca Fundació Joan Miró. NORMATIVES - Codi Tècnic de l edificació. Document bàsic d estalvi energètic. - Codi Tècnic de l edificació. Document bàsic de protecció contra el soroll - Codi Tècnic de l edificació. Document bàsic de salubritat. - Catàleg dels elements constructius del CTE. - Guia DB-HR del CTE. - Decret d ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya. INFORMATIUS - Informatiu del CAATEEB. Exemplar Maig Juny del Article: El CTE i les obres existents. PÀGINES WEB

22 El Codi Tècnic és un conjunt de normes d àmbit estatal, que regula les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i les seves instal lacions, per assegurar el compliment dels requisits bàsics de seguretat, sostenibilitat i habitabilitat en l edificació i promoure la innovació de materials i tecnologia de la construcció. És d obligat compliment, no només en obra nova, sinó com diu en el seu article segon, en obres d ampliació o modificació, reforma o rehabilitació i canvi d ús. És en aquest àmbit on sorgeixen els problemes de més difícil resolució, bàsicament en temes estructurals (DB SE) i no tant en els documents que he aplicat per a l adaptació de l envolvent de l edifici Casa Muntaner (DB-HE1, DB-HS1/HS3 i DB-HR). Aquesta problemàtica ja l accepta el mateix CTE, donant la possibilitat al projectista de justificar-se i compensar-ho amb mesures alternatives tècnica i econòmicament viables. L ambigüitat esmentada, és aprofitada per moltes entitats públiques per afirmar que, en el cas de que les alternatives siguin inviables per raons tècniques o econòmiques, no cal complir amb el Codi. És una afirmació que en el fons, l únic que busca és ignorar el problema. És a dir, que pots fer el què creguis convenient mentre el resultat final sigui complir amb les exigències marcades pels DB. Als inicis del projecte tenia la sensació que adaptar l envolvent d un edifici protegit de l Eixample seria una tasca complicada i difícil de solucionar, ja que les referències que tenia sobre l aplicació del CTE en obra eren negatives. A mesura que em vaig anar endinsant en el tema, me n vaig adonar que era més factible del què pensava, gràcies a llegir repetides vegades els documents bàsics, les seves guies pràctiques i les reunions amb el meu tutor de projecte. Per tant, crec que la seva redacció i comprensió és molt millorable. Paral lelament a això, altres problemes a reflexar, són per una banda la complexitat executiva per tal de que la construcció compleixi amb la normativa i, per altra banda, un Catàleg d Elements Constructius del CTE molt pobre. A més, tot això suposa un lleuger increment econòmic en preu de construcció, motiu pel qual el Codi és tan criticat dins del nostre sector. Però del CTE no tot són coses negatives; la millora de confort és evident. Aplicant el DB-HE d Estalvi d Energia i el Decret d Ecoeficiciència (0,3 W/m 2 K més estricte) es nota una millora notable amb el rendiment energètic de l edifici, provocant així un estalvi de consum calorífic del 20% aproximadament (la diferència de la transmitància tèrmica mitjana és d aproximadament 0,15 W/m 2 K). L exigència depèn fonamentalment del clima de la localitat on s ubicarà l edifici, per tant, sempre ens ajustarem a la climatologia local (no és el mateix una casa al Maresme que als Pirineus). Per aconseguir aquest estalvi energètic he millorat tèrmicament l envolvent de l habitatge a base d augmentar el gruix de l aïllament tèrmic i canviar la carpinteria exterior, entre d altres. En la majoria dels casos s ha pogut buscar una solució ràpida i eficaç, excepte en els ponts tèrmics, que ha sigut més complicat. El Codi demana una resistència molt alta en aquests punts, i crec que el mercat no està preparat encara per solventar-ho d una manera fàcil i ràpida d executar i econòmicament viable. Tot i que les solucions aplicades en el projecte són totalment correctes, crec que amb el temps es podran millorar gràcies a la sortida al mercat de nous productes.

23 Abans he comentat que aquesta millora suposava un lleuger increment econòmic, però aquest quedaria absorbit en un menor consum calorífic. Estudis publicats afirmen que amb 9 mesos queda compensada la despesa inicial. Per acabar amb el DB-HE, dir que m ha servit de gran ajuda el llibre Aislamiento térmico en la edificación de Josep Solé Bonet, ja que el Codi es queda coix en moltes de les explicacions. Un cop ja vaig resoldre la primera part, vaig començar aplicar el Document Bàsic de Protecció Contra el Soroll, per a mi el de més difícil comprensió; complicat i rebuscat d entendre però fàcil d aplicar. L augment d exigència entre la relació massa (m) i índex de reducció acústic (RA) és la solució per aconseguir un major confort acústic dins l habitatge. A més, té en conte els paràmetres acústics dels components dels elements de separació, com per exemple; de la façana, la caixa de persiana, dels forjats, el paviment flotant, de les separacions verticals, els trasdosats, etc. És en aquest punt on s exigeix en tots aquests elements del component principal, característiques acústiques que algun dels fabricants encara no ho tenen ni inclòs a les fitxes de característiques dels seus materials, com per exemple en el cas d un parquet flotant, la reducció de l acústica d impacte. Tot i així hi ha cases que treballen fort en aquest sentit, com és el cas de la Pladur que s ha preocupat de donar solucions acústiques amb una fàcil posada en obra, no només edificis d habitatge sinó per tot tipus d edificacions. Finalment, un cop interpretat i aplicat el DB-HR, te n adones que el confort serà major, però que encara queden alguns punts a matisar. En aquest document també he necessitat una guia de suport pràctic que ha tret el mateix CTE aquest últim mes. Ja només em quedava per aplicar l Apartat 1 i 3 del Document Bàsic de Salubritat. El DB-HS1 és un document molt clar, gràfic i de fàcil aplicació. Proposa una sèrie de detalls constructius sense necessitat de càlcul, que no m han portat cap tipus de problema ja que són de bon entendre i bona execució. El DB-HS3 també és un document, al igual que el DB-HS1, molt clar i de fàcil aplicació. Tot i així, em genera un dubte: l aportació d aire directe de l exterior en zones de climatologia dura no suposa una pèrdua energètica important, o si més no una pèrdua de confort? No es podria buscar una solució per tal de que la temperatura de l aire que aportem de l exterior s iguali el màxim amb la temperatura interior abans d entrar a l habitatge? Un cop acabat el projecte crec que el CTE és millorable, tot i que la seva aplicació significa un augment notable del confort sense variar la funcionalitat. També dir que abans, tot i no disposar d unes eines com són el CTE i els materials que tenim avui en dia, el resultat final dels edificis era òptim. La conclusió personal d aquest projecte és molt satisfactòria ja que ara començo a interpretar, opinar i aportar solucions a l obra perquè aquesta compleixi amb lo exigit pel CTE. Tot i així em pregunto: s haurà de modificar el CTE a fi i afecte de facilitar la seva posta en obra? Tots els tècnics hem de fer força per aconseguir que es facin les modificacions necessàries per fer-lo més viable constructivament.

24 Aquest projecte no tracte de l impacte medi ambiental ja que l objectiu és la recerca sobre l adaptació del Codi Tècnic de l Edificació en un edifici de Josep Lluis Sert. Tot i així, s ha utilitzat paper reciclat i s ha imprès a doble cara.