L Europa feudal: L Alta Edat Mitjana
|
|
- Ana María del Río Peña
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1
2 L Europa feudal: L Alta Edat Mitjana Durant l època medieval subsistiren elements procedents del món antic, com ara la religió cristiana o les llengües romàniques. Aquesta època es divideix en dos períodes: - L Alta Edat Mitjana (segles V a XII) - La Baixa Edat Mitjana (segles XIII a XV) A la seva vegada, l Alta Edat Mitjana es divideix en dos períodes ben diferenciats: - L època fosca (segles V a X: invasions, inseguretat, pobresa econòmica...) - L època d expansió (segles XI i XII: creixement demogràfic i econòmic)
3 ANTECEDENTS DEL FEUDALISME es produeix per CRISIS DE L IMPERI ROMÀ es produeix per CRISIS ECONÒMICA gràcies a porta INESTABILITAT POLÍTICA gràcies a NECESSITAT DE DINER volen augmentar pugen provoca CORRUPCIÓ PRESSIÓ BÀRBARS PRODUCTIVITAT IMPOSTOS CRISIS URBANA es tendeix a RURALIZACIÓ Es produeix apareix la CRISIS DE L ESCLAVISME S orienta al COLONAT INFLACIÓ i AUGMENT DE PREUS comporta CRISIS COMERCIALS Es tendeix a AUTOABASTIMENT
4 L Europa feudal Definició de Feudalisme: Sistema polític, econòmic i social format a Europa occidental a partir dels segles IX-X. Origen: Carlemany, rei dels francs, unificà gran part de les terres de l Europa feudal. Dividí els territoris en comtats i en marques a les fronteres.
5 Europa al segle IX Al començament del segle IX Europa és un mosaic d estats. L imperi bizantí (grec, ortodox) es troba en decadència. A la riba sud de la Mediterrània destacava la presència musulmana, que també controlava la major part de la península ibèrica. Tot i la cultura comuna, el món musulmà també es trobava dividit en diversos estats. Carlemany havia creat un gran estat. Controlà des del nord de Catalunya a part d Itàlia, passant per parts de França i Alemanya. A la seva mort però, es dividí.
6
7 Els successors de Carlemany es van dividir l imperi. Una sèrie de pobles van començar a atacar: musulmans, hongaresos i normands o víkings. La fragmentació de l imperi carolingi (843)
8 Els orígens dels feudalisme Causes: Debilitat dels monarques, que no podien... Van haver de comptar amb... Aparegué el vassallatge, que era... Cerimònia de l homenatge, consistia en... Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics, els quals...
9 Monarca, senyors, vassalls i serfs La millor manera d entendre la societat feudal és visualitzant-la com una piràmide. A la cúspide estaven el monarca i el Papat, seguidament s ubicaven els nobles i la jerarquia eclesiàstica, i els camperols constituïen la base.
10 Els estaments de la societat feudal La noblesa, dedicada a la defensa militar i la guerra. El clergat, capellans i monjos, dedicats a l oració i a l Església. Posseïen part important de terres, tenien el poder militar i econnòmic. Artesans, sector molt reduït que vivia a les ciutats sobretot. Camperols, la immensa majoria de la població. Treballaven i mantenien els altres dos estaments.
11 LA PIRÀMIDE FEUDAL ALTA NOBLESA PETITA NOBLESA CAMPEROLS REI ALT CLERGAT BAIX CLERGAT BURGESOS ESTAMENTS
12 LES RELACIONS FEUDALS PROTECCIÓ: ECONÒMICA MILITAR VASSALL SENYOR FEUDAL AJUDA CONSELL PAGAMENT IMPOSTOS TREBALL
13 El monarca medieval A la cúspide de la societat feudal hi havia el monarca (representant de Déu a la terra, segons l Església medieval). Regne: tots els territoris sota el govern d un rei. Podien canviar de mans. Rei: primus inter pares, primer entre iguals, que eren els seus vassalls, la gran noblesa, i principals autoritats religioses. Atribucions exclusives del rei: -Dirigir campanyes militars, amb exèrcits dels seus vassalls (mainades). -Demanar impostos per fets extraordinaris (guerres, casaments...) -Exercir de jutge suprem. Cúria o Consell Reial aconsellava al rei en el seu govern. El rei no tenia residència fixa. El seguici de persones que l envoltava era la Cort reial.
14 La noblesa feudal Tots els senyors eren vassalls del rei. El monarca era el sobirà feudal dels seus vassalls als quals estava lligat per vincles recíprocs de fidelitat. Els vassalls del rei, a la seva vegada, tenien vassalls de menor categoria. Podia existir el vassallatge múltiple. Això ocasionava una complicada xarxa de relacions feudals, dominada sempre pel monarca. La funció principal de la noblesa era ser guerrers, és a dir, cavallers. Només podien ser-ho els senyors feudals. Als 18 anys s armava cavallers als fills dels nobles, i entraven a formar part de l ordre de cavalleria. Feien la guerra per defensar terres i persones, era la seva missió. Tenien tot tipus de privilegis (no treballaven, no pagaven impostos, poden portar armes...)
15 El pont llevadís comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat. A l'interior dels castell hi havia una plaça d'armes era el lloc on es trobaven les diferents instal lacions: obradors, ferreria, hort, quadres, el pou,
16 Parts d'un castell Les torres i les muralles servien per defensar-se dels atacs exteriors. A les torres hi havia les estances i magatzems, estaven rematades per merlets. La porta caladissa era l'única entrada al castell. Estava protegida per un raseta, fet amb fusta massissa i barres de ferro, que es pujava amb l'ajut de torns de fusta que tibaven les politges. El pont llevadís comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat. Al voltant del castell hi havia una rasa per tal de detenir als enemics, era el fossat. Moltes vegades s'aprofitava per criar peixos que es menjaven.
17 Els pagesos al món feudal El feu: terres atorgades pel rei o un noble a un altre senyor feudal. Es dividia en: reserva senyorial i masos. Dret de jurisdicció, el senyor podia dictar lleis, impartir justícia, controlar els serveis (ponts, molins...) i cobrar impostos per tot. Els pagesos eren la majoria de la població (90%). En hi havia dues categories: Lliures Propietaris de la terra i lliures de disposar de si mateixos Serfs Lligats a la terra. Necessitaven el permís del senyor per a tot Treballaven dur. Terra amb baix rendiment. Rotació biennal. Tècniques i eines rudimentàries. Economia d autoconsum.
18 ESTRUCTURA D UN FEU TERRES COMUNALS CASTELL RESERVA SENYORIAL LLOGARRET MASOS
19 L habitatge dels pagesos Vivien en pobles petits o en cases disseminades. Cases senzilles. Sòl de terra, llar de foc. Mobiliari escàs...
20
21
22 Una societat cristiana La religió cristiana es va anant estenent per tota Europa. Un cop desaparegut l Imperi romà, la religió cristiana es mantingué com a oficial. La major part dels invasors germànics es van convertir al cristianisme. El cristianisme influí de manera decisiva en la forma d entendre la vida i el món d aquells anys. La religió era present en tots els aspectes de la vida diària de les persones. Cap a l any 1000 la majoria dels habitants d Europa eren cristians. L Església mantenia la unitat i fixava les obligacions religioses. La vida social o privada estava marcada per l Església (naixements, matrimonis i defuncions). També l ensenyament i l assistència al pobres. L'Església fixava la pau de Déu i la treva de Déu
23 L Església cristiana: els clergues El clergat pertanyia a l estament dels privilegiats. Dins d aquest hi havia grans diferències: bisbes, cardenals, abats... Monjos i capellans... L'Església era una institució molt rica. Posseïa feus i cobrava impostos. També el delme a tothom. El clergat es dividia en: Regular Secular Monjos i monges, sota l'autoritat d un abat o abadessa. Vivien als monestirs. Capellans, rectors i bisbes. Vivien a parròquies, que formaven la diòcesi.
24 L Església es va ruralitzar L edifici principal de qualsevol poble era l església, on se celebraven totes les festes que marcaven la vida dels pagesos (bateigs, casaments,...). Les campanes cridaven a l oració, advertien de perills, convocaven assemblees... A partir de l any 1000 es van construir molts monestirs. Foren veritables centres de cultura, es copiaven llibres, s aprenia a llegir i escriure...
25
26 Un monestir era un conjunt d edificis i dependències, a més de l hort, el molí i les terres de la seva propietat. El centre del monestir era l església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia. L oració era la seva activitat principal ja que la vida monàstica tenia com a objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.
27 Les regles monàstiques Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. Durant l Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.
28 Les croades Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI Jerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l arribada dels pelegrins. El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar Terra Santa. Al llarg dels segles XII i XIII s organitzaren les croades, campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana van tenir altre interessos, econòmics i polítics. La setena croada sobre Jerusalem de Francesco Hayez
29 Els orígens dels feudalisme Causes: Debilitat dels monarques, que no podien protegir la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable. Van haver de comptar amb els nobles per fer aquestes tasques. Aparegué el vassallatge, que era un sistema de relacions personals establert entre el rei i els nobles, els nobles entre ells o amb gent del poble, camperols als quals protegien. Cerimònia de l homenatge, amb la qual s establia el vassallatge. El vassall s agenollava davant el rei i li jurava fidelitat i li prometia consell i ajut militar. A canvi el rei li lliurava un feu (conjunt de terres amb els seus habitants), fet nomenat investidura, perquè el governés. Així sorgí el feudalisme. Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics, els quals a la vegada repartien les seves propietats entre altres nobles menors que també els juraven fidelitat (cavallers). Aquests senyors feudals eren els que detentaven l autèntic poder, fent-se gairebé independents. Els pagesos acudien a ells buscant la protecció que el rei no els donava. Els feus es transmetien per herència.
30 El vassallatge El feudalisme es caracteritza per un tipus de relació social que es coneix com a vassallatge, que es va donar bàsicament entre els nobles i el monarca. Els reis medievals no tenien prou recursos per governar sols. Per això van necessitar la col laboració dels poderosos. Aquests, s unien al monarca mitjançant un pacte. Era la cerimònia de l homenatge. En aquesta, mitjançant la investidura, el vassall rebia un feu. El vassallatge és un conjunt d institucions que creen i regeixen obligacions d obediència i servei principalment militar- per part d un home lliure anomenat vassall cap a un home lliure anomenat senyor i obligacions de protecció i sosteniment per part del senyor respecte al vassall. La majoria de les vegades l obligació de sosteniment del senyor implicava que aquest atorgava al vassall la possessió d una extensió de terra anomenada feu.
5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detallesCIÈNCIES SOCIALS L EDAT MITJANA
CIÈNCIES SOCIALS Mòdul 1 Unitat 5 L EDAT MITJANA ESPA. Primer mòdul Ciències Socials CEPA Calvià. L EDAT MITJANA 1. Europa a la Mediterrània cap a l any 800. 2. L Edat Mitjana. 3. Els grups socials. 4.
Más detalles-- IES SANT QUIRZE -- Nom UNITAT 6: EL FEUDALISME I : L ALTA EDAT MITJANA (V XI).
2on d ESO Ciències Socials -- IES SANT QUIRZE -- Nom U6: Dossier UNITAT 6: EL FEUDALISME I : L ALTA EDAT MITJANA (V XI). A I Conceptes. 1. Orígens i definició del feudalisme. Examen : 11 d abril del 2008
Más detallesT-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA
T-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA 1. CRONOLOGIA s. V s. XV Des de la invasió de Roma pels pobles bàrbars (s. V) fins l any 1400 aprox. 2.1 CONTEXT CULTURAL La cultura es concentra als monestirs i abadies:
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda) DIVERSITAT Què va passar entre els segles VIII i X a Catalunya?
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya Entre els segles VIII i X apareixen les primeres institucions polítiques catalanes pròpies, neix l idioma català i
Más detallesMontse Alsius LA BAIXA EDAT MITJANA
Montse Alsius LA BAIXA EDAT MITJANA LA BAIXA EDAT MITJANA L EUROPA FEUDAL. Poders i conflictes Des de l Alta Edat Mitjana els conflictes van ser freqüents: Revoltes de pagesos contra senyors. Guerres dels
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès
Más detallesLA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig
LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesTEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesLA BARCELONA MEDIEVAL
Generalitat de Catalunya Escola Mare de Déu de Montserrat Castellbisbal LA BARCELONA MEDIEVAL Barcino Barchinona Barshiluna Barshaluna, Bargiluna NOM: CURS 2013-2014 6è Educació Primària Barchinona, un
Más detallesLa volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?
I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesfotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesCONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL
CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CURS 2011-2012 Informe de resultats Autora: Núria Obradors Rial INTRODUCCIÓ A continuació es presenten alguns dels resultats de l estudi
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesQuina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT
MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Más detalles1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?
ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts Nivell 4t ESO 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesS03 HISTÒRIA 1. L EUROPA FEUDAL Apunts Unitat 3 CONSOL DE LA ROSA
S03 HISTÒRIA 1 L EUROPA FEUDAL Apunts Unitat 3 CONSOL DE LA ROSA L Europa Feudal: l Alta i la Baixa Edat Mitjana Perdurabilitat de la cultura i del món romà dins dels nou ordre de l Europa occidental.
Más detallesL accés lliure a la informació científica i tècnica: ara és possible?
SEMINARI OPEN ACCESS: CULTURA LLIURE I BIBLIOTECA L accés lliure a la informació científica i tècnica: ara és possible? Josep Vives i Gràcia (josep.ferran.vives@upc.edu) Universitat Politècnica de Catalunya
Más detallesEls historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per
LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)
Más detallesARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG
1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ
Más detallesManual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració
Manual de l usuari Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració Manual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració Revisió 3 Data d aprovació 23.12.2009 Edició Desembre
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesSegle XVII A Europa es van produir al segle XVII importants transformacions. Les principals van ser les següents: l'hegemonia francesa va substituir a l'espanyola la monarquia absoluta, representada
Más detallesEl poder a l Edat Mitjana
Quaderns didàctics Educació Secundària Quadern de l alumne El poder a l Edat Mitjana Edita Nom: Classe: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Continguts Disseny gràfic:
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesEUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.
EUROPA (2ª part) Realitza les següents activitats, per ordre, cercant la informació a les pàgines webs recomanades o al llibre de Coneixement del medi. 1. A classe, vam llegir les principals activitats
Más detallesORIGE I HISTÒRIA DE LA PILOTA VALENCIANA.
SESSIÓ TEÒRICA UD PILOTA VALENCIANA, EL RASPALL 2n ESO La pilota valenciana és un esport popular i tradicional de la nostra terra, que ha nascut i crescut a València des dels seus inicis fins avui, convertit
Más detallesEls nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.
Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesEXERCICI 6 PICASA PICASA.
EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs
Más detallesPIMES I MULTINACIONALS
PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència
Más detallesLLEGENDA DE LA MARANYOTA
LLEGENDA DE LA MARANYOTA Ja fa molts anys, quan el soroll de la vida feudal mullava els carrers d'aquest poble, el castell va ser l'escenari d'una tragèdia. En aquell temps, Mara, la fetillera del senyor,
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09
Cognoms i nom: Data: Núm. DNI / NIE: ÀMBIT SOCIAL 1. Imagineu-vos que empreneu un viatge per Europa. La ruta marcada que seguireu és la que trobeu al mapa inferior. En primer lloc, us caldrà saber quins
Más detallesEL PARC GÜELL Història del Parc Güell
EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any
Más detallesA D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A
Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l
Más detallesDEFINICIÓ La Unió Europea és una unió política i econòmica del 28 Estats membres que es troben principalment a Europa. Té una superficie de
INDEX 1- Definició 2- Objectius 3- Avantatges 4- Història De La UE_1 5- Història De La UE_2 6- Institucions De La UE 7- El Consell Europeu Es L'órgan 8- La Comissió Europea 9- El Tribunal De Justícia Europeu
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Quants capítols té La torre? Apunta n els títols: 2 Si tenim en compte que Gustave Eiffel mor el 1926, què deuen tenir de diferent el primer i el darrer capítol
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesAtenció a la diversitat Reforç
Atenció a la diversitat Reforç Els indicadors demogràfics Unitat 1 Reforç 1 Aplica la fórmula següent per calcular la densitat de població dels continents i completa la taula: densitat de població = nombre
Más detallesCALC 1... Introducció als fulls de càlcul
CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -
Más detallesGuia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres
Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detallesEn aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.
ÍNDEX: En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. (Es pot accedir-hi directament clicant damunt el punt en qüestió) 1. Tarifes
Más detallesTema 2: L organització política de Catalunya
En aquest tema aprendràs que : és una de les 17 comunitats autònomes de l estat espanyol. Les comunitats autònomes s autogovernen d acord amb el que estableix el seu estatut i la Constitució espanyola.
Más detallesSANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA FITXA DIDÀCTICA /
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detallesProtocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1
Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,
Más detallesDADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009
NOTES INFORMATIVES 21 de juny de 2010 DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009 Dades dels Partits Judicials del Baix, a partir de les dades de l Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género
Más detallesQUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc
ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda
Más detalles1 Com es representa el territori?
Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesPremià de Mar ciutat experimental Sènior
1 Premià de Mar ciutat experimental Sènior Abril 2007 2 3 EQUIPAMENTS PÚBLICS NECESSARIS PER A GENT GRAN DE PREMIÀ DE MAR GENT GRAN DEPENDENT DOMICILI RESIDÈNCIA SAD Servei Atenció Domicili CENTRE DE SERVEIS
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesMANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA
Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic
Más detalles5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Más detallesPoc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però
PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan
Más detallesEl relleu peninsular. La Meseta Central
El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El
Más detallesRaval Territori Socialment Responsable (TSR)
Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Dades històriques rellevants de El Raval 1960: 105.000 hab. 1996: 35.000 hab. Anys 80: prostitució, droga, marginalitat... 1981-1996: Fugida de 70.000 hab Finals
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesPABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.
PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO va néixer a Màlaga el 25 d octubre de l any 1881. El seu pare es deia José i la seva mare Maria. Va tenir dues germanes més petites que ell,
Más detallesJOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró
JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesSomni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar
Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org
Más detallesFORMES JURÍDIQUES. Societat Limitada. Servei de Creació d'empreses. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona
FORMES JURÍDIQUES Societat Limitada Servei de Creació d'empreses Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona Ver. 8/2007 1. NOCIÓ És una societat capitalista de caràcter mercantil amb personalitat
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesPROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!
PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l! SABIES QUÈ...? El programari lliure és un conjunt de programes d ordinador que pot ser estudiat, usat i modificat sense restriccions. O sigui que tothom se l pot copiar
Más detallesESFORÇOS I ESTRUCTURES
ESORÇOS I ESTRUCTURES Observa el teu voltant...alguna vegada t has fixat en que tot allò que t envolta posseeix una estructura? Pensa en el teu cos...si no tinguessis l esquelet, què passaria? Podries
Más detalles1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
Más detalles22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra
Más detallesEl cinema mut: fem de Charlot!
TALLER + VISITA GUIADA Educació primària. Cicle mitjà i superior de primària El cinema mut: fem de Charlot! GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR Índex A. Breu biografia de Charles Chaplin 2 B. Proposta d activitat
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesAJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013
AJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013 Resum del procediment: 1. Selecciona la plaça que vols prioritzar des del Portal del SOP 2. Clica al link
Más detallesCharles Darwin ( )
Charles Darwin (1809-1882) Charles Darwin Estudià teologia, història natural, botànica i geologia a Cambridge. Acabats els estudis, es va embarcar com naturalista al Beagle, que va fer la volta al món
Más detallesBreu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades
Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no
Más detallesEL CONTE DELS REIS MAGS
EL CONTE DELS REIS MAGS INTRODUCCIO L objectiu d'aquesta sessió és presentar el llibre El conte dels Reis Mags, de Dominique Jorand i Pablo Rulfo, com una lectura i a la vegada com un joc de possibilitats.
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesTASCA 4.- EL COMERÇ I LA BURGESIA
TEMA 3.- LA BAIXA EDAT MITJANA TASCA 4.- EL COMERÇ I LA BURGESIA L augment de la producció agrària i artesanal varen fer que també s incrementàs el comerç. Varen aparèixer els mercats setmanals a les ciutats
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesOBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES INFRAESTRUCTURES
OBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES INTRODUCCIÓ ÍNDEX Introducció... 3 Metodologia... 4 Indicadors sobre la qualitat de les infraestructures... 6 Evolució dels indicadors... 13 Posició d Espanya en
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detalles10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.
10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors
Más detallesCatalunya i Espanya en xifres
i en xifres Cambra de Comerç i Indústria de Lleida Dr. Joan Hortalà i Arau 09 d octubre de 2014 - 2-1. Superfície i població Superfície - 3-505.968 km² 32.091 km² 12.150 km² 5.910 km² 7.728 km² 6.303 km²
Más detallesRemodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)
Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La
Más detalles