TRANSIT DE MERCURI 9 de maig de 2016

Transcripción

1 TRANSIT DE MERCURI 9 de maig de 2016 ACTIVITATS foradorbita@planetari.cat - Tels FORA D ÒRBITA - Planetari Mòbil

2 Què és un trànsit? Un trànsit és un fenomen astronòmic que consisteix en el pas d un planeta per davant del disc del Sol mirat des de la Terra. Mercuri i Venus són planetes que giren al voltant del Sol en òrbites interiors a la de la Terra. Per això ambdós planetes poden interposar-se entre la Terra i el Sol de manera regular. Però només es pot observar un trànsit des de la Terra estant quan l alineació és perfecte. A cada conjunció inferior Mercuri es posa entre la Terra i el Sol, però en la majoria dels casos Mercuri passa massa al nord o massa al sud del disc del Sol. Per això no hi ha un trànsit a cada conjunció inferior. Utilitzeu aquesta simulació per representar posicions relatives del Sol, Mercuri i Terra:

3 Amb quina freqüència es produeixen els trànsits? Per terme mig, cada 117,6 dies Mercuri està en conjunció inferior. Però el trànsit només s esdevé quan els plans orbitals de la Terra i Mercuri coincideixen en la línia de nodes. Això només passa cada any entre el 8 i el 9 de maig o entre el 10 i l 11 de novembre. Si en qualsevol d aquestes dates es produeix la conjunció inferior, hi haurà un trànsit. ESO Com a mitjana, hi ha trànsits unes 13 vegades per segle en intervals de 3, 7, 10, 13 anys. Jugueu amb un model a escala. Utilitzeu una pilota gegant de 75 cm de diàmetre per representar el Sol. A 31 metres col loqueu Mercuri, una pedreta de 0,3 cm de diàmetre. Situeu-vos a 81 metres del Sol amb la Terra, una pedreta de 0,7 cm. I des d aquest lloc (la Terra) comproveu com de difícil és veure Mercuri passar per davant del Sol.

4 Des d on es veurà el trànsit d enguany? El gràfic mostra on es veurà el trànsit. Des de Catalunya es podrà veure en tot el seu transcurs. Començarà poc abans del migdia i finalitzarà pocs minuts abans de la posta de Sol. La visualització del contactes finals III i IV només es podrà fer des de llocs on l horitzó sigui pla i lliure d obstacles. A Catalunya el transit serà visble des del migdia fins al capvespre.

5 Moviment de Mercuri Mercuri i la Terra es mouen al voltant del Sol gairebé en un mateix pla. Mercuri fa la seva translació en 88 dies i la Terrra es troba més lluny del Sol i triga 365 dies. El moviment combinat fa que des de la Terra veiem Mercuri anar d un costat a l altre del Sol. Per això a vegades el veiem per la tarda (abans del trànsit) o pel matí (després del trànsit). Representeu a escala les òrbites de Mercuri i de la Terra al voltant del Sol: 1- Marqueu la posició de Sol i al seu voltant traceu dos cercles. Un amb un radi de 57 cm (Mercuri) i l altre amb un de 150 cm (Terra). És una escala tan reduïda que no podreu representar els volums dels diferents astres. El Sol tindria un diàmetre de 1,4 cm i els planetes serien gairebé inapreciables. 2- Retoleu els 360º del cercle en sentit antihorari, que ens serviran de referència per marcar les longituds heliocèntriques. 3- Amb l ajuda de la taula de longituds heliocèntriques, marqueu amb gomets la posició dels dos planetes al llargs de les setmanes. LONGITUDS HELIOCÈNTIRQUES Mercuri Terra 4 abr 67º 194º 11 abr 110º 201º 18 abr 149º 208º 25 abr 180º 214º 2 mai 206º 222º 9 mai 228º 228º 16 mai 247º 235º 23 mai 266º 242º Amb l ajuda d aquesta representació, contesteu el següent: - Quin planeta es mou més ràpidament? - Quin dia coincideixen les longituds heliocèntriques dels dos planetes? - Què passa aquell dia?

6 Fases d un trànsit Mercuri travessa el disc solar d esquerre a dreta tenint en compte que el nord sigui a dalt i l est a l esquerre. El trànsit comença amb el contacte I, moment en que el disc negre del planeta comença a tocar de manera tangent el disc brillant del Sol. En el contacte II el disc de Mercuri acaba d entrar sobre el disc solar. 3 hores i 41 minuts més tard és el màxim, moment en què la petita silueta negra s endinsa al màxim en el disc solar. Gairebé 3 hores i 45 minuts més tard arriba el final amb el contacte III, quan Mercuri toca per dins la vora del Sol, i el contacte IV quan la vora del planeta deixa de tocar el limbe del Sol. CONTACTE I: 13h 12m 26s CONTACTE II: 13h 15m 37s MÀXIM: 16h 56m 16s CONTACTE III: 20h 37m 20s CONTACTE IV: 20h 40m 32s Representeu el trànsit utilitzant la proporció de la silueta de Mercuri davant del Sol. En un paper gran dibuixeu i pinteu de color groc un Sol de 90 cm de diàmetre. Mercuri serà un gomet de color negre de només 0,6 cm de diàmetre. A mesura que vagin passant les hores, aneu enganxant gomets. Per saber la situació del moment, mireu la transmissió en directe a Youtube:

7 Com observar-lo En un trànsit cal emprar les mateixes tècniques i precaucions que per l observació d un eclipsi solar o les taques solars. Mercuri serà un punt molt petit sobre el disc del Sol i caldrà ampliar com a mínim unes cinquanta vegades la imatge. Per això és indispensable la utilització d un petit telescopi. Observació amb filtre solar posat davant de l objectiu del telescopi. Trobareu filtres pel telescopi en botigues especialitzades, com per exemple: Observació per projecció damunt una pantalla. Aneu en compte de no cremar cap element interior del telescopi: tub, diafragmes, oculars i extremar les precaucions perquè ningú posi l ull a l ocular. En qualsevol cas, sempre ha d haver un adult supervisant l us del telescopi. Seguiu la transmissió que es farà per YouTube amb un telescopi solar i filtre H-alfa, que permet visualitzar taques solars, estructures cromosfèriques i protuberàncies.

8 Observeu (i fotografieu) Mercuri abans del trànsit TRÀNSIT DE MERCURI - 9 de maig de 2016 Durant el mes d abril el petit planeta es trobarà a l esquerre del Sol. Això vol dir que es podrà veure després de la posta de Sol molt baix damunt de l horitzó oest-nord-oest. Es veurà com un puntet brillant però molt esmorteït per la brillantor del cel crepuscular. Tot i tractar-se d un planeta també està afectat pel parpelleig. El 23 de març haurà passat per darrere el Sol (conjunció superior). S anirà distanciant de l Astre Rei mica en mica per arribar a la màxima separació (màxima elongació) el 18 d abril. Així doncs, se l podrà veure entre principis d abril i el dia 25 del mateix mes. El 8 d abril un creixent molt fi de Lluna estarà al costat de Mercuri. Recordeu, però, que és indispensable un horitzó oest pla, net d obstacles i de boires o calitja. Es diu que Kepler mai va arribar a veure l per culpa de les boires del riu Vístula a Praga! Amb una càmera digital senzilla o fins i tot amb el mòbil, proveu de fer fotos. El vespre del 8 d abril de 2016 (mitja hora després de la posta de Sol) busqueu i fotografieu Mercuri i la Lluna. Mercuri estarà a la dreta de la Lluna.