U3- EL CLIMA I LA VEGETACIÓ

Transcripción

1 U3- EL CLIMA I LA VEGETACIÓ 1.- ELS FACTORS I ELS ELEMENTS DEL CLIMA 1.1- ELS FACTORS DEL CLIMA 1.2- ELS ELEMENTS DEL CLIMA 2.- TIPUS DE TEMPS ATMOSFÈRIC A L EE 3.- CLIMES I PAISATGES A L EE

2 3.- CLIMES I PAISATGES A L EE PAISATGE I CLIMA OCEÀNIC PAISATGE I CLIMA MEDITERRANI PAISATGE I CLIMA DE MUNTANYA PAISATGE I CLIMA DE LES CANÀRIES

3

4 3.1.- PAISATGE I CLIMA OCEÀNIC Clima: - Les precipitacions són abundants i regulars (+ 800 mm/any, plou dies/any); les màximes precipitacions es donen a l hivern i les mínimes a l estiu (anticicló Açores). - Les temperatures són suaus, i l amplitud tèrmica baixa (- de 15ºC), però hi ha diferències entre la costa i l interior (són més suaus al litoral, per l efecte regulador de la mar): - A la costa, la influència de la mar determina estius frescs i hiverns moderats = oceànic marítim - Cap a l interior, així com disminueix la influència marina, la T a l hivern és més freda (baixa de 6ºC). = oceànic submarítim

5 Vegetació - Correspon a la regió floral EUROSIBERIANA - Distingim 3 formacions naturals: a/- El bosc caducifoli b/- les landes c/- les praderies

6 a/- El bosc caducifoli - Constituït per alts arbres, de tronc recte i llis i gran fulla, que cau a la tardor. - Aquests boscos són de poques espècies que apareixen associades formant grans masses. - Les espècies més característiques són el roure i el faig, que poden aparèixer associats. - El faig: - s estén principalment des de la Serralada Cantàbrica i fins a Navarra. - Es troba a majors altituds que el roure (el faig no aguanta la calor i requereix molta humitat). - El roure: - Les seves àrees principals són Galícia i àrees de la S.Cantàbrica; però també a i alguns sectors del Sistema Central i del Sistema Ibèric. - El sotabosc és pobre, a causa del fullatge espès dels arbres que no deixa penetrar la claror. - Altres espècies secundàries que trobam són: castany, reboll - L àrea de bosc caducifoli natural ha anat perdent extensió, per diverses causes: - pèrdua d ús tradicional, - substitució de llenya per gas, gasoil o carbó, - incendis, - cremades controlades per obtenir pastures,... - Per altra banda s han repoblat àrees amb eucaliptus i pins, pel seu millor aprofitament. - Aquestes espècies suposen un greu problema, pq contribueixen a l acidificació i empobriment dels sòls i, a més, prenen més ràpidament en cas d incendi.

7 Faigs

8 Roures

9 La localització del roure a Espanya

10 Castanyers

11 En l actualitat s han repoblat grans extensions amb arbres de creixement ràpid i de bon aprofitament econòmic... Pins Eucaliptus

12 b/- Les landes -La landa és una densa vegetació de matoll, de diferents altures (pot assolir 4 metres). -Les principals espècies són: bruc, ginesta, argelaga. - Apareix com a degradació del bosc caducifoli o com a vegetació supraforestal entre els 1600 i 2000 metres

13 Bruc

14 Ginesta

15 c/- Les praderies - Les prades o praderies ocupen grans extensions als paisatges oceànics. - Hi abunden la vegetació herbàcia i els pasturatges

16

17 3.2.- PAISATGE I CLIMA MEDITERRANI - Ocupa l àrea més extensa de la PI: al S de la zona del clima oceànic, les IB i Ceuta i Melilla (també ocupa l E de Portugal). Clima: - Les precipitacions són escasses i irregulars. (- 800 mm/any). La distribució es caracteritza per la sequera a l estiu Els màxims són a la primavera i a la tardor, a excepció de les zones d influència atlàntica, que són a l hivern. Sovint són en forma de fortes tormentes, que, unides a una important desforestació de les vessants, causen una gran erosió del sòl. - Les temperatures varien entre la costa i l interior i de N a S. - Aquest clima presenta varis subtipus: a - Clima mediterrani marítim b- Clima mediterrani continentalitzat (=climes interiors) c- Clima mediterrani sec, subdesèrtic o estepari

18 a - Clima mediterrani marítim Csa - Inclou la costa mediterrània (menys el SE), la costa sud-atlàntica, les IB, Ceuta i Melilla. - Les precipitacions són escasses (entre 800 i 300 mm/any) i presenten diferències entre la costa mediterrània i la sud-atlàntica: - A la costa mediterrània són menors i el màxim principal es dóna a la tardor. - A la costa sud-atlàntica, són més abundants i el màxim ppal és a l hivern o tardor. - Les temperatures augmenten de N a S - estius calorosos (+ 22ºC) i hiverns suaus, (cap mes té T mitjana inferior a 10ºC).

19 b- Clima mediterrani continentalitzat (=climes interiors) - Es situa a l interior peninsular, menys a la zona de la Vall de l Ebre, i Zamora. - són zones aïllades de la influència marítima, que li donen caràcter continentalitzat. - Les precipitacions, també entre 800 i 300 mm/any, mostren algunes diferències: - Són menors al centre de les depressions castellanes i de l Ebre, a causa de que estan encaixades en el relleu. El màxim té lloc a les estacions equinoccials, sobretot a la primavera. - Al sector occidental de l interior de la península, les precipitacions són més abundants. El màxim té lloc principalment a l hivern. - Les temperatures presenten amplituds altes, (+ de 16ºC). En funció de les característiques tèrmiques es poden distingir els següents subtipus: - Submeseta N i terres altes de Guadalajara, Teruel i Cuenca: estius frescs i hiverns freds amb freqüents gelades i boires. - Submeseta sud i voltants de la vall de l Ebre: estius calorosos (mitjana del mes + càlid igual o superior a 22ºC) i hiverns freds, però amb menor incidència de gelades. - Extremadura i interior d Andalusia, amb estiu calorós i hivern moderat (mes + fred entre 6 i 10ºC) - Resumint: com + al S les T són més altes, tant a l estiu com a l hivern.

20 c- Clima mediterrani sec, subdesèrtic o estepari BS- BW - Es situa al SE peninsular (sud Alacant-Almería), a la zona central de la vall de l Ebre i a Zamora. - Les precipitacions són inferiors a 300 mm/any: caràcter estepari a aq àrees. - Les temperatures permeten distingir entre: - L estepa càlida de la zona litoral del SE, amb mitjanes anuals entorn als 17-18ºC i hiverns molt suaus (no baixen dels 10ºC) - L estepa freda del SE interior (E de la Manxa i Albacete) i de la zona mitjana de la vall de l Ebre, amb T mitjana anual inferior a 17ºC i hiverns moderats o freds (entre 6 i 10ºC i entre 6 i 3ºC, respectivament) - Resumint, a les zones de costa (litoral SE) les temperatures són més altes (hiverns suaus), i a les zones interiors (del litoral SE i a la vall de l Ebre) les temperatures són més baixes (hiverns moderats o freds, respectivament).

21 Vegetació mediterrània: - Les formacions vegetals s han adaptat a la sequera estival mitjançant diversos sistemes: arrels esteses o profundes, fulles perennes i esclerofil les (dures i coriàcies), sistemes per disminuir l EVT (petit tamany de les fulles, protectors de resina, espines,...) - Distingim: -1.- El bosc perennifoli Els matollars

22 1.- Bosc perennifoli o escleròfil. - És un bosc sempre verd; les espècies més característiques són l alzina i la surera. sòls - La surera: - requereix T i pluges + elevades q l alzina i està adaptada a sòls silicis (àcids). - L àrea principal de sureres és la zona d Extremadura. devesa - L alzina: - s estén per la major part de la PI (a excepció de conques hidrogràfiques i Galícia) i a la Serra de Tramuntana. - El pi: - és una formació vegetal secundària, adaptada a condicions extremes de calor, fred, humitat i aridesa, i a diversos. - s ha estès per àmplies zones com a resultat de l acció antròpica.

23 L alzina - És l arbre més estès i característic del clima mediterrani. - És molt resistent i s adapta a tot tipus de sòls. - La seva fusta és molt forta i resistent, s ha fet servir per a l elaboració de rodes, fusteria exterior, eines, carbó, i, El seu fruit (aglans) s usa per alimentar el bestiar

24 La localització de l alzina a Espanya

25 La surera - És un arbre que ha de menester hiverns suaus, certa humitat i sols silicis. - La seva fusta també és molt forta, i es fa servir per a fer tonells, a les drassanes, i la seva escorça per fer suro

26 La localització de la surera a Espanya

27 El pi - És una formació vegetal secundària, molt adaptativa al fred, calor, humitat i aridesa, i a molts de tipus de sòls. - Està molt estès per l acció humana perquè creix molt ràpidament, i perquè té un bon aprofitament econòmic: reïna i fusta (construcció, mobles, aglomerat i pasta de paper)

28 - Com hem dit, el bosc perennifoli ha vist reduïda la seva extensió per diversos motius: pèrdua d usos tradicionals, per l obstacle que representen aquests boscos per a la mecanització i activitat agrària i pels incendis forestals - Actualment es mira de conservar-lo amb un bosc menys dens d alzines i sureres, per aprofitar la fusta i els aglans, tot combinant-lo amb la ramaderia extensiva És la DEVESA

29 2.- Matollars: màquia, garriga, estepa -La regressió del bosc perennifoli per l acció humana ha generat una gran expansió del matoll, ocupant grans extensions. -Es localitzen principalment al vessant est de la PI i a les IB. - La composició d aquestes formacions varia segons el grau d aridesa i el tipus de sòls: - màquia: - formació arbustiva densa, quasi impenetrable, de més de 2 metres d altura i a sòls silicis. - està formada per matolls escleròfils: bruc, llentiscles, estepa, ginesta. - garriga: - formada per arbusts i matolls de poca alçada, que deixen espais sense cobrir, on apareix roca i a sòls calcaris. - Les sp característiques són: romaní, espígol, farigola, mata, càrritx, estepes. - estepa: - es localitza a la zona semiàrida del SE peninsular, on la sequera no permet el creixement dels arbres i a zones on la garriga ha estat degradada per l acció antròpica. - està formada per arbusts espinosos, baixos i discontinus, que deixen al descobert sòls pobres. - Les espècies més característiques són: farigola,

30 Paisatge de màquia

31 La garriga Romaní Espígol Paisatge de garriga Farigola

32 L estepa

33 3.3.- PAISATGE I CLIMA DE MUNTANYA - a altituds superiors a 1000 m.. Clima: - A mesura que augmenta l altitud, les precipitacions augmenten i les temperatures disminueixen. - Les precipitacions solen superar els 1000 mm/any. - Les temperatures es caracteritzen per una mitjana anual baixa (- de 10ºC), estius frescs (- de 22ºC) i hiverns freds, fets que fan que siguin freqüents les precipitacions en forma de neu. - Aquestes característiques mostren algunes variacions: - Les muntanyes del N peninsular (clima oceànic, Pirineus i S. Cantàbrica), no tenen cap mes sec i presenten estius frescs. - Les muntanyes del centre i sud peninsular (clima mediterrani) tenen menys pluges a l estiu, podent haver-hi 1 o 2 mesos secs, i tenen T estivals més altes, superant els 22ºC a alguns sectors. * Resumint, a les zones de muntanya de clima oceànic hi plou més i les T hi són més baixes.

34 Vegetació - La vegetació es disposa en pisos altitudinals. - cada pis té una determinada formació vegetal, en funció de l altura. - els pisos estan condicionats per les característiques climàtiques. - En distingim: 1.- Muntanya alpina o pirenaica - Als Pirineus. - Per sobre el bosc d alzines o roures, es distingeixen els següents pisos: - Pis subalpí: - entre els 1200 i els 2400 metres - s hi troben coníferes: avet, pins, faig - el sotabosc és arbustiu. - Pis alpí: - entre els 2400 i els 3000 metres - domini de praderia (7 o 8 mesos està cobert de neu) i roquissars. - Pis nival: - per damunt els 3000 metres. - la neu es manté gran part de l any. - la vegetació és pràcticament inexistent: trobam líquens i molses.

35 El pis subalpí ( m.) Avet Planta del nabius (arándanos) Avet Rododentro Avet

36 Pis alpí ( m.) Paisatge de canchales

37 Pis nival (més de m.)

38 2.- Resta de muntanyes peninsulars -no hi trobam l estatge de coníferes (pis subalpí) -es passa directament del bosc característic de la zona (caducifoli a la zona atlàntica i perennifoli a la mediterrània) al pis supraforestal, format per arbusts. - sobre el pis supraforestal hi trobam praderies (a la zona mediterrània només a valls i a zones més humides).

39 3.4.- PAISATGE I CLIMA DE LES CANÀRIES Clima: - El domini climàtic de les Canàries és original, a causa de diferents factors: - La seva localització, a l extrem sud de la zona temperada, en contacte amb el domini tropical i prop de les costes africanes, fa que es mesclin variades influències. - El corrent fred de les Canàries, entre les illes i el continent africà, refreda les aigües superficials i augmenta l estabilitat de l aire a l estiu. - El relleu fa disminuir la T i provoca, a les vessants exposades als alisis, importants precipitacions i nebulositat abundant. - La influència de tots aquests factors dóna lloc a un tipus de clima caracteritzat per: - Les precipitacions - són molt escasses a les zones baixes mm/any, amb màxim a l hivern. - a les zones altes, en canvi, les precipitacions són molt elevades; poden arribar als 1000 mm/any. - Les temperatures: - a les zones baixes són càlides durant tot l any (+ de 17ºC). - a les zones altes les T disminueixen.

40 Vegetació canària: - Correspon a la regió floral macaronèsica - de gran riquesa: gran quantitat d endemismes (com a les IB) - L originalitat d aquest paisatge ve determinada pel relleu, que dóna lloc a diferents pisos: - Pis basal: - des del nivell de la mar fins a metres - àrea determinada per l arides - predomini de matolls: cardassa i tabaiba. - Pis intermig: - entre els 200 i els 800 metres - condicionat pel descens tèrmic i l augment de la humitat - hi trobam fassers, savines i drago. - Pis termocanari: - entre els 800 i 1200 metres - la vegetació s adapta a les boires, a la menor insolació i T - format per laurisilva i, on aquesta s ha degradat, ciprellar - Pis canari: - entre els 1200 i els 2200 metres. - condicions d aridesa i fred. - vegetació dominada pel bosc de coníferes (pi canari). - Pis supracanari: - per damunt els 200 metres: només a Tenerife i La Palma. - la vegetació és pobra; destaca, però la riquesa florística: violetes del Teide.

41 Els pisos de la vegetació canària

42 Pis bassal (0 300/500 m.) Tabaiba Cardón

43 Pis mitjà ( m.) Palmera canària drago Sabina

44 Pis termocanari ( m.) Paisatge de laurisilva

45 Pis canari ( m.) El Pi negre

46 Pis supracanari (més de m.) Violeta del Teide