2. ALUMNAT. 2.1 Ensenyaments de règim general.

Transcripción

1 2. ALUMNAT L alumnat d estudis de règim general, especial i d educació de persones adultes està distribuït en un 67,19% en centres públics, un 28,50% en centres concertats, un 3,12% en centres privats i un 1,19% en centres municipals. En aquest informe 2007/08, les referències a l alumnat es presenten en base a la mateixa estructura de l informe 2006/07 en ensenyaments de règim general i especial, d acord amb l ordenació del sistema educatiu. S analitzen les dades de l alumnat d educació infantil 1, primària, secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius, en el règim general, les de les escoles oficials d idiomes, escoles d art i conservatoris professionals de música i dansa, en el règim especial, i les dels centres de d educació de persones adultes i, així mateix, les de programes específics. L estudi de cada etapa inclou referències a la matrícula per titularitat de centre i per illes, a l alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, a l alumnat estranger, als resultats acadèmics i a l absentisme. S inclouen, així mateix, informacions relatives a l alumnat dels centres de titularitat municipal, que són d educació infantil-1. En el curs 2007/08 s aplicà la resolució de 10 de febrer de 2006 de la Direcció General de Cooperació Territorial i Alta Inspecció, per la qual es dóna publicitat al Conveni i Addenda de col laboració entre el Ministeri d Educació i Ciència i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l aplicació de diversos programes de suport a centres d educació primària i educació secundària, pla PROA (BOE 26/04/06 núm. 99). 2.1 Ensenyaments de règim general. Els ensenyaments de règim general inclouen les etapes d educació infantil (1r i 2n cicles), educació primària, educació secundària, programes de garantia social, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. Els alumnes de règim general de les Illes Balears estaven distribuïts el 62,39% en centres públics, el 32,79% en centres concertats i el 4,82% en centres privats, havent experimentat un augment de alumnes, que representà el 5,74% respecte del curs 2006/07. 1 Educació infantil inclou el 1r i el 2n cicles. 53

2 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS El 2,60% estava matriculat en educació infantil-1, el 20,32% en educació infantil-2, el 39,31% en educació primària, el 25,34% en ESO, el 0,58% en garantia social, el 6,82% en batxillerat, el 3,07% en cicles formatius de grau mitjà, l 1,63% en cicles formatius de grau superior i el 0,33% en educació especial. Per comunitats autònomes, l augment global de l alumnat no les afectà de manera homogènia, presentant algunes diferències significatives. Destacaven els augments percentuals d alumnat a Catalunya (3,7%), La Rioja (3,5%) i Madrid (3,3%), i el descens a Galícia (-1,2%) i Extremadura (-2,0%) 2. Illes Balears ALUMNAT MATRICULAT EN ESTUDIS DE RÈGIM GENERAL públics concertats privats municipals Total E. infantil E. infantil E. primària ESO Garantia social Batxillerat CFGM CFGS E. especial Total La taula anterior no inclou els 378 alumnes matriculats a batxillerat en la modalitat nocturn/adults, ni els de batxillerat en la modalitat a distància, que queden especificats en l apartat corresponent. L alumnat d educació infantil-1 estava matriculat en centres de titularitat pública (la majoria municipals) i privada concertada o no. Quant a l alumnat matriculat en centres privats no concertats, era el corresponent al dels centres reconeguts per la Conselleria d Educació i Cultura. 2 Segons dades tretes de Estadística de las enseñanzas no universitarias curso 2007/2008 (datos avance del MEC). 54

3 Alumnat matriculat per titularitat de centre 2007/08 32,80% 3,50% 1,31% 62,39% públics concertats privats municipals Alumnat matriculat per etapa educativa 2007/08 1,62% 0,32% 6,81% 3,10% 2,60% 0,59% 20,32% 25,33% 19,40% 39,31% EI-1 EI-2 EP ESO GS BATX CFGM CFGS E PERCENTATGE D ALUMNAT MATRICULAT EN ESTUDIS DE RÈGIM GENERAL A LES ILLES BALEARS PER TITULARITAT DE CENTRE I ETAPA EDUCATIVA Illes Balears públics concertats privats municipals Total E. infantil-1 0,37 19,95 29,27 50, E. infantil-2 62,06 35,48 2, E. primària 63,20 34,24 2, ESO 60,84 36,13 3, Garantia social 88,51 11, Batxillerat 71,50 23,68 4, CFGM 83,77 13,87 2, CFGS 90,04 5,89 4, E. especial 24,90 75,10 0, Total 62,39 32,80 3,50 1, i elaboració pròpia. PERCENTATGE D ALUMNAT MATRICULAT EN ESTUDIS DE RÈGIM GENERAL A LES ILLES BALEARS PER ETAPA EDUCATIVA I TITULARITAT DE CENTRE Illes Balears públics concertats privats municipals E. infantil-1 0,02 1,58 21, E. infantil-2 20,22 21,98 14,29 0 E. primària 39,83 41,05 28,68 0 ESO 24,71 27,92 21,

4 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Illes Balears públics concertats privats municipals Garantia social 0,82 0,20 0,00 0 Batxillerat 7,81 4,92 9,39 0 CFGM 4,12 1,30 2,07 0 CFGS 2,34 0,29 1,89 0 E. especial 0,13 0,75 0,00 0 Total i elaboració pròpia. Matrícula d'ensenyaments de règim general cursos 2006/07 i 2007/ EI-1 EI-2 EP ESO BATX CFGM CFGS EE 2006/ /08 El curs 2007/08 experimentà un augment de matrícula respecte del 2006/07 en els ensenyaments obligatoris i educació infantil. És destacable l augment de matrícula en els cicles formatius de grau mitjà. A batxillerat continuà la tendència negativa que s inicià el curs 2006/07, després d un periode (cursos 2002/03 a 2005/06) caracteritzat pel manteniment de matrícula. A educació infantil-2 es consolidà la tendència a l alça iniciada el curs 2003/04, passant de alumnes (2002/03) a (2007/08), la qual cosa implicà un augment del 17,96% en cinc cursos. PERCENTATGE D ALUMNAT DE RÈGIM GENERAL MATRICULAT EN CENTRES PÚBLICS A ESPANYA EI-1 EI-2 EP ESO BATX FP Total Andalusia 0,6 78,4 75,7 75,4 80,1 76,0 75,6 Aragó 42,1 67,5 66,4 63,5 70,2 69,0 65,2 Astúries 79,9 67,3 68,9 65,3 75,7 77,1 69,5 Illes Balears 51,6 62,1 63,2 60,8 72,5 86,0 64,1 Canàries 0 73,5 75,2 76,1 84,2 94,6 77,3 Cantàbria 64,1 67,3 62,5 62,4 81,4 69,6 66,0 Castella i Lleó 50,9 67,2 66,8 63,7 74,9 68,4 67,1 Castella-La Manxa 25,4 82,3 82,2 80,8 88,7 87,1 82,5 Catalunya 50,5 66,1 63,6 59,7 62,8 69,9 62,6 56

5 EI-1 EI-2 EP ESO BATX FP Total Extremadura 0 78,3 78,6 76,9 85,0 89,6 79,0 Galícia 71,5 67,5 68,4 69,6 83,8 82,8 71,7 Madrid 34,6 55,2 53,2 52,6 56,2 73,2 53,6 Múrcia 58,3 71,6 72,5 71,9 86,3 78,1 73,2 Navarra ,8 63,4 60,4 64,9 73,8 65,3 País Basc 53,7 49,7 49,2 44,2 50,9 53,3 49,4 La Rioja 0 65,4 65,9 64,4 76,2 76,6 66,5 València 36,2 69,7 68,4 67,4 76,8 75,2 68,6 Font: Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD El percentatge d alumnat de les Illes Balears matriculat en centres públics era dels més baixos de tot l estat, sols per davant de Catalunya, Madrid i el País Basc. UNITATS D ENSENYAMENT OBLIGATORI I EI-2 A ESPANYA, PER TITULARITAT DE CENTRE públics concertats i privats Unitats % Unitats % Total Andalusia , , Aragó , , Astúries , , Illes Balears , , Canàries , , Cantàbria , , Castella i Lleó , , Castella-La Manxa , , Catalunya , , Extremadura , , Galícia , , Madrid , , Múrcia , , Navarra , , País Basc , , La Rioja , , València , , Total , , Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD Les Illes Balears estaven situades entre les primeres comunitats autònomes per oferta d unitats a l ensenyament privat, superant el promig estatal del 31,28% i ocupant el 5è lloc, després de Canàries, Catalunya, Madrid i País Basc. 57

6 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Ràtios. NOMBRE D ALUMNES PER UNITAT/GRUP D ENSENYAMENTS OBLIGATORIS I EI-2 DE LES ILLES BALEARS EI-2 EP ESO públics Illes Balears 21,5 21,8 21,6 Estat 20,3 19,7 23,6 privats Illes Balears 25,6 26,0 26,3 Estat 24,2 24,2 26,1 Total Illes Balears 22,9 23,2 23,2 Estat 21,4 21,0 24,4 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGPC i de Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD. Ràtios de centres públics 23,6 Illes Balears Estat 21,5 21,8 21,6 20,3 19,7 EI-2 EP ESO Comparant les ràtios dels centres públics de les Illes Balears i el promig estatal, les de les Illes Balears eren més altes en educació infantil-2 i educació primària. Ràtios de centres privats 25,6 26,0 26,3 26,1 Illes Balears Estat 24,2 24,2 EI-2 EP ESO A l ensenyament privat (concertat i no concertat) les ràtios de les Illes Balears van ser altes a les tres etapes educatives en comparació amb les del promig estatal. 58

7 NOMBRE D ALUMNES PER UNITAT/GRUP D ENSENYAMENTS OBLIGATORIS I EI-2 PER COMUNITATS AUTÒNOMES EI-2 EP ESO Andalusia 22,3 21,9 26,1 Aragó 20,5 19,2 24,0 Astúries 19,4 17,2 22,3 Illes Balears 22,9 23,2 23,2 Canàries 21,3 21,3 23,5 Cantàbria 20,1 19,0 21,4 Castella i Lleó 19,3 17,4 22,5 Castella-La Manxa 19,1 19,2 22,7 Catalunya 22,4 22,6 27,6 Extremadura 18,5 17,8 21,9 Galícia 18,3 17,7 20,6 Madrid 22,9 22,8 25,6 Múrcia 22,6 22,9 25,8 Navarra 20,1 20,2 22,9 País Basc 19,9 19,9 19,9 La Rioja 22,5 21,8 25,5 València 21,7 21,4 24,0 Font: Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD. A les Illes Balears, les ràtios als nivells d educació infantil-2 i educació primària en els centres públics i privats (concertats i no concertats) van ser les més altes en el conjunt de les comunitats autònomes. A educació infantil-2, les Illes Balears i Madrid encapçalaven la llista de nombre d alumnes per unitat/grup més alta de tot l estat, amb 22,9. Així mateix, les Illes Balears encapçalaven la llista d educació primària amb 23,2. A ESO les comunitats autònomes que superaren la ràtio de 23,2 de les Illes Balears van ser Andalusia, Aragó, Canàries, Catalunya, Madrid, Múrcia, La Rioja i València. NOMBRE D ALUMNES PER UNITAT/GRUP D ENSENYAMENTS OBLIGATORIS I EI-2 PER COMUNITATS AUTÒNOMES I TITULARITAT DE CENTRE EI-2 EP ESO públics privats públics privats públics privats Andalusia 21,6 25,1 20,9 25,6 25,3 28,7 Aragó 19,6 22,7 17,5 23,6 23,6 24,8 Astúries 17,5 24,9 17,0 17,7 20,7 26,1 Illes Balears 21,5 25,6 21,8 26,0 21,6 26,3 Canàries 20,4 24,2 20,5 24,2 23,1 25,0 Cantàbria 18,9 23,1 17,7 21,8 20,0 24,2 Castella i Lleó 17,9 22,9 15,6 22,4 21,7 24,2 Castella-La Manxa 18,3 23,4 18,4 24,2 22,1 25,9 59

8 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS EI-2 EP ESO públics privats públics privats públics privats Catalunya 21,6 24,3 21,6 24,6 27,3 27,9 Extremadura 17,3 24,6 16,8 23,2 20,8 26,8 Galícia 16,8 22,6 16,2 22,2 19,4 24,1 Madrid 21,9 24,3 21,5 24,4 25,2 26,1 Múrcia 21,6 25,4 21,9 26,0 25,4 26,7 Navarra 18,0 24,8 17,4 27,2 21,5 25,5 País Basc 17,7 22,6 17,8 22,4 18,0 21,8 La Rioja 21,3 25,3 20,2 25,5 25,5 25,4 València 20,7 24,4 20,1 24,9 23,2 25,8 Font: Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD. Les ràtios a les comunitats autònomes van ser variables, depenent de l etapa i de la titularitat del centre. Agafant la referència de 20 alumnes 3 a educació infantil-1 i primària, i de 30 alumnes a educació secundària obligatòria, hi hagué ràtios altes a EI-2 i EP, però a ESO no n hi va haver cap que ultrapassàs el màxim establert. Els centres privats (concertats o no) tenien les ràtios més altes en totes les etapes. A EI-2 les ràtios dels centres privats de totes les comunitats autònomes eren altes, especialment les de les Illes Balears, que era la més alta de totes (25,6). Les corresponents als centres públics es trobaven en una forquilla situada entre 16,8 de Galícia i 21,6 d Andalusia, ocupant les Illes Balears el segon lloc d aquesta llista, amb una ràtio de 21,5. A EP, les ràtios dels centres privats també van ser altes, resultant la de les Illes Balears de 26,0, la mateixa que Múrcia i sols per darrere de Navarra (27,2). Entre els centres públics hi havia diferències importants i les Illes Balears (21,8) sols van ser superades per Múrcia (21,9). A ESO les ràtios estaven per sota del màxim establert de 30 alumnes, però tot i això n hi hagué de relativament altes, especialment en els centres privats. La ràtio de les Illes Balears no va ser alta en els centres públics (21,6), però comparant-la amb la dels centres privats (26,3) hi hagué una diferència significativa. Per comunitats autònomes, les Illes Balears ocuparen en aquesta etapa l 11è lloc entre els centres públics i el 5è entre els privats. RÀTIOS DE MALLORCA PER ETAPA I TITULARITAT DE CENTRE Educació infantil-2 Educació primària ESO públics 21,3 21,5 21,9 concertats 25,9 26,4 26,6 privats 23,4 22,5 24,7 i elaboració pròpia. 3 D acord amb la recomanació del CEIB. 60

9 A Mallorca, les ràtios d EI-2 i EP dels centres concertats eren altes (25,9 i 26,4 respectivament). En aquestes mateixes etapes, els centres públics i privats no concertats tenien ràtios més baixes. A ESO tots els centres estaven per sota dels 30 alumnes per aula, essent la ràtio més alta la dels centres concertats (26,6). RÀTIOS DE MENORCA PER ETAPA I TITULARITAT DE CENTRE Educació infantil-2 Educació primària ESO públics 22,4 22,3 18,9 concertats 23,4 24,4 24,0 i elaboració pròpia. A Menorca les ràtios no passaven dels màxims establerts, però tot i això eren relativament altes a EI-2 i EP en els centres concertats. Era destacable la diferència existent entre la ràtio dels centres públics (18,9) i la dels concertats (24,0) a ESO. RÀTIOS D EIVISSA PER ETAPA I TITULARITAT DE CENTRE Educació infantil-2 Educació primària ESO públics 22,7 22,9 22,0 concertats 26,0 25,5 26,4 privats 22,3 i elaboració pròpia. La situació d Eivissa reflectia que les ràtios més altes eren les dels centres concertats en totes les etapes, mentre en els centres públics eren més altes en EI-2 i EP que a ESO. RÀTIOS DE FORMENTERA PER ETAPA I TITULARITAT DE CENTRE Educació infantil-2 Educació primària ESO públics 17,0 21,0 23,1 concertats 16,0 i elaboració pròpia. Les ràtios més altes de Formentera eren les d EP i ESO en els centres públics, però s ha de tenir present que sols hi havia un centre concertat que oferia EI-2. Ràtios d'educació infantil-2 25,9 26,0 21,3 22,4 23,4 23,4 22,7 17,0 16,0 Ensenyament públic Ensenyament concertat Ensenyament privat Mallorca Menorca Eivissa Formentera 61

10 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Les ràtios d EI-2 més altes les trobàvem en els centres concertats d Eivissa i Menorca, i en els privats de Mallorca. Les de Formentera destacaven per ser les més baixes de totes en tots els centres, sense distinció de titularitat. Ràtios a educació primària 26,4 24,4 25,5 21,5 22,5 22,3 22,9 21,0 Ensenyament públic Ensenyament concertat Ensenyament privat Mallorca Menorca Eivissa Formentera Les ràtios d EP més altes es localitzaven en els centres privats concertats de Mallorca, Eivissa i Menorca, a distància de les dels centres públics i privats no concertats. Ràtios a ESO 26,6 24,7 21,9 24,0 18,9 26,4 22,0 22,3 23,1 Ensenyament públic Ensenyament concertat Ensenyament privat Mallorca Menorca Eivissa Formentera A ESO les ràtios més altes van ser les dels centres concertats de Mallorca i d Eivissa, i dels privats no concertats de Mallorca, seguit pels centres concertats de Menorca. Els centres de titularitat pública van quedar a distància d aquests màxims, especialment a Menorca. La ràtio de Formentera era la més alta entre els centres públics per no haver-hi, tal i com succeïa a EP, centres d altra titularitat. RÀTIOS A EDUCACIÓ INFANTIL-2 MALLORCA E. públic E. concertat E. privat Alaró 22,3 18,3 Alcúdia 25,1 30,0 Algaida 20,5 Andratx 19,2 20,3 Ariany 20,0 Artà 16,0 24,5 Binissalem 19,8 25,5 62

11 MALLORCA E. públic E. concertat E. privat Búger 22,0 Bunyola 22,4 Calvià 22,2 13,3 Campanet 18,5 Campos 24,4 26,7 Capdepera 25,4 Consell 18,3 Costitx 19,0 Deià 18,0 Escorca Esporles 17,7 Estellencs 5,0 Felanitx 17,6 24,5 Fornalutx 12,5 Inca 26,6 27,8 Lloret 17,0 Lloseta 19,8 Llubí 19,3 Llucmajor 22,0 24,9 13,7 Manacor 23,2 26,1 Mancor 12,0 Maria 18,0 Marratxí 21,7 25,7 Montuïri 17,8 Muro 18,8 21,3 Palma 23,0 26,7 27,0 Petra 14,7 Sa Pobla 22,5 25,7 Pollença 22,5 16,3 9,0 Porreres 18,3 17,8 Puigpunyent 19,0 Ses Salines 15,8 Sant Joan 13,3 Sant Llorenç 16,6 Santa Eugènia 18,7 Santa Margalida 22,5 Santa Maria 22,6 28,0 Santanyí 15,8 20,7 Selva 14,5 Sencelles 17,0 Sineu 17,3 Sóller 21,4 24,5 Son Servera 20,9 15,0 Valldemossa 11,3 Vilafranca 16,2 63

12 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS MENORCA E. públic E. concertat E. privat Alaior 22,4 20,3 Es Castell 17,8 Ciutadella 25,0 22,9 Ferreries 15,5 19,7 Maó 23,3 25,3 Es Mercadal 19,0 Es Migjorn Gran 15,0 Sant Lluís 24,8 EIVISSA Eivissa 24,9 26,5 Sant Antoni 21,9 26,2 Sant Joan 18,0 Sant Josep 21,6 23,7 Santa Eulària 22,7 FORMENTERA Sant Francesc 17,0 16,0 i elaboració pròpia. Ensenyament públic. Educació infantil-2 Ràtios a educació infantil-2 < 20 alumnes De 20 a 24 alumnes De 25 a 30 alumnes > 30 alumnes 64

13 Ensenyament concertat. Educació infantil-2 Ràtios a educació infantil-2 < 20 alumnes De 20 a 24 alumnes De 25 a 30 alumnes > 30 alumnes Ensenyament privat. Educació infantil-2 Ràtios a educació infantil-2 < 20 alumnes De 20 a 24 alumnes De 25 a 30 alumnes > 30 alumnes 65

14 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS RÀTIOS A EDUCACIÓ PRIMÀRIA MALLORCA E. públic E. concertat E. privat Alaró 18,9 18,3 Alcúdia 24,3 29,6 Algaida 18,8 Andratx 20,4 26,1 Ariany 12,0 Artà 24,1 23,3 Binissalem 19,6 27,2 Búger 12,7 Bunyola 19,5 Calvià 21,9 15,2 Campanet 16,9 Campos 25,9 24,9 Capdepera 22,2 13,0 Consell 17,8 Costitx 11,0 Deià 13,5 Escorca Esporles 21,2 Estellencs 3,0 Felanitx 19,8 25,9 Fornalutx 9,0 Inca 24,0 27,5 Lloret 21,7 Lloseta 21,3 Llubí 22,5 Llucmajor 23,7 26,1 7,4 Manacor 21,8 27,6 Mancor 16,3 Maria 19,0 Marratxí 23,8 27,4 Montuïri 18,8 Muro 20,7 21,6 Palma 23,0 26,6 25,3 Petra 16,5 Sa Pobla 22,3 25,4 Pollença 22,6 20,3 Porreres 22,3 18,8 Puigpunyent 16,8 Ses Salines 19,5 Sant Joan 15,3 Sant Llorenç 15,8 Santa Eugènia 17,3 Santa Margalida 22,7 Santa Maria 21,1 25,3 Santanyí 16,5 24,7 66

15 MALLORCA E. públic E. concertat E. privat Selva 13,7 Sencelles 18,3 Sineu 17,7 Sóller 20,2 26,9 Son Servera 21,7 Valldemossa 11,0 Vilafranca 17,8 MENORCA Alaior 21,2 20,2 Es Castell 22,3 Ciutadella 25,9 25,2 Ferreries 20,1 21,0 Maó 22,6 25,7 Es Mercadal 17,6 Es Migjorn Gran 11,2 Sant Lluís 20,6 EIVISSA Eivissa 24,6 26,3 Sant Antoni 22,3 25,1 Sant Joan 15,3 Sant Josep 22,9 23,7 Santa Eulària 23,1 FORMENTERA Sant Francesc 21,0 i elaboració pròpia. Ensenyament públic. Educació primària Ràtios d educació primària < 20 alumnes De 20 a 24 alumnes De 25 a 30 alumnes > 30 alumnes 67

16 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Ensenyament concertat. Educació primària Ràtios d educació primària < 20 alumnes De 20 a 24 alumnes De 25 a 30 alumnes > 30 alumnes Ensenyament privat. Educació primària Ràtios d educació primària < 20 alumnes De 20 a 24 alumnes De 25 a 30 alumnes > 30 alumnes 68

17 RÀTIOS A EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA MALLORCA E. públic E. concertat E. privat Alaró 19,0 Alcúdia 20,4 30,0 Algaida Andratx 20,9 26,3 Ariany Artà 20,4 24,3 Binissalem 23,1 25,8 Búger Bunyola Calvià 22 23,2 Campanet Campos 18,5 23,8 Capdepera 20,8 8,5 Consell Costitx Deià Escorca Esporles 22,9 Estellencs Felanitx 20,7 24,8 Fornalutx Inca 22,6 25,6 Lloret Lloseta Llubí Llucmajor 22,7 26,4 7,3 Manacor 22,7 27,7 Mancor Maria Marratxí 23,4 27,7 Montuïri Muro 18,8 Palma 22,5 27,1 27,0 Petra Sa Pobla 22,2 28,8 Pollença 21,5 21,0 Porreres 22,4 Puigpunyent Ses Salines Sant Joan Sant Llorenç Santa Eugènia Santa Margalida 20,7 Santa Maria 27,5 Santanyí 17,1 22,5 Selva 69

18 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS MALLORCA E. públic E. concertat E. privat Sencelles Sineu Sóller 23,1 22,0 Son Servera 21,9 Valldemossa 19,8 Vilafranca MENORCA Alaior 16,4 24,8 Es Castell Ciutadella 19,2 23,4 Ferreries 14,9 25,3 Maó 20,6 24,1 Es Mercadal Es Migjorn Gran Sant Lluís EIVISSA Eivissa 21,6 28,3 22,3 Sant Antoni 22,2 25,9 Sant Joan 22,9 Sant Josep 22,2 20,0 Santa Eulària 22,1 FORMENTERA Sant Francesc 23,1 i elaboració pròpia. Ensenyament públic. ESO Ràtios a educació secundària obligatòria < 25 alumnes De 26 a 29 alumnes De 30 a 35 alumnes > 35 alumnes 70

19 Ensenyament concertat. ESO Ràtios a educació secundària obligatòria < 25 alumnes De 26 a 29 alumnes De 30 a 35 alumnes > 35 alumnes Ensenyament privat. ESO Ràtios a educació secundària obligatòria < 25 alumnes De 26 a 29 alumnes De 30 a 35 alumnes > 35 alumnes 71

20 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. 4 L alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) matriculat en centres ordinaris, representà el 7,38% de la matrícula de règim general. Estava distribuït en un 71,40% en centres públics, un 28,51% en centres concertats i un 0,09% en centres privats. Suposà el 8,43% de la matrícula dels centres públics, el 6,44% de la dels concertats i el 0,18% de la dels privats. ALUMNAT AMB NESE PER ETAPA EDUCATIVA I TITULARITAT DE CENTRE públics concertats privats Total % per etapa E. infantil ,02 E. primària ,82 ESO ,95 Garantia social ,25 Batxillerat ,37 CFGM ,53 CFGS ,06 Total % 71,40 28,51 0, El percentatge més alt d alumnat NESE es trobava a educació primària (55,82%), seguida per ESO (30,95%) i educació infantil-2 (11,02%). El percentatge d alumnat NESE de garantia social era de l 1,25% i a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior no arribava a l 1%. ALUMNAT AMB NESE PER TITULARITAT DE CENTRE I ILLA públics concertats privats Total Mallorca Menorca Eivissa Formentera Illes Balears S entén (Art Decret 67/2008 de 6 de juny BOIB núm. 83 de ) per alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE): A) l alumnat amb necessitats educatives especials que requereix, durant un període d escolarització o durant tota l escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades d una discapacitat, de trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desenvolupament. B) L alumnat amb dificultats específiques d aprenentatge causades per trastorns de l aprenentatge, trastorns per dèficit d atenció amb o sense hiperactivitats i trastorns greus del llenguatge. C) L alumnat amb altes capacitats intel lectuals. D) L alumnat amb un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions personals greus de salut o derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics i ètnics. E) L alumnat d incorporació tardana al sistema educatiu. 72

21 2.1.3 Alumnat estranger. La població escolar d origen estranger representava el 14,37% del total de l alumnat matriculat en els estudis de règim general. El 81,26% estava matriculat en centres públics, el 15,69% en centres concertats, el 2,20% en centres privats i el 0,85% en centres municipals. ALUMNAT ESTRANGER MATRICULAT A ESTUDIS DE RÈGIM GENERAL PER COMUNITATS AUTÒNOMES Matrícula total Alumnat estranger % d alumnat estranger Andalusia ,50 Aragó ,92 Astúries ,52 Illes Balears ,37 Canàries ,80 Cantàbria ,89 Castella i Lleó ,05 Castella-La Manxa ,83 Catalunya ,30 Extremadura ,92 Galícia ,08 Madrid ,99 Múrcia ,62 Navarra ,45 País Basc ,60 La Rioja ,15 València ,10 Total ,19 Font: Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD D acord amb les dades del MEPSYD 5, les Illes Balears ocupaven, percentualment, el segon lloc entre les comunitats autònomes per nombre d alumnes estrangers, sols superades per La Rioja, i a més de 10 punts del total estatal. 5 Estadística de las enseñanzas no universitarias. Datos avance curso

22 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Percentatge d alumnat estranger per comunitats autònomes >del 10% Del 5% al 10% < del 5% ALUMNAT ESTRANGER PER TITULARITAT DE CENTRE I PER ILLA (RÈGIM GENERAL) públics concertats privats municipals Totals % Mallorca ,93 Menorca ,70 Eivissa ,52 Formentera ,85 Illes Balears % 81,26 15,69 2,20 0, ALUMNAT ESTRANGER PER TITULARITAT DE CENTRE, CURSOS 2006/07 I 2007/08 públics concertats privats Total Curs 2007/ ,95% 15,82% 2,23% 100% Curs 2006/ ,03% 15,99% 1,98 100% 6 El 81,95% de l alumnat estranger estava matriculat en centres públics, el 15,82% en centres concertats i el 2,23% en centres privats. Els percentatges són molt semblants als del curs 2006/07. Comparant la matrícula d alumnes estrangers dels cursos 2006/07 i 2007/08 no s observen canvis en la seva distribució, tot i que hi hagué un creixement numèric que es traduí en un augment del 10,27% en els centres públics, del 9,18% en els 6 El total d alumnes i els percentatges no són coincidents amb els de la taula anterior perquè no inclou l alumnat de centres de titularitat municipal del quals no s han pogut obtenir les dades del curs 2006/07. 74

23 concertats i del 24,43 en els privats, dades situades en la línia del 5,7% d augment de l alumnat en general. PERCENTATGE D ALUMNAT ESTRANGER PER MATRÍCULA SEGONS TITULARITAT DE CENTRE (RÈGIM GENERAL) públics concertats privats municipals Total Matrícula total Alumnat estranger % 18,71 6,87 9,04 9,27 14,37 L alumnat estranger representà el 14,37% del total de l alumnat matriculat en estudis de règim general, suposant el 18,71% de la matrícula dels centres públics, el 6,87% dels centres concertats, el 9,04% dels centres privats i el 9,27% dels centres de titularitat municipal. PERCENTATGE D ALUMNAT ESTRANGER SEGONS LA MATRÍCULA DE CADA ILLA (RÈGIM GENERAL) Mallorca Menorca Eivissa Formentera Illes Balears Matrícula total Alumnat estranger % 14,22 11,68 17,61 19,10 14,37 i elaboració pròpia. Els percentatges més alts d alumnat estranger es trobaven a Eivissa i Formentera, superant la mitjana de les Illes Balears. ALUMNAT ESTRANGER PER COMUNITAT AUTÒNOMA I TITULARITAT DE CENTRE (RÈGIM GENERAL I ESPECIAL) públics privats Total % públics % privats Andalusia ,72 13,28 Aragó ,44 21,56 Astúries ,26 19,74 Illes Balears ,86 17,14 Canàries ,37 10,63 Cantàbria ,66 29,34 Castella i Lleó ,88 23,12 Castella-La Manxa ,78 9,22 Catalunya ,34 15,66 Extremadura ,28 9,72 Galícia ,11 15,89 Madrid ,28 23,72 Múrcia ,54 10,46 75

24 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS públics privats Total % públics % privats Navarra ,54 19,46 País Basc ,88 33,12 La Rioja ,12 21,88 València ,86 13,14 Total ,79 17,21 Font: Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD. ALUMNAT ESTRANGER DE RÈGIM GENERAL PER TITULARITAT DE CENTRE I CONTINENT D ORIGEN. ILLES BALEARS públics concertats privats municipals Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Total Origen de l alumnat estranger de l alumnat matriculat a Espanya 25,52% 0,11% 46,50% 19,39% 4,78% 3,70% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Font: Datos de avance. Estadísticas de la Educación en España MEPSYD. Origen de l alumnat estranger matriculat a les Illes Balears 47,88% 0,04% 27,12% 19,40% 19,31% 2,32% 3,32% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania 76

25 En el nivell de la distribució percentual, es comprova que la de les Illes Balears era molt semblant a la del conjunt de l estat. ALUMNAT ESTRANGER DE LES ILLES BALEARS MATRICULAT EN CENTRES PÚBLICSPER ETAPA EDUCATIVA I CONTINENT D ORIGEN EI-1 EI-2 EP ESO BATX CFGM CFGS Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Total Alumnat estranger matriculat en centres públics, per etapa educativa 28,67% 2,08% 3,96% 1,16% 17,16% 19,40% 46,97% EI-2 EP ESO BATX CFGM CFGS Origen de l alumnat estranger (centres públics) 0,05% 27,33% 47,36% 19,40% 19,84% 2,07% 3,34% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania ALUMNAT ESTRANGER DE LES ILLES BALEARS MATRICULAT EN CENTRES CONCERTATS PER ETAPA EDUCATIVA I CONTINENT D ORIGEN EI-1 EI-2 EP ESO BATX CFGM CFGS Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Total

26 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Alumnat estranger matriculat en centres concertats, per etapa educativa 1,80% 2,82% 0,63% 20,34% 31,00% 19,40% 43,41% EI-1 EI-2 EP ESO BATX CFGM Origen de l'alumnat estranger (centres concertats) 20,04% 2,93% 3,47% 54,75% 18,82% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica ALUMNAT ESTRANGER DE LES ILLES BALEARS MATRICULAT EN CENTRES PRIVATS PER ETAPA EDUCATIVA I CONTINENT D ORIGEN EI-1 EI-2 EP ESO BATX CFGM CFGS Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Total Alumnat estranger matriculat en centres privats, per etapa educativa 7,84% 1,06% 4,66% 14,19% 12,92% 30,30% 33,69% EI-1 EI-2 EP ESO BATX CFGM CFGS 78

27 Origen de l alumnat estranger (centres privats) 1,21% 2,23% 7,09% 21,86% 67,61% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica ALUMNAT ESTRANGER DE LES ILLES BALEARS MATRICULAT EN CENTRES MUNICIPALS PER ETAPA EDUCATIVA I CONTINENT D ORIGEN EI-1 EI-2 Unió Europea Resta d Europa 4 4 Àsia 4 4 Àfrica Amèrica Oceania 0 0 Total Origen de l'alumnat estranger matriculat en centres municipals (EI-1) 38,42% 32,63% 24,74% 2,11% 2,11% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica NOMBRE DE NACIONALITATS PER ETAPA I ILLA Mallorca Menorca Eivissa Formentera E. infantil E. infantil E. primària ESO Batxillerat CFGM CFGS Total Total de nacionalitats a les Illes Balears

28 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Aquestes 117 nacionalitats eren el 58,79% del total de nacionalitats del món, que són Educació infantil de 1r cicle. L educació intantil és una etapa del nostre sistema educatiu dirigida a infants de 0 a 6 anys, és de caràcter voluntari i s estructura en dos cicles: de 0 a 3 anys (EI-1) i de 3 a 6 anys (EI-2). Tot i ésser una etapa voluntària, diferents estudis avalen el fet que resulta fonamental per a l aprenentatge de les persones. La seva finalitat és el desenvolupament afectiu, físic, social i intel lectual dels infants, juntament amb la tasca educadora de la família. L alumnat del primer cicle d educació infantil de les Illes Balears està matriculat de manera preferent en centres públics de titularitat municipal i en centres privats. El curs 2006/07, la seva matrícula fou de alumnes i el 2007/08 de alumnes, la qual cosa suposà un augment del 10,79% (396 alumnes més), molt proper al promig del conjunt de l estat que fou del 12,20%. Aquest alumnat representà l 11,83% de la població situada entre 0 i 2 anys ( persones), tenint present que no es tracta d una etapa obligatòria i que no hi consta l alumnat matriculat en centres que encara no han estat autoritzats per la Conselleria d Educació i Cultura. Evolució de la matrícula d EI-1 a les Illes Balears / / / / / / / / / /08 EVOLUCIÓ DE LA MATRÍCULA D EI-1 A LES ILLES BALEARS Curs Matrícula 1998/ / / /

29 Curs Matrícula 2002/ / / / / / i Estadísticas de la Educación en Espanya Datos de avance. MEPSYD. MATRICULA D EDUCACIÓ INFANTIL-1 PER TITULARITAT DE CENTRE I ILLA públics concertats privats municipals Total Mallorca Menorca Illes Balears Matrícula d'ei-1 per titularitat de centre 0,37% 19,95% 50,41% 29,27% públics concertats privats municipals MATRÍCULA DE LES ILLES BALEARS PER NIVELL I SEXE EI-1 Homes Dones Total % Homes % Dones 0 anys ,40 51,60 1 any ,00 47,00 2 anys ,26 47,74 Total ,18 47,82 7 Tal com succeïa en el curs 2006/07, no surten les dades d Eivissa i Formentera perquè cap centre públic de titularitat municipal o privat va comptar amb l autorització de la Conselleria d Educació i Cultura. 81

30 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS MATRÍCULA D EDUCACIÓ INFANTIL-1 PER NIVELL, TITULARITAT DE CENTRE I ILLA ILLES BALEARS públics concertats privats municipals Total 0 anys any anys Total MALLORCA 0 anys any anys Total MENORCA 0 anys any anys Total Alumnat estranger. ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-1 PER CONTINENT D ORIGEN, A LES ILLES BALEARS concertats privats municipals Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Total ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-1 PER CONTINENT D ORIGEN, A MALLORCA concertats privats municipals Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Total

31 A Mallorca hi havia 35 nacionalitats diferents a educació infantil-1. Les més nombroses, que representaven més del 50% de l alumnat estranger, eren Nigèria, Equador, Colòmbia, Regne Unit i Alemanya. Quant a la llengua d origen de l alumnat, el 38,91% era de països de llengua espanyola. Llengua d origen de l'alumnat estranger (Mallorca) 38,91% 49,42% Espanyol 11,67% Llengües romàniques Altres ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-1 PER CONTINENT D ORIGEN, A MENORCA concertats privats municipals Total Unió Europea Resta d Europa Àfrica Amèrica Total A Menorca hi havia 11 nacionalitats diferents a educació infantil-1. Les més nombroses, que representaven més del 50% de l alumnat estranger, eren Equador, Regne Unit i Bolívia. Quant a la llengua d origen de l alumnat, més de la meitat era de països de llengua l espanyola. Llengua d origen de l'alumnat estranger (Menorca) 54,59% Espanyol 9,09% Llengües romàniques 36,32% Altres 83

32 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Comparant la llengua d origen de l alumnat estranger de Menorca amb el de Mallorca, destacaven els percentatges superiors de l alumnat estranger de Menorca que tenia com a llengua d origen la llengua espanyola o altres llengües. 2.3 Educació infantil de 2n cicle. El curs 2006/07, la matrícula d educació infantil-2 fou de alumnes, experimentant el 2007/08 un augment del 4,01% (1.223 alumnes més), arribant als alumnes, la qual cosa suposà un percentatge molt semblant al promig del conjunt de l estat (3,9%). EVOLUCIÓ DE LA MATRÍCULA D EDUCACIÓ INFANTIL-2 A LES ILLES BALEARS Curs Matrícula 1998/ / / / / / / / / / i Datos de avance. Estadísticas de la Educación en Espanya MEPSYD. Evolució de la matrícula d EI-2 a les Illes Balears / / / / / / / / / /08 MATRÍCULA D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER TITULARITAT DE CENTRE I ILLA públics concertats privats Total Mallorca Menorca Eivissa Formentera Illes Balears

33 VARIACIÓ DE LA MATRÍCULA D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER TITULARITAT DE CENTRE I ILLA, RESPECTE DEL CURS 2006/07 públics concertats privats Total Mallorca 5,8% 4,4% 1,5% 5,1% Menorca 4,6% 0,5% 3,5% Eivissa 4,6% 2,7% 4,2% Formentera 2,4-17,0% -6,0% Illes Balears 5,5% 4,0% 1,5% 4,8% i elaboració pròpia. MATRÍCULA DE LES ILLES BALEARS PER NIVELL I SEXE EI-2 Homes Dones Total % Homes % Dones 3 anys ,50 47,50 4 anys ,28 47,72 5 anys ,29 47,71 Total ,36 47,64 i elaboració pròpia. MATRÍCULA D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER NIVELL, TITULARITAT DE CENTRE I ILLA ILLES BALEARS públics concertats privats Total 3 anys anys anys Total MALLORCA 3 anys anys anys Total MENORCA 3 anys anys anys Total EIVISSA 3 anys anys anys Total FORMENTERA 3 anys anys anys Total i elaboració pròpia. 85

34 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Matrícula d EI-2 per titularitat de centre 35,48% 2,46% 62,06% públics concertats privats ALUMNAT D EI-2 PER TITULARITAT DE CENTRE públics privats Illes Balears ,06% 37,94% Estat espanyol ,24% 31,76% i Datos de avance. Estadísticas de la Educación en Espanya MEPSYD. L alumnat de les Illes Balears matriculat a centres privats superava de més de sis punts el percentatge de l estat espanyol Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. L alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu representà el 4% de la matrícula total d educació infantil-2. Per titularitat de centre, el 68,1% estava matriculat en centres públics (el 4,3% del total d alumnes matriculats) i el 31,9% en centres concertats (el 3,6% del total d alumnes matriculats). La totalitat d aquest alumnat seguia el seu ensenyament en centres públics i privats concertats ordinaris. ALUMNAT AMB NESE D EDUCACIÓ INFANTIL-2 (ILLES BALEARS) públics concertats privats Total % Altes capacitats ,63 Deficiència auditiva ,24 Deficiència visual ,87 Deficiència motora ,11 Deficiència psíquica ,37 Retard maduratiu ,41 Trastorns de comunicació ,38 Trastorns de desenvolupament ,08 Altres ,90 Total

35 Alumnat amb NESE per titularitat de centre 31,96% 68,04% públics concertats ALUMNAT AMB NESE D EDUCACIÓ INFANTIL-2 (MALLORCA) públics concertats privats Total % Altes capacitats ,76 Deficiència auditiva ,77 Deficiència visual ,76 Deficiència motora ,72 Deficiència psíquica ,51 Retard maduratiu ,01 Trastorns de comunicació ,87 Trastorns de desenvolupament ,32 Altres ,27 Total L alumnat de NESE representà el 4,13% del total de l alumnat de Mallorca. ALUMNAT AMB NESE D EDUCACIÓ INFANTIL-2 (MENORCA) públics concertats privats Total % Altes capacitats Deficiència auditiva ,51 Deficiència visual ,19 Deficiència motora ,32 Deficiència psíquica ,53 Retard maduratiu ,21 Trastorns de comunicació ,96 Trastorns de desenvolupament ,77 Altres ,51 Total

36 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS L alumnat de NESE representà el 3,27% del total de l alumnat de Menorca. ALUMNAT NESE D EDUCACIÓ INFANTIL-2 (EIVISSA) públics concertats privats Total % Altes capacitats Deficiència auditiva ,33 Deficiència visual Deficiència motora ,83 Deficiència psíquica Retard maduratiu ,83 Trastorns de comunicació ,33 Trastorns de desenvolupament ,67 Altres Total L alumnat de NESE representava el 3,45% del total de l alumnat d Eivissa. ALUMNAT AMB NESE D EDUCACIÓ INFANTIL-2 (FORMENTERA) públics concertats privats Total % Altes capacitats Deficiència auditiva Deficiència visual Deficiència motora ,33 Deficiència psíquica ,66 Retard maduratiu Trastorns de comunicació Trastorns de desenvolupament Altres Total L alumnat amb NESE representà el 1,30% del total de l alumnat de Formentera. Comparant les dades de les diferents illes amb les de la comunitat autònoma, es comprova que a Menorca el grup més nombrós d alumnes amb NESE era el de deficiències psíquiques, mentre que a Mallorca i Eivissa, exceptuant la categoria altres, els més nombrosos eren els grups amb retard maduratiu i trastorns de comunicació. 88

37 2.3.2 Alumnat estranger. L alumnat estranger representà el 12,3% de la matrícula total d educació infantil-2, dos punts per sota del percentatge d alumnat estranger matriculat a estudis de règim general. Per titularitat de centre, el 78% estava matriculat en centres públics (el 15,8% de l alumnat matriculat), el 20% en centres concertats (el 6,3% de l alumnat matriculat) i el 2% en centres privats (el 7,8% de l alumnat matriculat). L alumnat estranger augmentà, respecte del curs 2006/07, de 464 alumnes (el 13,50%). Per illes, aquest augment suposà el 16,54% a Menorca, el 7,80% a Eivissa, el 6,97% a Formentera i el 6,70% a Mallorca. ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER CONTINENT D ORIGEN. ILLES BALEARS públics concertats privats Total Unió Europea Resta d Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Total Alumnat estranger per titularitat de centre 18,28% 1,56% 80,15% públics concertats privats Origen de l alumnat estranger matriculat a EI-2 32,05% 0,10% 31,41% 29,62% 4,21% 2,62% Unió Europea Resta d'europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania 89

38 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Es pot comprovar que en el 2n cicle d educació infantil les diferències entre els alumnes provinents del continent americà respecte dels procedents del continent africà i de la Unió Europea eren mínimes no superaven els 3 punts-, mentre que en els estudis de règim general la diferència entre l alumnat d origen americà era de 30 punts respecte dels alumnes provinents del continent africà i de 22 punts respecte dels de la Unió Eurpea. ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER CONTINENT D ORIGEN, A MALLORCA públics concertats privats Total % Unió Europea ,56 Resta d Europa ,92 Àsia ,93 Àfrica ,27 Amèrica ,21 Oceania ,10 Total L alumnat estranger representà l 11,83% de l alumnat de Mallorca matriculat a EI-2. En total, hi havia 83 nacionalitats diferents a Mallorca. Les més nombroses (representaven més del 50% de l alumnat estranger) eren Marroc, Argentina, Alemanya, Bolívia i Regne Unit. El 30,16% de l alumnat era procedent de països de llengua espanyola. Llengua d origen de l'alumnat (Mallorca) 60,09% 30,16% 9,75% Espanyol Llengües romàniques Altres ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER CONTINENT D ORIGEN, A MENORCA públics concertats privats Total % Unió Europea ,29 Resta d Europa ,47 Àsia ,42 Àfrica ,61 Amèrica ,22 Total

39 L alumnat estranger representà l 11,04% de l alumnat de Menorca matriculat a EI-2. En total, hi havia 34 nacionalitats diferents a Menorca. Les més nombroses (més del 50% de l alumnat estranger) van ser Marroc, Equador i Regne Unit. El 38,17% de l alumnat era procedent de països de llengua espanyola. Llengua d origen de l'alumnat (Menorca) 38,17% 41,64% 20,19% Espanyol Llengües romàniques Altres En comparació a la situació del 1r cicle d educació infantil, el percentatge d alumnat estranger procedent de països de llengua espanyola no era gaire diferent entre les illes de Mallorca i Menorca, encara que trobam a Menorca un percentatge més alt d alumnes que tenien l espanyol com a llengua de referència. ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER CONTINENT D ORIGEN, A EIVISSA públics concertats privats Total % Unió Europea ,82 Resta d Europa ,53 Àsia ,65 Àfrica ,56 Amèrica ,27 Oceania ,18 Total L alumnat estranger representà el 16,29% de l alumnat d Eivissa matriculat a EI-2. En total, hi havia 41 nacionalitats diferents a educació infantil-2. Les més nombroses (més del 50% de l alumnat estranger) eren Marroc, Romania, Regne Unit i Alemanya. La llengua d origen del 53,5% de l alumnat no era ni l espanyol (24,4%) ni cap altra llengua romànica. 91

40 INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS Llengua d origen de l'alumnat estranger (Eivissa) 53,54% 24,46% 22,30% Espanyol Llengües romàniques Altres En el cas d Eivissa es pot comprovar que la distribució és diferent de la que hi havia en el conjunt de les Illes Balears, ja que gairebé un 50% de l alumnat estranger era originari de la UE. ALUMNAT ESTRANGER D EDUCACIÓ INFANTIL-2 PER CONTINENT D ORIGEN, A FORMENTERA públics concertats privats Total % Unió Europea ,00 Resta d Europa ,50 Àsia ,50 Àfrica ,50 Amèrica ,50 Total L alumnat estranger representà el 18,34% de l alumnat de Formentera matriculat a EI-2. En total, hi havia 15 nacionalitats diferents a educació infantil-2. Les més nombroses (més del 50% de l alumnat estranger) van ser Itàlia, Marroc i Argentina. Llengua d origen de l'alumnat (Formentera) 42,50% 35,00% 22,50% Espanyol Llengües romàniques Altres En general, tenint en compte la llengua d origen de l alumnat estranger, el percentatge d alumnes que tenien altres llengües d origen diferents de la llengua espanyola o alguna llengua romànica era molt superior a Mallorca (60,09%) i Eivissa (53,54%). 92

41 2.3.3 Ús de la llengua catalana. CENTRES D EDUCACIÓ INFANTIL-2 DE LES ILLES BALEARS SEGONS TIPUS D ENSENYAMENT Totes les àrees en català 80,9% que imparteixen algunes àrees en català 9,5% acollits al decret 52 (trilingüisme) 8 7,1% Elecció de la llengua en el primer ensenyament 2,5% Font: DIE 8 CENTRES D EDUCACIÓ INFANTIL-2 DE LES ILLES BALEARS SEGONS TIPUS D ENSENYAMENT públics concertats i privats Totes les àrees en català 91,0% 56,6% que imparteixen algunes àrees en català 3,0% 25,3% acollits al decret 52 (trilingüisme) 3,5% 15,7% Elecció de la llengua en el primer ensenyament. 2,5% 2,4% Font: DIE En una línia de recuperació i revitalització de la llengua catalana es positiu que un 80,9% de centres de les Illes Balears impartissin en aquesta etapa no obligatòria tot l ensenyament en llengua catalana. Aquesta dada mostra la conveniència de la incorporació de la llengua castellana a l inici de l etapa d educació primària. També és destacable el fet del baix percentatge de centres que incorporaren al programa d elecció de la llengua. Convé destacar que sols el 2,5% de centres públics i un 2,4% dels concertats i privats s incorporaren al programa d elecció de la llengua en el primer ensenyament. Atenent a la titularitat dels centres, crida l atenció la diferència considerable (34,4%) que hi havia entre els centres públics (91,0%) i els concertats i privats (56,6%) respecte de la impartició de totes les àrees en llengua catalana. També és destacable que, en base a la titularitat del centre, la diferència (12,2%) a favor dels centres concertats i privats respecte de la participació en el programa de trilingüisme, fonamentat normativament en el Decret 52/2006 de 16 de juny sobre mesures per a fomentar la competencia lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics. 8 Decret 52/2006 de 16 de juny sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics, derogat amb el Decret 67/2008 de 6 de juny BOIB núm. 83 del