INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016

Transcripción

1 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016 Dades del curs

2 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. Informe elaborat per l equip de l IAQSE Edita: Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: maig de 2018 ISSN: X 2

3 ÍNDEX Índex... 3 INTRODUCCIÓ... 5 GLOSSARI DE SIGLES... 6 FONTS... 7 E1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys (vida escolar) E2. Taxes netes d escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E2.1. Taxes netes d escolarització en l educació infantil E2.2. Taxes netes d escolarització en les edats teòriques de l educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i FPB) E2.3. Taxes netes d escolarització en l educació superior E3. Alumnat estranger E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnes per grup E4.2. Alumnes per professor F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB F1.2. Despesa pública total en educació F1.3. Despesa pública destinada a concerts F2. Despesa en educació per alumne R4. Idoneïtat en l edat de l alumnat R4.1. Idoneïtat en l edat de l alumnat d educació obligatòria R4.2. Alumnat repetidor R5. Abandonament escolar prematur R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l educació secundària obligatòria93 R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors R6.4. Percentatge de població entre 25 i 29 anys i entre 30 i 34 anys amb titulació superior110 3

4 Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores, d acord amb la Declaració sobre el gènere gramatical emesa pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears el dia 16 d abril de

5 INTRODUCCIÓ El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears elaborat per l Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que incorpora dades actualitzades fins al curs En aquest document, de publicació anual, es presenta la informació estadística més remarcable de l educació a les Illes Balears a través d un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius. Per tal de facilitar la comparació, per a cada indicador les dades es desagreguen per titularitat de centre, nivells educatius, sexe de l alumnat, illes, etc. També, amb la intenció de facilitar l estudi comparat dels diferents indicadors amb els d altres comunitats autònomes de l Estat espanyol s han elaborat taules i gràfics que incorporen les dades elaborades per l Oficina d Estadística del Ministeri d Educació per al darrer curs disponible. Així mateix, es presenten les sèries temporals que permeten estudiar l evolució de l indicador durant els darrers 10 cursos escolars. Finalment, sembla oportú recordar que l elaboració dels indicadors del sistema educatiu de les illes Balears té per principal objectiu facilitar el coneixement de la situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i alhora proporcionar elements de reflexió i anàlisi que orientin la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears. 5

6 GLOSSARI DE SIGLES CB: competència bàsica CEE: centre d educació especial CEIP: centre d educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d Educació (UNESCO) CINE0: educació infantil CINE1: educació primària CINE2: educació secundària inferior o 1a etapa d educació secundària (ESO) CINE3: educació secundària superior o segona etapa d educació secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys) CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d accés a cicles de grau superior) CINE5: educació terciària o educació superior (5A, ed. universitària i 5B, CFGS) CINE6: doctorat CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea FP: formació professional FPB: formació professional bàsica IBESTAT: Institut d Estadística de les Illes Balears IES: Institut d educació secundària INE: Institut Nacional d Estadística INEE: Institut Nacional d Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d Educació, Cultura i Esport OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l Avaluació Internacional d Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l ítem UE: Unió Europea 6

7 FONTS Ensenyaments no universitaris Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears. Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición Curso Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Ensenyaments universitaris Estadísticas universitarias Despesa pública en educació Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación. Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2018 Oficina de Estadística del Ministerio de Educación Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística. Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística. Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística. 7

8 Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears Conselleria d Hisenda i Administracions Públiques > Direcció General de Pressuposts i Finançament > ESTADÍSTIQUES > EVOLUCIÓ DE LA LIQUIDACIÓ IBESTAT. Institut d Estadística de les Illes Balears. Indicadors del sistema educatiu Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears ISEIB Curs Govern de les Illes Balears. Conselleria d Educació, Cultura i Universitats. IAQSE. Sistema estatal de indicadores de la educación. Curso Edición Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. 8

9 INDICADORS D ESCOLARITZACIÓ 9

10 E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE Definició: percentatge de població de 0-5 anys i de 16 a 24 anys escolaritzada. Desagregacions: edat. Comparació Illes Balears-conjunt de l Estat Informació complementària: taxa neta d escolarització per edat. Especificacions tècniques: La taxa neta d escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l alumnat que té l edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de La informació sobre aquest indicador s ha de completar amb la proporcionada en els indicadors E.2.1, E.2.2 i E.2.3. en els quals es recullen les taxes d escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris (CINE 0, 3, 4 i 5) Anàlisi En l anàlisi de les taxes d escolarització, únicament s han considerat les etapes d educació no obligatòries (l escolarització obligatòria comprèn entre els 6 i els 15 anys). En l educació Infantil, la població sense escolaritzar és molt superior en el primer cicle (0-2 anys). Al 2n cicle només un petit percentatge de nins entre 3 i 5 anys encara no estan escolaritzats (representen entre un 6 i un 7% de la població d aquestes edats). En l educació postobligatòria, des dels 16 anys fins al 24 anys augmenta gradualment la població desescolaritzada. Les taxes d escolarització als 16 i 17 anys, edats teòriques de l educació secundària (batxillerat; CFGM,PQPI i FPB), són 86,8% i 80,9% respectivament. En les edats corresponents a l educació superior, les taxes netes d escolarització decreixen de forma remarcable a mesura que augmenta l edat (del 56,2% als 18 anys fins al 16,6% als 24 anys). En tots els casos, les taxes d escolarització a les Illes Balears són significativament inferiors a les del conjunt de l Estat. 10

11 Gràfic E Taxes netes d escolarització per edat en les edats de l escolarització no obligatòria. Illes Balears-Estat. Curs ,2 96,4 98,1 93,7 93,0 94,4 86,8 95,8 80,9 89,6 80,3 72,9 ILLES BALEARS ESTAT ,3 36,7 24,5 57,2 educació obligatòria 56,2 42,5 35,5 66,5 61,0 30,6 49,6 25,4 19,8 40,9 16,6 31,0 1 10,1 6,2 > 1 any 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6-15 anys 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys 11

12 E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE Definició: percentatge d alumnes escolaritzats a l ensenyament públic, a l ensenyament privat concertat i a l ensenyament privat no concertat. Desagregacions: Comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general no universitaris (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI i EE) i educació universitària. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Anàlisi En el curs , en totes les etapes educatives, el major percentatge dels alumnes de les Illes Balears estan escolaritzats en centres públics: el 63,8% dels alumnes a l educació infantil, el 62,8% a l educació primària, el 60,9% a l ESO, el 70,1% al batxillerat, el 82,1% als CFGM, el 83, als CFGS i el 10 a l educació universitària. En l ensenyament privat concertat, els majors percentatges d escolarització es troben a l ESO (34,9%), a l educació primària, (33,), a l educació infantil (27,9%) i als centres específics d educació especial (64,3%). Al voltant del 11,4% dels d alumnes assisteixen a centres privats no concertats a CFGS, un 8,3% a educació infantil i en la resta d etapes oscil len entre un 4,2 a l ESO i un 5% a batxillerat. Aquests centres no ofereixen estudis de FPB. Gràfic E Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs ,3 4,2 4,2 5,0 4,7 11,4 13,2 17,2 5,6 24,8 27,9 33,0 34,9 64,3 82,1 83,0 82,8 70,1 63,8 62,8 60,9 35,7 100,0 EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* FPB Ed. universitària privats no concertats privats concertats públics * No es comptabilitza l educació a distància en aquests estudis. A l educació universitària el 10 dels alumnes estudiaren en universitats públiques o adscrites. 12

13 Si es compara el percentatge d alumnat escolaritzat en centres públics que imparteixen ensenyaments de règim general a les Illes Balears amb el d altres comunitats autònomes, es comprova que el de la nostra comunitat (64,7%) és un dels més baixos del conjunt de l Estat (67,8%), percentatge proper al de Navarra (64,5%), al de Catalunya (65,8%), al de la Comunitat Valenciana (66,5%), La Rioja (66,4%) o Aragó (68,4%) encara que superior al del País Basc (50,9%) o la Comunitat de Madrid (54,8%). Taula E Percentatge d alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs TOTAL RÈGIM GENERAL no universitari EI EP ESO Batx * CFGM * CFGS * FPB Ed. especial Educació universitària grau màsters ESTAT 67,8 63,6 67,7 65,6 74,6 74,6 76,1 76,6 58,0 88,5 76,9 Andalusia 74,8 67,4 77,0 75,1 83,1 70,3 74,8 78,7 64,8 99,2 98,4 Aragó 68,4 64,7 68,8 65,7 75,5 72,8 72,9 70,9 57,4 92,9 94,0 Astúries 71,7 71,8 69,7 66,0 78,1 76,1 82,8 70,8 70, Illes Balears 64,7 63,8 62,8 60,9 70,1 82,1 83,0 82,8 35, Canàries 76,5 68,1 74,0 75,5 85,9 92,6 90,8 97,3 74,3 98,9 92,8 Cantàbria 70,4 71,8 67,8 66,3 84,6 68,6 71,6 59,0 39,5 93,1 90,1 Castella i Lleó 68,2 66,2 66,5 64,0 78,9 72,1 76,9 67,0 66, Castilla -La Manxa 81,4 76,6 80,9 79,9 90,5 87,5 92,4 88,4 64,7 85,8 63,1 Catalunya 65,8 65,9 66,5 62,0 66,0 75,8 68,5-42,4 87,5 84,2 C. Valenciana 66,5 60,5 66,9 63,6 72,0 73,6 81,2 88,2 79,3 85,9 83,5 Extremadura 80,3 80,5 77,9 76,5 87,7 88,3 90,1 98,9 49, Galícia 72,8 66,2 70,2 70,4 85,5 82,8 85,2 83,8 40, C. de Madrid 54,8 51,7 53,7 52,1 60,9 66,2 72,0 64,3 53,9 79,8 61,7 R. de Múrcia 71,0 65,9 69,5 69,2 87,8 71,9 80,0 87,0 70,2 77,6 46,4 Navarra 64,5 66,7 63,1 60,0 64,8 77,2 76,1 66,7 60,4 47,1 28,0 País Basc 50,9 52,4 51,4 46,3 49,6 61,9 54,5 29,5 48,0 77,5 59,9 La Rioja 66,4 62,0 66,1 60,6 79,9 71,0 86,4 57,9 67, Ceuta 79,8 75,7 76,4 74,1 94, ,7 100 Melilla 83,8 74,3 79,3 89,2 96, * No es comptabilitza l alumnat de l educació a distància ni el d universitats no presencials En el període analitzat observam que des de a , la distribució de l alumnat en els centres públics vegeu taula E1.2.2 ha anat incrementant-se lleugerament cada any, passant del 63,7% el curs al 65,5% l any En els cursos i , s ha produït un lleu descens en l alumnat matriculat en els centres públics respecte al tram anterior. 13

14 Taula E Evolució del percentatge de l alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Cursos a * Règim general no universitari Total 63,7 64,1 64,5 64,9 65,0 65,4 65,2 65,5 64,3 64,7 EI 60,3 60,9 62,2 64,4 64,6 65,3 65,1 65,0 62,8 63,8 EP 62,8 63,2 63,3 62,6 62,3 62,7 62,5 62,5 62,2 62,8 ESO 60,4 60,8 61,1 61,0 60,9 61,4 60,9 61,4 60,8 60,9 Batx* 73,5 72,5 71,7 71,1 72,3 72,1 71,6 74,8 70,5 70,1 GFGM* 84,6 83,8 83,8 84,4 82,7 82,3 83,3 85,3 83,7 82,1 CFGS* 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6 87,3 84,9 83,0 GS/PQPI 86,5 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7 78,8 71,9 29,8 FPB ,1 82,8 Ed. especial 24,1 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5 31,2 33,3 35,7 * No es comptabilitza l alumnat de l educació a distància 14

15 E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR ALS 6 ANYS (VIDA ESCOLAR). Definició: nombre mitjà d anys de permanència previsible en el sistema educatiu d un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris (vida escolar). Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris. Evolució de l indicador: del curs al Comparació Illes Balears-conjunt de l Estat. Especificacions tècniques: L esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d escolarització de l alumnat d entre 6 i 24 anys d edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius, ensenyaments professionals de música i dansa i ensenyaments artístics de grau superior, idiomes nivell avançat,). S inclouen a més els estudis de formació ocupacional i d adults (inicials i secundaris) Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de Anàlisi A la nostra comunitat autònoma, el curs , el nombre mitjà d anys que s estima que un nin de sis anys romandrà al sistema educatiu és de 14,8 anys, dels quals 13,5 anys realitza estudis no universitaris i 1,3 estudis universitaris Gràfic E Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs ,8 13, ,3 0 Total En l'educació no universitària En l'educació universitària L esperança de vida escolar ha augmentant de 13,8 anys el curs a 14,8 anys el curs , la qual cosa suposa un increment d un any. 15

16 Illes Balears Estat Melilla Castella-La Manxa Ceuta Extremadura Canàries Andalusia Navarra R. de Múrcia Cantàbria Aragó Catalunya Astúries C. Valenciana Galícia País Basc Castella i Leó C. de Madrid La Rioja Gràfic E Evolució de l esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Cursos a ,8 14,1 14,7 14,9 14,9 15,0 15,0 14,8 1,0 1,1 1,3 1,3 1,4 1,3 1,3 1, ,8 13,0 13,4 13,5 13,5 13,6 13,7 13, Ed. universitària Ed. no universitària Total Tot i així, l esperança de vida escolar de l alumnat de 6 anys de les Illes Balears en el curs era previsiblement la menor de totes les de les comunitats autònomes de l Estat, tal i com és desprèn del gràfic E El nombre mitjà d anys de permanència que l alumnat de les Illes Balears romandrà en el sistema educatiu, inclosos els estudis universitaris, era 2,7 anys inferior al previsible pels alumnes del conjunt de l Estat. Gràfic E Esperança de vida escolar als 6 anys, per comunitats autònomes. Curs , ,8 1,3 17,5 3,1 15,9 16,0 16,4 16,5 16,6 16,9 17,1 17,2 17,4 17,5 17,6 17,6 17,6 17,8 1,5 1,5 1,6 2,0 1,9 2,7 3,0 3,1 2,6 3,0 3,4 3,0 3,2 2,9 18,5 18,6 19,0 3,4 3,8 4,8 6, ,5 14,4 14,5 14,5 14,8 14,5 14,7 14,2 14,1 14,1 14,8 14,5 14,2 14,6 14,5 14,9 15,1 14,8 14,2 14,7 0 Ed. universitària Ed. no universitària Total 16

17 E2. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS NIVELLS NO OBLIGATORIS E2.1. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN L EDUCACIÓ INFANTIL Definició: evolució de les taxes netes d escolarització dels 0 als 5 anys d edat i del nombre mitjà d anys d escolarització en l educació infantil. Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: Taxa neta d escolarització en el 1r cicle i en el 2n cicle d educació infantil: relació percentual entre l alumnat de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament. El nombre mitjà d anys d escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d escolarització de l alumnat de 0 a 5 anys. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les dades de població considerades per al càlcul d aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de Anàlisi Menys d un 2 de la població de 0-2 anys de les Illes Balears està escolaritzada al primer cicle de l educació infantil 1 En el segon cicle aquests percentatges oscil len entre el 93,2% i el 93,3%. Gràfic E Taxes netes d escolarització d educació infantil. Illes Balears. Curs ,7 92,8 94, ,3 24,5 6,2 0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 1 Hem d advertir però que molts centres d educació infantil privats no proporcionen les dades d escolarització a la conselleria d educació i universitat i, per tant, un percentatge important d alumnes no es comptabilitza, tot i estar escolaritzat. 17

18 Com s aprecia al gràfic E2.1.2, en el període comprès entre els cursos a , la taxa d escolarització ha experimentat un creixement considerable fins els curs , moment a partir del qual ha començat a davallar. En el segon cicle d educació infantil, l escolarització s acosta al 95% amb lleugeres variacions que sovint responen a desajustaments entre la població real i les estimacions que s utilitzen per al càlcul de les taxes. Gràfic E Evolució de les taxes netes d escolarització d educació infantil. Illes Balears. (cursos a ) anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys El nombre mitjà d anys d escolarització d un nin o nina a l educació infantil ha anat en augment en els darrers sis anys. Els infants que iniciaren l escolarització el curs estaran escolaritzats una mitjana de 3,3 anys en l etapa d educació infantil (Taula E2.1.3) mentre que en el conjunt de l Estat hi estaran 3,9. Taula E Evolució del nombre mitjà d anys en educació infantil. Illes Balears. (cursos a ) Illes Balears 3,2 3,2 3,2 3,2 3,4 3,4 3,4 3,5 3,5 3,4 (p) Estat 3,5 3,5 3,7 3,7 3,7 3,8 3,8 3,9 3,9 3,9 18

19 Les taxes netes d escolarització en educació infantil a les Illes Balears, com es veu en el gràfic E2.1.4, són inferiors a les del conjunt de l Estat en totes les edats, especialment en el tram de 0 a 2 anys 2. Gràfic E Taxes netes d escolarització en educació infantil 0-5 anys. Illes Balears-Estat. Curs ,7 96,2 92,8 96,4 98,1 94, ,8 2 16,4 0-2 anys 3 anys 4 anys 5 anys Illes Balears Estat 2 Hem d advertir però que molts centres d educació infantil privats a les Illes Balears no proporcionen les dades d escolarització dels alumnes del primer cicle d educació infantil a la conselleria d educació i universitat i, per tant, un percentatge important d alumnes no es comptabilitza, tot i estar escolaritzat. 19

20 E2.2. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (BATXILLERAT; CFGM I FPB) Definició: taxes netes d escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els ensenyaments corresponents. Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al curs Comparació entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: La taxa neta d escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa edat. Tot i que les edats considerades és corresponen amb les edats en què teòricament es realitzen ensenyaments secundaris postobligatoris (batxillerat; CFGM i FPB) i superiors (CFGS i universitaris), en aquest indicador també s inclouen les taxes netes d escolarització d alumnes d aquestes edats que encara cursen ESO o educació d adults. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades per al càlcul d aquest indicador s han obtingut a partir del cens de població de Anàlisi El curs , el 86,8% de la població de 16 anys, el 80,9% de la població de 17 anys i el 56,2% de la de 18 anys de les Illes Balears es trobava escolaritzada. Gràfic E Taxes netes d escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears. Curs ,8 80,9 6 56, anys 17 anys 18 anys En el gràfic E2.2.2, que apareix a continuació es presenta l evolució de les taxes netes d escolarització de la població de 16, 17 i 18 anys. 20

21 La població escolaritzada va disminuint, a mesura que augmenta l edat, si bé en els darrers cursos, especialment als 17 anys, s observa una tendència creixent de les matriculacions en els diferents estudis. Als 18 anys, les taxes es mantenen relativament estables al llarg dels sis darrers cursos. Gràfic E Evolució de les taxes netes d escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears. Cursos a ,1 85,1 85,1 87,2 89,5 87,5 86,6 85,5 86,4 86, ,5 70,2 70,2 73,3 81,2 80,3 78,6 79,2 80,3 80,9 4 47,7 45,9 48,4 50,9 56,7 56,5 55,1 55,7 56,7 56, anys 17 anys 18 anys El curs , del 86,8% de la població escolaritzada als 16 anys, d aquesta un 30,5% realitzava estudis obligatoris i el 55,1%, estudis postobligatoris. En els darrers cursos augmenten els joves d aquesta edat que estudien estudis postobligatoris i disminueixen els que encara resten als estudis d ESO. Gràfic E Evolució de les taxes netes d escolarització als 16 anys. Illes Balears. Cursos a ,0 84,2 85,1 87,2 2,4 1,5 1,4 0,6 89,5 0,5 87,5 86,6 85,5 86,4 86,8 0,4 0,4 0,8 0,8 0,8 6 48,1 47,7 48,8 51,8 53,8 52,8 52,5 51,8 53,7 55, ,5 35,0 34,9 34,9 35,1 34,2 33,7 32,9 31,7 30, Adults ES postobligatòria ESO Total 21

22 Del 80,9% de la població escolaritzada als 17 anys, el curs , un 65% cursava estudis postobligatoris, un 4% educació d adults i un 10,7% encara es trobava cursant l ESO. 10 Gràfic E Evolució de les taxes netes d escolarització als 17 anys. Illes Balears. Cursos a ,2 80,1 78,6 79,3 80,3 80,9 8 70,0 68,8 70,3 73,3 3,3 3,7 3,4 4,1 4,4 4,0 5,4 4,6 4,4 1, ,9 54,0 53,7 59,5 65,4 63,2 62,7 62,4 63,8 65,0 2 10,7 10,2 12,2 12,0 12,4 13,3 12,5 12,8 11,5 10, Adults ES postobligatòria ESO Total El curs , dins el sistema educatiu universitari i no universitari, un percentatge residual d alumnes de 18 anys encara resta a l escolarització obligatòria (1,1%) i prop de la tercera part (31,4%) cursa estudis secundaris postobligatoris, el 8,9% realitza estudis propis de l oferta per a persones adultes i el 13,1% estudis universitaris. Només l 1,7 realitzen estudis superiors no universitaris. Gràfic E Evolució de les taxes netes d escolarització als 18 anys. Illes Balears. Cursos a ,8 45,4 9,5 9,5 5,7 5,4 1 1,3 50,9 48,3 10,5 9,9 5,2 7,1 2 1,6 57,0 56,5 11,7 11,5 7,8 7,3 1,5 1,2 55,0 55,7 56,7 56,2 11,5 11,9 11,9 11,3 7,5 8,7 9,8 8,9 1,1 1,1 1,4 1, , ,7 35,1 35,3 33,8 32,9 31,2 31,4 1 0,6 0,6 1,2 1 0,9 1,2 1,1 1,1 1 1, Ed. superior universitària i equivalents Ed Adults Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total 22

23 Illes Balears Estat Melilla Ceuta Canàries Navarra R. Múrcia Castella-La Manxa Cantàbria C. Valenciana Extremadura C. Madrid Andalusia Catalunya Astúries Galícia Aragó La Rioja Castella i Lleó País Basc En general, en totes aquestes edats, les taxes d escolarització de l alumnat en l etapa secundària postobligatòria de les Illes Balears es troben per davall de la mitjana de l Estat. En l educació d adults les taxes de les Illes Balears superen les del conjunt de l Estat. Gràfic E Taxes netes d escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs ,3 0,8 95,4 0,3 89,9 91,3 93,0 93,2 93,3 93,5 93,7 94,8 94,9 95,0 95,9 96,3 96,8 97,0 97,6 97,6 98,8 99,2 0,1 0,1 0,0 0,0 0,2 0,3 0,0 0,0 0,7 0,0 0,6 0,4 0,0 0,4 0,0 0,5 0,1 0,1 6 55,1 65,2 60,9 56,0 58,4 67,8 59,7 59,6 64,2 63,4 64,7 65,3 61,8 73,1 68,8 67,6 60,3 69,8 66,7 76, ,5 30,0 28,9 35,2 34,5 25,3 33,4 33,6 29,5 31,4 29,5 29,7 33,5 22,9 28,1 29,0 37,3 27,3 32,1 22,2 0 Adults ES postobligatòria ESO Total Taula E Taxes netes d escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs ESO Ed. secundària postobligatòria Adults Total Estat 30,0 65,2 0,3 95,4 Illes Balears 30,5 55,1 0,8 86,3 Melilla 28,9 60,9 0,1 89,9 Ceuta 35,2 56,0 0,1 91,3 Canàries 34,5 58,4 0,0 93,0 Navarra 25,3 67,8 0,0 93,2 R. Múrcia 33,4 59,7 0,2 93,3 Castella -La Manxa 33,6 59,6 0,3 93,5 Cantàbria 29,5 64,2 0,0 93,7 C. Valenciana 31,4 63,4 0,0 94,8 Extremadura 29,5 64,7 0,7 94,9 C. Madrid 29,7 65,3 0,0 95,0 Andalusia 33,5 61,8 0,6 95,9 Catalunya 22,9 73,1 0,4 96,3 Astúries 28,1 68,8 0,0 96,8 Galícia 29,0 67,6 0,4 97,0 Aragó 37,3 60,3 0,0 97,6 La Rioja 27,3 69,8 0,5 97,6 Castella i Lleó 32,1 66,7 0,1 98,8 País Basc 22,2 76,9 0,1 99,2 23

24 Illes Balears Estat Melilla Ceuta Canàries Castella-La Manxa Andalusia R. Múrcia C. Valenciana Catalunya Extremadura Aragó Astúries C. Madrid Cantabria La Rioja Galícia Castella i Lleó Navarra País Basc Gràfic E Taxes netes d escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs ,7 4,0 89,4 1,1 82,0 0,3 85,2 85,7 87,1 87,3 87,8 88,0 88,4 89,7 91,0 91,6 92,5 93,1 93,3 93,5 93,9 94,2 5,9 0,2 1,0 1,4 0,5 1,0 1,4 2,5 0,6 0,3 0,3 0,5 0,8 1,5 0,3 0,1 97,9 0, ,0 77,0 69,7 64,5 72,5 71,4 72,6 70,7 76,6 81,8 76,0 78,1 78,4 78,5 81,8 84,8 79,0 79,2 84,9 90,8 2 10,7 11,4 12,0 14,6 13,0 14,7 13,2 16,6 10,2 5,2 11,3 12,2 12,8 13,6 10,8 7,7 13,0 14,3 9,1 6,7 Adults Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total Taula E Taxes netes d escolarització als 17anys per comunitats autònomes. Curs ESO Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Adults Total Estat 11,4 77,0 0,0 1,1 89,4 Illes Balears 10,7 65,0 0,0 4,0 79,7 Melilla 12,0 69,7 0,1 0,3 82,0 Ceuta 14,6 64,5 0,1 5,9 85,2 Canàries 13,0 72,5 0,0 0,2 85,7 Castella -La Manxa 14,7 71,4 0,0 1,0 87,1 Andalusia 13,2 72,6 0,0 1,4 87,3 R. Múrcia 16,6 70,7 0,0 0,5 87,8 C. Valenciana 10,2 76,6 0,1 1,0 88,0 Catalunya 5,2 81,8 0,0 1,4 88,4 Extremadura 11,3 76,0 0,0 2,5 89,7 Aragó 12,2 78,1 0,1 0,6 91,0 Astúries 12,8 78,4 0,0 0,3 91,6 C. Madrid 13,6 78,5 0,1 0,3 92,5 Cantàbria 10,8 81,8 0,0 0,5 93,1 La Rioja 7,7 84,8 0,0 0,8 93,3 Galícia 13,0 79,0 0,0 1,5 93,5 Castella i Lleó 14,3 79,2 0,1 0,3 93,9 Navarra 9,1 84,9 0,0 0,1 94,2 País Basc 6,7 90,8 0,0 0,5 97,9 Com s aprecia en el gràfic i la taula següents, la població escolaritzada als 18 anys en estudis superiors, tant no universitaris com universitaris, és remarcablement inferior a la de la resta de comunitats autònomes. En canvi, en l educació 24

25 Illes Balears Estat Ceuta Castella-la Manxa Melilla La Rioja Extremadura Canàries Andalusia R. de Múrcia Cantàbria C. Valenciana Catalunya Astúries Galícia Navarra Aragó País Basc Castella i Lleó C. de Madrid d adults, el percentatge de població de la nostra comunitat supera la mitjana de l Estat, possiblement pel retorn de molts de joves que abandonaren prest els estudis sense graduar-se en l educació secundària. Gràfic E Taxes netes d escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs ,2 11,3 8,9 1,7 31,4 80,3 32,2 61,2 10,6 64,1 14,1 4,3 11,1 8,1 5,0 3,6 3,3 66,8 68,4 69,2 11,1 12,1 3,9 1,7 4,8 18,4 18,7 9,8 2,9 72,3 21,7 4,3 5,3 74,9 74,9 28,0 30,0 4,1 3,2 4,1 3,4 37,2 34,5 36,8 39,9 40,2 36,3 39,5 36,9 36,7 77,3 78,9 79,0 80,7 81,0 81,5 28,1 30,2 34,1 2,6 4,1 4,2 4,1 41,0 39,1 2,5 3,2 7,5 6,4 33,1 32,9 36,8 29,5 36,7 4,8 5,6 39,3 2,2 5,2 36,0 87,6 35,5 2,9 4,1 42,7 90,6 91,9 42,9 38,4 3,6 9,3 34,0 3,0 4,0 45,0 99,8 50,6 5,3 4,8 38,1 1,1 1,3 1,4 1,3 1,2 1,0 1,2 0,9 1,7 1,3 1,3 1,2 1,1 1,0 1,5 0,8 2,1 0,9 1,3 1,0 altres (2) Ed. universitària i equivalents (1) Ed. d'adults Ed. superior no universitària ES postòbligatoria ESO Total Taula E Taxes netes d escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs ESO Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. d adults Altres Ed. Universitària i equivalents 25 Total Estat 1,3 37,2 5,0 4,3 0,3 32,2 80,3 Illes Balears 1,1 31,4 1,7 8,9 1,8 11,3 56,2 Ceuta 1,4 34,5 3,6 11,1 0,0 10,6 61,2 Castella -la Manxa 1,3 36,8 3,3 8,1 0,4 14,1 64,1 Melilla 1,2 39,9 1,7 12,1 0,7 11,1 66,8 La Rioja 1,0 40,2 4,8 3,9 0,1 18,4 68,4 Extremadura 1,2 36,3 2,9 9,8 0,3 18,7 69,2 Canàries 0,9 39,5 5,3 4,3 0,6 21,7 72,3 Andalusia 1,7 36,9 4,1 4,1 0,0 28,0 74,9 R. de Múrcia 1,3 36,7 3,4 3,2 0,3 30,0 74,9 Cantàbria 1,3 41,0 4,1 2,6 0,2 28,1 77,3 C. Valenciana 1,2 39,1 4,1 4,2 0,0 30,2 78,9 Catalunya 1,1 33,1 7,5 2,5 0,7 34,1 79,0 Astúries 1,0 32,9 6,4 3,2 0,3 36,8 80,7 Galícia 1,5 39,3 5,6 4,8 0,2 29,5 81,0 Navarra 0,8 36,0 5,2 2,2 0,5 36,7 81,5 Aragó 2,1 42,7 4,1 2,9 0,2 35,5 87,6 País Basc 0,9 34,0 9,3 3,6 0,0 42,9 90,6 Castella i Lleó 1,3 45,0 4,0 3,0 0,2 38,4 91,9 C. de Madrid 1,0 38,1 4,8 5,3 0,1 50,6 99,8

26 E2.3. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN L EDUCACIÓ SUPERIOR Definició: evolució de les taxes netes d escolarització en les edats teòriques de l educació superior universitària (dels 18 als 24 anys). Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Especificacions tècniques: Anàlisi La taxa neta d escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l alumnat que té l edat que es correspon amb l ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades s han obtingut a partir del cens de població de En el curs a mesura que augmenta l edat (dels 18 als 24 anys), disminueix la taxa d escolarització global. Aquest decreixement en les taxes es dona en els estudis postobligatoris de batxillerat, en el cicles formatius de grau mitjà i en l educació d adults. En canvi, en estudis superiors, les majors taxes d escolarització es donen entre els 19 i els 21 anys, la qual cosa indica que un important percentatge de joves s incorpora a aquests estudis un any després del que els correspondria (18 anys). A partir dels 21 anys les taxes d escolarització van disminuint en tots els estudis. També en aquestes edats, les taxes netes d escolarització es troben per davall la mitjana nacional. Gràfic E Taxes netes d escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs ,2 5 8,9 42, ,3 35,5 5,2 1,7 30,6 3,0 13,9 25,4 2,6 14,9 1,7 19,8 4,6 14,7 16,6 31,4 13,0 1,8 1,5 5,8 9,9 5,5 8,5 16,4 4,6 9,5 3,2 1,1 6,3 2,5 0,2 4,6 3,4 2, Ed. Adults Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total 26

27 Taula E Taxes netes d escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs Edat ESO ES postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalents Ed. Adults Total 18 1,1 31,4 1,7 11,3 8,9 56,2 19 0,2 16,4 4,6 13,9 5,2 42,5 20 0,2 9,5 5,8 14,9 3,0 35,5 21 6,3 5,5 14,7 2,6 30,6 22 4,6 4,6 13,0 1,7 25,4 23 3,4 3,2 9,9 1,8 19,8 24 2,8 2,5 8,5 1,5 16,6 En el gràfic E2.3.2 on es presenta la comparativa entre el curs i el curs es comprova que, en aquest període, a partir dels 21 anys s han experimentat les majors variacions en les taxes corresponents als estudis superiors (universitaris i no universitaris), amb una tendència ascendent en els diferents estudis durant aquest període. Gràfic E Evolució de les taxes netes d escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Cursos i ,5 56,2 7,3 8,9 44,0 42,5 11,3 11,3 6,2 1,2 5,2 36,3 35,5 Ed. adults Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total 1,7 5,5 3,0 30,1 13,8 28,9 13,9 25,4 4,9 2,6 23,0 14,7 14,9 3,9 1,7 3,5 18,5 19,8 35,3 4,6 14,7 16,6 31,4 13,0 2,6 1,8 14,1 13,0 5,4 5,8 11,3 1,5 19,5 9,7 9,9 2,0 16,4 4,7 5,5 8,5 10,3 3,7 4,6 7,6 9,5 2,6 3,2 1,2 6,1 6,3 1,1 0,2 4,3 4,6 1,7 2,5 3,2 3,4 2,4 2,8 0,0 0, anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys 27

28 E3. ALUMNAT ESTRANGER Definició: percentatge d alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en ensenyaments no universitaris. Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de procedència. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs són definitives. Anàlisi El curs , un 13,7% de l alumnat de les Illes Balears que cursava ensenyaments no universitaris era estranger. En el període d escolarització obligatòria, l alumnat estranger representa un 14,7% de l alumnat d educació primària i un 14,3% del d educació secundària obligatòria. Aquestes xifres disminueixen als ensenyaments postobligatoris, excepció feta dels cicles de formació professional bàsica en els quals la presència d alumnat estranger representa més del 4 del total. Gràfic E3.1. Percentatge d alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears. Curs % 4 35% 3 25% 2 15% 1 5% 13,7 13,2 14,7 14,3 10,7 Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes formaius 41,9 10,8 8,0 9,9 La major concentració de l alumnat estranger es troba als centres públics en totes les etapes educatives, que acullen prop del doble del percentatge d alumnat estranger que estudia en centres privats. En el gràfic següent apareixen els percentatges d alumnat estranger a centres públics i a centres privats per a cada una de les etapes educatives. 28

29 Gràfic E Percentatge d alumnat estranger en cada etapa educativa, desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs % 44,0 4 35% 3 públics privats 31,3 25% 2 15% 1 5% 16,1 16,0 17,4 17,2 9,5 8,6 10,3 9,6 12,3 6,5 Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes formatius 11,5 6,9 8,2 6,9 0,0 13,9 4 Així mateix, dins els centres privats, a excepció d Educació Infantil i dels estudis de FP, són els centres privats no concertats els que escolaritzen la major part de l alumnat estranger de les Illes Balears, tot i que hem de precisar que aquest alumnat és de procedència majoritària del Nord d Europa i d extracció socioeconòmica alta. Gràfic E Percentatge d alumnat estranger en centres privats. Illes Balears. Curs % 3 privats concertats privats no concertats 31,3 25% 2 17,2 15% 1 5% 10,1 11,3 9,9 10,8 8,0 8,1 7,9 8,7 7,8 4,8 5,1 4,0 4,8 0,0 Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS En analitzar l evolució del percentatge d alumnes estrangers en el sistema educatiu no universitari (gràfic E.3.3), s observa que des del curs es va experimentar un increment anual d aquests alumnes fins el curs , any en el qual el percentatge va començar a decréixer fins el curs Gràfic E3.3. Evolució del percentatge d alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Cursos a % 13,5 14,4 15,5 16,2 15,6 14,7 14,6 14,4 14,1 13,7 1 5%

30 Illes Balears Estat Galícia Extremadura Astúries Ceuta Andalusia Cantàbria Canàries Castella i Lleó País Basc Castella-la Manxa Navarra C. Valenciana Melilla C. de Madrid R. de Múrcia Aragó Catalunya La Rioja En el gràfic E.3.4 es mostra el percentatge d alumnat segons la seva zona geogràfica de procedència. La major part de l alumnat estranger prové de la Unió Europea (28%), del nord d Àfrica (23%) i d Amèrica del Sud (23%). Gràfic E3.4. Percentatge d alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs Àsia 7% Oceania Amèrica del Sud 22% U.E.(28) 36% Amèrica Central 3% Amèrica del Nord 1% Resta d'africa 5% Nord d'àfrica 23% Resta d'europa 3% Per comunitats autònomes, a les Illes Balears (13,7%) i a la Rioja (13,1%) és on major concentració d alumnat estranger hi ha en el conjunt de centres escolars que imparteixen estudis de règim general, seguides per Catalunya (12,5%), Aragó (12,3%), Múrcia (12%) i la Comunitat de Madrid (11%). Gràfic E3.5. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs % 1 5% 13,7 8,5 2,6 2,9 3,9 4,2 5,1 5,4 6,1 6, , , ,3 12,5 13,1 En totes les comunitats autònomes aquest alumnat està majoritàriament escolaritzat en centres públics. 30

31 Illes Balears Estat Ceuta Melilla Extremadura Galícia Astúries Andalusia Navarra Castella-la Manxa Castella i Lleó Canàries País Basc R. de Múrcia Cantàbria C. Valenciana C. de Madrid Catalunya Aragó La Rioja Illes Balears Estat Galícia Extremadura Astúries Ceuta Cantàbria Andalusia Canàries Castella i Lleó Castella-la Manxa País Basc Navarra C. Valenciana Melilla Aragó R. de Múrcia C. de Madrid Catalunya La Rioja Gràfic E3.6. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat en centres públics en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs % 1 5% 16,1 10,0 2,9 3,3 4,4 5,2 5,4 5,6 7,0 7,2 7,7 9,5 9,6 12,2 12,4 14,4 14,8 14,9 15,3 15,7 Gràfic E3.6. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat en centres concertats i privats en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs % 1 5% 9,5 5,2 0,2 0,9 1,4 1,8 2,6 3,3 3,5 3,7 3,8 4,3 4,5 5,0 5,3 5,5 6,2 7,2 7,5 7,9 31

32 E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR E4.1. ALUMNES PER GRUP Definició: nombre mitjà d alumnes per grup en l ensenyament no universitari (ràtio alumnes-grup). Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes. Anàlisi En el curs , les etapes educatives de l ensenyament no universitari on va haver una major concentració d alumnes per grup varen ser l ESO i batxillerat, amb mitjanes de 24,8 i 26,9 alumnes respectivament. Al 2n cicle d educació infantil i a l educació primària hi trobàvem ràtios entre els 21 i els 23 alumnes/grup, mentre que als cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, el nombre d alumnes per grup s aproximà als 13 alumnes. 35 Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears. Curs ,8 23,0 24,8 26, ,9 4,8 13,0 12,5 10,0 0 EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB Pel que fa a la titularitat, com s observa al gràfic E4.1.2, les diferències més remarcables en el nombre mitjà d alumnes de centres públics i de centres privats es donen als estudis postobligatoris i a l educació primària. Al Batxillerat el nombre d alumnes per grup en els centres públics supera els del privats mentre que a l educació primària, a la formació professional bàsica, als cicles formatius de grau mitjà i, succeeix el contrari. 32

33 35 Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs ,3 21,6 22,2 22,3 27,3 24,5 25,3 25, ,5 6,0 5,0 4,6 14,1 12,7 12,6 12,4 9,5 13,6 0 EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB centres públics centres privats Quant a l evolució de les ràtios d alumnes per grup, s observa que en els darrers cursos escolars s ha experimentat un descens de la mitjana d alumnes per grup en els centres d educació infantil (d una mitjana del 21,5% en el curs s ha passat a una mitjana del 16,6% en el curs ). 30 Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l educació infantil. Illes Balears. Cursos a ,4 21,5 21,1 20,2 19,6 19,3 23,4 23,5 22,3 21,5 20,1 20,2 20,4 20,3 20,4 19,6 19,3 18,9 16,8 16,3 18,2 16,0 16,1 16,4 18,4 17,2 15,5 16,9 16,6 16, centres públics centres privats tots els centres En el període d educació obligatòria, aquest nombre s ha mantingut pràcticament constant amb petites variacions en els darrers anys, amb variacions mitjanes d 1 o 2 alumnes per grup en els diferents cursos escolars. Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l educació primària. Illes Balears. Cursos a ,7 23,1 23,3 23,1 22,5 21,7 21,7 21,9 23,3 23, ,1 26,0 25,9 25,6 24,8 22,3 23,0 22,8 24,7 24, ,5 21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 21,5 22,5 22, centres públics centres privats tots els centres 33

34 Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l ESO. Illes Balears. Cursos a ,0 23,2 23,2 24,3 24,5 24,7 26,2 25,8 25,8 24, ,0 26,3 25,5 22,4 21,6 21,9 26,1 26,0 25,9 23,3 23,6 23,9 25,9 25,9 26,2 26,5 25,7 25,6 24,5 25, centres públics centres privats tots els centres En comparació amb el conjunt de l Estat (gràfic E i taula E4.1.1.), les majors diferències en les ràtios es donen als estudis de formació professional. Tant en els cicles formatius de grau mitjà com en els de grau superior en el conjunt de l Estat hi trobàvem entre set i nou alumnes més per grup que a les Illes Balears. També, a nivell estatal, hi ha més alumnes als grups del primer cicle d educació infantil. En canvi, en els estudis d ESO i batxillerat, a la nostra comunitat, hi ha una mitjana d alumnes molt pròxima a la del conjunt de l Estat. Gràfic E Comparació del nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears Estat. Curs ,8 23,0 21,5 21,9 24,8 25,3 26,9 26,6 Illes Balears 20,7 21,3 Estat ,9 12,4 4,8 5,5 13,0 12,5 10,0 11,4 0 EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB 34

35 Taula E Nombre mitjà d alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE (1) ESO BATX CFGM CFGS Illes Balears 6,9 21,8 23,0 4,8 24,8 26,9 13,0 12,5 10,0 Estat 12,4 21,5 21,9 5,5 25,3 26,6 20,7 21,3 11,4 Andalusia 12,7 21,8 22,2 4,6 26,3 29,1 23,1 23,7 10,6 Aragó 11,2 21,0 19,9 5,8 22,8 24,5 15,5 17,2 7,7 Astúries 12,6 19,3 19,9 4,2 22,7 23,5 16,6 18,3 9,3 Canàries 11,8 20,3 21,8 4,7 25,0 27,9 18,2 20,7 12,0 Cantàbria 14,6 19,5 20,7 6,0 23,9 23,9 16,4 18,8 7,4 Castella i Lleó 12,5 19,5 18,6 5,1 23,2 22,7 17,9 19,8 11,7 Castella -la Manxa 11,8 20,2 20,2 5,2 23,5 23,9 16,3 14,0 11,3 Catalunya 12,5 22,6 22,9 6,7 28,0 27,7 27,2 26,0. C. Valenciana 12,8 21,4 22,6 6,1 26,0 27,1 23,5 23,8 11,8 Extremadura 11,5 18,4 18,3 5,3 20,6 21,4 13,7 15,8 8,3 Galícia 13,3 18,9 19,6 3,6 21,1 24,0 16,3 19,4 11,0 C. de Madrid 12,6 23,4 23,7 6,2 26,8 27,0 19,8 22,4 15,0 R. de Múrcia 12,8 22,1 22,4 7,6 26,2 29,4 19,9 21,2 12,7 Navarra 11,1 20,1 20,1 4,8 24,5 27,9 18,8 19,3 11,2 País Basc 12,5 20,6 21,5 5,7 22,2 26,1 19,2 19,1 12,6 La Rioja 11,6 21,7 21,7 4,8 24,9 27,1 19,2 16,8 11,8 Ceuta 15,2 26,7 27,0 5,6 27,7 28,3 18,0 15,0 15,9 Melilla 16,3 28,8 28,2 6,1 30,1 27,0 21,1 22,9 22,1 1) S inclouen les unitats en centres específics i les unitats d E. Especial en centres ordinaris. FPB 35

36 E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR Definició: nombre mitjà d alumnes per professor en l ensenyament no universitari (ràtio alumnes-professor). Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes i amb el conjunt de l Estat. Anàlisi En el curs la mitjana d alumnes per professor, en equivalent a temps complet, en el conjunt de centres educatius a les Illes Balears va ser d 11,4. Si analitzam aquestes ràtios alumnes-professor per centre segons l etapa o etapes que imparteixen, trobam que les majors es donen en els centres que imparteixen educació primària, ESO, batxillerat i cicles formatius (14,9 alumnes per professor) i en els que imparteixen estudis d educació primària i ESO (13,7). Els centres que imparteixen només educació infantil, i només primària o només ESO, Batxillerat i/o cicles formatius tenen una mitjana inferior (10,1; 12,2 i 8,9 respectivament). Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears. Curs ,4 10,1 12,2 13,7 8,9 14,9 5 3,2 0 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/cf Centres específics ed. especial Les ràtios als centres privats són més altes que als centres públics, a excepció dels centres que només imparteixen educació primària, que tenen ràtios idèntiques, i dels centres específics d educació especial, on per terme mitjà un professor d un centre públic atén un percentatge d alumnes lleugerament superior que un d un centre privat (vegeu gràfic E4.2.2). 36

37 Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. 25 Illes Balears. Curs públics privats ,4 13,7 8,8 12,6 12,2 12,2 13,7 8,8 12,5 14,9 5 3,8 3,1 0 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària 0,0 Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF 0,0 Centres ed. primària, ESO i batxillerats/cf Centres específics ed. especial Per regla general, en el curs i en comparació amb el conjunt de l Estat, menys els centres d educació infantil (gràfic E4.2.3), les ràtios alumne/professor són lleugerament superiors a les de les Illes Balears. Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres i per ensenyament. Comparació Illes Balears Estat. Curs Illes Balears Estat 16, ,4 12,5 10,1 9,3 12,2 13,1 13,7 14,9 8,9 10,7 14,9 5 3,2 4,1 0 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/cf Centres específics ed. especial D altra banda, en el període comprès entre i , observam que a partir de l any es produeix un augment de les ràtio professoralumne, que en els dos darrers cursos està en remissió. 37

38 Illes Balears Estat Galícia Astúries Cantàbria Castella i Lleó Extremadura Navarra Aragó País Basc La Rioja Castella-la Manxa R. de Múrcia C. Valenciana Andalusia Catalunya Canàries Ceuta Melilla C. de Madrid Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per professor, per titularitat. Illes Balears. Cursos a centres públics centres privats tots els centres 15 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 11,3 11,8 11,8 11,7 11, ,6 13,4 13,1 12,9 12,6 14,2 14,3 13,9 13,9 13,7 5 10,0 9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 10,9 10,7 10, Per comunitats autònomes, les ràtios oscil len entre 10,5 alumnes per professor a Galícia i 14 a la comunitat de Madrid. La mitjana estatal se situa en 12,5 alumnes per professor, un alumne menys que a Balears (11,4) per terme mitjà. 20 Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per professor en ensenyaments no universitaris, per comunitats autònomes. Curs ,4 12,5 10,5 10,7 10,7 10,8 11,1 11,4 11,9 12,1 12,2 12,2 12,5 12,5 12,8 13,1 13,2 13,5 13,

39 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ 39

40 F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears destinat a educació. Evolució de l indicador: de l any 2007 al Comparació entre comunitats autònomes Anàlisi Entre 2007 i 2009 la despesa total en educació amb relació al PIB a la nostra comunitat va passar del 2,9% al 3,5% i a partir d aquest any ha anat disminuint fins al 3% en l any Gràfic F Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. Cursos 2007 a % 3% 2,9 3,1 3,5 3,4 3,3 3,0 3,0 2,9 3,0 3,0 2% 1% Aquest indicador posa de manifest el valor que s assigna a l educació en relació a la despesa total. Per interpretar aquesta relació percentual en les diferents comunitats autònomes s ha de tenir present que algunes de les més riques poden estar fent una despesa per alumne superior a la d altres amb menor PIB per càpita que assignen major percentatge del seu PIB a educació. S ha de considerar en conseqüència un valor relatiu. Confirma aquesta afirmació el fet que comunitats com Madrid, Catalunya, Illes Balears o Navarra amb elevat PIB per càpita són les que menys percentatge del PIB destinen a educació mentre que Extremadura i Andalusia amb PIB per càpita més baix són les que major percentatge hi assignen. 40

41 Total ESTAT MEC + Adm. Ed. C.A. Illes Balears C. de Madrid Catalunya Navarra Aragó La Rioja Astúries Canàries Castella i Lleó País Basc Galícia Castella-la Manxa C. Valenciana Cantàbria R. de Múrcia Ceuta Andalusia Melilla Extremadura Gràfic F Percentatge de despesa de les conselleries d Educació respecte del PIB (Base 2010) de la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any % 5,7 4% 4,3 3,7 Mitjana CA: 3,6 3,0 2,3 2,9 3,2 3,3 3,5 3,7 3,8 3,8 3,8 4,0 4,1 4,1 4,6 4,6 5,0 5,1 5,2 2% * Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l Estat (MECD, conjunt de comunitats autònomes i Total) 41

42 F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació. Evolució de l indicador: de l any 2007 al Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques Aquests percentatges s han recalculat amb les dades referides al pressuposts consolidats despesa liquidada per a cada any proporcionades per la Direcció General de Pressuposts i Finançament de la Conselleria d Hisenda i Administracions Públiques. Les dades corresponents al curs 2016 són provisionals. Anàlisi El percentatge de despesa pública que es destina a educació indica el valor que els governs donen a l educació en relació a d altres àrees que reben finançament públic. L any 2016 un 21,67 de la despesa pública es va destinar a educació. Del total de la despesa pública, un 19,4% es va destinar a l educació no universitària i un 2,2% a la universitària. Gràfic F Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la CAIB. Any ,1 18,0 1 Total Conselleria Educació Ed. no universitària 2,0 Ed. universitària Entre 2007 i 2016, la despesa en educació com a percentatge de la despesa pública total a les Illes Balears ha experimentat un descens de 4,4 punts percentuals. Si bé el descens més acusat s ha produït a partir de l any

43 Gràfic F Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Cursos 2007 a ,5 24,9 24,4 24,4 26,0 17,9 21,2 19,1 20,6 20, (p) L any 2016, del total de la despesa pública en educació, el 89,6% va ser assignat a l educació no universitària i un 10,1% a la universitària. Gràfic F Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa Illes Balears. Any ,6 Ed. no universitària 10,1 Ed. universitària En la taula següent es mostra la distribució de la despesa pública en educació que fan les diferents comunitats autònomes i el MEC corresponent a l any L any 2016, Illes Balears va ser la comunitat que presentà major desproporció entre l ensenyament no universitari i l universitari. Només el 10,1% del pressupost total es destinà a l ensenyament universitari. 43

44 Illes Balears TOTAL MEC Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Administracions no Educatives (2) Taula F Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2016 Despesa per CA Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes TOTAL (1) 75,0 20,1 1,4 4,3 MEC 36,5 10,6 0,0 66,4 Andalusia 74,8 21,3 0,0 3,9 Aragó 76,3 22,8 0,0 0,9 Astúries 77,7 22,2 0,0 0,1 Illes Balears 89,6 10,1 0,0 0,3 Canàries 81,6 17,8 0,0 0,6 Cantàbria 81,3 18,5 0,0 0,2 Castella i Lleó 75,2 24,2 0,0 0,6 Castella -la Manxa 86,4 13,6 0,0 0,0 Catalunya 75,5 23,3 0,0 1,2 C. Valenciana 75,5 24,5 0,0 0,5 Extremadura 85,6 14,1 0,0 0,4 Galícia 76,8 22,3 0,0 0,8 C. de Madrid 67,0 31,1 0,0 1,9 R. de Múrcia 80,2 19,3 0,0 0,5 Navarra 86,8 12,6 0,0 0,6 País Basc 80,9 16,1 0,0 3,5 La Rioja 83,8 15,3 0,0 0,9 Administracions no educatives (2) 79,8 0,5 19,1 0,6 (1) Participació obtinguda deduint del total, la despesa no distribuïda per Administració i les partides d ajust. (2) Inclou altres conselleries i corporacions locals. Gràfic F Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any ,4 Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes ,3 4,3 3,9 0,9 0,1 0,6 0,2 0,6 0,0 1,2 0,4 0,8 10,1 1,4 0,0 13,6 14,1 22,8 22,2 17,8 18,5 20,1 21,3 24,2 23,3 24,5 22,3 1,9 0,5 0,6 3,5 0,9 0,6 12,6 19,3 15,3 16,1 31,1 0, ,6 75,0 10,6 74,8 76,3 77,7 81,6 81,3 75,2 86,4 75,5 75,5 85,6 76,8 67,0 80,2 86,8 80,9 83,8 79,8 2 36,5 44

45 F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d ensenyament no universitari. Evolució de l indicador: de l any 2007 al Comparació entre comunitats autònomes 25% Anàlisi Aproximadament un 21% de la despesa pública en educació es destina a l educació concertada. Gràfic F Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d Educació i Universitat. Illes Balears. Any ,3 15% 1 5% 6,4 6,7 2,8 0,7 1,1 0,3 0,1 0,2 0,7 Total EI EP ESO EE Batxillerat CFGM CFGS FPB Ed. Especial En estudiar l evolució de la despesa en concerts educatius, s observa que des de l any 2010 s ha experimentat una tendència ascendent fins a l any 2015, i torna a decréixer en el darrer any estudiat. Gràfic F Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d Educació i Universitat. Illes Balears. Cursos 2007 a % 2 19,2 18,1 18,2 17,6 18,1 19,9 20,5 20,7 21,2 18,3 15% 1 5%

46 Illes Balears Extremadura Canàries Castella-la Manxa Andalusia Galícia Astúries Castella i Lleó Aragó Cantàbria C. Valenciana R. de Múrcia Catalunya La Rioja C. de Madrid Navarra País Basc Les Illes Balears, juntament amb el País Basc, Navarra i la Comunitat de Madrid, figuren entre les comunitats autònomes que destinen un major percentatge de la despesa pública en educació a concertar centres escolars. Gràfic F Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries d Educació per comunitats autònomes. Any % 2 15% 1 21,2 8,1 8,3 9,5 9,9 10,4 11,3 13,6 14,4 15,0 16,0 16,1 18,5 18,6 19,9 21,2 24,5 5% 46

47 F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE Definició: despesa mitjana per alumne en l ensenyament no universitari. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l indicador: de l any 2006 al Comparació entre comunitats autònomes Anàlisi Les darreres dades necessàries pel càlcul d aquest indicador que ens permeten la comparació amb l estat i la resta de les comunitats autònomes corresponen a l any. Aquest any en l ensenyament no universitari, el Govern de les Illes Balears va destinar anuals per alumne en el conjunt de centres públics i de la xarxa privada concertada. Aquesta aportació va ser major en els centres públics, en els quals cada un alumne va rebre una mitjana de A mesura que s avança en les diferents etapes educatives aquesta despesa per alumne és major. Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any Despesa pública per alumne de centres públics i concertats Despesa pública per alumne de centres públics En l anàlisi de l evolució temporal d aquest indicador, trobam un primer període de 2004 a 2010 en què es dona una tendència creixent i a partir d aquest darrer any s inverteix la tendència, passant de a l any 2015, la qual cosa suposa un decreixement global del 16% en aquests 5 darrers anys. 47

48 Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Cursos 2006 a En els centres públics, la reducció en la despesa per alumne en els darrers 5 anys dels quals disposam de dades (de 2010 a 2015), ha estat superior a l experimentada pel conjunt de centres. Tal com es pot veure al gràfic F.2.3, la despesa per alumne s ha reduït un 2 en aquest període. Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics. Illes Balears. Cursos 2006 a En comparació amb les altres comunitats autònomes i el conjunt de l Estat, podem constatar que Balears fa una inversió superior a la mitjana del conjunt de l Estat (gràfic F2.4). 48

49 Illes Balears Estat C. de Madrid Andalusia Castella-la Manxa R. de Múrcia Canàries Catalunya C. Valenciana Aragó La Rioja Extremadura Castella i Lleó Galícia Cantàbria Astúries Navarra País Basc Illes Balears Estat C. de Madrid Andalusia Catalunya Castella-la Manxa R. de Múrcia C. Valenciana Canàries Aragó La Rioja Castella i Lleó Extremadura Galícia Astúries Cantàbria Navarra País Basc Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics, per comunitats autònomes. Any

50 INDICADORS DE RESULTATS 50

51 R4. IDONEÏTAT EN L EDAT DE L ALUMNAT R4.1. IDONEÏTAT EN L EDAT DE L ALUMNAT D EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA Definició: percentatge d alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat. Desagregacions: per edat i sexe. Evolució de l indicador: del curs al Comparació Illes Balears - conjunt de l Estat Especificacions tècniques: s han calculat per a les edats de 8 i 10 anys (que corresponen a 3r i 4t d educació primària) i les de 12, 14 i 15 anys (corresponents als cursos de 1r, 3r i 4t d educació secundària obligatòria). Anàlisi A mesura que augmenta l edat disminueixen les taxes d idoneïtat, la qual cosa indica que bona part de l alumnat acumula una o més repeticions a mesura que avença en les diferents etapes. A l inici de l ESO 12 anys, gairebé un 2 de la població escolaritzada no es troba matriculada al curs que li correspondria per edat. En arribar a 4t només un 59,8% dels alumnes es troba en el curs que teòricament li correspon per edat. En totes les edats, les al lotes presenten percentatges d idoneïtat superiors als dels al lots i aquesta diferència s incrementa a mesura que augmenta l edat, amb diferències de 9,2 i 13,4 punts percentuals als 14 i 15 anys respectivament. Gràfic R Taxes d idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per sexe. Curs ,1 87,4 80,8 69,1 59, ,0 93,2 85,9 89,1 77,6 84,6 64,6 73,8 66,8 53,4 8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys al lots al lotes total 51

52 Aquesta mateixa tendència s observa per al conjunt de l Estat especialment en els cursos de l ESO. Tot i això, com es pot apreciar en el gràfic següent, en totes les edats considerades, les taxes d idoneïtat de la població de les Illes Balears se situen per davall les taxes del conjunt de l Estat. Al darrer curs de l ESO, la diferència és de 5,8 punts percentuals. Com s aprecia al gràfic R4.1.2, a mesura que els alumnes avancen en la seva escolaritat les taxes són més baixes. Gràfic R Comparació de les taxes d idoneïtat Illes Balears Estat. Curs ,1 94,0 87,4 90,3 80,8 86,1 69,1 73,1 59,8 65, anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys Illes Balears Estat En els gràfics que apareixen a continuació es presenta l evolució de l indicador des del curs al curs La taxa d idoneïtat als 8 anys es manté relativament estable situant-se entre el 90,4% i el 92,1% de la població. En canvi, les taxes d idoneitat en la resta d edats estudiades tendeixen a millorar respecte a cursos escolars anteriors. Gràfic R Evolució de les taxes d idoneïtat a l edat de 8 anys. Cursos a ,8 90,6 90,9 90,7 90,4 91,8 91,1 92,1 91,8 92, ,6 91,8 92,6 92,0 91,1 93,5 92,1 93,1 90,7 93,2 4 90,2 89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,4 91,2 92,9 91, al lots al lotes ambdós sexes 52

53 Gràfic R Evolució de les taxes d idoneïtat a l edat de 10 anys. Cursos a ,7 83,1 83,1 82,9 83,7 85,2 85,2 85,9 85,4 87, ,2 84,8 84,8 84,5 86,7 87,4 86,9 88,2 86,8 82,4 81,5 81,4 81,4 80, ,9 83,9 84,4 85,9 89, al lots al lotes ambdós sexes Gràfic R Evolució de les taxes d idoneïtat a l edat de 12 anys. Cursos a ,2 75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 78,2 79, ,8 6 78,1 80,0 78,4 77,2 79,3 80,6 82,5 82,7 82,7 84,6 4 74,7 71,7 71,9 71,1 73, ,2 76,2 77,6 77, al lots al lotes ambdós sexes Gràfic R Evolució de les taxes d idoneïtat a l edat de 14 anys. Cursos a ,1 60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,8 65,9 66,9 69,1 4 56,0 54,2 56,5 56,2 56,2 59,1 60, ,5 64,6 2 68,3 67,1 65,6 67,6 67,9 67,8 69,8 71,1 72,8 73, al lots al lotes ambdós sexes 53

54 Gràfic R Evolució de les taxes d idoneïtat a l edat de 15 anys. Cursos a ,2 54,0 51,8 53,6 55,5 55,1 56,3 57,0 58,5 59, ,5 66,8 63,2 59,9 60,3 59,7 59,6 61,5 61,3 61,6 44,9 48,0 44,3 48,3 49,8 49,2 51,3 51,2 51,9 53, al lots al lotes ambdós sexes 54

55 R4.2. ALUMNAT REPETIDOR Definició: percentatge d alumnat que repeteix curs en educació obligatòria. Desagregacions: per curs, titularitat i sexe. Evolució de l indicador: del curs al Comparació Illes Balears conjunt de l Estat Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100. Anàlisi A l educació primària en el curs , el major percentatge de repetició es va donar en el 2n curs de l etapa (5,9%), moment en què finalitzava el primer cicle de l etapa i es requereix als alumnes mostrar cert grau de consolidació de les competències lligades al processos de lectoescriptura i càlcul. Aquest percentatge disminueix lleugerament a mesura que s avança dins l etapa, tot i que s ha de tenir present que aquesta disminució es deu en part al fet que la repetició solament es pot donar una vegada en tota l etapa. En l etapa d educació secundària obligatòria, els majors percentatges de repetidors els trobam al primer curs (11,9%) 3 i al tercer curs (11,3%). Al darrer curs de l etapa el percentatge de repetició (7,9%) disminueix respecte a nivells anteriors 4. 15% 11,9 11,3 1 5% 5,9 4,1 4,5 8,4 7,9 2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 3 Probablement perquè en aquest curs hi trobam alumnat que presenta desajustaments curriculars o dificultats d aprenentatge, que hauria repetit en algun curs de primària i va anar promocionant per imperatiu legal fins arribar a l ESO. 4 En part perquè ja s ha produït un cert filtratge de l alumnat ja que bona part dels que repetiren en cursos anteriors abandona els estudis. 55

56 Si analitzam la repetició per titularitat, trobam que tant a l educació primària com a l educació secundària obligatòria, trobam que, llevat del darrer curs de l educació primària, els majors percentatges es donen als centres públics i és molt més pronunciada a l educació secundària obligatòria. Aquestes diferències a l educació primària oscil len entre 0,5 i 1,7 punts percentuals mentre que a l educació secundària obligatòria ho fan entre 3,4 punts percentuals al 2n d ESO i 4,5 punts al 3r curs d ESO. Gràfic R Percentatge d alumnat repetidor a EP i ESO, a les Illes Balears, per titularitat. Curs centres públics centres privats no concertats privats concertats total 5,9 5% 4,1 4,5 6,8 4,8 4,6 4,8 4,5 3,7 0,2 0,3 2n EP 4t EP 6è EP 1,1 2 centres públics centres privats total 15% 1 5% 14,1 11,9 8,5 10,0 8,4 5,8 12,4 11,3 9,7 9,5 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Com s aprecia al gràfic R.4.2.2, en ambdues etapes i en tots els cursos de l ensenyament obligatori, les nines repeteixen amb menor freqüència que els nins. A l educació primària les diferències oscil len entre 0,9 i 1,4 punts percentuals mentre que a secundària ho fan entre 3,0 i 5,6 punts percentuals. 2 Gràfic R Percentatge d alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs nins nines total 7,9 5,5 15% 1 5% 11,9 11,3 8,4 7,9 14,5 5,9 13,2 4,1 4,5 8,9 9,9 9,4 9,8 6,5 6,9 5,1 4,5 5,3 6,0 3,7 3,5 2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 56

57 En els tres darrers cursos escolars, en tots els nivells, amb l única excepció del segon curs de l educació primària. En el gràfic següent es comprova que aquesta disminució és més accentuada al 4t curs de l educació primària i en els cursos d educació secundària obligatòria. Gràfic R Evolució del percentatge d alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears. Cursos a n EP 4t EP 6è EP 8% 6% 4% 6,5 6,1 5,8 5,1 5,4 4,8 5,8 6,8 5,5 5,9 5,9 5,2 4,5 4,7 4,1 2% r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 15% 1 14,7 13,3 12,8 13,0 11,7 11,2 10,9 10,7 13,8 13,3 12,5 12,6 11,2 10,6 11,0 9,8 11,9 11,3 8,4 7,9 5% En el gràfic R es presenta la comparació entre els percentatges de repetidors a les Illes Balears i al conjunt de l Estat. A l educació primària, el percentatge de repetidors a les Illes Balears és superior al del conjunt de l Estat. A l educació secundària obligatòria el percentatge de repetidors a les Illes Balears és lleugerament superior al del conjunt de l Estat en el 1r i 3r curs, però no així en el 2n i 4t curs de l etapa, on el percentatges de Balears són inferiors als de l Estat. 57

58 Gràfic R Comparació del percentatge d alumnat repetidor a EP i a ESO Illes Balears-Estat. Curs % 1 5% 5,9 Illes Balears Estat 4,3 4,1 4,5 3,3 3,6 11,9 11,4 8,4 11,3 10,0 10,2 7,9 8,8 2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 58

59 R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors i que no realitzen cap tipus d educació o formació. Desagregacions: per illa, titularitat i sexe. Comparació entre comunitats autònomes i el conjunt de l Estat. Evolució de l indicador: de l any 2007 al Especificacions tècniques: Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims d ESO o anteriors nivells educatius d acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària (CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2). Per determinar el nivell de formació assolit, a partir de 2014 s aplica la nova CNED-2014 adaptació de la Classificació Internacional Normalitzada d Educació. Càlculs proporcionats per l Oficina d Estadística del Ministeri d Educació amb dades de l Enquesta de Població Activa, facilitats per l INE amb la metodologia establerta per EUROSTAT. Anàlisi Reduir a un 1 en el conjunt d Europa l abandonament escolar prematur és un dels objectius prioritaris de l Estratègia Europa A Espanya s ha proposat reduir-lo a un 15%. L any 2016, la taxa d abandonament a les Illes Balears va ser del 26,8%. Aquesta taxa va ser de 16,8 punts percentuals superior en els homes (34,9%) que en les dones (18,1%). Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any ,8 34,9 18,1 global homes dones 59

60 L any 2016, com es comprova en el gràfic següent, en els deu darrers cursos escolars l abandonament escolar ha disminuït 15,3 punts percentuals. Gràfic R5.2. Evolució de l abandonament escolar prematur a les Illes Balears per sexe. Any ,1 42,5 40,3 36,5 48,8 48,1 29,7 29,8 32,1 28,9 45,9 42,5 37,6 36,7 35,0 34,3 33,2 33,6 31,5 29,7 30,3 28,1 26,0 25,8 26,2 26,7 26,8 34,9 21,6 18, homes dones ambdós sexes La taxa de Balears, com s aprecia al gràfics R5.3, supera considerablement la del conjunt de l Estat. L any 2016, aquesta diferència va ser de 7,8 punts. Gràfic R5.3. Evolució de l abandonament escolar prematur. Illes Balears - Estat. Any ,1 42,5 40,3 36, ,8 31,7 30,9 28,2 29,7 28,9 29,8 26,3 24,7 23,6 32,1 26,7 21,9 20,0 26,8 19, Illes Balears Estat Per comunitats autònomes, l any 2016, Illes Balears (26,7%), la Regió de Múrcia (26,4%), Melilla (24,4%), Castella -la Manxa (23,2%), Andalusia (23,1%), Ceuta (21,5%) són les que major taxa d abandonament escolar prematur presenten. 60

61 Illes Balears Estat País Basc Cantàbria Navarra C. de Madrid Galícia Astúries Castella i Lleó La Rioja Catalunya Canàries Aragó C. Valenciana Extremadura Ceuta Andalusia Castella-la Manxa Melilla R. de Múrcia Gràfic R5.4. Abandonament escolar prematur per comunitats autònomes. Any ,8 19,0 13,4 14,6 15,2 16,6 17,3 17,8 18,0 18,9 19,1 20,2 20,4 21,5 23,1 23,2 24,4 26,4 1 7,9 8,6 61

62 R6. TAXES DE GRADUACIÓ R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l edat teòrica de començament del darrer curs d aquest ensenyament (15 anys). Desagregacions: per sexe. Evolució: del curs al Comparació entre comunitats autònomes: curs Especificacions tècniques: Per a les taxes brutes de graduació en els gràfics R i R no es consideren els titulats a través de l educació secundària per a persones adultes (ESPA), ni a través de proves lliures, ni a través de PQPI. També es presenten els percentatges de promoció als quatre cursos de l ESO (percentatge d alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l alumnat avaluat), desagregats per sexe i titularitat, corresponents al curs Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de Anàlisi El curs , la taxa bruta de graduats a l ESO va ser del 7 respecte de la població de 15 anys. En aquesta edat un 11,5% més d al lotes que d al lots va finalitzar amb èxit l ESO. Un 6,8% obtingué la titulació a través de l educació d adults. Gràfic R Taxa bruta de població de Balears que gradua en ESO, per sexe. Curs , ,9 al.lots al.lotes global 4 2 3,6 6,8 5,3 7 6,5 1,9 alumnat ESO A través de FPB Per adults 62

63 Illes Balears Estat Melilla Ceuta C. Valenciana Castella-la Manxa Andalusia Aragó La Rioja R. de Múrcia Canàries Extremadura C. de Madrid Galícia Catalunya Castella i Lleó Navarra Cantàbria País Basc Astúries En el període que va del curs al , tot i que no es produeix de forma regular, es constata un augment en les taxes brutes de graduació (es produeix un augment de quasi 10 punts percentuals entre el curs i el curs ). 9 Gràfic R Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Cursos a ambdós sexes homes dones ,9 66,3 71,7 64,2 73,3 72,6 73,6 67,9 67, ,2 65,5 75,5 75,7 75,9 69,6 69,0 70, ,3 61,1 56,0 56,9 52,4 62,8 61,7 61,5 59,3 64,0 62,6 64, El curs , la taxa bruta de graduats en ESO a Balears (7) se situà molt per davall la taxa del conjunt de l Estat (79,3%). Només Ceuta i Melilla presenten taxes inferiors a la de la nostra comunitat. Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes. Curs ,0 79,3 61,6 68,9 73,0 75,4 77,1 77,2 77,6 77,9 78,8 79,7 81,3 82,3 82,7 83,0 83,8 86,2 86,8 87,8 4 2 Pel que fa als percentatges de promoció en els quatre cursos que conformen l educació secundària obligatòria, el percentatge més elevat és el que correspon al primer curs de l etapa (87,8%) mentre que segon d ESO és el curs amb el percentatge més baix de promoció (83,5%) i, com abans s ha comentat, el percentatge d al lotes que promocionen en tots els cursos supera el dels al lots. 63

64 Gràfic R Percentatge d alumnat que promociona en cada curs de l ESO a les Illes Balears. Curs ,8 83,5 83,3 85, r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic R Percentatge d alumnat que promociona en cada curs de l ESO a les Illes Balears, per sexe. Curs ,6 90,4 86,9 86,3 88,7 80,3 80,4 81, r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO al.lots al.lotes Per titularitat, les majors taxes de promoció es donen als centres privats i les més baixes als centres públics. Gràfic R Alumnat que promociona en cada curs de l ESO a les Illes Balears, per titularitat. Curs ,7 99,4 98,2 96,3 93,9 90,3 87,7 86,2 88,0 80,1 80,7 82, r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO públics privats concertats privats no concertats 64

65 R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS POSTOBLIGATORIS Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de l edat teòrica de començament del darrer curs d aquests ensenyaments. Desagregacions: per sexe. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes: curs Especificacions tècniques: Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat, FPB i GFGM. En la categoria de tècnic es considera l alumnat graduat en CFGM de FP, d arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà. Les edats teòriques de començament del darrer curs utilitzades en les taxes brutes de població que se gradua són les següents: Edat teòrica de començament del darrer de FPB: 16 anys Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys. Evidentment, les taxes brutes de graduació guarden relació amb les taxes d escolarització ja que ambdues es refereixen a la població d una determinada edat. El fet que una taxa bruta de graduació en els estudis de batxillerat sigui superior a les del CFGM no comporta necessàriament que el percentatge d aprovats respecte al de matriculats en cada un d aquests estudis sigui superior a l altre. El que seria més correcte per mesurar l èxit acadèmic seria sumar ambdues taxes de graduació per obtenir una taxa global de graduació referida a la població de 17 anys. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de Anàlisi Taxes de graduació al batxillerat En el curs , a les Illes Balears, la taxa bruta de graduats en batxillerat va ser del 43%, taxa més elevada en les al lotes (50,8%) que en els al lots (35,8%). D altra banda, com s observa al gràfic R6.2.4 la taxa de les Illes Balears és molt inferior (14,4 punts percentuals de diferència) a la del conjunt de l Estat (57,4%). 65

66 Illes Balears Estat Ceuta Melilla C. Valenciana Catalunya Castella-la Manxa R. de Múrcia Andalusia La Rioja Aragó Canàries Extremadura Navarra Cantàbria Galícia Castella i Lleó C. de Madrid Astúries País Basc Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe ,0 Curs ,8 50,8 global al.lots al.lotes La proporció de graduats respecte a la població de 17 anys ha experimentat un increment, encara que no de forma lineal, des del curs (32,4%) fins al curs (43,). Gràfic R Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe. Cursos a % 50,8 5 ambdós sexes homes dones 46,6 47,9 46,4 49,6 48,8 45% 4 39,2 36,9 39,3 42,3 39,1 41,6 39,7 42,1 41,0 43,0 36,5 35% 3 32,4 32,1 33,0 31,1 32,0 35,8 33,2 35,1 33,8 35,8 25% 25,9 27,6 27, En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, en el gràfic següent, es constata que la nostra comunitat té la taxa bruta de graduació en estudis de batxillerat més baixa de l Estat. Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes. Curs ,0 57,4 44,8 45,6 51,9 52,0 54,0 54,6 55,4 55,5 57,2 57,3 58,3 58,3 62,4 62,7 63,7 66,1 66,9 71,1 2 66

67 Illes Balears Total Catalunya Astúries C. de Madrid Canàries Andalusia Navarra Galícia Castella-la Manxa Cantàbria Castella i Lleó R. de Múrcia Extremadura Aragó C. Valenciana Ceuta País Basc Melilla La Rioja Taxa bruta de graduació en la Formació Professional Bàsica FPB El curs un 3,6% dels alumnes que cursaren un cicle formatiu de formació professional bàsica respecte de la població de 16 anys obtingué el títol de tècnic professional bàsic, mentre que en el conjunt de l estat es titulà en aquests estudis un 3,1% vegeu taula R En aquests estudis són més al lots (5,3%) que al lotes (1,9%) que obtenen la titulació. Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en FPB a les Illes Balears, per sexe. 1 Curs % 3,6 5,3 1,9 global al.lots al.lotes Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en FPB, per comunitats autònomes. Curs % 3,6 3,1 0,0 1,8 2,3 3,0 3,2 3,4 3,4 3,9 3,9 4,0 4,3 4,5 4,5 4,8 5,7 6,1 6,8 7,6 Taxa bruta de graduació en els CFGM La taxa bruta de graduació als CFGM és del 20,5%, taxa molt inferior a la del batxillerat per a alumnat de la mateixa edat, 17 anys. Cal advertir però que aquest fet ve condicionat pel major nombre d alumnat que cursa estudis de batxillerat respecte els que cursen CFGM. 67

68 Illes Balears Total Ceuta Melilla C. de Madrid Navarra R. de Múrcia Andalusia Castella-la Manxa Catalunya Extremadura Canàries Aragó La Rioja Castella i Lleó País Basc C. Valenciana Galícia Astúries Cantàbria Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe. 3 25% 2 15% 1 5% 20,6 Curs ,4 18,7 global al.lots al.lotes Des del curs fins al , la taxa bruta de graduació referida a la població de 17 anys en els CFGM, ha sofert un increment de 7,1 punts percentuals. Tot i això, no ha evolucionat de forma lineal. Gràfic R Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe. Cursos a % 2 15% 13 ambdós sexes homes dones 19,4 18,9 16,2 17,7 17,5 14,5 13,8 14, , ,2 18,6 19,4 17,8 22,4 21,5 21,3 21,1 20,5 20,6 21,1 19,9 18,7 1 11,7 10,3 12,3 12,8 12,7 5% Per comunitats autònomes, les taxes brutes de graduació més baixes corresponen a Ceuta (18,5%), Melilla (19,1%), Comunitat de Madrid (19,4%), Navarra (19,7%), i Illes Balears (20,6%). 4 35% 3 25% 2 15% 1 5% 20,6 Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes. Curs ,4 31,3 31,9 24,7 25,1 22,0 22,8 22,9 23,7 25,8 26,2 26,3 26,5 27,0 27,2 28,7 18,5 19,1 19,4 68

69 R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l edat teòrica de començament del darrer curs d aquests ensenyaments. Desagregacions: per sexe. Comparació entre comunitats autònomes: curs Evolució de l indicador: del curs al Especificacions tècniques: Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d FP (GFGS) i estudis universitaris. Edats teòriques de començament del darrer curs d aquests ensenyaments: - Tècnic superior: 19 anys. - Grau: 21 anys. - Màster Oficial: 23 anys. En la categoria de tècnic superior es considera l alumnat graduat en CFGS d FP, d arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de Anàlisi Taxa bruta de població que gradua en CFGS El curs , la taxa bruta de graduació en els cicles formatius de grau superior d FP (GFGS) respecte a la població de 19 anys, va ser del 12,7%. La diferència entre homes i dones va ser de 1 4 punts percentuals. Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe 2 Curs % 12,7 12,0 13,4 1 5% global homes dones 69

70 Illes Balears Total Melilla Ceuta Navarra Castella-la Manxa Extremadura R. de Múrcia Andalusia C. de Madrid La Rioja Catalunya Castella i Lleó Aragó C. Valenciana Canàries Cantàbria Astúries Galícia País Basc La graduació en els CFGS ha experimentat una tendència ascendent des del curs (taxa del 6,8%) fins el curs (taxa del 13,6%), any en què s ha invertit la tendència, baixant la taxa al 12,7%. 18% Gràfic R Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears Cursos a % 12% 9% 6% ambdós sexes homes dones 13,0 13,0 10,7 9,8 11,8 11,4 9,3 10,0 7,7 9,1 10,7 9,9 7,7 9,4 8,3 6,8 6,2 6,0 15,0 14,9 13,5 13,6 13,4 13,5 12,3 12,7 12,0 12,4 12,0 11,2 3% En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, en el gràfic següent, es constata que la taxa bruta de graduació referida a la població de 19 anys de les Illes Balears (12,7%) és significativament més baixa que a la resta de comunitats autònomes, essent la taxa per al conjunt de l estat 5 Gràfic R Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes. Curs , ,7 27,8 20,2 22,2 22,8 23,5 24,0 24,5 24,8 25,5 26,0 28,2 28,8 29,3 30,4 32,2 34,8 35,4 36,7 1 70

71 Taxa bruta de població que gradua en els estudis superiors universitaris En analitzar les taxes brutes de graduació en els distints estudis universitaris s ha de tenir present que es veuen condicionades per l oferta d aquests estudis en les diferents comunitats. En el cas de les Illes Balears, per la insularitat i per la inexistència de certs estudis universitaris, s ha de tenir present que molts d estudiants de les illes són comptabilitzats en altres comunitats autònomes o realitzen estudis a distància. En el curs , un 15,9% va obtenir la titulació en estudis de grau i un 5,9% finalitzen amb èxit els estudis de Màster. Tant en graus com en màsters, la taxa de graduació de les dones supera de forma remarcable la dels homes. Gràfic R Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears. Curs Grau ,9 10,7 21,2 global homes dones Màster Oficial 15% 1 5% 5,9 4,0 7,8 global homes dones Els estudis de grau i de màster experimenten una tendència creixent en els darrers anys acadèmics. Gràfic R Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears. Cursos a % 1 5% Grau 9,0 3,9 Màster oficial 15,9 14,8 13,2 5,5 5,3 5,

72 Illes Balears TOTAL Castella-la Manxa Canàries Extremadura Aragó Cantàbria Astúries Andalusía Galícia País Basc R. de Múrcia Catalunya C. Valenciana Castella i Lleó Navarra C. de Madrid La Rioja (5) Illes Balears TOTAL Castella-la Manxa Canàries Extremadura Cantàbria Andalusía Astúries Galícia Aragó R. de Múrcia C. Valenciana Navarra Catalunya País Basc C. de Madrid Castella i Lleó La Rioja (5) Com s aprecia en els gràfics següents, en tots els cicles d estudis universitaris de grau i de màster, les taxes de graduació corresponents als universitaris de les Illes Balears, figuren entre les més baixes de l Estat. Hem de matisar però que un ample sector d alumnat de les Illes Balears estudia en universitats ubicades fora de les Illes. Gràfic R Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes. Curs ,9 41,5 17,3 23,2 26,9 Grau 31,0 32,4 33,1 35,6 39,7 40,3 41,5 43,0 43,8 47,5 60,7 64, ,9 19,5 3,5 5,4 7,2 Màster Oficial 10,3 10,9 12,3 12,4 13,2 16,6 18,3 20,1 23,1 23,9 24,5 34,4 5 A la Rioja, el fet de tenir una universitat a distància en línia amb una alta matrícula d alumnat, tant en els graus com en els màsters, fa que la taxa de graduació superi el

73 R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 25 I 29 ANYS I ENTRE 30 I 34 ANYS AMB TITULACIÓ SUPERIOR L educació superior apareix com a objectiu clau dins de l Estratègia Europa 2020, establerta amb la finalitat que Europa es converteixi en una economia intel ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt de referència per al 2020 que el 4 de la població de 30 a 34 anys tengui el nivell d educació superior. Definició: Percentatge de persones de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys que ha completat el nivell de formació d Educació Superior. Desagregacions: per sexe Evolució de l indicador: de l any 2007 al Comparació entre comunitats autònomes: any Especificacions tècniques: Càlculs proporcionats per l Oficina d Estadística del MECD (font: enquesta de població activa INE). Algunes dades s han de considerar amb certa precaució, ja que les derivades de mostres petites es veuen afectades per errors de mostreig grans. Anàlisi L any 2016, el 32,1% de la població de 25 a 29 anys disposava d un nivell d educació superior. Segons l EPA, la diferència entre homes i dones és remarcable: el percentatge de dones (35,5%) és molt superior als d homes amb estudis superiors (28,5%). Gràfic R Percentatge de població entre 25 i 29 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any ,1 28,5 35,5 2 1 global homes dones En aquest tram d edat, a partir de l any 2018, trobam una tendència ascendent fins a l any 2015, any en què ha tornat a decréixer. 73

74 Illes Balears Estat Extremadura Andalusia R. de Múrcia Canàries Ceuta i Melilla Castella-la Manxa C. Valenciana Aragó Cantàbria Castella i Lleó La Rioja Galícia Catalunya C. de Madrid Navarra Astúries País Basc 5 Gràfic R Evolució del percentatge de població d entre 25 i 29 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per sexe. Cursos 2007 a % 4 35% 3 25% 2 15% 1 Homes Dones Total 42,4 39,1 35,5 33,7 31,4 31,4 30,2 29,6 29,5 29,9 31,6 32,1 24,1 26,1 24,2 24,2 24,9 25,1 26,7 28,0 28,5 21,0 23,5 22,1 20,6 20,3 18,0 18,9 18,3 17, Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 32,1% de titulats superiors se situa molt per davall del percentatge del conjunt de l Estat (42,1%), essent la comunitat en darrer lloc pel que fa a aquest indicador Gràfic R Percentatge de població d entre 25 i 29 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any ,1 42,1 34,0 34,8 35,4 35,9 36,0 36,1 40,3 41,4 41,6 44,9 44,9 45,8 47,5 48,4 49,8 53,0 57,7 L any 2016, el 32,8% de la població de 30 a 34 anys disposava d un nivell d educació superior. Segons l EPA, la diferència entre homes (40,3%) i dones (25,1%) amb estudis superiors augmenta respecte al tram anterior de 25 a 29 anys, tot i que aquesta diferència s ha reduït considerablement en els darrers anys vegeu gràfic R

75 Illes Balears Estat Ceuta i Melilla Andalusia Castella-la Manxa R. de Múrcia Extremadura Canàries C. Valenciana Castella i Lleó La Rioja Catalunya Cantàbria Aragó Galícia C. de Madrid Astúries Navarra País Basc Gràfic R Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any ,8 25,1 40, En analitzar l evolució del percentatge de població d entre 30 i 34 anys amb titulació superior a Balears, s observa que en els darrers anys acadèmics aquest indicador no presenta un comportament uniforme, essent els resultats millors els corresponents a l any Gràfic R Evolució del percentatge de població d entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per sexe. Cursos 2007 a ,5 Homes Dones Total 36,7 36,6 34,7 32,9 32,6 28,9 27,5 26,5 29,0 29,1 28,2 21,0 21,8 22,5 20,9 32,7 39,0 39,5 33,9 33,8 46,7 40,6 40,3 35,3 29,1 32,8 24,0 25,1 17, Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 32,8% de titulats superiors se situen per davall el percentatge del conjunt de l Estat (40,9%). Només Ceuta, Melilla, Andalusia i Castella-La Manxa se situen per davall quant a aquest indicador ,8 Gràfic R Percentatge de població d entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any ,1 25,1 31,1 32,0 34,5 34,5 34,9 37,1 41,4 42,7 43,1 43,5 44,2 44,3 47,9 52,4 54,3 56,9 75

76 76