INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

Transcripción

1 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

2 Indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears (curs ) Conselleria d Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears Col lecció: «Estudis i Informes» Informe elaborat per l equip de l IAQSE Pere Moyà Niell, director Antoni Bauzà Sampol Joan F. Borràs Seguí Javier Gámez Bauzá Joan Manuel Pérez i Pinya Javier Real Vilà Francesc Soler Llinàs Luís Vidaña Fernández Aniuska Jiménez Cava Edició: Conselleria d Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Desembre de 2017 ISSN: X - 2 -

3 ÍNDEX PRESENTACIÓ... 5 INTRODUCCIÓ... 6 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ PRIMÀRIA (RAEP)... 7 RAEP 1. Matrícula escolar a l EP... 8 RAEP 1.1. Matrícula escolar a l EP (curs )... 8 RAEP 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l EP en el període comprès entre 2011 i RAEP 2. Resultats acadèmics per àrees a l EP RAEP 2.1. Percentatge d alumnat de 6è d EP que aprova les diferents àrees (curs ) RAEP 2.2. Evolució del percentatge d alumnat aprovat a les àrees de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi/ ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre 2011 i RAEP 3. Promoció dins l etapa d EP RAEP 3.1. Promoció dins l etapa d EP (curs ) RAEP 3.2. Promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses (curs ) RAEP 3.3. Evolució de la promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses en el període comprès entre 2011 i RAEP 3.4. Evolució de la promoció dins l etapa d EP en el període comprès entre 2011 i RAEP 4. Idoneïtat a l EP el curs RAEP 4.1. Idoneïtat de l alumnat dins l etapa d EP (curs ) RAEP 5. Repetició a l EP RAEP 5.1. Repetició dins l etapa d EP (curs ) RAEP 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d EP en el període comprès entre 2011 i INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RAESO) RAESO 1. Matrícula escolar a l ESO RAESO 1.1. Matrícula escolar a l ESO (curs ) RAESO 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l ESO en el període comprès entre 2011 i RAESO 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels quatre cursos de l ESO (curs )

4 RAESO 2.2. Evolució dels percentatges d aprovats a les matèries de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / biologia i geologia(bg) / física i química (FQ) i ciències socials, geografia i història / geografia i història (GH) en el període comprès entre 2011 i RAESO 3. Promoció i titulació dins l etapa d ESO RAESO 3.1. Promoció i titulació als cursos de l etapa d ESO (curs ) RAESO 3.2. Promoció segons el nombre de matèries suspeses als tres primers cursos de l ESO (curs ) RAESO 3.3. Titulació de l alumnat d ESO segons l edat de finalització de l etapa (curs ) RAESO 3.4. Evolució de la promoció i la titulació a l etapa d ESO en el període comprès entre 2011 i RAESO 3.5. Evolució de la promoció de 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses en el període comprès entre 2012 i RAESO 4. Idoneïtat a l ESO el curs RAESO 4.1. Idoneïtat de l alumnat de les Illes Balears a l etapa d ESO (curs ).. 91 RAESO 5. Repetició a l ESO RAESO 5.1. Repetició dins l etapa d ESO (curs ) RAESO 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d ESO en el període comprès entre 2011 i INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DEL BATXILLERAT (RABATX) RABATX 1. Matrícula escolar al batxillerat RABATX 1.1. Matrícula escolar al batxillerat (curs ) RABATX 1.2. Evolució de la matrícula escolar al batxillerat en el període comprès entre 2011 i RABATX 2. Resultats acadèmics per matèries al batxillerat RABATX 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels dos nivells de l etapa de batxillerat (curs ) RABATX 3. Promoció i titulació dins l etapa de batxillerat RABATX 3.1. Promoció i titulació als cursos de l etapa de batxillerat. Curs RABATX 3.2. Evolució de la promoció i la titulació a l etapa de batxillerat en el període comprès entre 2011 i CONCLUSIONS

5 PRESENTACIÓ L Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) presenta els resultats acadèmics de l alumnat de les Illes Balears referits a l ensenyament obligatori i al batxillerat corresponents a l any acadèmic Aquest informe actualitza la situació dels ensenyaments obligatoris i del batxillerat a la nostra comunitat, aporta dades referencials als centres i facilita la realització d estudis longitudinals. La informació recollida se centra en l alumnat matriculat i avaluat, així com en els seus resultats acadèmics a les diferents àrees i en la seva idoneïtat, promoció i titulació en les etapes d ensenyament obligatori i batxillerat. L anàlisi conjunta d aquestes dades amb les dels dels cinc cursos escolars anteriors ens permet disposar d informació referida a les tendències evolutives en el període comprès entre els anys 2011 i Els resultats del darrer curs escolar , confirmen, en general, una millora tant en els resultats com en la resta d indicadors, particularment a l etapa d educació primària on cal destacar que en la pràctica totalitat de les àrees, els resultats al finalitzar l etapa superen el 90% d aprovats. En el cas de l educació secundària obligatòria també s observa una millora en els resultats acadèmics de 1r, 2n i 3r. L eliminació del programa de diversificació curricular (PDC) a 4t d ESO, ha representat un retrocés tant en els percentatges d alumnes que aprovaven les disciplines pròpies del nivell com en el percentatge d alumnat que titulava al finalitzar l etapa. La matrícula escolar segueix la tendència dels darrers cursos escolars amb un creixement moderat dins el tram obligatori que es posa més de manifest a Mallorca i a Eivissa i a Formentera. La comparació de resultats per gènere, confirmen una vegada més uns millors resultats de les al lotes respecte als dels al lots i en les desagregacions per illes destaquen els resultats dels alumnes de Menorca en relació amb els de la resta d illes. Quant a l històric de resultats s observa que a les Illes Balears continua la tendència positiva apropant-se cada vegada més a les mitjanes dels resultats de la resta de comunitats autònomes estatals. La millora en els percentatges d alumnes que superen les diferents matèries, juntament amb la reducció del nombre d alumnes repetidors, representen un moderat avenç pel que fa a la lluita contra el fracàs i l abandonament escolar. Des de l Institut, animam a continuar amb aquesta bona tasca que reflecteix l esforç de la societat de les Illes Balears i especialment del seu professorat, alumnat i famílies, actors principals dels processos educatius i, en conseqüència, màxims responsables de la millora del sistema

6 INTRODUCCIÓ En aquest informe es presenten els principals indicadors de resultats corresponents a les etapes d educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, desagregades en funció de diferents variables d interès. Per a cada indicador, el document s estructura amb una definició específica, que afegeix l explicitació de la fórmula utilitzada per al seu càlcul i una anàlisi de les dades obtingudes, que apareixen acompanyades de taules i gràfics que en faciliten la comprensió al detall. En l informe s incorporen les dades de matrícula, encara que s ha de precisar que, per al càlcul dels percentatges de promoció, d idoneïtat i d aprovats per àrees, s ha eliminat de les xifres de matrícula l alumnat que al GESTIB no disposa del registre d avaluació/promoció, el qual hem anomenat alumnat avaluat i que és lleugerament inferior a la matrícula activa total. D altra banda, s ha de tenir present que la matrícula de l alumnat fluctua durant el curs, ja que es produeixen altes i baixes. Aquest fet provoca que es puguin trobar lleugeres diferències entre el nombre d alumnes matriculats que s aporta i l alumnat avaluat a final de curs, que s utilitzen per calcular els percentatges. Quan es parla de centres privats es fa referència tant a centres concertats sostinguts amb fons públics com a centres privats sense concert amb l Administració educativa. Les dades dels centres privats es presenten conjuntament, sense desagregar segons aquesta doble tipologia. En alguns indicadors també es presenten dades desagregades segons la variable de nacionalitat. S entén per alumnat estranger el que està registrat a l aplicació GESTIB amb una nacionalitat que no és l espanyola. Una altra consideració que s ha de tenir present en analitzar les dades referides a l alumnat d educació primària és que entre els anys 2011 i 2014 les dades apareixen per a cada un dels cicles, mentre que, a partir del curs , apareixen per curs o nivell educatiu. Aquest canvi en la presentació de les dades es justifica per les modificacions en l estructura, l organització i l avaluació introduïdes a l etapa d educació primària per la LOMCE. Així mateix, l àrea de coneixement del medi natural, social i cultural es divideix en dues àrees diferenciades: ciències de la naturalesa i ciències socials. A l educació secundària obligatòria i al batxillerat també s ha de tenir present que el curs s implantaren per primera vegada els currículums de la LOMCE a 1r d ESO, 3r d ESO i 1r de batxillerat, mentre que a 2n d ESO, 4t d ESO i 2n de batxillerat han continuat amb els currículums establerts en la LOE. Això comporta que les comparacions de les dades d anys escolars anteriors al amb les dels dos darrers cursos s han de fer amb una certa cautela i tenint present aquests canvis en l ordenació i l estructuració de l etapa. A més, hem de fer constar que els resultats de l alumnat que va cursar programes de diversificació curricular o de millora de l aprenentatge i el rendiment (PMAR), tot dos programes destinats a alumnat amb un cert grau de desfasament escolar i dificultats per seguir el currículum ordinari, s han integrat en els resultats de l alumnat de 3r d ESO i 4t d ESO en els anys que han coexistit

7 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ PRIMÀRIA (RAEP) - 7 -

8 RAEP 1. Matrícula escolar a l EP Definició La matrícula escolar a l EP, ve determinada per l alumnat escolaritzat als sis nivells de l etapa de tots els centres públics i privats de les Illes Balears registrats a l aplicació informàtica GESTIB. RAEP 1.1. Matrícula escolar a l EP (curs ) Aquest indicador recull informació sobre l alumnat escolaritzat durant el curs en els diferents nivells de l etapa, desagregat segons el seu gènere, la titularitat dels centres on estudia i l illa on resideix. També s informa del nombre d alumnes de nacionalitat estrangera. Anàlisi En el curs s han matriculat alumnes a tota l etapa d educació primària. El nombre d alumnes matriculats al 3r nivell d EP ( alumnes) és lleugerament superior als de la resta de nivells. El nivell amb menys alumnat és 6è, amb alumnes. Per gènere, els nins matriculats en el conjunt de l etapa superen en 6,4 punts percentuals a les nines, la qual cosa representa nins més que nines. Segons la titularitat, l escolarització a centres públics gairebé duplica la dels privats. Als primers hi estudia un 65,9% del total de l alumnat matriculat a l educació primària, mentre que als segons hi estudia un 34,1%. Quant a la distribució territorial, l alumnat matriculat a l Illa de Mallorca representa un 79,2% del total, el de les illes d Eivissa i Formentera, un 12,6% i el de Menorca, un 8,2%, amb concordança amb l extensió territorial i les característiques demogràfiques. Pel que fa a l alumnat estranger, aquest representa un 14% de l alumnat de les Illes Balears

9 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera estrangers 1r EP n EP r EP t EP è EP è EP total EP % 100% 53,2% 46,8% 65,9% 34,1% 79,2% 8,2% 12,6% 14,0% Taula RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat Illes Balears nins nines r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per gènere Illes Balears públics privats r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per titularitat - 9 -

10 12000 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per illes tot l'alumnat alumnat estranger 0 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat estranger matriculat a l EP (curs )

11 RAEP 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l EP en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de les variacions que s han produït en l escolarització a l etapa d educació primària entre els anys 2011 i Les dades estan referides a la matrícula de tota l etapa i a les desagregacions per illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Entre 2011 i 2017 les dades globals de matrícula presenten una evolució creixent, amb un increment d un 7,3% d alumnat a tota l etapa d EP. El curs , es varen escolaritzar 831 alumnes més que el curs anterior, la qual cosa representa un increment d un 1,2%. Si bé és a l illa de Mallorca on el nombre d alumnes ha augmentat més al llarg de tot el període (3.629 alumnes, un 7,3%), Eivissa i Formentera són les illes que presenten, en proporció, un increment major (un 15,1%). A diferència de les altres illes, a Menorca l alumnat matriculat al llarg del període estudiat pràcticament es manté constant. També s incrementa l alumnat de nacionalitat estrangera, que al llarg del període augmenta un 16,7%. Illes Eivissa- alumnat Mallorca Menorca Balears Formentera estranger Taula RAEP Evolució de l alumnat matriculat a l EP entre 2011 i 2017, per illa i nacionalitat Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAEP Evolució de l alumnat matriculat a l EP entre 2011 i 2017, per illes

12 tot l'alumnat alumnat estranger 0 Gràfic RAEP Evolució de l alumnat estranger matriculat a l EP entre 2011 i

13 RAEP 2. Resultats acadèmics per àrees a l EP Definició S entén per percentatge d aprovats el percentatge d alumnat avaluat que obté avaluació positiva en cadascuna de les àrees objecte d estudi. RAEP 2.1. Percentatge d alumnat de 6è d EP que aprova les diferents àrees (curs ) Aquest indicador aporta informació referida a l alumnat de 6è curs d educació primària que ha estat avaluat durant el curs Les dades es presenten com a percentatges d aprovats a les diferents àrees amb desagregacions per gènere, illa, titularitat del centre i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Pel que fa als percentatges globals d alumnes que aproven les diferents àrees de 6è, s observa que es troben per damunt del 90% en totes les àrees, manco a l àrea de matemàtiques (89,4%). A l àrea de llengua castellana aprova un 94,5% de l alumnat i a la de llengua catalana 2 punts percentuals menys. Atenent a la variable gènere de l alumnat, les nines obtenen uns percentatges d aprovats més alts en totes les àrees. Destaquen les diferències a les àrees lingüístiques, especialment a llengua catalana i a llengua anglesa on les nines superen els nins en més de 5 punts percentuals. En relació amb la titularitat dels centres, no s observen diferències significatives en aquesta etapa entre els resultats dels alumnes dels centres públics i els dels centres privats. De l anàlisi dels resultats a les diferents illes, cal destacar que a l illa de Menorca els percentatges d aprovats són clarament superiors als de la resta d illes. Les diferències més remarcables es donen a les àrees lingüístiques i a matemàtiques. Els percentatges més baixos corresponen a l alumnat de Mallorca. Segons la nacionalitat de l alumnat, les diferències més grans entre els percentatges d aprovats es donen dins les àrees de ciències socials, llengua castellana, matemàtiques i llengua catalana, mentre que a les àrees de religió/valors socials i cívics, educació física els resultats són similars

14 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera ciències de la naturalesa 94,3 92,8 95,9 93,7 95,3 93,9 96,9 94,6 ciències socials 92,5 91,0 94,1 92,0 93,3 91,6 96,3 95,2 educació artística 97,2 95,8 98,8 97,2 97,3 96,8 99,0 98,4 educació física 99,4 99,3 99,4 99,2 99,7 99,3 99,9 99,5 llengua castellana 94,5 92,7 96,4 94,4 94,5 94,0 97,8 94,8 llengua catalana 92,5 90,0 95,3 92,7 92,0 92,0 96,4 92,5 llengua anglesa 90,5 87,9 93,5 90,0 91,5 89,9 95,3 90,9 matemàtiques 89,4 88,9 90,0 89,2 89,8 88,8 94,2 89,9 religió catòlica 99,1 98,6 99,6 99,6 98,6 99,0 99,7 99,7 valors socials i cívics 99,1 98,8 99,4 99,0 99,4 98,9 99,8 99,5 Taula RAEP Percentatge d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP (curs ), per gènere, titularitat i illa nins nines Illes Balears 97,2 99,4 94,3 92,5 94,5 92,5 90,5 89,4 99,1 99,1 95,9 94,1 92,8 91,0 98,8 99,4 95,8 99,3 96,4 95,3 92,7 93,5 90,0 90,0 87,9 88,9 99,6 99,4 98,6 98,8 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP per gènere (curs ) públics privats Illes Balears 94,3 92,5 97,2 99,4 94,5 92,5 90,5 89,4 99,1 99,1 95,3 93,3 93,7 92,0 97,3 99,7 97,2 99,2 94,5 94,4 92,0 92,7 91,5 89,8 90,0 89,2 98,6 99,4 99,6 99,0 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP per titularitat (curs )

15 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 99,9 99,7 99,8 99,0 99,3 96,9 96,3 96,8 98,4 99,5 97,8 99,0 99,7 98,9 99,5 93,9 94,0 96,4 94,6 95,2 94,8 95,3 94,2 91,6 92,0 92,5 99,4 89,9 90,9 97,2 88,8 89,9 99,1 99,1 94,3 94,5 92,5 92,5 90,5 89,4 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP per illes (curs ) tot l alumnat estrangers no estrangers ciències de la naturalesa 94,3 89,6 94,9 ciències socials 92,5 86,2 93,3 educació artística 97,2 95,3 97,5 educació física 99,4 99,6 99,3 llengua castellana 94,5 88,5 95,2 llengua catalana 92,5 87,9 93,1 llengua anglesa 90,5 87,9 90,9 matemàtiques 89,4 84,2 90,1 religió catòlica 99,1 98,6 99,1 valors socials i cívics 99,1 98,9 99,1 Taula RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) estrangers no estrangers tot l'alumnat 99,4 97,2 94,3 92,5 94,5 92,5 90,5 89,4 99,1 99,1 94,9 89,6 93,3 86,2 97,5 95,3 99,3 99,6 95,2 93,1 88,5 90,9 87,9 90,1 87,9 84,2 99,1 99,1 98,6 98,9 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

16 RAEP 2.2. Evolució del percentatge d alumnat aprovat a les àrees de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi/ ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa sobre l evolució dels resultats acadèmics de l alumnat avaluat a l educació primària a les àrees de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi 1 / ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre els cursos i Anàlisi A partir de l anàlisi dels resultats, en general s observa una evolució positiva en totes les àrees dins aquest període. En el curs escolar es dona un increment d aprovats en totes les àrees, i de forma remarcable a les àrees de llengua castellana, de llengua catalana i de matemàtiques. De l anàlisi comparada de l alumnat que aprova les àrees lingüístiques el curs , resulta que en tots els nivells d educació primària, el percentatge d aprovats a l àrea de llengua castellana és igual o superior en 2 punts percentuals al percentatge d alumnes que aproven la llengua catalana. També cal remarcar una millora del rendiment dels alumnes a les àrees de ciències de la naturalesa i de ciències socials a partir del curs , coincidint amb la implantació de la LOMCE, en relació amb els resultats a l àrea de coneixement del medi, que fins aquest curs les integrava. A les àrees de llengua anglesa, matemàtiques, ciències socials i ciències naturals es produeix una disminució important en el percentatge d alumnes aprovats a mesura que el nivell acadèmic és més alt. Durant el curs , a llengua anglesa el percentatge d aprovats del darrer curs respecte al primer de l etapa, disminueixen 5,7 punts, a ciències socials, 5,5 punts i a matemàtiques, 5,4 punts. 1 L àrea de coneixement del medi, a 2n, 4t i 6è d EP (coincidint amb el final de cicle), integrava fins al curs les àrees de ciències de la naturalesa i de ciències socials

17 1r EP 95,9 95,5 96,2 2n EP 95,0 95,2 94,2 94,4 95,7 96,0 3r EP 92,8 92,9 94,4 4t EP 89,2 90,3 90,4 90,8 93,0 94,1 5è EP 89,2 89,0 91,7 6è EP 85,2 85,6 85,8 86,9 89,8 90,5 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua anglesa a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua anglesa a l etapa d EP 1r EP 94,2 93,7 94,8 2n EP 93,0 92,9 93,2 93,1 94,8 96,1 3r EP 93,7 94,5 95,6 4t EP 91,3 91,2 91,7 93,2 95,0 96,4 5è EP 92,5 93,2 94,7 6è EP 88,7 89,5 89,7 90,7 92,0 94,5 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua castellana a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua castellana a l etapa d EP

18 1r EP 91,7 91,2 92,6 2n EP 89,7 90,0 90,2 90,0 92,4 93,6 3r EP 91,1 92,0 93,4 4t EP 88,7 89,7 89,6 90,6 92,8 94,2 5è EP 90,4 90,9 92,5 6è EP 86,6 87,4 87,3 87,4 90,6 92,5 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua catalana a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua catalana a l etapa d EP 1r EP 94,3 93,9 94,8 2n EP 91,4 92,0 91,9 92,1 93,6 95,0 3r EP 89,4 89,9 91,8 4t EP 88,4 87,4 88,6 89,1 90,3 91,5 5è EP 85,8 87,3 88,4 6è EP 84,0 83,6 85,2 85,2 86,9 89,4 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de matemàtiques a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de matemàtiques a l etapa d EP

19 1r EP c. nat. 97,2 97,6 98,0 c. soc. 97,0 97,6 98,0 2n EP c. medi 94,5 94,9 94,9 95,3 c. nat. 96,6 97,5 c. soc. 96,4 97,6 3r EP c. nat. 92,8 93,4 95,2 c. soc. 91,9 91,9 94,6 4t EP c. medi 90,8 90,7 91,3 92,2 c. nat. 94,1 94,9 c. soc. 93,5 94,2 5è EP c. nat. 91,4 91,9 94,2 c. soc. 88,6 89,4 92,3 6è EP c. medi 87,2 88,1 88,1 88,3 c. nat. 92,7 94,3 c. soc. 90,2 92,5 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de coneixement del medi, de ciències de la naturalesa i de ciències socials a l etapa d EP 96 % 92 % 88 % 84 % 2n EP c. medi 4t EP c. medi 6è EP c. medi 2n EP c. nat. 4t EP c. nat. 6è EP c. nat. Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de coneixement del medi i de ciències de la naturalesa a l etapa d EP 96 % 92 % 88 % 84 % 2n EP c. medi 4t EP c. medi 6è EP c. medi 2n EP c. soc. 4t EP c. soc. 6è EP c. soc. Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de coneixement del medi i de ciències socials a l etapa d EP

20 RAEP 3. Promoció dins l etapa d EP Definició S entén per percentatge de promoció el percentatge d alumnat avaluat que passa al nivell educatiu següent. RAEP 3.1. Promoció dins l etapa d EP (curs ) Aquest indicador informa del percentatge d alumnes de les Illes Balears que han estat avaluats en els diferents nivells de l educació primària i que passen al curs següent, amb les desagregacions per illa, titularitat del centre, gènere i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi En general, els percentatges de promoció dins l etapa fluctuen entre un 96,9% al 1r curs, un 98,3% al 4t i 5è cursos, i un 97,9% a 6è curs de l etapa respectivament. Els dos primers nivells de l etapa són els que presenten percentatges més baixos (96,9% i 97,4%, respectivament). Per illes, els percentatges de promoció són molt semblants, encara que, per terme general, els que corresponen a Menorca són lleugerament més alts que els de les altres illes, i els de Mallorca, lleugerament més baixos. Llevat del primer nivell, en el qual el percentatges de promoció dels centres privats és 0,8 punts superior als dels públics, les diferències entre ambdós tipus de centres són molt poc remarcables en alguns cursos no hi ha diferències i en el darrer curs de l etapa es redueixen a 0,5 punts percentuals. Si s analitzen les dades segons la variable gènere de l alumnat, s observa que, en tots els cursos de l etapa, les nines presenten percentatges de promoció més alts que els nins, amb diferències que varien entre els 0,4 punts al 3r curs i els 0,9 punts al 1r. Segons la nacionalitat de l alumnat, les diferències més grans en els percentatges de promoció es donen en els tres primers cursos de l etapa l alumnat amb nacionalitat espanyola supera en més de tres punts percentuals al de nacionalitat estrangera, es redueixen a 4t i 5è nivells, i torna augmentar en el darrer nivell de l etapa (2,9 punts)

21 Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r EP 96,9 96,5 97,4 96,7 97,4 96,7 98,0 97,6 2n EP 97,4 97,0 97,8 97,2 97,7 97,3 97,4 97,5 3r EP 97,7 97,5 97,9 97,7 97,7 97,6 98,2 98,0 4t EP 98,3 98,0 98,5 98,1 98,5 98,3 98,6 98,0 5è EP 98,3 97,9 98,8 98,3 98,3 98,2 98,8 99,0 6è EP 97,9 97,6 98,2 97,7 98,2 97,7 99,3 98,3 Taula RAEP Percentatges de promoció dins l etapa d EP (curs ), per gènere, titularitat i illa nins nines Illes Balears 96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9 96,5 97,4 97,0 97,8 97,5 97,9 98,0 98,5 97,9 98,8 97,6 98,2 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9 96,7 97,4 97,2 97,7 97,7 97,7 98,1 98,5 98,3 98,3 97,7 98,2 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), per titularitat 100% Mallorca Menorca Eivissa/Formentera Illes Balears 96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9 95% 90% 85% 80% 98,097,6 97,4 98,2 98,3 98,6 98,2 96,7 97,3 97,5 97,6 98,0 98,0 98,8 99,0 97,7 99,3 98,3 75% 70% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), per illes

22 tot l alumnat estranger no estranger 1r EP 96,9 94,0 97,5 2n EP 97,4 94,7 97,9 3r EP 97,7 94,9 98,1 4t EP 98,3 97,1 98,4 5è EP 98,3 97,6 98,4 6è EP 97,9 95,3 98,2 Taula RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat 100% estrangers no estrangers tot l'alumnat 96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9 90% 80% 70% 97,5 97,9 98,1 94,0 94,7 94,9 97,1 98,4 97,6 98,4 95,3 98,2 60% 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

23 RAEP 3.2. Promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat que passa de l etapa d educació primària a la d educació secundària obligatòria amb un progrés adequat o amb algunes mancances a l hora d aconseguir els objectius de l etapa. Aquest indicador es calcula desagregat segons l edat d acabament de l etapa (edat teòrica 12 anys) i per a majors de 12 anys. Anàlisi Del total d alumnes que passen de l etapa d educació primària a la d educació secundària obligatòria (un 97,9%), un 79% ho fa amb un progrés adequat, atès que aprova totes les àrees; un 13,5% passa a l altra etapa amb una o dues àrees suspeses i un 5,4% d alumnat presenta un alt risc de fracàs escolar a l etapa d educació secundària obligatòria pel fet d accedir-hi amb tres àrees suspeses o més. En desagregar les dades per illes, s observa que l alumnat de l illa de Menorca que passa a l altra etapa en progrés adequat, és a dir, amb cap àrea suspesa, supera en 8,4 punts percentuals la mitjana de les Illes Balears i només un 2,4% de l alumnat d aquesta illa suspèn tres àrees o més. Per contra, només un 77,8% i un 80,7% del alumnes de Mallorca i de les Pitiüses, respectivament va promocionar sense cap àrea suspesa i més d un 5% ho feren amb tres o més. Els percentatges de promoció de l alumnat dels centres públics i el dels centres privats són molt similars al finalitzar l etapa. Atenent al gènere de l alumnat, s observen diferències significatives. La promoció de les nines és superior a la dels nins; concretament, el nombre de nines que progressa adequadament al finalitzar l etapa és aproximadament 8,3 punts percentuals superior al de nins, tant si es comparen els percentatges de promoció de l alumnat de totes les edats com els de l alumnat idoni (que passa al curs següent l any que compleix 12 anys). Un 78,3% d alumnat promociona a l altra etapa amb 12 anys, l edat teòrica de finalització de l etapa, sense haver repetit cap curs. La majoria d aquests alumnes del conjunt de les Illes un 69,7% de l alumnat hi passa sense cap matèria suspesa

24 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 97,9 97,6 98,2 97,7 98,2 97,7 99,3 98,3 cap de suspesa 79,0 75,1 83,4 78,7 79,7 77,8 87,4 80,7 una de suspesa 8,8 9,8 7,6 8,6 9,1 9,0 6,3 8,9 dues de suspeses 4,7 5,6 3,7 4,9 4,4 5,1 3,2 3,5 tres o més de suspeses 5,4 7,0 3,5 5,5 5,0 5,7 2,4 5,2 Taula RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 97,9 97,7 99,3 98,3 87,4 79,0 80,7 77,8 40 % 20 % 8,8 9,0 6,3 8,9 4,7 5,4 5,1 5,7 3,2 2,4 3,5 5,2 0 % Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per illes total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 97,9 97,7 98,2 79,0 78,7 79,7 40 % 20 % 0 % 8,8 8,6 9,1 4,7 5,4 4,9 5,5 4,4 5,0 Illes Balears públics privats Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per titularitat

25 total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 97,9 97,6 98,2 83,4 79,0 75,1 40 % 20 % 0 % 8,8 9,8 4,7 5,4 5,6 7,0 7,6 3,7 Illes Balears nins nines Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per gènere 3,5 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 78,3 75,2 81,7 75,7 82,9 77,3 81,1 82,3 cap de suspesa 69,7 65,5 74,5 67,6 73,6 68,6 75,3 73,1 una de suspesa 5,5 6,1 4,8 5,0 6,4 5,7 3,8 5,6 dues de suspeses 2,5 3,0 2,0 2,6 2,4 2,6 2,0 2,2 tres o més de suspeses 0,5 0,7 0,4 0,5 0,5 0,4 0,1 1,5 Taula RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per gènere, titularitat i illa total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 78,3 77,3 69,7 68,6 81,1 82,3 75,3 73,1 40 % 20 % 0 % 5,5 5,7 3,8 5,6 2,5 2,6 2,0 2,2 0,5 0,4 0,1 1,5 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per illes

26 total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 78,3 69,7 75,7 67,6 82,9 73,6 40 % 20 % 0 % 5,5 5,0 6,4 2,5 2,6 2,4 0,5 0,5 0,5 Illes Balears públics privats Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per titularitat total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 78,3 69,7 75,2 65,5 81,7 74,5 40 % 20 % 0 % 5,5 6,1 4,8 2,5 3,0 2,0 0,5 0,7 0,4 Illes Balears nins nines Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per gènere

27 RAEP 3.3. Evolució de la promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l evolució del percentatge d alumnes que finalitzen l etapa d EP i promocionen a l etapa d ESO en els anys compresos entre 2011 i Les dades, a més de reflectir els percentatges globals de l alumnat que promociona, també inclouen els percentatges de l alumnat que passa a ESO amb 12 anys i del que ho fa amb més de 12 anys. Anàlisi El percentatge d alumnes que promociona d EP a ESO presenta una evolució positiva dins el període analitzat; concretament, l increment és de 3,3 punts percentuals. Cal destacar que 2,8 punts d aquest increment s han produït als tres darrers cursos escolars. Si s analitza el percentatge d alumnes que finalitza l etapa amb totes les àrees aprovades, es constata també una millora de 8,1 punts percentuals en aquest període. A més, es pot destacar una reducció de 2,4 punts percentuals de l alumnat que suspèn tres àrees o més. Amb relació al percentatge de promoció de l alumnat de 12 anys (edat teòrica en què s ha de finalitzar l etapa), es dona un increment de 5,2 punts en el total d alumnat que promociona en aquest període. També es produeix un augment del percentatge d alumnes que passa a l altra etapa sense cap àrea suspesa (6,7 punts). El percentatge de promoció de l alumnat de més de 12 anys alumnes que han repetit algun curs al llarg de l etapa, s ha reduït 1,7 punts percentuals durant aquest període, encara que el curs han promocionat sense cap suspesa 1,4 punts percentuals més d aquests alumnes que a l inici del període. total 94,6 94,5 95,1 95,2 96,6 97,9 cap de suspesa 70,9 71,7 72,7 73,1 75,8 79,0 una de suspesa 9,8 9,7 9,9 9,6 8,9 8,8 dues de suspeses 6,0 5,8 5,5 5,7 5,4 4,7 tres o més de suspeses 7,8 7,3 7,0 6,7 6,5 5,4 Taula RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2011 i 2017 de tot l alumnat

28 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 79,0 70,9 71,7 72,7 73,1 75,8 9,8 9,7 9,9 9,6 8,9 8,8 6,07,8 5,87,3 5,57,0 5,76,7 5,46,5 4,75,4 Gràfic RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2011 i 2017 de tot l alumnat total 73,1 74,1 75,5 76,2 77,8 78,3 cap de suspesa 63,0 64,2 65,2 66,0 68,2 69,7 una de suspesa 6,4 6,4 6,4 6,2 5,8 5,5 dues de suspeses 3,0 3,0 3,1 3,2 3,1 2,5 tres o més de suspeses 0,8 0,6 0,7 0,7 0,8 0,5 Taula RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2011 i 2017 de l alumnat de 12 anys 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 63,0 64,2 65,2 66,0 68,2 69,7 6,4 6,4 6,4 6,2 5,8 5,5 3,0 3,0 3,1 3,2 3,1 2,5 0,8 0,6 0,7 0,7 0,8 0,5 Gràfic RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2011 i 2017 de l alumnat de 12 anys. total 21,4 20,5 19,6 19,0 18,7 19,7 cap de suspesa 7,9 7,6 7,5 7,1 7,6 9,4 una de suspesa 3,5 3,4 3,4 3,4 3,1 3,3 dues de suspeses 3,0 2,8 2,3 2,5 2,3 2,2 tres o més de suspeses 7,1 6,8 6,3 6,0 5,7 4,8 Taula RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2011 i 2017 de l alumnat de més de 12 anys

29 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 20% 16% 12% 8% 4% 0% 7,9 7,1 7,6 7,5 7,1 7,6 6,8 6,3 6,0 5,7 3,5 3,4 3,4 3,4 3,1 3,3 3,0 2,8 2,3 2,5 2,3 2,2 9,3 4,8 Gràfic RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2011 i 2017 de l alumnat de més de 12 anys

30 RAEP 3.4. Evolució de la promoció dins l etapa d EP en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l evolució de les dades de promoció global dels alumnes d educació primària en els anys compresos entre 2011 i Les dades es presenten per al conjunt de les Illes Balears i amb les desagregacions per illa, la titularitat del centre i la nacionalitat de l alumnat. Anàlisi El percentatge d alumnat que passa al nivell següent ha millorat al llarg dels darrers cursos acadèmics. En el curs es donen els percentatges de promoció més alts de tot el període analitzat. El fet que els percentatges de promoció siguin lleugerament inferiors en els dos primers nivells pot ser conseqüència de la importància que s atribueix a la iniciació dels processos lligats a l aprenentatge de la lectura, l escriptura i el càlcul. També s explica pel fet que l alumnat que ja ha repetit durant l etapa ha de promocionar per imperatiu legal, com a conseqüència d haver exhaurit aquesta mesura en cursos anteriors de l etapa. A totes les illes, s observa un creixement progressiu de la promoció i, a més, aquests percentatges són més alts en els darrers cursos de l etapa. L anàlisi per titularitat indica que els percentatges dels alumnes que passen al nivell següent en els centres de titularitat privada és superior als dels alumnes que ho fan en els de titularitat pública; però s han reduït significativament les diferències, concretament en el darrer curs analitzat la diferència es redueix a 0,5 punts al final de l etapa. En el cas de l alumnat estranger, les diferències en els percentatges de promoció amb els dels alumnes de nacionalitat espanyola han disminuït en el darrer curs acadèmic. La progressió més remarcable es dona als cursos 2n i 4t de l etapa. 1r EP 95,9 95,7 96,9 2n EP 93,1 93,4 93,7 93,7 95,9 97,4 3r EP 96,1 96,4 97,7 4t EP 94,7 94,3 94,5 95,6 96,9 98,3 5è EP 97,2 96,7 98,3 6è EP 94,6 94,5 95,1 95,2 96,6 97,9 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de les Illes Balears

31 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de les Illes Balears 1r EP 95,6 95,4 96,7 2n EP 93,0 93,4 93,6 93,5 95,8 97,3 3r EP 95,8 96,3 97,6 4t EP 94,9 94,3 94,4 95,4 97,0 98,3 5è EP 97,1 96,9 98,2 6è EP 94,4 94,4 94,8 94,9 96,4 97,7 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Mallorca 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Mallorca 1r EP 96,5 96,0 98,0 2n EP 92,7 93,3 93,1 92,9 97,1 97,4 3r EP 96,9 97,3 98,2 4t EP 94,2 94,9 93,6 96,0 96,8 98,6 5è EP 97,7 96,7 98,8 6è EP 96,5 96,2 96,7 96,9 98,6 99,3 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Menorca

32 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Menorca 1r EP 97,9 97,4 97,6 2n EP 94,0 93,2 94,5 95,2 95,9 97,5 3r EP 97,0 96,3 98,0 4t EP 94,0 94,1 96,0 96,5 96,9 98,0 5è EP 97,5 96,1 99,0 6è EP 94,1 94,6 95,8 95,2 96,0 98,3 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP d Eivissa i Formentera 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP d Eivissa i Formentera 1r EP 95,4 95,0 96,7 2n EP 91,9 92,4 92,9 93,0 95,0 97,2 3r EP 95,6 96,1 97,7 4t EP 94,0 93,6 93,9 95,1 96,6 98,1 5è EP 97,0 96,5 98,3 6è EP 94,3 94,3 95,0 95,1 96,4 97,7 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres públics

33 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres públics 1r EP 96,9 97,2 97,4 2n EP 95,3 95,2 95,2 95,1 97,7 97,7 3r EP 96,9 96,8 97,7 4t EP 96,0 95,6 95,7 96,5 97,6 98,5 5è EP 97,5 97,2 98,3 6è EP 95,1 94,9 95,2 95,2 96,8 98,2 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres privats 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres privats 1r EP 90,5 91,4 94,0 2n EP 85,3 86,6 88,8 86,6 91,7 94,7 3r EP 91,1 93,6 94,9 4t EP 91,9 91,8 90,5 91,0 95,0 97,1 5è EP 95,2 94,2 97,6 6è EP 91,0 92,4 91,2 91,7 92,1 95,3 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat estranger

34 97 % 2n EP 4t EP 6è EP 94 % 91 % 88 % 85 % Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat estranger 1r EP 96,8 96,6 97,5 2n EP 94,2 94,4 94,4 94,7 96,6 97,9 3r EP 96,7 96,8 98,1 4t EP 95,1 94,6 95,0 96,3 97,2 98,4 5è EP 97,4 97,1 98,4 6è EP 95,2 94,9 95,6 95,6 97,2 98,2 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat no estranger 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat no estranger

35 RAEP 4. Idoneïtat a l EP el curs Definició S entén per idoneïtat el percentatge d alumnat avaluat que està matriculat al curs que li correspon per edat. RAEP 4.1. Idoneïtat de l alumnat dins l etapa d EP (curs ) Aquest indicador informa de l ajustament entre l edat dels alumnes i l edat teòrica que correspon al curs en què estan matriculats. És a dir, en quina mesura fan el curs que teòricament els correspon per edat. S aporta informació referida a cada curs de l etapa, amb les corresponents desagregacions per gènere, titularitat del centre, illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Una baixa idoneïtat implica un alt índex de desfasament escolar. Si s analitzen les dades del curs , s observa que a l EP els nivells més baixos d idoneïtat corresponen als dos darrers cursos de l etapa, a causa de l efecte acumulatiu d aquest indicador. Això suposa que un 19,8% dels alumnes finalitza l etapa amb, almenys, un any més del que li correspondria. Crida l atenció que un 9,1% dels alumnes ja presenta retard escolar a 2n d EP (7 anys). Si fem atenció a la desagregació per illes, s observa que a Eivissa i Formentera es donen els percentatges d idoneïtat més alts. La idoneïtat de la població estrangera és significativament inferior a la de l alumnat no estranger. El fet que les diferències es vagin accentuant a mesura que s avança dins l etapa pot ser a causa, entre altres motius, que l alumnat d incorporació tardana, en el qual s inclou un alt percentatge d alumnat estranger, pot escolaritzar-se a un nivell més baix que el que li correspon per edat si presenta dificultats d aprenentatge o desconeixement de les llengües oficials

36 Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r EP 95,3 94,2 96,5 94,5 96,8 95,0 95,8 97,1 2n EP 90,9 89,6 92,4 89,4 93,9 90,4 92,0 93,5 3r EP 89,1 87,9 90,6 87,7 91,7 88,8 89,8 90,5 4t EP 85,6 84,2 87,2 84,0 88,9 84,9 86,5 89,1 5è EP 84,8 82,9 86,8 82,8 88,4 84,4 84,5 87,3 6è EP 80,2 77,4 83,4 77,9 84,5 79,5 81,8 84,0 Taula RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per gènere, titularitat i illa. 95,3 90,9 89,1 nins nines Illes Balears 85,6 84,8 96,5 94,2 92,4 90,6 89,6 87,9 80,2 84,2 87,2 86,8 83,4 82,9 77,4 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 95,3 90,9 89,1 85,6 84,8 96,8 94,5 93,9 91,7 89,4 87,7 88,9 88,4 84,0 82,8 80,2 84,5 77,9 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per titularitat

37 100% 90% 80% 70% 60% 95,3 97,1 95,8 95,0 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 90,9 89,1 85,6 84,8 80,2 93,5 92,0 90,5 89,8 89,1 87,3 90,4 88,8 86,5 84,0 84,5 84,9 84,4 81,8 79,5 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per illa tot l'alumnat estrangers no estrangers 1r EP 95,3 90,7 96,1 2n EP 90,9 82,2 92,6 3r EP 89,1 79,1 90,6 4t EP 85,6 73,8 87,4 5è EP 84,8 70,6 86,8 6è EP 80,2 63,6 82,4 Taula RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat Estrangers no estrangers Illes Balears 100% 90% 95,3 90,9 89,1 85,6 84,8 80% 80,2 70% 60% 90,7 96,1 82,2 92,6 90,6 79,1 73,8 87,4 86,8 70,6 63,6 82,4 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

38 RAEP 5. Repetició a l EP Definició S entén per repetició a l EP la relació percentual entre l alumnat que roman al mateix nivell educatiu en què ja estava escolaritzat el curs escolar anterior i l alumnat avaluat el curs escolar anterior. RAEP 5.1. Repetició dins l etapa d EP (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat d educació primària que, al llarg del curs , ha repetit el mateix nivell que cursà el L estudi de l alumnat que es troba en aquesta situació s expressa en percentatges del global de les Illes Balears i en desagregacions segons el gènere, la titularitat del centre, l illa i la nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Els majors percentatges de repetició es produeixen als dos primers nivells de l etapa. Una possible justificació, per una banda, podria ser pel fet que a aquestes edats es comencen a consolidar els aprenentatges de la lectoescriptura, lògica i càlcul matemàtic, però també pel condicionant que representa poder repetir una sola vegada al llarg de tota l etapa. Si s analitza la variable gènere, es pot observar que repeteixen més els nins que les nines, amb diferències que oscil len entre 0,6 i 2,1 punts percentuals al llarg de l etapa. Pel que fa a les diferències en percentatges de repetició de centres de titularitat pública i privada, aquestes són més grans, a favor dels primers, als primers nivells de l etapa (2,1 i 2,4 punts respectivament, a 1r i 2n) i es redueixen al final de l etapa (0,6 punts a 6è). Per illes, els percentatges de repetició més alts als darrers cursos de l etapa es donen a Eivissa i Formentera, mentre que als primers cursos la major concentració de repetidors es dona a Mallorca. Cal destacar la reducció del percentatge de repetició a Menorca. Atenent a la nacionalitat de l alumnat, s observa que l alumnat estranger repeteix curs amb més freqüència que el de nacionalitat espanyola, encara que això no afecta considerablement la mitjana global. Aquestes diferències són més importants en els dos primers i el darrer curs de l etapa. Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r EP 4,0 5,0 2,9 4,7 2,6 4,3 3,6 2,3 2n EP 3,9 4,3 3,4 4,7 2,3 4,1 2,7 3,7 3r EP 3,4 3,8 3,0 3,6 3,1 3,5 2,7 3,6 4t EP 2,9 3,2 2,5 3,2 2,3 2,8 3,2 2,8 5è EP 3,2 3,4 2,8 3,4 2,7 3,1 3,2 3,8 6è EP 3,2 3,9 2,5 3,4 2,9 3,3 1,4 3,8 Taula RAEP Percentatges de repetició a l EP durant el curs

39 10 % nins nines Illes Balears 8 % 6 % 4 % 4,0 3,9 3,4 2,9 3,2 3,2 2 % 5,0 4,3 3,8 3,2 3,4 3,9 2,9 3,4 3,0 2,5 2,8 2,5 0 % 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició per gènere a l EP (curs ) 10 % públics privats Illes Balears 8 % 6 % 4 % 4,0 3,9 3,4 2,9 3,2 3,2 2 % 4,7 4,7 3,6 3,2 3,4 2,6 3,1 2,3 2,3 2,7 3,4 2,9 0 % 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició per titularitat a l EP (curs ) 10 % Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 8 % 6 % 4 % 4,0 3,9 3,4 2,9 3,2 3,2 2 % 0 % 4,3 3,6 4,1 3,7 3,5 3,6 2,7 2,7 2,8 3,2 3,1 3,2 3,8 3,3 3,8 2,3 2,8 1,4 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició a l EP (curs ), per illa tot l alumnat estrangers no estrangers 1r EP 4,0 7,6 3,3 2n EP 3,9 7,9 3,3 3r EP 3,4 5,4 3,1 4t EP 2,9 4,1 2,7 5è EP 3,2 5,6 2,8 6è EP 3,2 6,8 2,7 Taula RAEP Percentatges de repetició a l EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

40 15 % estrangers no estrangers tot l'alumnat 12 % 9 % 6 % 3 % 0 % 7,6 7,9 6,8 5,4 5,6 4,0 3,9 4,1 3,4 2,9 3,2 3,2 3,3 3,3 3,1 2,7 2,8 2,7 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició a l EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

41 RAEP 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d EP en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l evolució que al llarg dels darrers sis cursos escolars ha experimentat la repetició de l alumnat d educació primària a les Illes Balears. S analitzen les dades globals i les que fan referència als centres de titularitat pública i privada, així com l evolució que ha experimentat a les diferents illes i com afecta aquesta variable la població estrangera. Anàlisi L estudi de l evolució de la repetició al llarg dels darrers sis cursos escolars ve condicionat pel canvi organitzatiu derivat de la implantació de la LOMCE. Fins el curs la repetició dins l etapa es concretava als nivells de 2n, 4t i 6è nivells terminals de cadascun dels tres cicles en què s organitzava l etapa. Des del curs , com a conseqüència de la implantació de la nova Llei, l etapa s organitza en sis nivells i la decisió de repetir es pot adoptar al finalitzar cada un d aquests. És per aquests motiu que es troben canvis significatius en la repetició al llarg del període analitzat, tant en les dades globals com en les desagregacions que s analitzen. Amb aquestes premisses, i analitzant les dades evolutives de repetició, s observa una clara disminució als nivells de 2n, 4t i 6è de l etapa i, en contrapartida, un increment d aquesta mesura a 1r i 5è. De l anàlisi comparada dels dos darrers cursos escolars es desprèn que, tot i que a 1r i 5è hi ha un lleuger augment percentual, a la resta de nivells s ha reduït el percentatge d alumnes que repeteixen. Aquesta tendència general també es posa de manifest a l hora d analitzar l evolució de la repetició amb desagregacions per titularitat, per illes i per origen de l alumnat. 1r EP 3,8 4,0 2n EP 6,3 6,8 6,4 6,2 6,1 3,9 3r EP 3,7 3,4 4t EP 5,3 5,1 5,5 5,4 4,3 2,9 5è EP 2,7 3,2 6è EP 5,7 5,2 5,2 4,9 4,7 3,2 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a les Illes Balears

42 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a les Illes Balears 1r EP 4,4 4,7 2n EP 7,3 7,9 7,3 6,9 6,8 4,7 3r EP 4,1 3,6 4t EP 5,9 5,6 6,0 5,9 4,6 3,2 5è EP 2,8 3,4 6è EP 5,7 5,6 5,3 4,9 4,8 3,4 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres públics. 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres públics 1r EP 2,7 2,6 2n EP 4,5 4,6 4,7 4,7 4,6 2,3 3r EP 2,9 3,1 4t EP 4,3 4,2 4,5 4,4 3,6 2,3 5è EP 2,6 2,7 6è EP 5,5 4,6 4,8 4,8 4,5 2,9 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres privats

43 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres privats 1r EP 4,2 4,3 2n EP 6,3 6,9 6,4 6,3 6,2 4,1 3r EP 4,0 3,5 4t EP 5,3 5,0 5,5 5,5 4,5 2,8 5è EP 2,8 3,1 6è EP 5,9 5,4 5,4 5,1 5,0 3,3 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Mallorca 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Mallorca 1r EP 3,3 3,6 2n EP 7,2 6,9 6,4 6,5 7,0 2,7 3r EP 2,8 2,7 4t EP 5,1 5,7 5,2 6,2 3,8 3,2 5è EP 2,5 3,2 6è EP 4,1 3,4 3,6 3,1 3,0 1,4 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Menorca

44 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Menorca 1r EP 1,8 2,3 2n EP 6,2 5,7 6,4 5,0 4,8 3,7 3r EP 2,4 3,6 4t EP 5,6 5,5 5,4 3,9 3,3 2,8 5è EP 2,4 3,8 6è EP 5,3 5,8 5,0 4,2 4,5 3,8 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Eivissa i Formentera 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Eivissa i Formentera 1r EP 8,7 7,6 2n EP 13,6 14,1 12,6 10,3 11,7 7,9 3r EP 8,1 5,4 4t EP 9,4 7,1 7,3 9,1 8,3 4,1 5è EP 4,6 5,6 6è EP 8,5 8,2 6,7 8,3 8,0 6,8 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat estranger d EP

45 15 % 12 % 9 % 6 % 3 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat estranger d EP 1r EP 3,0 3,3 2n EP 5,4 5,7 5,5 5,6 5,2 3,3 3r EP 3,1 3,1 4t EP 4,7 4,8 5,3 4,9 3,7 2,7 5è EP 2,5 2,8 6è EP 5,1 4,8 4,8 4,4 4,3 2,7 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat no estranger d EP 15 % 12 % 9 % 6 % 3 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat no estranger d EP

46 - 46 -

47 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RAESO)

48 RAESO 1. Matrícula escolar a l ESO Definició Alumnat escolaritzat als diferents nivells de l etapa d educació secundària obligatòria de tots els centres públics i privats registrats a l aplicació informàtica GESTIB. RAESO 1.1. Matrícula escolar a l ESO (curs ) Aquest indicador recull informació sobre l alumnat escolaritzat durant el curs als quatre nivells de l etapa, desagregada segons el seu gènere, la titularitat dels centres on estudia i l illa on resideix. També informa del nombre d alumnes de nacionalitat estrangera. Anàlisi El nombre d alumnes d ESO als diferents nivells de l etapa disminueix en alumnes (un 21,9%) entre el primer nivell de l etapa i el quart. L escolarització als centres públics és superior a la dels privats: hi ha alumnes més als centres públics que als privats, la qual cosa representa un 25% de l alumnat de tota l etapa. A Mallorca s escolaritza el 79,8% de l alumnat d aquesta etapa; a Eivissa i a Formentera, l 11,7%, i la resta, un 8,5%, correspon a l alumnat escolaritzat a Menorca. Per gènere, tot i que al primer nivell de l etapa hi ha al lots més que al lotes (un 8,7% de l alumnat de 1r d ESO), al darrer nivell s inverteix aquest fet: hi ha 198 al lotes més que al lots (un 2,2% de l alumnat de 4t d ESO). Pel que fa a l alumnat estranger, aquest representa un 12,5% de la totalitat d alumnes escolaritzats a l ESO. El curs , el primer curs escolar en què s implantaren els PMAR en el segon any del programa, participaren 1014 alumnes en aquests programes (9,9% de l alumnat matriculat a 3r d ESO) i en el curs s hi matricularen 1028 alumnes (11,4 del total de l alumnat de 3r d ESO). En aquest darrer curs escolar s implanta el primer any del programa i 626 alumnes el cursaren (6,1% dels alumnes de 2n d ESO)

49 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera estrangers 1r ESO n ESO r ESO t ESO total ESO % 100% 51,9% 48,1% 62,5% 37,5% 79,8% 8,5% 11,7% 12,5% Taula RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat Illes Balears al lots al lotes r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per gènere Illes Balears públics privats r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per titularitat

50 12000 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per illa tot l'alumnat alumnat estranger 0 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat estranger matriculat a l ESO (curs ) N % ESO N % ESO 2n ESO - PMAR ,1% 3r ESO - PMAR ,9% ,4% Taula RAESO Alumnat dels PMAR, cursos i

51 RAESO 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l ESO en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de les variacions que es produeixen en l escolarització a l etapa d educació secundària obligatòria entre els anys 2011 i Les dades es refereixen a la matrícula de tota l etapa i a les desagregacions per illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Si s analitzen les dades globals de matrícula, es pot observar que continua la tendència de creixement en nombre de matriculats. Concretament, en el període objecte d anàlisi es dona un increment d un 6,1% més d alumnes escolaritzats. Per illes, Mallorca és l illa que registra més creixement, amb 1959 alumnes més el curs que el Pel que fa a l alumnat de nacionalitat estrangera, s observa una disminució progressiva al llarg del període analitzat amb l excepció del curs en què s experimenta un petit increment. De l anàlisi de l evolució per nivell, s observa que l augment d alumnat en el conjunt de l ESO es contraposa amb la disminució del nombre d alumnes en cursos successius a mesura que avancen de nivell dins l etapa. Si s analitzen les dades de forma longitudinal, que determinen els diferents escalonaments d un mateix color en la taula RAESO i que permet analitzar l evolució teòrica d una mateixa promoció d alumnes a mesura que van avançant en els diferents nivells de l etapa, s aprecia que entre un 22% i un 24% d alumnes que inicien l etapa d educació secundària obligatòria no la finalitzen, seguint el procés formatiu establert amb caràcter general, 4 cursos després

52 Illes Eivissa- alumnat Mallorca Menorca Balears Formentera estranger Taula RAESO Evolució de l alumnat matriculat a l ESO entre 2011 i 2017, per illa i nacionalitat Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAESO Evolució de l alumnat matriculat a l ESO entre 2011 i 2017, per illa tot l'alumnat alumnat estranger 0 Gràfic RAESO Evolució de l alumnat estranger matriculat a l ESO entre 2011 i r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Total ESO Taula RAESO Evolució de la matrícula a l ESO

53 RAESO 2. Resultats acadèmics per matèries a l ESO Definició Els resultats acadèmics es determinen a partir del percentatge d alumnat avaluat que obté qualificacions positives en cada una de les matèries objecte d estudi. RAESO 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels quatre cursos de l ESO (curs ) Aquest indicador aporta informació referida als resultats obtinguts per l alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t d ESO que ha estat avaluat el curs Els resultats s expressen en els termes següents: percentatge d alumnat aprovat i desagregacions per gènere, titularitat del centre, illa i nacionalitat. Anàlisi De l anàlisi global dels resultats que apareixen en les taules següents es desprèn que els percentatges d alumnes que obtenen avaluació positiva a les matèries lingüístiques en el 1r cicle de l ESO (de 1r a 3r) oscil len entre un 79% i un 82,8%. A les matèries científiques, especialment a les matèries de Biologia i Geologia i a la de Tecnologia, els resultats són lleugerament millors, amb l única excepció de les matemàtiques, on s obtenen pitjors resultats en tots els nivells del cicle (sobretot a 2n ESO i a 3r ESO en matemàtiques orientades als ensenyaments aplicats). Per terme general, al final de l etapa (4t d ESO) els resultats milloren significativament respecte als nivells anteriors. Pel que fa a l alumnat dels programes de millora de l aprenentatge i el rendiment (PMAR), aquest obté pitjors resultats en els àmbits que els alumnes que segueixen el currículum ordinari en les matèries que les integren en el mateix nivell d ESO. Només un 69,7% i el 71,2% dels alumnes de 3r d ESO - PMAR obtenen avaluació positiva en l àmbit cientificomatemàtic i en el lingüisticosocial, respectivament. Les al lotes obtenen percentatges més alts d aprovats que els al lots, amb diferències que, exceptuant la matèria d educació física i depenent de la matèria i el nivell, oscil len entre els 3,5 i els 11 punts percentuals. Mentre que a Mallorca i Eivissa i Formentera els resultats són similars a la mitjana de les Illes Balears, a Menorca, el percentatge d aprovats en quasi totes les matèries, especialment al primer curs de l etapa, és més alt que a les altres illes. Els resultats de l alumnat estranger se situen, en general, per davall dels globals de les illes. Les diferències més grans es troben a llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, biologia i geologia, i geografia i història. A més, aquestes diferències augmenten durant l etapa a mesura que els alumnes avancen en la seva escolarització

54 Resultats a 1r d ESO Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 79,7 75,3 84,9 78,4 81,9 78,5 88,2 81,9 llengua castellana 82,6 78,3 87,8 80,3 86,7 81,6 91,3 83,6 llengua catalana 81,3 76,6 87,0 79,6 84,5 80,4 91,5 80,8 matemàtiques 78,4 75,4 82,0 76,5 81,7 77,4 89,1 77,7 biologia i geologia 83,7 80,3 87,7 82,1 86,6 82,8 92,4 84,3 geografia i història 82,3 78,7 86,5 79,9 86,3 81,3 91,8 82,4 educació plàstica I 88,0 84,3 92,3 85,6 92,1 86,7 96,3 90,7 música I 87,7 84,7 91,2 85,2 92,1 86,9 94,6 88,7 educació física 91,1 90,0 92,5 88,7 95,3 90,3 97,5 92,2 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 79,7 82,6 81,3 78,4 83,7 82,3 88,0 87,7 91,1 84,9 87,8 87,0 82,0 75,3 78,3 76,6 75,4 87,7 86,5 80,3 78,7 92,3 91,2 84,3 84,7 92,5 90,0 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 82,6 79,7 81,3 86,7 84,5 81,9 78,4 80,3 79,6 78,4 81,7 76,5 83,7 82,3 86,6 86,3 82,1 79,9 88,0 87,7 91,1 92,1 92,1 95,3 85,6 85,2 88,7 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per titularitat

55 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 96,3 97,5 94,6 91,3 91,5 92,4 88,2 89,1 91,8 90,7 92,2 90,3 86,7 86,9 88,7 81,9 81,6 83,6 82,8 84,3 78,5 80,4 80,8 81,3 82,4 91,1 88,0 77,4 87,7 77,7 82,6 83,7 79,7 81,3 82,3 78,4 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per illes Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 79,7 74,7 80,3 llengua castellana 82,6 74,7 83,6 llengua catalana 81,3 71,8 82,6 matemàtiques 78,4 67,7 79,8 biologia i geologia 83,7 76,4 84,7 geografia i història 82,3 73,4 83,4 educació plàstica I 88,0 83,7 88,5 música I 87,7 82,8 88,3 educació física 91,1 86,6 91,7 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) estrangers no estrangers Illes Balears 79,7 82,6 81,3 78,4 83,7 82,3 88,0 87,7 91,1 80,3 83,6 82,6 79,8 74,7 74,7 71,8 67,7 84,7 83,4 76,4 73,4 88,5 88,3 91,7 83,7 82,8 86,6 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

56 Resultats a 2n d ESO Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 79,0 74,2 84,3 77,4 81,6 78,4 84,8 78,5 llengua castellana 82,1 77,6 87,1 78,6 87,7 82,0 85,0 80,6 llengua catalana 82,8 77,9 88,2 80,2 86,9 82,7 84,5 82,3 matemàtiques 75,5 71,8 79,5 72,7 79,9 75,4 77,9 73,6 física i química 79,6 76,3 83,2 77,7 82,5 79,0 84,6 79,6 geografia i història 81,3 77,1 86,0 79,0 84,9 80,2 88,6 83,2 tecnologia I 86,5 83,0 90,1 83,6 91,1 86,3 89,2 85,1 educació física 90,4 89,7 91,1 88,1 94,2 89,7 95,8 91,0 2a llengua estrangera 92,6 90,0 95,0 91,5 94,8 93,0 90,3 92,1 àmbit cientificomatemàtic 55,9 55,4 56,7 55,1 58,6 57,1 50,0 49,2 àmbit lingüisticosocial 61,6 58,1 66,9 60,9 63,8 61,6 57,1 63,5 àmbit pràctic 73,2 73,7 72,2 75,3 66,4 72,1 78,6 79,4 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 82,1 82,8 79,0 79,6 75,5 81,3 86,5 90,4 92,6 73,2 91,1 95,0 61,6 89,7 90,0 84,3 87,1 88,2 90,1 83,0 74,2 77,6 77,9 79,5 83,2 86,0 76,3 77,1 55,9 73,772,2 71,8 66,9 55,4 56,7 58,1 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per gènere

57 públics privats Illes Balears 79,0 82,1 82,8 75,5 79,6 81,3 86,5 90,4 92,6 73,2 94,2 87,7 86,9 82,5 84,9 91,1 94,8 61,6 91,5 81,6 88,1 77,4 80,2 79,9 77,7 79,0 83,6 55,9 78,6 75,3 72,7 58,6 63,8 66,4 55,1 60,9 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per titularitat Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 95,8 93,0 90,3 92,1 89,7 91,0 88,6 89,2 85,1 84,8 85,0 84,5 84,6 82,0 82,7 83,286,3 80,6 82,3 78,4 78,5 79,0 80,2 90,4 92,6 79,4 77,9 79,6 86,5 78,6 82,1 82,8 75,4 73,6 72,1 79,0 79,6 81,3 75,5 61,6 63,5 73,2 57,1 50,0 57,1 49,2 61,6 55,9 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per illes Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 79,0 71,6 79,9 llengua castellana 82,1 70,6 83,6 llengua catalana 82,8 73,7 84,0 matemàtiques 75,5 63,0 77,1 física i química 79,6 68,3 81,1 geografia i història 81,3 70,9 82,7 tecnologia I 86,5 78,4 87,5 educació física 90,4 85,7 91,1 2a llengua estrangera 92,6 86,7 93,3 àmbit cientificomatemàtic 55,9 58,3 55,4 àmbit lingüisticosocial 61,6 60,0 62,0 àmbit pràctic 73,2 79,2 71,7 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

58 estrangers no estrangers Illes Balears 79,0 82,1 82,8 75,5 79,6 81,3 86,5 90,4 92,6 73,2 85,7 86,7 79,9 83,6 84,0 87,5 91,1 93,3 61,6 81,1 82,7 78,4 55,9 79,2 71,6 70,6 73,7 77,1 68,3 70,9 62,0 71,7 63,0 58,3 55,4 60,0 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) Resultats a 3r d ESO Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 81,6 78,1 85,1 80,2 83,9 81,2 86,3 80,5 llengua castellana 81,8 76,7 86,9 78,8 86,6 82,0 85,2 77,8 llengua catalana 81,5 75,8 87,1 78,6 86,2 81,9 82,2 78,4 matemàtiques acadèmiques 79,6 77,0 82,2 76,1 85,1 79,3 83,6 78,5 matemàtiques aplicades 58,3 56,7 60,4 55,2 65,2 59,2 89,2 48,4 biologia i geologia 86,6 82,8 90,3 84,4 90,1 86,7 90,2 82,9 física i química 80,4 77,1 83,6 77,7 84,6 80,7 84,9 74,8 geografia i història 87,5 85,0 90,0 85,5 90,7 87,0 93,2 86,4 tecnologia II 89,5 87,0 91,9 87,0 93,5 88,9 95,5 89,2 educació física 93,5 93,3 93,6 91,8 96,2 93,2 94,8 94,3 2a llengua estrangera 96,0 94,3 97,4 95,1 97,1 95,7 98,1 96,6 àmbit cientificomatemàtic 69,7 67,2 72,7 70,7 67,7 71,7 62,5 62,5 àmbit lingüisticosocial 71,2 67,7 75,2 71,7 70,1 72,5 62,5 68,1 Àmbit pràctic 82,5 80,7 84,6 84,5 78,6 83,5 76,4 79,9 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa

59 40 % al lots al lotes Illes Balears 96,0 93,5 89,5 86,6 87,5 81,6 81,8 81,5 82,5 79,6 80,4 69,7 71,2 90,3 90,0 91,9 93,6 97,4 93,3 85,1 94,3 86,9 87,1 82,2 58,3 83,6 82,8 85,0 87,0 84,6 78,1 80,7 76,7 75,8 77,0 77,1 72,7 75,2 67,2 67,7 60,4 56,7 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per gènere 40 % públics privats Illes Balears 96,0 93,5 89,5 86,6 87,5 81,6 81,8 81,5 82,5 79,6 80,4 69,7 71,2 86,6 86,2 90,1 90,7 93,5 96,2 97,1 91,8 95,1 83,9 85,1 84,6 58,3 84,4 85,5 87,0 84,5 80,2 78,8 78,6 78,6 76,1 77,7 70,767,7 71,770,1 65,2 55,2 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per titularitat

60 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 98,1 95,5 94,8 95,7 93,2 93,2 96,6 94,3 89,2 90,2 88,9 89,2 86,7 87,0 86,3 85,2 86,4 93,5 96,0 81,2 82,0 82,2 83,6 82,9 84,9 83,5 79,9 80,5 81,9 79,3 80,7 76,4 77,8 78,4 78,5 86,6 87,5 89,5 74,8 81,6 81,8 81,5 82,5 79,6 80,4 71,7 72,5 62,5 62,5 68,1 62,5 69,7 71,2 59,2 58,3 48,4 40 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per illes Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 81,6 74,0 82,6 llengua castellana 81,8 67,7 83,6 llengua catalana 81,5 65,8 83,5 matemàtiques acadèmiques 79,6 66,4 81,1 matemàtiques aplicades 58,3 50,9 60,0 biologia i geologia 86,6 73,2 88,3 física i química 80,4 65,6 82,2 geografia i història 87,5 75,1 89,1 tecnologia II 89,5 78,2 90,9 educació física 93,5 87,0 94,4 2a llengua estrangera 96,0 92,9 96,3 àmbit cientificomatemàtic (PMAR) 69,7 67,4 70,3 àmbit lingüisticosocial (PMAR) 71,2 64,2 73,0 Àmbit pràctic (PMAR) 82,5 79,8 83,2 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

61 40 % estrangers no estrangers Illes Balears 96,0 93,5 89,5 86,6 87,5 81,6 81,8 82,5 81,5 79,6 80,4 69,7 71,2 94,4 96,3 92,9 88,3 89,1 90,9 82,6 83,6 83,5 87,0 81,1 58,3 82,2 73,2 75,1 78,2 79,8 83,2 70,3 73,0 74,0 67,7 65,8 66,4 65,6 67,4 64,2 60,0 50,9 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) Resultats a 4t d ESO matèries Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 85,2 82,5 87,9 84,1 87,1 84,9 86,8 86,7 llengua castellana 83,9 79,0 88,5 81,3 88,0 83,8 84,7 83,7 llengua catalana 85,3 80,6 89,8 82,9 89,2 85,1 86,2 86,1 matemàtiques acadèmiques 76,4 75,0 77,5 72,9 81,9 76,6 74,5 76,1 matemàtiques aplicades 74,0 73,0 75,5 71,3 78,6 72,5 86,7 73,1 geografia i història 85,5 83,3 87,6 83,7 88,4 85,0 89,5 86,0 educació física 95,4 95,2 95,5 94,3 97,1 95,4 96,8 94,1 2a llengua estrangera 97,4 96,9 97,7 97,0 97,9 97,2 97,6 98,4 biologia i geologia 90,8 89,5 92,0 89,2 92,9 90,8 92,5 89,5 economia 91,4 90,4 92,1 90,1 93,9 91,4 96,3 88,2 física i química 82,8 80,9 84,8 81,3 84,9 83,0 85,7 79,0 llatí 91,9 89,8 92,9 90,6 93,8 91,0 97,2 93,3 ciències aplicades 89,1 87,7 90,8 87,5 91,9 88,5 93,1 88,4 iniciació activ. emp. 88,8 87,0 91,3 87,9 91,0 88,4 94,3 84,5 tecnologia 89,7 89,5 90,2 87,5 93,3 88,7 96,9 89,8 TIC 93,9 93,1 95,7 92,5 96,5 93,9 95,1 93,3 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa

62 al lots al lotes Illes Balears 95,4 97,4 85,2 83,9 85,3 85,5 87,9 88,5 89,8 82,5 79,0 80,6 76,4 74,0 75,0 77,5 73,0 75,5 87,6 83,3 95,2 95,5 96,9 97,7 llengua anglesa llengua castellana llengua catalana mat. acad. mat. aplic. geografia i història educació física 2a llengua estrangera al lots al lotes Illes Balears 90,8 91,4 82,8 91,9 89,1 88,8 89,7 93,9 89,5 92,0 90,4 92,1 84,8 80,9 92,9 89,8 90,8 91,3 87,7 87,0 89,5 90,2 93,1 95,7 biologia i geologia economia física i química llatí ciencies aplicades iniciació activ. emp. tecnologia Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per gènere TIC públics privats Illes Balears 95,4 97,4 85,2 83,9 85,3 85,5 87,1 88,0 89,2 84,1 81,3 82,9 76,4 74,0 81,9 78,6 72,9 71,3 88,4 83,7 94,3 97,1 97,0 97,9 llengua anglesa llengua castellana llengua catalana mat. acad. mat. aplic. geografia i història educació física 2a llengua estrangera

63 públics privats Illes Balears 90,8 91,4 82,8 91,9 89,1 88,8 89,7 93,9 89,2 92,9 90,1 93,9 81,3 84,9 90,6 93,8 91,9 92,5 87,5 87,9 91,0 93,3 96,5 87,5 40 % 30 % biologia i geologia economia física i química llatí ciencies aplicades iniciació activ. emp. tecnologia Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per titularitat TIC Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 96,8 97,698,4 95,4 94,1 97,2 97,4 89,5 95,4 86,8 86,2 84,9 86,7 85,1 86,1 86,7 85,0 86,0 83,884,783,7 85,2 83,9 85,3 85,5 76,6 74,5 76,1 72,5 73,1 76,4 74,0 llengua anglesa llengua castellana llengua catalana mat. acad. mat. aplic. geografia i història educació física 2a llengua estrangera Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 96,3 97,2 96,9 95,1 92,5 93,1 94,3 93,9 93,3 90,8 93,3 91,4 91,0 89,5 88,5 88,4 89,8 88,2 88,7 85,7 88,4 93,9 90,8 91,4 91,9 83,0 89,1 84,5 88,8 89,7 79,0 82,8 biologia i geologia economia física i química llatí ciencies aplicades iniciació activ. emp. tecnologia TIC Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per illes

64 Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 85,2 75,1 86,7 llengua castellana 83,9 69,6 85,9 llengua catalana 85,3 70,6 87,3 mat. acad. 76,4 60,5 78,3 mat. aplic. 74,0 61,8 76,4 geografia i història 85,5 73,8 87,1 educació física 95,4 86,3 96,6 2a llengua estrangera 97,4 93,5 97,9 biologia i geologia 90,8 79,8 92,1 economia 91,4 77,1 93,4 física i química 82,8 69,2 84,3 llatí 91,9 81,0 93,3 ciències aplicades 89,1 77,3 91,4 iniciació activ. emp. 88,8 73,0 91,7 tecnologia 89,7 79,6 91,6 TIC 93,9 85,7 94,9 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ). estrangers no estrangers Illes Balears 95,4 97,4 85,2 83,9 85,3 85,5 75,1 86,7 85,9 87,3 69,6 70,6 76,4 78,3 76,4 60,5 61,8 74,0 73,8 87,1 96,6 97,9 93,5 86,3 llengua anglesa llengua castellana llengua catalana mat. acad. mat. aplic. geografia i història educació física 2a llengua estrangera

65 estrangers no estrangers Illes Balears 90,8 91,4 82,8 91,9 89,1 88,8 89,7 93,9 92,1 93,4 79,8 77,1 69,2 84,3 93,3 91,4 91,7 91,6 94,9 85,7 81,0 77,3 79,6 73,0 40 % 30 % biologia i geologia economia física i química llatí ciencies aplicades iniciació activ. emp. tecnologia TIC Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

66 RAESO 2.2. Evolució dels percentatges d aprovats a les matèries de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / biologia i geologia(bg) / física i química (FQ) i ciències socials, geografia i història / geografia i història (GH) en el període comprès entre 2011 i Aquest indicador informa sobre l evolució dels resultats acadèmics de l alumnat avaluat a l educació secundària obligatòria a les matèries llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / biologia i geologia (BG) / física i química (FQ) i ciències socials, geografia i història / geografia i història (GH) en el període comprès entre els cursos i Anàlisi De l anàlisi de l evolució dels percentatges d aprovats de les matèries objecte d estudi, se n desprèn que, en el període comprès entre els cursos i es produeixen increments dels percentatges d aprovats en totes les matèries estudiades. En el curs , en el darrer curs de l etapa (4t d ESO), aquesta tendència es romp, coincidint amb la implantació de la LOMCE i la desaparició dels programes de diversificació curricular, en produirse un decreixement dels resultats en totes les matèries. Les matèries de física i química i matemàtiques són les que experimenten en el darrer curs de l etapa una major variació respecte a cursos escolars anteriors

67 Llengua anglesa 1r ESO 74,5 75,7 76,4 77,5 78,6 79,7 2n ESO 73,4 74,0 75,9 77,2 76,5 79,0 3r ESO 76,2 77,2 78,8 80,9 81,2 81,6 4t ESO 82,7 83,5 84,4 85,6 86,4 85,2 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua anglesa a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua anglesa a l etapa d ESO Llengua castellana 1r ESO 78,6 77,8 78,8 79,7 80,5 82,6 2n ESO 75,8 75,5 78,3 79,0 78,7 81,0 3r ESO 74,2 75,5 77,4 79,6 79,7 80,7 4t ESO 81,7 81,8 83,4 85,2 86,5 83,9 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua castellana a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua castellana a l etapa d ESO

68 Llengua catalana 1r ESO 77,4 77,9 77,7 78,6 80,2 81,3 2n ESO 75,3 76,8 78,4 78,7 80,0 81,6 3r ESO 74,9 77,2 77,3 78,7 80,5 80,4 4t ESO 81,9 82,2 84,4 85,4 86,9 85,3 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua catalana a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua catalana a l etapa d ESO Ciències socials, geografia i història / geografia i història (GH) 1r ESO 78,2 78,5 78,6 80,6 80,8 82,3 2n ESO 76,2 77,0 78,7 78,3 79,0 80,2 3r ESO 80,6 81,8 83,3 85,1 85,5 85,9 4t ESO 84,5 84,1 85,7 86,9 87,5 85,5 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de ciències socials, geografia i història / GH a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de ciències socials, geografia i història / GH a l etapa d ESO

69 Matemàtiques 1r ESO 71,9 73,2 73,0 74,2 76,2 78,4 2n ESO 67,8 69,4 70,3 71,9 72,1 74,4 3r ESO 68,4 70,1 71,5 72,8 75,7 75,8 4t ESO 77,2 77,6 79,6 81,5 82,6 75,7 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de matemàtiques a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de matemàtiques a l etapa d ESO Ciències de la naturalesa (CN) / biologia i geologia (BG) / física i química (FQ) 1r ESO CN/BG 79,5 80,1 78,7 81,0 80,8 83,7 2n ESO CN/FQ 75,7 76,8 78,1 79,0 78,9 78,3 3r ESO CN/BG 74,8 76,4 77,9 80,4 84,5 84,9 3r ESO FQ 80,5 79,3 4t ESO BG 86,1 86,5 89,1 89,4 91,0 90,8 4t ESO FQ 82,3 83,1 84,7 85,9 86,8 82,8 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de CN / BG / FQ a l ESO 92 % 84 % 76 % 68 % 1r ESO CN/BG 2n ESO CN/FQ 3r ESO CN/BG 3r ESO FQ 4t ESO BG 4t ESO FQ Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de CN / BG / FQ a l etapa d ESO

70 RAESO 3. Promoció i titulació dins l etapa d ESO Definició S entén per percentatge de promoció el percentatge d alumnes que, després de les avaluacions ordinària i extraordinària, passen al nivell educatiu següent. La condició de promoció està determinada, en general, pel nombre de matèries avaluades positivament; és a dir, no passa al nivell educatiu següent l alumnat que té dues matèries suspeses si aquestes són la llengua catalana, la llengua castellana o les matemàtiques, o si té tres matèries suspeses o més del total del nivell. A més, també determina la promoció el fet d haver repetit un any dins l etapa o un segon any si no s ha repetit a EP (en aquest cas, la promoció és per imperatiu legal). En finalitzar l etapa, s utilitza el terme titulació, que s entén com el percentatge d alumnat que ha assolit les competències bàsiques i els objectius de l etapa i que, en conseqüència, obté el títol de graduat en educació secundària obligatòria (Llei orgànica 2/2006, d educació). RAESO 3.1. Promoció i titulació als cursos de l etapa d ESO (curs ) Aquest indicador informa dels percentatges de la promoció a 1r, 2n i 3r d ESO i del percentatge d alumnes que obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria el curs A més de les dades globals de les Illes Balears, es presenten també les desagregacions per gènere de l alumnat, titularitat dels centres, illa de residència i nacionalitat. Anàlisi En el conjunt de les Illes Balears s observa que el percentatge de promoció més alt es dona a 1r d ESO, amb més de 4 punts percentuals per damunt dels percentatges de 2n i 3r d ESO. En finalitzar l etapa, un 83,9% de l alumnat avaluat obté la graduació en educació secundària obligatòria. Per gènere, les al lotes passen al nivell següent i titulen amb percentatges que superen els dels al lots en tots els nivells. La diferència més gran correspon als cursos de 2n i 3r d ESO amb més de 7 punts percentuals i un 6,4% més d al lotes que d al lots obté la titulació en finalitzar l etapa. Tenint en compte la titularitat dels centres, els percentatges de promoció i titulació dels centres privats són superiors als dels centres públics en tots els nivells. La diferència més gran correspon a la promoció a 2n d ESO (8,2 punts percentuals). Pel que fa a l alumnat segons la nacionalitat, les diferències en percentatges de promoció es van incrementant a mesura que s avança dins l etapa. Així, a 1r d ESO l alumnat de nacionalitat estrangera passa de nivell amb un percentatge 6,3 punts inferior al de l alumnat no estranger, mentre que a final d etapa el percentatge d alumnat estranger que titula es troba 20,7 punts per davall del de l alumnat no estranger. D altra banda, el percentatge de promoció de l alumnat no estranger només es troba entre 0,7 i 2,6 punts per damunt del percentatge global de les Illes Balears

71 Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r ESO 89,5 87,1 92,3 88,5 91,2 88,8 94,4 90,9 2n ESO 85,0 81,6 88,8 81,9 90,1 84,8 87,7 84,5 3r ESO 83,8 80,1 87,5 81,0 88,2 83,6 86,8 82,8 4t ESO 83,9 80,7 87,1 80,8 89,0 83,6 87,3 83,9 Taula RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa 100% 90% 80% 89,5 al lots al lotes Illes Balears 85,0 83,8 83,9 70% 60% 87,1 92,3 88,8 87,5 87,1 81,6 80,1 80,7 50% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per gènere 89,5 públics privats Illes Balears 85,0 83,8 83,9 90,1 91,2 88,5 81,9 81,0 88,2 80,8 89,0 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per titularitat

72 100% Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 95% 90% 85% 80% 88,8 94,4 89,5 90,9 84,8 87,7 85,0 84,5 86,8 87,3 83,6 82,8 83,6 83,8 83,9 83,9 75% 70% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per illes Illes Balears estranger no estranger 1r ESO 89,5 83,9 90,2 2n ESO 85,0 75,8 86,3 3r ESO 83,8 73,4 85,2 4t ESO 83,9 65,8 86,5 Taula RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat 100% estranger no estranger Illes Balears 90% 89,5 85,0 83,8 83,9 80% 70% 83,9 90,2 86,3 85,2 86,5 60% 75,8 73,4 65,8 50% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

73 RAESO 3.2. Promoció segons el nombre de matèries suspeses als tres primers cursos de l ESO (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat que el curs va passar al nivell superior dins l etapa d ESO. La informació incorpora l alumnat que hi va passar amb un progrés adequat (amb totes les matèries aprovades), amb una matèria suspesa, amb dues de suspeses i amb tres o més de suspeses. Els percentatges globals de cada una de les desagregacions es presenten juntament amb els percentatges de promoció de l apartat RAESO 3.1 d aquest informe per tal de mostrar-ne la posició relativa respecte al conjunt de les illes. Anàlisi De l anàlisi de les dades de promoció corresponents al curs acadèmic , se n desprèn que als tres primers nivells de l etapa d ESO va passar al nivell superior amb un progrés adequat (cap matèria suspesa) entre el 67,6% de l alumnat de 2n d ESO i el 72,1% de 1r d ESO. D altra banda, el percentatge d alumnat que va progressar al nivell superior amb tres matèries suspeses o més oscil la entre el 8,1% de 1r d ESO i el 3,9% de 3r d ESO. La majoria d alumnes que passa al nivell superior amb tres assignatures suspeses o més ho fa d acord amb la normativa sobre avaluació i promoció dins l etapa, atès que ja ha repetit un o dos cursos dins l etapa. En tots els nivells, els percentatges d al lotes que passen al nivell superior amb un progrés adequat són superiors als dels al lots. Per titularitat, els percentatges d alumnes de centres privats que progressen de forma adequada són superiors als d alumnes de centres públics. D altra banda, atenent a l illa on es troben escolaritzats els alumnes, en taules següents s observa que on pitjors percentatges de promoció es donen és a Mallorca, referit a 1r ESO, i a Eivissa i Formentera a 2n i 3r. Respecte de la resta d illes, un percentatge superior d alumnat de Menorca promociona sense cap matèria suspesa; mentre que els de Mallorca i Eivissa i Formentera són similars. On s observen les diferències més significatives és en la comparativa de l alumnat estranger i el no estranger, atès que als nivells analitzats els valors de l alumnat estranger que passa al nivell superior sense cap matèria suspesa es troben entre 18 i 23,4 punts percentuals per davall del no estranger

74 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera Total 89,5 87,1 92,3 88,5 91,2 88,8 94,4 90,9 cap de suspesa 72,1 67,4 77,7 69,3 76,9 70,8 84,5 72,7 una de suspesa 6,3 6,8 5,8 6,5 6,1 6,3 4,9 7,7 dues de suspeses 3,0 3,2 2,8 3,2 2,7 3,1 2,1 2,7 tres o més de suspeses 8,1 9,8 6,0 9,5 5,5 8,6 2,9 7,8 Taula RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere, titularitat i illa cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 72,1 67,4 77,7 40 % 20 % 0 % 6,3 8,1 9,8 3,0 6,8 3,2 5,8 2,8 Illes Balears al lots al lotes 6,0 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses (curs ), per gènere. cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 72,1 69,3 76,9 40 % 20 % 0 % 8,1 9,5 6,3 3,0 6,5 3,2 6,1 2,7 Illes Balears públics privats 5,5 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per titularitat

75 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 72,1 70,8 84,5 72,7 40 % 20 % 0 % 6,3 8,1 8,6 6,3 7,7 3,0 3,1 4,9 2,1 2,9 2,7 Illes Balears Mallorca Menorca Pitiüses 7,8 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per illa tot l alumnat estranger no estranger total 89,5 83,9 90,2 cap de suspesa 72,1 56,2 74,2 una de suspesa 6,3 10,5 5,8 dues de suspeses 3,0 5,5 2,7 tres o més de suspeses 8,1 11,7 7,6 Taula RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 72,1 74,2 56,2 40 % 20 % 0 % 11,7 6,3 8,1 10,5 3,0 5,5 5,8 2,7 Illes Balears estranger no estranger 7,6 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 85,0 81,6 88,8 81,9 90,2 84,8 87,8 84,5 cap de suspesa 67,6 62,5 73,4 63,6 74,3 66,9 73,7 68,0 una de suspesa 8,1 8,5 7,6 8,3 7,6 8,1 8,1 8,1 dues de suspeses 3,2 3,3 3,1 3,5 2,6 3,3 2,2 3,3 tres o més de suspeses 6,2 7,3 4,9 6,5 5,7 6,6 3,8 5,2 Taula RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere, titularitat i illa

76 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 62,5 73,4 40 % 20 % 0 % 8,1 6,2 8,5 7,3 3,2 3,3 7,6 3,1 4,9 Illes Balears al lots al lotes Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 63,6 74,3 40 % 20 % 0 % 8,1 6,2 8,3 6,5 3,2 3,5 7,6 5,7 2,6 Illes Balears públics privats Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per titularitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 66,9 73,7 68,0 40 % 20 % 0 % 8,1 8,1 8,1 8,1 3,2 6,2 6,6 3,3 2,2 3,8 3,3 5,2 Illes Balears Mallorca Menorca Pitiüses Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per illa

77 tot l alumnat estranger no estranger total 85,0 75,8 86,3 cap de suspesa 67,6 49,7 70,1 una de suspesa 8,1 11,7 7,6 dues de suspeses 3,2 5,2 2,9 tres o més de suspeses 6,2 9,3 5,8 Taula RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 70,1 49,7 40 % 20 % 0 % 8,1 11,7 3,2 6,2 9,3 5,2 7,6 2,9 Illes Balears estranger no estranger 5,8 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 83,7 80,1 87,5 81,0 88,2 83,6 86,8 82,8 cap de suspesa 68,6 63,4 73,8 65,0 74,4 68,6 73,9 64,7 una de suspesa 8,3 8,9 7,8 8,6 7,9 8,4 8,3 7,7 dues de suspeses 2,9 3,1 2,7 2,8 3,0 2,7 2,3 4,4 tres o més de suspeses 3,9 4,7 3,2 4,6 2,9 3,8 2,3 6,1 Taula RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere, titularitat i illa

78 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 68,6 63,4 73,8 40 % 20 % 0 % 8,3 8,9 2,9 3,9 3,1 4,7 7,8 2,7 3,2 Illes Balears al lots al lotes Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 68,6 65,0 74,4 40 % 20 % 0 % 8,3 8,6 7,9 2,9 3,9 2,8 4,6 3,0 2,9 Illes Balears públics privats Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per titularitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 68,6 68,6 73,9 64,7 40 % 20 % 0 % 8,3 8,4 8,3 7,7 2,9 2,7 2,3 4,4 3,9 3,8 2,3 Illes Balears Mallorca Menorca Pitiüses 6,1 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per illa

79 tot l alumnat estranger no estranger total 83,7 73,4 85,2 cap de suspesa 68,6 48,0 71,4 una de suspesa 8,3 12,0 7,8 dues de suspeses 2,9 4,8 2,6 tres o més de suspeses 3,9 8,6 3,3 Taula RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 68,6 71,4 48,0 40 % 20 % 0 % 12,0 8,3 8,6 7,8 2,9 3,9 4,8 2,6 Illes Balears estranger no estranger 3,3 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat

80 RAESO 3.3. Titulació de l alumnat d ESO segons l edat de finalització de l etapa (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat que titula a l educació secundària obligatòria, per una part, amb 16 anys (edat teòrica d acabament de l etapa) i, per l altra, amb més de 16 anys. A més dels percentatges globals, hi figuren les desagregacions per illa, titularitat, gènere i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi En el conjunt de les Illes Balears s observa que un 83,9% de l alumnat aconsegueix la titulació, un 61,9% ho fa l any que compleix els 16 anys (edat teòrica en què s ha de finalitzar l etapa) i que un 22% ho fa amb més de 16 anys. Les al lotes tenen percentatges de titulació global i percentatges de titulació amb 16 anys més alts que els al lots (6,4 i 11,2 punts percentuals més, respectivament). Per altra banda, el percentatge d al lots que titulen amb més de 16 anys és més alt que el de les al lotes (5 punts percentuals més). Per titularitat, els centres privats tenen percentatges de titulació global (89%) i amb 16 anys (66,9%) més alts que els dels centres públics (80,8% i 58,8%, respectivament). És a l illa de Menorca on els percentatges de titulació global i amb 16 anys són més elevats (amb 3,4 i 4,8 punts percentuals per damunt de la mitjana de les Illes Balears, respectivament). Per nacionalitat de l alumnat, destaca que només un 35,8% de l alumnat estranger amb 16 anys aconsegueix titular en finalitzar l escolarització obligatòria, 26,1 punts percentuals per davall del percentatge de titulació amb 16 anys de les Illes Balears. Contràriament, el percentatge d alumnat estranger que titula amb més de 16 anys se situa per damunt del percentatge de les Illes Balears (8 punts percentuals més)

81 Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera. titulació global 83,9 80,7 87,1 80,8 89,0 83,6 87,3 83,9 titulació amb 16 anys 61,9 56,2 67,4 58,8 66,9 61,1 66,7 63,7 titulació amb més de 16 anys 22,0 24,6 19,6 21,9 22,2 22,5 20,6 20,2 Taula RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 83,9 80,7 87,1 61,9 67,4 56,2 40 % 20 % 22,0 24,6 19,6 0 % Illes Balears al lots al lotes Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per gènere titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 89,0 83,9 80,8 66,9 61,9 58,8 40 % 20 % 22,0 21,9 22,2 0 % Illes Balears públics privats Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per titularitat titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 83,9 87,3 83,6 83,9 66,7 61,9 61,1 63,7 40 % 20 % 22,0 22,5 20,6 20,2 0 % Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-F. Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per illa

82 Illes Balears estranger no estranger titulació global 83,9 65,8 86,5 titulació amb 16 anys 61,9 35,8 65,6 titulació amb més de 16 anys 22,0 30,0 20,9 Taula RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per nacionalitat titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 83,9 86,5 61,9 65,8 65,6 40 % 20 % 22,0 35,8 30,0 20,9 0 % Illes Balears estranger no estranger Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per nacionalitat

83 RAESO 3.4. Evolució de la promoció i la titulació a l etapa d ESO en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l evolució dels percentatges de promoció (1r, 2n i 3r d ESO) i de titulació (4t ESO) dels alumnes de l educació secundària obligatòria en el període comprès entre 2011 i Les dades es presenten per al conjunt de les Illes Balears, amb les desagregacions per illa, titularitat i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi De l anàlisi global de l evolució de la promoció i la titulació al llarg d aquest període es desprèn que de 1r a 4t d ESO es produeixen increments en els percentatges de promoció i titulació. Tot i que el darrer curs es romp aquesta tendència al quart nivell d ESO, en produir-se un decreixement respecte el curs anterior. Per illes, a Mallorca i a Eivissa i Formentera l evolució de la promoció és molt similar a la del conjunt de les Illes Balears. Com s aprecia en el gràfic RAESO 3.4.3, a Menorca, tot i que els percentatges de promoció són els més alts en tots els nivells de l etapa, s ha produït en tots ells un decreixement en el darrer curs respecte a l anterior. Si s analitzen els percentatges de promoció i titulació en els centres públics es constata una evolució positiva en els dos primers nivells de l ESO, a 3r d ESO es produeix un decreixement a partir del curs i a 4t d ESO en aquest darrer curs escolar. En els centres privats, els percentatges varien de forma poc remarcable en els diferents cursos escolars. Les tendències fins ara apuntades també es compleixen en estudiar l evolució de l alumnat estranger. Tot i que existeixen diferències importants en els percentatges de promoció i titulació entre l alumnat de nacionalitat estrangera i el no estranger, aquestes són més significatives a mesura que s avança dins l etapa

84 1r ESO 85,6 85,1 85,4 86,8 88,4 89,5 2n ESO 81,5 81,8 83,5 84,0 83,6 85,0 3r ESO 81,3 82,8 83,5 84,6 83,5 83,8 4t ESO 80,5 80,2 82,9 84,1 85,3 83,9 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a les Illes Balears 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a les Illes Balears 1r ESO 85,1 84,3 85,0 86,2 87,8 88,8 2n ESO 81,4 81,7 83,0 83,7 83,3 84,8 3r ESO 81,0 82,8 83,5 84,5 83,4 83,6 4t ESO 80,2 80,0 83,4 84,0 84,6 83,6 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Mallorca 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Mallorca

85 1r ESO 91,0 91,3 89,8 94,1 95,6 94,4 2n ESO 84,2 87,7 87,1 88,8 88,1 87,7 3r ESO 84,5 86,4 86,6 88,1 87,8 86,8 4t ESO 82,3 81,7 81,5 83,7 90,2 87,3 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Menorca 95 % 85 % 75 % 65 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Menorca 1r ESO 84,9 85,9 85,1 86,0 87,1 90,9 2n ESO 80,4 78,3 84,0 82,7 82,9 84,5 3r ESO 81,1 80,8 80,8 82,1 80,6 82,8 4t ESO 80,8 80,5 80,6 85,7 85,2 83,9 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Eivissa i Formentera 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Eivissa i Formentera

86 1r ESO 83,9 83,4 84,0 85,0 86,9 88,5 2n ESO 77,8 78,1 80,9 80,2 80,7 81,9 3r ESO 78,8 79,7 81,2 82,9 81,3 81,0 4t ESO 76,6 76,5 79,6 81,6 82,9 80,8 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres públics 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres públics 1r ESO 88,7 88,2 88,0 89,9 90,9 91,2 2n ESO 87,8 88,4 88,0 90,9 88,8 90,1 3r ESO 85,5 87,7 87,3 87,3 87,1 88,2 4t ESO 86,5 86,0 87,9 88,1 89,4 89,0 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres privats 95 % 85 % 75 % 65 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres privats

87 1r ESO 76,1 75,5 78,4 80,7 82,0 84,0 2n ESO 70,8 67,2 72,6 75,2 73,1 75,5 3r ESO 66,9 71,4 71,2 72,2 72,7 73,4 4t ESO 61,1 59,9 66,5 70,0 68,9 65,8 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat estranger 95 % 85 % 75 % 65 % 55 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat estranger 1r ESO 87,4 86,9 86,6 87,7 89,3 90,2 2n ESO 83,4 84,4 85,4 85,5 85,2 86,3 3r ESO 83,6 84,6 85,4 86,6 85,3 85,2 4t ESO 83,4 83,0 85,1 86,0 87,6 86,5 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat no estranger 95 % 85 % 75 % 65 % 55 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat no estranger

88 RAESO 3.5. Evolució de la promoció de 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses en el període comprès entre 2012 i 2016 Aquest indicador aporta informació referida a la superació de matèries de l alumnat que finalitza 2n d ESO i passa a 3r. La informació incorpora dades referides al nombre de matèries suspeses (cap, una, dues i tres o més), a l edat de promoció de l alumnat (14 anys, que és l edat idònia, o més de 14 anys) i a l evolució d aquestes dades entre els cursos i Anàlisi Les dades globals d evolució indiquen una progressió lenta del percentatge d alumnat que passa de 2n a 3r d ESO (un 3,2% al llarg d aquest període), tot i que el creixement del percentatge d alumnes que passen al nivell superior amb un progrés adequat, és a dir, amb cap matèria suspesa, ha augmentat 4,6% punts percentuals aquest període. Si s analitza la promoció atenent a l edat, s observa que el percentatge d alumnes que passen al nivell superior amb matèries suspeses és més elevat en el cas de l alumnat que hi passa havent repetit algun curs (amb més de 14 anys) que en el cas del qui ho fan a l edat teòrica de promoció (als 14 anys). Aquest fet es va repetint al llarg de tot el període objecte d estudi. També es constata que gairebé tots els alumnes que passen al nivell superior amb tres matèries suspeses o més, tenen més de 14 anys, la qual cosa fa pensar que durant aquest període entre el 6,1% i el 7,3% dels alumnes que promocionen, ho fa per imperatiu legal d acord amb la normativa sobre avaluació i promoció dins l etapa, pel fet d haver exhaurit les possibilitats de repetició

89 G G G G G total promoció 81,8 58,1 23,7 83,5 60,1 23,3 84,0 60,9 23,2 83,6 61,5 22,2 85,0 62,4 22,6 cap de suspesa 63,0 53,4 9,6 64,6 55,0 9,6 66,5 56,1 10,4 65,9 56,6 9,3 67,6 57,5 10,2 una de suspesa 8,3 3,8 4,4 8,7 4,2 4,5 8,3 4,0 4,4 7,9 3,9 3,9 8,1 4,1 4,0 dues de suspeses 3,1 0,8 2,3 3,2 0,9 2,3 3,0 0,8 2,2 2,9 0,9 2,1 3,2 0,9 2,3 tres o més de suspeses 7,4 0,1 7,3 7,0 0,0 7,0 6,3 0,1 6,2 6,9 0,0 6,9 6,2 0,0 6,1 Taula RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat de 2n d ESO en conjunt (G), de 14 anys (14) i de més de 14 anys (+14), segons el nombre de matèries suspeses. cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 63,0 64,6 66,5 65,9 67,6 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 8,3 7,4 8,7 7,0 8,3 6,3 7,9 6,9 8,1 6,2 3,1 3,2 3,0 2,9 3, Gràfic RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat de 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 53,4 55,0 56,1 56,6 57,5 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 3,8 4,2 4,0 3,9 4,1 0,8 0,9 0,8 0,9 0,9 0,1 0,0 0,1 0,0 0, Gràfic RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat que acaba 2n d ESO amb 14 anys, segons el nombre de matèries suspeses

90 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 9,6 9,6 10,4 9,3 10,2 7,3 4,4 4,5 7,0 4,4 6,2 6,9 3,9 4,0 6,1 2,3 2,3 2,2 2,1 2, Gràfic RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat que acaba 2n d ESO amb més de 14 anys, segons el nombre de matèries suspeses

91 RAESO 4. Idoneïtat a l ESO el curs Definició S entén per idoneïtat el percentatge d alumnat avaluat que està matriculat al curs que li correspon per edat. RAESO 4.1. Idoneïtat de l alumnat de les Illes Balears a l etapa d ESO (curs ) Aquest indicador informa de l ajustament entre l edat dels alumnes i l edat teòrica en la qual haurien de progressar adequadament en condicions ordinàries, és a dir, si fan el curs que teòricament els correspon per edat. S aporta informació referida a cada curs de l etapa, amb les corresponents desagregacions per gènere, titularitat, illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Una baixa idoneïtat es correspon amb un alt índex de desfasament escolar. Des de la finalització del primer curs d ESO ja s observa un desfasament escolar pròxim al 30%, mentre que a la resta de cursos de l etapa s estabilitza al voltant del 33%. Aquesta estabilització és deguda, en part, al fet que, a mesura que s avança dins l etapa, la matrícula disminueix pel fet que alumnat que ha repetit durant l etapa abandona els estudis en complir els 16 anys. Per gènere, les diferències entre els percentatges d idoneïtat oscil len entre 5,6 i 10,6 punts percentuals a favor de les al lotes. Si s analitzen les dades per titularitat dels centres, es troben valors d idoneïtat superiors als centres privats que als públics, si bé les diferències són més significatives als dos primers nivells de l etapa. Per illes, en general Menorca és la que presenta unes dades d idoneïtat més altes, seguida d Eivissa i Formentera i de Mallorca. En estudiar les diferències en funció de la procedència de l alumnat, aquestes augmenten respecte de les desagregacions anteriors. Més de la meitat de l alumnat estranger no fa el curs que teòricament li correspon per edat a 2n, 3r i 4t d ESO. L alumnat no estranger presenta una idoneïtat que oscil la entre el 69,9% i el 74,7%

92 nivell Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r ESO 72,5 68,4 77,5 69,7 77,5 71,7 77,7 75,0 2n ESO 67,1 62,1 72,7 63,7 72,6 66,2 74,1 68,4 3r ESO 67,8 65,0 70,6 65,2 72,0 67,5 72,7 66,5 4t ESO 67,4 63,0 71,7 65,8 70,0 66,8 70,7 69,2 Taula RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa nins nines Illes Balears 72,5 67,1 67,8 67,4 40 % 20 % 68,4 77,5 72,7 62,1 65,0 70,6 71,7 63,0 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 72,5 67,1 67,8 67,4 40 % 20 % 69,7 77,5 72,6 72,0 63,7 65,2 65,8 70,0 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per titularitat

93 100% Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 80% 60% 71,7 77,7 72,5 75,0 74,1 72,7 66,2 68,4 70,7 67,5 66,5 66,8 67,1 67,8 67,4 69,2 40% 20% 0% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per illa tot l alumnat estrangers no estrangers 1r ESO 72,5 55,9 74,7 2n ESO 67,1 46,5 69,9 3r ESO 67,8 43,8 71,2 4t ESO 67,4 45,4 70,5 Taula RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat estranger no estranger Illes Balears 72,5 67,1 67,8 67,4 40 % 20 % 55,9 74,7 69,9 71,2 70,5 46,5 43,8 45,4 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

94 RAESO 5. Repetició a l ESO Definició S entén per repetició a l ESO la relació percentual entre l alumnat que roman al mateix nivell educatiu que cursava l any escolar anterior i l alumnat avaluat l any anterior. RAESO 5.1. Repetició dins l etapa d ESO (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat de l educació secundària obligatòria que al llarg del curs ha repetit el mateix nivell cursat el curs L estudi de l alumnat que es troba en aquesta situació s expressa en percentatges del global de les Illes Balears i en desagregacions segons la titularitat i l illa dels centres i el gènere i la nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Les dades globals de repetició al llarg del curs als diferents nivells d ESO presenten valors irregulars, més alts als nivells de 1r i 3r que a 2n i a 4t. El percentatge d al lots que repeteix és més alt que el d al lotes, amb diferències que oscil len entre els 2,6 punts percentuals a 2n i els 4 punts a 1r. Els alumnes dels centres públics també presenten uns percentatges de repetició més alts que els dels centres privats. Les diferències varien segons el nivell (entre 1,1 punts a 2n d ESO i 3,4 a 3r d ESO). Menorca és l illa on a tots els nivells de l etapa es repeteix menys, Mallorca presenta xifres de repetició pròximes a la mitjana i a Eivissa i Formentera els percentatges de repetició són lleugerament inferiors a la mitjana, menys a 3r d ESO, en què repeteixen un 13,8% dels alumnes. Si s analitzen les dades de repetició segons la nacionalitat de l alumnat, s observa que el percentatge d estrangers que repeteixen és més alt que el de no estrangers. En el curs , les diferències més significatives es donen al 2n i 3r curs de l etapa

95 Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r ESO 9,9 11,7 7,7 10,8 8,3 10,6 3,7 9,2 2n ESO 8,3 9,5 6,9 8,7 7,6 8,7 4,7 8,0 3r ESO 11,1 13,0 9,3 12,4 9,0 11,1 7,6 13,8 4t ESO 7,6 9,1 6,2 8,8 5,7 8,1 5,0 6,7 Taula RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs % al lots al lotes Illes Balears 16 % 12 % 8 % 4 % 11,7 9,9 8,3 7,7 9,5 6,9 13,0 11,1 9,3 9,1 7,6 6,2 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , per gènere 20 % públics privats Illes Balears 16 % 12 % 8 % 4 % 9,9 8,3 10,8 8,3 8,7 7,6 12,4 11,1 9,0 8,8 7,6 5,7 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , per titularitat

96 20 % Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 11,1 9,9 8,3 7,6 13,8 10,6 11,1 9,2 8,7 8,0 7,6 8,1 3,7 4,7 5,0 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 6,7 Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , per illa tot l alumnat estranger no estranger 1r ESO 9,9 13,5 9,4 2n ESO 8,3 13,2 7,6 3r ESO 11,1 15,7 10,4 4t ESO 7,6 10,8 6,3 Taula RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , segons la nacionalitat 20 % estrangers no estrangers Illes Balears 16 % 12 % 8 % 13,5 13,2 9,9 8,3 15,7 11,1 10,8 7,6 4 % 9,4 7,6 10,4 6,3 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , segons la nacionalitat

97 RAESO 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d ESO en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l evolució que al llarg dels darrers sis cursos escolars ha experimentat la repetició de l alumnat de l educació secundària obligatòria de les Illes Balears. S analitzen les dades globals i les que fan referència als centres de titularitat pública i privada, així com l evolució que ha experimentat a les diferents illes i com afecta aquesta variable la població estrangera. Anàlisi De l anàlisi de l evolució de les repeticions dins l etapa d ESO al llarg del període comprès entre els anys 2011 i 2017, se n desprèn que el nombre de repetidors ha disminuït moderadament. La variació més important s ha produït en el primer nivell de l etapa (2,6 punts percentuals de disminució). Tot i que el percentatge d alumnes repetidors en els centres públics és superior al dels privats, en el període comprès entre 2011 i 2017, la disminució dels percentatges de repetició als centres públics és més acusada que als centres privats. En el període analitzat, els percentatges de repetició a les tres illes han disminuït significativament (entre 4,9 i 6,3 punts percentuals). Aquesta minva en el percentatge de repetició és més accentuada en el primer i en el darrer nivells de l etapa. Menorca és l illa on la variació és més remarcable a tots els nivells. Pel que fa a l alumnat estranger, al llarg d aquest període s observa que també s ha produït una disminució significativa en el percentatge d alumnat repetidor, sobretot en els dos primers nivells i en el darrer de l etapa

98 1r ESO 15,1 13,6 14,2 13,6 12,5 9,9 2n ESO 12,0 11,2 11,4 10,8 8,6 8,3 3r ESO 13,2 13,7 12,6 12,8 11,7 11,1 4t ESO 11,7 11,0 11,0 9,7 8,2 7,6 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a les Illes Balears 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a les Illes Balears 1r ESO 16,7 15,2 16,2 14,9 14,3 10,8 2n ESO 13,7 12,4 13,0 11,9 9,9 8,7 3r ESO 15,1 14,9 14,7 14,5 12,4 12,4 4t ESO 13,3 13,1 13,1 11,6 9,5 8,8 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres públics 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres públics

99 1r ESO 12,1 10,6 10,7 11,3 9,4 8,3 2n ESO 8,9 9,3 8,7 8,7 6,3 7,6 3r ESO 10,1 11,6 9,4 10,0 10,5 9,0 4t ESO 9,1 7,9 7,6 6,8 6,1 5,7 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres privats 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres privats 1r ESO 15,5 14,1 15,2 14,1 13,1 10,6 2n ESO 12,4 11,5 11,8 11,2 9,0 8,7 3r ESO 12,9 14,0 12,9 13,0 12,0 11,1 4t ESO 12,0 11,2 10,8 9,5 8,2 8,1 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Mallorca 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Mallorca

100 1r ESO 10,0 7,7 7,5 9,7 6,0 3,7 2n ESO 9,2 9,7 6,6 9,0 5,4 4,7 3r ESO 12,9 11,7 9,6 8,7 8,8 7,6 4t ESO 10,2 9,5 11,7 9,2 8,3 5,0 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Menorca 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Menorca 1r ESO 15,3 14,0 13,1 13,1 12,6 9,2 2n ESO 11,4 10,4 12,2 9,5 8,6 8,0 3r ESO 15,1 13,4 12,5 14,7 12,2 13,8 4t ESO 10,9 10,5 11,1 11,0 8,0 6,7 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Eivissa i Formentera 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Eivissa i Formentera

101 r ESO 23,0 21,1 21,7 18,9 16,9 13,5 2n ESO 20,0 15,9 18,8 16,0 12,4 13,2 3r ESO 20,1 20,8 17,1 19,2 19,4 15,7 4t ESO 17,8 18,5 15,9 15,2 13,2 10,8 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO estranger 30 % 25 % 20 % 15 % 10 % 5 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO estranger r ESO 13,6 12,1 12,8 12,7 11,8 9,4 2n ESO 10,6 10,4 10,1 9,8 8,0 7,6 3r ESO 12,0 12,6 12,0 11,8 10,5 10,4 4t ESO 10,7 9,8 10,3 8,9 7,5 6,3 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO no estranger 30 % 25 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 20 % 15 % 10 % 5 % 0 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO no estranger

102

103 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DEL BATXILLERAT (RABATX)

104 RABATX 1. Matrícula escolar al batxillerat Definició Alumnat escolaritzat als diferents nivells de l etapa de batxillerat de tots els centres públics i privats registrats a l aplicació informàtica GESTIB. RABATX 1.1. Matrícula escolar al batxillerat (curs ) Aquest indicador recull informació sobre l alumnat escolaritzat durant el curs a l etapa de batxillerat, amb especificació de la matrícula a cada un dels dos nivells i dels tres règims (ordinari, nocturn i a distància). A més, es recullen les desagregacions segons el gènere de l alumnat, la titularitat dels centres on estudia, l illa on resideix, la seva nacionalitat i la modalitat que cursa. Anàlisi De l anàlisi de les dades globals de matrícula del curs a l etapa de batxillerat es desprèn que alumnes, que representen el 90,4%, cursa els estudis en el règim ordinari; 1070, que representa un 8,6%, ho fa en el règim a distància; i 126 alumnes, un 1%, en el nocturn. A diferència del que succeïa a l ESO, hi ha més al lotes que al lots cursant estudis de batxillerat. El curs n hi havia concretament un 11,2 punts percentuals més. D altra banda, l alumnat matriculat als centres de titularitat pública representa el 73,6% de la matrícula global al batxillerat. L alumnat de nacionalitat estrangera que segueix aquests estudis representa un 8,6% del total de l alumnat d aquesta etapa. Pel que fa a les modalitats de batxillerat, s observa que aproximadament la meitat de l alumnat de l etapa (50,5%) tria la modalitat d humanitats i ciències socials, seguida de la modalitat de ciències, elegida pel 41,1% de l alumnat. Només un 8,4% de l alumnat opta per la modalitat d arts

105 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera estranger 1r batx. ordinari r batx. nocturn r batx. a distància global 1r batx n batx. ordinari n batx. nocturn n batx. a distància global 2n batx global batxillerat % 100% 44,4% 55,6% 73,6% 26,4% 79,6% 8,3% 12,1% 8,6% Taula RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat 6000 Illes Balears al lots al lotes r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs curs ), per gènere 6000 Illes Balears públics privats r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per titularitat

106 6000 Illes Balears Mallorca Menorca Pitiüses r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per illa 6000 Illes Balears alumnat estranger r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat estranger matriculat a batxillerat (curs ) humanitats i ciències socials ciències arts total 1r batxillerat n batxillerat global % 50,5% 41,1% 8,4% 100% Taula RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per modalitat

107 r batx arts 1r batx ciències 1r batx humanitats i ciències socials 2n batx arts 2n batx ciències 2n batx humanitats i ciències socials Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per modalitat

108 RABATX 1.2. Evolució de la matrícula escolar al batxillerat en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l evolució que al llarg dels darrers sis cursos escolars ha experimentat l escolarització a l etapa de batxillerat. Les dades es refereixen a la matrícula global de les Illes Balears i a les desagregacions per illes i procedència de l alumnat. Anàlisi Si s analitza l evolució de la matrícula de batxillerat al llarg d aquest període, s observa una baixada en el nombre d alumnes matriculats en aquests ensenyaments; concretament, el curs hi ha 1013 alumnes menys que en el curs , la qual cosa representa un 7,5% menys d alumnat matriculat. Des del curs fins a l actualitat, és a dir, al llarg dels quatre darrers cursos, es constata una estabilització de la matrícula al voltant del alumnes. Aquesta mateixa tendència es posa de manifest a l hora d analitzar la matrícula a Eivissa i Formentera, illes on trobam una major disminució percentual, un 11,3% menys d alumnes, i a Mallorca on la matrícula ha disminuït un 7,7%. A Menorca, en canvi, la matrícula es manté estable. Atenent a la nacionalitat de l alumnat, en la taula següent s observa que la matrícula del curs ha disminuït en 94 alumnes respecte del curs anterior. Illes alumnat Mallorca Menorca Pitiüses Balears estranger Taula RABATX Evolució de l alumnat matriculat al batxillerat entre 2011 i 2017, per illa i nacionalitat Illes Balears Mallorca Menorca Pitiüses Gràfic RABATX Evolució de l alumnat matriculat al batxillerat entre 2011 i 2017, per illes

109 15000 tot l'alumnat alumnat estranger Gràfic RABATX Evolució de l alumnat estranger matriculat al batxillerat entre 2011 i

110 RABATX 2. Resultats acadèmics per matèries al batxillerat Definició S entén per percentatge d aprovats el percentatge d alumnat avaluat que obté una avaluació positiva en cada una de les matèries objecte d estudi després de l avaluació extraordinària. RABATX 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels dos nivells de l etapa de batxillerat (curs ) Aquest indicador aporta informació referida als resultats obtinguts per l alumnat de 1r i 2n de batxillerat que ha estat avaluat el curs Les dades es presenten en percentatges d alumnat aprovat, amb desagregacions per illa i titularitat del centre, gènere i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Primer de batxillerat Matèries troncals Els percentatges d alumnes que aproven en la modalitat de ciències en el conjunt de les Illes Balears estan per damunt del 80%, llevat de la matèria de matemàtiques (74,9%) i la de física i química (75,3%). En les modalitats d humanitats i ciències socials, i d arts, els percentatges d alumnes aprovats són més baixos. Si s analitzen els resultats en les matèries lingüístiques, es fan paleses les diferències existents entre les tres modalitats. Així, en el cas de la llengua estrangera I (anglès), el percentatge d aprovats en la modalitat de ciències és d un 84,2% dels alumnes, mentre que en la modalitat d humanitats i ciències socials els aprovats representen un 70,9% i en la d arts, un 61,6%. Quelcom similar succeeix a la llengua castellana i literatura I i a la llengua catalana i literatura I. Per gènere, en les tres modalitats els percentatges d al lotes que superen les diferents matèries són superiors als dels al lots, especialment en la modalitat d humanitats i ciències socials. Atenent a la titularitat, s observa que, especialment a la modalitat d humanitats i ciències socials, els percentatges de l alumnat dels centres de titularitat privada són més favorables que els de centres de titularitat pública. Si s analitzen els resultats per illes, es presenten diferències que varien depenent de les matèries i de les modalitats, però en termes generals els pitjors resultats en la modalitat de ciències corresponen a Eivissa-Formentera i en la modalitat d arts a Mallorca. A la modalitat d humanitats i ciències socials les variacions dels percentatges d aprovats entre illes són menors

111 Atenent a la nacionalitat de l alumnat, les diferències més grans es troben a la matèria de matemàtiques i física i química en la modalitat de ciències; i a la matèria de matemàtiques aplicades a les ciències socials en la modalitat d humanitats i ciències socials. A gairebé totes les matèries, el percentatge d alumnat estranger que supera les matèries és menor que el d alumnat no estranger en les tres modalitats. Matèries del bloc d assignatures específiques En general, els resultats globals de les matèries d aquest bloc es troben pròxims o superen el 90% d aprovats, llevat de les matèries d anàlisi musical i volum, que presenten percentatges més baixos (es tracta de dues matèries amb una matrícula d alumnat molt baixa). Per terme general, les al lotes obtenen millors resultats que els al lots, amb diferències que oscil len entre els 0,2 punts percentuals a tecnologia industrial I i els 10 a volum; amb l excepció d anàlisi musical I, poc significatiu perquè la matèria presenta una matrícula baixa. Pel que fa a la titularitat dels centres, també es troben diferències en el percentatge d alumnes aprovats. Els percentatges d alumnat aprovat als centres de titularitat privada són superiors als dels centres de titularitat pública. Per illes, no s observen diferències molt significatives en els percentatges d aprovats. Si es té en compte la nacionalitat de l alumnat, s observen resultats més favorables del no estranger, tot i que aquestes dades estan sotmeses a molta variabilitat a causa del baix nombre d alumnat estranger que cursa moltes de les matèries analitzades. Cal indicar que les matèries d aquest bloc són comunes a totes les modalitats i són de lliure elecció. Per aquest motiu no totes tenen el mateix nombre d alumnes matriculats, la qual cosa condiciona la comparació dels resultats en el sentit que en algunes matèries els resultats poden ser pocs representatius pel motiu acabat d esmentar. Segon de batxillerat Matèries troncals Els percentatges d aprovats de les distintes matèries de la modalitat de ciències en el conjunt de les Illes Balears estan per damunt del 84%, llevat de la matèria de geologia (67,3% d aprovats) que només han cursat 18 alumnes de 2n de batxillerat. En les modalitats d humanitats i ciències socials els percentatges d aprovats en cada matèria superen el 80%; i en la modalitat d arts els percentatges d aprovats estan per damunt del 78% de les distintes matèries. En les matèries lingüístiques els percentatges globals d aprovats dins cada modalitat són bastant semblants, però es fan paleses lleugeres diferències entre les tres modalitats: els percentatges més alts corresponen a l alumnat que cursa la modalitat de ciències, seguits dels de la modalitat d humanitats i ciències socials i dels de la modalitat d arts

112 Com s aprecia en les taules corresponents, els percentatges de les al lotes en gairebé totes les matèries si s exceptua geologia, tanmateix cursada per poc alumnat són superiors als dels al lots. Les majors diferències en funció del gènere es troben en la modalitat d arts i d humanitat i ciències socials. Per titularitat, l alumnat dels centres privats obté, en general, percentatges globals més alts que el dels centres públics, amb diferències que varien segons les matèries. Per terme general, els resultats de l alumnat de Menorca, sobretot a la modalitat d humanitats i ciències socials, es troben per damunt de la mitjana dels de les Illes Balears. L alumnat amb nacionalitat estrangera presenta percentatges més baixos en totes les matèries. Les diferències majors es donen a les matèries de la modalitat de ciències i les menors, a la d arts. Matèries del bloc d assignatures específiques A partir de l anàlisi comparada per matèries específiques dels percentatges d aprovats de l alumnat en les diferents modalitats, s observa que aquests es troben entre un 87,5% i un 94,7%. Es mantenen les tendències apuntades en apartats anteriors pel que fa a les diferents desagregacions analitzades (gènere, titularitat, illes i nacionalitat) encara que cal tenir present que, llevat de les matèries d història de la filosofia i de psicologia, la resta de matèries compten amb molt poca matrícula

113 Primer curs de batxillerat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera filosofia 88,3 86,5 90,4 86,3 93,3 88,7 90,0 84,5 primera llengua estrangera I (anglès) 84,2 84,4 83,9 82,0 89,7 84,6 86,3 79,9 llengua castellana i literatura I 82,2 80,0 84,8 80,4 86,8 82,6 83,1 79,1 llengua catalana i literatura I 82,8 80,3 85,7 80,1 89,6 82,5 83,4 84,1 matemàtiques I 74,9 73,2 76,8 72,3 81,4 75,5 75,7 70,4 biologia i geologia 86,1 85,8 86,3 83,8 93,1 85,9 89,7 84,3 física i química 75,3 74,7 76,0 74,5 77,3 75,5 79,1 71,1 dibuix tècnic I 85,4 85,2 86,0 83,3 89,7 86,1 84,3 81,9 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 88,3 84,2 82,2 82,8 86,1 85,4 74,9 75,3 90,4 86,5 84,4 83,9 84,8 85,7 80,0 80,3 76,8 73,2 85,8 86,3 74,7 76,0 85,2 86,0 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. física i quím. dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 88,3 84,2 82,2 82,8 86,1 85,4 74,9 75,3 86,3 93,3 89,7 86,8 89,6 82,0 80,4 80,1 72,3 81,4 83,8 93,1 77,3 74,5 83,3 89,7 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. física i quím. dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per titularitat

114 Mallorca Menorca Pitiüses Illes Balears 90,0 88,7 86,3 84,5 84,6 84,1 83,1 88,3 79,9 83,4 82,6 79,1 82,5 84,2 82,2 82,8 75,5 75,7 70,4 74,9 85,9 89,7 84,3 86,1 79,1 75,5 71,1 75,3 86,1 84,3 81,9 85,4 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. física i quím. dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers filosofia 88,3 71,9 89,8 primera llengua estrangera I (anglès) 84,2 71,0 85,4 llengua castellana i literatura I 82,2 65,2 83,8 llengua catalana i literatura I 82,8 64,8 84,4 matemàtiques I 74,9 52,7 77,0 biologia i geologia 86,1 68,7 87,8 física i química 75,3 54,9 77,2 dibuix tècnic I 85,4 70,9 86,7 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat estrangers no estrangers Illes Balears 88,3 84,2 82,2 82,8 86,1 85,4 74,9 75,3 89,8 71,9 71,0 85,4 83,8 84,4 65,2 64,8 52,7 77,0 68,7 87,8 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. 54,9 77,2 física i quím. 70,9 86,7 dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

115 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera filosofia 81,4 74,9 85,6 78,2 89,7 82,4 76,5 78,4 primera llengua estrangera I (anglès) 70,9 66,5 73,8 67,8 79,2 70,1 74,5 73,7 llengua castellana i literatura I 74,2 67,5 78,6 71,2 82,2 74,1 74,6 75,1 llengua catalana i literatura I 72,8 64,7 78,2 69,8 80,7 71,6 75,5 78,5 matemàtiques CS I 68,4 62,7 72,7 64,8 77,4 68,9 67,8 65,0 llatí I 75,7 65,8 80,2 73,4 83,3 76,8 72,6 72,8 grec I 81,4 74,8 84,0 80,2 91,4 81,5 80,6 81,6 economia 80,9 76,5 84,2 79,1 85,4 81,3 82,6 77,3 història del món contemporani 82,0 80,3 83,1 80,2 86,2 81,8 82,0 83,3 literatura universal 85,3 81,4 87,3 83,5 92,9 86,1 78,8 85,2 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 81,4 81,4 80,9 82,0 85,3 74,9 85,6 74,2 72,8 70,9 68,4 78,6 78,2 73,8 72,7 66,5 67,5 64,7 62,7 75,7 65,8 80,2 87,3 84,0 84,2 83,1 80,3 81,4 74,8 76,5 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 81,4 81,4 80,9 82,0 85,3 78,2 89,7 70,9 67,8 79,2 74,2 72,8 68,4 82,2 80,7 77,4 71,2 69,8 64,8 75,7 73,4 83,3 91,4 85,4 86,2 80,2 79,1 80,2 83,5 92,9 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per titularitat

116 Mallorca Menorca Pitiüses Illes Balears 86,1 85,2 83,3 82,476,5 81,5 82,6 78,8 81,6 82,0 81,3 81,8 78,4 80,6 75,1 78,5 77,3 85,3 76,8 81,4 74,5 74,6 74,1 75,5 72,6 81,4 80,9 82,0 70,1 73,7 71,6 72,8 74,2 68,9 75,7 72,8 67,8 70,9 65,0 68,4 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers filosofia 81,4 67,5 82,7 primera llengua estrangera I (anglès) 70,9 60,6 71,9 llengua castellana i literatura I 74,2 56,6 76,0 llengua catalana i literatura I 72,8 55,1 74,5 matemàtiques CS I 68,4 45,5 70,3 llatí I 75,7 61,5 77,6 grec I 81,4 72,1 82,5 economia 80,9 68,6 82,1 història del món contemporani 82,0 70,0 83,1 literatura universal 85,3 70,2 86,9 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat estrangers no estrangers Illes Balears 40 % 81,4 67,5 82,7 70,9 60,6 71,9 74,2 72,8 76,0 74,5 56,6 55,1 68,4 45,5 70,3 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I 75,7 61,5 77,6 81,4 80,9 82,0 72,1 82,5 82,1 83,1 85,3 68,6 70,0 70,2 llatí I grec I economia hist. món cont. 86,9 literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat