T. 2 Els elements del medi físic: clima, aigües i vegetació. 2.2 Les aigües

Transcripción

1 T. 2 Els elements del medi físic: clima, aigües i vegetació 2.2 Les aigües

2 Caractérístiques generals de la diversitat hídrica d Espanya Aigües continentals: rius, torrents, rierols, llacs, zones humides i aqüífers L aigua és un element essencial per a tots els econsistemes naturals i per a un gran nombre d activitats humanes Espanya és un país de forts contrastos geogràfics i climàtics que condicionen la distribució i disponibilitat dels recursos hídrics naturals

3 Tipus de recursos hídrics CONCEPTE DE RECURS HÍDRIC:Conjunt d aigües, superficials o subterrànies, potencialment utilitzables per a l activitat humana. AIGÜES SUPERFICIALS: procedeixen de la pluja o del desgel, circolen ràpidament pel sòl alimentant els rierols, basses, rius Constitueix l escolament superficial: (pàg. 89 llibre) Proporciona la major part de l aigua utilitzada. AIGÜES SUBTERRÀNIES: La constitueix l aigua de les precipitacions inflitrada en el subsòl que escapa de l evotranspiració i descendeix fins arribar a una capa impermeable que la reté, s acumula a sobre i satura els espais buits del terreny formant un aqüífer.

4 Exemple d aqüífers

5 Aqüífers

6 Recursos hídrics a Espanya Zones més favorables: Zona nord i nord-oest Sector integrat per Galícia i les regions cantabrico-pirenaiques. Sistemes muntanyosos de tot el territori: tendiran a captar les precipitacions. Zones més desfavorides: Àrees seques del sud i de l est Sector central: grans conques hidrogràfiques interiors. Precipitacions modestes Sector mediterrani: té les conques més petites. Plou de forma modesta, irregular i quan plou a vegades ho fa amb episodis pluviomètrics catastrofics. No hi ha grans nuclis orografics productors d aigua. A les àrees més seques com Murcia i Almeria adquireixen molta importància els aqüífers

7 Els factors d influencia A) El clima: La major part dels recursos hídrics procedeixen de les precipitacions. Per tant hi haurà una gran diferència entre: l Espanya humida i l Espanya seca Precipitacions abundants Sequera estival

8 Els factors d influència B) El relleu i la topografia Condicionen : L organització de les conques hidrogràfiques La capacitat erosiva dels rius En la formació de llacs i aqüífers C) La litologia (tipus de roca) Condiciona: argilós: impermeable L escolament superficial: calcari: facilita l infiltració d aigua i forma aqüífers

9 Els factors d influencia D) La vegetació: Actua com a pantalla protectora front la radiació solar i per tant fa que no hi hagi tanta evaporació E) L ésser humà: Consumeix per a l abastiment humà, el reg i per a la indústria Intenta compensar la despesa construint obres públiques. Ex: preses

10 Les aigües superficials: els rius Conceptes: Conca hidrogràfica: Territori les aigües del qual vessen o desemboquen en un riu principal i els seus afluents. Les conques es troben separades entre elles per les divisòries d aigües, que coincideixen amb les zones de canvi de pendent del terreny. Cabal d un riu: Quantitat d aigua que passa en un segon per un punt determinat del riu. Xarxa fluvial: subafluents, afluent, riu principal Vessant hidrogràfica: Conjunt de conques, les aigües de les quals es verteixen al mateix mar. Hi ha molta diferència entre la vessant atlàntica i cantàbrica amb la mediterrània (momés un 31%). Causa: inclinació Meseta (mapa pàg. 91)

11 Les aigües superficials: els rius A) Factors que influeixen als rius peninsulars: Clima: Precipitacions determina el cabal absolut (quantitat d aigua que passa en un segon per un punt determinat del riu) el règim del riu: nival, pluvial o règim mixte. Pluvio-nival o nivo-pluvial (observar mapa pàg. 86)

12

13 Les aigües superficials: els rius B) El relleu i la topografia Determinen l organització de les conques i de les vessants hidrogràfiques Pendent L erosió Facilitat o no per fer-hi obres hidràuliques

14 Exercicis Pàg. 105 ex 5 només primer quadre. Per fer-ho llegir pàg del llibre de text

15 hidrografia#8

16 Els rius: Balears i Canàries No tenen rius Tenen torrents, rieres (Corrent d'aigua, generalment intermitent, de conca i cabal inferiors als d'un riu ), rierols. Normalment estan alimentats per manantials Canàries: problemàtica dels aqüífers fa que quasi ja no hi hagi rierols permanents actualment Els torrents són freqüents als dos arxipèlags (Corrent d'aigua temporal i de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya. )

17 Alguns exemples de torrents i rierols Torrent de Trebalúger

18 Sa bassa verda, Menorca

19 Bassa Verda a 136m d alçada

20 Torrent de Pareis Mallorca

21 TORRENT DE MORTITX MALLORCA

22 Les fonts Ufanes: Mallorca

23

24 Els llacs Diferenciació entre llac i llacuna Llac: masses d aigua dolça o salada acumulada en una zona deprimida de certa profunditat Llacuna: ve a ser el mateix però té menor tamany i profunditat

25

26 Els llacs N hi ha 2474 de catalogats però: No són molt grans Moltes vegades tenen un caràcter estacional De vida curta A vegades es rebleixen a causa del que transporten els rius A vegades per mala pràctica d ús de l aigüa per part dels humans

27 Tipus de llacs Endògens: Originats per fenòmens de l interior de la terra Tectònics: per l accíó de plegaments o de falles que van enfonsar el terreny com la llacuna de la Janda a Cadis Volcànics: es formen als cràters apagats com els del camp de Calatrava

28

29

30 Tipus de llacs Exògens: Originats per forces externes: erosió dels glaciars, el vent Glaciars: de circ o de vall Els càrstics: la cubeta es forma per la dissolució de la calcària o del guix com les llacunes de Ruidera a Castella la Manxa Arreico : és el tipus més abundant. Típic de les zones àrides i semiàrides. Poca aigua que no arriba al mar i s acumula a les zones deprimmides. Aigües salades i d escassa profunditat (quasi sempre manco d un metre). Parc nacional de les Taules de Daimiel. Eòlics: excavats per l acció del vent Albuferes

31 Lagunas de ruidera

32 Llacunes de Ruidera

33

34 Parc Nacional: Les Tables de Daimiel

35

36 Les àrees humides Són extensions de terreny cobertes per aigües poc profundes. Fins i tot pot arribar a tenir tant poc nivell que desaparegui. (període de sequera) Inclouen: llacunes, maresmes, deltes, albuferes i torberes (Aiguamoll amb una vegetació dominada per molses o herbes hidròfiles que, en descompondre's, es transformen en torba, la qual s'acumula al fons del terreny. ) Les més importants: Parc Nacional de les Tables de Daimiel, les llacunes de Toledo, La vall de l Ebre, les maresmes del Guadalquivir, el delta de l Ebre i les albuferes de València i del Mar Menor.

37 Maresma del Guadalquivir

38

39 2.2.3 Les aigüse subterrànies i gestió de l aigua Definició d aqüífer: embassaments d aigua subterrània que es formen amb l aigua de pluja quan es filtre, troben un estrat impermeable i s acumula l aigua sobre d ell. Problemàtica: La sobreexplotació Creixent contaminació per l acció antròpica Poden portar les seves aigües: La mar Rius Manantials

40 2.2.3 Les aigüse subterrànies i gestió de l aigua Acutalment a la península: hi ha més de 400 aqüífers Situats principalment a les depressions terciàries i a les proximitats dels rius i a les zones humides de la muntanya