TEMA 2: LA HIDROSFERA. La hidrosfera terrestre. La hidrosfera és la capa d aigua que recobrix el 70% de la superfície de la Terra.

Transcripción

1 TEMA 2: LA HIDROSFERA. La hidrosfera terrestre. La hidrosfera és la capa d aigua que recobrix el 70% de la superfície de la Terra. Està formada pels:. oceans. mars. rius terrestres i subterranis. glaceres. llacs. llacunes. el vapor d aigua contingut a l atmosfera. La composició de la hidrosfera. L aigua la podem trobar en diferents estats. - Líquid: és la que ompli les mars i els rius. Pot ser aigua dolça o aigua salada. La major part de l aigua del planeta és salada (97 5%). - Sòlid: és el gel. Quan es congela a causa del fred. És blanc o blavós, dur i esvarós. - Gasós: és el vapor d aigua. Quan es calfa, es torna gas i passa a l atmosfera. És invisible. Protegim la hidrosfera. L aigua de la hidrosfera és fonamental per a l ésser humà i per a la resta dels éssers vius del planeta. La hidrosfera: - Contribuïx a mantindre temperada la Terra perquè absorbix la calor del sol. - És el medi en què viuen els éssers aquàtics.

2 - Els éssers vius necessitem prendre n. Les plantes per realitzar la fotosíntesi i els animals per beure. - Els éssers humans la utilitzem per a les industries, per a netejar, divertir-nos, moure màquines... La contaminació és tot allò que embruta o canvia l aigua que la compon. L aigua se contamina quan aboquem substàncies i objectes que l embruten o alteren. L aigua contaminada perjudica els éssers vius perquè no poden ni viure ni beure-la. Les aigües residuals passen per una estació depuradora per a netejar les aigües abans d abocarles al mar o rius. Les aigües de la hidrosfera. A la hidrosfera trobem aigües superficials i aigües subterrànies. Les aigües superficials. Es troben sobre la superfície de la geosfera. Es produïxen a partir de les precipitacions o per l aforament de rius subterranis. *Poden presentar-se: - en moviment: rius, rierols i altres corrents. - quiets: llacs, pantans, llacunes, aiguamolls, estuaris, oceans i mars. *Poden ser: - salades: les que formen els oceans i els mars.

3 - dolces: els rius, rierols, llacs i llacunes. També són d aigua dolça les masses de gel i neu. Els rius Un riu és un corrent continu d aigua dolça format per l aigua de la pluja o de la neu quan es fon. Naix a la muntanya i desemboca en la mar. - Afluent: quan un riu desemboca en altre riu. - llit: terreny per on discorren (van) les aigües d un riu. - Conca hidrogràfica: zona per la qual discorre l aigua que alimenta (forma) un riu. - Vessant hidrogràfic: són les terres o conques hidrogràfiques dels rius que desemboquen en la mateixa mar. Els elements d un riu: - Capçalera o naixement: lloc on naix el riu. - Curs: recorregut que fa des del naixement fins la desembocadura. S hi diferencien 3 trams:. curs alt: inclou la capçalera i els primers quilòmetres del recorregut. Les aigües son ràpides i arrosseguen gran quantitat d arena i pedres.. curs mitjà: tram intermedi. El riu forma revoltes anomenades meandres.. curs baix: és la part final pròxima a la desembocadura. Les aigües van lentes i depositen els materials.

4 -Desembocadura: Lloc on aboca les aigües, pot ser la mar o altre riu. En la desembocadura es formen deltes i estuaris. Característiques d un riu - longitud: distància que hi ha entre el naixement i la desembocadura. Un riu pot ser llarg o curt. - cabal: quantitat d aigua que porta el riu en un lloc i moment determinat. - règim: variació del cabal al llarg de l any. Pot ser regular o irregular. Aquestes característiques varien a causa de dos factors: - relleu: quan més allunyades estiguen les muntanyes on naixen els rius de la mar on desemboquen més llargs seran els rius. - clima: quan més plujós siga el clima del lloc per on discorren els rius, aquestos seran més cabalosos. Les aigües subterrànies. Les aigües subterrànies són les aigües situades per davall de la superfície del sòl, als espais porosos del sòl i a les fractures de les roques. Com es formen? Quan les aigües superficials o de la pluja es filtren a través dels clevills del sòl i s emmagatzemen a l interior de la geosfera. Com tornen a la superfície? - Brollant de la terra en forma de fonts o brolladors. - Per mitjà de pous.

5 La hidrografia d Espanya. Espanya té 3 vessants hidrogràfics: Els rius del vessant cantàbric: - Desemboquen en la mar Cantàbrica. - Són rius cabalosos (plou molt) i de règim regular. - Són curts (les muntanyes estan molt prop de la mar). - Rius: Eo, Navia, Nalón, Besaya, Nerbion i Bidasoa. Els rius del vessant atlàntic: - Desemboquen en l oceà Atlàntic. - Podem distingir entre: * Rius gallecs: - són curts. - cabalosos. - regulars. - Rius: Tambre, Miño i Sil ( afluent del Miño). *Rius de la Meseta i de la depressió del Guadalquivir: - són llargs. - són cabalosos. - de règim irregular (reben pluja a la tardor i a la primavera). - Rius: Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir. Els rius del vessant mediterrani: - Podem distingir: * Rius de la zona sud: - són curts ( naixen a la serralada Penibètica). - de cabal molt escàs. - de règim irregular (poques pluges).

6 - Rius: Guadalhorce, Guadalfeo i Almanzora. * Rius de la zona est: - de longitud variada ( alguns són llargs i altres curts). - són poc cabalosos. - de règim molt irregular. - Rius: Túria, Xúquer, Segura, Llobregat i Ter. - El riu Ebre també pertany a aquest vessant però és llarg, cabalós i regular. La hidrografia dels arxipèlags. - Balears i Canàries. - L escassetat de pluges impedix els rius permanents. - Quan plou a Balears es formen torrents. - Quan plou a Canàries es formen barrancs. La hidrografia de la comunitat. Els rius. - Són curts. - Poc cabalosos. - De règim irregular. - Desemboquen a la mar Mediterrània. - Els rius principals naixen fora de la comunitat. - Rius: Millars i Túria (naixen en Terol), Xúquer ( naix a Conca), Segura ( naix a Jaén). - Rius que naixen dins de la comunitat: Sénia, Cervol, Palància, Magre ( naixen a la serralada Ibèrica). Serpis, Vinalopó (naixen a la serralada Subbètica). - Pantans: Arenós-Montanejos i Sitjar al riu Millars.

7 -Llacunes costaneres: La Mata i Torrevella. - Albuferes: són llacunes formades per l entrada d aigua de la mar a la terra. Albufera de València i la d Orpesa.