Qualsevol divisió de l espai geogràfic que té característiques semblants.

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Qualsevol divisió de l espai geogràfic que té característiques semblants."

Susana Bustos Aguilar
hace 6 años
Vistas:

1 CONCEPTES: Espai Territori Regió Lloc Localitzaci ó Paisatge Àrea de la superfície terrestre. Posició de l espai on es desenvolupa l activitat humana. Qualsevol divisió de l espai geogràfic que té característiques semblants. Localització concreta, no abstracta. Posició en l espai. Aspecte extern de l espai. La MESETA : Ocupa el 45% del territori peninsular i es divideix en 2 parts: Submeseta Nord i Submeseta Sud. Envoltada per: Massís Galaicolleonès. Serralada Cantàbrica. Serralada Ibèrica. Sierra Morena. Interior : Des de la serralada Ibèrica fins Portugal. XARXES HIDROGRÀFIQUES ATLÀNTICA MEDITERRÀNIA Conques: Duero i tajo. (Drenen la submeseta NORD) Guadiana (Drena la submeseta SUD) Guadalquivir (Drena la Depressió del Guadalquivir) Conques: Riu Ebre (Recull aigües del Pirineu i Sistema Ibèric) Fluvià, Ter i Llobregat (Reben aigües del Pirineu) Millars, Túria, Xúquer i Segura (Drenen les aigües dels relleus litorals i prelitorals) CANTÀBRICA Conques de petita extensió dels rius que neixen a: Serralada cantàbrica. Massís Galaicolleonès.

2 MESETA I SERRALADES

5 bww2fkjd9o/unitats de relleu/ Continent Plana Altiplà Serralada Depressió Vall Golf Península Cap Arxipèlag Muntanya Illa Cim Turó Cingle Congost Badia Riu Meandre Conca Oceà Afluent Mar Gran massa de terra que emergeix dels Oceans i Mars Superfície aplanada de dimensions considerables Elevació de terreny de superfície més o menys plana situada a certa altitud respecte el mar. Conjunt de muntanyes encadenades Zona extensa que es troba a un nivell inferior respecte els terreny del mar. Forma de depressió que acostuma a tenir forma allargada. Si es glacial té forma de U Si es fluvial té forma de V Entrada de mar amb forma semicircular Tros de terra envoltada per mar excepte una part Part de la costa que penetra el mar Conjunt d illes properes i que tenen relació entre elles Elevació de terreny Porció de terra envoltada d aigua Punt més elevat d una muntanya Elevació no gaire alta de terreny Espadat de roca vertical situat en el cim o el pendent d'una muntanya. Vall estreta i profunda entre muntanyes, excavada per l'aigua d'un riu Golf de dimensions reduïdes Corrent d'aigua més o menys continu i de cabal variable que drena una conca de dimensions extenses. Corba molt pronunciada d un corrent fluvial Àrea de terreny drenada per un mateix riu o els seus afluents. Gran masses d aigua que hi ha entre els continents Corrent d aigua que desguassa en un riu més gran Extensió d aigua salada de dimensió més reduïda que un oceà

6 Delta Costa Ria Fiord Talús continental Plataforma continental Plana avisal Barranc Corrents marins Dorsal oceànica Albufera Aqüífer Badland Caball fluvial Cinglera Con volcànic Crescuda Estiatge Curs fluvial Estalactita Estalagmita Estrats Feixa Espai de terra generalment de forma triangular que alguns rius formen a la seva desembocadura Tros de terra en contacte amb el mar Entrada de mar que ocupa l últim tram d una vall fluvial Entrada de mar que ocupa l últim tram d una vall glacial Gran esglaó que uneix la plataforma continenta l amb la plana avisal Zona marítima que baixa suaument fins els 400m Extensió de terreny entre els m de profunditat Escletxa oberta pels torrents i els rius de poc cabal Masses d aigua que es mouen per l interior de l oceà i els mars Serralada submarina de gran extensió Lloc salat separat del mar amb contacte temporal o permament amb el mar Formació geològica porosa a través de la qual flueix l aigua subterrània Terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat Quantitat d aigua que travessa una secció d un riu en la unitat de temps Tall profund gairebé vertical que un riu pot arribar a formar al terreny Elevació en forma de con i oberta al cim. És l estructura d un volcà. Moment de màxim cabal Període de mínim cabal Recorregut d un riu des del naixement fins la desembocadura Tipus de formació de les cavitats que penja d una paret d una cova calcària Tipus de formació de les cavitats que es forma al terra d una cova calcària Masses de sediments que constitueixen els terrenys sedimentaris Tros de terra en forma de terrassa per l aprofitament agrícola

7 Lacustre Mola Zones humides on es produeix un canvi de temperatura Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla 1 Quin és l origen geològic del Pirineu? 1. La formació dels Pirineus és gràcies al moviment Arpí. 2. El moviment Arpí fa que les roques rígides fagin pressió cap a dalt, i com que a sobre tenen unes roques més flexibles, provoca que vagi pujant poc a poc. 3. El moviment cap amunt de les roques rígides fa que les roques flexibles es desplacin cap als costats a causa de la forta pressió que reben des de abaix. 4. Finalment es produeix una erosió per part de les roques rígides. 2. Les serralades perifèriques de la Península Ibèrica: Serralada Cantàbrica. Monts de Lleó Serralada Ibèrica. Sierra Morena.

8 3. Tipus de depressió i a quina unitat de relleu pertany Plana de Vic. Tipus de depressió conques d erossió (S ha format a causa del curs d un riu) Pertany a la Depressió central

Documentos relacionados

El relleu peninsular. La Meseta Central

El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El