TASCA D ESTIU BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO

Transcripción

1 TASCA D ESTIU BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO Si vols repassar els conceptes treballats durant el curs pots fer els següents exercicis i llegir els temes del document compartit (menys el que inclou biotecnologia, enginyeria genètica, aliments transgènics i clonació): 1. En quina part de la Terra hi ha més erupcions volcàniques? Per què? 2. Quins són els moviments que formen muntanyes. Explical s. 3. Com es produeix el moviment de les plaques, segons el model dels corrents de convecció del mantell? I segons el model de l impuls en les dorsals? 4. Explica les fases del cicle de Wilson. Pots servir-te de dibuixos. 5. Defineix: paleomagnetisme, fosses oceàniques, subducció, dorsal oceànica, corrents de convecció. 6. Quins tipus de límits de plaques trobam? 7. Dibuixar a escala una porció del planeta Terra amb les diferents capes unificant el 2 models. Cercar i col.locar-hi el nom de les discontinuïtats que les separen i la profunditat a la que es troba cada una d elles. 8. Explicar quina relació hi ha entre els plomalls tèrmics, els punts calents, els corrents de convecció, la zona D i el camp magnètic terrestre. 9. Pot un tipus de roca produir dreceres o ha de recórrer tot el cicle? 10. Quin és l origen dels diamants? 11. Quines diferències hi ha entre els arcs d illes i les illes volcàniques? 12. Quin tipus de formacions generen els fenòmens intraplaca? 13. Quins fenòmens geològics tenen lloc a les vores de les plaques tectòniques? 14. La Dorsal mesoatlàntica travessa Islàndia. L illa, augmenta o redueix de mida? Raona la resposta. 15. Per què la placa cavalcant pot ser oceànica o continental, però la subduent és sempre oceànica?

2 16. Enumera les 3 lleis de Mendel i digués que diu cada una d elles. 17. Indica quin tipus de gamets produiran els individus que tenen el següents genotips : AABb Aabb. AaBB.. AABB... AaBb. Aabb. Aabb. AaBB 18. Defineix: cromosoma, genotip, fenotip, gen, al.lel dominant, homozigot, heterozigot, locus. 19. Defineix: cromosoma, genotip, fenotip, gen, al.lel dominant, homozigot, heterozigot, locus. 20. Quina és la diferència entre genotip i fenotip 21. Quina diferència hi ha entre herència intermèdia i codominànica. 22. De què depèn el grup sanguini d una persona? 23. Per què deim que el grup sanguini 0 és el donant universal? 24. A què es deu que les persones del grup sanguini AB puguin rebre sang de qualsevol altra persona? 25. Què és i a què es deu el daltonisme? 26. Qué és i a què es deu l hemofília? 27. En el dondiego de noche (Mirabilis jalapa), el color vermell de les flors ho determina l al lel R, codominant amb l al lel B que determina el color blanc, sent roses les flors de les plantes heterozigòtiques. Si una planta amb flors vermelles es creua amb una altra de flors blanques, quin serà el fenotip de les flors de la F1 i de la F2 resultant de creuar entre sí dues plantes qualssevol de la F1, i quin ser el fenotip de la descendència obtinguda d'un creuament de les F1 amb el seu progenitor vermell, i amb el seu progenitor blanc? 28. L hemofília és una malaltia hereditària que es deu a un gen recessiu situat en el cromosoma X. Quin serà la proporció d hemofílics en la descendència d un matrimoni format per una dona portadora del gen i un home normal? 29. En els préssecs, el genotip homozigòtic G produeix glàndules ovals a la base de les fulles. L heterozigot per aquest caràcter produeix glàndules rodones, i l homozigot g manca de glàndules. En un altre locus, l al lel dominant L produeix pell peluda i el seu al lel recessiu l dóna lloc a pell llisa. Si es creua una varietat homozigòtica per a pell peluda i sense glàndules a la base de les seves fulles amb una varietat homozigòtica amb glàndules ovals i pell llisa, quines proporcions fenotípiques es poden esperar en la F2? 30. Creuant dues mosques de tipus comú (grisos) entre si, es va obtenir una descendència composta per 152 mosques grises i 48 negres. Quin eren els genotips dels progenitors? 31. Es van creuar plantes pures de pèsol amb longitud de tija alta i flor de color blanc amb altres de tija nana i flor vermella. Sabent que el caràcter tija alta és dominant sobre la tija nana i que la flor de color blanc és recessiva respecte a la de color vermell, quin serà la proporció de dobles heterozigòtics esperats en la F2?

3 32. Una parella té 2 fills, un del grup sanguini B i un del grup sanguini A. Les dades que es tenen dels genotips de la família són les següents: Pare fills: grup sanguini B Germana pare: grup sanguini 0 Padrina paterna: grup sanguini 0 Padrí matern: grup sanguini A Germana de la mare: grup sanguini AB 1r germà de la mare: grup sanguini B 2n germà de la mare: grup sanguini 0 Quin és el possible o possibles genotips del padrí i la padrina paterna, del padrí i de la padrina materna, de la mare i dels fills? Raona la teva resposta. 33. Creuam 2 varietats de pomes, una de polpa blanca i una de polpa groga i, s obté la següent descendència: 1670 individus de polpa blanca i 1820 de polpa groga. Quins són els genotips de les varietats creuades? Quins són els genotips de la descendència? De quin tipus de descendència es tracta? Quins genotips s obtindran si creuam la descendència? 34. Creuam 2 varietats de pomes, una de polpa blanca i una de polpa groga i, s obté la següent descendència: 1670 individus de polpa blanca i 1820 de polpa groga. Quins són els genotips de les varietats creuades? Quins són els genotips de la descendència? De quin tipus de descendència es tracta? Quins genotips s obtindran si creuam la descendència? 35. Quins podran ser els fenotips i genotips dels fills d una parella en la que la dona té els ulls blaus i l home és heterozigot per aquest caràcter. Se sap que el color fosc d ulls es deu a un gen dominant sobre l al.lel color blau. Com podrà ser la descendència si es creua amb homozigots recessius per aquest caràcter? 36. Les plomes de color marró per a una raça de gallines estan determinades per l'al lel B, dominant sobre el seu recessiu b, que determina color vermell. En un altre cromosoma es troba el locus del gen S, dominant que determina cresta llisa, i la cresta rugosa es deu al recessiu s. Un mascle de cresta llisa i color vermell es creua amb una femella de cresta llisa i color marró, produint-se una descendència formada per 3 individus de cresta llisa i color marró, tres de cresta llisa i color vermell, 1 de cresta arrugada i color marró i un altre de cresta arrugada i color vermell. Determina el genotip dels progenitors. 37. En els supòsit d una cèl.lula diploide de 36 cromosomes, respon les qüestions següents: Quin seria el nombre haploide de cromosomes? Quants de parells de cromosomes homòlegs tendria? Per què? Quants de cromosomes tendria al final de la primera divisió meiòtica? Quants de cromosomes tendria al final de la meiosi? 38. Quina és la diferència fonamental en el resultat final de la meiosi i la mitosi?

4 39. Si la primera divisió meiòtica és semblant a una mitosi, en quin punt de la divisió hi ha la clau que explica que les cèl.lules filles tenguin la meitat de la dotació cromosòmica de la cèl.lula mare? Per què passa això? 40. Descriu el procés de la meiosi. 41. Fes la copia de l altra cadena d ADN, així com també de la d ARN que s hauria de transcriure: A T T C C G T A T C G A A C G G 42. Descriu el procés de la síntesi de proteïnes. 43. La falta de banyes en el bestiar vacú és un caràcter dominant front a la presència. Un toro sense banyes es creua amb tres vaques: amb la vaca A, que té banyes, té un vadell sense banyes; amb la vaca B, també amb banyes, té un vadell amb banyes; amb la vaca C, sense banyes, té un vadell amb banyes. Quin serà el genotip del toro, de les tres vaques i de la descendència? 44. Per què es diu que les persones O - són donadores universals? 45. La policia científica ha aïllat un fragment d una de les cadenes d ADN d un presumpte criminal. En analitzar les proporcions de les bases nitrogenades trobaren: A = 27%, G = 35%, C = 25%, T = 13%. a. Determina les proporcions de bases de la cadena complementària. b. Calcula la proporció de cada base d ARN que es transcriuria del fragment trobat. 46. Si coneguessis la seqüència d aminoàcids d una proteïna, podríem trobar la seqüència de bases de l ADN que la codifica? Per què? 47. Si coneguessis la seqüència d aminoàcids d una proteïna, podríem trobar la seqüència de bases de l ADN que la codifica? Per què? 48. Explica si les afirmacions següents són vertaderes o falses: Diversos triplets diferents poden codificar el mateix aminoàcid. El mateix triplet pot codificar diferents aminoàcids. La seqüència de l ARNm determina la seqüència d aminoàcids de la proteïna. Cada trio d aminoàcids forma un triplet o codó. 49. Donat el fragment d ARN següent: UUC UCA AUC CCU GAU AGU GGG... a) Què passaria si es produís una mutació en què es canviés la tercera base del cinquè triplet per G? b) A partir de l anterior seqüència obtén el fragment de la cadena d ADN que s ha transcrit. c) Quins aminoàcids trobaríem dins el polipèptid (proteïna) obtingut a partir d aquest fragment.

5 50. Descriu la síntesi de proteïnes 51. A quins canvis va lligada l evolució humana? Explica ls breument. 52. Quines avantatges i desavantatges impliquen l adopció del bipedisme per als homínids? 53. Quins foren els principals canvis anatòmics lligats al bipedisme? 54. Enumera per ordre d antiguitat els principals grups d homínids que han anat apareixent al llarg de l evolució humana.

6