Extinció local dels mamífers salvatges a la zona periurbana de Girona: impacte de les colònies de gats i la fragmentació del territori

Transcripción

1 Extinció local dels mamífers salvatges a la zona periurbana de Girona: impacte de les colònies de gats i la del territori Josep M. Bas, Berta Canal, Josep Roig i Margarida Casadevall

2 1. El context Els gats i les espècies invasores La i insularització 2. La situació al municipi de Girona 3. Objectius 4. Metodologia i zona d estudi 5. Resultats i discussió 6. Conclusions i propostes de gestió futura

3 El context Els gats (Felis catus) De domèstics a assilvestrats Especie invasora a molts llocs del món Inclosa dins el catàleg IUCN (una de les 1 pitjors espècies invasores) No inclosa al Catálogo español de especies exóticas invasoras ni al EXOCAT (Sistema informació de les espècies exòtiques de Catalunya) Depredació, competència, i hibridació amb gat salvatge Treballs investigació 6 Número de treballs Reducció de la biodiversitat Baixada poblacional Depredació Competència Efectes Procés Font: a partir de dades de la IUCN Font: IUCN

4 El context Les espècies invasores importades 1% introduïdes 1% establertes 1% invasores arriben Sobreviuen medi natural Reprodueixen medi natural Reducció de la biodiversitat i abundàncies Perquè invasores? Són comensals dels humans Suporten condicions adverses: ambientals, competència, depredació i altres interaccions Bones capacitats reproductores Dieta generalista Altes taxes de dispersió Patògens o paràsits Afavorits per la, degradació i destrucció d hàbitats En illes, desenvolupen un paper vacant, provoquen extincions i/o posen en perill espècies natives molt vulnerables a la depredació, competència o presència de patògens.

5 Entrades (colonització) El context La i insularització Poques propera llunyana mida proximitat A B C D Teoria de MacArthur i Wilson Font: adaptat de Begon et al. A < B < C < D Número d espècies Equilibri dinàmic en número d espècies D illa petita illa gran Sortides (extinció) Moltes Illes físiques Illes d hàbitat Fragmentac ió Perquè es genera aïllament? Els recursus fora dels fragments es perden Es dificulta la colonització Perquè s extingueixen? L espècie no és present als fragments La mida del fragment o heterogeneïtat no és suficient Tenen fluctuacions ambientals, problemes demogràfics, genètics o socials Queden interromputs processos biològics Disarmonia (illes vs. continent)

6 El context La i insularització mida proximitat qualitat ambiental temps Riquesa total Riquesa mostra Riquesa fragment po u fo nt font font font po u pou qualitat ambient al Àrea Número d espècies pou font pou

7 La situació al municipi de Girona m Font: modificat de l ICC Font: modificat de l ICC

8 La situació al municipi de Girona m Font: modificat de l ICC forestal infraestructures viàries conreus trama urbana rius, rieres i torrents

9 La situació al municipi de Girona Principals canvis (1956 a 217)_Girona 1956 Paisatge rural a paisatge urbà Superfície forestal no canvia significativament, encara que l estructura és diferent Més infraestructures viàries 217 Major : illes d hàbitat més aïllades Menys conreus i aquests de major superfície: menys marge forestal infraestructures viàries conreus trama urbana Font: rius, rieres i torrents

10 La situació al municipi de Girona ,5 ha camps,26 ha/camp 15,2 km de marge Font: modificat de l ICC vegades més grans 4,4 vegades més metres de marge ,5 ha forestal 6 camps conreus 5,75 ha/camp 3,46 km de marge Font: modificat de l ICC infraestructures viàries trama urbana rius, rieres i torrents

11 La situació al municipi de Girona 5 Exemplars coneguts i estimats Colònies gestionades 216_municipi Girona 423 gats coneguts 48-5 gats estimats 52 colònies gestionades 55 punts alimentació Font: Ajuntament de Girona punts d alimentació presència de gats 75 m Font: modificat de l ICC Any 216 9,6 gats estimats/colònia 55 colònies en aproximadament 18 km 2 (gairebé la meitat dels 39,1 km 2 del municipi), 3 colònies/km 2, o uns 29 gats/km 2, en aquesta àrea En zones perifèriques i/o periurbanes: El Polvorí, Les Pedreres, Sant Daniel, Ribes del Ter, sèquia Monar, Taialà, Boscos de Palau, Campus de Montilivi i Puig Montilivi, Puig d en Rovira i Ca l Avellaneda

12 La situació al municipi de Girona Font: web ajuntament Girona 75 m punts d alimentació Font: modificat de l ICC presència de gats Font: web Fundació Fauna

13 La situació al municipi de Girona Les colònies de gats són la millor opció per aconseguir una situació d equilibri i convivència entre els gats i les persones Detecció, formació, educació i cens de les persones alimentadores Localització colònies de gats Control veterinari Adaptació de les colònies: abeuradors, menjadores, punts d alimentació presència de gats 75 m Font: modificat de l ICC Font: web ajuntament Girona Objectiu: Control ètic de colònies de gats a Girona ciutat Millorar la qualitat de vida del gat de carrer Evitar zones sobrepoblades de gats i acabar amb conflictes als veïnats degut a molèsties per males olors, zel, restes menjar Model àmpliament conegut i utilitzat per altres agrupacions a nivell nacional i mundial Equilibri mitjançant l esterilització i gestió adequada de les colònies Font: web Fundació Fauna

14 Objectius A grans trets: Determinar la influència de la i les colònies de gats sobre la diversitat de mamífers salvatges A nivell més específic, una resposta per aquestes qüestions: 1. Existeixen efectes sobre la riquesa de mamífers salvatges? 2. Afecta a les abundàncies de mamífers salvatges? 3. Quin paper juga el domini vital dels gats en les colònies? 4. Com es relacionen els patrons d activitat diària entre els gats i els mamífers salvatges? 5. Podem plantejar mesures correctores per afavorir els mamífers salvatges als espais periurbans?

15 Metodologia i zona d estudi Tres fonts/treballs: 1. Roig Palau, Josep Mamífers del campus de Montilivi i la seva àrea d'influència. TFG Biologia, curs , UdG. 2. Canal Domènech, Berta Les colònies de gats i el seu impacte sobre la fauna periurbana: el cas de l àrea de Montilivi. TFG Biologia, curs , UdG. 3. Pràctiques de l assignatura de Fauna: adaptacions i gestió, del Màster de Canvi Ambiental: anàlisi i gestió, Cursos , i , UdG. Tècnica del trampeig fotogràfic A. àrees urbana i periurbana, 16 punts i 3 mesos acumulats B. àrea forestal natural, 8 punts i 3 mesos acumulats Primavera dels anys 214, 215 i 216.

16 Metodologia i zona d estudi Zona d estudi 1 m 2 m

17 Resultats i discussió Presència de gats 1 m 2 m

18 Resultats i discussió Presència de mamífers salvatges 1 m 2 m

19 Resultats i discussió Registres (corregit) Abundàncies (corregit) Riquesa Amb gats Sense gats Amb gats Sense gats Amb gats Sense gats sense considerar els gats Registres (corregit) Abundàncies (corregit) Riquesa Amb gats Sense gats Amb gats Sense gats Amb gats Sense gats

20 Resultats i discussió Registres (corregit) gat gos altres amb gats sense gats Abundàncies (corregit) gat gos altres amb gats sense gats

21 Resultats i discussió Geneta (Genetta genetta) +++ Fagina (Martes foina) Guilla (Vulpes vulpes) Senglar (Sus scrofa) ++ Esquirol (Sciurus vulgaris) Teixó (Meles meles) + Gos (Canis familiaris) Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Eriçó comú (Erinaceus europaeus) Número de registres Geneta Amb gats Sense gats Senglar Amb gats Sense gats Número de registres Número de registres Fagina Amb gats Sense gats Esquirol Amb gats Sense gats Número de registres Número de registres Guilla Amb gats Sense gats

22 Resultats i discussió Activitat dels gats i mamífers salvatges Activitat diària_gats (46 registres i 9 ind.) >1 m dels punts d alimentació 1 Distància al punt d'alimentació % de saturació Activitat 1 nocturna Distància en metres Activitat diària_gats (14 registres i 17 ind.) 2 < 5 m dels punts d alimentació Activitat diària_salvatges (62 registres i 36 ind.) Activitat diurna (tarda)

23 Resultats i discussió Quina és l activitat dels gats? punts d alimentació 75 m Font: modificat de l ICC Zones urbanes i periurbanes Estudis a Europa (França, Regne Unit) Dominis vitals mitjans de 14.3 ha, amb màxims que arriben a les 33.8 ha. En femelles, en un dia, 26 metres de mitjana des dels punts alimentació. En mascles, en un dia, 742 metres de mitjana des dels punts alimentació. Zones naturals Estudis a Europa (França) Dominis vitals mitjans de 21.4 ha en femelles i 7 ha en mascles. Estudis a Illes Dominis vitals mitjans entre ha, amb màxims que arriben a les 554 ha. Gats salvatges (Felis sylvestris), domini vital mitjà de 164 ha en femelles i 44 ha en mascles (a França, Espanya)

24 Resultats i discussió Quina és l activitat dels gats? punts d alimentació domini vital diari femelles 75 m Font: modificat de l ICC Zones urbanes i periurbanes Estudis a Europa (França, Regne Unit) Dominis vitals mitjans de 14.3 ha, amb màxims que arriben a les 33.8 ha. En femelles, en un dia, 26 metres de mitjana des dels punts alimentació. En mascles, en un dia, 742 metres de mitjana des dels punts alimentació. Zones naturals Estudis a Europa (França) Dominis vitals mitjans de 21.4 ha en femelles i 7 ha en mascles. Estudis a Illes Dominis vitals mitjans entre ha, amb màxims que arriben a les 554 ha. Gats salvatges (Felis sylvestris), domini vital mitjà de 164 ha en femelles i 44 ha en mascles (a França, Espanya)

25 Resultats i discussió Quina és l activitat dels gats? punts d alimentació domini vital diari femelles domini vital diari mascles 75 m Font: modificat de l ICC Zones urbanes i periurbanes Estudis a Europa (França, Regne Unit) Dominis vitals mitjans de 14.3 ha, amb màxims que arriben a les 33.8 ha. En femelles, en un dia, 26 metres de mitjana des dels punts alimentació. En mascles, en un dia, 742 metres de mitjana des dels punts alimentació. Zones naturals Estudis a Europa (França) Dominis vitals mitjans de 21.4 ha en femelles i 7 ha en mascles. Estudis a Illes Dominis vitals mitjans entre ha, amb màxims que arriben a les 554 ha. Gats salvatges (Felis sylvestris), domini vital mitjà de 164 ha en femelles i 44 ha en mascles (a França, Espanya)

26 Conclusions i propostes de gestió futura Què volem? Això? O això!!!

27 Conclusions i propostes de gestió futura ara demà 75 m 75 m punts d alimentació Font: modificat de l ICC reubicació punts Font: modificat de l ICC

28 Conclusions i propostes de gestió futura 1. Existeixen efectes sobre la riquesa de mamífers salvatges? Sí. Especialment en les zones més fragmentades i properes al casc urbà, però també en les zones periurbanes. 2. Afecta a les abundàncies de mamífers salvatges? Sí. De forma molt significativa, les abundàncies de mamífers salvatges són molt menors en àrees urbanes i periurbanes 3. Quin paper juga el domini vital dels gats en les colònies? Els moviments diaris des dels punts d alimentació arriben a les àrees periurbanes i saturen de gats la meitat sudoest del municipi de Girona. 4. Com es relacionen els patrons d activitat diària entre els gats i els mamífers salvatges? Aquests moviments són d activitat diurna als punts d alimentació i zones properes, però es torna nocturna a mesura que t allunyes dels punts d alimentació, coincidint amb l activitat dels mamífers salvatges. Alguns exemplars que no apareixen als punts d alimentació, segueixen un patró continuat de presència constant en zones periubanes. 5. Podem plantejar mesures correctores per afavorir els mamífers salvatges als espais periurbans? Sí. Mantenir i millorar la connectivitat dels fragments situats en zona urbana i periurbana. Si es volen gestionar colònies de gats, eliminar els punts d alimentació perifèrics i situar-los a un mínim de 7 metres del perímetre de la

29 Natura....i gràcies