TEMA 1. LA CÈL LULA, UNITAT DE VIDA

Transcripción

1 (La realització d aquest dossier és obligatòria per tal de poder fer l examen de recuperació del setembre). Haureu de presentar un dossier amb portada, nom i curs de l alumne, amb índex i bibliografia utilitzada. TEMA 1. LA CÈL LULA, UNITAT DE VIDA 1. Quines són les tres funcions que caracteritzen totes les cèl lules? 2. Digues la diferència entre cèl lula vegetal i animal. 3. Perquè els virus no són considerats éssers vius? 4. Quina diferència hi ha entre cromatina i cromosoma? 5. Dibuixa una cèl lula vegetal i una animal i assenyala les seves parts. 6. Fes un esquema i una breu explicació de la mitosis. 7. Fes un esquema i una breu explicació de la meiosis. 8. Quina finalitat té la meiosis? 9. Què passaria si els gàmetes es formessin per mitosis en lloc de fer-ho per meiosis? 10. Quines diferències trobes entre l anafase I de la meiosis i l anafase de la mitosis? 11. Quins mecanismes provoquen que els descendents d una mateixa parella no siguin idèntics? 12. Relaciona els enunciats de la columna de l esquerra amb cadascuna de les formes de divisió cel lular. Es produeix a totes les parts del cos Cal per créixer i reparar teixits Les cèl lules filles són genèticament idèntiques Hi ha recombinació genètica Es produeixen dues divisions cel lulars Només té lloc en els òrgans reproductors Cal per a la reproducció sexual Les cèl lules filles són genèticament diferents No hi ha recombinació genètica Es produeix una sola divisió cel lular Mitosis Meiosis 13. En quins orgànuls cel lulars es produeix l obtenció d energia en presència d oxigen? Com es denomina el procés? Què passa quan no hi ha oxigen? 14. Quina diferència hi ha entre les cèl lules haploides i les diploides? Posa n un exemple. 15. Defineix els termes següents: a. Centròmer b. Interfase c. Histona d. Cromàtide 1

2 16. Indica a quin procés de divisió correspon el dibuix i quina fase es representa en cada imatge indicada amb nombres romans. TEMA 2. LA INFORMACIÓ GENÈTICA 1. Què són els àcids nucleics? 2. Com són les unitats que els formen i com s anomenen. 3. Descriu les característiques principals de l estructura de la molècula d ADN. 4. Descriu alguna aplicació de l enginyeria genètica en el camp de la indústria farmacèutica. 5. Totes les mutacions que porta un individu són visibles? Justifica la resposta. 6. Són sinònim genoma i codi genètic? Raona la resposta. 7. De què estan formades les proteïnes i en què es diferencien entre elles? 8. Què és un gen? 9. Quines diferències hi ha entre el genoma d organismes procariotes i el d eucariotes? 10. En què consisteix la clonació d un gen? 11. Descriu algunes de les implicacions ètiques que pot arribar a tenir desenvolupar el Projecte Genoma Humà. Indica n alguns aspectes positius. 2

3 12. Utilitzeu la taula del codi genètic per completar els espais buits: T ADN 1 CAA ADN 2 _GU A ARNm AUU ARNt Met Trp Aminoàcid TEMA 3. HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DE CARÀCTERS PROBLEMES DE GENÈTICA MENDELIANA En certa espècie de plantes el color blau de la flor (A), domina sobre el color blanc (a). Com podran ser els descendents de l encreuament de plantes de flores blaves amb plantes de flors blanques, ambdues homozigòtiques? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 2. En certa espècie de plantes els colors de les flors poden ser vermelles, blanques o roses. És sabut que aquest caràcter està determinat per dos gens al lels vermell (C R ) i blanc (C B ), codominants. Com podran ser els descendents de l encreuament entre plantes de flors roses? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 3

4 3. En certa espècie de plantes els colors de les flors poden ser vermelles, blanques o roses. És sabut que aquest caràcter està determinat per dos gens al lels vermell (C R ) i blanc (C B ), codominants. Com podran ser els descendents de l encreuament entre plantes de flors roses amb plantes de flors vermelles? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 4. Certs tipus de miopia en l espècie humana depenen d un gen dominant (A); el gen per a vista normal és recessiu (a). Com podran ser els fills d un home normal i una dona miop, heterozigòtica?. Fes un esquema ben fet de l encreuament. 5. En la espècie humana el pel en pic depèn d un gen dominant (P); el gen que determina el pel recte és recessiu (p). Com podran ser els fills d un home de pel en pic, homozigòtic, i d una dona de pel recte, homozigòtica? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 6. En certa espècie de plantes els colors de les flors poden ser vermelles, blanques o roses. És sabut que aquest caràcter està determinat per gens al lels, vermells (Cᶹ) i blanc (C B ) codominants. Com podran ser els descendents de l encreuament entre plantes amb flors roses i plantes amb flors blanques? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 7. En la espècie humana el poder plegar la llengua depèn d un gen dominant (L); el gen que determina no poder fer-ho (llengua recta) és recessiu (l). Sabent que en Joan pot plegar la llengua, l Anna no pot fer-ho i el pare d en Joan tampoc, quines probabilitats tenen en Joan i l Anna de tenir un fill que pugui plegar la llengua? Fes un esquema de l encreuament i ben fet. 8. Els grups sanguinis en la espècie humana estan determinats per tres gens al lels:: I A, que determina el grup A, I B, que determina el grup B i l i, que determina el grup O. Els gens I A e I B són codominants i ambdós són dominants respecte al gen i que és recessiu. Com podran ser els fills d un home de grup O i d una dona de grup AB? Fes un esquema de l encreuament. 9. Els grups sanguinis en la espècie humana estan determinats per tres gens al lels:: I A, que determina el grup A, I B, que determina el grup B i l i, que determina el grup O. Els gens I A e I B són codominants i ambdós són dominants respecte al gen i que és recessiu. Com podran ser els fills d un home de grup AB i d una dona de grup AB? Fes un esquema de l encreuament. 10. Els grups sanguinis en la espècie humana estan determinats per tres gens al lels:: I A, que determina el grup A, I B, que determina el grup B i l i, que determina el grup O. Els gens I A e I B són codominants i ambdós són dominants respecte al gen i que és recessiu. Com seran els fills d un home de grup A, la mare del qual era del grup O, y d una dona de grup B, el pare del qual era del grup O? Haz un esquema de l encreuament ben fet. 4

5 11. Certs caràcters, com la malaltia de la hemofília, estan determinats per un gen recessiu lligat al cromosoma X. Com podran ser los descendents d un home normal (X H Y) y una donar portadora (X H X h )? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 12. Certs caràcters, como el daltonisme, estan determinats per un gen recessiu (d) lligat al cromosoma X. Com podran ser els descendents d un home daltònic i una dona normal no portadora? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 13.Certs caràcters, como el daltonisme, estan determinats per un gen recessiu (d) lligat al cromosoma X.. Com seran els descendents d un home daltònic i una dona no daltònica filla d un home daltònic? Fes un esquema ben fet de l encreuament. 14.En los pèsols, el gen per a el color de la pell té dos al lels: groc (A) i verd (a). El gen que determina la textura de la pell té altres dos: pell llisa (B)i rugosa (b). Es creuen plantes de pèsols grocs llisos (AA,BB) amb plantes de pèsols verd rugosos (aa,bb). D aquests encreuaments s obtenen 1000 pèsols. Quins resultats són previsibles? Fes un esquema de l encreuament ben fet. 15. En los pèsols, el gen per a el color de la pell té dos al lels: groc (A) i verd (a). El gen que determina la textura de la pell té altres dos: pell llisa (B)i rugosa (b). Es creuen plantes de pèsols groc llisos (Aa,Bb) amb plantes de pèsols verd llisos (aa,bb). D aquests encreuaments s obtenen 884 Kg de pèsols. Quins resultats són previsibles? Fes un esquema de l encreuament. PROBLEMES DE GENÈTICA MENDELIANA L acondroplàsia és una anomalia, determinada per un gen autosòmica, que dóna lloc a un tipus de nanisme a l espècie humana. Dos nans acondroplàsics tenen dos fills, un d acondroplàsic i un que no ho es. Contesta: a) L acondroplàsia és un caràcter dominant o recessiu? b) Quin és el genotip de cadascun dels progenitors? c) Quina és la probabilitat de tenir un fill acondroplàstic i de tenir un fill que no ho es? 2. L albinisme és un caràcter autosòmic recessiu i l hemofilia és un caràcter recessiu lligat al sexe (cromosoma X). Un home albí i no hemofílic es casa amb una dona morena el pare de la qual era hemofílic i morè homozigòtic i la mare era albina. Determina els genotips dels cònjuges, i les freqüències genotípiques i fenotípiques de les filles i dels fill per separat. 5

6 3. En el bestiar boví el caràcter presència de banyes està determinat per un gen autosòmic recessiu (p), i l'al lel dominant (P) determina l absència de banyes. Un brau sense banyes s encreua amb tres vaques. De l'encreuament amb la vaca A, que té banyes, se n obté un vedell amb banyes; de l'encreuament amb la vaca B, que no té banyes, se n obté un vedell amb banyes; de l encreuament de la vaca C, que té banyes, se n obté un vedell sense banyes. a) Quin és el genotip del brau i de les tres vaques? b) Quines proporcions fenotípiques s esperarien de l encreuament amb la vaca A. I amb la vaca B? 4. L'anirídia és un tipus de ceguesa determinada per un al lel dominant autosòmic (A), i l'hemofília està determinada per un al lel recessiu lligat al sexe Xh. Una dona normal pel que fa als dos caràcters s aparella amb un home cec que no pateix hemofília. Tenen un fill hemofílic que no pateix anirídia. Quin és el genotip dels pares? 5. Un gen recessiu lligat al sexe determina l hemofília en l espècie humana. Una dona no hemofílica, el pare de la qual si que ho era, s aparella amb un home no hemofílic. a) Quina és la probabilitat que tinguin un fill baró hemofílic? b) Quina és la probabilitat que tinguin una filla hemofílica? 6. En la mosca Drosophila melanogasteruna forma de l ull anomenada ull de ranura (ull allargat i estret) està informada per un gen dominant i lligat al sexe. Quines proporcions fenotípiques es poden esperar en la F1 i en la F2 de l encreuament entre un mascle d ull de ranura i una femella d ulls normals. 7. En encreuar dues mosques negres s obté una descendència formada per 216 mosques negres i 72 de blanques. Si es representa amb NN el color negre i amb nn el color blanc, raona el tipus d encreuament que s ha donant i digues quin serà el genotip de les mosques progenitures i el de la descendència. 8. En la planta de nit ( Mirabilis jalapa), el color dels pètals segueix una herència intermèdia, en que una de les races pures és de flors vermelles i l altra de flors blanques. Fes la F1 i la F2 i digues les proporcions fenotípiques. 9. En els conills l al lel responsable de la pell tacada (T) és dominant respecte al caràcter de color de la pell uniforme (t), i l al lel responsable del pèl curt, és dominant respecte de pèl llarg. Si s aparellen un conill tacat i de pèl curt amb una conilla de color uniforme i de pèl llarg, quin serà el genotip de la descendència (F1), en el supòsit que els pares siguin homozigots per a ambdós caràcters?^quina seria la descendència s s encreuen dos individus de la F1 entre si? 6

7 10. En els conills l albinisme segueix el mateix tipus d herència que en els humans. S encreuen dos conills no albins però portadors del gen de l albinisme. Calcula: a) Genotip i fenotip de la F1. Probabilitat d albins i no albins. b) Genotip i fenotip de tots els encreuaments possibles de la F1. Probabilitat d albins i no albins TEMA 4. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1. Relaciona les columnes següents que fan referència a les proves de l evolució: Com més estretes siguin les relacions de parentiu entre dues espècies, més similitud hi ha entre algunes molècules Comparteixen el mateix lloc d origen, diversificant-se quan s aïllen Fòssils Anatomia comparada Mètode en què es basen els paleontòlegs per identificar relacions evolutives Basat en l estudi d òrgans homòlegs Biogeografia Proves bioquímiques 2. Defineix evolució. 3. Què són els òrgans anàlegs? I els homòlegs? I els òrgans vestigials? 4. Esbrina quines de les afirmacions següents estan relacionades amb els òrgans anàlegs i quines amb els homòlegs: Estructura interna de l aleta d un peix i l extremitat d una balena Estructura interna de l ala d un ratpenat i d un ocell Estructura interna de l ala d una mosca i d un ocell Estructura d una extremitat de l ésser humà amb la d un rèptil Tipus d òrgan 7

8 5. Indica quines de les afirmacions següents corresponen a una teoria fixista i quines a la teoria de Lamarck. Teoria Els organismes han tingut sempre el mateix aspecte i les mateixes característiques des que es van crear El medi ambient fa que les espècies es transformin adaptant-s hi Si a una sargantana se li talla la cua és molt probable que la descendència aparegui amb la cua curta Si una persona desenvolupa massa muscular en el gimnàs és molt probable que els seus fills neixin amb una musculatura molt desenvolupada. 6. L apèndix vermiforme és una estructura prima i allargada que apareix al budell prim dels humans. La inflamació d aquest apèndix es coneix com a apendicitis. Es considera que l apèndix és una resta del nostre passat herbívor. Contesta: a. Intenta donar una explicació de la presència de l apèndix segons la teoria de Lamarck en un petit paràgraf b. Podries indicar algun exemples més d òrgans vestigials d aquest tipus en l anatomia dels humans? 7. Què és la Panspèrmia? 8. En què es basa la teoria abiòtica de l origen de la vida? Qui la va postular? 9. Què pretenia demostrar en Miller amb el seu experiment? Explica l. 10. Sabem que quan els antibiòtics no s utilitzen bé, o se n fa un ús indiscriminat (abusiu), poden aparèixer bacteris que es fan resistents als antibiòtics. Raona aquest fenomen des d un punt de vista lamarckià i des d un punt de vista darwinista. 11. Quina és la teoria avui dia acceptada sobre l evolució? 12. Què és el que provoca que hagi variabilitat entre els individus d una mateixa espècie? 13. Quines proves existeixen que recolzen les teories evolutives? 14. Quines altres teories evolutives existeixen? 15. Defineix espècie i especiació. 16. Quin és l origen de l espècie humana. 17. Dibuixa un cladograma on apareguin els simis antropomorfs, primats primitius i homínids més representatius fins arribar a l Homosapienssapiens (Australopitecus, Homo habilis, Homo erectus, Homo ergaster, Homo neandertalensis) 18. Explica els canvis físics que va comportar el bipedisme. 8

9 TEMA 5. ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA TERRA 1. Perquè James Hutton és considerat el pare de la geologia moderna? 2. Quines idees eren les més acceptades sobre l origen de la Terra a mitjan del segle XVIII? 3. Explica en què consisteix el cicle de les roques i fes un dibuix per complementar la teva explicació 4. Quins factors modificants del material terrestre trobem a l interior de l escorça? 5. Què és la diagènesi? 6. Què és el metamorfisme? 7. Dona dos exemples en els que tingui lloc magmatisme. 8. Què és el gradient geotèrmic? Fes un gràfic en el que quedi representada l augment de temperatura de l interior terrestre (eix ordenades) en funció de la profunditat a la que ens trobem en km (eix d abscisses) 9. Quins processos es consideren responsables de la calor romanent que hi ha en el nostre planeta? 10. Què vol dir que el nostre planeta es va estructurar en capes? 11. Fes un quadre en el que quedi indicada l estructura i composició de l escorça, nucli i mantell. Fes dibuixos que completin el quadre. 12. Què és el que origina el camp magnètic? 13. Què són les discontinuïtats sísmiques? Quines hi ha i a quina profunditat es troben? Fes un dibuix. 14. Què és la litosfera? Quins tipus de litosfera hi ha i en què es diferencien? 15. Quines són les teories fixistes sobre l estructura de la Terra? 16. Qui va començar el mobilisme? 17. Quines proves va aportar Alfred Wegener per recolzar la seva teoria de la deriva continental? 18. En què consistia la teoria de la deriva continental i perquè no va ser acceptada per la resta de la comunitat científica? 19. Què es l astenosfera? 20. En què consisteix la isostàsia? 21. Com va contribuir Harry Hess a l acceptació de les idees d en Wegener? 22. Perquè Harry Hess va anomenar a la seva teoria geopoesia? 23. Quin fet prova la troballa d un bandat magnètic simètric en les roques que formen la plana oceànica que es troba a banda i banda de la dorsal oceànica? 24. Què és el magnetisme romanent de les roques? En quin tipus de roques el podem trobar? 25. Quan es va desenvolupar la teoria de la tectònica de plaques, qui la va formular i gràcies a quins descobriments? 26. Què és el Pla de Benioff? 27. Fes un quadre comparant litosfera oceànica i continental en quant al seu gruix, composició de l escorça, densitat de les roques que formen cadascuna i els moviments que es donen en una i altra. 9

10 28. Fes un quadre indicant el tipus de moviments entre plaques, els tipus de vores resultants (constructiva, destructiva,...), les estructures geològiques que es produeixen i els principals processos geològics associats. 29. Què és la activitat volcànica fissural? 30. Què són els corrents de convecció divergents i quin tipus de relleu generen? 31. Què és un rift? En quins llocs podem trobar un rift? 32. Per què en una vora passiva podem trobar falles i molta sismicitat? 33. Fes un dibuix que representi vores destructives, amb subducció de placa oceànica sota una altra placa oceànica i amb subducció de placa oceànica sota una continental. 34. Quins diferents processos geològics tenen lloc en la zona de col lisió de dos plaques continentals? Descriu-los. 35. Què vol dir que una placa queda encavalcada sobre l altra? TEMA 6. TECTÒNICA I RELLEU 1. Quins fenòmens geològics tenen lloc a les vores de les plaques tectòniques? 2. Què són els fenòmens intraplaca i quin tipus de formacions generen? 3. Com són els diferents tipus de plegaments?...dibuixa ls. 4. Quin tipus de falles podem trobar?...dibuixa-les. 5. Busca per internet dos manifestacions de la dinàmica interna terrestre que hagin tingut lloc recentment. Situa ls en un mapa, digues a quines plaques continentals pertanyen i si es troben en les vores, indica a quin tipus de vora pertany. Intenta fer una descripció del fenomen que ha tingut lloc, els efectes que ha generat sobre la població que ha estat afectada i descriu també quins són els riscos que comporten aquests tipus d episodis de la dinàmica terrestre. No oblidis indicar la webgrafia (pàgines on has trobat la informació) TEMA 7. LA HISTÒRIA DEL NOSTRE PLANETA 1. Què defensa l uniformisme? 2. I l actualisme, què postula? 3. Descriu el procés de fossilització 4. Explica en què consisteixen els tres principis en què es basa la geocronologia relativa 5. Explica en què es basen els principals mètodes de geocronologia absoluta. 6. Què és un fòssil guia i quines característiques ha de tenir per ser considerat d aquest tipus? 7. Explica què s entén per vida mitjana o de semidesintegració 8. Quin percentatge de temps representa el Precambrià respecte al Fanerozoic? Explica per què el Fanerozoic s ha subdividit en eres i períodes, i el Precambrià no. 10

11 9. Indica en què s ha basat la geologia per establir els límits de temps següents: a. Entre l eó Precambrià i l eó Fanerozoic b. Final de la era Paleozoica c. Entre l era Mesozoica i la Cenozoica d. Començament del Quaternari 10. Si en una mostra que es vol datar amb el medi del potassi-argó s estima que queda un 82% de potassi-40, quina antiguitat deu tenir? (temps de semidesintegració del potassi-40 = 1300 Ma) 11. Descriu per ordre els esdeveniments geològics que corresponen al següent tall geològic: Estudieu força! Bon estiu 11