CONILL, COVA DEL. Interessant cova d'uns 300 m. de recorregut amb un riu subterrani a Horta de Sant Joan. Nivell sobre el Mar:425 metres

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CONILL, COVA DEL. Interessant cova d'uns 300 m. de recorregut amb un riu subterrani a Horta de Sant Joan. Nivell sobre el Mar:425 metres"

Transcripción

1 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Closet, Cova del Interessant cova d'uns 300 m. de recorregut amb un riu subterrani a Horta de Sant Joan Cova 29 metres 260 metres Calcàries Terra Alta Horta de Sant Joan Serralada Prelitoral Port, el 2 : Boques Nom: Datum: ETRS89 UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:425 metres Page 1/{nb}

2 3 : Descripció Per una boca petita es penetra en un conducte descendent, lleugerament tortuós i amb algun pas baix de sostre, anant a desembocar a la part més alta d'una cambra de notables dimensions. Abans però d'arribar, a l'esquerra de la galeria d'entrada, es troba un pou inundat originat per una barrera calcària que el separa de la resta de la cavitat i que enllaça mitjançant una diàclasi per on s'escolen les aigües del riuet provinent de l'interior. Aquest pou inundat presenta unes dimensions d'uns 5 metres de llarg per 8 d'ample i una profunditat variable segons l'època de l'any. Els primers exploradors, que van fer una immersió a pulmó lliure, van calcular una fondària de 15 metres. Més recentment (octubre 2009) bombers del GRAE, assistits per membres de l'espeleo Club Tortosa, van fer un reconeixement subaquàtic, sense trobar cap continuació i calculant en uns 9 metres la profunditat de l'aigua. També cal fer esment que en la paret oposada del pou inundat, membres de l'espeleo Club Tortosa, en època d'estiatge, van localitzar un conducte d'1 metre d'ample per 1,5 d'alt que van poder seguir durant uns 50 ó 60 metres (sense topografia). Aquest conducte sembla el principal desguàs de l'aigua i sols és accessible quan el nivell del pou inundat és molt baix. Tornant de nou al final de la galeria d'entrada, per una rampa fangosa i un ressalt, s'accedeix a la sala principal de la cavitat, d'uns 27 metres de llarg per 10 d'ample i uns 8 d'alçada. Un petit riu subterrani la recorre longitudinalment, obstaculitzat per nombrosos blocs fins anar a desguassar al pou inundat. A l'extrem oposat de la sala i a uns 3 metres per damunt la seva base, es troba una finestra per la que baixa, tot creant una bonica cascada, l'aigua del riuet. Un cop superada, es penetra en una galeria per la que circula l'aigua amb diferents nivells (de 15 a 60 centímetres de profunditat). El recorregut presenta bruscs canvis de direcció. A poc més d'uns 80 metres del seu inici cal superar un petit pas elevat per sota del qual llisca l'aigua i uns 20 metres més enllà es troba una nova cascada, també d'uns 3 metres d'alt però de menor dificultat a superar que la primera. L'alçada de la galeria és molt variable, hi ha punts que tot just arriba a 1 metre i en d'altres es pot caminar còmodament gràcies als 2 metres d'alt i en algunes petites cambres arriba fins i tot als 4 metres. A uns 130 metres de l'inici de la galeria es forma una sala d'uns 4 metres de diàmetre i poc més de 4 d'alçada d'on surten dues galeries seques: la de la dreta té tan sols uns 5 metres de llarg i la de l'esquerra 32, presentant en un racó una petita xemeneia i acabant en una saleta plena de còdols. Des de la sala anterior, la galeria inundada segueix recta uns metres més i la profunditat del nivell d'aigua va pujant fins arribar a un estret sifó on de moment no s'ha pogut continuar. A les dades espeleomètriques donades a la topografia: 260 metres, caldrà afegir els 50 metres més (no topografiats) del sobreeixidor del pou inundat, amb la qual cosa superarà els 300 metres de recorregut total. 4 : Situació Anant per la carretera T-330 des de Prat del Comte en direcció a Horta de Sant Joan, després del km. 20 i poc abans d'arribar al km. 19 surt a l'esquerra una pista que porta al Mas de la Bellida. Es passa pel costat d'una gran bassa d'aigua i un cop superada aquesta cal seguir recte en direcció S, enfilant-se pel vessant del barranc del Closet. En una corba a la dreta s'arriba a un collet pla, des d'on cal seguir a peu en direcció NO, cap al barranc del Closet, i en pocs minuts, per un corriol dins del bosc, s'arriba a la boca de la cavitat. Page 2/{nb}

3 MOLT IMPORTANT: Tant la cova com els accessos es troben dins d'una propietat privada i cal demanar autorització al propietari (Mas Bellida) per entrar. 5 : Bibliografia Cusó, V.; Pascual, N. (1964).- 'La Cova del Conill. Segundo rio subterráneo de Catalunya' Montaña (94): Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. Escolà, O. (1964).- 'Datos para el estudio geoespeleológico de la Cova del Conill' Montaña (94): Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines : 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus. Pascual, N.; Cusó, V. (1964).- 'La Cova d'el Conill o Cova d'el Closset' Geo y Bio Karst (1): J.M.Armengou, editor. Barcelona. Coordenades, fotografies i altres dades facilitades per l'espeleo Club Tortosa. 6 : Història La primera notícia sobre aquesta cova la dóna Joan Ferraté l'any 1918, on explica que pocs anys abans, un caçador d'horta, tot seguint un conill se li va fer escàpol a dins d'un forat. Encuriosit, el caçador va entrar uns metres fins que es va espantar. De tornada al poble va explicar la seva aventura als amics i decidiren d'explorar la cova. Per la descripció que fa Ferraté sembla que només van arribar a la sala principal i no queda clar si la narració que fa és producte d'una visita posterior d'ell mateix o del que li van explicar els veïns d'horta. La cova resta oblidada fins que els dies 12 i 13 d'octubre del 1963 membres d'un interclub barceloní (GES-CMB; ERE-CEC; GIE-CE Gràcia; GRS-AE Icària) la redescobreixen i fan l'exploració total. Ells mateixos hi tornen la Setmana Santa del 1964 i fan l'única topografia que coneixem. En Ricard Ramos (ERE-CEC) va fer una immersió a pulmó lliure en el pou inundat. A finals de juny del mateix any hi tornen i l'esteve Petit (ERE-CEC) intenta superar el sifó terminal de la cavitat, però l'estretor del conducte el fa desistir. Molt més recentment, membres de l'espeleo Club Tortosa, que són els que visiten amb més regularitat la cavitat, troben el nivell d'aigua del pou inundat molt més avall del que és habitual i a la paret oposada troben un conducte, normalment inundat, que és el sobreeixidor principal de les aigües, tot explorant-lo al llarg d'uns 50 ó 60 metres (no topografiats). 7 : Biologia Page 3/{nb}

4 8 : Topografies Page 4/{nb}

5 Page 5/{nb}

6 Page 6/{nb}

7 Page 7/{nb}

8 Page 8/{nb}

9 Page 9/{nb}

10 Page 10/{nb}

11 Page 11/{nb}

12 Page 12/{nb}

13 Page 13/{nb}

14 Page 14/{nb}

15 Page 15/{nb}

16 Page 16/{nb}

17 Page 17/{nb}

18 Page 18/{nb}

GRÈVOL, COVA DEL. Muntanyes de Prades. Nivell sobre el Mar:975 metres. 1 : Caracteristiques. 2 : Boques

GRÈVOL, COVA DEL. Muntanyes de Prades. Nivell sobre el Mar:975 metres. 1 : Caracteristiques. 2 : Boques 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Escudelleta, Cova de l' Barranc de la Pixera, Cova nº3 del

Más detalles

CALMA, AVENC DELA. Avenc de 52 metres de fondària a Llers, Alt Empordà. UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:170 metres

CALMA, AVENC DELA. Avenc de 52 metres de fondària a Llers, Alt Empordà. UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:170 metres 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CALMA, AVENC DE LA Avenc de 52 metres de fondària a Llers, Alt Empordà. Avenc

Más detalles

TAVERNA, COVA DE LA. Cova de 472 metres de recorregut al Montsant Margalef BOCA INFERIOR. Nivell sobre el Mar:440 metres BOCA SUPERIOR

TAVERNA, COVA DE LA. Cova de 472 metres de recorregut al Montsant Margalef BOCA INFERIOR. Nivell sobre el Mar:440 metres BOCA SUPERIOR 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Cova de 472 metres de recorregut al Montsant (Margalef). Cova 53 metres 472 metres

Más detalles

SAVARNEDA, COVA. Cavitat de 23 metres de desnivell i 125 metres de recorregut al municipi de Soriguera. Nivell sobre el Mar:689 metres

SAVARNEDA, COVA. Cavitat de 23 metres de desnivell i 125 metres de recorregut al municipi de Soriguera. Nivell sobre el Mar:689 metres 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Drac, cova del Cavitat de 23 metres de desnivell i 125 metres de recorregut

Más detalles

FOU DE CAPÇANES, LA. Coneguda surgència a Capçanes (Priorat) Serra de Llaberia - Colldejou

FOU DE CAPÇANES, LA. Coneguda surgència a Capçanes (Priorat) Serra de Llaberia - Colldejou 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: FOU DE CAPÇANES, LA Coneguda surgència a Capçanes (Priorat) Cova 9 metres 20

Más detalles

CODOLEDA, AVENC DE LA

CODOLEDA, AVENC DE LA 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CODOLEDA, AVENC DE LA Interessant cavitat de 32 m. de fondària i 145 m. de recorregut

Más detalles

POMPEU FABRA, AVENC. Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana. Ordal, muntanyes de l' Nivell sobre el Mar:453 metres

POMPEU FABRA, AVENC. Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana. Ordal, muntanyes de l' Nivell sobre el Mar:453 metres 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana. Avenc 104 metres 360

Más detalles

ROQUETA, FORAT DE LA

ROQUETA, FORAT DE LA 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: ROQUETA, FORAT DE LA Avenc de 71 metres de fondària al Boumort en el municipi

Más detalles

SANT CRISTÒFOL, AVENC DE

SANT CRISTÒFOL, AVENC DE 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: SANT CRISTÒFOL, AVENC DE Cisco, Avenc del Interessant avenc de 84 metres

Más detalles

NEGRE DE LA ROCA DE SET COMELLES, FORAT

NEGRE DE LA ROCA DE SET COMELLES, FORAT 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: NEGRE DE LA ROCA DE SET COMELLES, FORAT Voltor, Cova del Montanissell,

Más detalles

PAPIOL, ESCLETXES DE

PAPIOL, ESCLETXES DE 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Conegut conjunt d'esquerdes al Papiol (Baix Llobregat) Cova 20 metres 300 metres

Más detalles

BARGADÈRA, SISTEMA DE LA

BARGADÈRA, SISTEMA DE LA 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: BARGADÈRA, SISTEMA DE LA Es tracta de la cavitat de major desnivell de Catalunya,

Más detalles

MAMELONS, AVENC DELS

MAMELONS, AVENC DELS 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Mamelots, Avenc dels Mamellons, Avenc dels Important cavitat

Más detalles

CARLES V, AVENC DE. Cal Rosquin, Avenc de Modest però interessant avenc de 14 m. de fondària al Montmell.

CARLES V, AVENC DE. Cal Rosquin, Avenc de Modest però interessant avenc de 14 m. de fondària al Montmell. 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CARLES V, AVENC DE Cal Rosquin, Avenc de Modest però interessant avenc

Más detalles

LLEST, AVENC DEL. Bonic i popular avenc de 56 m. de fondària a la Serra de l'obac. Obac, Serra de l' Nivell sobre el Mar:852 metres

LLEST, AVENC DEL. Bonic i popular avenc de 56 m. de fondària a la Serra de l'obac. Obac, Serra de l' Nivell sobre el Mar:852 metres 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Bonic i popular avenc de 56 m. de fondària a la Serra de l'obac. Avenc 56 metres

Más detalles

CASTELLET, GRALLER DE

CASTELLET, GRALLER DE 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CASTELLET, GRALLER DE Fageda, Espluga de la Graller, Lo Cavitat

Más detalles

CARLES SELICKE, AVENC

CARLES SELICKE, AVENC 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Interessant avenc d'uns 135 metres de desnivell al massís del Garraf. Avenc 135

Más detalles

DONA MORTA, COVA DE LA

DONA MORTA, COVA DE LA 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: DONA MORTA, COVA DE LA Senyora, Cova-avenc de la Cavitat subvertical

Más detalles

SIMANYA, COVA. 3 : Descripció

SIMANYA, COVA. 3 : Descripció 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Emblemàtica i històrica cavitat de Sant Llorenç del Munt amb 372 m. de recorregut.

Más detalles

ANES, COVA D' Interessant cova de 360 m. de recorregut a Prullans (la Cerdanya) UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:1278 metres

ANES, COVA D' Interessant cova de 360 m. de recorregut a Prullans (la Cerdanya) UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:1278 metres 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: ANES, COVA D' Interessant cova de 360 m. de recorregut a Prullans (la Cerdanya)

Más detalles

SANT JAUME, BÒFIA DE

SANT JAUME, BÒFIA DE 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Boixedera dels Bancs, Bòfia de la Interessant cavitat de 479 m. de recorregut

Más detalles

VENT, AVENC DEL. Petit avenc de 6 metres de fondària a Santa Maria de Besora. Santa Maria de Besora. Serra de Milany - Vidranès

VENT, AVENC DEL. Petit avenc de 6 metres de fondària a Santa Maria de Besora. Santa Maria de Besora. Serra de Milany - Vidranès 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: VENT, AVENC DEL Vent, Forat del Petit avenc de 6 metres de fondària

Más detalles

GRIOTERES, COVA DE LES

GRIOTERES, COVA DE LES 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: GRIOTERES, COVA DE LES Guilloteres, Cova de les Cova de traçat reticular

Más detalles

RUFINO, COVA DEL. Cavitat de 430 metres de recorregut amb cinc boques d'accés, a l'arbolí. Cingles d'arbolí

RUFINO, COVA DEL. Cavitat de 430 metres de recorregut amb cinc boques d'accés, a l'arbolí. Cingles d'arbolí 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: RUFINO, COVES DEL C, Cova Cavitat de 430 metres de recorregut amb cinc

Más detalles

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA, AVENC DEL

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA, AVENC DEL 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Espectacular avenc de 80 metres de fondària al Garraf (Sitges). Avenc 80 metres

Más detalles

CORT FOSCA DE MATARRODONA

CORT FOSCA DE MATARRODONA 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CORT FOSCA DE MATARRODONA Fosca, la Cort Coneguda cova de 125 m. de

Más detalles

BOIXEGUER, GRALLER DEL

BOIXEGUER, GRALLER DEL 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Boixaguer, Grallera del Avenc de 148 metres de fondària al Montsec d'ares,

Más detalles

CAN NADAL, COVA DE. Ermità, Cova de l' Petita cavitat artificial excavada en granit. Corredor, el - Sant Mateu

CAN NADAL, COVA DE. Ermità, Cova de l' Petita cavitat artificial excavada en granit. Corredor, el - Sant Mateu 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CAN NADAL, COVA DE Ermità, Cova de l' Petita cavitat artificial excavada

Más detalles

CRISI, AVENC DE LA. Crisis, Avenc de la Avenc de 148 metres de fondària amb la vertical més gran de Catalunya, el Port (Tortosa).

CRISI, AVENC DE LA. Crisis, Avenc de la Avenc de 148 metres de fondària amb la vertical més gran de Catalunya, el Port (Tortosa). 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CRISI, AVENC DE LA MC-100, Avenc Crisis, Avenc de la Avenc

Más detalles

JOEU, UELHS DETH. La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'aran)

JOEU, UELHS DETH. La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'aran) 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: JOEU, UELHS DETH La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'aran)

Más detalles

AGULLES, POUETONS DE LES

AGULLES, POUETONS DE LES 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Pouetons, Avenc dels Important i mítica cavitat montserratina de 123

Más detalles

AL CASTELL DE SARROCA DE LLEIDA I A LA TORRE DE LA SENYORA PER LA VALL MAJOR

AL CASTELL DE SARROCA DE LLEIDA I A LA TORRE DE LA SENYORA PER LA VALL MAJOR AL CASTELL DE SARROCA DE LLEIDA I A LA TORRE DE LA SENYORA PER LA VALL MAJOR Segrià Distància: 10,5 km. Durada: 3 h. Desnivell: 150 m. Itinerari circular no senyalitzat Accedim a Sarroca de Lleida des

Más detalles

RIALB, COVA DE. Encantada, cova de l' Coneguda cova de 501 metres de recorregut al lloc de Rialb (Queralbs).

RIALB, COVA DE. Encantada, cova de l' Coneguda cova de 501 metres de recorregut al lloc de Rialb (Queralbs). 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: RIALB, COVA DE Encantada, cova de l' Coneguda cova de 501 metres de

Más detalles

OBAGA DE BALERAN, CIGALERA DE L'

OBAGA DE BALERAN, CIGALERA DE L' 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: OBAGA DE BALERAN, CIGALERA DE L' Escala Alta, Avenc EA.5 d'

Más detalles

CORBA, BÒFIA DE LA. Pla de la Corba, Avenc del. Francesc Trepat, Avenc Interessant avenc de 110 m. de fondària al Rasos de Peguera

CORBA, BÒFIA DE LA. Pla de la Corba, Avenc del. Francesc Trepat, Avenc Interessant avenc de 110 m. de fondària al Rasos de Peguera 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CORBA, BÒFIA DE LA Pla de la Corba, Avenc del Heura,

Más detalles

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1) Nom: ACTIVITAT 39 LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1) Data: LES LENTS 1. RAIGS CONVERGENTS, DIVERGENTS I PARAL LELS Els raigs convergents es dirigeixen tots cap a un punt (convergeixen): Els raigs divergents

Más detalles

FONT I SAGUÉ, AVENC. Mossèn Faura, Avenc Arcada Gran, Avenc de l' Interessant avenc de 104 metres de fondària a Olesa de Bonesvalls, (Ordal).

FONT I SAGUÉ, AVENC. Mossèn Faura, Avenc Arcada Gran, Avenc de l' Interessant avenc de 104 metres de fondària a Olesa de Bonesvalls, (Ordal). 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: FONT I SAGUÉ, AVENC Mossèn Faura, Avenc Arcada, Avenc

Más detalles

CABANA D'EN GARRABA, AVENC DE LA

CABANA D'EN GARRABA, AVENC DE LA 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CABANA D'EN GARRABA, AVENC DE LA Avenc de 62 metres de fondària a Pont de Bar.

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

CASTELLSAPERA, AVENC DE

CASTELLSAPERA, AVENC DE 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Important i conegut avenc de 84 m. de fondària a la Serra de l'obac Avenc 84

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

FEBRÓ, AVENCS I COVES DE LA

FEBRÓ, AVENCS I COVES DE LA 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Important conjunt d'esquerdes de 1810 metres de recorregut a la Febró. Cova 73

Más detalles

GEL, FORAT DEL. Correis, Espluga de. Cova de 180 metres de recorregut i 60 metres de fondària al Montsec de Rúbies (Llimiana).

GEL, FORAT DEL. Correis, Espluga de. Cova de 180 metres de recorregut i 60 metres de fondària al Montsec de Rúbies (Llimiana). 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: GEL, FORAT DEL Correis, Espluga de Gel, Cova del Cova de 180

Más detalles

ARLÀ, AVENC DE L' Avenc de 63 metres de fondària a les Peces Albinyana. Bonastre,Massís de

ARLÀ, AVENC DE L' Avenc de 63 metres de fondària a les Peces Albinyana. Bonastre,Massís de 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: ARLÀ, AVENC DE L' Avenc de 63 metres de fondària a les Peces (Albinyana) Avenc

Más detalles

CASA REI, BOTET DE. Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs). UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:940 metres

CASA REI, BOTET DE. Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs). UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:940 metres 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: CASA REI, BOTET DE Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs).

Más detalles

Itinerari 15 De Santes Creus a l Albà

Itinerari 15 De Santes Creus a l Albà Itinerari 15 De Santes Creus a l Albà Santes Creus les Pobles l Albà Aiguamúrcia Santes Creus S ha de tenir present que els kilometratges són orientatius i que els kilòmetres parcials acostumen a ser mes

Más detalles

RONDES, COVA DE LES. Roca del Frare, Cova de la. Interessant cova de 552 metres de recorregut a La Llacuna.

RONDES, COVA DE LES. Roca del Frare, Cova de la. Interessant cova de 552 metres de recorregut a La Llacuna. 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: RONDES, COVA DE LES Roca del Frare, Cova de la Frare,

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

Travessa Salvatge de Montserrat

Travessa Salvatge de Montserrat Travessa Salvatge de Montserrat 1. Can Maçana. 2. Travessa d'agulles i Frares per la part alta. 3. Coll de Porc - Coll del Miracle. 4. Pasamans pared nord - Hort del Malany - Cadenes. 5. Coll de l'agulla

Más detalles

LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA

LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA ORIGEN: AEG DESTÍ: Sant Celoni TIPUS: LINEAL DISTÀNCIA: 39km DESNIVELL POSITIU: 1.121m DESNIVELL NEGATIU: 1.102m DESNIVELL

Más detalles

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Matemàtiques Convocatòria ordinària. 2004. 1. A l esquerra teniu

Más detalles

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d. Dossier d equacions de primer grau 1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: Solucions: Equació / Identitat / Identitat / Identitat 2. Indica els elements d aquestes equacions (membres,

Más detalles

SERRAT DEL VENT, COVA DEL

SERRAT DEL VENT, COVA DEL 1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: SERRAT DEL VENT, COVA DEL Important cova de 4273 metres de recorregut a Tavertet.

Más detalles

Del Monestir de Montserrat a Manresa

Del Monestir de Montserrat a Manresa Tram Montserrat-Vic Del Monestir de Montserrat a Manresa La sortida des del Monestir de Montserrat és realment esplèndida, no només pel que representa la seva ubicació al cor del Parc Natural del mateix

Más detalles

El tramvia arriba a Badalona

El tramvia arriba a Badalona El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -

Más detalles

ESQUIROLS, AVENC DELS

ESQUIROLS, AVENC DELS 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: ESQUIROLS, AVENC DELS Sal de Llop, Avenc de la Avenc de 184 metres de

Más detalles

Itinerari 17 La carena de Montagut

Itinerari 17 La carena de Montagut Itinerari 17 La carena de Montagut Santes Creus (monestir) les Pobles cim de Montagut ermita de Montagut Querol Santes Creus (monestir) S ha de tenir present que els kilometratges són orientatius i que

Más detalles

Punts del circuit a tenir en compte

Punts del circuit a tenir en compte Punts del circuit a tenir en compte Zona Urbana: Primer just després de donar la sortida el circuit es desvia cap a l'esquerra vorejant el riu, per tant caldrà gent en aquest punt i senyalitzar-ho molt

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

ITINERARI 5: Travessa Colomèrs-Saboredo Dificultat: mitja (BE S3) Desnivell: 700 m Longitud: 5.3 km

ITINERARI 5: Travessa Colomèrs-Saboredo Dificultat: mitja (BE S3) Desnivell: 700 m Longitud: 5.3 km ITINERARI 5: Travessa Colomèrs-Saboredo Dificultat: mitja (BE S3) Desnivell: 700 m Longitud: 5.3 km La travessa d aquests dos refugis es fa superant el Còth deth Gran Tuc de Sendrosa (2450 m). L itinerari

Más detalles

LA SUMA. Operació Càlculs prèvis Resultat. I quina és la parella del nombre més gran? 2 (Poso la parella dins la rodona per no oblidarme).

LA SUMA. Operació Càlculs prèvis Resultat. I quina és la parella del nombre més gran? 2 (Poso la parella dins la rodona per no oblidarme). LA SUMA En tots els nivells la base de l algoritme és arrodonir a la desena o a la centena següent ( a 10 o a 100). Els primers que fan els alumnes és comprendre que el número 10 es pot descomposar de

Más detalles

IES MARAGALL Barcelona

IES MARAGALL Barcelona ASSOCIACIO DE BARCELONA PER A L ESTUDI I L APRENENTATGE DE LES MATEMATIQUES ` IES MARAGALL Barcelona FEM MATEMÀTIQUES 2005. SEGONA FASE. 9-IV-05 NIVELL 1. SISÈ D EP PROVA INDIVIDUAL 1. En Carles col. lecciona

Más detalles

DE LES MASIES DE POBLET AL MIRADOR DE LA PENA I SENDER DEL COLOM

DE LES MASIES DE POBLET AL MIRADOR DE LA PENA I SENDER DEL COLOM DE LES MASIES DE POBLET AL MIRADOR DE LA PENA I SENDER DEL COLOM Conca de Barberà Distància: 9 km. Desnivell: 375 m. Durada: 3 h. Itinerari circular en el darrer tram, suficientment senyalitzat. Dificultat

Más detalles

SORTIDES RESPIR PRIMAVERA 2018

SORTIDES RESPIR PRIMAVERA 2018 REUS Hotel i festival de circ! 27 al 29 abril 2018 Aquest any, visitarem Reus, lloc de naixement de Gaudí i una de les poblacions amb més activitat cultural de Catalunya. Ens allotjarem a l Hotel Gaudí,

Más detalles

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques SOLUCIONS

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques SOLUCIONS CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 004 Matemàtiques SOLUCIONS PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Matemàtiques Solucions 1. A l esquerra teniu situacions

Más detalles

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? Nivell 1r ESO El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,

Más detalles

FOSCA, SISTEMA DE LA BORA

FOSCA, SISTEMA DE LA BORA 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Fosca, Bora; Medalló, Bora del El sistema de la Bora Fosca (Bora Fosca

Más detalles

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009 Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004.

HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004. HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004. VOCABULARI BÀSIC. Les bales, botxes. És un joc en el qual una bala (botxa) és impulsada amb el dit gros cap a altres bales, normalment intentant fer-les sortir

Más detalles

MONTSERRAT UBACH, AVENC

MONTSERRAT UBACH, AVENC 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Torremàs, Bòfia de Important cavitat de 202 metres de desnivell al Solsonès

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules

Más detalles

COM CREIXEN LES TIGES I LES ARRELS DE LES PLANTES. GEOTROPISME

COM CREIXEN LES TIGES I LES ARRELS DE LES PLANTES. GEOTROPISME 1 EXPERIMENT 1 Hem agafat una mongeta de les que havien germinat, que té arrels, tija i una fulla. L hem penjada de manera que la tija ha quedat horitzontal i l extrem mirant cap a terra i en direcció

Más detalles

CINGLES DE VALLCEBRE. Excursió núm.: 9. Fitxa tècnica: Dificultat: nivell 2

CINGLES DE VALLCEBRE. Excursió núm.: 9. Fitxa tècnica: Dificultat: nivell 2 CINGLES DE VALLCEBRE Excursió núm.: 9 Fitxa tècnica: Dificultat: nivell 2 Itinerari: Vallcebre (plaça major) 1.121 m. Santa Magdalena 1.297 m. Grau dels Boigs 1.259 m. Grau de les Granoteres 1.221 m. Grau

Más detalles

UELH DETH TOR, HORAT DER

UELH DETH TOR, HORAT DER 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: UELH DETH TOR, HORAT DER Güell de Tur, Avenc del Thur, Güell

Más detalles

Sumari. Identificador i contrasenya. Com accedir al Campus Virtual. Dins del Campus Virtual:

Sumari. Identificador i contrasenya. Com accedir al Campus Virtual. Dins del Campus Virtual: Campus Virtual Sumari Identificador i contrasenya Com accedir al Campus Virtual Dins del Campus Virtual: La meva pàgina inicial Perfil Les meves assignatures Altres cursos Dins del curs Identificador i

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA

Más detalles

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

CORRALOT, GRALLERA GRAN DEL

CORRALOT, GRALLERA GRAN DEL 1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Corralot, Graller Gran del Important cavitat de 166 metres de fondària

Más detalles

avaluació educació primària curs competència matemàtica

avaluació educació primària curs competència matemàtica avaluació educació primària curs 2008-2009 competència matemàtica instruccions El material que necessites per fer la prova és un bolígraf. Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. En la

Más detalles

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,

Más detalles

ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ

ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ VISITA A L'ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE GIRONA. 1 ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ Tipus d estació: Dia Hora Observem el cel Cobertura de núvols (octaus) Tipus de núvols Dades actuals Temperatura Humitat Direcció

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Cal Xic del Divinal CATÀLEG H-01

Cal Xic del Divinal CATÀLEG H-01 Cal Xic del Divinal CATÀLEG H-01 SITUACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Localització geogràfica: Sortint del poble direcció el Divinal, a peu de carretera. Dades cadastrals: Rústica Polígon 7; Parcel la 389

Más detalles

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió. 1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació

Más detalles

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? La Terra és anomenada el Planeta Blau perquè està envoltada d aigua. La capa d aigua o Hidrosfera no és una capa contínua, ja que l aigua es troba distribuïda en diferents

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

Locomotora de vapor MATARÓ

Locomotora de vapor MATARÓ Locomotora de vapor MATARÓ La locomotora Mataró, popularment coneguda com La Mataró, és l única rèplica que existeix de la primera màquina de tren que va circular per la península Ibèrica, concretament

Más detalles

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:... zz Curs: Departament d Educació Generalitat de Catalunya MATEMÀTIQUES DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E CURS 20-20 INS.PUIG CASTELLAR DATA: Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

Más detalles

L ITINERARI PAS A PAS

L ITINERARI PAS A PAS L ITINERARI PAS A PAS L'itinerari transcorre a la vora del riu Cardener en el seu tram més urbà. El recorregut permet fer aproximacions al riu per gaudir del seu paisatge i veure-hi alguns elements del

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

Passejada fàcil que passa íntegrament per còmodes pistes forestals, tret d algun tram asfaltat.

Passejada fàcil que passa íntegrament per còmodes pistes forestals, tret d algun tram asfaltat. PASSEJADES PER A TOTHOM Descripció general Passejada fàcil que passa íntegrament per còmodes pistes forestals, tret d algun tram asfaltat. Punt de sortida Per arribar al punt de sortida en transport públic:

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

L olla de Sant Julià de Cerdanyola. Fitxa tècnica:

L olla de Sant Julià de Cerdanyola. Fitxa tècnica: L olla de Sant Julià de Cerdanyola Fitxa tècnica: Distància total: 15,900 Km Temps aproximat: 6,5 hores (sense comptar aturades) Altitud màxima: 1.676 metres Altitud mínima: 951 metres Desnivell acumulat

Más detalles

RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU 7 de novembre de 1982

RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU 7 de novembre de 1982 RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU 7 de novembre de 1982 Fitxa informativa de les marques de l aigua al territori CARACTERÍSTIQUES GENERALS Any de la riuada 1982 Conca Riu Municipi Lloc Nom Topònim Ter Ter Manlleu

Más detalles

Introducció als nombres enters

Introducció als nombres enters Introducció als nombres enters Mesures de temps La unitat bàsica de temps és el segon. La majoria de les cultures del nostre planeta utilitzen unitats de mesura del temps que tenen en compte aquests tres

Más detalles