ÍNDEX INTRODUCCIÓ... 13

Transcripción

1 ÍNDEX INTRODUCCIÓ CAPÍTOL I NORMATIVA CATALANA Llei de l esport Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s aprova el text únic de la llei de l esport (dogc núm. 3305, de 15 de gener de 2001) Esport escolar Decret 267/1990, de 8 d octubre, de regulació dels Consells Esportius Decret 230/2005, de 25 d octubre, pel qual es regulen les associacions esportives escolars de centres docents (DOGC núm. 4498, de 27 d octubre de 2005) Professions de l esport i formació de tècnic/a d esport Llei 3/2008, de 23 d abril, de l exercici de les professions de l esport (DOGC núm. 5123, de 2 de maig de 2008)

2 8 / Joan Manuel Trayter Jiménez i Albert Lladó Martínez CAPÍTOL II ORGANISMES PÚBLICS Tribunal català de l esport Resolució de 17 d abril de 2001, per la qual es disposa la publicació del Reglament del Tribunal Català de l Esport (DOGC núm. 3393, de 22 de maig) Consell català de l esport Decret 35/2001, de 23 de gener, sobre els òrgans rectors i el funcionament del Consell Català de l Esport Registre d entitats esportives Decret 10/1981, de 22 de gener, sobre la inscripció dels Clubs, Associacions i entitats esportives ORDRE de 22 de maig de 1981, sobre les normes de funcionament del Registre de Clubs i Associacions Esportius de la Direcció General de l Esport (DOGC núm. 143, de 17 de juliol de 1981) CAPÍTOL III ENTITATS PRIVADES Federacions esportives catalanes Decret 196/1985, de 15 de juliol, pel qual es regula la creació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (DOGC núm. 566, de 24 de juliol) Ordre de 12 de juny de 1986, reguladora de diversos supòsits de participació dels membres dels òrgans col legiats superiors (DOGC núm. 735, de 3 de setembre) Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes (DOGC núm. 1882, d 11 d abril de 1994)

3 Codi de Dret Esportiu de Catalunya / 9 Decret 159/2005, de 26 de juliol, pel qual es modifica parcialment el Decret 70/1994, de 22 de març, de regulació de les federacions esportives catalanes Federació catalana de futbol Reglament General de la Federació Catalana de Futbol Clubs i entitats esportives Decret 145/1991, de 17 de juny, pel qual es regula la constitució, les classes i el registre de clubs i associacions esportives, i d aprovació del reglament del seu règim i funcionament intern (DOGC núm. 1468, de 17 de juliol) CAPÍTOL IV LEGISLACIÓ ESTATAL Ley del deporte Ley 10/1990, de 15 d octubre, del Deporte (BOE núm. 249, de 17 d octubre de Rectificacions BOE núm. 173, de 20 de juliol de 1991) Sociedades anónimas deportivas Real Decreto 1251/1999, de 16 de julio, por el que se aprueba el régimen jurídico de las sociedades anónimas deportivas CAPÍTOL V ESTATUTS DEL FC BARCELONA Estatuts del FC Barcelona, aprovats per l Assemblea General Ordinària del 19 d agost de

4 Joan Manuel Trayter és catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona i ha estat vicepresident del Tribunal Català de l Esport. Així mateix ha estat membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat de Catalunya i president del Jurat d Expropiació de Catalunya. És vocal de la Junta Electoral Central i acadèmic de la Real Academia de Legislación y Jurisprudencia. Albert Lladó Martínez és llicenciat en Ciències Polítiques i de l Administració, diplomat en Gestió i Administració Pública i Màster en Administració i Polítiques Públiques. Vinculat a la UdG des de 1998, en l actualitat és el director tècnic del Centre d Innovació i Gestió de les Administracions Públiques de la Universitat de Girona. La publicació del present llibre s emmarca dins les activitats del Centre d Innovació i Gestió de les Administracions Públiques (CIGAP). El CIGAP és un centre de recerca i transferència del coneixement en l àmbit del Dret Públic i l activitat de les Administracions públiques, que forma part de la Universitat de Girona. Va iniciar les seves activitats el 2009 sota la direcció del professor Joan Manuel Trayter Jiménez. cigap@udg.edu

5 INTRODUCCIÓ L esport ha pres gran importància en la nostra societat, ja sigui com a un mitjà d oci, de relació social o de formació. No obstant, en l elit esportiva hi intervenen factors econòmics, polítics i mediatics. És per això, que aquesta evolució no ha passat desapercebuda per al legislador. Així doncs, en la Constitució Espanyola, en l apartat referent als principis rectors de la política social i econòmica, recollits en el Capítol Tercer del Títol I, en el seu article 43.3, senyala «que els poders públics hauran de fomentar l educació física i l esport. Tanmateix facilitaran una adequada utilització de l oci». La distribució de competències Estat-Generalitat s havia fet en el marc de l art de la Constitució i l antic art de l Estatut d Autonomia de Catalunya, que declarava la competència exclusiva de la Generalitat en»l esport i lleure». La interpretació d aquesta competència feta pel Tribunal Constitucional (entre altres SS 153/1989, de 5 de octubre i 88/1987, de 3 de juny) ha provocat una nova redacció en l actual Estatut d Autonomia de Catalunya. Les noves previsions competencials son les següents: 1) Per una banda, l Estat ha dictat la Ley del Deporte 10/90, de 15 d octubre, i algunes normes de desenvolupament, entre les què destaca el Reial Decret 1251/1999, de 16 de juliol pel què s aprova el règim jurídic de les societats anònimes esportives. El seu fonament deriva d una part de l àmbit territorial afectat per la practica de l Esport. Des d aquest primer punt de vista, la faceta competitiva d àmbit estatal i internacional formaria part de la competèn-

6 14 / Joan Manuel Trayter Jiménez i Albert Lladó Martínez cia de l Estat. Aquest criteri serviria, segons la referida norma, per desnonar la competència de l Estat i de la Comunitat Autònoma. En segon lloc, la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma ha vingut condicionada per la via d altres tipus competencials afectats. És evident que la activitat esportiva incideix en àmbits com l educació, la investigació, la sanitat o legislació mercantil, circumstàncies que, segons el Tribunal Constitucional, avalen la actuació estatal en la matèria, en la seva vessant supraautonomica. 2) Sobre aquest disseny el nou Estatut d Autonomia de Catalunya, al seu art. 134, atribueix la competència exclusiva a la Generalitat en matèria d esport i lleure. Aquesta competència inclou tot cas: «a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l execució, l assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l activitat física i de l esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L ordenació dels òrgans de mediació en matèria d esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l alt rendiment esportiu. d) L establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l esport i de l activitat física en l àmbit de Catalunya, i la declaració d utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l Estat en matèria de seguretat pública.

7 Codi de Dret Esportiu de Catalunya / 15 k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l organització i l acompliment de l activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.» En aquest context i a nivell legislatiu continua vigent la Llei de l Esport de Catalunya aprovada per Decret Legislatiu 1/2000 de 31 de juliol que ha refós diverses normes anteriors. Així mateix destaquen per la seva importància el Decret 196/1985, de 15 de juliol, pel qual es regula la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Donada la transcendència pràctica de la matèria hem decidit publicar també el Reglament General de la Federació Catalana de Futbol. Respecte als clubs i entitats esportives destaca del Decret 145/1991, de 17 de juny, pel qual es regula la constitució, les classes i el registre de clubs i associacions esportives i d aprovació del reglament del seu règim i funcionament interns. Finalment s inclouen els Estatuts del Futbol Club Barcelona aprovats per la Assemblea General Ordinària de 19 d agost de Resulta important destacar que, de forma saltuària, les diferents normes relatives a l esport regulen el dret electoral. La necessitat que els processos electorals es resolguin amb immediatesa ha fet que, respecte als clubs esportius, es prevegi una Junta Electoral amb possibilitat de recórrer al Comitè d Apel lació i, en última instància esportiva, al Tribunal Català de l Esport. Les resolucions d aquests òrgans, que són immediatament executives es fan amb terminis més breus que els procediments ordinaris. La resolució del Tribunal Català de l Esport pot ser, òbviament, recorreguda davant la jurisdicció contenciosa administrativa. En definitiva, el naixement d aquest Codi de Dret esportiu de Catalunya té com a única finalitat dotar d un instrument de treball eficaç a totes aquelles persones (federacions, clubs, esportistes, juristes) que d una manera directa o indirecta tenen contacte amb l esport.