LA COORDINACIÓ I RELACIÓ

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA COORDINACIÓ I RELACIÓ"

Transcripción

1 LA COORDINACIÓ I RELACIÓ 1. La relació i coordinació dels ev Estímuls i receptors 2. Sistemes de coordinació Sistema nerviós Sistema endocrí 3. Respostes de les plantes Tema 3

2 1. La relació i coordinació dels ev Tots els ev per poder sobreviure en el medi en que viuen i adaptar-se a les noves condicions ambientals han de poder captar tota la informació que els prové tant del medi exterior com dels medi interior. Per això és necessari que tots els ev disposin d un mecanisme per rebre la informació a partir d estímuls.

3 Def: estímul: qualsevol pertorbació del medi que es provoca una reacció. Tipus d estímuls: - Exteriors: són aquells estímuls que provenen de l exterior de l organisme Ex: la Tª, la llum, vent,... - Interiors: són aquells estímuls que provenen de l interior de l organisme Ex: mal de panxa, tenir gana, escarrufament

4 - Químics: són aquells estímuls que són provocats per substàncies químiques. Ex: sucre, sal, picant, perfums - Físics: són aquells estímuls que són provocats per factors físics. Ex: la Tª, la llum, pressió... - Biològics: són aquells estímuls provocats per altres ev. Ex: ca, moix,...

5 Per poder captar cada un dels estímuls és necessari que els organismes tenguin unes estructures que les puguin captar, aquestes s anomenen receptors (= cèl lules especialitzades en captar els diferents estímuls). D aquesta manera podem diferenciar els següents receptors:

6 - Fotoreceptors: són cèl lules, anomenades cons i bastons, que s encarreguen de captar l energia que hi ha a la llum (fotons). Es troben a la retina de l ull.

7 - Mecanoreceptors: són cèl lules que capten el moviment. Aquestes es troben a l orella interna, concretament formen l Òrgan de Corti.

8 - Quimioreceptors: són cèl lules sensibles a les diferents substàncies químiques, de manera que són les responsables de les olors (pituïtària groga) i dels diferents gusts (papil les gustatives). Es troben al nas i a la llengua.

9 - Nocireceptors: són cèl lules sensibles al dolor, de manera que són essencials per poder sobreviure ja que ens posen en alerta davant un determinat perill. Estan repartits per tot el cos.

10 - Termoreceptors: són cèl lules encarregades de captar les diferències de temperatura. Estan repartides per tot el cos.

11 Una vegada que s han captat els diferents estímuls és necessari que tota la informació rebuda es processi. Per això l organisme consta de dos sistemes de coordinació a fi de poder donar la millor resposta. Aquests sistemes de coordinació són: - Sistema nerviós - Sistema endocrí

12 2. Sistemes de coordinació Els diferents sistemes de coordinació serveixen per processar la informació rebuda, tant del medi intern com del medi extern i una vegada processada elaborar la millor resposta.

13 Sistema nerviós És l encarregat de captar els estímuls a través d una xarxa de nervis (= feix de neurones) que després donen la informació als òrgans que duran a terme les diferents accions. Aquests s anomenen efectors (són els diferents òrgans que duen a terme les diferents respostes davant els estímuls).

14 La unitat bàsica del sistema nerviós és la neurona (= cèl lula del sistema nerviós que transmet la informació a partir de senyals electroquímics). La neurona transmet els impulsos a través de senyals electroquímics, aquest`procés s anomena sinapsi (= procés pel qual una neurona transmet la informació a una altra mitjançant senyals electroquímics).

15 La sinapsi consisteix en que una determinada neurona capta l estímul i aquest provoca una despolarització de manera que consisteix en que la membrana canvia de càrrega elèctrica (exterior + i interior -). Aquesta despolarització arriba fins al peu axonal on hi ha l alliberació dels neurotransmissors (subst químiques) que provocaran la despolarització de la següent neurona. En el cas que a l axó hi hagi cèl lules de mielina, la despolarització és més ràpida.

16 A mesura que es produeix la despolarització, la neurona es torna polaritzar a fi de poder seguir captant l estímul.

17 La neurona es divideix en les següents parts:

18 Depenent de la funció que tenen les neurones aquestes es poden dividir en: - sensitives: són aquelles que capten els diferents estímuls i formen els receptors. - Motores: són les que envien la informació a aquells òrgans que duran a terme les respostes. - Interneurones: són les que es troben entre les sensitives i les motores, és a dir, funcionen com a pont entre les anteriors

19 El SN és la part principal de l organisme, per això ha d estar molt protegit. Aquesta protecció la fa el crani i les vertebres. El SN està dividit en: - Sistema Nerviós Central (SNC) - Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

20 Sistema Nerviós Central (SNC) Està format per l encèfal i la medul la espinal. L encèfal està format per tres parts: Cervell: ocupa la major part de l encèfal i és l encarregat de controlar els actes voluntaris i és on s hi troba els sentits. Cerebel: es troba davall el cervell i és l encarregat de controlar les accions involuntàries (ex pipelleig dels ulls). Bulb raquidi: es troba a la part inferior de l encèfal i és l encarregat de controlar les constants vitals (respiració, batec cor i Tª)

21

22 Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Està format per tot un conjunt de nervis que porten la informació dels receptors cap al SNC

23 Sistema endocrí Copiar pàg 54

24 3. Respostes de les plantes Les plantes a igual que tots els ev són capaces de donar respostes als diferents estímuls, evidentment aquestes respostes són més lentes i manco evidents. Els estímuls a que són més sensibles són: - Lluminosos - Gravitacionals - Mecànics - Químics - Tèrmics - Hídrics

25 Els mecanismes de resposta es poden dividir en: Tropismes Són respostes permanents davant els diferents estímuls, com és el cas del creixement radicular. Aquests poden ser positius o negatius, tot depenent si el moviment és en direcció a l estímul o al contrari.

26 Aquestes respostes es poden dividir en: - fototropisme: - Geotropisme: - Tigmotropisme: resposta davant el contacte. Per exemple les enfiladisses. - Hidrotropisme:

27 Nàsties Són respostes ocasionals i de determinades zones de la planta davant els diferents estímuls, com és el cas de l obertura dels pètals quan fa Sol o es tanquen quan no en fa. Hormones vegetals Són substàncies químiques que regulen o coordinen el metabolisme vegetal. Generalment aquestes hormones es troben a les zones apicals (extrems).

28 Aquestes hormones tenen diferents funcions: - Maduració dels fruits - Caiguda de les fulles en plantes caducifòlies. - Estimulació del creixement. - Estimulació de formació de pèls absorbents. - Estimulació del creixement folicular.

LA NEURONA. Cos cel lular Dendrites

LA NEURONA. Cos cel lular Dendrites LA NEURONA Cos cel lular Àxon Dendrites L àxon de les neurones està recobert d una beina d una substància aïllant anomenada mielina que facilita la transmissió dels impulsos nerviosos. Botó sinàptic NEURONES

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

Parts i funcions del sistema nerviós

Parts i funcions del sistema nerviós Parts i funcions del sistema nerviós El sistema nerviós està format per dues grans parts: El sistema nerviós central: es compon de l'encèfal i la medul.la espinal i es troba protegit dins dels ossos del

Más detalles

Funcions de relació. La funció vital dels estímuls i les respostes.

Funcions de relació. La funció vital dels estímuls i les respostes. Funcions de relació La funció vital dels estímuls i les respostes. Integració dels organismes amb el medi La funció de relació permet als éssers vius rebre informació del medi. Integració dels organismes

Más detalles

Percepció i coordinació

Percepció i coordinació Percepció i coordinació El sistema nerviós és l encarregat de coordinar les tasques i de regular totes les funcions dels diferents òrgans de l organisme humà. El sistema endocrí actua coordinat amb el

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 80 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Cita les quatre funcions principals del sistema nerviós. Les quatre funcions principals del sistema nerviós són les següents: - Tenir informació

Más detalles

SNC: Encèfali Medul laespinal

SNC: Encèfali Medul laespinal 1. ENCÉFAL SNC: Encèfali Medul laespinal Telencèfal: Percep i fa conscients les sensacions i elabora les respostes voluntàries. A l escorça cerebral hi resideixen els processos relacionats amb la intel

Más detalles

- Relacionar-nos amb l entorn (capta informacions del cos i de l entorn) L estructura del SN s organitza en dues parts principals:

- Relacionar-nos amb l entorn (capta informacions del cos i de l entorn) L estructura del SN s organitza en dues parts principals: SISTEMA NERVIÓS El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos i té dues funcions principals: - Relacionar-nos amb l entorn (capta informacions del cos i de l entorn) - Dirigir el moviment

Más detalles

EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL CENTRES ÒRGANS CARACTERÍSTIQUES 1.150 gr. Escorça: Substància grisa (cos i ramificacions curtes). CERVELL Dins: Substància blanca (ramificacions llargues).

Más detalles

Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B

Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B Dossier de recuperació del 2n trimestre Biologia i Geologia 3r ESO B Professora: Ana Durbán Nom i cognoms: Grup: Data: 1.- Completa el text amb aquestes paraules: moltes / pluricel lular / eucariotes /

Más detalles

La relació de la cèl lula eucariota

La relació de la cèl lula eucariota La relació de la cèl lula eucariota La funció de relació cel lular Els estímuls Estímuls: variacions de les condicions ambientals que afecten la cèl lula ü QUÍMIC ü TÈRMIC ü LLUMINÓS, etc.. QUÍMICS - Substàncies

Más detalles

SISTEMA NERVIÓS INS. ALEXANDRE SATORRAS CURS C4.1

SISTEMA NERVIÓS INS. ALEXANDRE SATORRAS CURS C4.1 SISTEMA NERVIÓS INS. ALEXANDRE SATORRAS CURS 2011-2120 C4.1 El sistema nerviós Sistema nerviós- sistema endocrí: Actuen plegats al sistema neuroendocrí. Permet coordinar totes les activtats que es realitzen

Más detalles

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden

Más detalles

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

1) LA NEURONA 2) POTENCIAL D ACCIÓ I POTENCIAL GRADUAT TEMA 2: NEUROFISIOLOGIA

1) LA NEURONA 2) POTENCIAL D ACCIÓ I POTENCIAL GRADUAT TEMA 2: NEUROFISIOLOGIA TEMA 2: NEUROFISIOLOGIA 1) LA NEURONA La neurona esta constituïda per dos parts principals el cos i la prolongació(axó). Aquests són cèl lules que es comuniquen entre si per sinapsis. Els axons estan protegit

Más detalles

TEMA 5. ELS SENTITS. SENTIT vista audició gust olfacte tacte. ÒRGAN ulls orelles llengua nas pell

TEMA 5. ELS SENTITS. SENTIT vista audició gust olfacte tacte. ÒRGAN ulls orelles llengua nas pell TEMA 5. ELS SENTITS ELS SENTITS SENTIT vista audició gust olfacte tacte ÒRGAN ulls orelles llengua nas pell FUNCIÓ Captar imatgens Cartar sons Equilibri: posició i moviment. Captar sabors Captar olors

Más detalles

Tema 2: Els éssers vius

Tema 2: Els éssers vius En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals

Más detalles

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?... NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física UNITAT - 1 El cos humà i l activitat física L EDUCACIÓ FÍSICA... Et dóna eines per educar el... Estudia com moure el... COS És el nostre mitjà de relació amb el món exterior ExF S ha de educar, perfeccionar

Más detalles

FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA

FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA 3 r ESO NOM: GRUP: Alumnes suspesos: Presentareu la feina al setembre, el dia de l examen. RECORDEU! Només tindreu dret a fer l examen si heu fet la feina d estiu. Aquestes feines

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l

Más detalles

Què són les cèl lules?

Què són les cèl lules? Què són les cèl lules? Per començar, cal que recordis: 1. Omple els buits amb la paraula que correspongui: hidrogen, carboni, inorgànica, orgànica, proteïnes i aigua. La matèria és la constituïda bàsicament

Más detalles

DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO.

DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO. DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO. Les taules i dibuixos feu-les al mateix dossier i les respostes més llargues contesteu-les a part. Podeu buscar la informació

Más detalles

Unitat 1. El cos humà

Unitat 1. El cos humà Unitat 1. El cos humà 1. Anomena les parts assenyalades d aquesta cèl lula. Es tracta d una cèl lula eucariota o procariota?raona la resposta. 2. Identifica els orgànuls cel lulars que realitzen les funcions

Más detalles

Tema 2 : Relació i coordinació

Tema 2 : Relació i coordinació Les persones tenin uns òrgans sensitius que detecten canvis en l entorn i transmeten informació al sistema nerviós. Els nervis fan arribar aquesta informació als centres nerviosos que l analitzen i donen

Más detalles

2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius.

2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius. L ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ 1- Quina diferència hi ha entre teixit, òrgan i sistema. 2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius. 3- Indica el nivell d organització al que pertanyen:

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física UNITAT - 1 El cos humà i l activitat física L EDUCACIÓ FÍSICA... Et dóna eines per educar el... Estudia com moure el... COS És el nostre mitjà de relació amb el món exterior ExF S ha de educar, perfeccionar

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ? QUINS TIPUS DE NUTRICIÓ HI HA QUINS SÓN ELS PROCESSOS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ 1. QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ És el conjunt de processos mitjançant els quals

Más detalles

TEMA 6: ESTÍMUL I RESPOSTA. RECEPTORS I EFECTOR MARTA PÉREZ CAPELLA

TEMA 6: ESTÍMUL I RESPOSTA. RECEPTORS I EFECTOR MARTA PÉREZ CAPELLA TEMA 6: ESTÍMUL I RESPOSTA. RECEPTORS I EFECTOR MARTA PÉREZ CAPELLA 6.1 LA PERCEPCIÓ DEL MEDI ESTÍMULS: canvis ambientals i intern que es detecten pel nostre organisme i als quals hem d adaptar-nos per

Más detalles

TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA

TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA COMPOSTOS QUÍMICS (2) ESTRUCTURES CEL LULARS (4) ESTRUCTURES ESPECÍFIQUES NIVELLS D ORGANITZACIÓ CÈL LULA (3) TEIXIT ÒRGAN ÉSSER VIU (1) APARELL/SISTEMA FUNCIONS VITALS

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis. Ones

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis. Ones FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis Ones 1.* Quin és el període d una ona si la freqüència és de 65,4 Hz? 2.** Relacioneu els conceptes amb les definicions corresponents. a) Amplitud b) Longitud d ona

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L aparell circulatori està format per 1. Cor 2. Vasos sanguinis 2.1 artèries que es ramifiquen en arterioles i aquestes en capil lars arterials 2.2 venes que es ramifiquen en vènules

Más detalles

Exemple de prova d admissió

Exemple de prova d admissió Exemple de prova d admissió Grau en Direcció d Empreses-BBA La prova d admissió d ESADE La prova d admissió consta de les parts següents: Examen de tipus test amb tres seccions: 1. Suficiència d informació

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Els enzims al lostèrics són els que poden

Más detalles

Biologia i geologia. 4t ESO. Activitats de. Dossier recuperació 1r trimestre. Nom i cognoms: Grup: Data:

Biologia i geologia. 4t ESO. Activitats de. Dossier recuperació 1r trimestre. Nom i cognoms: Grup: Data: Biologia i geologia Activitats de 4t ESO Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms: Grup: Data: 1. La reproducció cel lular 1. Quina és la diferència essencial entre les cèl lules procariotes i les

Más detalles

TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES

TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol. 1. Les parts de les plantes Les plantes tenen tres parts: arrel,

Más detalles

LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de la mongeta: Una fulla de mongetera:

LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de la mongeta: Una fulla de mongetera: Títol: Les hortalisses I, II i III Capítol: LA MONGETA, LA CEBA, LA PASTANAGA, LA CARXOFA, LA PATATA Durades: 05:25 min. 05:14 min. 06:03 min. 05:41 min. 08:48 min. LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de

Más detalles

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Dossier de recuperació Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 1 TEMA 1 i 2 1. Enumerar les fases del procés tecnològic. Explica cada una d'elles de manera clara. Per fer-ho

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES. Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol.

TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES. Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol. TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol. 1. Les parts de les plantes Les plantes tenen tres parts: arrel,

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes? 1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Solucionari. Ones

FÍSICA I QUÍMICA Solucionari. Ones FÍSICA I QUÍMICA Solucionari Ones 1.* Quin és el període d una ona si la freqüència és de 65,4 Hz? Resposta: El seu període és 0,015 s. 2.** Relacioneu els conceptes amb les definicions corresponents.

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

TEMA 4 : Programació lineal

TEMA 4 : Programació lineal TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Exemple de prova d admissió. Grau i Màster en Dret - GED

Exemple de prova d admissió. Grau i Màster en Dret - GED Exemple de prova d admissió Grau i Màster en Dret - GED La prova d admissió al Grau en Dret d ESADE La prova d admissió consta de les parts següents: Examen de tipus test amb tres seccions: 1. Suficiència

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

En un moment determinat del dia podem estar caminant, cantant, picant l ullet... a més a més d estar respirant, bategant-nos el cor...

En un moment determinat del dia podem estar caminant, cantant, picant l ullet... a més a més d estar respirant, bategant-nos el cor... LA FUNCIÓ DE RELACIÓ 1. EL SISTEMA NERVIÓS Qui coordina el nostre cos? En un moment determinat del dia podem estar caminant, cantant, picant l ullet... a més a més d estar respirant, bategant-nos el cor...

Más detalles

UNITAT 4: La geosfera 1. *Omple el dibuix sobre l estructura interna de la Terra:

UNITAT 4: La geosfera 1. *Omple el dibuix sobre l estructura interna de la Terra: Dossier de recuperació de ciències de la natura de 1r ESO Per tal de recuperar la matèria de ciències experimentals de 1r d ESO que t ha quedat pendent, aquí tens una proposta de quadern que hauràs d imprimir

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball

Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Activitat 1 Obriu l animació següent: No toqueu el cursor! Descriviu què es veu a la pantalla: A l extrem superior esquerra

Más detalles

Un breu resum de teoria

Un breu resum de teoria SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

LA CIÈNCIA I LA SALUD

LA CIÈNCIA I LA SALUD LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat

Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat Obrim els ulls a les Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat Les síndromes La fibromiàlgia (FM) es caracteritza

Más detalles

ALIMENTS I NUTRIENTS

ALIMENTS I NUTRIENTS ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? La Terra és anomenada el Planeta Blau perquè està envoltada d aigua. La capa d aigua o Hidrosfera no és una capa contínua, ja que l aigua es troba distribuïda en diferents

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS

REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2 1.6

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

El sistema nerviós i les seves connexions

El sistema nerviós i les seves connexions Alumne: Albert Borràs Monsó Tutora: Olga Sabartés El sistema nerviós i les seves connexions Presentació El meu treball de recerca es titula «El sistema nerviós i les seves connexions» i amb ell pretenc

Más detalles

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,

Más detalles

Els cicles biològics

Els cicles biològics Els cicles biològics Un cicle biològic és la seqüència de fases de la vida reproductiva d'un organisme: des de la seva concepció fins a la producció de la seva pròpia descendència. Cicle de vida humà:

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg ) Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.

Más detalles

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el

Más detalles

Equacions i sistemes de segon grau

Equacions i sistemes de segon grau Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l

Más detalles

DOSSIER D ESTIU DE NATURALS. 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta):

DOSSIER D ESTIU DE NATURALS. 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta): INS PERE BORRELL Alumne: Ciències naturals Curs: 1r A DOSSIER D ESTIU DE NATURALS 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta): 2. Defineix: Meteorit: Satèl lit: Asteroide: Estel fugaç: 2.

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Dossier d aprenentatge Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Aprenentatge 1 Dades de la flota La xarxa d autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l àrea metropolitana. La xarxa

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Les respostes de les plantes als estímuls

Les respostes de les plantes als estímuls 7 Les respostes de les plantes als estímuls 19. Certes plantes obren les flors a la nit i les tanquen de dia. De quin tipus és l estímul que provoca aquesta resposta? 20. El fototropisme de les tiges és

Más detalles

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS. Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període

Más detalles

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat METABOLISME 2n Batxillerat Concepte de metabolisme El metabolisme és el conjunt de totes les reaccions químiques i per tant transformacions d energia que succeeixen en l'interior de les cèl lules. L esquema

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? 1.* Digueu si les afirmacions següents són certes o falses. 1.1. A mitjan segle XVI ja es va comercialitzar el primer microscopi. 1.2.

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la

Más detalles

Unitat 3. Cinètica química

Unitat 3. Cinètica química 1.- VELOCITAT DE REACCIÓ Unitat 3. Cinètica química Una reacció espontània pot ser molt lenta i per tant inviable en la pràctica. El temps és important en les reaccions. Cinètica: estudia la velocitat

Más detalles