LA COORDINACIÓ I RELACIÓ

Transcripción

1 LA COORDINACIÓ I RELACIÓ 1. La relació i coordinació dels ev Estímuls i receptors 2. Sistemes de coordinació Sistema nerviós Sistema endocrí 3. Respostes de les plantes Tema 3

2 1. La relació i coordinació dels ev Tots els ev per poder sobreviure en el medi en que viuen i adaptar-se a les noves condicions ambientals han de poder captar tota la informació que els prové tant del medi exterior com dels medi interior. Per això és necessari que tots els ev disposin d un mecanisme per rebre la informació a partir d estímuls.

3 Def: estímul: qualsevol pertorbació del medi que es provoca una reacció. Tipus d estímuls: - Exteriors: són aquells estímuls que provenen de l exterior de l organisme Ex: la Tª, la llum, vent,... - Interiors: són aquells estímuls que provenen de l interior de l organisme Ex: mal de panxa, tenir gana, escarrufament

4 - Químics: són aquells estímuls que són provocats per substàncies químiques. Ex: sucre, sal, picant, perfums - Físics: són aquells estímuls que són provocats per factors físics. Ex: la Tª, la llum, pressió... - Biològics: són aquells estímuls provocats per altres ev. Ex: ca, moix,...

5 Per poder captar cada un dels estímuls és necessari que els organismes tenguin unes estructures que les puguin captar, aquestes s anomenen receptors (= cèl lules especialitzades en captar els diferents estímuls). D aquesta manera podem diferenciar els següents receptors:

6 - Fotoreceptors: són cèl lules, anomenades cons i bastons, que s encarreguen de captar l energia que hi ha a la llum (fotons). Es troben a la retina de l ull.

7 - Mecanoreceptors: són cèl lules que capten el moviment. Aquestes es troben a l orella interna, concretament formen l Òrgan de Corti.

8 - Quimioreceptors: són cèl lules sensibles a les diferents substàncies químiques, de manera que són les responsables de les olors (pituïtària groga) i dels diferents gusts (papil les gustatives). Es troben al nas i a la llengua.

9 - Nocireceptors: són cèl lules sensibles al dolor, de manera que són essencials per poder sobreviure ja que ens posen en alerta davant un determinat perill. Estan repartits per tot el cos.

10 - Termoreceptors: són cèl lules encarregades de captar les diferències de temperatura. Estan repartides per tot el cos.

11 Una vegada que s han captat els diferents estímuls és necessari que tota la informació rebuda es processi. Per això l organisme consta de dos sistemes de coordinació a fi de poder donar la millor resposta. Aquests sistemes de coordinació són: - Sistema nerviós - Sistema endocrí

12 2. Sistemes de coordinació Els diferents sistemes de coordinació serveixen per processar la informació rebuda, tant del medi intern com del medi extern i una vegada processada elaborar la millor resposta.

13 Sistema nerviós És l encarregat de captar els estímuls a través d una xarxa de nervis (= feix de neurones) que després donen la informació als òrgans que duran a terme les diferents accions. Aquests s anomenen efectors (són els diferents òrgans que duen a terme les diferents respostes davant els estímuls).

14 La unitat bàsica del sistema nerviós és la neurona (= cèl lula del sistema nerviós que transmet la informació a partir de senyals electroquímics). La neurona transmet els impulsos a través de senyals electroquímics, aquest`procés s anomena sinapsi (= procés pel qual una neurona transmet la informació a una altra mitjançant senyals electroquímics).

15 La sinapsi consisteix en que una determinada neurona capta l estímul i aquest provoca una despolarització de manera que consisteix en que la membrana canvia de càrrega elèctrica (exterior + i interior -). Aquesta despolarització arriba fins al peu axonal on hi ha l alliberació dels neurotransmissors (subst químiques) que provocaran la despolarització de la següent neurona. En el cas que a l axó hi hagi cèl lules de mielina, la despolarització és més ràpida.

16 A mesura que es produeix la despolarització, la neurona es torna polaritzar a fi de poder seguir captant l estímul.

17 La neurona es divideix en les següents parts:

18 Depenent de la funció que tenen les neurones aquestes es poden dividir en: - sensitives: són aquelles que capten els diferents estímuls i formen els receptors. - Motores: són les que envien la informació a aquells òrgans que duran a terme les respostes. - Interneurones: són les que es troben entre les sensitives i les motores, és a dir, funcionen com a pont entre les anteriors

19 El SN és la part principal de l organisme, per això ha d estar molt protegit. Aquesta protecció la fa el crani i les vertebres. El SN està dividit en: - Sistema Nerviós Central (SNC) - Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

20 Sistema Nerviós Central (SNC) Està format per l encèfal i la medul la espinal. L encèfal està format per tres parts: Cervell: ocupa la major part de l encèfal i és l encarregat de controlar els actes voluntaris i és on s hi troba els sentits. Cerebel: es troba davall el cervell i és l encarregat de controlar les accions involuntàries (ex pipelleig dels ulls). Bulb raquidi: es troba a la part inferior de l encèfal i és l encarregat de controlar les constants vitals (respiració, batec cor i Tª)

21

22 Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Està format per tot un conjunt de nervis que porten la informació dels receptors cap al SNC

23 Sistema endocrí Copiar pàg 54

24 3. Respostes de les plantes Les plantes a igual que tots els ev són capaces de donar respostes als diferents estímuls, evidentment aquestes respostes són més lentes i manco evidents. Els estímuls a que són més sensibles són: - Lluminosos - Gravitacionals - Mecànics - Químics - Tèrmics - Hídrics

25 Els mecanismes de resposta es poden dividir en: Tropismes Són respostes permanents davant els diferents estímuls, com és el cas del creixement radicular. Aquests poden ser positius o negatius, tot depenent si el moviment és en direcció a l estímul o al contrari.

26 Aquestes respostes es poden dividir en: - fototropisme: - Geotropisme: - Tigmotropisme: resposta davant el contacte. Per exemple les enfiladisses. - Hidrotropisme:

27 Nàsties Són respostes ocasionals i de determinades zones de la planta davant els diferents estímuls, com és el cas de l obertura dels pètals quan fa Sol o es tanquen quan no en fa. Hormones vegetals Són substàncies químiques que regulen o coordinen el metabolisme vegetal. Generalment aquestes hormones es troben a les zones apicals (extrems).

28 Aquestes hormones tenen diferents funcions: - Maduració dels fruits - Caiguda de les fulles en plantes caducifòlies. - Estimulació del creixement. - Estimulació de formació de pèls absorbents. - Estimulació del creixement folicular.