INDICADORS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Transcripción

1 Juliol 2010 INDICADORS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ Nº 2 SABADELL I LA SEVA DEMARCACIÓ Àmbit: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell EVOLUCIÓ DE L ESTOC D HABITATGE Us presentem el segon full d indicadors de la construcció de la demarcació de la Cambra de Sabadell. Aquest exemplar ens presenta la situació del mercat de l habitatge durant el mes de juny del 2010, continuant amb la sèrie cronològica que varem iniciar el passat mes de març amb l objectiu de fer el seguiment, avaluar i actualitzar quadrimestralment la situació del sector de la construcció a la nostra demarcació. L inici del 2010 destaca pel canvi de tendència en alguns indicadors del sector de la construcció a Catalunya, com són les hipoteques sobre l habitatge (+16,7%), els contractes de lloguer formalitzats (+22,1%) o els habitatges a Catalunya (+45,8%). Malgrat aquestes dades, el PIB del sector de la construcció a Catalunya (-8.4%), incloent altres sectors fora del mercat de l habitatge, continua caient per sobre de la mitjana espanyola. Distribució de l oferta per municipis de la demarcació de Sabadell L estimació d estoc d habitatges a la demarcació de Sabadell, actualitzat al mes de juny del 2010, era de habitatges (+8%), si afegim els habitatges iniciats durant el primer trimestre del Com ja apuntàvem en l anterior informe, la millora en les estadístiques de compravenda d habitatges després de més de 2 anys de descensos continuats ha fet augmentar l oferta d habitatges en venda. La reorganització del sector immobiliari amb la intervenció de les entitats financeres en aquest procés ha tingut com a conseqüència la no comercialització del total d estoc disponible corresponent als habitatges finalitzats durant els anys 2008 i 2009, fent que durant el 2010 l estoc d habitatges encara s anés actualitzant. En la distribució dels habitatges buits observem que a la ciutat de Sabadell s ubica el 41% de l estoc de la demarcació, Barberà del Vallès passa a ser el segon municipi amb més habitatges buits amb un 10%. En canvi, els municipis amb menys estoc són els de Sant Quirze del Vallès (3%), Polinyà (2%) i Badia del Vallès (1%). Estimació de l estoc de la demarcació de Sabadell segons règim Font: Actualització de dades de l Estudi de situació del sector de la construcció d habitatges al Vallès Occidental Juny Font: Actualització de l Estudi de la construcció del V.0cc. Juny 2010.

2 PREU COMPARAT AMB ALTRES ÀREES INDICADORS ECONÒMICS SOBRE LA CONSTRUCCIÓ En la comparativa entre els preus del darrer trimestre del 2009 i primer del 2010 es fa palesa la moderació del descens de preus després de produir-se més de dos anys de caigudes generalitzades, comencem a trobar pujades puntuals en el preu de compravenda en algunes poblacions de l Estat. Desprès de tenir importants reduccions en el preu durant el quart trimestre del 2009, els municipis de Manresa (4,22%), Granollers (3,42%) i Girona (2,56%) són els que mostren un major increment. Dins les ciutats de l Àrea Metropolitana, Vilanova i la Geltrú (-11,65%) és la única ciutat que presentava una davallada més pronunciada respecte l últim trimestre del La resta de ciutats analitzades continuaven amb una moderació en el descens dels preus, com Lleida (-3,40%) o Mataró (-3,20%). Sobre les ciutats del Vallès, Sabadell (-5,95%) va moderar la seva caiguda en gairebé dos punts, mentre que a Terrassa (-0,26%) i Cerdanyola (+0,91%) els preus es varen estabilitzar. La ciutat de Barcelona (-2,12%) marcava encara una tendència a la reducció dels preus superior a Madrid (-1,29%), però la capital catalana encara mantenia una mitjana del preu metre quadrat superior a Madrid. Les ciutats de València, Bilbao i Sevilla varen trencar la tendència general i varen mostrar una lleugera pujada del cost d accés a un habitatge. PREU MIG/M2. Comparació del 1er trim VALLÈS OCCIDENTAL 1er trim er trim % var. Hab. lliure Sabadell % Terrassa % Cerdanyola % CATALUNYA % Barcelona % Girona % Lleida % Tarragona % Manresa % Mataró % Granollers % Vilanova i la Geltrú % ALTRES CIUTATS Madrid % Sevilla % Bilbao % València % Font: Ministerio de vivienda 2 CATALUNYA Font: Idescat Producte interior brut (PIB pm) 3er trim. 09 4rt trim. 09 1er trim. 10 PIB pm Sector de la construcció ESPANYA PIB pm Sector de la construcció Indicadors d oferta del sector de la construcció Variació interanual (%) Consum de ciment (%) (Abril-10) Indicador del clima a la construcció(%) Morositat al mercat de l habitatge (%) Hipoteques sobre habitatges (1) Contractes de lloguer formalitzats (1) Taxa d atur al sector de la construcció(%) (Feb-10) nd nd nd nd nd nd (Feb-10) (Feb-10) nd nd Font: Idescat, Secreteria d Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Cambra de Contratistes d Obres de Barcelona (1) Valors en unitats absolutes Nd: dada no disponible CONSTRUCCIÓ PISOS RÈGIM LLIURE I HPO Habitatges HPO iniciats Municipi (%) Variació Badia del Vallès 42 0 Barberà del Vallès Castellar del Vallès 0 0 Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans 0 0 Polinyà 0 0 Ripollet Sabadell Sant Quirze del Vallès 79 0 Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat 0 0 Demarcació de Sabadell % Font: Secretaria d Habitatge de la Generalitat de Catalunya

3 CONSTRUCCIÓ PISOS RÈGIM LLIURE I HPO Habitatges iniciats règim lliure Municipi * Variació (%) Badia del Vallès Barberà del Vallès Castellar del Vallès Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans Polinyà Ripollet Sabadell Sant Quirze del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Total demarcació % Font: Col legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona * Dades referents al període de gener març 2010 Durant l any 2009 es va produir el principal descens en l inici de construcció de nous habitatges a Catalunya amb una producció de només habitatges. A la demarcació de Sabadell la davallada va ser generalitzada, tant en règim lliure (547 habitatges) com en règim de protecció oficial (485 habitatges), en ambdós casos l activitat constructiva es va reduir per sobre del 60%. Aquest descens va tocar fons a la demarcació de Sabadell durant el primer trimestre del 2009, HABITATGES PER POBLACIÓ amb només 77 habitatges iniciats pels 705 començats durant els mesos de gener a març del En un any s ha produït un canvi substancial, específic per alguns municipis de la demarcació però també equiparable a la província de Barcelona, amb una variació anual del 95%, malgrat que fora de la demarcació metropolitana i del Camp de Tarragona encara es varen produir variacions negatives. La previsió anual del volum de producció de la Cambra de Contractistes d Obres de Catalunya pel 2010 encara preveu una variació negativa del -22% pel 2010 per tota Catalunya, per tant cal ser prudents malgrat les bones xifres d inici d obres a la demarcació de Sabadell. En aquest sentit, l inici de la construcció de nous habitatges no s ha repartit homogèniament a la demarcació i es localitza en 4 poblacions, com Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat i Castellar del Vallès. Dels municipis amb més població on encara no s havia produït un augment de l activitat constructiva destaquem Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès o Santa Perpètua de Mogoda. Si continua l evolució positiva en la compravenda d habitatges, que a la província de Barcelona va ser d un 45% entre els primers trimestres de 2009 i 2010, es podrà estendre la recuperació en l inici de nous habitatges a la resta de municipis de la demarcació. La quota de mercat de l habitatge amb protecció oficial a la demarcació de Sabadell, respecte el de règim lliure, es va mantenir estable durant el 2008 i 2009, situant-se al voltant del 45%, mentre que a Catalunya al 2009 va arribar a estar per sobre del 70%, situant-se a principis del 2010 lleugerament per sobre del 40%. Habitatges per cada 1000 hab. Quota de mercat de l habitatge amb protecció oficial R. Lliure HPO Quota s/ HPO R. Lliure HPO Quota s/ HPO R. Lliure HPO Quota s/ HPO Menys de 5 habitatges/1000 hab. Entre 5 i 7 habitatges/1000 hab. Entre 7 i 9 habitatges/1000 hab. Més de 9 habitatges/1000 hab (habitatges /població) (1) (1) Badia: 5.50 hab./pob. Total demarcació % % % Font: Col legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Secretaria d Habitatge de la Generalitat de Catalunya El lleuger augment de l estoc d habitatges present a la demarcació ha canviat sensiblement la distribució d habitatges buits per municipi. En aquest cas, Barberà del Vallès (13,61 ) és el municipi amb un major índex de la demarcació, seguit de Sentmenat (13,23 ). Les poblacions de la Riera de Caldes són les que presenten un major índex d habitatges buits; en canvi els nuclis de Cerdanyola del Vallès i Ripollet, a la zona sud de la demarcació, presenten la proporció més reduïda al voltant dels 3,5. Tant Sabadell (6,32 ) com Sant Quirze (5,76 ) mantenen xifres semblants a la mitjana de la demarcació. 3

4 PREU COMPRA D OBRA NOVA PREU COMPRA SEGONA MÀ Preu Obra Nova Unifamiliar Plurifamiliar Demarcació de Sabadell 2.832, ,72 La comparativa entre el preu d obra nova i segona mà és semblant tant per l habitatge unifamiliar (+223,21 /m 2 ) com pel plurifamiliar (+220,57 /m 2 ). El preu dels pisos d obra nova disminueix un 1,34% (3.261 /m 2 ) moderant les caigudes recents, en canvi l habitatge unifamiliar d obra nova redueix sensiblement el seu cost d un 12,73%, establint-se al juny del 2010 als 2.832,58 /m 2. LLOGUER Preu lloguer Municipi Juny-10 % Variació Badia del Vallès - - Barberà del Vallès % Castellar del Vallès % Cerdanyola del Vallès % Montcada i Reixac % Palau-solità i Plegamans % Polinyà % Ripollet % Sabadell % Sant Quirze del Vallès % Santa Perpètua de Mogoda % Sentmenat % Demarcació de Sabadell % Durant el segon quadrimestre del 2010 la tendència general sobre el preu del lloguer a la demarcació va ser dispar. La mitjana de la demarcació va registrar un repunt a l alça del preu del lloguer situat en 738,48 /m 2 (1,73%), però aquest lleuger augment no es va produir a totes les poblacions de la demarcació ja que encara existien municipis amb fortes correccions a la baixa. En aquest cas les dues úniques poblacions on es va produir una clara disminució del lloguer varen ser Sentmenat (-5,54%) i Castellar del Vallès (-5,09 %), ambdues presentaven els lloguers més econòmics de la demarcació. Per l altre costat, poblacions com Barberà del Vallès (+3,00%) o Palau Solità i Plegamans (+2,98%) van localitzar les pujades del lloguer més importants. Els municipis amb un lloguer més car es situaven al sud de la demarcació, les dues poblacions amb el preu del lloguer més alt eren Cerdanyola del Vallès amb 810 /m 2 (+0,13%) i Montcada i Reixac amb 791 /m 2 (1,51%). La ciutat de Sabadell 726 /m 2 (-1,75%) es situava al voltant de la mitjana de la demarcació (738,48 /m 2 ). En aquest cas, el preu del lloguer depèn de manera més decisiva, que en el cas de compravenda de factors de localització, la proximitat a Barcelona i les infraestructures són un factor de pes a determinar la distribució del preu del lloguer a la demarcació. Respecte al primer quadrimestre del 2010 el preu de l habitatge plurifamiliar de segona mà va moderar la seva caiguda fins als /m 2 (-1,83%). En aquest cas, la única població de la demarcació que no va seguir aquesta tendència va ser Cerdanyola del Vallès (+1,47%), on també es localitzava el preu metre quadrat més car. Tres són els municipis on s havia moderat més la caiguda del cost de compra, situant-se per sota de l -1%, Sabadell (- 0,47%), Barberà del Vallès (-0,83%) i Santa Perpètua de Mogoda (-0,75%). A excepció de Badia del Vallès i Cerdanyola la resta de poblacions es situaven entre una forquilla de preus de /m 2, existint una distribució bastant equitativa a l interior de la demarcació. Encara es varen produir descensos importants en alguns municipis com Palau Solità i Plegamans (-5.82%) o Ripollet (-6.36%). Al respecte del cost de l habitatge de segona mà unifamiliar, també es produeix un davallada general, no tan acusada com dins la tipologia d obra nova situant-se a 2.609,37 /m 2 (-3,65%). Dins els 6 municipis amb una mostra d habitatge unifamiliar representativa es produïa un descens situat entre el -2% i el -6%, sent Castellar del Vallès amb 2.543,23 /m 2 (-6,64%) la població que presentava la correcció de preus més important. Preu mig habitatge unifamiliar Municipi Juny-10 % Variació Castellar del Vallès 2, /m % Cerdanyola del Vallès 3, /m % Palau-solità i Plegamans 2, /m % Sabadell 2, /m % Sant Quirze del Vallès 2, /m % Sentmenat 2, /m % Demarcació de Sabadell 2, /m % Preu mig per metre quadrat d habitatges de segona mà Menys de /m 2 Entre i /m 2 Entre i /m 2 Més de /m (-3.33%) (-4,.30%) (habitatges /població) (-0.47%) (-2.24%) (-5.82%) (-1.89%) (-0.75%) (-0.83%) (1) (-6.36%) (1.47%) (-4.49%) (1) Badia: 1.822,5 (-1.03%) 4

5 DISTRICTES DE SABADELL Els preus de compravenda dels habitatges a Sabadell varen moderar el seu descens en el segon quadrimestre de l any 2010, situant-se en 3.040,20 /m 2 (-0,47%). Dins de la ciutat trobem una situació dispar on localitzem tres districtes on s ha produït una important correcció dels preus a la baixa. En aquest cas Poblenou, amb 2.272,84 /m 2 (-8,61%), és el districte més econòmic de Sabadell, en segon lloc els barris de Can Rull i Can Feu, amb un descens del preu de compravenda del -11,27 % es situa com a segon districte més econòmic (2.448,38 /m 2 ) de la ciutat. Per últim a la Creu Alta trobem un descens important del -11,57%, però situant-se encara per sobre del /m 2, en aquest cas desapareix un important nombre d immobles amb un preu superior als /m 2 existent al mes de febrer. En aquest sentit als districtes Centre (+2,27%) i Eixample (+4,43%) s ha produït un lleuger augment dels preus. Els barris centrals tendeixen a equiparar els seus preus, mentre que els districtes més periurbans del nord, oest, i est de la ciutat són els més econòmics. Els districtes de Gràcia i de la Creu de Barberà es situen en un punt entremig. Preu /m2 per districtes de Sabadell 2448 (-11.27%) Menys de /m 2 Entre i /m 2 Entre i /m 2 Més de /m (-4.41%) (-11.57%) (-3.43%) (0.44%) (2.27%) (4.43%) (-8.61%) Pel que fa al lloguer, trobem encara un descens dels preus significatiu al conjunt de la ciutat de Sabadell (722,62 /m 2 ) amb un baixada general del 2,26%. En aquest sentit els barris fora de la zona central és on es produeix aquest descens de manera més pronunciada. La Creu Alta, malgrat reduir el preu del lloguer (-4,10%), és encara el districte més car de la ciutat de Sabadell. A l igual que succeïa amb el preu de compravenda els districtes del Centre +2,17% i Eixample + 6,67%, conjuntament amb Gràcia +1,43%, són els únics on el preu del lloguer augmenta. Els barris excèntrics com el de Ca n Oriac (-6,43%) i Can Rull (-5,05%) continuen amb la tendència a la disminució dels preus de compravenda detectada en aquests districtes. Preu lloguer Districte juny-10 Variació (%) Can Puiggener -Ca n Oriac % Can Rull - Can Feu % Centre % Eixample % Creu Alta % Creu Barberà % Gràcia % Poblenou - - Total Sabadell % CONJUNTURA El Pla Territorial de l Habitatge de Catalunya El passat 20 d abril es va produir l aprovació inicial del Pla Territorial Sectorial de l Habitatge de Catalunya. Aquest pla sectorial estava inclòs dins els acords del Pacte Nacional per l Habitatge , i ve a concretar i desenvolupar en bona mesura part de les actuacions establertes dins aquest pacte. El problema de l accés a l habitatge s ha tractat sovint dins l escala municipal, intentant donar sortida a un problema que neix d una conjuntura d àmbit superior, on els instruments existents eren insuficients per millorar les polítiques locals d habitatge. El Pla Sectorial de l Habitatge és un pas endavant en la gestió i implementació de polítiques d habitatge d àmbit regional. Els processos d augment d immigració estrangera, la intensificació de la metropolitanització de l àrea urbana de Barcelona, i la reducció progressiva del nombre d habitants per llar, ha tingut com a conseqüència un creixement intens de la demanda d habitatges al conjunt del territori. Aquest procés ha estat especialment intens en àmbits més densament poblats com en el cas de la demarcació de Sabadell. La relació entre la construcció d habitatges de protecció oficial sobre els habitatges de règim lliure a la demarcació de Sabadell ha estat per sobre de la mitjana del país. Entre el 2002 i 2007 a Catalunya només el 10% dels habitatges iniciats eren de protecció oficial, a la demarcació de Sabadell aquesta relació es va mantenir per sobre del 25%, arribant al 45% durant els anys 2008 i Les polítiques d habitatge han de preveure també el foment del lloguer, o la rehabilitació d edificis, entre d altres mesures, per tal de ser més efectives. En aquest cas, les actuacions en matèria d habitatge no podran ser uniformes i hauran de ser diferents tenint en compte la composició socioeconòmica i característiques del parc d habitatge de cada entorn urbà. Solament des de la proximitat però també amb la presència de la perspectiva territorial, les polítiques d habitatge podran ser realment efectives. La futura aprovació d aquest pla, així com l existència d altres instruments com el mateix full d indicadors de la construcció, van en la línia de millorar el coneixement i informació necessària en un sector tant important per l economia del país com és el sector de la construcció. Cambra de Comerç de Sabadell, Juliol

6 Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell Oficines: Central Av. de Francesc Macià, Sabadell Apt. corr. 119 Tel Fax A/e: general@cambrasabadell.org Delegacions a: Barberà del Vallès Pol. Ind. Can Salvatella Edifici Nodus Mogoda, Barberà del Vallès Tel Fax barbera@cambrasabadell.org Castellar del Vallès Pol. Ind. Pla de la Bruguera Centre de Serveis Berguedà, 43, Local Castellar del Vallés Tel Fax castellar@cambrasabadell.org Montcada i Reixac Pol. Ind. La Ferreria Av. la Ferreria Montcada i Reixac Tel Fax montcada@cambrasabadell.org Palau-solità i Plegamans Folch i Torres, Palau-solità i Plegamans Tel Fax palau@cambrasabadell.org