INDICADORS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ INDICADORS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ PRESENTACIÓ

Transcripción

1 INDICADORS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ PRESENTACIÓ Una de les funcions de la Cambra de Comerç de Sabadell és la de facilitar el màxim d informació al teixit empresarial en relació a l evolució econòmica en general i sectorial en particular. En aquest context s inscriu aquest primer número del Full d Indicadors del Sector de la Construcció, que s editarà trimestralment, i que pretén oferir una visió àmplia de la situació actual del sector en el conjunt de la demarcació i les seves perspectives futures. Aquest document és la continuació de l estudi de la situació del sector de la construcció d habitatge al Vallès Occidental publicat al 2009, i realitzat entre les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa, amb la col laboració dels Gremis de la Construcció de la comarca. En aquest document es presentaven les dades de l estoc existent al Vallès Occidental, així com la tipologia d aquest habitatge. L enfocament davant la situació del sector de la construcció ja no és el tradicional. La nova conjuntura econòmica fa necessari tractar la construcció d habitatges des d una nova òptica capaç d adaptar-se als canvis, a les noves problemàtiques, en definitiva, a un mercat més flexible i exigent que abans. Els sectors immobiliari i de la construcció han estat pilars de l economia del nostre país, i ara s han vist fortament afectats per la crisi econòmica. D aquesta situació ha de renéixer un sector més fort i dinàmic, on la gestió de la informació és vital per a que els negocis immobiliaris reverteixin més i millor sobre l economia i la societat en general. Mesures com la implantació de la targeta professional de la construcció o el registre d agents immobiliaris, són iniciatives a favor d una major professionalització del sector. L administració pública, el sector immobiliari i de la construcció, així com entitats bancàries i resta d agents econòmics hem de col laborar per tal de promoure el diàleg i intercanvi d informació amb l objectiu d enfortir les polítiques d habitatge. El foment de la cultura de rehabilitació, la millora de l eficiència energètica, el foment del lloguer, entre d altres mesures, són aspectes nous que han d ajudar a fomentar un sector més diversificat i enfortit de cara el futur, i que, precisament aquest full d indicadors de la construcció pretén anar recollint i actualitzant. Des de la Cambra de Comerç de Sabadell es continuarà impulsant totes aquelles accions i iniciatives que contribueixin a potenciar els serveis i la informació empresarial i desenvoluparem les estratègies i accions més adients per ajudar a les empreses a superar conjuntures adverses com les actuals. Pere Puig i Ysern President de la Comissió d Infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Comerç de Sabadell

2 Març 2010 Nº 1 INDICADORS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ SABADELL I LA SEVA DEMARCACIÓ Àmbit: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell EVOLUCIÓ DE L ESTOC D HABITATGE Estimació de l estoc de la demarcació de Sabadell segons règim Distribució de l oferta per municipis de la demarcació de Sabadell Font: Actualització de l Estudi de la construcció del V.0cc. Febrer Aquesta xifra es correspon amb les dades interanuals del mes de desembre que mostraven per la província de Barcelona, un increment del 15,4% en la compravenda d habitatges i un 11,4% en la constitució d hipoteques sobre habitatges. La xifra d estoc localitzada, en canvi podria estabilitzar-se o, fins i tot, augmentar lleugerament si s incorporen promocions d habitatges no comercialitzades. Destaca especialment la reducció de l obra iniciada que ha baixat a nivells mínims, tant en règim lliure com en règim de protecció oficial. La distribució d aquest estoc es reparteix entre un 43% a la ciutats de Sabadell i un 57% a la resta de la demarcació, on destaquen els municipis de Barberà del Vallès (8%), Castellar del Vallès (9%) i Palau-solità i Plegamans 9%). Font: Actualització de dades de l Estudi de situació del sector de la construcció d habitatge al Vallès Occidental Febrer Aquest full d indicadors és l actualització de les principals dades de l Estudi de situació del sector de la construcció d habitatge al Vallès Occidental 2009 a la demarcació de Sabadell. Aquest estudi va ser realitzat conjuntament per les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa i va comptar amb la col laboració del Gremis de la Construcció del Vallès. En l actualització de l estoc present a la demarcació de Sabadell trobem una baixada del 11% d aquest estoc, deixant la xifra en 8607 habitatges. 1

3 INDICADORS ECONÒMICS SOBRE LA CONSTRUCCIÓ CATALUNYA Font: Idescat Producte interior brut (PIB pm) 3er trim. 09 4rt trim. 09 PIB pm -4,5-3,6 Sector de la construcció -7,1-7,0 ESPANYA PIB pm -4,0-3,1 Sector de la construcció -6,6-5,8 Indicadors d oferta del sector de la construcció Variació interanual (%) Consum de ciment (%) (Desm - 09) Indicador del clima a la construcció (%) Morositat al mercat de l habitatge (%) Hipoteques sobre habitatges (1) 4,4-4,1-5,75-6,0 (Gen-10) nd 4,9 7,8 nd nd (des-09) Contractes de lloguer formalitzats (1) nd (set-09) Taxa d atur al sector de la construcció (%) nd 13,4 23,6 nd PREU COMPARAT AMB ALTRES REGIONS Font: Idescat, Secreteria d Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Cambra de Contratistes d Obres de Barcelona (1) Valors en unitats absolutes Nd: dada no disponible PREU MIG/M2. Comparació del 4rt trim VALLÈS OCCIDENTAL 4rt trim rt trim % var. Hab. lliure Sabadell % Terrassa % Cerdanyola % CATALUNYA % Barcelona % Girona % Lleida % Tarragona % Manresa % Mataró % Granollers % Vilanova i la Geltrú % ALTRES CIUTATS Madrid % Sevilla % Bilbao % València % A Catalunya, les disminucions més importants del preu mig per m2 les trobem a les ciutats de Tarragona (19.46%), Girona (-18.47%), Manresa (-18.22%) i Lleida (-4.36%). De les principals ciutats de l arc metropolità, destaquem Granollers (-19.17%), amb la reducció més important de preus, seguit de les ciutats de Terrassa (-11.64%) i Cerdanyola (-11.04%). Sabadell (-7.88%) presenta un descens menor, situant la diferència de preus amb l altre co-capital del Vallès Occidental en 250 /m 2. Les ciutats costaneres de Mataró (-6.91%) i Vilanova i la Geltrú (-6.64), presenten les menors reduccions de preus de la RMB. Pel que fa al conjunt espanyol, la mitjana de preu del quart trimestre de 2009 es situa en /m 2, el que significa una disminució del -6.25% respecte al mateix trimestre del De les principals ciutats, València és la que més baixa en preus/m 2 amb un %, seguida de Sevilla amb un %. La ciutat més cara i amb una disminució de preus més baixa és Barcelona (-4.48%) amb un preu mig de /m 2, seguida de Madrid amb /m 2. Font: Ministerio de vivienda 2

4 CONSTRUCCIÓ DE PISOS RÈGIM LLIURE HABITATGES PER POBLACIÓ Municipis Variació (%) Badia del Vallès 0 0 Barberà del Vallès 22 4 Castellar del Vallès 31 5 Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans 35 9 Polinyà 0 0 Ripollet Sabadell Sant Quirze del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Total demarcació % Font: Col legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona A falta de les dades de pisos de protecció oficial a la demarcació de Sabadell per al segon trimestre del 2009, s havien iniciat 708 habitatges, el que suposa una davallada superior al 60%, respecte el Aquesta davallada és molt superior a la produïda a Catalunya que era de només el 36,6%. Pel que fa a habitatges iniciats, els únics municipis de la demarcació amb xifres considerables són Sabadell amb un 52% dels habitatges iniciats, i Santa Perpètua de Mogoda amb un 20 %. Aquest fet evidencia la disminució del ritme de l activitat constructiva a nivells mínims: només Santa Perpètua i Sentmenat presenten més obres iniciades al CONSTRUCCIÓ DE PISOS HPO Habitatges per cada 1000 hab. Menys de 5 habitatges/1000 hab. Entre 5 i 7 habitatges/1000 hab. Entre 7 i 9 habitatges/1000 hab. Més de 9 habitatges/1000 hab (habitatges /població) (1) (1) Badia: 6.29 hab. Quota de mercat de l habitatge amb protecció oficial Total demarcació R. Lliure HPO Quota s/ HPO R. Lliure HPO Quota s/ HPO % % Municipis 2008* 2009* (%) Variació Badia del Vallès 0 0 Barberà del Vallès Castellar del Vallès 0 0 Cerdanyola del Vallès 0 0 Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans 0 0 Polinyà 0 0 Ripollet Sabadell Sant Quirze del Vallès 0 0 Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat 0 0 Total demarcació % Font: Secretaria d Habitatge de la Generalitat de Catalunya *Dades del període gener juny En aquest sentit la construcció de pisos amb protecció oficial no ha ajudat a millorar la situació del sector, ja que a la demarcació, a meitats del 2009, la disminució ha estat del 70%. La quota d inici de construcció d habitatge amb protecció oficial a Catalunya s estimava que estava al voltant del 85% al gener del A la demarcació aquesta xifra ha disminuït respecte el 2008, passant d una quota del 53% a un 35%. 3 *Dades del període gener - juny PREU COMPRA D OBRA NOVA Preu Obra Nova Plurifamiliar Unifamiliar Demarcació de Sabadell /m /m 2 La distribució de l estoc d habitatges per habitant veiem que respon a factors geogràfics. Els municipis situats més propers a Barcelona, des de Sant Quirze (2.91 ) a Montcada i Reixac (2.11 ), presenten un índex d habitatges menor respecte als municipis del nord de la demarcació, on Ripollet (1.96 ) té l índex més baix. La zona central, on s inclou Sabadell (5.65 ), presenta l únic municipi que trenca aquesta tendència, Barberà del Vallès (8.03 ), amb un percentatge més alt que el dels municipis del seu voltant. Les poblacions de la Riera de Caldes són les que presenten un major rati, presentant Sentmenat la xifra més alta (11 ). Pel que fa a la comparativa de preus entre obra nova i segona mà, trobem que la diferència és de 192 /m 2 (habitatge plurifamiliar) i 472 /m 2 (unifamiliar) a favor de l obra nova. En el conjunt de la demarcació de Sabadell, els preus d obra nova es mantenen respecte al setembre del 2009, amb una variació de només -0,11%.

5 PREU COMPRA SEGONA MÀ El preu d habitatge de segona mà plurifamiliar disminueix un 4.71% al conjunt de la demarcació de Sabadell, situant-se la mitjana en /m 2, l unifamiliar disminueix un 4.06 i situa el preu mig a /m 2. Preu mig per metre quadrat d habitatges de segona mà Els municipis amb una disminució de preus més pronunciats són Montcada i Reixac (-10.95%) i Castellar del Vallès(-10.44%). Els que menys varien són Sentmenat, Ripollet, Polinyà i Palau-solità i Plegamans. Els preus més baixos els trobem a Badia ( /m 2 ) i Barberà ( /m 2 ). Els més elevats els localitzem a Sant Quirze ( /m 2 ) i Cerdanyola ( /m 2 ). Menys de /m 2 Entre i /m 2 Entre i /m 2 Més de /m Preu mig Habitatge Unifam. feb-10 % Variació Castellar del Vallès 2, /m % Cerdanyola del Vallès 3, /m % Palau-solità i Plegamans 2, /m % Sabadell 2, /m % Sant Quirze del Vallès 2, /m % Sentmenat 2, /m % Demarcació de Sabadell 2, /m % LLOGUER (habitatges /població) (1) (1) Badia: Font: Actualització de l Estudi de la construcció del V.0cc Febrer 2010 Preu Lloguer feb-10 % Variació (set-09/feb-10) Badia del Vallès - - Barberà del Vallès % Castellar del Vallès % Cerdanyola del Vallès % Montcada i Reixac % Palau-solità i Plegamans % Polinyà % Ripollet % Sabadell % Sant Quirze del Vallès % Santa Perpètua de Mogoda % Sentmenat % Demarcació de Sabadell % El preu mig del lloguer a la demarcació de Sabadell es situa en La reducció respecte al setembre 2009 és d un 3.09 %. La disminució de preus no és equitativa a tota la demarcació, sent més pronunciada a les poblacions de Sentmenat (-9.18%) i Palau-solità i Plegamans (-8.69%). La ciutat de Sabadell presentava una disminució de preus lleugerament superior a la mitja de la demarcació (-4.61%), però amb un preu mig (723 ) superior al del conjunt. L excepció a aquesta tendència la presenta Castellar del Vallès (+7.84%), aquest increment és possible pel baix preu existent al setembre Cerdanyola, Polinyà, Ripollet i Sant Quirze del Vallès mantenen un preu mig similar respecte al mes de setembre del Els preus més elevats els presenten els municipis de Sant Quirze ( ) i Cerdanyola ( ). 4

6 DISTRICTES DE SABADELL CONJUNTURA Preu /m2 per districtes de Sabadell 2842 Menys de /m 2 Entre i /m 2 Entre i /m 2 Més de /m Preu Lloguer feb-10 Variació (%) Can Puiggener -Ca n Oriac % Can Rull - Can Feu % Centre % Eixample % Creu Alta % Creu Barberà % Gràcia % Poblenou % Total Sabadell % En referència als districtes de Sabadell, el preu metre quadrat més elevat el trobem al districte de Creu Alta (3.507 /m 2 ), i tant Can Puiggener-Ca n Oriac (2.621 /m 2 ) com Poblenou (2.681 /m 2 ) presentaven el preu més reduït. Els preus del lloguer reforcen la divisió de Sabadell entre la zona Central, més cara, seguit de l Oest amb un preu mig, i el Nord-Est amb preus més econòmics, respecte la resta de la ciutat. La variació de preus de lloguer més significativa la trobem als districtes de Gràcia (-13.91%) i Can Puiggener Ca n Oriac (-16.04%). Des del Gremi de Constructors d Obres de Sabadell i Comarca valorem de forma molt positiva aquesta primera edició del Full d Indicadors del Sector de la Construcció, que continua el treball realitzat l any passat amb l Estudi de l Estoc d Habitatges del Vallès Occidental, editat per les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa i les organitzacions gremials del sector d aquests municipis i de les seves corresponents demarcacions. Creiem que la informació que s ofereix i que s anirà actualitzant regularment en números posteriors, constitueix una bona eina de treball per saber en tot moment l evolució del nostre sector i les perspectives futures que es presenten. L accés de les empreses a aquest tipus d informacions i dades sectorials ens ajuda a disposar d un coneixement ampli, més enllà de les nostres particulars experiències professionals, i ens ofereix una perspectiva molt més precisa. Tant de bo els continguts que es vagin publicant properament reflecteixin una millora sòlida en el sector i ens permetin entreveure un futur molt més optimista que el viscut fins ara. Però perquè això sigui així, caldrà la complicitat de tothom, especialment de les administracions i les entitats financeres. Sense aquest suport difícilment es produirà la recuperació en el nostre sector i continuarà el tancament d empreses amb la corresponent pèrdua de llocs de treball que això implica. Mesures com l augment en dos punts de l IVA a partir del mes de juliol o la eliminació de la deducció per la compra d un habitatge habitual a partir del 2011, no contribueixen, precisament, a generar el clima de confiança que l empresariat necessita. Sigui com sigui, cal mantenir l optimisme i l esperança. Hi ha indicadors més positius que fa un any. Així per exemple, des del mes d octubre de l any passat s ha començat a observar un tímid canvi de tendència en el nostre sector i des de l Instituto Nacional de Estadística s informa, per primer cop des del 2008, d un increment del 2,1% en la venda d habitatges, en el mes de gener d aquest any. Actualment es donen unes condicions molt favorables i excepcionals per la compra d habitatges. Confiem en que al llarg de l any i en el 2011 es consolidi aquesta millora, s iniciï la recuperació i ho puguem seguir puntualment en les informacions que es publiquin en aquest Full d Indicadors del Sector de la Construcció. Melquíades Garrido y Martínez President del Gremi de Constructors d Obres de Sabadell i Comarca. 5

7 Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell Oficines: Central Av. de Francesc Macià, Sabadell Apt. corr. 119 Tel Fax A/e: general@cambrasabadell.org Delegacions a: Barberà del Vallès Pol. Ind. Can Salvatella Edifici Nodus Mogoda, Barberà del Vallès Tel Fax barbera@cambrasabadell.org Castellar del Vallès Pol. Ind. Pla de la Bruguera Centre de Serveis Berguedà, 43, Local Castellar del Vallés Tel Fax castellar@cambrasabadell.org Montcada i Reixac Pol. Ind. La Ferreria Av. la Ferreria Montcada i Reixac Tel Fax montcada@cambrasabadell.org Palau-solità i Plegamans Folch i Torres, Palau-solità i Plegamans Tel Fax palau@cambrasabadell.org