INFORME SOBRE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA F U TUR

Transcripción

1 INFORME SOBRE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA S ITUACIÓ I PERSPECTIVES D E F U TUR

2 Pes de la Construcció sobre el VAB 2 Pes de la Construcció sobre el VAB (A) 2009(1aE) Catalunya 7,07% 9,82% 9,88% 9,55% Espanya 8,34% 11,53% 11,84% UE-27 5,60% 6,01% UE-15 5,55% 5,99% (A) Estimació Avanç. (1aE) Primera estimació. Font: Contabilidad Regional de España. Instituto Nacional de Estadística i Eurostat.

3 PIB de Catalunya. Anys Producte Interior Brut a preus de mercat. Catalunya (A) 2009(1aE) Milers de % PIB Milers de % PIB Milers de % PIB Milers de % PIB Agricultura ramaderia i pesca ,76% ,47% ,21% ,22% Energia ,89% ,82% ,86% ,69% Indústria ,13% ,01% ,60% ,51% Construcció ,40% ,79% ,04% ,87% Serveis ,35% ,45% ,81% ,57% Valor afegit brut total ,53% ,54% ,52% ,86% Impostos nets ,47% ,46% ,48% ,14% PIB a preus de mercat ,00% ,00% ,00% ,00% (A) Estimació Avanç. (1aE) Primera estimació. Font: Contabilidad Regional de España. Instituto Nacional de Estadística.

4 Creixement PIB Real Catalunya Creixement del PIB real (P) 2007 (P) 2008 (A) Agricultura, ramaderia i pesca 10,4% 0,5% 4,9% -2,9% -1,7% -4,5% 1,8% 1,2% -1,2% Energia 1,2% 6,0% -1,8% 1,4% 5,7% -2,7% 6,2% 0,0% 2,6% Indústria 3,0% 4,0% -1,5% 0,7% 0,4% 0,3% 0,5% 0,3% -2,9% Construcció 3,7% 8,4% 6,1% 4,8% 4,9% 4,8% 6,6% 2,2% -2,0% Serveis 5,0% 3,2% 3,3% 3,2% 4,0% 4,0% 4,5% 5,1% 2,0% PIB real total 4,4% 3,7% 2,4% 3,0% 3,3% 3,3% 3,8% 3,4% 0,4% (P) (A) Font: Provisional. Avançament. Instituto Nacional de Estadística.

5 Evolució del PIB a Catalunya 5

6 milers de tones mètriques % de creixement Consum de ciment a Catalunya 6 Consum de ciment Catalunya. Milers de Tones i taxa de creixement interanual Consum ciment ,3% taxa creix. anual % 15% 10% 5% ,6% 2,4% 3,3% 0% ,8% -29,7% % -10% -15% -20% -25% -30% -35% Nota: el consum acumulat del 2009 són dades provisionals. Font: Institut d Estadística de Catalunya.

7 Licitació oficial d obres a Catalunya Licitació oficial d'obres Catalunya, milions d'euros Edificació Obra civil Total , , , , , , , , , , , , , , , * Any 2009 dades de la CCOC. Font: Institut d Estadística de Catalunya. Edificació: Equipaments, habitatge social. Obra civil: infraestructures (carreteres, ferrocarril, etc.)

8 Habitatges en construcció Catalunya Habitatges en construcció segons visats de direcció d obres dels col legis d aparelladors. Catalunya Núm. habitatges Variació absoluta % de variació ,3% ,9% ,8% ,4% ,3% Nota: Nombre d habitatges que està previst construir o rehabilitar. Font: Institut d Estadística de Catalunya.

9 Habitatges acabats Catalunya Certificats de final d obra Any Total Segons tipus de promotor Administracions Públiques Promotor privat ,0% 98,0% ,5% 97,5% ,0% 98,0% ,1% 97,9% ,8% 96,2% ,8% 91,2% Font: Càmera de Contractistes d Obres de Catalunya (CCOC). Dades del Boletín del Ministerio de Fomento (recurs on line:

10 Compra i venda d Habitatges Catalunya Compra i venda de vivendes. Catalunya Gener 2010 % Variació sobre desembre de l any anterior Lliure ,8% -27,3% 2,2% Protegida ,8% -16,2% -1,6% Total ,4% -26,8% 2,0% Noves ,7% -29,5% 1,1% Segona mà ,2% -24,4% 3,5% Font: Càmera de Contractistes d Obres de Catalunya (CCOC). Dades de l estadística de Transmissions de Drets de Propietat (INE).

11 Creixement dels llocs de treball totals Catalunya Creixement dels llocs de treball totals Agricultura, ramaderia i pesca (P) 2007 (P) 2008 (A) -7,6% 1,2% -1,0% 0,4% -4,0% 2,4% 1,1% -10,2% -8,7% Energia 3,9% 1,9% -1,2% 4,4% 11,4% -1,6% 2,2% 8,0% -1,5% Indústria 3,0% 1,2% -1,4% 0,0% 0,7% -0,1% -1,5% -1,9% -0,6% Construcció 10,4% 7,0% 0,5% 1,5% 4,2% 1,8% 10,5% 6,4% -11,6% Serveis 5,9% 2,6% 3,1% 4,6% 5,1% 5,8% 5,5% 4,1% 1,9% Llocs de treball 5,1% 2,7% 1,6% 3,1% 3,7% 4,0% 4,3% 2,8% -0,3% (P) (A) Font: Provisional. Avançament. Instituto Nacional de Estadística.

12 Afiliació a la Seguretat Social Construcció. Catalunya 12 Nota: Els valors absoluts del 2009 responen a la nova CCAE 2009 i no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l any 2008 i 2009 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables, publicades pel Departament de Treball de la Generalitat. Font: Seguretat Social, mitjana de les dades mensuals a últim dia de mes.

13 Població ocupada. Construcció Catalunya 13 (*) A partir del 2008 les dades sectorials corresponen a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques CCAE-2009, i per tant els valors absoluts no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l any 2007 i 2008 es calcula amb dadeshomogènies i per tant comparables. Font: Institut d Estadística de Catalunya. Dades EPA.

14 Destrucció de llocs de treball Catalunya Agricultura, ramaderia i pesca Indústria i energia Construcció Serveis Total Font: Dades de l Institut d Estadística de Catalunya.

15 Tipus de contractes de treball registrats Catalunya. Construcció i Total 15 Any 2000 Construcció Total dels Sectors Total Indefinits ,8% ,7% Total Temporals ,2% ,3% Total Contractació % % Any 2009 Construcció Total dels Sectors Total Indefinits ,2% ,6% Total Temporals ,8% ,4% Total Contractació % % Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

16 Aturats i taxa d atur de la Construcció Catalunya Mitjanes anuals Aturats Taxa d atur ,6% ,7% ,8% ,6% ,6% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Institut d Estadística de Catalunya. Nota: Al més de maig de 2010, el nombre d aturats és de i d aquests, són estrangers, segons fonts del Departament de Treball i SOC.

17 Increments salarials revisats per any Catalunya Any d inici d efectes econòmics Construcció Total Sectors ,50% 3,55% ,41% 3,79% ,50% 3,57% ,80% 3,88% ,35% 3,46% ,53% 3,89% ,65% 3,45% ,75% 3,95% ,50% 3,90% ,17% 2,40% Increment mitjà del període 4,12% 3,58% Font: Observatori del Treball. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

18 Estructura de la Producció Interna Construcció. Catalunya % Sobre el Total Habitatges de nova construcció Edificis no residencials n.c. Rehabilitació i manteniment d edificis Total Obra civil Total Construcció 34,0% 33,4% 33,2% 32,6% 32,5% 34,5% 35,0% 34,2% 28,4% 19,4% 30,7% 23,5% 23,5% 23,2% 22,5% 22,0% 21,7% 21,1% 20,8% 19,7% 18,8% 20,7% 29,4% 29,1% 28,4% 27,7% 27,2% 26,4% 25,3% 24,7% 27,5% 36,9% 28,0% 12,5% 13,5% 14,9% 17,1% 18,2% 17,4% 18,7% 20,4% 24,5% 25,1% 20,7% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Font: Càmera de Contractistes d Obres de Catalunya (CCOC).

19 Creixement de la productivitat aparent del treball. Catalunya PIB real/llocs de treball totals (P) 2007 (P) 2008 (A) Agricultura, ramaderia i pesca 19,5% -0,7% 5,9% -3,3% 2,4% -6,8% 0,6% 12,6% 8,2% 54.5% Energia -2,6% 4,0% -0,6% -2,8% -5,1% -1,1% 4,0% -7,5% 4,2% -7.0% Indústria 0,1% 2,8% -0,1% 0,7% -0,3% 0,4% 2,1% 2,2% -2,3% 4.7% Construcció -6,1% 1,2% 5,5% 3,3% 0,7% 3,0% -3,5% -4,0% 10,8% -12.1% Serveis -0,8% 0,6% 0,1% -1,3% -1,0% -1,7% -0,9% 1,0% 0,1% -6.0% PIB real/llocs treball -0,6% 1,1% 0,7% -0,1% -0,5% -0,7% -0,5% 0,5% 0,6% -2.3% (P) (A) Font: Provisional. Avançament. Contabilidad Regional de España. Instituto Nacional de Estadística.

20 Esforç de Compra. Catalunya Cost salarial total per treballador i mes ( /mes) Preu d oferta habitatge nova construcció (mostra 44 municipis de Catalunya) ( /m 2 ) Taxa de creixement cost salarial Taxa de creixement preu d habitatge ,0% 4,1% 4,7% 4,4% 4,4% 2,7% 2,7% 4,2% 4,7% 1,9% 56,6% 3,0% 19,4% 18,8% 9,7% 26,0% 23,6% 18,8% -1,1% -7,30% -12,% 204,5% Nota: En l any 2008 hi ha un canvi metodològic en el càlcul del preu mig d oferta d habitatges nous, la taxa de creixement de l any 2009 està feta en termes homogenis. Fonts: INE (Índice de coste laboral trimestral), i Direcció General de l Habitatge de la Generalitat de Catalunya).

21 Habitatges sense vendre 21 Espanya: Any 2009 Catalunya: (15,6% del total). El 61% del stock d habitatges nous disponibles a Espanya està en el litoral mediterrani. Font: Ministeri de la Vivenda.

22 Hipoteques constituïdes sobre habitatges 22 Hipoteques constituïdes sobre habitatges urbans. Capital en milers d'euros, valor mig de les hipoteques en euros Hipoteques sobre habitatges urbans Nombre Capital Valor mig Nota: valors nominals de les hipoteques constituïdes per habitatges (construïts i projectats, i de segona mà) a Catalunya. Font: Instituto Nacional de Estadística.

23 Necessitat d Habitatges de Protecció Oficial 23 L accés a l habitatge continua sent una de les principals preocupacions dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Segons el Pla Territorial Sectorial d Habitatge de la Generalitat, faran falta habitatges amb suport oficial durant els propers 10 anys a Catalunya. Això suposa doblar el número actual de pisos socials ( ). D aquests habitatges, són per a joves.

24 Perspectives 24 La construcció ha de corregir els seus desequilibris i obrir-se a noves activitats per continuar sent un sector important en el desenvolupament econòmic del país. S ha de promoure i incentivar la rehabilitació i manteniment d habitatges i situar-nos en els nivells europeus. S ha de continuar impulsant l habitatge protegit en les seves diverses figures, en especial, el de lloguer, perquè hi ha greus dificultats d accés a l habitatge de molts sectors socials, en especial, de les persones joves. Cal promoure la rehabilitació i eficiència energètica d habitatges amb ajuts i desgravacions fiscals. S han d impulsar programes de regeneració urbana de barris. Plans d inversió en equipaments socials i infraestructures, especialment, les que promoguin la mobilitat sostenible (ferrocarril).

25 INFORME SOBRE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA: SITUACIÓ I PERSPECTIVES DE FUTUR ( Text que acompanya al PowerPoint) 1.- L Informe està centrat a Catalunya amb algunes referències a Espanya i a la Unió Europea. El període analitzat és amb algunes dades del És a dir, s analitza tant l expansió com la crisi del sector. Totes les dades són oficials i s han desenvolupat en el Centre d Estudis. En concret: a.- És fa una anàlisi del sector de la Construcció, del pes que té a l economia i de l evolució que ha seguit. b.- S analitzen les condicions laborals, d ocupació, salarials, etc. c.- Es situen algunes perspectives de futur. La Construcció ha contribuït al creixement de l economia al nostre país. És evident que hi ha hagut excessos i especulació, però a la creació de la bombolla immobiliària han contribuït també altes factors. Per exemple: - La llei del sòl del PP que va afavorir l especulació. - Els baixos tipus d interès, que van facilitar la compra de vivendes com una inversió. - Les polítiques fiscals ( desgravació en l IRPF) incentivant la compra de vivendes en lloc de promocionar el lloguer. D altra banda, el boom de la Construcció, a més de les empreses constructores i immobiliaris i les entitats financeres ha tingut altres beneficiaris com les pròpies Administracions (Central, Autonòmica i Local), que han incrementat de forma molt important els seus ingressos a través de la recaptació d impostos (IVA, Impost de transmissions patrimonials i Actes jurídics documentada), requalificació de terrenys, etc. El dèficit públic actual està generat en part per la forta disminució d aquests ingressos. El Sector de la Construcció és important, tal pel que representa com per l activitat que genera, per exemple en la industria. És una activitat tractora de l economia. 2.- La Construcció té un pes en el PIB a Espanya (11.53%) que dobla la mitjana europea (6,01%). A Catalunya aquest pes és una mica inferior (9.82%). 1

26 Aquesta sobre dimensió ve donada sobre tot per l habitatge residencial, que és on s està produint l ajust més fort. En la resta de sectors no hi ha aquesta sobre dimensió. 3.- A Catalunya, la Construcció ha incrementat molt el seu pes en el PIB passant del 6% al 9%. També s ha incrementat el pes del Serveis, mentre ha baixat el de la Industria. 4.- El creixement del sector de la Construcció ha sigut molt fort entre l any 2000 i el 2006, bastant per sobre del que ha crescut el conjunt de l economia. Aquesta situació canvia radicalment a partir del En el primer trimestre del 2010 la caiguda de la Construcció es continua intensificant mentre a la resta de sectors (Industria i Serveis) la situació millora. Això obeeix a diverses causes: a) un estoc important de vivendes sense vendre, b) la dificultat per obtenir crèdit i finançament i c) la disminució de l obra civil per la retallada pressupostària. 6.- El consum de ciment és un indicador de referència de l activitat a la Construcció. El gràfic és molt significatiu de la caiguda de l activitat en el sector. Es passa d un creixement del 14,3% en el 2006 en el consum de ciment a una disminució del 29,7% en el La licitació oficial d obres és un altre indicador de referència pel sector. L obra civil (infraestructures) ha caigut molt en el 2009, mentre s han mantingut millor els equipaments i l habitatge social. D altra banda cal tenir en compte que la licitació son projectes que no sempre s executen i menys quan hi ha retalls pressupostaris. 8.- A partir del 2007 es produeix una forta caiguda en el nombre d habitatges en la Construcció. Es passa de en el 2006 a en el La caiguda es de prop del 90%. Aquesta dada és, d altra banda, una de les que millor reflecteix les perspectives a curt termini. 9.- Pel que fa als habitatges acabats, la crisi no es percep fins al 2009 en que les xifres cauen en picat. Es passa de 66,667 certificats de final d obra en el 2008 a en el Aquesta forta caiguda continuarà fins que es doni sortida a l estoc actual. En relació al tipus de promotor es produeix un increment del pes de la promoció pública en relació a la privada Pel que fa a la compra i venda d habitatges al començament del 2010 s inverteix la tendència que passa a xifres positives, tant en vivendes noves com de segona mà. Això obeeix a alguns elements que poden ser conjunturals: 1) a que es compara amb una situació anterior que havia caigut molt, 2) amb l anunciada pujada de l IVA a partir de l 1 de juliol, i 3) amb els canvis previstos en l IRPF amb la desaparició el 2011 de les desgravacions fiscals en les hipoteques per rendes superiors a euros. 2

27 11.- Una bona part dels llocs de treball que s han creat a Catalunya durant els últims anys han estat a la Construcció. Aquesta situació varia radicalment a partir del 2008 amb una forta destrucció d ocupació en el sector L afiliació a la seguretat Social experimenta una forta caiguda sobre tot en el règim general. Es passa de afiliats en total en el 2007 a en el Els autònoms també baixen però en una menor proporció La població ocupada en la Construcció experimenta també una forta caiguda tal com fa l afiliació a la Seguretat Social però no del tot igual. L ocupació amb treballadors és una mica superior a la de l afiliació ( ) i l explicació cal trobar-la en un increment de l economia submergida Durant els anys 2008 i 2009, com a conseqüència de la crisi, s han perdut llocs de treball en la Construcció. En el mateix període s han perdut en la Industria, una part dels quals induïts per la caiguda de l activitat en la Construcció. En total la destrucció de llocs de treball a Catalunya durant aquests dos anys ha estat de L ajust s ha fet bàsicament en els contractes temporals. Això ha fet que millori el pes del contractes indefinits registrats sobre els totals, que han passat a ser del 8,8% (any 2000) al 13,2% (any 2009) S ha produït un increment enorme de l atur en la Construcció. S ha passat de aturats, amb una taxa del 4.7%, en el 2006 a aturats, amb una taxa d atur del 23.6%. l any Al maig del 2010 el nombre d aturats havia crescut fins als dels quals eren treballadors immigrants. La taxa d atur d aquest col lectiu arriba fins al 36% Una dada a destacar és que, entre el 2000 i el 2009, els increments salarials a la Construcció (4,12%) han estat per sobre de la mitjana del conjunt dels sectors (3,58%). De totes formes cal tenir en compte que no sempre els increments pactats són els que s apliquen S està produint un canvi en l estructura de la producció interna en la Construcció i sectors com el de la rehabilitació i manteniment d edificis o el de l obra civil estan guanyant pes mentre que es redueix el d habitatges de nova construcció. Cal constatar que els habitatges de nova construcció tenien abans un pes excessiu tant en termes absoluts com relatius si es compara amb els paràmetres europeus La productivitat a Catalunya i Espanya és baixa en consonància amb un model productiu de baixos salaris i precarietat. A la Construcció, la productivitat és especialment baixa amb una caiguda del -12,1% entre el 1996 i el

28 No obstant en el 2008 s ha produït una forta millora de la productivitat en la Construcció degut a que ha caigut més l ocupació que l activitat i no a altres causes més positives com podríem ser la millora de la innovació tecnològica o la formació Entre el 1996 i el 2009 els salaris a Catalunya han crescut un 56,6% mentre que els preus dels habitatges s han incrementat un 204,5%, és a dir quasi quatre vegades més. Aquesta situació ha conduït a un nivell d endeutament de les famílies molt gran absolutament insostenible. A partir del 2007 els preus de les vivendes ha baixat (un 7% el 2008 i un 12% el 2009) tot i que en el 2010 sembla que aquesta baixada s està frenant A Espanya queden prop de vivendes sense vendre de les que més de estan a Catalunya. La previsió és que les vivendes familiars (primera residència) seran les primeres a trobar comprador mentre que les segones residències trigaran més a ser venudes. També serà més fàcil la sortida de l estoc a les ciutats grans que a les zones turístiques Ha caigut el nombre d hipoteques constituïdes així com el valor mig de les mateixes. De 243,346 hipoteques constituïdes en el 2006 s ha passat a 93,902 en el El valor mig de les hipoteques era en el 2007 de euros i en el 2009 ha baixat a euros L accés a l habitatge continua sent una de les principals preocupacions dels ciutadans i ciutadanes i segons el Pla d Habitatge de la Generalitat faran falta habitatges amb suport oficial durant els propers 10 anys a Catalunya. D aquests habitatges, són per a joves En el capítol de perspectives assenyalar que la Construcció ha de corregir els seus desequilibris i obrir-se a noves activitats. Cal un nou model productiu on la innovació tecnològica i la millora de la formació han de ser factors claus. Quan s aposta, en canvi, per una mà d obra barata es deixa d invertir. S ha de promoure i incentivar la rehabilitació i manteniment d habitatges i continuar impulsant l habitatge protegit, en especial el de lloguer També cal promoure la rehabilitació i eficiència energètica d habitatges, impulsar programes de regeneració urbana de barris i aprovar plans d inversió en equipaments socials i infraestructures. Centre d Estudis i Recerca Sindicals (CERES) Agost