El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès

Transcripción

1 El desenvolupament rural a Catalunya. Pla de Busa, Solsonès

2 No existeix la Catalunya pobra Renda familiar disponmible per habitant, 2000 i 2002 (elaboració pròpia a partir d Idescat)

3 No tot es queda a Barcelona; el creixement s escampa. Creixement demogràfic dels àmbits regionals (elaboració pròpia a partir d Idescat)ÀmbitMetropoComarquesGCampdeTarTeresdel'EbrÀmbitdePonComarquesCAltPirineuiArCatalunya ÀmbitMetropoComarquesGCampdeTarTeresdel'EbrÀmbitdePonComarquesCAltPirineuiAr%RMB/Cat ,040,910,520,170,050,02-0,4670, ,160,871,00-0,080,160,25-0,2170, ,170,821,600,090,090,510,5669, ,982,001,910,650,650,941,1868,9

4 Un vas que està mig ple. Creixement demogràfic dels sistemes urbans (elaboració pròpia a partir d Idescat)

5 La pervivència d elements crítics de la ruralitat L envelliment de la població municipal, 2001 (elaboració pròpia a partir d Idescat)

6 Expansió metropolitana, àrees residencials difuses, ciutats-territori. Dinàmica demogràfica entre 1981 i 2004 (elaboració pròpia a partir d Idescat, padrons d habitants).

7 De la Catalunya rural a la Catalunya urbana Desplaçament per mobilitat laboral en % ocupats i llocs de treball (elaboració pròpia a partir d Idescat)

8 La definició de la ruralitat. La base municipal. Municipis segons la densitat demogràfica i el nombre d habitants, 2001

9 La definició de la ruralitat; un país de ciutats- territori La població i el pes de les ciutats en els sistemes urbans, 2001 (elaboració pròpia a partir d Idescat)

10 Encara un aprimament de l activitat en el territori. Proporció d ocupats en el sector agrària, 2001, Idescat, Generalitat de Catalunya

11 No tot el territori té les mateixes qualitats. MCRIT, Accessibilitat a la xarxa viària bàsica,2001, DPTOP, Generalitat de Catalunya

12 Pel desenvolupament urbà de la les àrees rurals La Catalunya ciutat Les estructures urbanes com a base del desenvolupament rural (elaboració pròpia)

13 Buscar les oportunitats de la Catalunya interior Desenvolupament urbà i tipologia econòmica territorial (elaboració pròpia)

14 Estendre la indústria i els serveis?. Sector d activitat dominant per municipis, 2001 (elaboració pròpia a partir d Idescat)

15 Ciutats territori basades en la indústria i els serveis Ocupats a la indústria i serveis específics en els sistemes urbans, 2001 (elaboració pròpia a partir d Idescat)

16 Eixos Finançament Línies d ajut Prioritats 1. Augment de la competitivitat de l agricultura i silvicultura Mínim del 10% de la dotació nacional Cofinançament UE 50% A les estructures: joves, cessament, formació, plans de millora. Indústries de transformació Realització d infrastructures Innovació, millora de la qualitat Indemnitzacions compensatòries. Ajudes agroambientals. Compensació Xarxa Natura. Aforestació i millores forestals. Transferència de coneixements i innovacions a la branca alimentària i en sectors prioritaris d inversió en capital fix i humà 2. Millora del medi ambient i l entorn rural Mínim del 25 de la dotació nacional Cofinançament UE: 55% Biodiversitat i preservació dels sistemes agraris i forestals de gran valor mediambiental, aigua i canvi climàtic (Xarxa Natura 2000) 3. Qualitat de vida a les zones rurals i diversificació econòmica Mínim del 10% de la dotació nacional Cofinançament UE 50% Diversificació: agroturisme, artesanies. Infrastructures comunitàries i conservació del patrimoni. Formació dels agents econòmics. Crear oportunitats d ocupació (Manteniment Proder: incorporació dones, formació de joves, aplicació de les TIC;..) 4. Eix transversal programa Leader Mínim del 5% de la dotació nacional Cofinançament UE: 55% Estratègies de desenvolupament per part de grups d acció local. Cooperació interterritorial i creació de xarxes Millorar la complementaritat i la coordinació i mobilitzar el potencial de desenvolupament endogen Font: Decisió del Consell sobre les directrius estratègiques comunitàries de desenvolupament rural. (COM 2005/304 final). En qualsevol cas, la meitat dels ajuts per al desenvolupament rural a Catalunya acostumen a

17 Secans d Arbeca. Garrigues