LA BARCELONA D AHIR La ciutat d abans de la guerra JOAN VILLARROYA, JORDI ALGUÉ, JORDI FINESTRES I JOSÉ M. RÚA

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA BARCELONA D AHIR La ciutat d abans de la guerra JOAN VILLARROYA, JORDI ALGUÉ, JORDI FINESTRES I JOSÉ M. RÚA"

Jesús Henríquez Contreras
hace 5 años
Vistas:

2 LA BARCELONA D AHIR La ciutat d abans de la guerra JOAN VILLARROYA, JORDI ALGUÉ, JORDI FINESTRES I JOSÉ M. RÚA

1 Quan la política va sortir al carrer La Barcelona dels anys trenta és la Barcelona capital de la Catalunya autònoma i seu de la Generalitat de Catalunya.

3 1 Quan la política va sortir al carrer La Barcelona dels anys trenta és la Barcelona capital de la Catalunya autònoma i seu de la Generalitat de Catalunya. És la capital republicana per excel lència i fins i tot, durant la guerra, va ser la seu de tres governs: el de Catalunya, el central i el d Euskadi. Actes multitudinaris Els carrers de la Ciutat Comtal van ser testimoni de grans manifestacions. Unes d alegria, com les del 14 d abril de 1931, amb la proclamació de la Segona República, i l 1 de març de 1936, quan Companys va tornar del penal de Santa Maria. Altres d institucionals, com la inauguració el 6 de desembre de 1932 del Parlament de Catalunya, situat a l edifici de l antic arsenal de la Ciutadella. Altres de reivindicatives i tenses, com la celebrada davant del Francesc Macià, durant la celebració del segon aniversari de la República. Foto: Fons Francesc Macià (ANC). LA CIUTAT D ABANS DE LA GUERRA 9 Vol 6.indb 9 19/03/15 16:21

4 Palau del Parlament de Catalunya la tarda del 12 de juny de 1934 mentre els diputats votaven un altre cop la Llei de contractes de conreu, declarada inconstitucional pel Tribunal de Garanties Constitucionals. Unes altres de dol, com la visita a la capella ardent del president Macià el 26 de desembre de 1933 i l enterrament l endemà, 27 de desembre. Anys després, Alexandre Cirici recordava la visita a la capella ardent amb les següents paraules: «un silenci absolut. A la cua, homes i dones, vells i joves, infants. Hi havia mares amb nens petits, que els alçaven en passar a la vora del cadàver del president i els deien que miressin l Avi, que li diguessin adéu». Una altra jornada de dol amb centenars de milers de barcelonins als carrers va ser l enterrament del dirigent anarquista Bonaventura Durruti el 22 el novembre de Altres de desesperança, com les manifestacions de dones al començament de 1937 demanant menjar. La darrera gran manifestació que va viure la ciutat va ser el comiat de les Brigades Internacionals el 28 d octubre de Els Internacionals van desfilar per la Diagonal davant de barcelonins, i un periodista francès present en aquell acte va dir, d aquella desfilada, que des de la que s havia celebrat a París l any 1918 no se n havia vist cap de tan grandiosa. Temps de mítings Durant aquests anys, la política esdevingué un eix important de la vida ciutadana. La campanya per l Estatut i les conteses electorals van omplir la ciutat de cartells, targetes, pancartes i pasquins. Macià, en el punt més àlgid de la seva popularitat, va ser la imatge d alguns d aquells cartells. Es van fer mítings contínuament, alguns d ells a la plaça de braus de la Monumental, al teatre Olympia o al Gran Price. Es van utilitzar els mitjans més moderns per a la propaganda política i durant la campanya a favor de l Estatut es van llançar pasquins des d avions. Les dones també van participar 10 LA BARCELONA D AHIR

5 per primer cop en la lluita política, i per exemple l any 1932 es creà el Comitè Femení Pro-Estatut, el 2 d agost. De la gran participació política i electoral en són un bon exemple les cues que es van formar als col legis electorals en les quatre eleccions que es van celebrar aquests anys: dues de generals, el juny de 1931 i el febrer de 1936, les municipals del gener de 1934 i les autonòmiques del novembre de Els primers mesos de la guerra van proliferar els cartells, les pancartes, les manifestacions, i sobretot es van celebrar a la ciutat continus mítings a favor de la causa i la unitat antifeixista. Posem com a exemple el gran míting de la CNT-FAI i del PSUC-UGT celebrat el 25 d octubre de 1936 a la Monumental, o el celebrat per Estat Català al Price el dia 1 de novembre d aquell mateix any. Però no tot serien campanyes electorals i mítings durant aquests anys. Els carrers de Barcelona van ser escenari de lluites violentes i, moltes vegades, les llambordes s aixecaren per formar barricades: el 6 d octubre de Manifestació, al seu pas pel carrer de Pelai (1937). Foto: Generalitat de Catalunya (ANC). LA CIUTAT D ABANS DE LA GUERRA 11

$1934, el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937 són dates emblemàtiques en la memòria col lectiva de Barcelona. Batalles militars com a resultat del fracàs de les lluites polítiques.$

6 1934, el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937 són dates emblemàtiques en la memòria col lectiva de Barcelona. Batalles militars com a resultat del fracàs de les lluites polítiques. La batalla del 19 de juliol va fer fracassar el cop militar, amb un cost de més de cinc-centes víctimes mortals. Va ser una de les lluites més cruentes de la història de la ciutat. Carrers plens d uniformes El fracàs del cop militar va donar pas a la revolució, i Barcelona es va convertir en la seva viva imatge. Una revolució contradictòria, ja que al costat dels grans idearis i de la voluntat de transformacions socials que afavorissin les classes populars hi havia incendis, Milicians de l escola de guerra de Catalunya. A la dreta Joan Sales (1936). Foto: Arxiu Ainaud de Lasarte. 12 LA BARCELONA D AHIR

Documentos relacionados

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS BREU DE DADES - 27 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49