La normativa d avaluació a l Educació Primària

Transcripción

1 La normativa d avaluació a l Educació Primària 1

2 Introducció: La normativa que regula l avaluació a l educació primària és: Estatal: tant la LOE (art. 16 a 21) com la normativa d ensenyaments mínims (RD 1513/2006) estableixen algunes característiques generals de l avaluació a l EP. A més, l Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, pel qual s estableixen els elements dels documents bàsics d avaluació de l educació bàsica regulada, estableix aquells elements comuns de l avaluació a tot l estat (actes, expedients,...) Autonòmica: València: Orde de 13 de desembre de 2007,..., sobre avaluació en educació primària. Balears: Ordre... de 22 de desembre de 2008, sobre l avaluació de l aprenentatge de l alumnat d educació primària a les Illes Balears. Catalunya: Ordre EDU 296/2008, de 18 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d avaluació en l educació primària. La podem situar en el context de la regulació de l avaluació a l EP a Catalunya: 2

3 Criteris generals (art. 2): A tot l estat, l avaluació de l EP té unes característiques molt similars: 2.1 En el Projecte educatiu els centres han de desenvolupar i concretar... els criteris... d avaluació. 2.2 L avaluació ha de ser contínua, global, i té per objecte constatar els avenços de l alumnat i detectar dificultats L avaluació te un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu. 2.4 Els referents són les competències bàsiques i els criteris d avaluació. També s han de prendre en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l interès i l esforç personal. 2.5 Els centres han de fer públics els criteris d avaluació. 3

4 Avaluació de l alumnat (art. 3): Cal assegurar el pas d EI a EP i el pas de cicle: en el primer trimestre del curs els centres... establiran mecanismes de coordinació entre l educació primària i... el... parvulari..., que permetin completar la informació sobre l alumnat... És manté l avaluació inicial, però no diu res de reunir la comissió d avaluació o d enviar informació a les famílies correspon als tutors... a l inici de cada cicle dur a terme una avaluació inicial... S ha d informar l alumne dels procediments formals de l avaluació (3.3). Quan el progrés de l alumne no sigui l esperat, cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques... (3.4). 4

5 Comissió d avaluació: (art. 4): Quantes CA hi ha d haver? A cada cicle, Quantes vegades s ha de reunir? Com a mínim un cop per trimestre. Qui la forma? L equip docent del cicle, presidida pel cap d estudis. Un tutor farà de secretari i n aixecarà acta. L equip docent podrà decidir incorporar els altres professionals que també hagin intervingut en el procés. Què fa? Analitzar l evolució dels aprenentatges i establir, si cal, mesures. Com prenen les decisions? Per consens o per majoria. Quina constància en deixa? L acta i la informació, per escrit, als pares. 5

6 Els informes: (art. 4): Quants? Com a mínim un cop per trimestre i un altre al final del cicle (6+1). Aquest, diferent. Com ha d informar? Per escrit. Què ha de dir l informe? Ha de reflectir (article 4.3): Els resultats obtinguts en l avaluació en relació amb les àrees del currículum, la valoració del procés d aprenentatge de l alumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar i les mesures complementàries o de reforç que s hagin pogut adoptar o les que s ha previst adoptar. En l informe global de cada cicle s ha d incloure una valoració final del cicle, la de les àrees i les decisions relatives al pas de cicle o d etapa. 6

7 La darrera sessió d avaluació de cada cicle (art. 4.4): S ha de fer una valoració final de les àrees i una valoració global del progrés de cada alumne. En aquesta darrera sessió s ha de tenir en compte de manera fonamental l opinió del tutor. Si l alumne assoleix de manera incompleta els objectius i promociona de curs, cal explicitar quines són les actuacions en el cicle següent per assolir els objectius. El criteri per promocionar és assolir de manera incompleta els objectius (no un nombre d àrees suspeses). 7

8 Atenció a la diversitat: el Pla individualitzat: (art. 5.2): Les adaptacions incorporades a la programació ordinària poden ser insuficients. En aquests casos cal elabora un pla individualitzat que:... que reculli el conjunt d ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar... Aquest pla pot comportar que algunes àrees no s imparteixin. La comissió d atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla. També donarà el vist i plau. El tutor és el responsable d elaborar aquest pla, amb la col laboració d altres professionals. També s ha comptar amb la participació dels pares i de l alumne (si s escau) i se ls ha d escoltar i s ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals. Se li donarà una còpia del pla. El director aprovarà el pla. 8

9 Atenció a la diversitat: el Pla individualitzat: (art. 5.2): El director aprovarà el pla. El pla ha d indicar els suports que ha de rebre l alumne per a fer efectiva la seva participació en les activitats del centre (?). Sempre que sigui possible s ha d utilitzar els suports de que disposa el centre, tant materials com personals (companys,...). El pla ha d incloure: a) La identificació de les habilitats de l alumne en els diferents àmbits i àrees. b) Els objectius i les competències prioritàries d aprenentatge. c) Altres objectius (habilitats personals i socials...). d) Les ajudes tècniques e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés. f) L avaluació s ha de fer d acord amb el pla. 9

10 Atenció a la diversitat: el pla individualitzat: (art. 6.6): Per a l alumne amb altes capacitats intel lectuals es pot elaborar un pla quan: El seu nivell o ritme d aprenentatge I el grau de maduresa El pla pot contemplar la flexibilització de la permanència en un curs, el cicle o l etapa. Cal comunicar la decisió al director de SSTT. 10

11 Avaluació de final de cicle o d etapa: (art. 6): En els documents oficials, els resultats de l avaluació de l EP s expressaran el els termes següents (també en l informe escrit a les famílies de final de cicle): Excel lent (E); notable (N), bé (B), suficient (S) i insuficient (I). Negativa l insuficient. Són documents oficials les actes, l expedient... Els informes no són documents oficials. Aquestes qualificacions han de constar en els documents d avaluació de caràcter oficial i en els certificats. 11

12 El pas de cicle o d etapa: (art. 6): Es passa quan: s ha assolit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat. S accedeix al cicle següent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou cicle o etapa, en la qual l alumne/a rebrà els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin aquestes condicions (els aprenentatges no assolits impedeixin seguir...), no es podrà accedir al nou cicle o etapa. L alumne amb un pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla. 12

13 El pas de cicle o d etapa: (art. 6): Qui pren la decisió? La decisió que un alumne... estigui un any més en un curs... l ha de prendre la comissió d avaluació. Quantes vegades pot repetir? només es pot adoptar una vegada al llarg de l etapa. L alumne amb un pla individual pot ampliar un curs més... Cal comunicar la decisió al director de SSTT. Com s ha de prendre aquesta decisió? Valorant l assoliment dels objectius programats,... l opinió de les famílies o representants legals... i les repercussions positives i negatives 13

14 Participació de les famílies (art. 7): El centre ha d informar els pares Mitjançant informes escrits, entrevistes individuals, reunions col lectives i d altres mitjans que es considerin oportuns. Els informes escrits com a mínim al final de cada trimestre i un altre en finalitzar el cicle (6+1). La periodicitat i l organització de les entrevistes individuals i reunions col lectives les fixarà cada centre en la seva programació general anual. Com a mínim: Una entrevista individual a l inici de l escolaritat. Una altra al llarg de cada curs. Una reunió col lectivaa l inici de cadascun dels cursos. 14

15 Documents oficials (art. 8): Els documents oficials són: A. Les actes de final de cicle. B. L expedient acadèmic. C. L historial acadèmic. D. L informe individualitzat (en finalitzar l etapa). E. L informe personal per trasllat. S han d ajustar als models i custodiats pel centre. El director signarà els documents oficials. Els documents han de romandre en el centre i el secretari (la persona que faci les funcions) ha de custodiar-los. Les signatures han de ser autògrafs. 15

16 Actes (art. 9): Són la relació nominal de l alumnat i els resultats de l avaluació. Les úniques oficials són les de final de cicle. Les altres, ha d existir, però no estan regulades. S han de tancar al final del període lectiu ordinari. Si un alumne segueix un pla individualitzat, s ha de marcar amb una X. Si un alumne accedeix al següent cicle per impossibilitat legal de repetir s ha de consignar SL en la casella del sí. Expedient acadèmic (art. 10): Recull de manera acumulativa els resultats de l avaluació. Inclou, si és el cas, el pla individualitzat. També altres observacions. 16

17 Historial acadèmic: (art. 11): Reflecteix els resultats de l avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic. Té valor acreditatiu dels estudis cursats. Figura també, entre d altres, el pla individualitzat. Al final de l etapa es lliure a l alumne (i còpia al centre d ES, a petició d aquest). Informe individualitzat: (art. 12): Informa del progrés seguit per l alumne. També s hi farà constar la informació necessària per a la continuïtat de l aprenentatge i altres aspectes rellevants. Al final de l etapa i elaborat pel tutor. És confidencial. 17

18 Trasllat de centre: (art. 13): De centre d origen a centre de destinació i a petició d aquest: L historial acadèmic. Si s escau, l informe personal per trasllat El centre receptor obre l expedient acadèmic. En cas de marxar a un centre fora de Catalunya, ha de ser en castellà i amb unes altres qualificacions (SB, NT, BI, SU i IN). 18

19 Informe personal per trasllat: (art. 13): Només per a alumnes que marxen del centre sense haver completat un cicle sencer. És un document per garantir l adequada continuïtat dels aprenentatges. Com a mínim es farà constar els elements següents: a) Resultats parcials de l avaluació. b) Descripció de les mesures educatives complementàries i de reforç i suport realitzades. c) Totes les observacions que es considerin oportunes. Serà realitzat pel tutor amb el vist i plau del director. 19

20 Els registres: (art. 15): Document que recull sistemàticament les observacions del procés d aprenentatge. També conegut com full de seguiment. S estableix la seva existència però no el seu format. Cada centre establirà els models més adequats en el Projecte educatiu. Completament oberts: És un full en blanc. No hi ha categories d informació. Avantatges i inconvenients. Completament tancats: Hi ha moltes categories d informació susceptibles de ser enregistrades Avantatges i inconvenients 20

21 Els documents: Actes Historial Acadèmic (antic llibre ) Informe individual per trasllat Expedient Acadèmic Escola d'origen Sí Es queden a l escola Sí Espera que li demanin Sí Només si marxa a mig cicle Sí Es queda a l escola Escola de destí S obren de noves... Sí El demana Sí El demana S obre un de nou Família Sí Al final de l etapa No No Informes Sí Sí 21

22 Educació Secundària Obligatòria

23 Introducció: La normativa que regula l avaluació a l ESO és l Ordre EDU 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d avaluació en l ESO. Vegem aquest document en el context de la normativa: 23

24 Introducció: el marc normatiu: LOE: articles 28 a 31: Avaluació de processos, contínua, diferenciada... Real Decret 1631/2006 pel qual s estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l ESO. Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, pel qual s estableixen els elements dels documents bàsics d avaluació de l educació bàsica regulada. Decret 143/2007, pel qual s estableix l ordenació... d ESO... (DOGC de 29-6). Resolució de 15 de novembre de les instruccions... documents d avaluació de l ESO per al curs : Contingut: historial acadèmic, avaluacions trimestrals i qualificacions finals És el decret e currículum. Conté alguna normativa relativa a avaluació. Àmbit de l Estat Àmbit de Catalunya Resolució de 6 de juny de 2008,... les instruccions per a l avaluació final de l alumnat d ESO dels centres educatius privats, per al curs Ordre EDU 295/2008,... es determinen el procediment i els documents i requisits formals de l avaluació a l ESO... (DOGC de Ordre 18-6). EDU.../2010,... Modifica l anterior avaluació extraordinària) Les instruccions curs recolliran (cada curs) gran part d aquesta normativa. A més, la complementa amb orientacions. És la normativa de referència d avaluació a l etapa a Catalunya. Integra les dues resolucions anteriors. 24

25 Criteris generals: (art. 2): L avaluació dels processos ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries. Els objectius i les competències bàsiques han de ser el referent... de l avaluació. L avaluació ha de ser contínua i té per objecte constatar els avenços de l alumnat... A fi que l avaluació sigui contínua s han d establir pautes d observació sistemàtica... L avaluació ha de tenir caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu. L avaluació ha de ser diferenciada. S han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe, l interès i l esforç. 25

26 Criteris generals: (art. 2): El projecte educatiu de cada centre ha d incloure: els criteris generals adoptats respecte a l avaluació i el pas de curs. Respecte de l acreditació de l etapa I respecte al disseny d activitats d avaluació i recuperació. Les programacions de cada matèria han d incloure els criteris d avaluació i les activitats d avaluació i recuperació. L avaluació final de cada matèria s ha de fer en relació amb els criteris d avaluació establerts per al curs. Els centres han de fer públics els criteris d avaluació... els que s aplicaran en l avaluació dels aprenentatges i els criteris per decidir si l alumne passa de curs. Els centres han d informar les famílies i els alumnes d aquests criteris. 26

27 Criteris generals: (art. 2): Els referents per a l avaluació han de ser: 2.4 Els referents per a l avaluació són l assoliment de les CB i els criteris d avaluació de cada matèria. 2.7 i 8.2 L avaluació final de cada matèria s ha de fer en relació amb els criteris d avaluació establerts per al curs L alumne passa al curs següent quan ha superat els objectius de les matèries i 14.3 L alumne que en finalitzar l ESO hagi assolit les CB i els objectius de l etapa obté el títol de GESO. L alumne que hagi superat totes les matèries de 27l etapa obté el GESO.

28 Coordinació amb l EP: (art. 3): Els centres d ESO han de sol licitar als centres d EP una còpia de l Historial acadèmic i de l Informe d avaluació individualitzat. S han de preveure reunions amb els tutors del darrer any d Educació Primària. 28

29 Equip docent: (art. 4): És el conjunt de professors d un grup d alumnes. Fixeu-se que enlloc es parla de la comissió o junta d avaluació. No diferencia entre l equip de professors que imparteix la docència i el que es reuneix per avaluar. Adopta les decisions per consens i en cas de no ser possible, per majoria. Cada membre té un sol vot, independentment del nombre de matèries que imparteixi. En cas d empat, el vot del tutor decidirà. 29

30 Sessions d avaluació: (art. 5): És la reunió de l equip docent per intercanviar informació i prendre decisions. Coordinada i presidida pel tutor. Formada per l equip docent. Poden participar-hi altres professors amb responsabilitats de coordinació. També altres professionals que intervinguin en el procés. Almenys una sessió d avaluació cada trimestre. A més, en el primer trimestre de 1er i 4t se n ha de celebrar una altra com a mínim, per a millorar el coneixement i l acollida. El tutor n aixeca acta del seu desenvolupament, on fa constar els acords i vehicula la informació amb la família. 30

31 Atenció a la diversitat (art. 6): Per resoldre les necessitats de tot l alumnat, cal establir en les programacions les adaptacions necessàries d acord amb: a) Verificar l adequació dels objectius a l alumna. b) Preveure diferents activitats amb diferents grua de complexitat. c) Preparar noves activitats que permetin a aquest alumne aprendre i participar... d) Planificar mesures de reforç de les matèries... si les adaptacions resulten insuficients... e) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions. 31

32 Programes de diversificació curricular: (art. 6.4): Un cop exhaurides les mesures anteriors... els centres poden organitzar programes flexibles de diversificació per tal d assolir... I l obtenció del GESO. Adreçats a: Des del 3r curs. També els alumnes que ja han cursat 2n, no estan en condicions de passar a 3r i ja han repetit a l ESO; escoltat l alumne i la família. Una durada d 1 o 2 cursos. L avaluació dels PDC ha de ser contínua i diferenciada segons els àmbits, projectes interdisciplinars i matèries del programa. Els conjutn e professors del PDC farà l avaluació col legiada. L alumne que no superi el PDC i compleixi els requisits d edat, podrà romandre un any més. 32

33 Atenció a la diversitat: el Pla individualitzat: (art. 6.3): Si les adaptacions, les mesures de reforç i el PDC són insuficients cal elaborar un Pla individualitzat. Aquest, recull el conjunt d ajudes, suports i i adaptacions. Pot comportar que no es facin alguna de les àrees o les seves parts. La comissió de diversitat ha de promoure aquest Pla i ha de donar el vist i plau. El director l ha d aprovar. Serà elaborat pel tutor. Comptarà amb la participació dels pares i s ha de tenir el seu acord en les decisions finals. Comptarà amb la participació de l alumne (si s escau) i d altres professionals. 33

34 Atenció a la diversitat: el Pla individualitzat: (art. 6.3): Sempre que sigui possible s han d utilitzar els suports de que disposa el centre... El Pla ha d incloure: La identificació de les habilitats de l alumne en els diferents àmbits i àrees. Els objectius i les competències prioritàries d aprenentatge. Altres objectius (habilitats personals i socials...). Les ajudes tècniques Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés. L avaluació s ha de fer d acord amb el pla. 34

35 Situacions d escolarització singular (art. 6.4): Ho són: L escolarització compartida entre centre ordinari i centre EE La realització d activitats complementàries en les UEC. L atenció educativa domiciliària, en aules hospitalàries, en centres del D. de Justícia o del D. d Acció Social i ciutadania. Quan hi hagi una d aquestes situacions, el centre ha d establir els procediments pel seguiment. 35

36 Resultats de l avaluació contínua: (art. 8): En la darrera avaluació ordinària del curs, l equip docent ha de valorar els resultats obtinguts per l alumne en aquest període i els de recuperació. A partir d aquesta informació cada professor atorgarà una qualificació final. 8.3 Amb anterioritat a l inici del període d activitats extraordinàries, les famílies han de rebre informació dels resultats d aquesta qualificació inicial d avaluació contínua i de les activitats que es proposen a l alumnat durant el període d activitats extraordinàries de recuperació o de millora. Inici període act. extra. Avaluació contínua No abans dels 5 darrers dies de curs Act extraordinàries 36

37 Activitats extraordinàries (art. 9): 9.1 Després de la darrera avaluació ordinària s ha d iniciar un període durant el qual el centre ha de realitzar les activitats extraordinàries de recuperació o de millora dels resultats obtinguts ja programades prèviament,... Aquest període no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius establerts en l Ordre per la qual s estableix el calendari del curs. Avaluació contínua Darrera av. ordinària No abans dels 5 darrers dies de curs Inici període act. extra. Act extraordinàries Act, extraordinàries 37 de recuperació o millora

38 Avaluació final de curs (art. 10): En cadascun dels 4 cursos. Després de les activitats extraordinàries l equip... s ha de reunir en sessió d avaluació final per, a partir de les qualificacions obtingudes, decidir qui passa. La qualificació final no pot ser inferior a: La qualificació final de l ava. contínua. Ni a la qualificació de les act. extraordinàries. Optatives de 1r a 3r: qualificació del bloc de matèries optatives (mitjana aritmètica de T. Síntesi per una banda i de les matèries optatives per altra). Dificultat de sumar peres i pomes A les sessions d avaluació pot haver-hi un membre de l equip directiu, amb veu i sens vot. 38

39 Qualificacions (art. 11): En tots els documents de caràcter oficial. Són: excel lent (E), notable (N), bé (B), suficient (S) i insuficient (I). Hi ha una equivalència numèrica de l 1 al 10. I no hi ha 0! En els documents no oficial (butlletins trimestrals) podem posar altres codificacions: comentaris, grau d assoliment, etc. Però estaria bé mantenir certa coherència entre els butlletins trimestrals i els finals. 39

40 Pas de curs (art. 12): 12.1 En finalitzar cadascun dels cursos... i com a conseqüència del procés d avaluació, l equip docent, en la sessió d avaluació final de curs, ha d adoptar les decisions... sobre el pas de curs..., tenint en compte la seva evolució general en relació amb les competències bàsiques i l assoliment dels objectius en les diferents matèries. Amb dues passa (però les haurà de recuperar). Amb tres repeteix. Excepcionalment amb tres passa si: Això no li ha d impedir seguir amb èxit el curs següent, Té expectatives favorables de recuperació, El pas de curs el beneficiarà. Per prendre aquesta decisió, majoria. En cas d empat, el tutor Si escau, es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. 40

41 Pas de curs (art. 12.4): Modificar la qualificació atorgada en primer lloc per un professor: Excepcionalment, De manera raonada, Un cop escoltat el professor corresponent, L equip docent pot acordar la superació d alguna matèria tenint en compte: La maduresa de l alumne, Les actituds i els interessos, L anàlisi global dels seus aprenentatges, Les possibilitats de recuperació i de progrés en cursos posteriors. Cal el vot favorable de 2/3 parts de l equip present. La qualificació serà de suficient i amb asterisc. No hi ha límits al nombre d asteriscs. 41

42 Pas de curs (art. 12): Es pot repetir cada curs una sola vegada. I dos cops a l etapa (independentment del que hagi fet a la primària). Excepcionalment es pot repetir dues vegades 4t curs si no s ha repetit abans a l etapa L alumnat té dret a cursar l educació secundària obligatòria en els centres ordinaris fins als divuit anys complerts en l any natural en què finalitza el curs r ESO 2n ESO 2r ESO 3r ESO 4t ESO 4t ESO 12 anys 13 anys 14 anys 15 anys 16 anys 17 anys 18 anys 13 anys 14 anys 15 anys 16 anys 17 anys 18 anys 42

43 Mesures de suport i reforç en el pas de curs (art. 13): Les ha d establir l equip docent. No poden consistir només en la superació d una prova. Si han de repetir, han de tenir un pla específic personalitzat orientat a superar les dificultats. Si un alumne segueix un Pla individualitzat, seguirà allò que s estableixi en el Pla. Caldrà deixar-hi constància en l historial. 43

44 Les matèries no superades de cursos anteriors, resten pendents? Sembla que sí. Si no és així no té sentit dir 12.3 Si escau, es comptabilitzen com a una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos Fixeu-nos bé en aquest redactat: 14.3 L alumne que hagi superat totes les matèries de l etapa obté el títol de GESO Això té diverses conseqüències: L alumne amb matèries pendents ha de poder recuperar-les en el períodes d avaluació continuada i extraordinària. Cal que l escola estableixi com es recuperen les matèries pendents. Bàsicament hi ha dues maneres de recuperar matèries suspeses: Matèries els continguts de les quals són estructurats de manera essencialment acumulativa. Per exemple, les matèries instrumentals. Podem considerar que aprovant la matèria del curs superior queda recuperada la del curs inferior. Matèries els continguts de les quals són independents curs a curs. Així, dominar el continguts de 3r no implica dominar els de 2n. En aquest 44 cas, cal recuperar-la.

45 Les matèries no superades de cursos anteriors, resten pendents? Si la matèria no superada té continuïtat en el curs següent, no ha d haver-hi problemes per a recuperar-la, encara que l escola hagi de preveure-ho. Però si la matèria no té continuïtat i/o té un nom diferent, aleshores cal preveure com podem ajudar l alumne a recuperar-la. Amb quines matèries pot passar? (marcades amb ombra). 1r 2n 3r 4t Llengua catal Llengua cast Llengua est * CCSS, geo. i ha Matemàtiques Ciències natu * Tecnologies * Educació física Educació plà * Música 3-1 * Educació ciuta * Religió Optatives *

46 Superació de l etapa i GESO (art. 14): 14.1 En el quart curs, en la sessió d avaluació final, l equip docent ha de decidir sobre l acreditació de l etapa L alumnat que en finalitzar l educació secundària obligatòria hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria. NO DIU HAVER APROVAT TOTES LES MATÈRIES! 46

47 Superació de l etapa i GESO (art. 14): MODIFICAR LA QUALIFICACIÓ D UNA MATÈRIA (... malgrat el seu professor...): 14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l etapa de l alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l equip docent pot acordar la superació d alguna matèria, tenint en compte: la maduresa, les actituds i els interessos de l alumne/a, l anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d un mínim de dos terços dels membres de l equip docent presents en la sessió. La qualificació d aquestes matèries serà de suficient i s indicarà a l acta d avaluació amb un asterisc. 47

48 Superació de l etapa i GESO (art. 14): GESO MALGRAT ALGUNA MATÈRIA SUSPESA: 14.3 L alumnat que hagi superat totes les matèries de l etapa obté el títol de GESO. L equip docent, considerant: la maduresa de l alumne/a i el seu grau d assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne... que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el títol de GESO cal haver assolit la capacitat d utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials a Catalunya. 48

49 Superació de l etapa i GESO (art. 14): En cas d alumnes de Diversificació curricular, s ha de tenir en compte els competències bàsiques, els objectius i els criteris de la diversificació. En cas de no GESO, certificat Els centres docents han d organitzar anualment proves per superar les matèries pendents... per a aquells alumnes que no hagin obtingut el GESO i hagin superat l edat màxima de permanència a l etapa. S hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim de cinc matèries pendents d avaluació positiva. Caldrà anar amb compte amb les matèries que li deixem suspeses a un alumne que no obtingui el GESO. 49

50 Càlcul mitjana (art. 15): Només pels que han superat l etapa. Mitjana aritmètica de la mitjana dels quatre cursos. Amb un decimal. Tenint en compte les matèries recuperades. Les matèries optatives, com una sola matèria (?) No s ha de tenir en compta la matèria de religió. 50

51 Participació de les famílies (art. 16): el professorat... ha d informar l alumnat i les seves famílies dels criteris d avaluació generals del centre i dels de cada matèria, així com de les estratègies de recuperació L alumnat, o els seus pares... té dret a sol licitar... aclariments respecte de les qualificacions: d activitats d aprenentatge, dels informes derivats de les sessions d avaluació trimestral i de les qualificacions finals atorgades per l equip docent, i també pot formular reclamacions sobre aquestes qualificacions finals d acord amb el procediment establert pel Departament d Educació. 51

52 Orientació final de l etapa (art. 17): En finalitzar l ESO El centre ha d elaborar un document orientador Sobre les opcions més adequades per al seu futur acadèmic o professional Ha de tenir caràcter confidencial No pot ser prescriptiu. ACCIÓ ORIENTADORA En/Na..., Professor de l escola..., fa constar que l equip docent, reunit en data... ha valorat l evolució dels aprenentatges de l alumne... De resultes d aquesta valoració, l equip considera que l opció més adequada per l alumne/a es seguir els estudis de... de l especialitat de... Aquesta orientació ha estat comentada individualment amb l alumne/a i amb els seus pares o representants legals durant les sessions de tutoria dels darrers trimestres. Aquesta acció orientadora té caràcter confidencial i no és prescriptiva. Barcelona,... de juny del 2008 Signat el tutor 8 Segell del centre Signat el Director 52

53 Orientació final de l etapa (art. 17): Un altre model: ACCIÓ ORIENTADORA Nom de l escola... Nom del tutor:... Nom de l alumne:... L equip docent reunit en data..., havent considerat l evolució dels aprenentatges de l alumne fa la següent Orientació: L opció més adequada és seguir els estudis de: Batxillerat, de la modalitat de... Cicle formatiu de grau mitjà, de la família de... Programa de Qualificació Professional Inicial, de perfil professional de... Aquest orientació ha estat comentada individualment amb l alumne i amb els seus pares o representants legals durant les sessions de tutoria dels darrers trimestres. Aquesta orientació té caràcter confidencial i no és prescriptiva. Signat el tutor1 Segell del centre Signat el Director 1 53

54 Documents oficials (art. 18): Els documents oficials són: Les actes d avaluació finals. L expedient acadèmic. L historial acadèmic d ESO. L informe personal per trasllat. S han d ajustar als models i custodiats pel centre. El director signarà els documents oficials. Els documents han de romandre en el centre i el secretari (la persona que faci les funcions) ha de custodiar-los. Les signatures han de ser autògrafes. 54

55 Actes: (art. 19): Són la relació nominal de l alumnat i els resultats de l avaluació de les matèries (també les no superades de cursos anteriors). Les úniques oficials són les de final de curs. S han de tancar al final del mes de juny. Hi ha un codi per especificar les diferents mesures d atenció a la diversitat. SÍ: promociona. SL: promociona per no poder repetir. SD: promociona per Pla individualitzat. NO: no promociona. Expedient acadèmic: (art. 20): Recull de manera acumulativa els resultats de l avaluació. Inclou, si és el cas, el pla individualitzat. També altres observacions. 55

56 Historial acadèmic: (art. 11): Reflecteix els resultats de l avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic. Té valor acreditatiu dels estudis cursats. Figura també, entre d altres, el pla individualitzat. S ha de lliurar a l alumne al final. Això s ha de reflectir a l expedient. 56

57 Trasllat de centre: (art. 22): De centre d origen a centre de destinació i a petició d aquest: L historial acadèmic. Si s escau, l informe personal per trasllat El centre receptor obre l expedient acadèmic. En cas de marxar a un centre fora de Catalunya, ha de ser en castellà i amb unes altres qualificacions (SB, NT, BI, SU i IN). 57

58 Informe personal per trasllat (art. 23): Només per a alumnes que marxen del centre sense haver completat un curs. És un document per garantir l adequada continuïtat dels aprenentatges. Com a mínim es farà constar els elements següents: a) Resultats parcials de l avaluació en cas d haver tingut alguna avaluació) b) Aplicació de les mesures educatives complementàries i de reforç i suport realitzades. c) Totes les observacions que es considerin oportunes. Serà realitzat pel tutor amb el vist i plau del director. 58

59 Altres documents d avaluació (art 24): Les actes no finals, el full de seguiment acadèmic (registre) i els butlletins de qualificació són documents obligatoris que cada centre decidirà com han de ser. Les signatures han de ser autògrafes i a sota ha de constar el nom. Full de seguiment acadèmic (art 25): És el document en el que es fan constar les observacions pertinents respecte del procés d aprenentatge de l alumne. El tutor n ha de disposar d un. S han de conservar en el centre fins que l alumne finalitza l escolarització. 59

60 El full de seguiment acadèmic: Els registres: El centre ha de tenir-ne però el format l ha de decidir cada centre: Cal que hi hagi un model d escola? Sembla raonable no fiar-se només de la memòria. Sembla raonable que hi hagi cert acord. Cal buscar l equilibri entre poder observar i enregistrar informació significativa i que sigui un instrument pràctic. Tradicionalment els registres oscil len entre models oberts i tancats: Completament oberts: És un full en blanc. No hi ha categories d informació. Avantatges i inconvenients. Completament tancats: Hi ha moltes categories d informació susceptibles de ser enregistrades Avantatges i inconvenients 60

61 Comunicació amb la família (art 26): El centre ha d establir comunicació periòdica amb les famílies. El tutor ha d informar per escrit almenys una vegada per trimestre, després de cada sessió d avaluació. En finalitzar cada curs s ha d informar per escrit dels resultats de l avaluació final. Aquesta informació contindrà: Les qualificacions de les matèries: La promoció o superació de l etapa. Si s escau, les mesures previstes per l assoliment dels objectius. Si s escau, activitats que l alumne hauria de realitzar en vacances. S ha de garantir una reunió col lectiva durant el primer trimestre de cada curs i una entrevista individual cada curs. 61

62 Trasllat: els documents Actes Historial Acadèmic (antic llibre ) Informe individual per trasllat Expedient Acadèmic Escola d'origen Sí Es queden a l escola Sí Espera que li demanin Sí Només si marxa a mig curs Sí Es queda a l escola Escola de destí S obren de noves... Sí El demana Sí El demana S obre un de nou Família Sí Al final de l etapa No No Butlletins Sí Sí 62

63 Batxillerat

64 Introducció: La normativa que regula l avaluació a l ESO és l Ordre EDU 554/2008, de 19 de setembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d avaluació... del batxillerat. Vegem aquest document en el context de la normativa: 64

65 Introducció: el marc normatiu: LOE: articles 36: Avaluació de processos, contínua, diferenciada... Real Decret 1467/2007 pel qual s estableix l estructura bàsica del batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mínims. Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, pel qual s estableixen els elements dels documents bàsics d avaluació de l educació bàsica regulada. Decret 142/2008, pel qual s estableix l ordenació... del batxillerat (DOGC de 29-7). És el decret e currículum. Conté alguna normativa relativa a avaluació. Àmbit de l Estat Àmbit de Catalunya Ordre EDU 554/ es determinen el procediment i els documents... del procés d avaluació al batxillerat... (DOGC de 30-12). És la normativa de referència d avaluació a l etapa a Catalunya. Integra les dues resolucions anteriors. Les instruccions curs recollen (cada curs) gran part d aquesta normativa. A més, la complementa amb orientacions. 65

66 Criteris generals: (art. 2): L avaluació dels processos ha de ser contínua i alhora global i diferenciada segons les matèries. Els objectius i les competències generals i específiques... donen les pautes que han de regular els processos d avaluació. Aquests objectius i competències han d estar recollits a les programacions didàctiques... i han de constituir el referent constant... L avaluació ha de ser contínua... Per tal que l avaluació sigui contínua s han d establir pautes per a l observació sistemàtica (principi de detecció í actuació immediat). En les sessions d avaluació que es facin al llarg del curs hi haurà d haver constància dels resultats obtinguts per l alumnat en els activitats de recuperació esmentades. L avaluació ha de ser diferenciada per a cadascuna de les matèries... Així mateix cal prendre en consideració els diferents elements del currículum i el treball fet a classe, així com l interès i l esforç... L avaluació també ha de ser global... la seva evolució de conjunt. L avaluació és en sí mateixa formativa, regula i orienta el procés educatiu Els centres... han d incloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a l avaluació... la promoció i respecte al disseny d activitats d avaluació i recuperació. També en les programacions... En el cas de les matèries de l àmbit de llengües, la qualificació de l expressió oral haurà de representar com a mínim el 25 % de la qualificació final de cada matèria. També ha de potenciar la producció de textos creatius de tot tipus... I ha de representar com a mínim un 25 % de la qualificació final de cada matèria. Els centres... han de fer públics els criteris d avaluació... i de promoció... L alumnat i els pares... han d estar informats al començament de curs... Aquesta 66 informació, que s ha de lliurar de manera individualitzada i per escrit...

67 L equip docent: (art. 8): L equip docent està integrat per un professor de cada matèria i coordinat i presidit pel tutor, ha d actuar de manera col legiada en tot el procés d avaluació i en adoptar les decisions que en resultin. Cada professor aportarà informació... També poden participar altres... amb veu i sense vot. Adoptarà les decisions per consens. Si no, per majoria absoluta. A cada decisió ha d intervenir el professor de les matèries que cursi l alumne. Cada professor, un vot (independentment del nombre de matèries...). 67

68 Sessions d avaluació (art. 9): És la reunió de l equip docent amb la finalitat d'intercanviar informació i prendre decisions. Al menys una sessió d avaluació trimestral i en el primer trimestre de 1r, una avaluació inicial. L equip docent ha d adoptar les decisions que consideri pertinents. La persona tutoria ha de: Presidir i coordinar les reunions. Estendre l acta. Fer-hi constar els acords. Donar la informació adequada a alumne i pares. El seu vot dirimeix empats. 68

69 Avaluació final de curs (art. 10): El professor és qui decideix si l alumne ha superat els objectius... Els resultats s han d expressar del 0 al 10 sense decimals. Si l alumne té pendent de superació la matèria de 1r, NO pot ser qualificada: PQ (pendent de qualificar). En les sessions d avaluació de final de curs, hi assistirà un membre de l equip directiu. 69

70 Proves extraordinàries (art. 11): Amb posterioritat a l avaluació final de curs, el centre ha d organitzar les proves extraordinàries: no es poden fer abans dels 5 darrers dies de classe. El professor és qui decideix si l alumne ha superat els objectius... Els resultats s han d expressar del 0 al 10 sense decimals (o NP: no presentat). El departament didàctic ha d elaborar les proves extraordinàries... Després de les proves extraordinàries tindrà lloc una sessió d avaluació... 70

71 Proves extraordinàries (art. 11): L equip docent... valorarà es considerarà que els resultats d algunes matèries poden compensar els obtinguts en altres... atenent l assoliment de les competències i també les possibilitats de progrés. Si la decisió a efectes de pas de curs o obtenció del títol implica modificar la qualificació d alguna matèria, cal l acord de la majoria de 2/3 dels membres presents. Cada membre haurà d exposar raonadament la justificació del seu vot. 71

72 Pas de curs (art. 12): L equip docent... valorarà es considerarà que els resultats d algunes matèries poden compensar els obtinguts en altres... atenent l assoliment de les competències i també les possibilitats de progrés. Si la decisió a efectes de pas de curs o obtenció del títol implica modificar la qualificació d alguna matèria, cal l acord de la majoria de 2/3 dels membres presents. Cada membre haurà d exposar raonadament la justificació del seu vot. 72