ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE CALDES DE MONTBUI

Transcripción

1 ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE CALDES DE MONTBUI Dia: dimarts 21 de març de 2017 Hora: de a hores Lloc: Les Cases dels Mestres (2ª planta, aula taller) C. del Mestre Gregori Montserrat, 4 Hi assisteix: SECTOR CENTRE NOM I COGNOMS Directors i titulars Escola El Calderí Marta Mas Tarradas Directors i titulars Escola El Farell Dolors codina Farràs Directors i titulars Escola Montbui Magda Agustí Pujol Directors i titulars Escola Bressol Municipal Gegant del Pi Xènia Vila Viñas Directors i titulars Escola Bressol Municipal La Lluna Maite Castillo González Directors i titulars Escola Pia Gregori Martínez Ruiz Directors i titulars Institut Manolo Hugué Jaume Balart Clapés Directors i titulars Institut de Caldes de Montbui Montserrat Navarro Ripoll Mestres i professors Escola El Farell Sandra Galdón Torras Immaculada Colomé Boixadera (per Escola Bressol Municipal Gegant del delegació de M. Dolores Martínez Mestes i professors Pi Galindo) Mestres i professors Escola Bressol Municipal La Lluna Xaro Ramos Morgado Mª Ángeles Quiles Gómez (per Mestres i professors Escola d Adults delegació de Jose Antonio Hidalgo Viso) Pares i mares Escola El Calderí Marta de la Riva Hererra Escola Bressol Municipal Gegant del Marcel Murcia (per delegació d Anna Pares i mares Pi Castells Germà) Pares i mares Escola Bressol Municipal La Lluna Anabel Roselló Garcia Pares i mares Escola Pia Maria Rosa Xalabarder Anglí Pares i mares Institut Manolo Hugué Núria Balaguer Dalmau Pares i mares Institut de Caldes de Montbui Enric Ullar Personal d Administració i Serveis Escola El Farell Susana Través Candelas Sandra Redondo Ibánez (per Ajuntament Representant SC delegació d Anna Mata Domènech) Ajuntament Representant UP Caldes Francisco Martínez Boluda Ajuntament Representant PPC Montserrat Romano Bosch Regidora d'educació i Formació Ajuntament Permanent (Presidenta) Roser Guiteras López Ajuntament Tècnica d educació (Secretària) Victòria Herrero Herrero

2 S excusa: SECTOR CENTRE NOM I COGNOMS Alumnes Institut Manolo Hugué Marta Hernández Rivera Institut de Caldes de Mestres i professors Montbui Sibila Oliver Hunzinger Ajuntament Representant ERC Pilar Aznar López Ajuntament Tècnica d educació Montserrat Miró Herms Convidats: SECTOR Tècnica de suport al PEC (Diputació de Barcelona) NOM I COGNOMS Joana Calsamiglia Reguant Ordre del dia: 1. Contribució del Consell Escolar Municipal al mapa de visions del PEC Desenvolupament de la sessió La presidenta del Consell Escolar Municipal, la Sra. Roser Guiteras, dóna la benvinguda als membres del Consell Escolar en aquesta sessió extraordinària del Consell Escolar Municipal. La presidenta i la tècnica expliquen que durant la primera sessió de treball del Grup Impulsor que va tenir loc el passat 28 de febrer es van fer un mapa de la relació que hi ha entre les diferents categories que havien sortit dels quatre àmbits de treball (Escola, Fora escola, Transició Escola-treball i Formació permanent i Poble Educador) durant els tallers de la Jornada de presentació del PEC del dia 21 de gener. Segons l agrupació de categories resultant d aquesta sessió van sortit vuit grans temes d interès: 1. Ús dels espais púbics i equipaments 2. Valors i educació en valors 3. Escola 4. Transició Escola-Treball 5. Oferta formativa postobligatòria i formació permanent 6. Participació 7. Poble educador, Entitats i teixit social 8. Oferta educativa de fora l escola

3 En la segona sessió de treball del Grup Impulsor que va tenir lloc el passat 16 de març es va iniciar el treball per contribuir a l elaboració del mapa de visions ciutadanes. Les finalitats d aquest mapa de visió ciutadanes són: Construir una bona mostra de quines són les principals preocupacions compartides per la ciutadania Analitzar com es defineixen els principals punts forts i punts febles del poble en l àmbit educatiu Aquest mapa de visions ciutadanes s obté mitjançant: Visions sobre el Territori (situació econòmica, demogràfica, cultural, educativa, urbanística, associativa, identitària...) Visions sobre l Educació a la vila (qüestions escolars i més enllà de l escola ) Visions sobre Participació (experiències, valoracions i motivacions dels agents socials i institucionals en l àmbit de la participació organitzada) Visions sobre el PEC (motivacions, utilitat, àmbits de treball...) S explica que el mapa de visions es farà amb diferents grups de discussió i es complementarà amb entrevistes individuals. Es busca que quedin representats tots els àmbits de la ciutadania. Dins d aquest procés s ha considerat que el Consell Escolar Municipal era un òrgan la visió del qual és fonamental per contribuir a l elaboració d aquest mapa de visions. En aquesta sessió es proposa fer sis grups de discussió per recollir, a partir d una sèrie de preguntes, punts forts, punts febles i propostes en relació a diferents aspectes relacionats amb els sis àmbits de treball extrets a partir del primer anàlisi fet pel Grup Impulsor: Ús dels espais púbics i equipaments Valors i educació en valors Escola Transició Escola-Treball, oferta formativa post-obligaròria i formació permanent. Participació i poble educador; entitats i teixit social Oferta educativa fora de l escola També es proposa que a banda del tema proposat al grup en què cada persona ha estat assignat de forma aleatòria, tots els grups responguin a una sèrie de preguntes sobre el procés d elaboració del PEC Després d una hora de discussió els portaveus de cada grup exposen les conclusions del debat produït:

4 Grup 1.- Ús dels espais públics i equipaments Respecte als espais públics es destaquen com a punts forts que en general l ús de l espai públic és correcte i el sentiment d orgull pel que fa als espais públics i a l entorn que té Caldes. Com a punt feble es trobar a faltar que no es fa massa ús dels parcs infantils i caldria buscar el perquè. En aquest àmbit, també es destaquen l abandó del bosc, el poc ús de la Torre Marimon i la falta de cendrers i papereres a la via pública. Per això les propostes en aquest àmbit es concreten en més inversió en la neteja dels boscos i en un major ús de la Torre Marimon. Pel que fa als equipaments com a punts forts es valora l existència d uns equipaments municipals que estan prou bé destacant per exemple Les Cases dels Mestres, L Espai Can Rius, L Espai Jove El TOC, els pavellons i les pistes esportives...). En aquest sentit com a punt feble es trobar a faltar una pista polivalent similar a la del Bugarai que està saturada. Només que la pista del costat fos coberta es podria fer servir molt més. Aquesta sala polivalent hauria de ser acollidora. Per exemple, la de Can Rius està molt bé però és massa senyorial per determinades activitats. També es troba a faltar una pista d atletisme. En relació als equipament es valora la necessitat d una millor gestió d equipaments públics com el Molí d en Ral. Entitats com el CAU s han trobat amb problemes com que està brut o que si volen fer una trobada de colles no poden quedar-se a dormir. També es destaca la necessitat d un equipament juvenil d oci (tipus disco infantil, cine...) adreçat especialment als noies/es de 15 a 18 anys que encara no tenen carnet de conduir i no saben on anar en el seu temps d oci. En relació a determinats equipaments com l Escola d Adults el Roure Gros o el TOC es valora molt positivament la seva oferta però es fa constar com a punt feble la manca de personal. En el cas de la Biblioteca també es fa constar la necessitat d una ampliació del seu horari. En relació a la mobilitat en general es valora que la mobilitat pel nucli urbà es correcta així com també la mobilitat en transport públic Caldes - Barcelona. Faltarien connexions amb Granollers i amb Mollet (on hi ha l hospital de referència) i amb la Universitat així com millorar les freqüències i opcions de transport especialment els caps de setmana. Caldria potenciar l ús del carril bici en especial en un poble com Caldes on en general els carrers són bastant plans i els desplaçaments en bici són fàcils. Potser no cal fer més carrils bicis sinó d alguna manera conscienciar que els conductors de cotxes respectin les bicis.

5 Grup 2.- Valors i educació en valors Es destaca com a punt fort l existència de moltes famílies amb molts valors. Per altra banda, es reflexiona sobre la complexitat de definir una escara de valors que és diferent en funció de cada persona. Per això, es proposa fer una reflexió sobre aquesta complexitat. Pel que fa als agents educadors es valora l existència d un gran nombre d agents educadors en sentit positiu (escoles, entitats, persones a títol individual...). Per altra banda, es reflexiona sobre el fet que a nivell social també hi ha un nombre important d agents educadors no exemplars (youtubers, bloggers,..) Per això, es proposa una formació a càrrec d especialistes per conscienciar i donar eines sobre com l entorn pot maleducar i donar altres visions (exemple formació per famílies sobre prevenció dels mals usos de les xarxes socials i internet per part dels fills/es i dels perills que hi corren. En aquest sentit es proposa la implicació de la societat civil per fer un debat sobre els valors. Pel que fa als espais per treballar els valors, cal tenir en compte que si bé l entorn pot modelar i l escola és un lloc privilegiat d educació en valors, la base d aquest educació en valors és la família. En aquest senti, es destaca com a punt feble el correbars de Festa Major i el model de valors que es promou i es proposa la realització de xerrades i la creació d espais de debat sobre aquest tema davant el qual es considera ha d haver tolerància zero. Grup 3.- Escola En aquest grup es destaca l intens debat produït al voltant sobre com reflectir en el PEC aspectes de planificació educativa i de manca de recursos sobre els que no tenim competència. Es reflexiona sobre la falta de consens dels diferents estaments i de l escola per fer pinya. Pel que fa als recursos i la planificació educativa es destaca la importància de defensar i mantenir recursos com el servei de psicòloga municipal malgrat no siguin de competència municipal. Com a punt fort es destaca la bona relació existent entre els centres i l entorn. Actualment la relació entre els centres és positiva. No obstant, caldria fer més trobades entre les escoles fent no només xerrades sinó també dinàmiques de grup perquè els professionals que hi treballen (mestres, professors, educadors) interactuïn i es puguin conèixer-se més i millor. En aquesta línia, es proposa recuperar trobades entre els centres que ajudin a millorar les relacions entre

6 tots els centres no només a nivell d adults (professionals) sinó també a nivell de famílies i infants com les que s havien fet fa molts anys entre infants de totes les escoles. Com a punt feble es destaca el fet que des de les escoles fins al moment no s està fent res d innovació educativa. Pel que fa a l èxit educatiu i l acompanyament de l alumnat es destaca com a punt fort la coordinació en el traspàs d informació d escola bressol a P-3 i entre primària i secundària. En aquest punt, es fa constar la manca de consens en aspectes sobre com entenem l èxit educatiu i sobre com ha des ser l escola que volem i la necessitat d un debat amb profunditat per poder treballar-ho i projectar com volem que sigui l educació al nostre poble. Un altre tema que ha estat objecte de debat ha estat la dificultat de compaginar i conciliar horari escolar i horari laboral. Grup 4.- Transició Escola Treball oferta formativa post-obligatòria i formació permanent En relació a l orientació i assessorament als joves es valora positivament la possibilitat de rebre informació a través de diferents canals: institut (mitjançant les accions del Pla Tutorial i especialment a 4t d ESO) però també a través de fires com el Saló de l Ensenyament o la Fira Guia t que pretén concentrar l oferta de formació professional de la comarca, i donar-la a conèixer. Pel que fa al paper del comerç i les empreses es destaca com a punt fort el gran potencial empresarial de Caldes dins la comarca. Per la seva situació fronterera entre els 2 Vallesos en l anomenat Eix de la Riera de Caldes es troba al mig d una zona d una alta concentració d empreses que poden potencialment ocupar a moltes persones. Per altra banda, es destaca la necessitat de posar-se en contacte amb aquestes empreses per esbrinar les necessitats que puguin tenir i en funció d aquestes necessitats planificar i dissenyar l oferta formativa. En aquest àmbit es proposa que les empreses vinguin als centres de secundària a explicar el que fan als com a recurs per a explicar possibilitats laborals al municipi i a la comarca i obrir noves vies. Pel que fa als espais de formació permanent es destaquen com a punt fort l oferta municipal de l Escola d Adults, l Escola de Música i el Taller d Art així com l existència d una gran diversitat d oferta privada. L Escola d Adults és l únic recurs que acull aquells alumnes que no han sabut trobar el seu lloc al sistema educatiu. Caldria reorientar el seu paper cap al món laboral o buscar algun recurs

7 per reorientar aquests nois/es cap al món laboral reconduint-los per exemple cap als Programes de Formació i Inserció (PFI). Pel que fa l oferta de Formació Permanent es destaca la poca oferta de cicles formatius existents al municipi, si bé possiblement el curs s impartiran dos cicles formatius nous a Caldes, el CFGM de cures auxiliars d infermeria a l Escola Pia i el CFGS de construccions metàl liques a l Institut Manolo Hugué. En aquest sentit, es proposa la necessitat d una major diversitat formativa i es valora que el Departament d Ensenyament representa un obstacle en relació a les necessitats dels joves del municipi. Grup 5.- Participació i poble educador; entitats i teixit social En relació a la participació de les famílies a l escola es destaca que hi ha dos pols. Hi ha els que s impliquen molt intensament i altres que no tenen aquesta voluntat i no s impliquen gens. En aquest àmbit es proposen fer més activitats família-escola per intentar trobar punts comuns. Pel que fa a la participació dels joves i la gent gran, es destaca com a punt feble que no hi ha activitats intergeneracionals que fomentin la relació entre els joves i la gent gran. Per això es proposa que els centres educatius s acostin a la gent gran. Pel que fa a l acolliment i a la diversitat es destaca com a punt fort que es fa molt treball integrador amb les persones nouvingudes. Per altra banda, com a punt feble es reflexiona sobre la necessitat de treballar més el concepte d integració i si ho entenem més com una simple integració a la vida diària (treball, escola) o a la vida cultural. Hi ha una gran diversitat de procedència de nouvinguts i la integració social i cultural real es fa difícil degut a la gran diversitat i diferència de tradicions. En aquest àmbit es proposa la realització d una setmana Intercultural perquè les persones nouvingudes puguin presentar i difondre les tradicions del seu país i rebre també les nostres. Pel que fa al foment de la participació ciutadana i la cultura democràtica es destaca com a punt fort que a gairebé tots els espais formals i informals hi ha òrgans democràticament representatius. Com a punt feble es destaca que als espais no formals (entitats) no es fan portes obertes perquè es pugui conèixer el seu funcionament intern. Per això, es proposa que es puguin realitzar jornades de participació (portes obertes) on puguin participar conjuntament pares i fills. Pel que fa al reconeixement del lleure i l educació no formal es destaca com a punts febles la falta de dinamitzadors a espais com el TOC i la necessitat de fer més difusió de les activitats que s hi fan.

8 Pel que al paper de les entitats es destaca com a punt fort que Caldes té moltes entitat el que representa una gran riquesa de valors. Com a punt feble es ressalta que no totes disposen d espais propis ni cedits. Per això, es proposa com a alternativa a la creació de nous espais i equipaments la gestió de l ús dels espais ja existents actualment. En aquest sentit, projectes com patis oberts podrien ser una solució (per exemple si es fa una trobada d agrupaments del CAU que poguessin anar a dormir a una escola). Pel que fa a l àmbit de informació, comunicació i difusió es destaca positivament que la pàgina web municipal arriba fàcilment a molts usuaris i funciona prou bé per exemple en quant a avisos i agenda. Per altra banda, es destaca que no és un web àgil en quant a la cerca de continguts i activitats. Per això, es valora que caldria millora-la i es proposa que es pugui habilitar pel funcionament de dispositius mòbils. Grup 6.- Oferta educativa fora de l escola En relació a les activitats extraescolars, lúdiques, es valora com a punt fort l existència d una oferta educativa extremadament àmplia tant a nivell públic com privat. Per altra banda, es destaca la possible dificultat econòmica per accedir a aquestes activitats extraescolars, inclús les esportives, que estan resultant molt cares, pel que es considera com un punt feble el fet que hi hagi activitat extraescolars que segreguen des d un punt de vista econòmic. Per això es proposa fer una convocatòria de beques i ajuts que no siguin exclusivament per activitats municipals (com escola de música o art) sinó que s obrin també a l oferta privada com anglès o esport de manera que siguin accessibles a famílies que no serien les usuàries de serveis socials però que no poden assumir el cost d aquestes activitats. Pel que fa a l oferta educativa fora de l escola adreçada als infants de 0 a 3 anys no hi ha i tampoc es valora que hi hagi d haver ja que es considera que els infants d aquests edat han de passar el màxim de temps possible amb la família. En aquest sentit, es proposa habilitar a les escoles bressol un espai familiar al que puguin assistir també infants no escolaritzats a les escoles bressol i les seves famílies com a recurs de suport a la família en la seva funció educativa. Pel que fa als agents educatius en l oferta fora de l escola es destaca que agents educatius som tots. Si bé en general en l àmbit reglat està tot cobert, es destaca com una mancança la necessitat d incorporar agents educatius especialistes en educació especial en aquesta oferta educativa fora de l escola ja que actualment és un dels punt febles especialment en l etapa anys on la inclusió hauria de ser més potent. Pel que fa als horaris de les activitats extraescolars es considera com un punt feble el fet que els horaris són massa amplis fins les hores. Es considera que hem de fer servir els

9 horaris des d un punt de vista educatiu evitant allargar els horaris fins les 21 hores conscienciant que això no és conciliar i que cal tenir en compte les necessitats dels infants i la necessitat de passar més temps en família. Pel que fa a les activitats adreçades als nois/es de anys pels que no hi ha gaire oferta, es proposa fer un treball per conèixer les seves necessitats i detectar entre aquest col lectiu possibles agents educatius. Un cop posades les principals conclusions de cada àmbit s acorda deixar les preguntes plantejades sobre el procés del PEC a la propera sessió del CEM ja que no hi ha hagut temps de debatre-les als grups. Acords i compromisos ACORDS Fer el retorn amb les principals conclusions de cada àmbit Fer el debat conjunt entorn a les preguntes platejades sobre el procés del PEC a la propera sessió ordinària del CEM RESPONSABLE Ajuntament CEM Annexos Documentació de treball reunió Consell Escolar Municipal 21/03/2017 (guió amb les preguntes de cada àmbit) La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, n estenc aquesta acta. La secretària Vist i plau La presidenta