Grup: 4t ESO. Material: Material per al professor, sessió 1.

Transcripción

1 1. QUÈ ÉS LA NICOTINA? a) És un potent alcaloide amb efectes estimulants en el nostre sistema nerviós. En destacam els efectes següents: eufòria, excitació i alleujament de l ansietat. És la causant de l addicció al tabac, ja que el seu ús pot generar una forta dependència, sobretot de tipus psicològica. 2. QUINA ÉS LA MILLOR MANERA DE COMPENSAR EL FET DE FUMAR? c) No es pot compensar de cap manera, ja que el tabac conté més de substàncies tòxiques. Fer esport no compensa el fet de fumar; s ha de tenir en compte que fumar entre 1 i 4 cigarrets al dia provoca un 30 % més de pèrdua de funció pulmonar. 3. L ADDICCIÓ AL TABAC ES DEU A... b) L efecte de la nicotina i altres factors. En el procés de l addicció no sols intervé la química cerebral (com actua la nicotina al cervell), sinó que també s han de tenir en compte factors ambientals, socials, culturals, genètics i conductuals. 4. RESPECTE ALS CIGARRETS LIGHT, ÉS CERT QUE... b) Són igual de perjudicials que els cigarrets normals, perquè tenen els mateixos components. Per fabricar un cigarret ligth, es perfora el cilindre de paper que embolica el cigarret i també el filtre. Les màquines mesuren les concentracions de quitrà, nicotina i monòxid de carboni, segons el mètode homologat ISO estàndard; aspiren el fum pel filtre, imitant el fet de fumar, i mesuren les concentracions d aquestes substàncies. Pels forats fets en el cilindre del cigarret, s aspira aire exterior, i això fa que el fum que mesura la màquina sigui més diluït que el d un cigarret normal. El que passa realment quan un fumador fuma un cigarret light és que prest aprèn a tapar aquests foradets amb els dits i els llavis per regular la dosi de nicotina i aconseguir inhalacions més profundes. 5. CREUS QUE EL TABAC POT TENIR UN EFECTE RELAXANT? b) Sí, perquè alleuja els símptomes de l abstinència de la nicotina. No obstant això, la nicotina és un estimulant que activa el sistema nerviós central. Hi ha diferents raons per les quals alguns fumadors tenen la sensació de relaxació quan fumen, com ara evitar l anomenada síndrome d abstinència de la nicotina. En un fumador addicte, la falta de tabac provoca la síndrome d abstinència; això li causa un augment de l ansietat i un fort desig de fumar; en tornar a fumar, el fumador percep una disminució de l ansietat i una sensació de relaxació. També produeix la sensació de relaxació l associació de fumar amb activitats agradables i relaxants (després d un bon dinar, mirant un paisatge, etc.), així com fumar per distreure s o passar l estona, quan una persona està inquieta. Aquesta creença explica la diferència entre l efecte psicològic i l efecte fisiològic. 1

2 6. ELS RISCS DE PATIR MALALTIES PER FUMAR... c) Augmenten amb el temps que fa que es fuma. Els efectes del tabac són acumulatius, com més temps duu una persona fumant, més minven progressivament les seves capacitats, es cansarà més fàcilment i li costarà més temps recuperar-se. El tabaquisme està associat a una proporció elevada de càncers de pulmó (85 %), cavitat oral (92 % en homes i 61 % en dones), laringe (83 %), estómac, bufeta, pàncrees i ronyó. Està demostrat que el tabaquisme augmenta entre 2 i 4 vegades la possibilitat de tenir la malaltia coronària i la malaltia cerebrovascular. Del total de morts causades pel tabac, el 42,9 % ho són per tumors. També es té l evidència científica que el fum del cigarret és el principal causant de la simptomatologia i les malalties respiratòries. Més del 90 % de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) està relacionada amb el consum de tabac. La bronquitis crònica, l emfisema i l asma són també malalties associades al consum de tabac. 7. QUINS SÓN ELS EFECTES DEL TABAC DURANT L EMBARÀS? a) Més complicacions en el part, ja que durant l embaràs el fetus és el fumador passiu involuntari més jove, i un risc superior d avortament espontani, de naixement prematur o pes baix en néixer, la qual cosa suposa risc de mort perinatal. 8. EL CONSUM DE CÀNNABIS POT PRODUIR... a) Alteracions en el sistema nerviós central, modificant o intensificant la manera de percebre i sentir la realitat, ja que és un pertorbador del sistema nerviós. Pot alterar i afectar la memòria, el pensament, la concentració, el moviment, la coordinació i la percepció sensorial i temporal. Hi ha persones en què el consum de cànnabis pot provocar alteracions mentals com la psicosi i quadres delirants al lucinatoris. 9. ELS EFECTES DEL CONSUM DE CÀNNABIS... b) No afecten igual totes les persones que en consumeixen. La reacció que es pot experimentar depèn de: la quantitat i la freqüència del consum, la puresa o l adulteració o modificació del cànnabis, si es mescla amb altres drogues; el pes, l edat, la predisposició genètica, l estat d ànim quan es consumeix (el pot exagerar), així com l ambient, on i amb qui es consumeix. 10. L HÀBIT DE FUMAR ÉS UN FACTOR DE RISC COMPROVAT DE... a) Unes 25 malalties. Hi ha estudis científics que avalen la relació del fet de fumar amb el risc de patir moltes malalties, la majoria de les quals són cròniques: càncer de pulmó, emfisema, infart de miocardi, asma bronquial, infeccions respiratòries (faringitis, otitis, sinusitis), bronquitis i pneumònia, entre moltes altres. 2

3 11. SI UNA PERSONA QUE FUMA NO S ENVIA EL FUM QUAN FUMA... b) Es produeixen malalties a la boca i el cor. Atès que el fum toca les cèl lules vives, causa dany encara que els fumadors no l inhalin i, inclosos els que fumen pipa o cigars, tenen més risc de contreure càncer de llavi, boca i llengua. Les persones que fumen pipa o cigars mantenen dins la boca molt més temps el fum, encara que no se l enviïn, i això fa que augmenti la incidència de càncer de boca i patologies orals i bucodentals. S ha de tenir en compte que pràcticament és impossible evitar inhalar fum quan es té un cigarret encès; per tant, per a aquests fumadors també augmenta el risc de patir càncer de pulmó. 12. SI ES DEIXA DE FUMAR... a) Els riscs sobre la salut disminueixen tot d una, ja que immediatament després de deixar de fumar el cos comença a eliminar les toxines del tabac. En vuit hores els nivells de nicotina i monòxid de carboni en sang es redueixen a la meitat. 13. QUINS SÓN ELS CIGARRETS QUE PERJUDIQUEN MÉS LA SALUT? b) Tots els cigarrets, ja que els components del tabac són molt tòxics; no n hi ha cap quantitat que pugui ser segura per a la salut. S ha de tenir en compte que davant un gas verinós ningú no es planteja inhalar-ne tan sols un poc, sinó que s intenta sempre evitar-ne qualsevol inhalació, per petita que sigui; per tant, l únic cigarret que no perjudica la salut és el que no es fuma. 14. RESPECTE AL TABAC... c) Es comença fumant de tant en tant i s acaba fumant més del que es voldria. El poder additiu de la nicotina i els altres factors (socials, personals, etc.) fan que sigui relativament fàcil passar d un consum ocasional a un consum continuat. La persona que continua la conducta de fumar ja no experimenta els efectes negatius produïts a l inici del consum (tos, marejos, etc.), mentre que se n mantenen les conseqüències agradables (fumar després d un bon dinar, en una reunió amb els amics, etc.); d altra banda, necessita fumar més vegades per aconseguir els mateixos efectes que quan el consum era menor. Poc a poc la persona té més ganes de fumar més vegades i a més llocs, fins a arribar a un consum diari. 15. QUINS SÍMPTOMES RELACIONARIES AMB EL CONSUM DE TABAC? a) Mal de cap, ja que la sordesa no està relacionada amb el consum de tabac i la grip és produïda per un virus. En tot cas, sí que existeix una relació entre les persones que consumeixen tabac i el mal de cap. 3

4 16. SI ES CONSUMEIX CÀNNABIS... c) És possible detectar restes de cannabinoides fins i tot algunes setmanes després d haver-ne consumit, perquè el THC es queda en els teixits grassos de l organisme, des d on són eliminats lentament. 17. SI ES MESCLA CÀNNABIS AMB ALCOHOL... d) Totes les respostes anteriors són correctes, ja que els efectes vasodilatadors de l alcohol i l augment del consum cerebral d oxigen que provoca el cànnabis poden produir un descens brusc de la tensió que pot anar acompanyat de vòmits i, a vegades, pèrdua de consciència. A algunes persones els pot produir confusió, ansietat i pànic, a més de l augment del deteriorament del sistema nerviós. 18. QUANTS D ANYS ES POT REDUIR L ESPERANÇA DE VIDA D UN FUMADOR? c) 10 anys. Hi ha estudis científics que demostren que els efectes del tabac poden reduir l esperança de vida d una persona fumadora deu anys. 19. COM AFECTA EL FUM DEL TABAC ALS FUMADORS PASSIUS? b) Estar una hora en un ambient contaminat equival a fumar tres cigarrets. L Agència Internacional de Recerca contra el Càncer ha detectat la presència de 69 agents cancerígens a l aire contaminat per fum de tabac. S ha constatat que el fum del tabac i del paper que l embolica té més quantitat de monòxid de carboni, amoníac i altres components tòxics que el fum aspirat a través del filtre. Les petites dimensions de les partícules produïdes en aquest tipus de combustió poden arribar més fàcilment a porcions més profundes dels pulmons. Per tant, és evident que la majoria de les conseqüències negatives, incloses les més greus, com el càncer, també les pateixen, de manera involuntària, les persones no fumadores. 20. QUANTS DE CIGARRETS ES PODEN FUMAR AL DIA SENSE CAP RISC PER A LA SALUT? b) Cap, ja que els components del tabac són molt tòxics; no n hi ha cap quantitat que pugui ser segura per a la salut. S ha de tenir en compte que davant un gas verinós ningú no es planteja inhalar-ne tan sols un poc, sinó que s intenta sempre evitar-ne qualsevol inhalació, per petita que sigui; per tant, l únic cigarret que no perjudica la salut és el que no es fuma. 21. EL MONÒXID DE CARBONI QUE ES PRODUEIX QUAN ES CONSUMEIX UN CIGARRET... c) És un gas tòxic i en ocasions mortal. Es coneix aquest gas per la seva capacitat letal quan és inhalat; un exemple d això són les morts ocasionades quan, per un accident o un oblit, es deixa oberta la clau del gas en un lloc sense ventilació. 4

5 Es produeix en la combustió del tabac i el paper del cigarret. Una vegada inhalat, penetra a la sang a través dels pulmons, s uneix a l hemoglobina i ocupa, d aquesta manera, el lloc de l oxigen (el monòxid de carboni té una afinitat a l hemoglobina 240 vegades superior que l oxigen). Atesa la disminució de l oxigenació dels teixits, els fumadors tenen menys resistència a l exercici físic i més probabilitats de patir malalties. 22. RESPECTE AL FUMADOR PASSIU O INVOLUNTARI... b) Té més probabilitats de patir un càncer de pulmó. La contaminació ambiental és un dels grans problemes que tant els governs com els ciutadans de tots els països industrialitzats hem de conèixer i pal liar per deixar un món més habitable a les generacions següents, però les persones que fumen han de saber que quan inhalen fum de tabac introdueixen als seus pulmons unes concentracions tòxiques 400 vegades superiors a les màximes permeses per la legislació a les plantes industrials que suporten majors concentracions de contaminació ambiental. La concentració de monòxid de carboni en l aire que expira una persona que fuma és entre 30 i 50 vegades superior a la d una persona que no fuma i que habita en una ciutat sotmesa a nivells alts de contaminació atmosfèrica. El tabac és el causant del 90 % de tots els càncers de pulmó diagnosticats, enfront de l 1 % produït per la contaminació ambiental. El tabaquisme és la principal causa evitable de pèrdua de salut i de mort prematura. Els fumadors passius presenten un risc elevat de contreure les mateixes malalties que els fumadors actius. S ha demostrat que, per a una persona no fumadora, estar exposada a l aire contaminat per fum de tabac durant una hora equival a fumar tres cigarrets. El tabaquisme està associat a una proporció elevada de càncers de pulmó (85 %), cavitat oral (92 % en homes i 61 % en dones), laringe (83 %), estómac, bufeta, pàncrees i ronyó. Del total de morts causades pel tabac, el 42,9 % ho són per tumors. 23. QUANT DE TEMPS ES NECESSITA PER CONVERTIR-SE EN UN ADDICTE AL TABAC? c) No existeix un període de temps determinat, perquè cada persona és diferent i depèn del temps que fa que es fuma, la freqüència i la quantitat. Fins i tot, els adolescents semblen més sensibles als efectes de reforç de la nicotina combinada amb altres substàncies químiques que es troben en els cigarrets, amb la qual cosa augmenta la seva susceptibilitat a tornar-se addictes al tabac. 24. QUINS DELS ELEMENTS SEGÜENTS PODEN APARÈIXER EN LA COMPOSICIÓ D UN CIGARRET? a) Elements radioactius com el poloni-210, entre d altres com ara: acetona, cianamida, naftalina, toluïdina, metanol, amoníac, pirè, uretà, dibenzocridina, 5

6 naftilamina, arsènic, cadmi, nicotina, dimetilnitrosamina, fenol, benzopirè, butà, vinil, monòxid de carboni, DDT i toluè. 25. PER NOTAR ELS BENEFICIS QUE TÉ DEIXAR DE FUMAR HAS D ESPERAR... c) Unes hores; els riscs sobre la salut disminueixen tot d una, ja que immediatament després de deixar de fumar el cos comença a eliminar les toxines del tabac. En vuit hores els nivells de nicotina i monòxid de carboni en sang es redueixen a la meitat. 26. EL CÀNNABIS, QUAN ES MESCLA AMB ALIMENTS... c) Té els mateixos efectes, però apareixen més tard que quan es fuma. Quan consumim marihuana, el THC passa ràpidament dels pulmons a la sang, per on és transportat per tot l organisme, fins i tot el cervell. Si es fuma, els efectes són pràcticament immediats i duren entre una i tres hores. Una part arriba directament al cervell, i la resta s emmagatzema en els teixits grassos de l organisme, des d on s elimina lentament. Aquest procés d absorció explica per què els efectes es poden sentir, fins i tot, després de dies d haver consumit haixix o marihuana. Per això, és possible detectar restes de cannabinoides en l orina dels consumidors algunes setmanes després del darrer consum. Si s ingereix, amb menjar o beguda, els efectes apareixen més lentament, al cap de mitja hora o una hora, però poden durar fins a quatre hores. 27. EL CONSUM DE CÀNNABIS POT AFECTAR I ALTERAR... d) Totes les respostes anteriors són correctes, perquè amb el consum de cànnabis es presenten alteracions en zones relacionades amb la memòria, el pensament, la concentració, el moviment, la coordinació i la percepció sensorial i temporal. 28. L HAIXIX SE SOL ADULTERAR AMB SUBSTÀNCIES TÒXIQUES QUE PODEN PROVOCAR... a) Efectes potenciadors de la droga, increment dels efectes tòxics psicoactius, millora de l aspecte final i facilitat d ús, entre d altres. És habitual que les persones que negocien amb les drogues adulterin el producte amb substàncies tòxiques i de molt baixa qualitat per poder tenir més quantitat de producte de venda i així enriquir-se a costa de la salut dels altres. Es pot adulterar la substància incorporant-ne d altres que no solen tenir efectes potenciadors de la droga o que n incrementen els efectes tòxics i psicoactius, però que no són propis dels derivats de la Cannabis sativa. Els productes actius, que potencien l efecte psicoactiu, solen ser extractes de plantes solanàcies (estramoni, jusquiam negre, belladona, mandràgora...) molt potents i perillosos per a la salut. 6

7 Hi ha un altre tipus de substàncies, tòxiques per a la salut, que s utilitzen per poder tenir més producció, millorar-ne l aspecte final (olor, color, efectes...), condensar les peces, desfer el producte fàcilment, etc., com ara greixos, olis, tintures, coles... S ha de tenir en compte, a més, que pot haver-hi components contaminants accidentals, com són els fongs per humitat, les restes orgàniques d animals per la mala atenció del producte, etc. Fonts bibliogràfiques i recursos: 2*- Habla con ellos del tabaco. Ed.: Gobierno de la Rioja (Sistema Público de Salud). 3*- A no fumar me apunto. López, P. et al. Ed.: Junta de Andalucía. 11*- 50 mitos del tabaco. Departamento de Salud y Consumo. Gobierno de Aragón. 24*- Programa ITES. Programa de Intervención sobre Tabaquismo en Enseñanza secundarias. Torres, A. et al. Gobierno de Canarias. 35*- National Institute on drug abuse. Sèrie de Reports d investigació. Consulta pàgina web: 36*- Drogues: una realitat diferent. Mariscal, L. et al. Ed. Hazkunde. - Usted puede dejar de fumar. CNPT, Ministeri de Sanitat i Consum. - Fullet sobre el cànnabis. PADIB. 7