ARRIBEM A LA CASA A TREVÉS DELS MILLORS ESPAIS?

Transcripción

1 ARRIBEM A LA CASA A TREVÉS DELS MILLORS ESPAIS?

2 INDEX 0. Abstract 1. Introducció 2. Bloc Fotografies estat actual 2.2 Breu descripció 2.3 Plànol acotat de l estat actual 2.4 Plànol acotat amb les mides optimes 3. Bloc Fotografies estat actual 3.2 Breu descripció 3.3 Plànol acotat de l estat actual 3.4 Plànol acotat amb les mides optimes 4. Bloc Fotografies estat actual 4.2 Breu descripció 4.3 Plànol acotat de l estat actual 4.4 Plànol acotat amb les mides optimes 5. Bloc Fotografies estat actual 5.2 Breu descripció 5.3 Plànol acotat de l estat actual 5.4 Plànol acotat amb les mides optimes 6. Conclusions

3 0. Abstract En aquesta tesis s analitzen quatre blocs de pisos en concret on els vestíbuls i els replans tenen unes mides i formes determinades, però que no acostumen a ser les dimensions més còmodes o generoses possibles. Per aquest mateix motiu proposo unes proporcions més optimes que si es duguessin a terme millorarien aquests espais de transició. En esta tesis se analizan cuatro bloques de pisos en concreto donde los vestíbulos y los rellanos tienen unas medidas y formas determinadas, pero que no suelen ser las dimensiones más cómodos o generosas posibles. Por este mismo motivo propongo unas proporciones más óptimas que de llevarse a cabo mejorarían estos espacios de transición. In this thesis, four blocks of floors are analyzed in particular where the halls and landings have certain dimensions and forms, but which are not usually the most comfortable or generous dimensions possible. For this same reason I propose more optimal proportions that if they were carried out would improve these spaces of transition.

4 1. Introducció He triat aquest quatre blocs de pisos amb la intenció de poder comparar com es construïa i pensava abans i com es fa actualment. Per tal d aconseguir aquesta comparació analitzo dos blocs més actuals construïts en l ultima dècada i el altres dos de construcció als anys vuitanta. Aquest treball no pretén proposar unes reformes en els espais estudiats, sinó imaginar casos hipotètics on l arquitectura es regís per la intuïció i la comoditat enlloc de per normatives i els preus del m 2 de l habitatge.

5 2. Bloc Fotografies 2.2 Breu descripció Degut a que la normativa en l any de construcció no requeria fer els espais adaptables per a minusvàlues, en el primer contacte amb l edifici ja ens trobem amb dificultats per accedir amb qualsevol objecte amb rodes. Un cop dins del vestíbul trobem més barreres arquitectòniques que divideixen l espai en dos, dificulten l accés i fan que l espai sembli més petit. Les escales queden amagades darrera del ascensor i comparteixen un reduït espai d espera.

6 2.3 Plànol de l estat actual

7 2.4 Plànol amb els espais òptims

8 3. Bloc Fotografies 3.2 Breu descripció Aquest bloc és de la mateixa època de construcció que l anterior, per tant també trobem espais no adaptats. A pesar d això com el vestíbul es gran han pogut adaptar una rampa (que no compleix el pendent). El fet de retirar l ascensor o avançar l escala fa que l espai sembli més petit del que podria creant unes estrangulacions en l espai poc còmodes.

9 3.3 Plànol de l estat actual

10 3.4 Plànol amb els espais òptims

11 4. Bloc Fotografies 4.2 Breu descripció Aquest edifici de construcció nova consta d un ampli vestíbul amb espai suficient per efectuar maniobres amb bicicleta, cotxets, cadires o carros. A pesar d això l ascensor en planta baixa s ubica a un extrem fet que dificulta la circulació en aquella zona. En les plantes superiors el nucli vertical queda situat al mig deixant dos accessos als habitatges a cada banda. L espai entre l ascensor i la paret de davant és el mínim exigit per la normativa.

12 4.3 Plànol de l estat actual

13 4.4 Plànol amb els espais òptims

14 5. Bloc Fotografies 5.2 Breu descripció Aquest últim exemple és el més actual de tots. L accés a l edifici es fa d es d una zona porxada i amb el terra a la mateixa cota que el carrer. El vestíbul és molt ampli i ubica el nucli vertical de manera que des de l exterior no es veu. Aquest esta enfrontant l escala amb l ascensor. La col locació aprofita l estrenyiment del corredor interior que fa que l espai quedi més comprimit. Suposo que per tal d aprofitar i fer el pisos lo màxim grans possibles el passadís queda reduït a 1m. Al ser un edifici que conte vuit habitatges per planta el passadís s allarga més de lo habitual.

15 5.3 Plànol de l estat actual

16 5.4 Plànol amb els espais òptims

17 6. Conclusions Amb aquest treball he reafirmat el pensament actual de lo realment necessari que és per a pares i mares amb cotxets, persones amb minusvàlues, bicicletes, gent gran, etc, que els espais d accés a els habitatges estiguin lo millor endreçat, adaptats i amb les mides optimes pertinents, i no les mínimes. Gracies a haver analitzat blocs més antics i més nous he arribat a dues conclusions clares; la primera és que antigament els arquitectes estaven molt menys conscienciat de cara a l adaptabilitat dels llocs col lectius dins dels blocs d habitatges, i la segona és que a dia d avui aquesta conscienciació es molt més alta, però no es construeix pensant només en fer un espai agradable amb mides optimes, sinó que es donen les mides justes que marca la normativa i s aprofiten al màxim els m 2 de sòl d habitatge per apujar al màxim els preus. Algun habitatge més antic dota d espai suficient per poder fer reformes i millorar els espais, però d altres seria molt complicat canviar-los. Als habitatges més nous s opta per passadissos llargs i vestíbuls molt més amples, que a pesar de tot encara tenen alguns retranquejos pels quartos de comptadors, etc. Espero de cara a un futur poder analitzar o construir un edifici d habitatges on els espais comuns no es vegin restringits per lleis i pugin ser totalment agradables per a la gent que els habita. Belén Parejo Navarro Jordi Oliveras Samitier L habitatge col lectiu: antecedents, realitzacions actuals i alternatives

18