El RUGBI 1.- HISTÒRIA DEL RUGBI 2.- EL REGLAMENT DEL RUGBI

Transcripción

1 El RUGBI Es pot descriure el RUGBI com un esport col.lectiu, de contacte i de pilota. Aquests elements ens poden servir de guia per l aprenentatge del joc. 1.- HISTÒRIA DEL RUGBI La data oficial del naixement del rugbi és l any 1823, quan un jove estudiant de la ciutat de Rugbi estava jugant un partit de futbol amb els seus companys i, en un atac d ira, va decidir agafar la pilota amb la mà i córrer fins a la porteria contrària. Uns anys després aquesta entremaliadura es va convertir en el naixement d un nou esport que va agafar el nom de la ciutat d origen. Aquest jove es deia William Webb Ellis. Si bé la data oficial és el 1823, també és veritat que en algunes civilitzacions antigues com la persa o la romana, ja descrivien jocs amb característiques semblants al rugbi actual. Entre aquests, cal destacar l Harpastrum, que amb el pas del temps va anar evolucionant fins a onvertir-se en la Soule, un altre joc molt popular a l Edat Mitjana. Aquest joc era practicat a Anglaterra i al nord de França, i enfrontava a dos pobles veïns en una lluita sense regles amb l objectiu de dur una pilota a una meta o porteria contrària escollida amb anterioritat. La popularitat del rugbi es va anar estenent a través de la influència colonial anglesa. Al 1871 es va fundar la Federació Anglesa de Rugbi i al 1890, Anglaterra, Escòcia, País de Gal les, Irlanda, Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica funden la Internacional Board. Cada any es juga una competició de molta tradició anomenada Torneig de les 6 Nacions, en la qual, des del 1910, s enfronten Anglaterra, País de Gal les, Escòcia, Irlanda Itàlia i França. A l estat espanyol el primer club de rugbi va ser la Unió Esportiva Santboiana, fundat l any 1921, l any 1922 es va crear la secció de rugbi del Club Natació Barcelona i la Federació Catalana de Rugbi. 2.- EL REGLAMENT DEL RUGBI SOBRE QÜESTIONS GENERALS Objectius del joc En el joc del rugbi dos equips es disputen la pilota per portar-la fins a la línia de fons del camp adversari i deixar-la plantada aconseguint així un assaig o marca.

2 El terreny de joc El rugbi es juga en un terreny rectangular que el reglament defineix com a àrea de joc. Aquesta àrea de joc compren dues zones: - El camp de joc - Les zones de marca Les dimensions màximes del terreny de joc són 100x69 metres. ES ALBUHAIRA Departament d'educació Física La pilota La pilota té una forma ovalada; això és perquè les primeres pilotes es van fer amb una bufeta de porc. Actualment es fabriquen de cuir o de material sintètic, i estan formades per quatre peces. Durada del partit Dues parts de 40 minuts amb 5 minuts de descans entre les dues parts. El partit comença amb un xut com a servei de centre. El sistema de puntuació En el rugbi la puntuació es distribueix de la següent manera: Assaig o marca : s aconsegueix quan un jugador planta la pilota dins l àrea de marca de l equip contrari. Val 5 punts.

3 Transformació : després d aconseguir un assaig, l equip té dret a intentar una transformació amb un xut des de qualsevol punt perpendicular a la zona de marca on s ha plantat la pilota. Val 2 punts. Xut durant el joc : també es poden sumar punts fent passar la pilota entre els pals amb un servei de falta (cop de càstig) o amb un xut durant el transcurs del joc. En tots dos casos se sumen 3 punts. Assaig Transformació Xut durant el joc Els jugadors Cada equip es compon de 15 jugadors, encara que un partit pot començar amb 11. Dins d un equip es poden distingir tres grups de jugadors: - DAVANTERS: Dos pilars, el taloner, dos segones línies i tres terceres línies - DOS MITJOS - TRES QUARTS: Dos centres, i tres darrers L àrbitre i els jutges laterals L àrbitre dirigeix el partit i les seves decisions són inapel lables. Els jutges ajuden l àrbitre indicant quan surt la pilota per les línies laterals i verificant les transformacions SOBRE LES FALTES El reglament de rugbi és molt estricte quant a les faltes ja que ha de preservar l esportivitat del joc alhora de permetre accions tècniques de gran contacte com els placatges. En el joc amb la pilota Els jugadors que són darrera de la pilota poden agafar-la, córrer-hi, passar-la o xutar-la. El que no poden fer són les accions següents: Passada avançada o avant : quan un jugador passa la pilota a un jugador que és davant seu. La sanció serà una melé ordenada en el punt de la falta. Retenció : la pilota ha d estar sempre en moviment. Un jugador que no pugui avançar no pot retenir la pilota. Tant si és a terra com dempeus ha de deixar la pilota immediatament. Si no ho fa la sanció serà un xut de càstig des del punt on s ha produït la falta. Sobre el contrari Només es pot placar al jugador que porta la pilota, que al seu temps pot empènyer al contrari amb el palmell de la mà per defensar-se del placatge. Està prohibit doncs, colpejar, donar puntades de peu, fer travetes, etc. tampoc no es pot placar el contrari que no porti la pilota, i fer-ho violentament al que la porta. Infringir aquestes normes se sanciona amb un xut de càstig.

4 Sobre els límits del camp El fora de banda : es produeix quan la pilota o el jugador que la porta toca o travessa la línia lateral. La pilota es posa en joc des d on ha sortit amb un servei lateral o touche. El fora de joc : un jugador es troba en fora de joc quan està més avançat que la pilota i participa en el joc. Se sanciona amb un xut franc. Si torna a una situació per darrera la pilota es troba altre vegada en joc SOBRE LES SANCIONS Aquestes són les sancions corresponents a les faltes anteriorment descrites i s apliquen com veurem a continuació: LA MELÉ : són 2 o 3 línies de jugadors del mateix equip que, agafats per les espatlles i amb el cap baix, empenyen als jugadors contraris, que estan col locats de la mateixa manera però encarats a ells, per guanyar terreny i recuperar la pilota. Dins la melé la pilota només es pot empènyer amb els peus perquè surti de la melé i sempre després de que aquesta hagi botat al terra. La pilota no es pot agafar amb la mà. Hi ha 2 tipus de melés: - Melé ordenada : es forma per indicació de l àrbitre allà on s hagi produït una falta. Quan la melé està formada l equip que ha rebut la falta llança la pilota enmig de la melé, pel terra, entre els dos equips. - Melé espontània : es produeix quan durant el joc la pilota queda a terra, envoltada per un o més jugadors de cada equip. Ràpidament s hi poden afegir altres jugadors i empènyer. ELS XUTS: Cop franc : És una falta tècnica i el servei es produirà des d on s ha produït la falta utilitzant qualsevol tipus de xut, que no es podrà transformar. Cop de càstig : Es produeix per diverses causes: - Qualsevol acció deslleial (agressió) - Fora de joc - Qualsevol acció que no vagi encaminada a aconseguir la pilota i que impedeixi jugar a l equip contrari.

5 El servei es produirà mitjançant un xut al vol, jugant la pilota a la mà o bé intentant una transformació (valdrà 3 punts) ELS SERVEIS Servei lateral o touche : se situen 2 files paral leles a 1 metre de distància entre si des de la línia puntejada a 5 metres de la línia lateral. Un jugador de l equip contrari al que ha tret la pilota fora, des de fora del camp l envia al mig de la formació; el jugador que salta més s emporta la pilota. Servei de centre : es produeix quan s ha de posar la pilota en joc en començar el partit o després d una transformació. S efectua des del centre de la línia de mig camp mitjançant un xut de sobrebot. Tots els jugadors de l equip que xuta han d estar darrera la pilota i els jugadors contraris han d estar darrera la línia de 10 metres. 3.- FONAMENTS TÈCNICS DEL RUGBI El joc del rugbi es fonamenta en una sèrie de gestos tècnics molt característics a causa de les particularitats del reglament i per la forma de la pilota ELS DESPLAÇAMENTS Els desplaçaments amb la pilota dels jugadors de rugbi es basen en la carrera. La pilota es porta sota el braç i durant la cursa s ha d estar preparat per fer una passada enrere o un xut cap endavant. Si cal, els jugadors poden empènyer als defenses que s acosten amb el braç lliure per evitar-los. Els desplaçaments sense pilota seran diferents segons es facin en atac o en defensa. En defensa, el jugador ha d estar preparat per fer un placatge al contrari que porta la pilota. En atac, s ha d estar preparat per rebre una passada i continuar corrent LA PASSADA La passada en rugbi ha de ser molt precisa degut a les característiques de la pilota. Passada lateral amb 2 mans : s agafa la pilota amb les dues mans; es llança impulsant amb els dos braços alhora i s acompanya el moviment amb una rotació del tronc, procurant que l extrem de la pilota apunti cap al receptor. Passada de mà en mà : és la passada més comuna i més segura en les aglomeracions de jugadors. Es tracta d amagar la pilota amb el cos perquè els

6 contraris no sapiguen cap a quin costat dirigirà la passada. Passada amb el peu : es deixa caure la pilota de les mans i es xuta, normalment de volea. La passada amb el peu és l única que es pot fer cap endavant i serveix per avançar terreny mentres la pilota és a l aire. El xut pot anar a parar a un company situat darrera del xutador, o bé pot ser rebut pel mateix xutador. Aquesta autopassada s anomena xut a seguir LA RECEPCIÓ La recepció és molt important en el rugbi perquè és molt difícil controlar una pilota que cau a terra. Una pilota passada amb la mà vindrà del davant i normalment en línia horitzontal i una passada amb el peu vindrà per darrere i per dalt. En ambdós casos el tipus de recepció serà diferent ELS LLANÇAMENTS L objectiu d un llançament és allunyar la pilota d una zona propera a la nostre línia de marca, guanyar metres per apropar-se a la línia de marca contrària, o bé fer passar la pilota entre els pals. Xut de volea : és el xut que s utilitza per fer una passada amb el peu o per llançar una falta. La pilota es deixa caure de les mans i es xuta abans de que toqui el terra. Xut de sobrebot : es fa en el mateix moment que la pilota toca el terra després de deixarla caure. S utilitza per intentar la transformació entre els pals després d un assaig, en el servei de centre, en el xut de càstig i durant el joc. Xut col locat : és un xut a pilota parada, la qual es diposita a terra fent un petit forat a la gespa. S utilitza per intentar transformar un assaig i per llançar els xuts de càstig. Volea Xut de sobrebot Xut col locat EL PLACATGE És una de les jugades defensives més espectaculars. Tot jugador que porti la pilota podrà ser agafat, tant pel cos com per les cames. Un placatge s ha de fer abans de que l atacant pugui fer una passada. Així, si el contrari cau a terra es pot recuperar la pilota, i si no cau es pot organitzar una melé espontània LES FINTES Les fintes són moviments que es fan per enganyar el contrari. El jugador que fa la finta ha de marcar amb decisió un moviment o una trajectòria i, de forma sobtada, canviar de direcció. 4. PRINCIPIS FONAMENTALS DEL JOC a) AVANÇAR: És impossible que un equip faci marca si quan té la pilota no avança. S ha de jugar en línia recta i no anar cap a les bandes del camp. b) DONAR SUPORT: L atac es manté donant suport al company que porta la pilota.

7 c) CONTINUÏTAT: Si no es domina la pilota vol dir que el joc està aturat o que el contrari té la pilota. S ha d aconseguir la continuïtat mitjançant les possibilitats que ens dóna el joc: córrer, passar, xutar, agrupar-se,... si això no es fa bé ens prendran la pilota ràpidament. d) PRESSIÓ: Quan l equip no té la pilota s ha de fer pressió al contrari per guanyar-la. S ha de reduir al màxim la mobilitat del contrari i evitar que avanci. La pressió provoca errades al contrari i permet recuperar la pilota. No es pot esperar l errada, s ha de provocar. 5. POSICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS Dins d un equip es poden distingir tres grups de jugadors: els davanters, mitjos i tres quarts. DAVANTERS: - Primera línia (1,2,3): La composen dos pilars i un taloner. El pes i la forçaresistència són fonamentals. El taloner és l encarregat de guanyar la pilota a la melé i de llançar-la a la touche. - Segona línia (4 i 5): L alçada és la característica essencial. Són bàsics per a guanyar la touche. Porten el pes a l hora d empènyer i guanyar en les melés. - Tercera línia (6,7 i 8): La composen dos terceres ales i una tercera clau. Tenen una missió intimidadora i per tant han de ser molt ràpids, sobretot a la defensa. S encarreguen d intimidar al mig melé i obertura contraris. En defensa escombren per darrera dels tres quarts. El tercera clau és qui treu, habitualment, la pilota de la melé. MITJOS: - Mig melé i mig obertura (9 i 10): Són els cervells de l equip. Canalitzen el joc de l equip i la connexió entre ells és vital. Són especialistes en jugar amb el peu. TRES QUARTS: - Centres (12 i 13): Ràpids i àgils. Són l eix de l atac quan es juga a la mà i molt obert. En defensa s encarreguen de cobrir i interceptar pel centre. - Ales (11 i 14): Hàbils i ràpids. Potser els de més velocitat de l equip. Vigilen sobretot els cops de peu de l obertura del contrari. Han de ser bon receptors de pilota. - Zaguer (15): Encarregat de vetllar a reraguarda. Ha de tenir bon xut i una bona recepció.