TIPUS DE FAÇANES FAÇANES

Transcripción

1 Pàg. 1/66 TIPUS DE FAÇANES FAÇANES Construcció II. Construcció mineral. 2n curs Àrea de Construcció Curs Revisió 1/04/2014 Autors: Josep Olivé, Elisabet M. Serra, Marta Adroer

2 Pàg. 2/66 Índex 1. Definició 1.1. Coneixements previs necessaris 1.2. La façana coma a envoltant. 2. Requeriments 2.1. Requeriments generals i específics 2.2. Suport: Estabilitat i compatibilitat 3. Tipologies 3.1. Combinacions segons la posició i qualitat de les capes 3.2. Àmbit d'estudi 3.3 Tipologies i nomenclatures de façanes d'origen mineral 3.4. Evolució històrica 3.5. Exemples de les diferents tipologies 4. Materialització 4.1. Compatibilitat de components i sistemes 4.2. Punts singulars: 4.3. La obertura en el mur 5. Posada a l obra: Control 7. Fonts d informació

3 Pàg. 3/66 Índice 1. Definición 1.1. Conocimientos previos necesarios 1.2. La fachada como envolvente. 2. Requerimientos 2.1. Requerimientos generales y específicos 2.2. Soporte: Estabilidad i compatibilidad 3. Topologías 3.1. Combinaciones según la posición i calidad de las capas 3.2. Ámbito de estudio 3.3 Tipologías y nomenclaturas de fachadas de origen mineral 3.4. Evolución histórica 3.5. Ejemplos de las diferentes tipologías 4. Materialización 4.1. Compatibilidad de componentes i sistemas 4.2. Puntos singulares: 4.3. La obertura en el muro 5. Puesta en obra: Control 7. Fuentes de información

4 Pàg. 4/66 Vocabulari/Voacbulario Envoltant/Envolvente Gruix/Espesor Fulla/Hoja (Instal lacions) Encastades/Empotradas Assentament/asiento Recolzament/Apoyo Arrebossat/Enfoscado o Revoco Cantonades/Esquinas Dintell= Llinda/Dintel o Cargadero Brancals/Jambas Replanell d ampit/alféizar Ampit/Antepecho Premarc/Premarco Segellants/Sellantes Tendals/Toldos Gelosies/Celosías Envidrament/Acristalamiento

5 Pàg. 5/66 Coneixements previs necessaris

6 Pàg. 6/66 Façana: Envoltant vertical o lleugerament inclinada d un edifici [...]La fachada es la imagen que el edificio ofrece a la ciudad y eso sugiere intereses relacionados con la composición, la coherencia urbana o el prestigio. Además y, sobre todo, es un límite protector de diseño, cada vez más sofisticado. Hasta hace pocos años, todo lo resolvíamos con el espesor: más frío exterior, más grosor del cerramiento, más carga, más grosor, más lluvia, más grosor, etc. Hoy superponemos delicados e inteligentes materiales para resolver una fachada cien veces más eficaz con un espesor escaso a los arquitectos nos cuesta aceptar que la fachada es una sofisticada membrana que tiene que diseñarse como tal. Ignacio Paricio i Cristia Pardal. La fachada ventilada y ligera. Ed Bisagra ISBN

7 Pàg. 7/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació REQUERIMENTS CONSTRUCCIÓ REQUERIMENTS SUPORT: Resistència Estabilitat Compatibilitat Durabilitat Resistència al foc REQUERIMENTS CONFORT: Control tèrmic Estanqueitat a l aigua Control Higrotèrmic Control lumínic Control acústic Altres: Culturals, socials, psicològics... (CTE EB: Codigo Técnico de la Edificación, Exigència Bàsica)

8 Pàg. 8/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació REQUERIMENTS CONSTRUCCIÓ REQUERIMENTS CONFORT: Control tèrmic: Aïllament Inèrcia Control de la radiació Ventilació Estanquitat a l aire Estanqueitat a l aigua: Estanquitat a l aigua de pluja o freàtica Estanquitat a l ascens d aigua per capilaritat Control Higrotèrmic: Control lumínic: Iluminació natural Enlluernament Control acústic: Altres: Culturals, socials, psicològics...

9 Pàg. 9/66 La normativa: Una demanda legal i social de regulació de la construcció Codi Tècnic de l'edificació CTE Seguretat estructural SE Seguretat en cas d'incendi SI DB-SI 2 limitar la propagació exterior de l'edifici DB-SI 5 intervenció dels bombers Seguretat d'ús SU DB-SU 2 elements sobresortits prop planta baixa Salubritat HS DB-HS 1 protecció contra la humitat (en totes les procedències de l'aigua) DB-HS 3 qualitat de l'aire interior: obertures Protecció contra el soroll HR DB-HR aïllament acústic Estalvi d'energia HE DB-HE 1 limitació de la demanda energètica de l'envoltant Directiva 89/106/CEE RD-312/2005 classificació dels productes de la construcció en relació a la seva reacció i durabilitat en front al foc Certificació energètica RD-47/2007 dona un valor d'eficiència energètica als edificis Directiva 2010/31/EU per a 2018 / 2020 (públics / resta) : edificis nous - 0 emissions CO2 per a 2020 : 20% reducció demanda energètica de tots els edificis.

10 Pàg. 10/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Requeriments complementaris Incorpora d instal lacions Generalment localitzades dins del seu gruix o en la fulla interior de la façana, vistes o encastades. També es poden trobar en la cara exterior, normalment de forma poc adequada per a l estètica i funcionalitat de la façana. També hi podem trobar sistemes captadors d energies renovables Centre Georges Pompidou. Paris. França Richard Rogers i Renzo Piano En alguns casos, però, com en els exemples de la dreta sí que s integren i fins i tot, formen part de la composició de la façana determinant el seu aspecte per l exterior Central Catalana d Electricitat. Barcelona Pere Falqués

11 Pàg. 11/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Requeriments complementaris Incorpora mitjans d informació Generalment localitzats en la cara exterior. Poden ser dissenyats des del projecte però, malauradament, el més freqüent és que siguin afegits posteriorment a la façana, també amb més o menys respecte per aquesta Polisportiu. Barcelona Moisés Gallego i Fran Fernández Auditori. Barcelona Rafael Moneo

12 Pàg. 12/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Requeriments: suport Relació estructura - tancament

13 Pàg. 13/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Requeriments: suport Relació estructura - tancament Pèrdua d estabilitat

14 Pàg. 14/66 Combinacions usuals segons la posició i qualitats de les capes PESADA LLEUGERA SENSE cambra d'aire AMB Cambra d'aire MONOFULLA Sense material específicament aïllant MULTIFULLA Aïllament per interior Amb capa o material específicament aïllant Aïllament al mig Aïllament per L exterior ventilada no ventilada

15 Pàg. 15/66 AMB Cambra d'aire SENSE cambra d'aire Àmbit d'estudi MONOFULLA MULTIFULLA PESADA s'estudien a 2n curs s'estudien a 3r curs o tallers LLEUGERA

16 Pàg. 16/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Tipologies i nomenclatures d'origen mineral més usuals al nostre país MONOFULLA sense capa específica d'aïllament MULTIFULLA amb capa específica d'aïllament Monofulla Convencional: Prefabricada: Doble fulla: amb materials tradicionals amb materials de baixa conductivitat pesada. lleugera. cavity wall full exterior pesat autoportant sense cambra amb cambra no ventilada no ventilades ventilada Ventilada lleugera Abrigada full exterior lleuger no autoportant molt ventilada no ventilada

17 Pàg. 17/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Evolució històrica. Esquema evolutiu de les façanes d origen mineral

18 Pàg. 18/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Monofulla, materials tradicionals IDEA: reduït nombre de materials que intervenen en el sistema origen: materials del lloc a poc cost PRESTACIONS BÀSIQUES simplicitat constructiva i estètica possibilitat de revestir-se i de no ser completament homogènia disponibilitat de materials autòctons : - economia - poca petja ecològica poca capacitat aïllant tèrmica molt gruix = molt pes molta inèrcia tèrmica, en tot el gruix Font de la imatge: La construcció de l arquitectura. Ignacio Paricio. ITEC. > classe façanes de 1r curs

19 Pàg. 19/66 Monofulla, materials tradicionals DURABILITAT AÏLLAMENT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA TÈRMICA ESTANQUEÏTAT PER GRUIX IDENTIFICACIÓ: PEDRA VISTA Església romànica, Boí. Taüll (s. XII)

20 Pàg. 20/66 Monofulla, materials tradicionals DURABILITAT ESTANQUEÏTAT PER GRUIX INÈRCIA AÏLLAMENT PER GRUIX IDENTIFICACIÓ: CERÀMICA VISTA Banc d Espanya de Girona. Lluis Clotet i Ignacio Paricio 1989 Foto: El Poder de la Palabra Dibuixos: Revista A&V nº43, 1993

21 Pàg. 21/66 Monofulla, materials tradicionals BONA DURABILITAT AÏLLAMENT PER GRUIX POC AÏLLAMENT INÈRCIA MILLORA DE LA ESTANQUEÏTAT PER REVESTIMENT IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA REVESTIDA Cases Catasús i Luque. Sitges i Sant Cugat i J.A.Coderch

22 Pàg. 22/66 Monofulla, materials tradicionals POCA DURABILITAT AÏLLAMENT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA ESTANQUEÏTAT PER GRUIX IDENTIFICACIÓ: TERRA (TÀPIA) Estudi propi. Arizona. EUA Rick Joy

23 Pàg. 23/66 Monofulla, amb material de baixa conductivitat IDEA: reduir nombre de materials que intervenen en el sistema simplificar construcció amb material multi funció PRESTACIONS BÀSIQUES simplicitat constructiva bàsica possibilitat de revestir-se dependència, en molts casos de materials/sistemes patentats bastant capacitat aïllant tèrmica, molt gruix bastant inèrcia tèrmica > classe façanes monofulla de 2n curs

24 Pàg. 24/66 Monofulla, amb material de baixa conductivitat BONA DURABILITAT AÏLLAMENT PER MATERIAL INÈRCIA PER GRUIX ESTANQUEÏTAT CONFIADA AL REVESTIMENT IDENTIFICACIÓ: PALLA REVESTIDA Centre de vacances Mauritzberg. Suïssa Sverre Fehn

25 Pàg. 25/66 Monofulla, amb material de baixa conductivitat IDENTIFICACIÓ: CERÀMICA LLEUGERA (TERMOARCILLA) + REVESTIMENT CONTINU AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA NECESSITA REVESTIR-SE Edifici d habitatges. Manresa J. Sabaté, H. Espeche i Enric Massip

26 Pàg. 26/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Monofulla, amb material de baixa conductivitat IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA DE BLOC ALLEUGERIT AMB ÀRIDS POROSOS + REVESTIMENT EXTERIOR CERÀMIC AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA NECESSITA REVESTIR-SE Estructura i murs: peces prefabricades de formigó cel lular YTONG. Pres amb mortercola PREOCOL+ Revestiment exterior façana: revestiment continu de morter monocapa Weber.Pral Terra Cemarksa, llis acabat pintat color blanc. Revestiment exterior coberta: peces ceràmiques Colortech, de Tau Ceràmica. Vivienda en Vallvidrera / YLAB Arquitectos

27 Monofulla, amb material de baixa conductivitat IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA DE BLOC ALLEUGERIT AMB ÀRIDS POROSOS + REVESTIMENT EXTERIOR CERÀMIC AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA NECESSITA REVESTIR-SE AR012 Construcció II Àrea de Construcció Pàg. 27/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Edifici de l antiga seu d'aigües de Barcelona.

28 Pàg. 28/66 Monofulla, amb material de baixa conductivitat IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA I PANNELS DE FORMIGÓ ALLEUGERIT AMB AIRE AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA NO NECESSITA REVESTIR-SE Habitatges la Parada. Manresa SaAS

29 Pàg. 29/66 Monofulla, amb material de baixa conductivitat IDENTIFICACIÓ: FORMIGÓ LLEUGER I AÏLLANT (INFRA LLEUGER) AÏLLAMENT PER MATERIAL FORMIGÓ COMPOSAT PER: ARMAT: GRAVES ARGILA EXPANDIDA AIREJANTS Table 2. RELACIÓ AIGUA-CIMENT ALTA ADDITIUS SUPERFLUIDIFICANTS BARRES POLIMÈRIQUES eviten corrosió i ponts tèrmics Properties of infra-lightweight concrete. Cube compression strength, 7.00 N/mm2 flck,cube Heat conductivity, λdry,10 Heat transfer coefficient, U(twall = 50 cm) W/(mK) W/(m2K) MOLTA INÈRCIA ESTANQUEÏTAT NO NECESSITA ACABATS Habitatge unifamiliar a Berlín Mike Schlaich, Clemens Bonnen i Amanda Schlaich

30 Pàg. 30/66 Convencional IDEA: senzillesa constructiva PRESTACIONS BÀSIQUES facilitat de posta en obra poc control de la capa d'aïllament problemes de durabilitat: - en cas de "conservació de la imatge tradicional de mur de càrrega - per trava rígida dels dos fulls que ocasiona tensions poca inèrcia per l'interior no evita els ponts tèrmics > classe façanes doble fulla de 2n curs

31 Pàg. 31/66 Convencional IDENTIFICACIÓ: FAÇANA CONVENCIONAL REVESTIDA AÏLLAMENT DISCONTINU (PONTS TÈRMICS) AÏLLAMENT A L INTERIOR INÈRCIA EXTERIOR RADIACIÓ DIRECTA VENTILACIÓ NUL LA ESTANQUEÏTAT PER REVESTIMENT I GRUIX

32 Pàg. 32/66 Convencional IDENTIFICACIÓ: FAÇANA CONVENCIONAL REVESTIDA Habitatges al carrer Astúries. Barcelona. 1970?. J. Martorell, O. Bohigas i D. Mackay

33 . Pàg. 33/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Convencional Conservació de la imatge tradicional de mur de càrrega: es marquen les diferències de gruix de la fulla exterior. IDENTIFICACIÓ: FAÇANA CONVENCIONAL D'OBRA VISTA Habitatges al Pg. Fabra i Puig. Barcelona Xevi Prat i Carles Campanyà

34 Pàg. 34/66 Convencional Problemàtica afegida : Els moviments provocats per deformacions tèrmiques o d'assentament estructural probablement fisuraran la fulla exterior i poden arribar a posar en perill la seva estabilitat. IDENTIFICACIÓ: FAÇANA CONVENCIONAL D'OBRA VISTA

35 Pàg. 35/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Convencional Problemàtica afegida : la manca de recolzament en el forjat per problemes d irregularitat en el cantell del mateix encara agreujaran més el problema. IDENTIFICACIÓ: FAÇANA CONVENCIONAL D'OBRA VISTA

36 Convencional IDENTIFICACIÓ: FAÇANA CONVENCIONAL D'OBRA VISTA AR012 Construcció II Àrea de Construcció Pàg. 36/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Correccions per millorar aquests problemes: - assegurar recolzament full exterior > 2/3 - arrebossar cambra - minimitzar ponts tèrmics - situar aïllament a cara interior - augmentar gruix full interior

37 Pàg. 37/66 Convencional, sense cambra IDEA: simplificar posta en obra de l'aïllament reduir el gruix del tancament (respecte a façanes amb cambra) PRESTACIONS BÀSIQUES simplicitat constructiva bon control de l'execució de la capa aïllant necessitat de material aïllant que es pugui mullar poc gruix poca inèrcia tèrmica, sobretot a l'interior no evita ponts tèrmics

38 Pàg. 38/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Convencional, sense cambra IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA CERÀMICA REVESTIDA + AÏLLAMENT TÈRMIC + GUIX LAMINAT BON CONTROL DE L'AÏLLAMENT INÈRCIA NOMÉS A L'EXTERIOR DIFICULTAT D'EXPULSAR L'AIGUA DE CONDENSACIÓ POC GRUIX I POC PES Edifici d habitatges. l'hospitalet de Llobregat Josep Olivé

39 Pàg. 39/66 Prefabricada pesada IDEA: Rapidesa de posta en obra PRESTACIONS BÀSIQUES rapidesa de posta en obra durabilitat i bon acabat, si està ben executat punt feble en les juntes entre panells normalment no evita els ponts tèrmics > classe prefabricats de 2n curs

40 Pàg. 40/66 Prefabricada pesada IDENTIFICACIÓ: PANELL PREFABRICAT + AÏLLAMENT + CAMBRA + GUIX LAMINAT NO EVITA ELS PONTS TÈRMICS INÈRCIA PER L'EXTERIOR DURABILITAT : COL LOCACIÓ EN SEC. ESTANQUEÏTAT AMB SOLUCIÓ LABERÍNTICA DE LES JUNTES HORITZONTALS I VERTICALS, NO CONFIADA NOMÉS AL SEGELLAT QUÍMIC O A L'ADHERÈNCIA Font de les imatges: Revista tectònica. Habitatges de protecció oficial. Alcobendas (any?). Manuel de las Casas

41 Pàg. 41/66 Prefabricada pesada IDENTIFICACIÓ: PANNELL PREFABRICAT ALLEUGERIT + AÏLLAMENT + DOBLAT INTERIOR PANNELL PREFABRICAT ALLEUGERIT AMB MATERIAL AÏLLANT. NO EVITA ELS PONTS TÈRMICS Pel que s'ha de doblar amb aïllament (5) que, en aquest cas, passa per davant del forjat i un acabat interior (6) Font de les imatges: Revista tectònica. Palau de Congresos. Santiago de Compostela. 200?. Alberto Noguerol i Pilar Díez

42 Pàg. 42/66 Prefabricada pesada IDENTIFICACIÓ: PANNELL PREFABRICAT DOBLE (SANDWICH) AÏLLAMENT PER MATERIAL* MOLTA RAPIDESA DE MUNTATGE NO NECESSITA REVESTIR-SE NI PER DINTRE NI PER FORA PONTS TÈRMICS EN UNIONS ENTRE LES DUES FULLES DEL PANNELL* *Només en edificis on el confort tèrmic no és molt exigent (com poden ser indústries), aquest tipus de pannell pot posar-se com a tancament únic, millorant considerablement l'aïllament i el pes de la façana respecte a un pannell prefabricat massís

43 Pàg. 43/66 Doble fulla ventilada IDEA: evacuar aigua que pot passar a la cambra reduir ponts tèrmics PRESTACIONS BÀSIQUES complexitat de posta en obra bon control de la capa d'aïllament bon control de l'estanquitat i transpirabilitat per ventilació de la cambra; fins i tot amb fulla exterior porosa (cavity wall) inèrcia per l'interior i per l'exterior evita els ponts tèrmics > classe doble full de 2n curs

44 Pàg. 44/66 Doble fulla ventilada: cavity wall IDENTIFICACIÓ: FULL EXTERIOR OBRA VISTA + CAMBRA VENTILADA + AÏLLAMENT + FULL INTERIOR PORTANT DUES FULLES CERÀMIQUES FULL EXTERIOR AUTOPORTANT A CARREGUES GRAVITATÒRIES I UNIDA A FULL INTERIOR PER CLAUS PER ESTABILITAT A EMPENTES HORITZONTALS. EN ALGUNS CASOS, COM AQUEST, LES VENTILACIONS I DRENATGES SON OCULTS Habitatge a Cabrera de Mar HTT arquitectes

45 Pàg. 45/66 Doble fulla ventilada pesada. IDENTIFICACIÓ: ACABAT EXTERIOR + FULL EXTERIOR + CAMBRA VENTILADA + AÏLLAMENT + FULL INTERIOR PORTANT + ACABAT EN LA MATEIXA FAÇANA, LA PART SUPERIOR AMB UN ACABAT EXTERIOR PROTECTOR DE LA FÀBRICA Habitatge a Cabrera de Mar HTT arquitectes

46 Pàg. 46/66 Ventilada lleugera IDEA: evacuar aigua evacuar aire calent reduir ponts tèrmics fer ombra PRESTACIONS BÀSIQUES complexitat de posta en obra bon control de la capa d'aïllament bon control de estanquitat i transpirabilitat inèrcia per l'interior evita totalment els ponts tèrmics cal protecció per assegurar durabilitat, en planta baixa > classe abrigades de 2n curs

47 Pàg. 47/66 Ventilada lleugera IDENTIFICACIÓ: FULL EXTERIOR + CAMBRA VENTILADA + AÏLLAMENT + FULL INTERIOR + ACABAT DUES FULLES. FULL EXTERIOR UNIDA A FULL INTERIOR(o a estructura) PER DESCENS DE CARREGUES GRAVITATÒRIES I PER ESTABILITAT A EMPENTES HORITZONTALS. Exemple amb dos acabats diferents del full exterior: - un d'aplacat de pedra: (lleuger o pesat, segons fonts) - un de xapa de zenc: (molt lleuger o lleuger, segons fonts) Font de les imatges: Revista l Informatiu del CAATEEB Residència d'avis a Campdevànol MAP arquitectes i J. Avellaneda

48 Pàg. 48/66 Abrigada IDEA: evitar ponts tèrmics reduir gruix aplicació a posteriori PRESTACIONS BÀSIQUES poca facilitat de posta en obra, precisa mitjans per l'exterior bon control de la capa d'aïllament cal protecció per assegurar durabilitat, en planta baixa adequat per a rehabilitació evita totalment els ponts tèrmics

49 Pàg. 49/66 Abrigada(SATE) IDENTIFICACIÓ: ACABAT + RESINA I MALLA + AÏLLAMENT + SUPORT INTERIOR ESTALVI ENERGÈTIC ELIMINACIÓ DELS PONTS TÈRMICS PERMEABILITAT AL VAPOR D AIGUA Testera d'edifici d habitatges. Barcelona Josep Soteras. Autor de la rehabilitació Josep Olivé 2004

50 Pàg. 50/66 Prefabricada lleugera IDEA: Rapidesa de posta en obra Reducció de pes respecte a les pesades PRESTACIONS BÀSIQUES rapidesa de posta en obra durabilitat i bon acabat, si està ben executat punt feble en les juntes entre panells evita els ponts tèrmics > classe prefabricats de 2n curs

51 Pàg. 51/66 Prefabricada lleugera IDENTIFICACIÓ: PANELL PREFABRICAT AMB AÏLLAMENT (GRC) + CAMBRA + GUIX LAMINAT SENSE INÈRCIA TÈRMICA (EN L'EXEMPLE) DURABILITAT: BONA SOLUCIÓ LABERÍNTICA DE LES JUNTES HORITZONTALS I VERTICALS, NO CONFIADA AL SEGELLAT QUÍMIC O PER ADHERÈNCIA Vila Olímpica de la Vall d'hebron. Barcelona Carlos Ferrater

52 Pàg. 52/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Compatibilitat dels diferents components i sistemes Compatibilitat de deformacions Compatibilitat tèrmica Compatibilitat higro-tèrmica Compatibilitat química

53 Pàg. 53/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Punts singulars Sistemes 1.Tancament 2. Estructura (horitzontal i vertical) 3. Fonamentació 4. Contacte amb el terreny 5. Coberta 6. Obertura (horitzontal i vertical) Punt singular: qualsevol on es relacionen dos o més sistemes diferents o en els girs o cantonades fins i tot dins d un mateix sistema. També si canvien les condicions de l entorn del tancament: (contacte amb el terreny, exposició a la intempèrie...)

54 Pàg. 54/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Punts singulars Requeriments constructius* Suport (Resistència i estabilitat) Confort (control tèrmic, control de la radiació, ventilació, estanquitat a l aigua i a l aire, control acústic) Integritat: compatibilitat física i química (deformacions, canvis dimensionals i materials) *V. Llistat complet diapo 4

55 Pàg. 55/66 Punts singulars : l obertura 1. Requeriments d estabilitat Pes proporcional de l estructura (mur portant) Pes propi del mur 2. AREA SOBRECARRE GADA Pes proporcional de l estructura (mur portant) 1. FLEXIÓ 3. AREA DESCARREGA DA 2. AREA SOBRECARRE GADA 1.- Dintell: bona capacitat de treball a flexió 2.- Brancals: bona capacitat de treball a compressió 3.- Replanell d ampit: capacitat de treball a flexió

56 Pàg. 56/66 Punts singulars : l obertura Obertures: brancals, dintells i ampits Revisar l acompliment de les demandes a l encontre de la obertura amb la façana Suport: llinda i ampit, i brancals Confort: Ponts tèrmics al perímetre (dintell, brancals i replanell) segons la posició de la finestra (cal garantir la continuïtat de l aïllament). Discontinuitat a la caixa de persiana. Estanquitat: portar l estratègia d estanquitat de la façana fins a la fusteria Control de la radiació: Posició de la obertura en relació a la façana

57 Pàg. 57/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Punts singulars: l obertura La finestra inserida a l obra Premarc Definició: Conjunt de perfils fixos de fusta o metàl lics que s interposa entre la finestra i el buit per millorar i facilitar el seu ancoratge. : Funcions: suportar el marc de la finestra facilitar el replanteig del buit, desvincular la col locació de les fusteries d un moment precís de l obra Facilita l execució contínua de l envoltant estanca entre el buit i la façana. Posada a l obra: Ancorat mitjançant patilles o cargolat a algun element que ha de ser resistent i estable. A l obra té uns escaires per evitar la seva deformació durant els treballs de transport i col.locació. L us del premarc als països d Europa no és tant habitual com aquí.

58 Pàg. 58/66 Punts singulars: l obertura: Posició relativa de la fusteria i el tancament Precipitacions: En façanes amb càmera ventilada: Si bé el full exterior de la façana s emporta l'impacte directe de les gotes de pluja, i en condueix gran part, és possible l entrada de gotes d aigua dins la cambra d aire, per l abundància de junts oberts (recordem la ventilació, important en molts casos) La finestra posa en contacte el full exterior amb l interior i per tant genera un possible camí per a l entrada d aigua. Segons quina sigui la posició de la obertura en relació al tancament caldran bandes impermeables Aïllament: Cal garantir la continuïtat de l envoltant aïllant Estanquitat a l aire: Geometria i segellants Protecció solar: Segons la posició de la fusteria aquesta tindrà un major o menor grau de protecció. Això afectarà a les condicions climàtiques interiors, però també la durabilitat

59 Pàg. 59/66 Punts singulars : l obertura Unió fusteria - obra Risc brancal Unió fusteria obra: unió en sec Riscos: - Estanquitat a l aigua -Estanquitat a l aire: Les filtracions d aire impliquen: Pèrdues de calor Ponts acústics Font de les imatges: anunci de IMSSA (industrial Maderera Sabaté SA. Publicat a la revista 2C. Construcción de la ciudad nº4 Risc dintell i replanell

60 Pàg. 60/66 Punts singulars : l obertura Protecció solar 1. Materials de protecció solar - Vidre i les seves addicions (vist a 3.2 Envidraments) - Teixits amb els quals es formen tendals i cortines - Gelosies - Persianes de lames opaques d alumini, fusta, etc. Situades per fora el tancament: Com més exterior millor funcionarà. Ventilació de l espai entre la protecció i la façana millor per convecció (de baix a dalt). Si més no, convé que siguin materials de baixa emissivitat per evitar que emetin calor cap a l edifici. Situades per dintre el tancament: Només seran efectius els materials molt reflectants i baix emissius per tal d evitar l efecte hivernacle Interposades al tancament: Només amb materials molt reflectants i baix emissius, si no fos així l escalfament de la cambra degut a l efecte hivernacle conduiria al trencament de l envidrament.

61 Pàg. 61/66 Punts singulars : l obertura Protecció solar Persianes plegables - Apilables o venecianes Persianes amb primes lames de fusta o plàstic on les possibilitats de gir són totals. El seu ús és tant interior o exterior. Si estan situades en l exterior, les lames estan guiades per elements rígids verticals. La caixa és estreta, de la mida de la lama, i està completament aïllada de l interior. Es manipula des de l interior. Habitatges,???.??? E.Souto de Moura

62 Pàg. 62/66 Definició l Requeriments l Tipologies l Materialització l Posada a l obra l Composició l Fonts d'informació Punts singulars : l obertura Protecció solar Persianes enrotllables - De bombo: Solució amplament estesa. Permet la protecció solar amb manipulació des de l interior. Amb lames fixes o orientables. Si no són orientables la protecció solar limita molt la transmissió lumínica (Sobretot en orientacions de component 90ºS) Amb lames de fusta o millorades tèrmicament pot millorar l aïllament nocturn de les obertures. Es difícil de resoldre amb qualitat l'estanqueitat i l aïllament del bombo així com la construcció del caixó del bombo. - De corda Nova Façana Pavelló Suís. París. França Atelier LC i Moreillon Arcitecte,

63 Pàg. 63/66 Controls en obra i d execució Per a tots els tipus de façana s ha de comprovar que: Materials: - Els materials recepcionats i/o emprats son els especificats en el projecte. En especial el tipus i gruix dels materials aïllants. - S hagin fet els assaigs pertinents dels materials, quan la normativa ho exigeix (en casos d obres molt grans) i siguin satisfactoris Execució: - El replanteig és correcte, en especial en relació a l estructura i els dels forats - La planeitat i la plomada de les fulles estigui dins dels marges de toleràncies admesos - L execució de les obres de fàbrica sigui correcta: trava, estabilitat (claus en nombre suficient i ben lligades en les façanes doble fulla), peces adequades en cada punt singular (en cas de monofulla, sobretot) - No hi ha discontinuïtats ni errors de gruix en la capa l aïllament tèrmic (en les façanes doble fulla) - La ventilació de la cambra és efectiva (en les façanes doble fulla i ventilades). - L execució de la capa exterior d acabat i impermeabilització hagi sigut feta correctament i sigui continua. S ha de comprovar en especial la col locació de la malla en totes les discontinuïtats de secció de la fulla de façana, prèvia a l estesa de l acabat. (en les façanes monofulla, sobretot, i les doble fulla amb un acabat de la fulla exterior i en les abrigades sense cambra).

64 Pàg. 64/66 Tipologies que es presentaran amb més detall, localitzades en el gràfic de combinacions SENSE cambra d'aire AMB cambra d'aire PESADA MONOFULLA MONOFULLA MULTIFULLA classe 3 classe 2 ABRIGADA LLEUGERA DOBLE FULLA VENTILADA LLEUGERA

65 Pàg. 65/66 Justificació de les façanes que es presentaran amb més detall -idoneïtat constructiva: totes compleixen les demandes requerides amb escreix -màximes prestacions energètiques: totes estan pensades per tal d'evitar els ponts tèrmics i millorar, d'aquesta forma, l'eficiència energètica dels tancaments -complexitat tècnica : quasi totes son complexes tècnicament, necessiten d'una major descripció per a la seva comprensió. No s'hi inclouen les prefabricades, que també son complexes tècnicament, per la seva especificitat, que fa que no hi hagi models referencials.

66 Pàg. 66/66 Bibliografia Bibliografia de la classe. OBLIGADA Lectura obligatòria: El hueco en la fachada. Ignacio Paricio, Revista Tectónica núm. 4, Punts de l 1 al 4. Pàg. 4 a 20. Repassa breument tot el temari, des de la fusteria, protecció solar a la seva col locació a l obra. Bibliografia complementaria. RECOMANADA Parets amb Cambra? No, gràcies. Marco d Orazio. l'informatiu. Suplement Construir, núm. 1, gener 1995