i el teu ajuntament Guia didàctica de l obra: EL NINOT DE NEU del grup: December Quintet adreçada a: Educació Infantil

Transcripción

1 i el teu ajuntament Guia didàctica de l obra: EL NINOT DE NEU del grup: December Quintet adreçada a: Educació Infantil Elaborada per Pedagogia de l Espectacle Curs

2 ÍNDEX Introducció. Objectius educatius del programa. Fitxa artística. L espectacle. La companyia. La música. El conte: El ninot de neu. Raymond Briggs. La pellícula. Els instruments. Objectius i continguts pedagògics. Propostes de treball. Bibliografia. Webgrafia. I abans de tancar...

3 INTRODUCCIÓ Cal adreçar una guia didàctica als professors? La resposta a la pregunta ens sembla clara: sí, per diverses raons. Sí, perquè l activitar de preparació amb els alumnes esdevingui una activitat plena, a partir del coneixement d allò que es va a veure. L anada al teatre serà d una altra manera si el professorat ha pogut fer-se seva l activitat i transmetre la illusió i la motivació per veure l espectacle a partir del coneixement previ d una sèrie d aspectes. Sí, per poder adaptat l activitat a la diversitat d alumnes a partir dels suggeriments de treball que la guia proposa. La diversitat de l aula es correspon amb la diversitat de propostes que us presentem: volgudament obertes per tal que tothom pugui trobar-hi el nivell que és capaç de seguir. Sí, per tal de contribuir activament a l assoliment dels objectius curriculars. Per mitjà de les propostes d abans, durant i després de la sessió, treballar d altres punts de vista objectius de llengua i literatura, de llenguatge teatral, continguts musicals, d expressió plàstica, d escenografia, d illuminació, aspectes que no sempre apareixen formulats d aquesta forma en els llibres de text. Per a què pot servir proposar un treball didàctic d un contingut teatral? Per aprofitar la màgia de l escenari i convertir-la en recurs educatiu, relacionat amb el currículum. Aquesta guia pretén, precisament, proposar uns suggeriments i unes activitats que permetin vincular els llenguatges cultural i artístic amb l educatiu d una manera rigorosa però també lúdica. La creativitat, l emotivitat, l empatia són valors imprescindibles per a l educació integral de les persones. Ara bé, des de quin contingut escolar cal treballar-les? L escenari és una ficció, una finestra, un mirall, un aparador en el qual la paraula, la música, el gest... adquireixen vida, significat i materialització. És un espai de síntesi on la literatura, la història, l economia, l ètica, l estètica... deixen de ser continguts curriculars per esdevenir personatges, històries de vida, realitats que, aprofitades convenientment, faran més significatius els aprenentatges, aportant-hi el valor afegit d unes estratègies imaginatives que facilitin la comprensió de la realitat. Estarem d acord que, socialment, calen adults capaços de produir, difondre o, simplement, consumir cultura amb racionalitat i criteri. Cal, doncs, un treball lent i sistemàtic basat en el desenvolupament d estratègies didàctiques adients. Aquesta és, si més no, la voluntat educativa que inspira aquesta guia.

4 OBJECTIUS EDUCATIUS DEL PROGRAMA Aquest espectacle està inclòs en el programa Anem al Teatre, organitzat per l Àrea de Cultura i l Àrea d Educació de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments. Ofereix, en horari escolar, espectacles de teatre i dansa i concerts de música per als alumnes d educació infantil, primària i secundària. Els objectius bàsics del programa són: La creació de nous públics de teatre, música i dansa i l educació de la sensibilitat artística. Articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu. Garantir la igualtat d oportunitats d accés dels alumnes a l oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica. Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l entorn. Els objectius específics: Oferir als centres educatius recursos bàsics per a realitzar activitats artístiques que complementin els currículums. Garantir un itinerari coherent i complet d activitats relacionades amb les arts, per cada nivell educatiu. Desvetllar als mestres i professors l interès per conjugar programes amb elements culturals i educatius. Ajudar els infants i joves a descobrir les pròpies inquietuds artístiques. Assegurar, mitjançant processos didàctics, que s han assolit les actituds bàsiques necessàries per gaudir, crear o donar suport a tota mena d espectacles artístics de manera crítica i responsable.

5 FITXA ARTÍSTICA Música: December Quintet. Piano: Roc Sala. Saxo alt: Nil Villà. Bateria: Joan Vidal. Clarinet: Gabriel Amargant. Baix elèctric: Nicolàs Cabrera. Raymond Briggs: Autor i illustrador de l Àlbum El ninot de neu. Producció: AC Granollers i December Quintet. Gènere: Cinema & jazz.

6 L ESPECTACLE L espectacle s estructura en dues parts clarament diferenciades: Primera part: molt breu i com a benvinguda de la mainada al teatre, es podran escoltar, un per un, els cinc instruments protagonistes d aquesta audició. La bateria sonarà mentre els nens i nenes entren a la sala i els donarà la benvinguda, poc a poc i pausadament, sense estridències. El saxo prendrà el relleu, traslladant momentàniament l acció de l escenari a la sala, on haurà estat tota l estona, molt a prop dels nens i les nenes i desvetllant el misteri de la seva presència en aquest espai. Acte seguit apareixerà el clarinet, que sortirà des del fons de la sala i anirà tocant fins a l escenari on passarà el relleu al baix elèctric. Quan haurà tocat uns minutets, la resta d instruments s hi aniran afegint fins a completar la formació. Ara ja hi són tots i poden mostrar als infants com sona el quintet... i quin és el so de l hivern que ha creat aquesta jove banda de músics de jazz. Segona part: música i cinema. Comença la pellícula acompanyada d aquesta nova banda sonora original per a unes velles i belles imatges. LA COMPANYIA Aquest grup de jazz va néixer l any 1996 amb formació inicial per a piano, clarinet i saxo (December Trio) dins dels grups de cambra de l Aula d Ensenyaments musicals d Argentona. L any 1999 el grup passa a ser Quartet amb la incorporació de la bateria i participa al Festival Internacional de Música de Granollers, precedint l actuació de Lluís Vidal Trio. Amb aquesta formació, ha participat en diversos festivals i mostres musicals.

7 L any 2002 passa a ser December Quintet amb la incorporació del contrabaix. Recentment ha tornat a participar al Festival Internacional amb la projecció de El Rostre Pàllid i ha estrenat l espectacle Gospel Songs for Children, en collaboració amb 60 cantaires del Cor Jove del Collegi Jardí i el Cor Infantil Amics de la Unió. Vinculats a l ESMUC, han participat en activitats escolars al Vallès Oriental i al Baix Llobregat. LA MÚSICA Inspirant-se en l àlbum, els músics de December Quintet han compost una música original i moderna que aconsegueix millorar la comprensió de l argument i augmentar les emocions de l espectador, marcant els cops d efecte del film i destacant els sentiments dels personatges. El so dels cinc instruments està perfectament compenetrat amb les imatges, és com veure la música i escoltar les imatges. Una experiència de la qual, sense cap dubte, els nens i les nenes gaudiran. December Quintet ha acceptat el difícil repte d escriure música, pensant que els infants l escoltaran. No es tracta de música infantil, és, simplement, bona música.

8 EL CONTE: EL NINOT DE NEU El Ninot de Neu, de l'autor anglès Raymond Briggs, és un àlbum illustrat que explica la història d un infant que construeix un ninot de neu al jardí de casa seva. Durant la nit el ninot pren vida i junts comparteixen els seus mons amb complicitat. Aquesta faula meravellosa té un final realista quan el sol del matí fon la neu i trenca el somni. Realitat i somni es barregen en aquesta història d amistat i pèrdua. Tot i el pessimisme del final de la història, ens queda un regust de calidesa, gràcies a la profunditat dels personatges i a la seva relació. Utilitzant una tècnica de llapis i pastel l'autor aconsegueix que les seves illustracions transmetin una agradable sensació d'espontaneïtat. RAYMOND BRIGGS Raymond Briggs va néixer a Londres l'any Després d'estudiar art en prestigiosos centres de la seva ciutat, va començar a treballar en el món de la publicitat. Aviat però, va començar a guanyar reconeixement com a illustrador i autor de llibres infantils. Moltes de les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i se n'han fet adaptacions per a sèries de dibuixos animats i pellícules. Alguns dels seus títols més coneguts són: The Mother Goose Treasury, Father Christmas i The Showman. També és autor de llibres per a adults, entre els quals destaca When the Wind Blows.

9 LA PELLÍCULA L any 1982, aquest conte es va convertir en una pellícula de dibuixos animats de 26 minuts, sota la direcció de Dianne Jackson. Va ser un èxit rotund. La pellícula no té paraules, igual que l àlbum, a excepció de la cançó Walking in the air. La història s explica a través de les imatges de Raymond Briggs, l acció i la música de Howard Blake. Fitxa tècnica Direcció: Dianne Jackson. Títol original The Snowman. Producció: John Coates. Autor i illustrador: Raymond Briggs. Música: Howard Blake. Channel 4, Universal Pictures, 1986, Anglaterra, 27 minuts. La primera part de la història manté la trama de l àlbum original, tot i que la família no té un arbre de Nadal a casa. Però quan el nen i el ninot de neu emprenen el vol, a la pellícula van més lluny, fins i tot apareixen més personatges. Al final de la pellícula, el nen troba a la butxaca una bufanda que li ha donat el Pare Noel, això no està dibuixat a l àlbum original. El que sí succeeix de la mateixa manera és que al matí es troba el ninot fos.

10 ELS INSTRUMENTS El saxòfon Instrument de la família del vent fusta, de llengüeta senzilla i tub metàllic de perforació cònica construït normalment de llautó- que fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax. La família dels saxos comprèn instruments de diverses mides que van del sopranino al contrabaix, si bé els més emprats són el soprano, alt, tenor i baríton. El clarinet El clarinet és un instrument de la família de vent-fusta. Com indica el seu nom, l'instrument està elaborat principalment amb fusta, principalment banús o granadillo (granadilla), encara que s'empren altres tipus de fustes en la seva construcció, com per exemple el "palorosa. Sembla ser que el clarinet fou inventat cap al 1700 pel fabricant d'instruments de corda Johann Christoph Denner ( ), desenvolupant un instrument anomenat Chalumeau. Aquest clarinet, però, era molt primitiu i només disposava d'una clau, amb la qual cosa la seva sonoritat era molt pobra. Seria Ivan Müller qui acabaria de dotar al clarinet de l'engranatge de claus que avui s'utilitza. Un total de tretze claus que fan del clarinet un instrument molt ric en registres i sons. El seu cos està format per l'embocadura, el barrilet, els dos cossos i la campana. Quan es bufa, s'accionen les claus per a variar els sons. El clarinet esdevé avui dia un instrument imprescindible tant per a les orquestres com per a les bandes de música.

11 La bateria És un conjunt d instruments de so indeterminat del grup de percussió amb timbres diferents (plats, caixa, bombo, timbals, esquelles,...). La distribució dels instruments ajuda a què aquests puguin ser tocats amb les mans, mitjançant una pals anomenats baquetes, i amb els peus, utilitzant uns pedals. Neix a principis del s. XX a Nova Orleans. Els creadors d aquest instrument foren els músics negres en voler introduir a les seves bandes de jazz un instrument de percussió que reforcés la base rítmica. La seva funció és bàsicament la d acompanyar, i forma la base rítmica juntament amb el baix, el piano i la guitarra. El piano És un instrument de teclat, de cordes percudides, compost d una taula de ressonància sobre la qual, mitjançant un pontet, es tensen les cordes, fixades d una banda a un marc, normalment de ferro, i de l altra al claviller. El so es produeix mitjançant uns martells que, comandats per l acció de les tecles, percudeixen i posen en vibració les cordes. La denominació piano, amb què normalment identifiquem aquest instrument, és una abreviació del seu veritable nom: piano e forte, que de fet és el que es buscava quan es va inventar al segle XVIII: controlar la sonoritat, la intensitat i l expressió de les cordes un cop s han posat en vibració. Per les seves possibilitats harmòniques, rítmiques i melòdiques, el piano té un paper destacat en molts dels estils que configuren el panorama musical actual: jazz, rock, pop,...

12 El baix elèctric Instrument electròfon semblant a la guitarra elèctrica i que actua com a substitut del contrabaix. Consta de quatre cordes i fa la funció bàsica d instrument harmònic. El baix elèctric (igual que la guitarra elèctrica) té moltes possibilitats sonores i interpretatives pròpies i que no trobem en els instruments tradicionals, com l ús d efectes, que són circuits electrònics inserits entre l instrument i l amplificador. Cada un d ells proporciona sonoritats diferents i els més habituals són: el distorsionador, el chorus, el wahwah, el flanger, etc. Aquest instrument el trobem amb molta freqüència en grups de música actual d estil rock o pop. OBJECTIUS I CONTINGUTS PEDAGÒGICS CAPACITATS Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Observar i explorar l entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. Comportar-se d acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la collaboració amb el grup i cap a la integració social. OBJECTIUS Fer somriure, captivar i emocionar a través de la música i les imatges. Conèixer la relació entre imatge, argument i so. Donar l oportunitat d escoltar i d observar la interpretació dels diferents instruments. Gaudir de la música en directe d una banda que ha compost música per a unes imatges.

13 CONTINGUTS Conceptuals: Instruments musicals: piano, bateria, saxòfon alt, clarinet i baix elèctric. Coneixement dels aspectes bàsics de la funció de la música en els inicis del cinema. Els instruments solistes i la música de cambra Procedimentals: Escolta i observació de la interpretació de cada un dels instruments. Escolta de música en directe composta especialment per a les imatges projectades. Associació entre les expressions artístiques d un mateix element a través de diferents canals (auditiu i visual). Actitudinals: Gaudi a través de la música en directe. Hàbits a l hora d assistir a un espectacle. Respecte pels intèrprets i per la resta de l alumnat. PROPOSTES DE TREBALL Abans de l espectacle *Abans d assistir a una activitat fora de l aula, sempre és interessant preparar als i a les alumnes per a l experiència que viuran, per tal que l esperin amb illusió i perquè la gaudeixin intensament. El fet de saber que aniran al teatre, en aquest cas, augmenta l interès i la motivació de l infant per l espectacle, fent que estigui més receptiu a les indicacions i que presenti una actitud més positiva enfront dels estímuls que rebrà. Els podem explicar que aniran a veure una pellícula de dibuixos animats on la música del film serà en directe.