JULIOL ECOIMA- Serveis Educatius i Ambientals Directors Estudi: Tomàs Ballesteros i Artur Degollada

Transcripción

1 DETERMINACIÓ DE L ESTAT ECOLÒGIC, A PARTIR D ÍNDEXS BIOLÒGICS, DELS RIUS BESÒS, MOGENT I CONGOST AL SEU PAS PER LA VILA DE MONTORNÈS DEL VALLÈS (VALLÈS ORIENTAL) JULIOL 2010 Directors Estudi: Tomàs Ballesteros i Artur Degollada Mostreigs i treball de camp: Salvador Cid. ECOIMA- Serveis Educatius i Ambientals ecoima@ecoima.org

2 INDEX Pàg. Introducció Metodologia Els índexs biològics Resultats Seguiments Conclusions Annex I (Organismes) Annex II (Fotogràfic) Bibliografia Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -2-

3 INTRODUCCIÓ Un any més, i ja són sis, l Ajuntament de Montornès del Vallès ens ha encarregat l estudi de la qualitat ecològica dels rius que transcorren pel casc urbà d aquest municipi vallesà: el Mogent, el Congost i el que es forma per la confluència d aquests dos, el Besòs. L any 2010 s ha caracteritzat per una climatologia inusual en les nostres contrades, dominada per un hivern llarg, fred i humit, i per una primavera fresca i plujosa, més propis del centre d Europa, que d un país mediterrani. Aquesta circumstància ha determinat que el cabal dels rius estudiats presenti uns valors superiors als habituals d aquest municipi en aquesta època de l any, sense arribar, però, a l extrem de l any 2008, en el qual una primavera molt plujosa, però amb les precipitacions concentrades en pocs dies, causés una crescuda força severa dels rius, que va coincidir amb el període de mostratge del seguiment que estem efectuant dels rius, amb el conseqüent efecte d arrossegament de la fauna invertebrada aquàtica. Enguany, com que les pluges han estat més o menys regulars i continuades al llarg de l hivern i la primavera, no s han produït grans crescudes sobtades de cabal, sinó més aviat una permanència en el temps de cabals importants, clarament superiors als habituals per l època. El fort volum d aigua que portaven els rius al llarg de l estudi efectuat el 2010 ha provocat una certa deriva de macroinvertebrats aquàtics en aquests cursos d aigua, però, en ser continuada en el temps, ha permès l adaptació d alguns grups o la substitució per altres més característics de la situació sobrevinguda. Això sí, força lluny de la pràctica desaparició d alguns grups d invertebrats que les sobtades crescudes de nivell van causar les importants pluges del Una altra novetat d aquest any ha estat la finalització de les obres hidràuliques que els darrers anys han afectat profundament tots els rius estudiats i a tot l ecosistema fluvial, especialment la llera i les ribes, provocant un important impacte sobre la qualitat ecològica dels sistemes fluvials. És d esperar que, a partir d ara, si no es produeixen noves pertorbacions, els rius vagin recuperant el seu estat natural, amb la conseqüent millora de la qualitat ecològica associada a la recuperació de la naturalitat dels rius. Per acabar aquesta breu introducció cal esmentar que, malgrat que ja es comencen a notar petits avenços en la millora ambiental, especialment pel que fa a alguns organismes aquàtics que reapareixen, l efecte de les obres que s han realitzat en els rius ha estat tan important i recent, que encara no podem parlar d una clara recuperació formal de la qualitat ambiental de la zona treballada. Tot i que hem observat indicis de que ja ha començat. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -3-

4 METODOLOGIA Per tal de poder realitzar el seguiment iniciat en els anys anteriors, el 2010 hem continuat utilitzant la mateixa metodologia de treball iniciada el És a dir, la determinació de la qualitat ecològica dels rius estudiats s ha basat en la utilització dels índexs biològics emprats actualment com a eines essencials per valorar l estat ambiental dels sistemes fluvials objecte d estudi, tal com exigeix la normativa actual en vigor, especialment la Directiva Marc de l Aigua (DMA) (2000/60/CE) (DOCE, 2000) i totes les lleis de rang inferior, estatals o autonòmiques, que se n deriven. Com en els anys precedents, hem procedit a la presa de mostres de macroinvertebrats aquàtics que s utilitzen pel càlcul dels indicadors ecològics numèrics (IBMWP, BMWPC, FBILL i NOMBRE DE FAMÍLIES). També hem observat i anotat les característiques físiques i biològiques necessàries per calcular els altres índexs de qualitat (QBR i IHF). Finalment, s ha mesurat l índex ECOSTRIMED que combina els indicadors numèrics amb el QBR per mostrar una valoració global de tot el sistema fluvial en cada punt estudiat. Pel que fa a les estacions de mostratge, hem mantingut les mateixes dels anys anteriors per facilitar el seguiment i l evolució del seu estat ecològic. De tota manera, les obres que han afectat el Mogent els darrers anys han provocat el desviament del tram final del riu, de forma que ara circula per un traçat nou, mentre que l antic és actualment un braç fluvial que conté aigua estancada o amb molt poca circulació i que no el fa apte per al mostreig de macroinvertebrats adients per valorar la qualitat ecològica. Aquesta circumstància fa que s hagi hagut de canviar la ubicació de l estació inferior del Mogent (Mo2). De tota manera, el canvi només ha suposat el trasllat de l estació uns pocs metres cap el nord i no ha provocat variacions importants de l esquema general dels rius i de la localització de totes les estacions de mostratge, tal com es mostra a la figura 1. Per tant, les coordenades geogràfiques obtingudes pel sistema GPS de les sis estacions de mostratge estudiades queden com s indica tot seguit: - Mo1: Riu Mogent a l entrada del nucli urbà. X: Y: Mo2: Riu Mogent a la sortida del nucli urbà. X: Y: Mo3: Riu Mogent, uns metres més avall del pont de l Avinguda de la Llibertat. X: Y: Mo4: Riu Mogent, entre els punts Mo2 i Mo3. X: Y: Co: Riu Congost, abans d arribar al pont que uneix Montornès amb Montmeló. X: Y: Be: Riu Besòs, passat el Pont direcció Montmeló. X: Y: La climatologia d enguany ha permès efectuar les preses de mostres a la primavera, que és la millor època de mostratge de cara a obtenir la màxima diversitat d organismes aquàtics vàlids per al càlcul dels índexs de qualitat Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -4-

5 ecològica. Tot i així, com que el temps ha estat fresc i humit, hem decidit procedir a efectuar els mostratges cap al final de la primavera, ja que el clima era més semblant al de les preses obtingudes els anys anteriors. Per això, s han capturat els macroinvertebrats i calculat tots els índexs ecològics durant la primera quinzena de juny de 2010, abans de l entrada de l estació estival. Fig. 1: Localització dels punts de mostratge a la vila de Montornès del Vallès Sempre que ha estat possible, s han identificat en fresc els grups de macroinvertebrats capturats als rius de cara al càlcul dels índexs biològics que ens permeten valorar l estat ecològic de cada estació de mostratge. Quan la determinació del grup no ha estat directa per la dificultat que implicava la seva identificació, s ha procedit a la conservació en alcohol dels exemplars capturats i posteriorment, al laboratori, amb els instruments i manuals necessaris, hem procedit a la definitiva classificació de les mostres obtingudes. Els indicadors que ens valoren la qualitat ambiental de la llera, la riba i la ribera fluvials (QBR i IHF) s han calculat in situ el dia que s ha visitat cada estació de mostratge, moment en el que també s han pres les fotografies que mostren, visualment, l estat actual de cadascuna de les diferents estacions estudiades i que s exposen en l annex fotogràfic del present treball. Com en els anys anteriors, no s han determinat els paràmetres fisicoquímics, ja que no són objecte de l estudi actual, tot i que la seva mesura permetria completar la valoració ambiental dels rius estudiats. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -5-

6 A l annex I figuren tots els grups de macroinvertebrats identificats en les mostres obtingudes, amb indicació de l estació i la data de captura. ELS ÍNDEX BIOLÒGICS Enguany, com els anys anteriors, hem utilitzat els indicadors ecològics vigents actualment, els quals a penes presenten variacions o actualitzacions de llurs rangs o valors, la qual cosa ens permet fer el seguiment, a través dels anys, de l estat ecològic dels rius estudiats. Els índexs biològics usats ens serveixen per valorar la qualitat ambiental en cada punt dels sistemes fluvials analitzats. Els podem dividir en dos grans grups: els que es basen en la presència de determinats grups d organismes aquàtics vius, els quals atorguen un valor indicador de qualitat, i els que es fonamenten en les característiques de conservació de l hàbitat per on circula el riu. En el primer grup s han establert diversos indicadors biològics, cadascun dels quals se centra en la presència d un determinat grup d éssers vius que viuen a l aigua: algues, peixos, invertebrats, etc. Cada índex té la seva metodologia de treball i ofereix uns determinats resultats. Nosaltres hem escollit el grup dels macroinvertebrats perquè disposen d un sistema de mostreig i estudi força estandarditzat, són d àmplia acceptació i utilització a casa nostra i ofereixen uns resultats fiables, de fàcil aplicació i recomanats per les normatives vigents en matèria d anàlisis d aigües, tal com disposa la Directiva Marc de l Aigua. Els índexs biològics basats en els macroinvertebrats amb els que treballem són l FBILL, l IBMWP, el BMWPC i l índex S. Els tres darrers són additius, és a dir, es basen en la suma d un valor numèric que correspon a cada grup capturat al riu i donen, com a resultat, també un valor numèric, el qual indica directament la qualitat ecològica de la mostra, de manera que quan més alta és la xifra, més gran és el valor ambiental de l aigua en el punt mostrejat. Els indicadors que es fonamenten en les característiques de conservació de l hàbitat amb els que treballem són el QBR i l IHF. El primer valora la presència i l estructura de la vegetació existent en tot el sistema fluvial en el punt estudiat. L IHF, en canvi, es fixa més en les característiques físiques i la disposició dels diferents elements estructurals (vius i inerts) de la pròpia llera del riu. L índex FBILL es fonamenta en una llista reduïda de grups d invertebrats aquàtics, cadascun dels quals té un valor indicador determinat, al qual se li afegeix una xifra que depèn del nombre total de grups capturats. Els valors que ofereix i el seu significat ecològic es mostren a la figura 2. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -6-

7 8-10: AIGÜES NETES 6-7: POC CONTAMINADES 4-5: CONTAMINADES 2-3: CONTAMINADES 0-1: EXTREMADAMENT CONTAMINADES Figura 2: FBILL Els índexs IBMWP i BMWPC són dues adaptacions del BMWP original dissenyat el 1978 per aplicar-se als rius britànics, que és on es va crear. L IBMWP està adaptat als rius ibèrics, mentre que el BMWPC és per als rius catalans. La valoració numèrica de l estat ecològic de la mostra d aigua que indiquen es mostra a la figura 3. IBMWP Figura 3: IBMWP i BMWPC BMWPC >135: BO >=85: AIGÜES NETES : BO 51-84: POC CONTAMINADES 50-81: MEDIOCRE 31-50: CONTAMINADES 20-49: DOLENT 11-30: CONTAMINADES <20: PÈSSIM <=10: EXTREMADAMENT CONTAMINADES L índex QBR mesura la naturalitat de la vegetació lligada al riu i a la seva zona d influència (llera, riba i ribera). Els seus rangs de qualitat s indiquen a la figura 4. Símbol QBR Interpretació >= <= 25 Qualitat molt bona Bosc de ribera sense alteracions, estat natural Qualitat bona Bosc lleugerament pertorbat Qualitat mediocre Inici d alteració important Mala qualitat Alteració forta Qualitat pèssima Degradació extrema Figura 4: Rangs de qualitat de l índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR). Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -7-

8 Pel que fa a l indicador IHF (Índex de l Hàbitat Fluvial) s ha de fer notar que només treballa amb tres rangs de qualitat, a diferència dels índexs que hem vist fins ara, els quals operen amb cinc nivells de valoració. Tot i així, els colors utilitzats per designar els diferents rangs són els mateixos que els que fan servir els antres indicadors ecològics. La simbologia de l IHF es mostra a la figura 5. Símbol Valor IHF Sec o sense dades > < 40 Interpretació Hàbitat ben constituït. Excellent per al desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. S hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions. Hàbitat bo. Hàbitat que pot suportar una bona comunitat macroinvertebrada però que, per causes naturals (per exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no hi estan ben representats. Els índexs biològics no haurien de ser baixos, però no es descarta algun efecte en ells. Hàbitat mediocre. Hàbitat empobrit. Possibilitat d obtenir valors baixos dels índexs biològics per problemes amb l hàbitat i no amb la qualitat de l aigua. La interpretació de les dades biològiques s ha de fer amb precaució. Figura 5: Valoració de qualitat ecològica de l Índex de l Hàbitat Fluvial (IHF) Finalment, i com en les edicions anteriors del present treball, hem utilitzat l índex ECOSTRIMED (ECOlogical STatus RIver MEDiterranean): es tracta d un indicador de gran importància perquè fa una valoració global de tot l ecosistema fluvial en cada punt estudiat, combinant un o més índexs biològics basats en els macroinvertebrats amb el QBR. Els rangs de qualitat ambiental que atorga es mostren a la figura 6. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -8-

9 QBR FBILL IBMWP > < >135 (molt bo) (bo) (mediocre) (bo) (mediocre) (dolent) (mediocre) (dolent) (pèssim) <50 (dolent) (pèssim) (pèssim) Figura 6: Valoració ecològica de l índex ECOSTRIMED RESULTATS En aquest apartat es mostren, mitjançant taules, les valoracions que els diferents indicadors ambientals atorguen a cada estació de mostratge dels rius estudiats. La Taula 1 ens indica el resum de tots els índexs a tots els punts on s han aplicat. Podem observar com la valoració mitjana que ofereixen els indicadors va des d un ambient Força Alterat fins a Extremadament Alterat. RESUM ÍNDEXS BIOLÒGICS ÍNDEX/ ESTACIÓ M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG QBR PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM IHF DOLENT DOLENT MED. MED. BO BO MED. S ,33 BMWPC IBMWP PÈSSIM PÈSSIM DOLENT DOLENT PÈSSIM PÈSSIM DOLENT FBILL ECOSTRIMED PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM Taula 1: Rangs de qualitat, expressats en colors, dels diferents índexs ecològics a cadascuna de les estacions de mostratge estudiades. També s indica el promig de cada indicador per al conjunt dels punts mostrejats. Les abreviacions, aplicables també a altres taules, tenen el següent significat: MED = Mediocre, = CONTAMINAT Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -9-

10 Es pot observar com el QBR ens informa de la pèssima situació del bosc de ribera a la totalitat del tram fluvial estudiat. La causa ve determinada per la influència, molt severa, de la urbanització de l espai fluvial i, de forma contundent, per les obres de construcció que han afectat els rius analitzats en tot el tram, tant longitudinalment com transversalment. L IHF, en canvi, ens diu com les estacions inferiors (Co i Be) comencen a recuperar una estructura física de la llera dels rius una mica més natural que la que presenten les estacions mitjanes (Mo4 i Mo2). En canvi, les superiors (Mo1 i Mo3) són les que pateixen una pitjor qualitat a causa de que han estat les últimes en veure s afectades per les obres esmentades i on encara no s ha iniciat el procés de recuperació ambiental. L índex S (Riquesa de Famílies) ens dóna valors força baixos en tots els punts: oscillen de 7 a 10 grups de macroinvertebrats, amb una mitjana de 8,3. Hem de pensar que, en un estat òptim de conservació, el nombre de famílies capturades pot superat àmpliament la vintena. És la conseqüència lògica de rius sense bosc de ribera i amb les aigües i l estructura física fluvial alterades. El BMWPC ens indica que tot el tram estudiat presenta una alteració important (Aigües Molt Contaminades), tant a nivell general com de cadascuna de les estacions de mostreig, llevat de Mo4, la qual experimenta un petit repunt ambiental, aconseguint la qualificació d Aigües Força Contaminades. L IBMWP, més estricte que l anterior, ens dóna fins a quatre estacions amb la qualificació d estat ambiental Pèssim. Les dues restants (Mo4 i Mo2) i el promig presenten un estat que no passa de dolent. Els dos índexs que ens queden per comentar, coincideixen en la unanimitat d oferir la mateixa valoració en totes les estacions i, per tant, també en el promig del conjunt d elles. L FBILL ens diu que les aigües estan Força Contaminades, en tots els punts, mentre que l indicador ECOSTRIMED els hi atorga la pitjor qualificació: Pèssima. SEGUIMENTS Encetem una nova secció de l estudi sobre la qualitat ambiental dels rius Mogent, Congost i Besòs al seu pas per Montornès del Vallès amb el seguiment, a través dels anys, de l evolució ecològica dels rius en els punts mostrejats. A la Taula 2 es mostren els valors del QBR al llarg dels anys en els que s ha calculat aquest índex. Podem observar que l actual és l any que presenta el pitjor estat ecològic si el comparem amb els anteriors (pèssim a totes les estacions). Ho atribuïm a l efecte destructor que les obres que s hi han efectuat han provocat sobre el bosc de ribera, el qual semblava que començava a recuperar-se en algunes estacions, especialment a Mo4 i Mo2. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -10-

11 EVOLUCIÓ DEL QBR ANY M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG 2006 PÈSSIM DOLENT - PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM 2007 PÈSSIM DOLENT PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM 2008 DOLENT PÈSSIM BO MEDIOCRE PÈSSIM DOLENT DOLENT 2009 DOLENT PÈSSIM MEDIOCRE MEDIOCRE PÈSSIM DOLENT DOLENT 2010 PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM Taula 2: Evolució de l índex QBR des de 2006, quan va començar a calcular-se en l àmbit de la zona d estudi. L evolució de l índex IHF, mostrat a la Taula 3, ens indica un fet curiós. Millora l estat de les estacions finals del recorregut del riu per Montornès del Vallès, mentre empitjora a les inicials. Pensem que la causa pot ser que les actuacions constructores, que han afectat tot el tram fluvial estudiat, s han desenvolupat remuntant el riu, de manera que les estacions finals van ser les primeres en patir l impacte de les obres, però també les primeres en recuperar-se ambientalment, mentre que les d entrada al municipi han estat les darreres en veure s afectades per l impacte i encara no han iniciat la recuperació ecològica. EVOLUCIÓ DE L'IHF ANY M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG MEDIOC. MEDIOC. BO MEDIOC. DOLENT DOLENT MEDIOC MEDIOC. DOLENT MEDIOC. MEDIOC. MEDIOC. MEDIOC. MEDIOC DOLENT DOLENT MEDIOC. MEDIOC. BO BO MEDIOC. Taula 3: Seguiment de l índex IHF a la zona estudiada des de 2008, quan va començar a calcular-se aquest indicador ecològic. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -11-

12 EVOLUCIÓ DEL BMWPC ANY M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG Taula 4: Evolució del BMWPC des de 2008, primer any d aplicació d aquest índex. La Taula 4 ens illustra com ha canviat la valoració que l índex BMWPC fa de la zona d estudi. Aquí veiem com les estacions Mo1 i Mo2 han empitjorat respecte l any 2009, i això també ha provocat que el promig de tots els punts resulti més negatiu ambientalment el 2010 que el que ho va ser el Creiem que potser és degut a l efecte de les obres que recentment han afectat el riu, les quals han tingut uns efectes diferents en cada estació de mostreig, en funció de la intensitat, proximitat a la llera i envergadura de l actuació constructora en cada punt. EVOLUCIÓ DE L IBMWP ANY M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG 2006 DOLENT DOLENT - DOLENT DOLENT DOLENT DOLENT 2007 MEDIOC. MEDIOC. DOLENT DOLENT MEDIOC. MEDIOC. MEDIOC DOLENT DOLENT DOLENT DOLENT PÈSSIM DOLENT DOLENT 2009 DOLENT PÈSSIM DOLENT DOLENT PÈSSIM DOLENT DOLENT 2010 PÈSSIM PÈSSIM DOLENT DOLENT PÈSSIM PÈSSIM DOLENT Taula 5: Índex IBMWP al llarg dels anys en què s ha fet el seguiment ecològic dels rius mostrejats. A la Taula 5 veiem com l IBMWP assenyala que la qualitat ambiental de les estacions Mo1 i Be ha empitjorat lleugerament, tot i que en els altres punts de mostreig i en el promig del riu la situació no ha canviat significativament des de l any passat. Aquí tornem a atribuir a l efecte diferenciat de les obres a cada estació, els canvis produïts des del Però sí que advertim d un lleugera pèrdua de qualitat ambiental general, ja que el promig de l any passat donava 27,33, mentre que engany s ha obtingut un 19,67, fregant l estat pèssim. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -12-

13 EVOLUCIÓ DE L FBILL ANY M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG POC POC POC Taula 6: Evolució de l índex FBILL des de l any 2008, quan es va iniciar la seva aplicació als rius estudiats. L indicador biològic FBILL (Taula 6) ens mostra com algunes estacions dels rius analitzats (Mo1, Mo4 i Mo2) han perdut part de la millora de qualitat que van experimentar l any passat, tot i que, en promig, es manté la mateixa qualificació del 2009 (rius força contaminats). Les conseqüències de les obres podrien tenir una influència determinant en la pèrdua de qualitat ecològica de les esmentades estacions, sense descartar l efecte deriva d un cabal crescut, que pot causar pèrdua de grups d organismes aquàtics, factor que podria incidir també en els altres indicadors. Finalment, a la Taula 7 apareix la valoració global que l índex ECOSTRIMED ens ofereix del conjunt de la zona estudiada. EVOLUCIÓ DE L'ECOSTRIMED ANY M0-1 MO-3 MO-4 MO-2 CO BE PROMIG 2006 PÈSSIM PÈSSIM - PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM 2007 MEDIOCRE MEDIOCRE PÈSSIM PÈSSIM MEDIOCRE MEDIOCRE MEDIOCRE 2008 PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM 2009 PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM 2010 PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM Taula 7: Seguiment de la valoració de l índex ECOSTRIMED a la zona mostrejada. La taula ens mostra com l any 2007, abans de l inici de les obres que han afectat la zona els darrers anys, els rius disposaven d una qualitat ambiental mediocre, segons l Ecostrimed, però des del començament d aquelles, l impacte produït sobre l ecosistema fluvial ha estat tan sever, que encara ara no s han recuperat i, des del 2008, invariablement, la qualitat ecològica de la zona pateix la pitjor qualificació possible. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -13-

14 CONCLUSIONS La valoració ambiental que podem fer, a la vista dels resultats que ens ofereixen els indicadors ecològics, és que els sistemes fluvials que travessen el municipi de Montornès del Vallès es troben en una situació crítica. Segons la terminologia emprada pels diversos índexs biològics utilitzats, els hi correspon la qualificació de pèssima. A la Taula 8 s illustra l evolució de tots els indicadors amb els que hem treballat des de l inici de l actual estudi ambiental. Els rius Mogent, Congost i, més endavant, també el Besòs, pateixen una forta pressió, des de fa molts anys, a causa de circular -en la zona analitzada- per una àrea fortament transformada per la presència del casc urbà, polígons industrials, zones de serveis, etc. Això fa que, d entrada, llurs ecosistemes fluvials associats no disposen d una situació valuosa des del punt de vista ecològic des de fa molt de temps, com ens indica la Taula 8, que els anys 2005, 2006 i 2007 es partia d un nivell pèssim o dolent, però començava tímidament a recuperar-se, probablement a causa de la millora de la qualitat de l aigua per l efecte de la depuració i la reducció dels abocaments contaminants. EVOLUCIÓ ÍNDEXS BIOLÒGICS ÍNDEX/ANY QBR PÈSSIM PÈSSIM DOLENT DOLENT PÈSSIM IHF MEDIOCRE MEDIOCRE MEDIOCRE S 10,17 9,17 8,33 BMWPC MEDIOCRE IBMWP PÈSSIM DOLENT MEDIOCRE DOLENT DOLENT DOLENT FBILL ECOSTRIMED PÈSSIM MEDIOCRE PÈSSIM PÈSSIM PÈSSIM Taula 8: Quadre resum de l evolució dels índexs ecològics utilitzats a la zona estudiada des de 2005, any de la primera aplicació de l indicador IBMWP. Probablement, l evolució positiva hagués continuat en el transcurs dels anys fins arribar a nivells de qualitat més acceptables, lògicament sense arribar als més alts, a causa de la forta pressió, com s ha comentat, a la que estan sotmesos els sistemes fluvials en aquesta àrea. Però el fort impacte produït per les obres els darrers anys ha provocat un important retrocés de la qualitat ambiental, aturant gairebé del tot, segons els punts, el procés de recuperació iniciat. La Taula 8 ens mostra com el QBR i el BMWPC han retrocedit el 2010 respecte l any anterior, mentre les altres índexs mantenen les seves valoracions. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -14-

15 Cal esperar que, si no s efectuen noves actuacions que degradin la situació actual, els sistemes fluvials començaran a recuperar-se de forma natural, guanyant, any rere any, nous nivells de qualitat. De fet, aquest procés ja ha començat, tal com hem pogut observar en algunes estacions. En l annex fotogràfic de la present edició de l estudi podem comprovar com a Mo1, a Mo4 i a l antiga llera de Mo2, on encara hi ha aigua, s hi comencen a desenvolupar plantes aquàtiques, plantades per l ACA arrel de les obres realitzades a la llera, les quals faran augmentar la qualitat ecològica dels punts on hi viuen si aconsegueixen establir poblacions estables i madures. En concret, hem fotografiat bogues i joncs a les estacions esmentades (veure fotos 1, 3 i 6). Tot i que la implantació i establiment artificial o espontani d espècies vegetals autòctones pugui fer créixer el valor ambiental dels indrets on s hi desenvolupin, la recuperació ecològica deixada únicament a mans de la natura sol ser lenta, parcial i incompleta. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -15-

16 ANNEX I (ORGANISMES) ORGANISMES IDENTIFICATS A LA CAMPANYA 2010 AL RIUS MOGENT, CONGOST I BESÒS. S indiquen els grups d organismes identificats al rius Mogent, Congost i Besòs al llarg de la campanya del El nom de les espècies figura en cursiva. Al costat de cada grup hi consta, entre parèntesis, el codi de l estació de mostratge i, entre claudàtors, la data de la captura per a cada estació. Tricladida Dugesiidae (Mo4 [ ]) Oligochaeta Lumbriculidae (Mo1 [ ], Mo2 [ ], Mo3 [ ], Mo4 [ ], Co [ ], Be [ ]) Naididae (Mo2 [ ], Be [ ]) Hirudinea Erpobdellidae (Mo2 [ ]) Mollusca Physidae Physella acuta (Mo1 [ ], Mo2 [ ], Mo3 [ ], Mo4 [ ], Co [ ], Be [ ]) Copepoda (Mo1 [ ], Mo2 [ ], Mo3 [ ], Mo4 [ ], Co [ ]) Ostracoda (Mo4 [ ]) Cladocera (Mo1 [ ], Mo3 [ ], Co [ ], Be [ ]) Ephemeroptera Baetidae Caenidae Baetis sp (Mo1 [ ], Mo2 [ ], Mo3 [ ], Mo4 [ ], Co [ ], Be [ ]) Cloeon inscriptum (Mo1 [ ]) Caenis luctuosa (Mo1 [ ], Mo4 [ ], Co [ ], Be [ ]) Coleoptera Dytiscidae (Be [ ]) Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -16-

17 Trichoptera Hydropsyche sp (Mo2 [ ], Mo4 [ ]) Diptera Chironomidae (Mo1 [ ], Mo2 [ ], Mo3 [ ], Mo4 [ ], Co [ ], Be [ ]) Psychodidae (Co [ ]) Simuliidae Simulium sp (Mo1 [ ], Mo2 [ ], Mo3 [ ], Mo4 [ ]) Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -17-

18 ANNEX II (FOTOGRÀFIC) Foto 1: El Mogent a l estació Mo1, riu amunt. S observa l absència gairebé absoluta de bosc de ribera i la proliferació d espècies allòctones al marge esquerre del curs fluvial (a la dreta de la imatge). En concret, es tracta de la carolina (Populus deltoides) i la canya americana (Arundo donax), les quals s haurien d eliminar, ja que impedeixen l establiment i expansió d espècies autòctones. Dins de l aigua s hi poden veure llargs filaments de l alga Cladophora, indicadora d eutrofització del riu. Com a signe de recuperació incipient del sistema fluvial, a la riba, i en contacte amb l aigua, es comencen a desenvolupar poblacions creixents d helòfits: al marge esquerre i, en primer terme, també al dret, observem exemplars en desenvolupament de boga de fulla gran (Typha latifolia). Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -18-

19 Foto 2: El Mogent, aigües amunt, a l estació Mo3. Aquí es repeteixen les mateixes característiques de Mo1: absència de bosc de ribera, alteració total de l estructura fluvial i proliferació de l alga Cladophora. La diferència és que a Mo3, com es pot observar, la pressió urbanística ha arribat més a prop del riu: a l esquerra de la imatge apareix la paret de darrere d un supermercat i, al fons, el pont de l Avinguda de la Llibertat, estructures, totes dues, que envaeixen l espai fluvial. A més, contràriament al que passa a Mo1, a Mo3 encara no s hi ha establert vegetació helofítica típica d ecosistemes aquàtics en clar procés de recuperació ambiental. Les plantes que es veuen a les dues ribes i riberes són anuals, ruderals, de clara vocació colonitzadora i que es troben als primers estadis de la successió ecològica, per tant, indicadores de baixa qualitat ambiental, fins que siguin substituïdes per altres d estadis més avançats. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -19-

20 Foto 3: El riu Mogent a l estació Mo4, aigües amunt. A la imatge es mostra, un cop més, l elevada degradació que pateix el riu en tot el seu recorregut pel municipi, on l estructura fluvial es veu del tot alterada. A la fotografia s hi observa, a més, l extraordinària extensió de les algues, que ocupen pràcticament tot el riu, el tenyeixen d un verd intens i impedeixen veure n el fons. A l esquerra de la imatge s observa una plantació de lliri groc feta després de les obres. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -20-

21 Foto 4: El Mogent, riu avall, a l estació Mo2, la qual s ha hagut de traslladar, respecte els anys anteriors, a aquest nou punt, ja que les obres que afectaven tot el riu han provocat un canvi del curs fluvial en aquesta zona. Per tant, l aigua circula per el tram mostrat a la imatge des de fa pocs mesos. No cal esforçar-se gaire per fer veure la gran alteració soferta pel sistema fluvial en aquest punt, a tots els nivells, delatada pel creixement desmesurat de les algues, que afecta tot el riu, però que en aquesta estació es fa molt evident, ja que les masses compactes que s arriben a formar, sobresurten a la superfície de l aigua, tal com es mostra en primer terme de la fotografia. Al fons, apareix el pont de la carretera que uneix Montornès amb Montmeló. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -21-

22 Foto 5: El riu Mogent, aigües amunt, en el seu tram final, abans d ajuntar-se amb el Congost per formar el Besòs. A la imatge s observa, en primer terme, el curs antic del riu, per on ara no hi circula aigua, però que en manté per l efecte la crescuda del riu i perquè el canvi de curs és encara força recent. De tota manera, l aigua està estancada i acabarà convertint-se en un braç mort del riu, el qual anirà perdent l aigua en funció de les condicions meteorològiques. Al fons de la fotografia apareix el traçat actual del curs fluvial, on es pot apreciar l absència total de bosc de ribera. Encara més al fons, s hi veuen les fàbriques del polígon industrial de Montornès. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -22-

23 Foto 6: Racó de l antic curs del Mogent, en el seu tram final, on abans hi havia l estació Mo2. L aigua que conté es pot considerar temporal, ja que, com s ha comentat, el traçat del riu ha estat modificat, apartant-lo unes desenes de metres del punt que mostra la fotografia. La presència d aigua en aquest indret dependrà del cabal del riu i de la pluviometria de la zona. Actualment, com es pot veure a la imatge, l aigua que s hi troba està estancada o, com a màxim, amb molt poc flux. De tota manera, és suficient per permetre el desenvolupament d una petita població de boga de fulla gran, la qual, esperem, serveixi de focus a partir de qual, aquesta espècie helòfita, juntament amb altres plantes autòctones típiques d ecosistemes aquàtics, vagi escampant-se pel riu, tant en sentit ascendent, com descendent, fent augmentar la seva qualitat ecològica. La presència d una nodrida comunitat de vegetació helofítica en un riu, a banda d indicar un bon estat ambiental, compleix una funció ecològica de primera magnitud, ja que aquestes plantes, especialment les seves arrels, exerceixen una missió depuradora de les aigües, que és més important quan més extensa i rica és la comunitat helofítica que s hi estableix. De fet, el Mogent necessita d aquesta depuració natural, tal com es pot deduir de la proliferació d algues a les seves aigües, que apareixen en primer terme, a la dreta, de la imatge. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -23-

24 Foto 7: Aiguabarreig del Congost, en primer terme, i el Mogent en el seu traçat actual, al centre de la imatge, i, al fons, apareix l antic curs d aquest riu, el qual conté aigua per inundació a partir del corrent actual del Mogent. Un cop més, es pot observar l absència total de bosc de ribera, i de la vegetació associada, en el conjunt dels tres cursos d aigua. La imatge ens mostra com el Congost arriba en millors condicions ambientals que no pas el Mogent, ja que les algues proliferen en més abundància en aquest darrer riu. El tram del Congost que es veu a la fotografia correspon, parcialment, a l estació Co, mentre que Mo2 apareix en tota la seva longitud. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -24-

25 Foto 8: De nou, l aiguabarreig del Congost, a l esquerra, i el Mogent en el seu curs actual. Noti s la diferència d amplada, i de cabal, entre els dos rius i com és encara força evident l impacte de les obres recents que han afectat ambdós cursos fluvials en aquesta zona, especialment a l esquerra de la fotografia i també al fons. A la imatge es mostren, en tota la seva extensió, les estacions de mostratge Co, a l esquerra, i Mo2, a la dreta. A la part superior, es veuen les primeres installacions del polígon industrial de Montornès. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -25-

26 Foto 9: El Besòs, aigües avall, a l estació Be. A la imatge es mostra clarament, en primer terme, el moviment de terres causat per les obres recents que han afectat el conjunt dels rius estudiats i que el creixement de la vegetació espontània encara no ha tingut temps de dissimular. Observi s com la intervenció humana ha eliminat totalment qualsevol traça de vegetació fluvial o de ribera, especialment al marge dret del riu, molt més afectat per les obres. El marge esquerre, tot i presentar un aspecte més naturalitzat, està fortament alterat per la manca de bosc de ribera, per la presència d espècies vegetals allòctones i per l existència de la carretera de Martorelles a Montornès del Vallès, la qual s intueix a la fotografia per darrere dels primers arbres. Al fons apareixen algunes cases de la urbanització Can Buscarons de Dalt. L eutrofització del riu en aquest punt també resulta força clara, tal com mostren les illes d algues que es poden apreciar a l esquerra de la imatge. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -26-

27 BIBLIOGRAFIA AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. (2005). Caracterització de masses d'aigua i anàlisi del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l'aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries) en compliment als articles 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. ALBA-TERCEDOR, J.; A. SANCHEZ-ORTEGA (1988): Un método rápido y simple para evaluar la calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978). Limnetica, núm. 4, pàg ALBA-TERCEDOR J. (1996). Macroinvertebrados acuáticos y calidad de las aguas de los ríos. IV Simposio del Agua en Andalucía (SIAGA). Almería. Vol II: ALBA-TERCEDOR J I PUJANTE AM. (2000). Running-water biomonitoring in Spain: Opportunities for a predictive approach. A: Wright JF, Sutcliffe DW, Furse MT eds. Assessing the biological qualitay of fresh waters. RIVPACS and similar techniques. Freshwater Biological Association, Ambleside, ALBA-TERCEDOR J ET AL. (2004). Caracterización del estado ecológico de los ríos mediterréneos ibéricos mediante el índice IBMWP (antes BMWP'). Limnética 21 (3-4), (2002): ALBA-TERCEDOR, J. Y N. PRAT (1992). Spanish experience in the use of macroinvertebrates as biological pollution indicators. En: River Water Quality. Ecological Assessment and Control pp (Eds.Newman, P.J., M.A. Piavaux y R.A. Sweeting). Commission of the European Communities. Brussels. ISBN.: ALBA-TERCEDOR, J., JÁIMEZ-CUELLAR, P., ÁLVAREZ, M., AVILÉS, J., BONADA, N., CASAS, J., MELLADO, A., ORTEGA, M., PARDO, I., PRAT, N., RIERADEVALL, M., ROBLES, S., SÁINZ-CANTERO, C.E., SÁNCHEZ-ORTEGA, A., SUÁREZ, M.L., TORO, M., VIDAL-ABARCA, M.R., VIVAS, S. Y C. ZAMORA-MÚÑOZ (2004). Caracterización del estado ecológico de ríos mediterráneos ibéricos mediante el índice IBMWP (antes BMWP ). Limnetica (2002) 21(3-4): ALLAN, J.D. (1995): Stream ecology. Structure and function of running waters. Chapman and Hall, 388 pàg. ALTABA, C.R., et al. (1991): Història Natural dels Països Catalans. Volum VIII: Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana, SA, pàg ARMENGOL, J., et al. (1986): Història Natural dels Països Catalans. Volum IX: Artròpodes I. Enciclopèdia Catalana, SA, pàg Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -27-

28 BECH, M. (1990): Fauna malacològica de Catalunya. Molluscs terrestres i d aigua dolça. Treballs de la Institució Catalana d Història Natural, núm. 12. (229 pàg). BENITO G I PUIG MA. (1999). BMWPC: un índice biológico para la calidad de las aguas adaptado a las características de los ríos catalanes. Tecnología del Agua, 191: BLAS, M. et al. (1987): Història Natural dels Països Catalans. Volum X: Artròpodes II. Enciclopèdia Catalana, SA, pàg BONADA N., PRAT, N., MUNNÉ, A., PLANS, M., SOLÀ, C., ÁLVAREZ, M., PARDO, I., MOYÀ, G., RAMON, G., TORO, M., ROBLES, S., AVILÉS, J., SUÁREZ, M.L., VIDAL- ABARCA M.R., MELLADO, A., MORENO J.L., GUERRERO, C., VIVAS, S., ORTEGA, M., CASAS, J., SÁNCHEZ-ORTEGA A., JÁIMEZ-CUÉLLAR, P. Y J. ALBA-TERCEDOR (2004).Intercalibración de la metodología GUADALMED. Selección de un protocolo de muestreo para la determinación del estado ecológico de los ríos mediterráneos. Limnetica 21 (3-4): (2002). CAMPAIOLI, S.; GHETTI, P.F.; MINELLI, A.; RUFFO, S. (1994): Manuale per il riconoscimento dei macroinvertebrati delle acque dolci italiane. Vol. I, Provincia Autonoma di Trento, 357 pàg. CID, S. (2001): La qualitat ecològica del torrent de la Vall d Horta. Publicacions de l Abadia de Montserrat, 126 pàg. CID, S. (2001): Macroinvertebrats aquàtics i qualitat ecològica de la riera de la Vall d Horta. V Trobada d Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l Obac. Monografies 35. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis. Àrea d Espais Naturals. Pàg DIJKSTRA, K-D Field Guide to the Dragonflies of Britain and Europe. British Wildlife Publishing. Gillingham. GONZÁLEZ, G. (1997): Claves para la identificació de las larvas y pupas de los simúlidos (Diptera) de la Península Ibérica. Collecció Claves para la identificación de la flora y fauna de las aguas continentales de la Península Ibérica. Publicación nº 6. Asociación Española de Limnología. 77 pàg. HAAS, F. (1991): Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Ajuntament de Barcelona. Facsímil de l edició de 1929, núm. 5, 491 pàg. HELLAWELL, J.M. (1986): Biological indicators of freshwater pollution and environmental management. Elsevier Applied Science Publishers, 546 pàg. JÁIMEZ-CUÉLLAR P, VIVAS S, BONADA N, ROBLES S, MELLADO A, ÁLVAREZ M, AVILÉS J, CASAS J, ORTEGA M, PARDO I, PRAT N, RIERADEVALL M, SÁINZ-CANTERO C, SÁNCHEZ- ORTEGA A, SUÁREZ ML, TORO M, VIDAL-ABARCA MR, ZAMORA-MUÑOZ C I ALBA- TERCEDOR J. (2004). Protocolo GUADALMED (PRECE). Limnética, 21 (3-4), (2002): ( MARGALEF, R. et al. (1979): La limnologia. Els llacs, els embassaments i els rius catalans com a ecosistemes.quaderns d Ecologia Aplicada. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals i Medi Ambient, 135 pàg. MARGALEF, R. (1980): Ecologia. Editorial Omega, 951 pàg. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -28-

29 MINELLI, A. (1977): Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque interne italiane.1. Irudinei (Hirudinea). Consiglio Nazionale delle Ricerche. (AQ/1/2), 43 pàg. MUNNÉ, A.; PRAT, N. (1995): El riu Anoia al seu pas per Igualada. Diagnosi i control de la qualitat de les aigües. Estudis i Monografies, núm. 18. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient, 126 pàg. MUNNÉ, A.; SOLÀ, C.; PRAT, N. (1998): QBR: Un índice rápido para la evaluación de la calidad de los ecosistemas de ribera. Tecnología del agua, núm. 175, pàg. 20 a 37. MUÑOZ, I. PRAT; N. MILLET, X. I MARTINEZ ANSEMIL, E. (1986): Heterogeneidad espacial en la distribución de los macroinvertebrados a lo largo de un transecto en el río Llobregat (Barcelona, España). Limnetica, núm. 2, pàg Asociación Española de Limnología. NEEDHAM, J.G. & NEEDHAM,, P.R. (1978): Guía para el estudio de los seres vivos de las aguas dulces. Editorial Reverté, SA, 131 pàg. NIESER, N.; BAENA, M.; MARTÍNEZ-AVILÉS, J. i MILLAN, A. (1994): Claves para la identificación de los heterópteros acuáticos (Nepomorpha & Gerromorpha) de la Península Ibérica. Publicación Asociación Española de Limnología, núm. 5, 112 pàg. PRAT, N. i PUIG, M.A. (1982): El riu pam a pam. Un apropament ecològic a l organització de la vida als rius. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient, 47 pàg. PRAT, N. i PUIG, M.A.; GONZÁLEZ, G. i TORT, M.J. (1982): Predicció i control de la qualitat de les aigües dels rius Besòs i Llobregat, II. El poblament faunístic i la seva relació amb la qualitat de les aigües. Estudis i monografies del Servei de Medi Ambient, núm. 9. Diputació de Barcelona, 165 pàg. PRAT, N.; GONZÁLEZ, G.; MILLET, X. i PUIG, M.A. (1985): El Foix entre l eixutesa i la contaminació. Estudis i monografies, núm. 11. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient, 92 pàg. PRAT, N.; RIERADEVALL, M. i MUNNÉ, A. (1996): La qualitat ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe Estudis de la qualitat ecològica dels rius, núm. 1. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient, 102 pàg. PRAT, N.; RIERADEVALL, M. i MUNNÉ, A. i SOLÀ, C.(1997): La qualitat ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe Els cabals del riu Congost. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, núm. 2. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient, 153 pàg. PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL, M., SOLÁ, C.Y BONADA, N. (2000). ECOSTRIMED Protocolo para determinar el estado ecológico de los ríos mediterráneos. Diputació de Barcelona. Área de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecológica dels Rius: 8). 94 págs. PUIG, M.A. (1983): Efemerópteros y plecópteros de los ríos catalanes. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 365 pàg. Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -29-

30 PUIG, M.A. (1999): Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia illustrada. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 251 pàg. RIERADEVALL, M. i PRAT, N. (1997): La qualitat biològica de les aigües del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l Obac. Diputació de Barcelona, 85 pàg. RIERADEVALL, M. i PRAT, N. (1998): Estat ecològic de la riera de la Vall d Horta en condicions d estiatge. Diputació de Barcelona. RICHOUX, P. (1982): Coléoptères aquatiques. Genres: adultes et larves. Introduction pratique à la systématique des organismes des eaux continentales françaises 2. Bulletin mensuel de la Société Linnéenne de Lyon, 51 Année, núm. 4,8,9. Association Française de Limnologie, 304 pàg. SANSONI, G. (1992): Atlante per il riconoscimento dei macroinvertebrati dei corsi d acqua italiani. Provincia Autonoma di Trento, 191 pàg. TACHET, H., RICHOUX, P.; BOURNAUD, M.; USSEGLIO-POLATERA; P. (2002): Invertébrés d eau douce. Systematique, biologie, ecologie. CNRS Editions. 587 pàg. TERRADES, J.; PRAT, N.; ESCARRÉ, A.; MARGALEF, R. (1989): Història Natural dels Països Catalans. Volum XIV: Sistemes Naturals. Enciclopèdia Catalana, SA, pàg Associació ECOIMA - Tf ecoima@ecoima.org -30-