PLA ESPECIAL D EQUIPAMENT PÚBLIC DE CAN ROBERT A LA PLANA EST DE SITGES. MUNICIPI DE SITGES (COMARCA DEL GARRAF)

Transcripción

1 PLA ESPECIAL D EQUIPAMENT PÚBLIC DE CAN ROBERT A LA PLANA EST DE SITGES. MUNICIPI DE SITGES (COMARCA DEL GARRAF) Memòria i Normes urbanístiques Juny de 2010 Blanca Lleó Asociados, S.L. c/ Húmera, 37 Bajo Madrid tel/fax:

2 PLA ESPECIAL D EQUIPAMENT PÚBLIC DE CAN ROBERT A LA PLANA EST DE SITGES. 1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL a. Introducció b. Descripció de l àmbit del PEEP i. Àmbit. ii. Entorn. c. Objectius del PEEP d. Justificació. e. Us de l àmbit f. Estructura de la propietat g. Descripció del PEEP i. Memòria del lloc. ii. Urbanisme Sostenible 1. Ciutat Creativa. Programa. 2. La Plaça 3. Mobilitat 4. Edificis a. L aparcament b. L estació d autobusos. c. El edifici Públic de l Administració. d. Altres 2. ORDRE DE REDACCIÓ I AUTORIA. a. Ordre de redacció i autoria. b. Marc Legal c. Autoria. 3. INFORMACIÓ URBANÍSTICA a. Antecedents b. Planejament Vigent. c. Paràmetres Urbanístics. d. Condicions Actuals de les Parcel les. e. Estructura de serveis urbanístics vigents. 4. MEMÒRIA D ORDENACIÓ I NORMATIVA URBANÍSTICA a. Descripció General de la Proposta i. Criteris Generals ii. Proposta de zones Verdes iii. Proposta de mobilitat. iv. Proposta de sostenibilitat. b. Normativa urbanística i. Definició ii. Articles 5. ANNEXES a. Pla de Etapes b. Estudi econòmic Financer c. Informe Innecessarietat de l estudi Medi Ambiental. d. Avantprojecte d urbanització d espais públics e. D avaluació de la mobilitat generada 2

3 6. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 1. Plànols d informació 1.1 Situació i emplaçament 1/ i 1/ Plànol de urbanització col lindat 1.3 Plànol àmbit d actuació 1.4 Plànol de qualificacions urbanístiques planejament vigent 1.5 Plànol d anàlisis de l entorn urbà 1.6 Plànol topogràfic 1.7 Estat actual de l edificació 1.8 Estat actual de l edificació fotografies 1.9 Plànol xarxa d abastament d aigua potable existent 1.10 Plànol xarxa de pluvials existent 1.11 Plànol xarxa de telefonia existent 1.12 Plànol xarxa de mitja y baixa tensió existent 1.13 Plànol xarxa de gas existent 1.14 Plànol xarxa d aigües residuals existent 2. Plànols d Ordenació 2.1 Plànol d ordenació i qualificacions urbanístiques 2.2 Plànol d implantació de gàlibs 2.3 Plànol d ordenació del gàlib B 2.4 Plànol de seccions 2.5 Plànol d urbanització proposta 3. Plànols de Mobilitat 3.1 Plànol de mobilitat del vianant 3.2 Plànol de carril bici 3.3 Plànol de mobilitat nivell carrer 3.4 Plànol de mobilitat nivell estació d autobusos 3.5 Plànol de mobilitat nivell estacionament Plànol de mobilitat nivell estacionament Plànols d imatges no vinculants 4.1 Plànols d imatges no vinculants 4.2 Plànols d imatges no vinculants 4.3 Plànols d imatges no vinculants 4.4 Plànols d imatges no vinculants 4.5 Plànols d imatges no vinculants 3

4 1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL a. Introducció Com a conseqüència de la Vianalització del Centre Històric, la Vila de Sitges necessita d un nou centre funcional, que reculli el flux de persones que arriben i marxen amb diferents mitjans de transport i que aglutini els diferents Equipaments públics que han de completar l oferta existent. El pla especial és l últim par en les variacions d usos que han succeït a la illa 9. Passant des d usos privats, una zona hotelera, una comercial i la vivenda de Can Vinyals a usos públics en la seva totalitat. Aquests canvis són fonamentals per dotar dels equipaments necessaris als nous barris residencials i consolidar el funcionament urbà. Plànol d octubre del 2000 Plànol de Juny

5 b. Descripció de l àmbit del PEEP i. Àmbit. L àmbit d actuació està situat entre l Avinguda del Camí dels Capellans a nord, el Passeig de Vilafranca a est, el Parc de Can Robert a sud i dues parcel les d equipament privat, amb accés des de el carrer Lola Anglada a Oest. ii. Entorn. L àmbit està vorejat pel centre urbà consolidat al sud, el qual el seu creixement havia estat limitat per les vies del tren i a l est que va créixer a l altre banda de l estació de tren. A l oest es situa el nou barri residencial de la plana est que absorbeix el creixement natural de Sitges amb particular incidència en vivendes per a joves. Al Nord es preveu la futura ampliació urbana, però mantenint la xarxa d espais verds i memòria del lloc que manté unides les diferents actuacions. c. Objectius del PEEP Aquest Pla Especial ha de definir l'organització urbana del conjunt format per: aparcament, estació de bus, escola de música i dansa, els equipaments culturals, casal, dependències municipals i parc urbà. Així mateix definirà la servitud de pas entre les parcel les d equipament sanitari residencial privat que donen front al Carrer Lola Anglada i les connexions i límits d aquestes amb el nou parc urbà. En concret, són objectius del PEEP: Definir l ordenació volumètrica, titularitat i ús dels equipaments i espais lliures d accés públic. Situar: aparcament, estació de bus, escola de música i dansa, els equipaments culturals, casal, dependències municipals i parc urbà. d. Justificació. Arrel de la publicació de la Modificació Puntual del P.O.U.M. V Equipaments Plana Est, d ara en endavant MP POUM V, es va delimitar un subsector, Subsector 1 dintre del sector Pla Parcial de la Plana Est de superfície ,10m², PPU 02, on s estableix una reserva de sistemes d equipaments públics i espais lliures a desenvolupar per un Pla Especial que concreti l ús i els paràmetres d edificació i l ordenació dels espais lliures. Resultat de l esmentada MP POUM V, el Subsectors està qualificat de sistema d espais lliures, clau A2 i Reserva d Equipaments Sector Plana Est, Clau 12. El Pla Especial aportat proposa una ordenació d edificis destinats a equipaments municipals i d espais lliures de zones verdes i places públiques. Es tracta d un pla especial desenvolupat en sòl urbà de conformitat amb les disposicions de l article 67.d del DL 1/2005. e. Us de l àmbit - El Pla General d Ordenació Urbana de Sitges i les seves modificacions classifiquen l àmbit de PEEP com a sòl de propietat pública i els seus usos els de Reserva 5

6 d equipaments públics del sector PPU2 La Plana Est (D. 12) a determinar pel Pla Especial Urbanístic i Parcs, Jardins i Places Públiques (A. 2). f. Estructura de la propietat El relació a les obligacions que va establir la modificació puntual del Pla Parcial de la Plana Est, així com de la Operació Jurídica Complementària realitzada al respecte, l Ajuntament de Sitges esdevé titular de la Illa 9, amb excepció de la parcel la qualificada amb la clau R2b abans de la MP POUM V. L Ajuntament de Sitges esdevé propietari arrel de la publicació de la MP POUM V, com a part dels acords del Conveni Urbanístic entre Iniciatives Vinceris i l Ajuntament de Sitges SL. En data 19 de setembre de 2001 la Comissió d Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el PP La Plana Est., de conformitat amb el qual, van ser aprovats els projectes de Compensació i Urbanització d aquest sector en sessions de Comissió de Govern de l Ajuntament de dates 8 d octubre i 28 de maig de 2002 respectivament. En data 20 de desembre de 2005 la Junta de Govern Local aprova inicial la operació jurídica complementaria per a la modificació del projecte de compensació del Sector La Plana Est. En data 7 de març de 2006 la Junta de Govern Local aprova definitivament dita operació jurídica. g. Descripció del PEEP i. Memòria del lloc. La malvasía, que será uno de los productos básicos del comercio exterior, la portó el suburense Bernat de Fonollar de sus correrías a la sombra de Roger de Lauria, una vez conquistada la ciudad griega de Malvasía y recogida una buena porción de sarmientos, según cuenta la leyenda Sitges de ayer y de siempre, Lluís Permanyer. L àrea d actuació del present Pla Especial de Can Robert a la plana Est de Sitges i també dels seus voltants que ja son part de la ciutat consolidada-, va ser durant segles, terra de vinyes d aquella cèlebre malvasia procedent dels confins del Mediterrani. Avui, en aquest lloc, els vestigis tot just són visibles, i no obstant això roman el record de mil collites de vi en els estrats profunds de la terra. A l extrem nordest del solar, romanen alguns pins, palmeres i dos pous d aigua que juntament amb l estructura rural de Can Vinyals, formen un conjunt de valor ambiental que s integrarà en el nou projecte i es conservarà com a presència i memòria d una cultura ancestral de temps passats. El Pla Especial contempla crear en aquest lloc un nou espai cívic per a la relació social i la diversitat; un espai de convivència, d integració i d oci col lectiu dotat d edificis públics i d espais oberts. El genius loci d aquesta terra generosa ha de proporcionar la comunicació, el coneixement i la cultura, elements essencials per a un Sitges del segle XXI. L estat actual de Can Vinyals es composa per dos edificis en bon estat de conservació utilitzats com a vivendes, un tercer edifici en un estat de deteriorament significatiu i un 6

7 quart conjunt d edificacions utilitzades per albergar animals. Es descriu amb més detall en els plànols adjunts, en els quals s assenyalen les obres de demolició, manteniment i reforma a realitzar. i. Urbanisme Sostenible. Aquest nou conjunt cívic que s incorpora a la ciutat de Sitges vol ser un model de sostenibilitat, i no només en quan al sistema de generació i gestió de l energia, les aigües i els residus, sinó també en quan als materials i el disseny dels espais tant exteriors com interiors, i sobretot a l eficiència i l adequació dels usos al llar dels horaris, els cicles i les estacions, que tindrà el grau d indeterminació i especificitat necessari pel seu lliure gaudiment. L urbanisme sostenible és l expressió de la ciutat pensada pels ciutadans, tant en el present com en el futur. Jardins de Can Vinyals. Les espècies verdes del Pla Especial de Can Robert a la Plana Est de Sitges estableixen com a prioritat les connexions nord-est, és a dir, muntanya - mar. Les zones pavimentades no superaran mai el 50% de la superfície de l àrea d actuació. L interès del municipi de Sitges en guardar els nivells més alts de sostenibilitat social i mediambiental, i la proposta de crear el PEEP com projecte pilot tant per altres municipis com per la creació de barris sostenibles, ens porta a l elaboració de normativa especifica. 1. Ciutat creativa. Programa d usos. Cultura, Oci, Serveis, Salut, Coneixement, Formació. El programa d usos d aquest nou centre de Sitges comprèn una sèrie d edificis i espais oberts d ús públic amb la finalitat de dotar a la ciutat de llocs per l intercanvi i la relació. Es tracta de propiciar les sinergies per afavorir horaris i activitats que garanteixin la mescla eficaç, l aprofitament, l afluència, la diversitat i la integració cívica del nou espai urbà. La superfície total del Pla Especial de Can Robert a la Plana Est de Sitges s articula en dos àmbits que flueixen i s entrelliguen: un oberta i de grans dimensions pels esdeveniments i les aglomeracions, l altre més íntim i recollit a on conflueixen algunes activitats cíviques de la vida quotidiana. Entre aquests i com a espai obert a totes les 7

8 activitats de la ciutat, les dependències municipals s aglutinen en un edifici permeable, representatiu i democràtic. La plaça i l aparcament que aquesta conté sota rasant (estació d autobusos, aparcaments, etc)-, defineixen l espai dels esdeveniments públics i el centre de les comunicacions urbanes. L àrea a on hi ha l activitat quotidiana comprèn l Escola de Música i Dansa, els equipaments culturals, l Auditori, l Aula d Oci, el Centre de Formació d adults i el Centre d Iniciatives Econòmiques; també sobre aquest àmbit s obren els dos edificis privats d ús sanitari. 2. La Plaça. La gran plaça quedarà definida com a un espai sala de dos fronts: el costat sud es construirà amb un arbrat frondós a la vora mateixa del pac de Can Robert i al límit nord farà façana sud l edificació del conjunt de les dependències municipals, a on s aglutinen tots els serveis i àrees avui disperses de l Ajuntament de Sitges. Aquest buit urbà serà escenari per a la participació de tots en els grans esdeveniments festius i cívics de la ciutat. Sitges té un innombrable número de festes i celebracions d amplia tradició i gran capacitat de convocatòria, tal que al llarg de l any es succeeixen el Festival Internacional de Cinema de Catalunya (des de 1968), el Carnestoltes, el Concurs de catifes de flors (des de 1952), el Corpus, el Festival de Teatre Internacional de Creació Contemporània (des de finals dels seixanta), els Cursos Universitaris d Estiu, el Ralli de cotxes d època Barcelona-Sitges, les Festes patronals de Sant Bartomeu, la Festivitat de Santa Tecla, la Festa de la Verema i tantes altres manifestacions col lectives que demanen un espai a on aglutinar i donar cabuda a ciutadans i visitants 3. Mobilitat. Sitges creix. Sitges avança i evoluciona cap al futur i els espais col lectius de qualitat són l escenari dels esdeveniments i la vida quotidiana. Poc a poc el centre històric es va alliberant de la presència massiva de vehicles privats; els carrers es tornen pels vianants. I aquesta conquesta de l espai públic ha de ser compatible amb la seguretat d una mobilitat i accessibilitat al centre de la ciutat. Per aconseguir-ho el Pla Mestre de Can Robert contindrà un intercanviador que garanteix un accés central a les comunicacions urbanes, interurbanes i comarcals. 4 Edificis a. L aparcament L aparcament sota rasant, és un no-edifici composat de tres nivells soterranis. La seva coberta és la referida plaça de grans dimensions cridada a ser l escenari dels grans esdeveniments cívics, les festes populars i les celebracions col lectives. Aquesta reserva de places, es basa en les necessitats de centre urbà i nou centre, mentre que l estacionament de l avinguda Sofia s adapta a l ocupació creada pels desplaçaments a la platja. Aquest centre de comunicacions, tangent a la via del tren, y a prop de 500 metres de l estació de Renfe, propiciarà un canvi de velocitat per a tot aquell que s acosti al centre històric i al passeig marítim, de tal manera que en aquest punt es passarà d un 8

9 trànsit rodat privat o públic- a un altre peatonal o en bicicleta. L aparcament serà un creuament de circulacions que contindrà totes les dependències necessàries: un aparcament públic en dos nivells de soterrani amb capacitat per 600 places en rotació i propietat, una parada de taxis, estacionament per 100 motos, lloguer de bicicletes, lloguer de cotxes, punts de recàrrega per a cotxes elèctrics i estacionament de serveis municipals amb per a 107 vehicles. A més tindrà espais per al públic en espera, serveis de venta de bitllets, cafeteria, locals comercials i lavabos públics, vinculats tant a l espai públic de la plaça com als jardins de Can Robert i Can Vinyals. b. L estació de autobusos L estació d autobusos, amb aparcament per 12 autobusos turístics d ús discrecional i 4 parades d autobús interurbà, situada en el primer soterrani de l aparcament, es connecta amb la ciutat de tres maneres: per la part sud, amb una rampa ample i estesa que endinsa l estació al parc lineal de Can Robert; a través d un tall circular de 17 metres de diàmetre, que s obre zenitalment a la superfície de la plaça; i en tercer lloc, emergeix per les escales mecàniques dins d un cos vidrat que articula la plaça en dues superfícies de diferents dimensions. Amb aquesta estratègia s assegura l accessibilitat, la ventilació i la il luminació natural d aquest important espai de trànsit i ús públic. L estació i la resta de l aparcament tenen l entrada i la sortida de vehicles per carrers oposats i adjacents a la plaça. c. El edifici Públic de l Administració L edifici d oficines municipals compren espais interiors i exteriors de qualitat, tant pels ciutadans com per a els treballadors municipals; es tracta de garantir el millor servei dins del millor ambient. Totes les dependències tindran un accés clar i una organització fàcil i flexible amb la finalitat d obtenir la major eficiència i satisfacció per a tots: ciutadans, polítics, usuaris i treballadors. Les noves dependències municipals s aglutinen en una construcció que serà l expressió d un govern participatiu i democràtic. Les noves dependencies municipals no es presenten com un edifici jeràrquic i centralitzat, sinó com un conglomerat de serveis i àrees de govern ben coordinades i arquitectònicament harmòniques; una arquitectura contemporània per a un Sitges del segle XXI. L edifici serà permeable i amb múltiples accessos a les diferents dependències i serveis. Tots aquests recorreguts mantindran la referència al conjunt edificat, la seva relació amb l entorn pròxim de la plaça, l entorn urbà i a l horitzó l emblemàtica presencia del massís del Garraf i del Mediterrani a l horitzó. d. Altres L Escola de Música i Dansa tindrà una organització flexible i versàtil per a un ús compatible amb les Aules d Oci, el Centre de Formació d Adults i el Centre d Iniciatives Econòmiques, segons els horaris al llarg del dia i depenent de les èpoques de l any. Per això es planteja una estructura de mòduls extensibles i de perímetre ampliable. La construcció per fases permetrà generar una construcció articulada i canviant en el temps, de tal manera que el seu perímetre s entrelligui amb l espai verd del voltant. Aquest sistema obert permetrà establir vincles d aproximació i ús compartit amb els edificis preexistents de Can Vinyals. I aquestes al mateix temps ho faran amb uns equipaments culturals situada a la part més alta de la parcel la del Pla Especial. De la proposta de concurs de la biblioteca s extrau que és un edifici que es genera a partir de l extensió de l entorn que el rodeja, produint un espai previ d accés, la plaça, espai 9

10 que resoldrà la trobada entre trama urbana, parc i equipament. Les diferents sales es despleguen i s extenen conformant una successió d espai que acollirà la varietat de programa. Aquesta extensió culmina en una torre institucional, lligada entre sí a l espai públic i resol la topografia. 10

11 2. ORDRE DE REDACCIÓ I AUTORIA. a. Ordre de redacció i autoria. El present Pla Especial d equipaments de Can Robert de la planta Est de Sitges es redacta per encàrrec de l Ajuntament de Sitges. La redacció és conseqüència de la necessitat d organitzar els edificis i la urbanització dels equipaments necessaris per l ampliació de la ciutat que es contempla al POUM. b. Marc Legal La present Pla Especial s ajusta a les determinacions del marc legal que a continuació es descriu: Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d Urbanisme i del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme. S adapta al Decret Llei 1/2007, de 16 d octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. La mateixa es redacta de conformitat amb l art. 94 del referit Decret Legislatiu 1/2005 que disposa que la modificació de qualsevol dels elements d una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. La tramitació del Pla Especial en sòl urbà s efectuarà d acord amb l article 83 del DL 1/2005, de 26 de juliol, Text Refòs de la Llei d Urbanisme. Art. 83. Tramitació dels plans d ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats. c. Autoria Equip redactor: Blanca Lleó Asociados S.L. 11

12 3. INFORMACIÓ URBANÍSTICA a. Antecedents Aprovació definitiva del Text Refós del Pla Parcial La Plana Est Publicació en el DOGC del Text Refós Aprovació definitiva del Text Refós de la Modificació Puntual de les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament de Sitges (NNCCSS) en relació al sector La Plana Est Aprovació definitiva del Text Refós de la Modificació Puntual del Pla Parcial La Plana Est, d acord amb la MPNNCCSS de Aprovació definitiva del Text Refós del POUM de Sitges Publicació en el DOGC del Text Refós del POUM Aprovació definitiva de la Modificació Puntual del Pla Parcial La Plana Est PLA PARCIAL DE LA PLANA EST, Pla Parcial de la Plana Est, aprovat definitivament per part de la Comissió d Urbanisme en data 19 de setembre de MODIFICACIÓ PUNTUAL PLA PACIAL PLANA OEST, PPU 02, aprovada definitivament per la CTUB en data de 22 de setembre de b. Planejament vigent. POUM. Modificació puntual del POUM V. Pla Parcial de La Plana Est. Text refós del Pla Parcial de La Plana Est. Modificació Puntual del Pla Parcial de La Plana Est. Pla d Ordenació Urbanística Municipal, POUM de Sitges, aprovat definitivament, per part de la Comissió Territorial d urbanisme de Barcelona (CTUB) en sessió de 16 de novembre de 2005, i publicat al DOGC, als efectes de la seva entrada en vigor en data 24 de maig de MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM V, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en sessió de 11 de març de i acordada la seva publicació a l efecte d executivitat en sessió de 25 de setembre de publicat al D.O.G.C. núm en data de 19 de maig de Modificació Puntual del Pla Parcial de La Plana Est, aprovada definitivament Pel Ple de la Corporació reunit en sessió ordinària de data de 9 de juliol de 2.007, i publicada en el B.O.P.B. en data de 30 de juliol de (butlletí 181, pàgines ). 12

13 d. Condicions Actuals de les Parcel les. Planejament POUM (2006) Qualificació SUBSECTOR 1 PARCEL LA 1.1 Urbanística Superfícies ,54 m² Edificabilitat D12/A2 Reserva d equipament públic del sector La Plana Est (reserva de 5.340,185 m² per zona verda) D12/A2 Art. 149 Normativa Urbanística POUM 1,0 ²st/m²sl. Total 7.634,355 m² PARÀMETRES D EDIFICACIÓ Ordenació segons Pla Especial i disposicons Capítol V de la normativa urbanística del POUM. Article Normativa Urbanística del POUM. A la parcel la situada entre l avinguda del Camí dels Capellans, el Passeig de Vilafranca i el carrer de Lola Anglada, l ordenació es realitzarà mitjançant un pla Especial urbanístic d iniciativa pública que en tot cas haurà de mantenir una superfície mínima de 5.340,185 m² destinada a zona verda, la qual haurà de permetre la comunicació entre el Parc de Can Robert, situat a sud, i l avinguda del Camí de Capellans. Zona Verda A2 Disposicions article 106 del POUM. Parcel lació Usos admesos Es prohibeix. Reserva d equipaments públics del sector PPU 2 La Plana Est. (D.12) Educatiu Sanitari Assistencial Cultural Administratiu Usos no compatibles: La resta d usos específics. Usos complementaris: Aparcament ( 8 ) Zona Verda A2 Disposicions article 106 del POUM. SUBSECTOR 1 PARCEL LA 1.C.1/1.D.1 Planejament POUM (2006) Qualificació Urbanística D12 Reserva d equipament públic del sector La Plana Est Superfícies 4.431,64 m² a) D12 Art. 149 Normativa Urbanística POUM 1,0 m²st/m²sl. Total Edificabilitat 4.431,64 m² PARÀMETRES D EDIFICACIÓ Ordenació segons Pla Especial i disposicions del Capítol V de la normativa Urbanística del POUM Parcel lació Es prohibeix. 13

14 Usos admesos Reserva d equipaments públics del sector PPU 2 La Plana Est. (D.12) Educatiu Sanitari Assistencial Cultural Administratiu Usos no compatibles: La resta d usos específics. Usos complementaris: Aparcament ( 8 ) A2 Article 106 Normativa urbanística POUM Sobre rasant - serveis complementaris del Parc Sota rasant - Aparcament SUBSECTOR 1 PARCEL LA 1.C.2-1.D.2 Planejament POUM (2006) Qualificació Urbanística A2 Parcs, Jardins i Places Públiques Superfícies 6.917,22 m² Edificabilitat 30 M² usos complementaris del Parc. Les condicions de la parcel la resultant qualificada com A2 es regularan d acord amb les disposicions de l article Condicions d ordenació i edificació : 1. Els parcs i jardins urbans s hauran d ordenar prioritàriament amb elements d urbanització propis per a l ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent. 2. En aquells parcs i jardins urbans que mantinguin una coberta de vegetació autòctona, la seva ordenació garantirà la conservació d aquestes característiques. L ordenació procurarà també la conservació, quan existeixi, de l estructura tradicional de paisatge rural en aquests espais. 3. Les instal lacions o edificacions al servei dels usos admesos dins dels parcs i jardins urbans hauran d acomplir les següents determinacions: a) Es podrà construir una edificació que ocupi com a màxim el 5 % de la superfície total de la zona verda destinada a usos compatibles amb un màxim de 30 m2 i amb una alçada màxima de 3,00 m. Es permet un màxim d'ocupació del 10% per a usos esportius, amb la limitació de l'edificació en 200 Paràmetres Edificació m2 de sostre i una altura màxima de 3 m. També es permet la construcció de dipòsits soterrats o integrats en el paisatge, pel servei municipal d'aigua. b) Aquestes instal lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l arbrat, ni limitaran els recorreguts interns i a través dels parcs. c) En el cas que es projecti l aprofitament del subsòl d aquestes zones verdes amb la construcció d un aparcament públic o un altre ús admès, entre ells els d equipament públic, caldrà garantir l enjardinament i l arbratge de la superfície, de forma que el forjat superior deixarà, fins la rasant definitiva de l espai lliure, espai suficient per l ubicació d un gruix mínim de terres d un metre. Caldrà la redacció d'un Pla Especial per justificar la necessitat i la no afecció de la finalitat principal que és el destí com a parc públic del sector. d) En sòl urbà es permet la construcció de centres transformadors d'energia elèctrica o soterrats, fent que els acabats superiors siguin compatibles amb l'ús general del sistema Parcel lació Es prohibeix. A2 Article 106 Normativa urbanística POUM Sobre rasant Usos admesos - serveis complementaris del Parc Sota rasant - Aparcament e. Estructura de serveis urbanístics vigents. Pavimentació: La vorera perimetral de l àmbit es troba pavimentada en la seva totalitat, exceptuant al sud amb el parc de Can Robert. Xarxa de sanejament: Està extesa en tot el perímetre de l àmbit amb setze punts de connexió amb la xarxa separativa residual i quinze punts de connexió amb la xarxa separativa pluvial. Xarxa d aigua: El subministra d aigua es realitza mitjançant la xarxa existent en el perímetre de l àmbit. Xarxa de Baixa Tensió: Existeix una xarxa de Baixa Tensió en l Avinguda del Camí dels Capellans del nord i en el Passeig de Vilafranca a l est, i línea soterrada en el 14

15 Parc de Can Robert al sud i el carrer Lola Anglada a l oest. Existeix una estació de transformació al Carrer Lola Anglada en la seva intersecció amb el Carrer Salvador Sol Foment. Xarxa de gas: existeix en el perímetre de l àmbit excepte al Passeig de Vilafranca a l est. 15

16 4. MEMÒRIA D ORDENACIÓ I NORMATIVA URBANÍSTICA a. Descripció General de la Proposta i. Criteris Generals - El PEEP organitza els equipaments públics, les seves interaccions, espais comuns i relació amb l entorn i consisteix principalment dels següents punts: - Es divideix l àmbit en tres bandes paral leles a l eix est-oest. La banda sud serveix de transició des del parc de Can Robert, la banda central és un espai d aconteixements, i la banda nord un espai quotidià. - La transició del parc a la plaça oberta es realitza per edificacions baixes i molt permeables que permeten un pas fluid de l espai natural a la plaça, a la vegada que dona accés a l aparcament directament i dona serveis al parc. - L espai d aconteixements és una gran plaça que albergarà la gran quantitat d activitats exteriors organitzades a la villa de Sitges i com referència i enllaç entre els equipaments, l estació d autobusos i aparcament soterrats i la ciutat. - L espai quotidià conté els equipaments públics i busca una relació entre ells similar a la del centre històric de Sitges, afavorint la proximitat i interconnexió interior, a la vegada que manté una façana reconeixible en la seva expressió cap al perímetre. - La plaça es situa sobre l estació d autobusos i estacionaments, i conté accessos, serveis públics i petits comerços. - L edifici municipal es situa vorejant la franja nord de la plaça i serveix de fons als aconteixements. L edifici és permeable tant en l existència de passos coberts cap a l interior de l àmbit com en la seva planta baixa que serà transparent a les activitats que succeeixen al seu interior. - Situat al nord de les oficines públiques hi ha l edifici que alberga el centre d iniciatives econòmiques, escola d adults, aules d oci i centre de música i dansa. Es relaciona directament amb l anterior pel possible ús compartit de l auditori. - Configurant l avinguda del Camí dels Capellans es situa els equipaments culturals, que s exposa a la rotonda com una torre amb una plaça d accés de caràcter urbà i un front d alçada reduïda i permeabilitat cap a l interior enjardinat. - Els edificis restaurats de Can Vinyals s habiliten per usos del centre d iniciatives econòmiques i reté la memòria de l àmbit. Interpretació de les presents normes - La interpretació de les presents normes es farà d acord amb l esperit, criteris, fins i objectius del Pla Especial, formulades en la seva documentació complerta, en tot el que no reguli el Pla Especial regeix el PGOUM de Sitges. Si existeixen contradiccions entre les determinacions dels documents gràfics, excepte la definició d aprofitament urbanístic en la que preval el determinat en aquestes normatives urbanístiques. Contingut de la Normativa 16

17 - Els documents estrictament normatius son les Normes Urbanístiques i els Plans d Ordenació. La memòria i els plànols de la informació i la memòria de la ordenació, així com els annexes, tenen la funció informativa de l estat actual del sector o explicativa dels criteris de l ordenació i son el fonamental per la correcta interpretació de la normativa. Els plànols d urbanització son indicatius de les qualitats i conceptes de pavimentació i xarxes de serveis que serviran com a referent pel projecte d urbanització. ii. Proposta de zones Verdes - Las zones no edificades, pertanyen al sistema de parcs públics garantint una connexió entre el nord, est, i sud del PEEP i unint la xarxa de parcs de Can Robert i la situada al nord del PEEP. A la parcel la de la vivenda existent es mantenen tots els arbres que tenen un bon estat de salut i una dimensió que ajudin a mantenir l ambient de la zona. Es fa especial atenció a la protecció de l arbre de gran dimensió situat a la parcel la A. La proposta de paisatgisme i urbanització garanteix les comunicacions de vianants fluides, a la vegada que pren en consideració la necessitat de zones de reabsorció d aigües pluvials per part del terreny. iii. Proposta de mobilitat. - La mobilitat del vianant i de bicicletes ve garantida a la xarxa de connexions propostes al PEEP. Els vehicles no poden transitar la superfície de l àrea del PEEP exceptuant serveis que no es poden realitzar d altre manera. Per organitzar el moviment de tràfic i resoldre problemes d estacionament i transport públic es proposa una estació d autobusos amb dues plantes d aparcament sota la plaça. L accés es realitza des del Passeig de Vilafranca i les sortides es situen al Carrer Víctor Ballaguer i Lola Anglada. - Reducció de la dependència de l automòbil Existeix una xarxa de transport públic en les proximitats del PEEP. - Xarxa de bicicletes i emmagatzemament. Es crea una xarxa interna de carril bici que uneix els punts principals del PEEP. La xarxa de carril bici es connecta amb la xarxa existent de bicicleta en el Passeig de Vilafranca que es dirigeix al centre de la ciutat. Es proporciona una zona tancada i segura per a emmagatzemar bicicletes a les plantes baixes dels edificis i al soterrani -1 de la plaça. - Vivendes i feina a les proximitats. El PEEP conté els usos necessaris per les zones residencials dels voltants. - Carrers Transitables Les entrades principals als edificis del PEEP, es situen en una façana amb un accés directe des dels següents espais públics: un carrer, una plaça o un parc. Es manté la relació necessària d alçada d edifici i ample de carrer que garanteixi un solejat correcte. Les entrades de garatge i serveis no ocupen més del 20% de l espai de les façanes principals. Les façanes dels edificis es situen parcialment en l alineació dels carrers perimetrals. Les voreres son continues i tenen l ample necessari pel seu ús previst. Els carrers que donen la volta al PEEP tenen un límit de velocitat no superior al màxim permès en zones urbanes. - Barris connectats i oberts No es projecten culs de sac, ni carrers tallats en l àmbit del PEEP. 17

18 - Barris amb ús mixta i centre d activitats. El PEEP conté els usos necessaris per actuar com centre de les zones residencials noves i complementa les dels barris consolidats. - Reducció de la Petjada d aparcament Tot estacionament nou creat en el PEEP esta situat sota rasant. Cada edifici té un espai reservat per estacionament de bicicletes. S inclouen en l aparcament places per l abastament d electricitat per vehicles elèctrics municipals i privats. En superfícies es creen punts de recàrrega de vehicles elèctrics. - Parades de transport públic Existeixen panels informatius amb horaris i dades dels sistemes de transport públic que donen servei a l àmbit del PEEP. - Gestió de la Demanda de Transport Les places d estacionament son en un percentatge en rotació i en l altra percentatge en venda o lloguer per residents. iv. Proposta de sostenibilitat. Per garantir no només una actuació que es regeixi pels més rigorosos criteris d eficiència energètica i sostenibilitat mediambiental i social, però també una transparència i capacitat d exemple, es buscarà certificar les actuacions. D acord a les directrius del certificat LEED adaptades a situació nacional i europea s estableixen les següents condicions urbanístiques, que permetran l obtenció de dit certificat. L interès del municipi de Sitges en guardar els nivells més alts de sostenibilitat social i mediambiental, i la proposta de crear el PEEP com projecte pilot tant per altres municipis com per la creació de barris sostenibles, ens porta a l elaboració de normativa especifica. b. Normativa urbanística i. Definició - Aquestes normes serveixen per definir l ordenació volumètrica, titularitat i ús dels equipaments i espais lliures d accés públic. Definir la servitud de pas entre les parcel les d equipament sanitari residencial privat que donen front al Carrer Lola Anglada i llindes amb l àmbit de l actuació, i les connexions i límits d aquestes amb el nou parc urbà i els equipaments públics. ii. Articles Art. 1 Àmbit d Actuació - Es mantenen les superfícies i l edificabilitat determinada per MODIFICACIÓ PUNTUAL V DEL PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SITGES (MPPOUM V), que es detallen a continuació: - La superfície d àmbit d actuació és de ,10m2, dels quals: 18

19 12.257,40 m2 es corresponen amb Zona Verda (amb qualificació A2) i té una edificabilitat màxima de 60 m2 per usos complementaris del Parc ,99 m2 es corresponen amb Equipament públic (amb qualificació D12) i té una edificabilitat bruta prevista del 1,0 m2st/m2 sòl ,70 m2 es corresponen amb via públic. Art. 2 Regim general d usos - La regulació dels usos admesos en cada zona de las definides per aquest Pla Especial es detalla a continuació en l art A les normes específiques de cada zona es regulen els usos admesos i complementaris de cada una. La resta d usos no contemplats es consideren incompatibles amb la qualificació de la zona, excepte d usos nous no previstos, que poden sorgir amb els temps i tinguin característiques anàlogues a les definides com destí prioritari de cadascuna. Art. 3 Àmbits d ús públic i d ús privatiu - Tant als plànols d ordenació com aquesta normativa es defineixen els àmbits de sòl que poden ser privats, mitjançant el règim de concessió, i els àmbits que es consideren d ús públic al servei de tota la població. - En l àmbit d ús públic, no obstant d estar al servei de tota la població, en funció dels requeriments funcionals de les activitats poden delimitar àmbits d accés restringit. - En aquest Pla Especial es delimiten, dins de l àmbit d ús públic, unes zones a on també es poden ubicar activitats comercials d ús privatiu, prèvia concessió i obtenció de la llicència de complement o com annex de les activitats colindants. Art. 4 Tipus d ordenació - En el present Pla Especial urbanístic es proposa l ordenació de l Edificació en: volumetria especifica Art. 5 Ordenació en volumetria específica - L ordenació pel sistema segons volumetria específica, consisteix en definir els paràmetres en que s ha de materialitzar l edificació directament per la geometria del volum. Els paràmetres reguladors corresponents a aquest tipus d ordenació són els següents: Gàlib d ocupació en planta Edificabilitat per cada gàlib Número de plantes de cada gàlib Cota d implantació de la planta baixa Alçada reguladora de cada gàlib Art. 6 Gàlibs - Es divideix l àmbit del PEEP en Gàlibs per permetre una descripció pormenoritzada d usos i ordenació. - Al plànol d implantació de gàlibs es defineixen les zones enumerades a continuació: 19

20 Gàlib A: Equipaments culturals Gàlib B: Can Vinyals Gàlib C: Centre d iniciatives econòmiques i altres usos Gàlib D: Edifici Públic de l Administració Gàlib E: Accessos a l aparcament i serveis del parc Gàlib F: Comerços Gàlib G: Plaça Gàlib H: Passeig de l eix nord sud Gàlib I: Parc interior Gàlib J: Transició a parc de Can Robert Gàlib K: accessos rodats a l'aparcament Art. 7 Gàlib A Gàlib d ocupació en planta: Definit por plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 70% Alineació mínima: Nord: 20m Est: 15m Sud: 15m Oest: 30m Qualificació urbanística: D12-Reserva d equipament Ús: Equipaments culturals Superfície del gàlib: 2587,82 m2 Edificabilitat: 2900 m2 Número de plantes: PB +1 excepte en 30% de superfície del gàlib: PB +4 Cota d implantació planta baixa: 22m (+/-1m) Altura Reguladora : 18m Programa d'ús: Zona de lectura Magatzem de llibres i documentació Hemeroteca Zona multimèdia Oficines administratives Sales polivalents Sales d Exposicions temporals i permanents Art. 8 Gàlib B Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 70% Alineació mínima: Nord: 0m Est: 0m Sud: 0m Oest: 0m Qualificació urbanística: D12-Reserva d equipament Ús: Centre d Iniciatives econòmiques i exposicions Superfície del gàlib: 1666,97 m2 Edificabilitat: 665,99 m2 Número de plantes: PB +1 Cota d implantació planta baixa: 22m (+/-1m) Altura Reguladora: 9m Programa d'ús: 20

21 Zona d'exposició Magatzem Oficines admninistrativas Sales polivalents Edificis a conservar i enderrocar Edifici 1 PB+1 145m2 conservar Edifici 2 PB+1 265m2 conservar Edifici 3 PB+1 155m2 conservar Edifici 4 PB 35m2 enderrocar Edifici 5 PB 37m2 enderrocar Només es podrà rehabilitar i ampliar els edificis existents dins de la seva empremta actual. Vegetació CONSERVAR 01. Xiprer 02. Palmera 03. Palmera 04. Luque 05. Palmera 06. Palmera 07. Palmera 08. Palmera 09. Pi 10. Palmera 11. Pi 12. Xiprer 13. Palmera 14. Pi 15. Palmera 16. Palmera 17. Palmera 18. Palmera 19. Pi 20. Ametller 21. Pi 22. Olivera 23. Pi 24. Pi 25. Olivera 26. Olivera 27. Olivera 28. Pi 29. Pi ENDERROCAR 30. petit arbre fruiter 31. petit arbre fruiter Tanca de xiprer 21

22 Art. 9 Gàlib C Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: C1 C2 C3 Planta baixa: 100% 50% 30% Planta primera: 100% 30% 10% Sóterrani 100% 0% 0% Alineació mínima: Nord: 0m Est: 0m Sud: 25m Oest: 0m Qualificació urbanística: D12-Reserva d equipament Ús: Centre d Iniciatives econòmiques, Escola d Adults, Aules d Oci, Centre de Música i Dansa Superfície del gàlib: 2497,39 m2 Edificabilitat: 3600 m2 Número de plantes: PB +1 Cota d implantació planta baixa: 19m (+/-1m) Altura Reguladora: 9m Programa d'ús: Sales d'assaig Aules Magatzem Oficines admninistrativas Sales polivalents Art. 10 Gàlib D Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 90% La planta baixa mantindrà la connectivitat dels espais públics lliures nord sud dintre de l àmbit del Pla Especial. S'han de deixar dos passos en planta baixa amb un ample mínim de 10 metres d'ample que connectin la plaça amb el jardí interior i l'accés al Gàlib C. Alineació mínima: Nord: 0m Est: 0m Sud: 0m Oest: 0m Qualificació urbanística: D12-Reserva d equipament Ús: Administracions públiques Superfície del gàlib: 1949,76 m2 Edificabilitat: 4500 m2 Número de plantes: PB +5 Cota d implantació planta baixa: 18m (+/-1m) Altura Reguladora: 25m Programa d'ús: Oficines admninistrativas Sales polivalents Magatzem Auditori 22

23 Art. 11 Gàlib E Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 70% Alineació mínima: Nord: 0m Est: 0m Sud: 10m Oest: 0m Qualificació urbanística: A2-Parcs i Jardins Ús: Sobre rasant - serveis complementaris del Parc Sota rasant - Aparcament Superfície del gàlib: 742,55 m2 Edificabilitat: 30 m2 Número de plantes: PB Cota d implantació planta baixa: 16m (+/-1m) Altura Reguladora: 10m Programa d'ús: accés a estacionament lavabos públics Art. 12 Gàlib F Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 70% Alineació mínima: Nord: 0% Est: 0% Sud: 50% Oest: 0% Qualificació urbanística: D12-Reserva d equipament Ús: comerç Superfície del gàlib: 610,10 m2 Edificabilitat: 400 m2 Número de plantes: PB Cota d implantació planta baixa: 16m (+/-1m) Altura Reguladora: 3m Programa d'ús: Petits comerços de menys de 100m2 cada un. Art. 13 Gàlib G Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 0% Alineació mínima: Nord: 0% Est: 0% Sud: 0% Oest: 0% Qualificació urbanística: A2-Parcs i Jardins Ús: Sobre rasant - Plaça Sota rasant - Aparcament Superfície del gàlib: 5.737,06 m2 23

24 Edificabilitat: 0 m2 Número de plantes: 0 Cota d implantació planta baixa: 16m (+/-1m) Altura Reguladora: 0m Programa d'ús: Nivell estació d'autobusos: reserva de places del ajuntament (107) places de motocicleta (114) places de bicicletes (200) parada de taxi (4) parada de bus local (4) dàrsenes d'autobusos de llarg recorregut (12) accés des edifici zona d'espera locals comercials nuclis d'accessos evacuació i instal lacions accés des parc punt de recàrrega de vehicles elèctrics Nivell estacionament -1: places en rotació (300) Nivell estacionament -2: places de lloguer (300) Art. 14 Gàlib H Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 0% Alineació mínima: Nord: 0% Est: 0% Sud: 0% Oest: 0% Qualificació urbanística: A2-Parcs i Jardins Ús: Serveis complementaris del Parc Superfície del gàlib: 1815,56 m2 Edificabilitat: 30 m2 Número de plantes: PB Cota d implantació planta baixa: 19m (+/-1m) Altura Reguladora: 3m Art. 15 Gàlib I Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 0% Alineació mínima: Nord: 0% Est: 0% Sud: 0% Oest: 0% Qualificació urbanística: A2-Parcs i Jardins Ús: Serveis complementaris del Parc 24

25 Superfície del gàlib: Edificabilitat: Número de plantes: Cota d implantació planta baixa: Altura Reguladora: 2942,07 m2 30 m2 PB 19m (+/-1m) 3m Art. 16 Gàlib j Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 0% Alineació mínima: Nord: 0% Est: 0% Sud: 0% Oest: 0% Qualificació urbanística: A2-Parcs i Jardins Ús: Serveis complementaris del Parc Superfície del gàlib: 3774,12 m2 Edificabilitat: 30 m2 Número de plantes: PB Cota de implantació planta baixa: 14m (+/-1m) Altura Reguladora: 3m Es mantindrà les actuals condicions d urbantizació existents, integrant-se al Parc de Can Robert. Art. 17 Gàlib K Gàlib d ocupació en planta: Definit pel plànol d implantació de gàlibs Ocupació màxima: 0% Alineació mínima: Nord: 0% Est: 0% Sud: 0% Oest: 0% Qualificació urbanística: A5 i xarxa viària Ús: accessos rodats a l'aparcament Superfície del gàlib: 6.979,70 m2 Edificabilitat: 0 m2 Número de plantes: - Cota de implantació planta baixa: 18m (+/-1m) Altura Reguladora: - Art. 18 Cossos i elements sortints - Es permeten cossos sortints fora del gàlib en dos casos. Si el seu ús és de connexió entre edificis de l interior de l àmbit del PEEP i han d estar situats a un mínim de 5m per sobre de la cota d implantació de la planta baixa i la seva superfície no pot ser superior al 10% de les plantes que connecta. Si el cos volat està fora del gàlib haurà d estar a una altura mínima de 5m per sobre de la cota d implantació de planta baixa i no podrà sobresortir més de 5m des de la línea límit del gàlib. 25

26 Art. 19 Buits en altura - Definició: S entendrà per buit en altura a un espai cobert i obert per dos dels seus costats que s allotja en plantes superiors a la planta baixa i que volca almenys sobre dues de les seves façanes. La seva alçada lliure serà igual o superior a 6m i l espai participa de la circulació general de l edifici - La superfície dels buits en altura no computa com a superfície edificada Art. 20 Criteris de Sostenibilitat en les edificacions i urbanització dels espais públics - La ORDENANÇA MUNICIPAL SOBRE ELS CRITERIS D ECOEFICIÈNCIA ENERGÈTICA I MESURES D ESTALVI I ÚS RACIONAL DE L AIGUA EN ELS EDIFICIS DEL MUNICIPI DE SITGES, senyala clarament la necessitat d una normativa específica de sostenibilitat, i els mètodes pels quals s ha d aconseguir. - Les normes del PEEP ampliant-les o augmentant els seus requeriments. Això permet expandir l aplicació dels principis de l ordenança des de l edificació a l urbanisme i garantir l obtenció de certificats que transmeten transparència i capacitat d exemple. - Des de l ordenança es mantenen els àmbits en els quals s agrupen els paràmetres d ecoeficiencia: 1. Aigua 2. Energia 1. Ampliació de paràmetres d ecoeficiència relatius a l aigua - En el reg de zones enjardinades es reduirà el consum d aigua. Les reduccions de consum s aconsegueixen mitjançant una combinació com a mínim de tres de les següents estratègies: a. Elecció de les espècies i la densitat de plantes segons el clima local. b. Utilització de sistemes eficients de reg. c. Reutilització d aigua de pluja captada. d. Utilització d aigua residual reciclada. e. Utilització d aigua tractada i transmesa per un organisme públic especialment per ús no potable. f. Utilització d altres fonts d aigua no potable, com aigües grises, condensacions d aires condicionats i aigües de depuració biològica. - A la urbanització es deu implantar un pla integral de maneig d aigües pluvials pel projecte, a través de la infiltració, la evapotranspiració, o la reutilització. - Existirà un lloc que centralitzarà la gestió d aigua per garantir una reducció del consum en el conjunt de l àmbit. Se situarà en planta baixa o soterrani dels edificis. 2. Ampliació de paràmetres d ecoeficiència relatius a l energia 26

27 - En la construcció de l edifici, caldrà obtenir una puntuació global mínima de 40 (de 92 possibles) mitjançant la utilització d algunes de les solucions constructives següents: S augmenta el requeriment de punts des de 18 a 32, per assegurar l obtenció de certificats d eficiència energètica. a) Construcció de façana ventilada en l orientació sud-oest (+/- 90º): 7 punts. b) Construcció de coberta ventilada: 7 punts. c) Construcció de coberta enjardinada: 7 punts. d) Utilització de sistemes preindustrialitzats com a mínim en el 80% de la superfície de l estructura: 6 punts. e) Utilització de sistemes preindustrialitzats com a mínim en el 80% de la superfície dels tancaments exteriors: 5 punts. f) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 10% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 4 punts. g) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 20% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 6 punts. h) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 30% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 6 punts. i) Disposar d un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l edifici: 6 punts. j) Disposar d un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l edifici: 12 punts (en cas de reaprofitament només d aigües grises, 6 punts). k) Utilització almenys d un producte obtingut del reciclatge de residus (residus de la construcció, pneumàtics...etc.) per subbases, paviments, panells aïllants i d altres usos: 4 punts. l) En el cas que hi hagi una fase de demolició prèvia, reutilització dels residus petris generats en la construcció del nou edifici: 4 punts. m) Que les diferents entitats privatives de l edifici disposin d una ventilació creuada natural: 8 punts. n) Utilització d energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l edifici: 8 punts. o) Enllumenat d espais comunitaris o d accés amb detectors de presència, sempre que al sistema d enllumenat emprat no li afectés l encesa i apagada sovintejada: 3 punts. - es plantaran arbres o altres estructures que facin ombra al llar de com a mínim el 40% de la longitud dels passeigs interiors o carrers perimetrals, en un període de temps inferior als 10 anys. - S incorporaran al PEEP un sistema de generació d energia renovable. Se situarà en planta baixa o soterrani dels edificis i podrà ser per a comú a tot l'àmbit o compartit per diversos edificis. Inicialment es preveu que la solució més avantatjosa serà la trigeneració, podent considerar també els següents sistemes: b. Cogeneració c. Solar Tèrmica d. Solar fotovoltaica e. Biomassa f. Geotèrmia - S instal laran en els casos viables un sistema compartit per varis edificis per a tal de garantir una major eficiència dels sistemes de calefacció, refrigeració i generació d energia elèctrica. 27

28 - S instal laran infraestructures eficients energèticament en la urbanització, incloent però no limitades a semàfors, fanals, bombes d aigua, recollida d aigües. - S implantaran elements de detecció de moviment, nivell de llum ambiental i centralització de gestió per garantir una reducció del cost energètic i contaminació lumínica en el PEEP. - Existirà un lloc que centralitzarà la gestió energètica per a garantir una reducció del consum en el conjunt de l àmbit i la visualització de dades de consum per la ciutadania. Se situarà en planta baixa o soterrani dels edificis. - S utilitzarà una combinació de les següents estratègies en zones no edificades: a. Creació d ombres amb possible ús de panells solars fotovoltaics. b. Utilització de materials de pavimentació que no retinguin la calor. c. Instal lació d un sistema obert de paviment permeable. d. Càlcul d ombra de las copes dels arbres per un període de deu anys. Els edificis tindran cobertes que redueixin l absorció de calor, utilitzant en part de la seva extensió panells fotovoltaics, o cobertes enjardinades. Art. 21. Millors tecnologies disponibles L aplicació es farà, en cada cas, d acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment es podran adaptar als canvis tecnològics que s hagin produït i incorporar les darreres novetats tècniques, una vegada s hagi informat al servei d urbanisme municipal. Art. 22. Definicions A efectes d aquesta normativa caldrà entendre per: - Sistemes d estalvi d aigua: Tots aquells mecanismes i instal lacions que garanteixin un estalvi eficient del consum d aigua, així com una reutilització d aquesta per a una utilitat diferent. - Sistemes de captació d aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i instal lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l aigua procedent de la pluja. - Sistemes d aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i instal lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l aigua procedent dels sistemes de renovació d aigua de les piscines. - Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el cabal d aigua. - Sistemes d aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal lacions que garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels wàters. - Aïllament isotèrmic: aïllament en parets i en obertures que millora la inèrcia tèrmica dels edificis. - Energies renovables: font d energia per a l ús humà provinent de recursos naturals inesgotables com el sol, el vent, la geotèrmia, etc Art. 23 Accessibilitat i Disseny Universal - No existiran barreres arquitectòniques en la urbanització del PEEP. - Els edificis no tindran barreres arquitectòniques i compliran els requisits pel seu ús per persones amb discapacitats, d acord amb la normativa vigent: 28

29 DECRETO 100/84 sobre supresión de barreras arquitectónicas (Boletín 18/04/84) LEY 20/91 de 25 de noviembre, de la Presidencia de la Generalitat, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas (Boletín nº1526 de 04/12/91) LEY 24/91 de la vivienda (Boletín 15/01/92) DECRETO 256/92 de composición del Consejo asesor de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas (Boletín 27/11/92 ORDEN del departamento de Bienestar social por la que se modifica la Orden de 19 de agosto del 86, de normas sobre los modelos y las características de la tarjeta de aparcamiento para vehículos que lleven personas con disminución (Boletín 18/11/93) LEY 10/93 de 8 de octubre, de la Presidencia de la Generalitat, que regula el acceso al entorno de las personas con disminución visual acompañadas de perros lazarillo (Boletín nº1809 de 15/10/93) ORDEN de Departamento de Bienestar Social de aprobación del Reglamento de régimen interno del Consejo para la promoción de la accesibilidad y la supresión de barreras arquitectónicas (Boletín 27/12/93) DECRETO 135/95 de 24 de marzo del departamento de Bienestar Social de desarrollo de la Ley 20/91 de 25 de noviembre de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y de aprobación del código de accesibilidad (Boletín nº2043 de 28/04/95) DECRETO 204/99 de 27 de julio por el que se da nueva redacción al Decreto 135/95 (Boletín nº 7944 de 03/08/99) ORDEN de la Consejería de Sanidad y Seguridad Social, de 23 de noviembre, por la que se crea el Consejo Asesor sobre tratamiento farmacológico de la esclerosis múltiple (Boletín 02/12/99) LEY 4/00 de medidas fiscales y administrativas (Boletín 29/05/00) DECRETO LEGISLATIVO 1/00 por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Deporte Boletín 07/08/00) Art. 24 places d aparcaments als gàlibs A,C,D - Es necessitat reservar places d aparcaments als gàlibs A,C,D segons NNUU del POUM. places/sostre segons ús total places places en places en reserva municipal rotació Gàlib A: 5/100m Gàlib C: 5/100m Gàlib D: 1/100m Total:

30 Sitges, juny de 2010 Blanca Lleó Fernández Arquitecte 30

31 ANNEXOS a. GESTIÓ DEL PLA. PLA D ETAPES El desenvolupament per fases del PEEP ha de garantir una evolució progressiva i continua de les obres, separant-se en tres fases. primera fase: Gàlib H + Gàlib B + Gàlib G + Gàlib E + Gàlib F + Gàlib J + Gàlib K segona fase: Gàlib C tercera fase: Gàlib A + Gàlib D + Gàlib I La primera fase inclou les obres de l aparcament, rehabilitació de Can Vinyals i el passeig de l eix nord sud. L estacionament i estació d autobusos soterrània i la plaça en superfície, sorgeix d una necessitat actual de places d aparcament pel centre de Sitges. La connexió nord sud de les zones verdes de Sitges és un requeriment del pla general i per tant una prioritat del PEEP. La rehabilitació de l edificació existent és una partida menor que ajuda a l exposició i comunicació ciutadana. La segona fase inclou les obres del centre de música i dansa. La ubicació actual d aquests serveis en barracons temporals fan necessària la implantació dels nous edificis. La tercera fase engloba la urbanització de la resta de l àmbit i la construcció dels edificis d administració municipal i la biblioteca. 31

32 32