EINES DE CONTROL DEL SOROLL

Transcripción

1 EINES DE CONTROL DEL SOROLL Carles López i Sala Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa Normativa sobre la contaminació acústica a Catalunya Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica Decret 245/2005, de 8 de novembre, fixa criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n adapten els annexos Ordenances municipals, pels municipis de més de habitants Aquesta regulació assoleix l adequació amb la norma estatal (inclòs nou RD 2012) i europea

2 Eines Normatives Municipals - Mapa de Capacitat Acústica - Ordenança Municipal Mapa de Capacitat Acústica

3 Mapa de capacitat acústica i usos del sòl Mapa de capacitat acústica, instrument normatiu Mapa de capacitat acústica aprovat i /o adequat en adequació pendent d adequació

4 Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl: Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d immissió en db(a) L d (7 h 21 h) L e (21 h 23 h) L n (23 h 7 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d interès natural i altres (A2) Predomini del sòl d ús sanitari, docent i cultural (A3) Habitatges situats al medi rural (A4) Predomini del sòl d ús residencial ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents (B2) Predomini del sòl d ús terciari diferent a (C1) (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d ús industrial ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d espectacles (C2) Predomini de sòl d ús industrial (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d infraestructures de transport o altres equipaments públics Valors d atenció: En les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per habitatges existents en medi rural (A3), el valor límit d immissió s incrementa en 5 db(a) Valors límits d immissió a l ambient exterior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat: Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d immissió en db(a) L d (7 h 21 h) L e (21 h 23 h) L n (23 h 7 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A2) Predomini del sòl d ús sanitari, docent i cultural (A3) Habitatges situats al medi rural (A4) Predomini del sòl d ús residencial ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents (B2) Predomini del sòl d ús terciari diferent a (C1) (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d ús industrial ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d espectacles (C2) Predomini de sòl d ús industrial Valors d atenció: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (B3), (C1) i (C2), el valor límit d immissió s incrementa en 5 db(a).

5 El Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat dos models d ordenança reguladora del soroll i de les vibracions, amb la col laboració de: Federació de Municipis de Catalunya Associació Catalana de Municipis i Comarques Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Diputació de Barcelona Model A Model d Ordenança per a tots aquells municipis, que per la seva complexitat, necessiten regular, de manera àmplia, la contaminació acústica. Model B Model d Ordenança per a tots aquells municipis que no tenen excessius problemes relacionats amb la contaminació acústica.

6 Entitats de Prevenció de la Contaminació Acústica (EPCA) Sistema d acreditació d entitats per garantir la qualitat i la competència tècnica en els camps de: Control de nivells sonors en activitats i infraestructures Control de nivells de vibracions en activitats i infraestructures Control de la qualitat acústica de l edificació Avaluació de la qualitat acústica del territori en l elaboració de mapes de soroll i dels instruments per a la preservació, recuperació i millora de la qualitat acústica.

7 Eines de Camp - Instruments de mesurament - Limitadors Eines d Oficina - Programes auxiliars Eines de Planificació - Urbanisme EINES DE CAMP Instruments de mesurament Els equips de mesurament han de complir amb l Ordre de 25 de setembre de 2007, per la qual es regula el control metrològic. (ORDRE ITC/2845/2007) Els sonòmetres i calibradors han de complir els requisits establerts en aquesta Ordre, per als de tipus 1. Instruments verificats anualment al LGAI o entitat reconeguda. En el cas de necessitar filtres d octava o 1/3 d octava, aquests han de complir amb la norma UNE-EN

8 Equips auxiliars / accessoris MESURES AMBIENTALS: Mesurament de les condicions ambientals : anemòmetres, termohidròmetres. Comptadors de vehicles. Kits d exteriors. MESURES DE LA QUALITAT DE L EDIFICACIÓ: Generadors de soroll (rosa, impacte) MESURES DE L EMISSIÓ DE VEHICLES : Tacòmetre En general: cables allargadors, cables passaportes, trípodes, esponja antivent, alimentadors, bateries. Analitzador CESVA SC310: Solució Monitoratge Mesuraments de llarga durada. Monitorització Solució ambiental: Terminal de monitoratge continu Kit intempèrie + Comunicacions + Alimentació + Armari intempèrie

9 Limitadors Aquest dispositiu té com a funció limitar l equip de reproducció/amplificació sonora i/o audiovisual. A més a més, ha d enregistrar en suport físic estable els nivells sonors generats a l interior de l establiment. PROTECCIÓ AMBIENTAL: Immissió sonora aplicable a l ambient interior i exterior produïda per les activitats. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: Soroll en els sectors de la música i l oci. Codi de conducta. SEGURETAT DEL PÚBLIC: Manteniment de la seguretat en els espectacles musicals (interiors i exteriors) respecte a l exposició del públic assistent a nivells sonors elevats.

10 Requeriments tècnics del limitador enregistrador L equip ha de permetre programar com a mínim l aïllament acústic entre 63Hz 2000Hz en octaves o terços d octava. Permetre programar els límits d emissió a l interior de l activitat, i la immissió a l habitatge més exposat o a l exterior de l activitat per als diferents períodes horaris. Disposar d un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local. Aquest dispositiu estarà degudament calibrat amb l equip electrònic per detectar possibles manipulacions i se n ha de poder verificar el seu funcionament correcte amb un sistema de calibració. Accedir a la programació d aquests paràmetres ha d estar restringit als tècnics municipals autoritzats, mitjançant sistemes de protecció mecànics o electrònics (paraula de pas). Guardar, per part de l equip, un historial on aparegui el dia i l hora quan es van realitzar les últimes programacions en format [any : mes : dia : hora]. Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de pressió sonora continu equivalent amb ponderació freqüencial A) i de les possibles manipulacions esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts. L equip limitador ha de permetre emmagatzemar aquesta informació durant un temps de, com a mínim, un mes. Requeriments tècnics del limitador enregistrador Disposar d un sistema de verificació que permeti detectar possibles manipulacions tant de l equip musical com de l equip de limitació, i si aquestes es realitzessin quedarien emmagatzemades en una memòria interna de l equip. Poder detectar altres fonts que puguin funcionar de manera paral lela a/als l equip/s limitat/s. Disposar de sistema de precintat de les connexions i del micròfon. Disposar d un sistema que impedeixi la reproducció musical i/o audiovisual en el cas que l equip limitador es desconnecti de la xarxa elèctrica i/o del sensor. Sistema d accés a l emmagatzematge dels registres en format informàtic per part dels serveis tècnics municipals o d empreses degudament acreditades per l ajuntament. Disposar d un sistema telemàtic per a la visualització de les dades en temps real.

11 EINES D OFICINA Programes de càlcul del sonòmetre : - Cesva : Capture Studio Editor - Brüel & Kjäer : Evaluator - 01 db : db Trait Facilitades pel DTES - NivAval - Base de càlcul Excel

12 NivAval

13

14 PLANTILLA EXCEL DE CÀLCULS

15

16 EINES DE PLANIFICACIÓ -Programes de Simulació - Planificació Urbanística

17 Programes de Predicció Mètodes de càlcul Els nivells d immissió es poden determinar, mitjançant mètodes de càlcul, d acord amb l annex 8, o els mesuraments següents: a) Soroll de trànsit rodat: mètode de càlcul francès NMPB-Routes-96 (SETRACERTULCPC-CSTB), i NMPB, versió Fer. Dades d entrada: Guia del soroll dels transports terrestres, apartat previsió de nivells sonors, CETUR b) Soroll d aeronaus: ECAC.CEAC doc 29. Informe sobre el mètode estàndard de càlcul de nivells de soroll en l entorn d aeroports civils, c) Soroll Industrial: ISO : Acústica-Atenuació del so quan es propaga en l ambient exterior, part 2: Mètode general de càlcul. CADNAA

18 PREDICTOR Integració dels objectius de qualitat acústica al planejament

19 Quins són els objectius? La planificació del territori en relació amb la seva capacitat acústica tenint en compte els usos del sòl Finalitat: Compatibilitzar El desenvolupament i la gestió dels sistemes productius, del transport i la mobilitat amb Criteris de respecte de la qualitat ambiental del territori des d aspectes tècnics, t econòmics i socials Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d immissió en db(a) L d (7 h 21 h) L e (21 h 23 h) L n (23 h 7 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d interès natural i altres (A2) Predomini del sòl d ús sanitari, docent i cultural (A3) Habitatges situats al medi rural (A4) Predomini del sòl d ús residencial ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents (B2) Predomini del sòl d ús terciari diferent a (C1) (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d ús industrial ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d espectacles (C2) Predomini de sòl d ús industrial (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d infraestructures de transport o altres equipaments públics Valors d atenció: En les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per habitatges existents en medi rural (A3), el valor límit d immissió s incrementa en 5 db(a)

20 Plans territorials L informe de sostenibilitat ambiental, ISA, dels plans territorials sotmesos a avaluació ambiental ha d integrar els objectius de qualitat acústica i la manera com aquests objectius es tenen en compte en la seva elaboració i aprovació. Planejament urbanístic El Pla d ordenació urbanística municipal (POUM), i el planejament derivat ha d integrar els objectius de qualitat acústica i la manera com aquests objectius es tenen en compte en la seva elaboració i aprovació. Noves urbanitzacions En les noves urbanitzacions els usos han d estar d acord amb els objectius de qualitat acústica.

21 Noves construccions No poden concedir-se noves llicències de construcció d edificacions destinades a habitatges, usos hospitalaris, educatius o culturals si els índexs d immissió incompleixen els objectius de qualitat acústica que siguin d aplicació en les corresponents zones acústiques, excepte en aquelles zones urbanitzades existents en les quals s incompleixin els objectius de qualitat acústica, o per raons excepcionals d interès públic degudament motivades, sempre que, en ambdós casos, es compleixin els objectius aplicables a l espai interior Noves construccions L ajuntament ha de comprovar que el projecte bàsic d una nova construcció presentat, recull els objectius de qualitat acústica exigibles i preveu les mesures necessàries per al seu compliment. També ha de comprovar que aquestes mesures i objectius es fan efectius en el projecte d execució com en les fases d ordenació i de disseny. Si el projecte bàsic d una nova construcció no compleix aquests punts i no preveu les mesures correctores adequades, el procediment administratiu d atorgament resta en suspens fins que s acrediti el seu compliment o previsió.

22 Elaboració de Plans en les Zones acústiques On se sobrepassin els objectius de qualitat acústica cal elaborar plans que estableixin un termini plausible i que tinguin en compte els mitjans per finançar-los. Si tot i aplicar mesures no se n pot evitar l incompliment s han d aplicar mesures a llarg termini i en particular per no incomplir a l interior dels usos sensibles. Maneres de tenir en compte els objectius Allunyar Allunyar les fonts de soroll (activitats Industrials, comercials, de serveis, recreatives, discoteques, sales polivalents) de les zones amb edificis d usos sensibles.

23 Maneres de tenir en compte els objectius Allunyar Allunyar les zones habitades i els usos sensibles al soroll (ús sanitari, docent, cultural, espais d interès natural, zones tranquil les que es volen mantenir silencioses per raons turístiques i altres) de les fonts de soroll. Maneres de tenir en compte els objectius Orientar Orientar els edificis i els equipaments sorollosos en relació a la zona residencial i zones sensibles al soroll utilitzant l efecte barrera de l edifici Extractor i aparells sorollosos a la banda oposada Parets aïllades al costat de les zones sensibles Entrada a la banda oposada Edifici sorollós Zona residencial

24 Maneres de tenir en compte els objectius Orientar Orientar els habitatges i els altres edificis sensibles a les molèsties sonores en funció de les fonts de soroll Terrasses i zones sensibles al costat de la calma Carrer sorollós Edificis industrials Maneres de tenir en compte els objectius Compactar Compactar el soroll i evitar el seu escampament pel territori. Més val disposar una xarxa vial molt jerarquitzada amb poques vies ràpides de pas, algunes de mitja velocitat pels residents i la majoria de prioritat invertida, que no pas estendre una xarxa homogènia on els vehicle puguin arribar arreu a qualsevol velocitat.

25 Maneres de tenir en compte Protegir Barreres i motes de terra L eficàcia d una barrera o d una mota de terra serà essencialment funció de la seva alçària, de la seva llargada i de la posició respectiva de la font i el receptor. Activitat industrial Barrera Carretera Mota de terra ATENCIÓ: les barreres vegetals són ineficaces Un faig o una filera d arbres és ineficaç per fer d obstacle al soroll. Una banda forestal de 100 m d ample pot aportar una atenuació suplementària de 3 a 5 db(a) en relació a l atenuació relacionada a la distància. Maneres de tenir en compte Aïllar Aïllar les fonts de soroll Sigui quin sigui l origen del soroll: activitats Industrials, comercials, de serveis, recreatives, discoteques, sales polivalents o infraestructures de transport, l aïllament de la font és sempre la solució més eficaç. Xemeneia d extracció insonoritzada i orientada a la part oposada dels habitatges Finestra aïllada o paret cega al costat dels veïns Porta d accés amb càmera Edifici sorollós Local de compressors o grups frigorífics insonoritzat. Col locació de deflectors per airejar Zona residencial

26 GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ Carles López i Sala Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa