EL COMPLEMENT DEL NOM I LES ORACIONS ADJECTIVES. ELS PRONOMS DE RELATIU.

Transcripción

1 1 FITXA CONSTITUENTS DE L'ORACIÓ 8 EL COMPLEMENT DEL NOM I LES ORACIONS ADJECTIVES. ELS PRONOMS DE. Definició Sintagma nominal o equivalent que acompanya un nom i n especifica o explica alguna cosa. 01. Opcions d identificació Acompanya un nom. Hi va al costat. (una actriu d Olesa) Juntament amb el substantiu que acompanya, pot exercir qualsevol funció sintàctica dins l oració (Margarida Xirgu fou una gran actriu de Molins de Rei) (Va guanyar molts premis de teatre). Pot haver-n hi dos o més (La gran actriu d Esparreguera) Un Complement del nom en pot tenir d altres (El cotxe de carreres del meu veí ) Quan és introduït per la preposició de es pronominalitza en (Sabem el nom de l assassí. En sabem el nom) 02. Estructures Adjectiu: noi alegre Un substantiu en funció adjectiva: El rei Pere III Aposicions: Gaudí, arquitecte genial, era de Reus Preposició + sintagma nominal: el cotxe del meu pare; casa sense finestres; Olesa de Montserrat Oració adjectiva de relatiu: el cotxe que té el meu pare (~ el cotxe del meu pare) Oració substantiva (en casos com: Tinc el pressentiment que no vindran.) (En aquest cas es pot considerar també complement preposicional de la locució verbal tenir el pressentiment de. Tant és, perquè el pronom és el mateix: en.) Els complements del nom poden ser explicatius (els turistes, marejats, no van poder visitar la catedral)o especificatius (els turistes marejats no van poder visitar la catedral) Apartat Substitució pronominal Pronom feble en sempre que vagi introduït per la preposició de i només en aquests casos: a) quan el nom és complement directe (En tinc el pressentiment ([de] que no vindran); b) quan el nom és atribut (És el temps de les prunes. N és el temps) c) quan el nom és un subjecte situat després del verb (N arribarà el temps). I, a més, amb la condició que el complement del nom indiqui pertinença o especificació. El sentit lingüístic ens fa rebutjar casos com aquest: Tinc un pis de pel lícula. Sí? Doncs jo també en tinc un pis. La substitució ha de ser feta sempre amb aquest pronom i no amb construccions castellanitzants com Arribarà el temps de les mateixes. EXERCICIS Subratlla els CN El mar Mediterrani es troba al planeta Terra La cartera de pell de cocodril africà del meu germà La feina per la qual va lluitar tant, ara resulta que no li agrada El tribunal condemna Batasuna i en demana la il legalització

2 2 04. Quan el complement del nom és una frase: Oració subordinada adjectiva (de relatiu) Definició: oració subordinada que substitueix un complement del nom i que utilitza com a enllaç un pronom relatiu que representa un mot o una idea expressada en l oració principal. Opcions d identificació: acompanya un nom i comença amb un pronom relatiu. Es pot confondre amb una substantiva amb pronom interrogatiu (No sé què fas), i amb les subordinades substantives de relatiu (M agraden més els que porten incorporat el tom-tom). Però nosaltres no les confondrem mai perquè: Les adjectives sempre es refereixen a un nom que apareix en l oració principal: (La fruita de la qual parlo és verinosa). Precisament per això fan la funció d un complement del nom i s anomenen adjectives. Les substantives, en canvi, no tenen antecedent visible i, a més, no fan de complement del nom, sinó de subjecte o de complement del verb (CD, CI, etc ) (M agraden més els que porten incorporat el tom-tom)(que vingui qui vulgui). Una forma gairebé sempre segura de distingir-les és, també, comprovar que les adjectives van al costat del nom al qual es refereixen, mentre que en les substantives van al costat del verb. Estructures: La característica principal de les subordinades adejctives és la presència a l inici de la subordinada d un mot gramatical (el pronom relatiu) que fa de conjunció i de pronom alhora. La subordinada adjectiva sempre se situa immediatament després del sintagma nominal de l oració principal al nucli del qual es refereix, i que s anomena antecedent. Això fa que aquestes oracions compostes sovint tinguin l estructura Opral + OSub + OPral, cosa que les diferencia d altres menes d oracions subordinades. De color verd, l antecedent i el pronom relatiu [Entre claudàtors, l oració subordinada adjectiva] Estructura 1: Opral + OSub + OPral Exemples: La fruita de la qual parlo és verinosa Opral: La fruita és verinosa Osub: de la qual parlo Estructura: La fruita [de la qual parlo] és verinosa OPral OSub OPral La fruita de tardor de la qual parlo és verinosa Opral: la fruita de tardor és verinosa Osub: de la qual parlo Estructura: la fruita de tardor [de la qual parlo] és verinosa Estructura 2: Opral + Osub Exemples: Aquesta fruita és verinosa, la qual cosa (cosa que)(fet que) heu de saber si no voleu agafar un bon mal de panxa Aquesta estructura apareix quan l antecedent és tota l oració (exemple anterior) En aquesta estructura podem dir, doncs, que apareix un complement d oració

3 3 EXERCICIS Primer: assegurar distinció conjunció/pronom relatiu/pronom interrogatiu El fet de l existència de la conjunció que com a conjunció per a les oracions substantives (ja sé que ets tu. Va surt!) i com a pronom relatiu en les adjectives, ens pot fer confondre. Però no hauria de ser aixì perquè: Que conjunció va després del verb Em vas dir que vindries Que pronom relatiu àton va després del nom El text que han aprovat és una enganyifa A vegades el nom està elidit, sobreentès: El que han aprovat és una enganyifa Que conjunció no té antecedent ni funció sintàctica Em vas dir que vindries Que pronom relatiu és pronom: representa un nom, té antecedent, té un funció sintàctica El text que han aprovat és una enganyifa D altra banda, fixeu-vos que els següents pronoms tònics no són relatius, sinó interrogatius: No sé EN QUÈ s asemblen aquests pronoms. A veure si ets capaç de dir-me A qui s assembla aquest nen Segon: identificar oracions de relatiu Digues si són de relatiu o no: He vist que queia No sé a qui et refereixes La cosa és que, de finançament, res de res La pistola que brandava el manifestant era de plàstic La raó per la qual Espanya és una, és que no n hi ha dos I raona-ho Tercer: distinció adjectiva/substantiva i explicativa/especificativa El que passa és l alcalde El que passa és que ets un covard! Qui canta els seus mals espanta Estic més content de l ordinador que m has deixat que no pas del que em vaig comprar jo. Diferències amb adjectives de relatiu: 1. L oració subordinada és subjecte o complement del verb i no pas complement del nom (excepte en aquell cas, recordeu: en casos com: Tinc el pressentiment que no vindran.) (En aquest cas es pot considerar també complement preposicional de la locució verbal tenir el pressentiment de. Tant és, perquè el pronom és el mateix: en 2. Se situa al costat del verb i no del nom 3. Equival a un substantiu, i no a un adjectiu 4. No té un antecedent gaire clar 5. Sempre es pot parafrasejar per aquell (aquella, aquells, aquelles) que; allò que, etc. 6. De fet són el resultat d haver elidit el nom: El (fet) que passa és que ets un covard!; El (home) que passa és l alcalde 7. No es pot substituir que per qual

4 4 Pràctica: Comprova en cadascuna de les frases anteriors que s acompleixen les condicions per les quals aquestes frases són substantives de relatiu i no pas adjectives tal com es fa en aquest exemple: El que passa és l alcalde Subordinada: Funció: Què substitueix? Un substantiu o un adjectiu? On és l antecedent? Es veu? Es pot substituir per aquell que o semblant? Es pot substituir per qual? Per tant, és oració complexa amb subordinada de relatiu en funció de Quart: localització antecedent Aquesta és la casa que en Pere va fer Relatiu: que Antecedent: la casa Per què? Hi ha dues oracions: aquesta és la casa i que en Pere va fer Aquest darrer que és el substitut de casa en l oració subordinada (la casa en per va fer = en Pere va fer la casa) Pràctica: cerca antecedents en les frases que hi ha escampades per aquesta fitxa. Els pronoms relatius És molt important d observar que el pronom relatiu és un pronom i, per tant, és un representant, dins la subordinada d algun mot, com fan tots els pronoms. Si ens fixem en les oracions anteriors tots els pronoms relatius estan substituint un nom: La casa que vull és a prop del mar (La casa és a prop del mar; vull la casa) I també és important veure que aquest pronom, dins la frase subordinada, fa una funció sintàctica (com fan tots els pronoms) La casa que vull és a prop del mar (La casa és a prop del mar; vull la casa) CD CD Alguns pronoms relatius són intercanviables.

5 5 QUADRE RESUM PRONOMS S D ORACIONS ADJECTIVES En negreta, l antecedent; subratllada, la subordinada; en versaletes, el PRONOM QUE ÀTON Va sol (sense preposició ni article) S, CD, CCT Substituïble per el qual excepte en les especificatives El tenor QUE canta és el meu fill (S) La casa QUE vull és a prop del mar (CD) El dia QUE vulguis, vine (CCT) El tenor, QUE canta, és el meu fill (S) ON ADVERBIAL Va sol o amb preposició Funció: CCL La ciutat [a] ON vivim és bonica (CCL) QUÈ TÒNIC QUI PERSONAL Sempre amb preposició Mai amb article i preposició Atenció de no confondre l amb pronom interrogatiu (No sé en què estàs pensant) CPrep, CC Substituïble per el qual Sempre amb preposició Només per a persones CI, CC, Cprep. (CD o S, no recomenable) Substituïble per el qual Sense preposició només és possible en les explicatives S, CD Substituïble per que El llibre DE QUÈ parlàvem està esgotat (CPrep) No m agrada el món EN QUÈ vivim (CC) No m agrada el noi AMB QUI estàs sortint (CC) L autor A QUI han premiat no s ho mereix (CI) L autor A QUI et refereixes ha estat premiat (Cprep) (L home a qui estimes > L home que estimes) (Va arribar la dona qui fou > que fou ) La noia, LA QUAL jo no coneixia, no va venir (CD) La noia, LA QUAL acaba d arribar, és belga (S) QUAL(S) COMPOST Amb preposició, en explicatives i especificatives CI, CC, CPPrep Substituïble per prep + què/qui el tema DEL QUAL parlava era avorrit (Cprep) el tema, DEL QUAL parlava, era avorrit.(cprep) La noia PER A LA QUAL treballa és belga (CI) La platja PER LA QUAL vam passejar (CC) SEMPRE AMB ARTICLE A vegades es presenta amb preposicions compostes o amb infinitius i gerundis pel mig Substituïble per prep + què/qui La taula ENTORN DE LA QUAL dinàvem (CC) El delinqüent FUGINT DEL QUAL el policia es va trencar el peu, fou finalment detingut (CC) Apareix en l anomenat relatiu possessiu (castellà: cuyo) Cnom Aquesta estructura és: nom+relatiu(cn) Era un home la serenitat DEL QUAL jo admirava LA QUAL COSA NEUTRE Amb preposició o sense Fucions: S, CD L antecedent és neutre Sinònims: cosa que, fet que En Manel cantarà, LA QUAL COSA és un perill (S) En Manel cantarà, LA QUAL COSA ningú no s esperava (CD)

6 6 Pràctica: funcions sintàctiques dels pronoms relatius Quadre per a omplir: QUE El tenor QUE canta és el meu fill ( ) La casa QUE vull és a prop del mar ( ) El dia QUE vulguis, vine ( ) ON Funció: La ciutat [a] ON vivim és bonica ( ) QUÈ El llibre DE QUÈ parlàvem està esgotat ( ) No m agrada el món EN QUÈ vivim ( ) QUI (CD o S, no recomenable) No m agrada el noi AMB QUI estàs sortint ( ) L autor A QUI han premiat no s ho mereix ( ) L autor A QUI et refereixes ha estat premiat ( ) (L home a qui estimes > L home que estimes) (Va arribar la dona qui fou > que fou ) La noia, LA QUAL jo no coneixia, no va venir ( ) La noia, LA QUAL acaba d arribar, és belga ( ) QUAL(S) el tema DEL QUAL parlava era avorrit ( ) el tema, DEL QUAL parlava, era avorrit.( ) La noia PER A QUI treballa és belga ( ) La platja PER LA QUAL vam passejar ( ) SEMPRE AMB ARTICLE La taula ENTORN DE LA QUAL dinàvem ( ) El delinqüent FUGINT DEL QUAL el policia es va trencar el peu, fou finalment detingut ( ) Apareix en l anomenat relatiu possessiu (castellà: cuyo) Era un home la serenitat DEL QUAL admirava ( ) LA QUAL COSA Amb preposició o sense Fucions: L antecedent és neutre Sinònims: cosa que, fet que En Manel cantarà, LA QUAL COSA és un perill ( ) En Manel cantarà, LA QUAL COSA ningú no s esperava ( )

7 7 Remarques i pràctiques: defectes més corrents i solucions. 1. Formes incorectes dels pronoms 1.1. El que, la que, els que, les que són incorrectes si es poden canviar per el qual, la quals, els quals, les quals M estimo més el que té tres portes (correcte) La persona amb la que treballo és insuportable (incorrecte) 1.2. El que, la que, els que, les que són correctes si equivalen a aquell que, aquells que, aquells que, aquelles que M estimo més el que té tres portes (correcte) La persona amb la que treballo és insuportable (incorrecte) 1.3. El pronom relatiu on s ha d usar preferentment per a llocs físics, reals La casa on vivim (correcte) La reunió on s ha aprovat això... (incorrecte) 2. Formes incorrectes de la subordinada 2.1. Pleonasmes: Hem de vigilar de no repetir amb un pronom feble allò que ja és representat pel pronom relatiu: L actriu de la qual ens n ha parlat La casa on hi vivim Correctes, amb quantificados: He dut tres ampolles, de les quals n he omplert només dues Correctes amb verbs pronominals: Ja no queden llocs on hi hagi una mica de pau 2.2. A vegades, parlant, col loquialment, evitem les construccions del tipus la caseta del turó, les finestres de la qual són vermelles canviant-les pel relatiu àton i el verb (la caseta del turó, que té les finestres vermelles ). Això és correcte. En canvi, a vegades les evitem dient: la caseta del turó, quines finestres són vermelles i (incorrecte) Avui he trobat aquell amic meu que li van robar el cotxe (incorrecte) Pots fer un quadre dels pronoms organitzat de manera diferent, per exemple, per funcions.