CARACTERÍSTIQUES EVOLUTIVES DELS NENS I NENES DE 2-3 ANYS

Transcripción

1 CARACTERÍSTIQUES EVOLUTIVES DELS NENS I NENES DE 2-3 ANYS DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR El desenvolupament de la psicomotricitat es refereix a la coordinació dels moviments i al coneixement del propi cos, i també a la representació mental i la seva consciència. L esquema corporal entès com la representació mental del propi cos, de les seves parts, de les possibilitats de moviment i de les limitacions espacials és el resultat de la interacció del nen o la nena amb el medi i de les pròpies sensacions. Menjar sol sense embrutar-se gaire Caminar perfectament i comença a voler controlar la marxa i la cursa desenvolupant una activitat motriu espontània. Saltar a peu coix, amb els peus junts, fent passos llargs i curts. Pujar i baixar escales (al començament amb ajuda) Imitar traços verticals i horitzontals cada cop amb més habilitat Atendre altres estímuls mentre camina. Es pot ajupir, recollir una joguina i després caminar amb aquesta joguina a la mà. Així mateix pot tombar el cap per mirar coses, escoltar quan se li parla i mirar cap enrere mentre camina. Passar les pàgines d un llibre Aguantar-se sobre un peu o pujar un tricicle i pedalejar. Saltar cap endavant Alternar amb seguretat els dos peus quan baixa escales. Sostenir un llapis amb els dits i intentar tallar amb tisores DESENVOLUPAMENT COGNITIU Pel que fa al desenvolupament cognitiu, el nen/a s interessa per descobrir, saber i conèixer. Observa i explora la realitat que l envolta. El nen/a construeix el seu coneixement comparant, classificant, analitzant,etc., i progressivament, crea representacions mentals dels objectes i estableix relacions i categories. El joc simbòlic permet al nen/a comprendre la realitat que l envolta. En aquest tipus de joc, el nen/a utilitza objectes per a representar una imatge mental (un plat pot ser el volant d un cotxe), aplica conductes pròpies a altres elements (tenir cura d un ninot que està malalt), etc.

2 Representar mentalment els objectes, les accions, els llocs i a ell mateix. Gràcies a això es duen a terme accions i es juga sense la necessitat de l objecte real de referència. Aprendre mitjançant l assaig-error o tempteig aleatori. És a dir, el nen/a prova diverses opcions davant d una mateixa situació fins que troba la solució. Mantenir l atenció durant alguns minuts Controlar els esfínters, encara que necessita ajuda per netejar-se. Reconèixer la seva imatge davant del mirall i anomenar-se Reconèixer que un objecte que no és a la vista no està desaparegut, sinó amagat Identificar dos elements iguals, encara que no en conegui el nom DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL Als 2 anys, el desenvolupament afectiu del nen/a està influenciat pels vincles afectius que estableix amb les persones del seu entorn. Dins l ambient familiar, el nen/a és cada cop més conscient de les relacions que hi ha entre els diferents membres de la unitat familiar. En l entorn social, el nen/a ja és considerat pels adults com un individu capaç de regular la conducta i de complir determinades normes. Les relacions dels nens amb els iguals estan marcades pel tipus de relacions que hagi establert amb els adults. La influència del seu grup d iguals serà especialment significativa pel que fa a: La seva autoestima: els iguals condicionen l acceptació de l altre als seus propis interessos, la qual cosa crea conflictes que els obliguen a readaptar-se. Aquests conflictes contribueixen a la formació d un concepte d un mateix més realista i exigent. L aprenentatge i les habilitats socials: en el grup d iguals apareixen contínues interaccions en les quals els nens i nenes aprenen que els beneficis de la relació amb els altres només es poden obtenir si s accepten els seus punts de vista. El sentiment de pertànyer a un grup. Aquest sentiment, en aquestes edats incipients, adquirirà més protagonisme en anys posteriors. Reconèixer la seva imatge amb claredat i començar a descobrir la seva identitat sexual Gaudir amb la companyia d altres nens i nenes en activitats diverses

3 Imitar els adults i representar les seves accions Distingir els comportaments adients i adquirir hàbits, valors i normes DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE Per al nen/a, el llenguatge té, bàsicament, les funcions següents: ser un mitjà de comunicació, inserir el nen/a en un entorn cultural i ser un regulador dels seus processos mentals. En una producció lingüística hi ha una relació entre la seva forma i el seu significat. Això implica que, per tal de poder utilitzar el llenguatge, hi ha d haver un cert coneixement de la realitat. És a dir, cal un determinat desenvolupament cognitiu perquè pugui aparèixer el llenguatge. Des d un punt de vista evolutiu, aproximadament entre els 20 i 24 mesos, els nens i nenes deixen d utilitzar paraules aïllades i les combinen de dues en dues (encara que amb molta diferència entre els nens i les nenes). Les paraules que empra el nen/a són les paraules amb significat (els verbs, els noms) i omet els articles, les conjuncions, les preposicions, etc. Utilitzar petites expressions amb sentit complet i formar frases amb dues o més paraules Fer i respondre preguntes Mantenir una conversa sobre les coses que succeeixen al seu voltant Comprendre ordres senzilles Utilitzar el seu propi nom i els pronoms jo i meu Recitar poemes i cantar cançons EMOCIONS Els aspectes emocionals tenen una influència decisiva en el procés de maduració dels nens i nenes durant l Educació Infantil. Una manera de treballar l educació emocional és a partir dels contes. Educació emocional es recolza sobre tres pilars: Estratègia bàsica (alfabetització emocional): Identificació: sentir l emoció i posar-li nom

4 Expressió: verbalitzar l estat d ànim Regulació de les pròpies emocions Iniciació en el control i domini de les emocions Establiment de vincles afectius (amb la família, amb els adults referents,els amics) que els porta a compartir vivències i sentiments Sentiment de pertinença al grup. Habilitats per a la convivència: Diàleg: per facilitar la convivència Compromís: complir els acords Resolució de conflictes: de manera pacífica La identificació i l expressió de les pròpies emocions i sentiments afavoreixen la configuració de la identitat personal. LLENGUATGE MUSICAL Els nens i nenes senten un gran interès i una gran curiositat per la música, tant si es tracta de cançons com d audicions. El treball amb el llenguatge musical permet: Un enriquiment de les capacitats expressives i creatives, per mitjà d aquests aspectes: - Reconeixement de les cançons tradicionals - Exploració de les capacitats de la veu i d instruments musicals - Exploració del silenci i de les qualitats del so Un acostament a la creació musical per mitjà de: - L audició d obres musicals - L expressió corporal HÀBITS Un hàbit és una forma de comportament adquirida que el nen/a aplica en el moment oportu,d una manera segura i adient i sense control extern per part de l adult. Procés per a l adquisició d hàbits - Preparació. Tenint en compte el nivell de maduració de l alumne o de l alumna, s estableixen uns objectius clars (que volem convertir en hàbit),

5 s identifiquen les conductes i es descomponen en accions més petites i successives, i es planifiquen les activitats per dur-les a terme. - Aprenentatge: es posen en practica les activitats previstes, en contextos rellevants. Permetre errors d execució i anar buscant la precisió progressiva mitjançant repeticions contínues (de manera que es converteixen en rutines) - Automatització de la conducta: noves activitats en nous contextos porten al nen/a a realitzar la conducta desitjada d una manera espontània. - Consolidació: ús sistemàtic de la conducta en les situacions i contextos en què sigui requerida. ÀMBITS DE TREBALL D HÀBITS Autonomia personal (benestar i seguretat personal) - Hàbits alimentaris - Hàbits de salut i higiene - Hàbits de vestir - Hàbits de joc i oci Hàbits de relació amb els altres - Integració social - Relació amb els adults i altres nens i nenes Hàbits de responsabilitat/treball L adquisició d hàbits entre els 2 i 3 anys està directament relacionada amb l inici del desenvolupament de la pròpia autonomia en les diferents rutines de la vida quotidiana. RESUM DELS HÀBITS A ADQUIRIR AUTONOMIA PERSONAL (BENESTAR I SEGURETAT PERSONAL) Hàbits alimentaris - Menjar sol habitualment, i demanar ajuda si en necessita - Col laborar en tasques com ara portar la cullera, el plat buit i el got a l hora de parar i desparar taula - Començar a fer servir la forquilla, encara que continuï agafant alguns aliments sòlids amb la cullera

6 - Utilitzar el tovalló per netejar-se - Agafar el got i beure aigua sense gairebé vessar el líquid - Romandre assegut durant tot el dinar - Respectar el menjar dels altres Hàbits de salut i higiene - Utilitzar el vàter - Distingir entre estar net estar brut - Mostrar satisfacció per sentir-se net - Mostrar iniciativa per rentar-se després d haver-se embrutat - Rentar-se i aixugar-se les mans i la cara, amb ajuda - Adquirir el control d esfínters - Mocar-se amb ajuda Hàbits de vestir - Treure s i posar-se ell sol peces molt senzilles - Adonar-se que té els cordons descordats - Demanar ajuda oralment quan en necessita Hàbits d oci i joc - Col laborar en la recollida de joguines - Tenir cura dels objectes i utilitzar-los adequadament HÀBITS DE RELACIÓ AMB ELS ALTRES - Acceptar la companyia de tots els nens i les nenes de la classe i de l escola - Saludar i acomiadar-se de la mestra i dels companys - Compartir les joguines, objectes i materials - Demostrar afecte vers els altres, amb la mirada, l somriure, el contacte corporal i la comunicació - Aprendre a demanar perdó i a solucionar els conflictes per mitjà del llenguatge verbal HÀBITS DE RESPONSABILITAT/ TREBALL - Respondre davant dels missatges de l adult - Complir encàrrecs senzills - Demanar permís per anar al lavabo o sortir de la classe

7 - Repartir i recollir el material entre els companys i companyes de taula - Distingir els moments de joc lliure i els de treball d aula - Començar a valorar els desplaçaments en silenci - Desplaçar-se per l escola sense córrer - Guardar els materials al seu lloc després d haver realitzat l activitat de treball - Col laborar en tasques de ordre: posar bé les cadires, recollir papers de terra, etc.