DEPARTAMENT D EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Transcripción

1 DEPARTAMENT D EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA DOSSIER D ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ DE 2N d ESO Grup: S2...

2 1 APRENDRE A MIRAR

3 Copia a mà alçada aquesta figura impossible de M. Krampen: 6 Fixa t en la figura impossible i corregeix les línies necessàries (esborra-les o dibuixa-les) perquè la figura pugui ser construïble. Proposa dues solucions. 7

4 Dibuixa a mà alçada el tribar de Penrose. 7 Ara, acoloreix-lo per tal de donar més sensació de volum, més realisme. Utilitza tres colors diferents o tres matisos d un mateix color per acolorir el que es veu des de la dreta, des de l esquerra i des de sota.

5 Copia aquesta altra figura impossible a mà alçada. Després, intenta acolorir-la per donar més sensació de volum. 8 És possible? Sí No Per què? 9

6 Unitat 1 9 Observa les figures següents. La primera és el punt de partida. La segona és un exemple de figura impossible feta per José María Yturralde Ara, inventa quatre figures impossibles, a la manera de José María Yturralde. Primer, copia la figura 1 en cada una de les quadrícules i, després, treu i afegeix les línies necessàries per aconseguir les teves figures impossibles. A continuació, acoloreix les figures que has inventat. 11

7 Unitat 1 10 Completa el dibuix inferior a partir del dibuix superior. 12

8 Unitat 1 11 Completa el dibuix inferior a partir del dibuix superior. 13

9 Unitat 1 13 Completa el dibuix utilitzant només línies. 15

10 1 Quin nom rep la suma de la informació que 7 Per què fugien els indis americans en veure ens donen els sentits més la cultura? els espanyols muntats a cavall? Vista. Percepció. Mirada. Quina d aquestes expressions no és correcta? La cultura condiciona la nostra percepció. L experiència personal influeix en la percepció. Totes les persones percebem el mateix. Quina d aquestes espressions no és correcta? El dibuix serveix per fer els projectes dels arquitectes i els dissenyadors. El dibuix és una eina per a l estudi científic. El dibuix és una eina exclusiva dels artistes. A què fa referència el concepte mirada fèrtil? A la influència de la cultura. A la capacitat dels artistes per veure les coses d una manera original. Al fet que mirar és més que veure. Què és la Font de Marcel Duchamp? Un urinari. Una font. Una ampolla. Què pretenien els pintors impressionistes? Impressionar. Expressar sentiments. Representar la llum natural Perquè no se sabien defensar. Perquè no coneixien la doma i la seva percepció els feia veure un monstre. Perquè no havien vist mai un cavall. Per què fugien espantades les persones durant les primeres projeccions de cinema? Perquè el tren feia molt de soroll. Perquè algú cridava per fer por. Perquè confonien la imatge amb la realitat. Què són les il lusions òptiques? Les imatges que es perceben diferents de com són en realitat. Les imatges fantàstiques. Les imatges dels somnis. Què són les imatges ambigües? Les imatges poc clares. Les imatges que poden ser interpretades de més d una manera. Les imatges borroses. Què són les figures impossibles? Les que no es poden dibuixar ni construir. Les que no es poden dibuixar però es poden construir. Les que només es poden dibuixar i no es poden construir. Què veiem en l anomenada copa de Rubin? Dues copes i una cara. Dues cares i una copa. Una cara i una copa. 16

11 2 ELS ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL

12 Unitat 2 2 Observa aquest quadre del pintor anglès John Everett Millais ( Ofèlia, 1852). 2 Contesta aquestes preguntes: Per què el pintor utilitza un format horitzontal? Ofèlia, el personatge de la pintura de Millais, ocupa una zona d alta o de baixa tensió visual? Per què? Hi ha algun element de la composició en què el pintor hagi volgut reforçar el pes visual? De quina manera ho ha fet? Per què creus que ho ha fet? 22

13 Unitat 2 3 Observa l obra del pintor venecià Giambattista Tiepolo ( Immaculada Concepció, 1769). 3 Contesta aquestes preguntes: Per què utilitza un format vertical? La figura de la Mare de Déu en la pintura de Tiepolo està situada en una zona del rectangle anivellada o de tensió visual? Quin recurs utilitza el pintor per donar pes visual a la figura de la Mare de Déu? 23

14 Unitat 2 Observa la imatge i tradueix-la a una trama de punts. Segueix els passos següents: 6 1 Dibuixa la figura d una manera esquemàtica per situar-hi correctament els diferents elements. Utilitza el llapis de grafit. 2 Un cop tinguis l esquema, comença a aplicar punts utilitzant el retolador de punta fina. Procura que els punts tinguin sempre la mateixa forma. A les parts més fosques, la trama de punts haurà de ser més densa que a les zones clares. 24

15 Unitat 2 5 Fes dibuixos de línia a partir de l observació directa de formes de l entorn domèstic: 7 1 Col loca t en un lloc que et sigui familiar (la teva habitació, davant d una finestra del menjador de casa...). 2 Fes els dibuixos dins el rectangle. Utilitza els llapis de grafit. 25

16 Unitat 2 Fes dibuixos de línia a partir de fotografies. 9 Dibuixa i simplifica al màxim els trets bàsics dels objectes representats en la fotografia. Utilitza els retoladors de punta fina per dibuixar les línies definitives. 27

17 Unitat 2 10 Fixa t en aquesta fotografia i fes les activitats següents: 10 1 Dibuixa dins el rectangle el contorn dels dos objectes de color vermell. 2 Després, acoloreix el fons de color blau i la figura de color groc. 30

18 Unitat 2 11 Completa aquestes dues composicions d una manera intuïtiva per tal d equilibrar-les. Utilitza només línies rectes i corbes: 12 31

19 Unitat 2 12 Fes composicions de línies rectes que causin sensació d equilibri estàtic. Fixa t en la composició de Theo van Doesburg, que et pot servir de referència. A continuació, posa títol al teu treball. 13 Títol: 32

20 Unitat 2 13 Fes composicions de línies rectes que causin sensació d equilibri dinàmic. Fixa t en la composició de Kasimir Malevic, que et pot servir de referència. A continuació, posa títol al teu treball. 13 Títol: 33

21 Unitat 2 15 Fes un catàleg de textures gràfiques fregant el llapis sobre diferents superfícies. Després, retalla-les i munta-les en aquest full. Escriu a sota de cada textura el tipus de superfície. 17 Superfície: Superfície: Superfície: Superfície: Superfície: Superfície: 35

22 Unitat 2 16 Copia aquest dibuix seguint els passos següents: 19 1 Dibuixa amb llapis el contorn de les figures. 2 Aplica tres tipus diferents de textura gràfica (punts o línies) per representar els tres valors de gris. Utilitza el retolador de punta fina. 3 Quan acabis, esborra les línies del dibuix. 36

23 1 Com s anomena la manera com s ordenen 6 Què és una composició d equilibri dinàmic? els elements d una representació gràfica? És aquella en què els elements visuals Composició. s ordenen sobre l horitzontal i la vertical Proporció. Equilibri. Com s anomena la capacitat d atreure la mirada que tenen els elements gràfics d una composició? Proporció. Pes visual. Figura. Quins elements formen l esquema bàsic de la composició i l equilibri? Les diagonals. L horitzontal, la vertical i les diagonals. L horitzontal. Què és una composició equilibrada? La que té tots els elements visuals al centre. És aquella en què tots els elements visuals són a la part inferior. La que té els diferents pesos visuals compensats entre si. Què és una composició d equilibri estàtic? És aquella en què els elements visuals s ordenen sobre l horitzontal i la vertical. És aquella en què els elements visuals es reparteixen per tot el rectangle. És aquella en què els elements visuals són a la part inferior És aquella en què els elements visuals són a la part inferior. És aquella en què els elements visuals s equilibren seguint les diagonals i les línies obliqües i corbes. Quin tipus de composició té el frontal d Esquius? Dinàmica. Estàtica. Descentrada. Quin tipus de composició té l obra Davallament de Caravaggio? Dinàmica. Estàtica. Descentrada. Com s anomena la relació que hi ha entre els diferents elements gràfics d una representació? Pes visual. Proporció. Composició. Per quin aspecte es va preocupar Munch en la pintura El crit? Per la proporció natural. Per una proporció simbòlica. Per la desproporció per crear dramatisme. 37

24 11 Per què en el frontal d Esquius la figura central de Crist és més gran? 17 Quantes dimensions té el punt com a concepte geomètric? Perquè té més importància simbòlica que la resta de figures. Perquè és més a prop. Perquè els apòstols eren més baixos que Crist. Quin pes visual té la part superior del rectangle? El mateix que la inferior. Més que la inferior. Menys que la inferior. Quin pes visual té la part dreta del rectangle? Cap. Una. Dues. Què és un punt gràfic? Un punt que té una dimensió. Un punt fet amb llapis. La traça mínima que es pot fer en una superfície. Quantes dimensions té la línia com a concepte geomètric? Menys que l esquerra. Una. El mateix que l esquerra. Dues. Més que l esquerra. Cap. 14 On hem de situar un objecte en una composició perquè tingui el màxim pes visual? 20 Com s anomena el traç que deixa un punt en desplaçar-se? A la part superior dreta. Pla. A la part superior esquerra. Línia. A la part inferior dreta. Punt gràfic. 15 Quines formes tenen més pes visual, les grans o les petites? Totes dues igual. Les grans. 21 Com es perceben les línies geomètriques? Més expressives que les fetes a mà alçada. Més impersonals i fredes que les fetes a mà alçada. Les petites. Més càlides que les fetes a mà alçada. 16 Quines formes es perceben més properes, les grans o les petites? Totes dues igual. Les grans. 22 Com es perceben les línies fetes a mà alçada? Igual que les geomètriques. Més càlides i expressives que les geomètriques. Les petites. Més fredes i impersonals que les geomètriques. 38

25 Com pot ser la línia recta, segons la seva direcció? Corba i trencada. Horitzontal, vertical i trencada. Horitzontal, vertical i obliqua. Què transmet la línia horitzontal? Sensació de tensió. Sensació de tranquil litat i quietud. Sensació d elevació i estabilitat. Què transmet la línia vertical? Sensació de tensió. Sensació d elevació i estabilitat. Sensació de tranquil litat i quietud Com són fetes les formes orgàniques? A mà alçada. Amb regle i compàs. Amb ordinador. Quines formes tenen més pes visual? Les formes orgàniques. Les formes geomètriques. Totes dues igual. Què és la textura? La forma dels objectes. El tacte dels objectes. La mesura dels objectes. 26 Què transmet la línia corba? Sensació d estabilitat. Sensació de dinamisme. Sensació de quietud. 27 Quantes dimensions té el pla? Una. Dues. Tres. 28 Com es diu la línia que delimita el pla? Forma. Contorn. Superfície. 29 Com són fetes les formes planes geomètriques? A mà alçada. Amb ordinador. Amb regle i compàs. 39

26 Unitat 32 1 Fes mescles de colors utilitzant els colors primaris: 1 Fes les mescles agafant cada vegada dos colors primaris. Fes la gradació correctament, de manera que el secundari quedi al centre i els primaris, lògicament, als extrems. 45

27 Unitat 3 2 Inventa composicions geomètriques senzilles com les següents i acoloreix-les amb les parelles de colors complementaris. 2 46

28 Unitat 3 6 Fixa t en aquestes imatges: Un cop d ull a Notre-Dame al capvespre (1902), d Henri Matisse Magdalena penitent ( ), de Georges de Latour 3 4 Pluja a Yerres (1875), de Gustave Caillebotte Dues noietes amb fons groc i vermell (1947), d'henri Matisse Ara, contesta quines utilitzen A gammes fredes de color: B gammes càlides de color: C gammes contrastades de color: D gammes harmòniques de color: E il luminació difusa: F il luminació dura: 50

29 Unitat 3 8 Observa la pintura de Picasso i inventa una cara seguint aquest estil senzill. Dibuixa-la en cada un dels rectangles. 8 1 En el rectangle de dalt, acoloreix la figura amb tons lluminosos i el fons amb tons foscos. 2 En el rectangle de sota, acoloreix la figura amb tons foscos i el fons amb tons lluminosos. 3 Compara els resultats i raona la diferència de percepció. 52

30 Unitat 3 9 Fixa t en aquesta pintura de Vincent van Gogh. 10 Ara, contesta: Quins són els tons dominants? Hi ha algun element que destaqui de la resta? Quin? De quin color és? Per què destaca del conjunt de la pintura? 53

31 Unitat 3 10 Acoloreix aquest dibuix utilitzant una gamma harmònica. 54

32 Unitat 3 11 Acoloreix aquest dibuix utilitzant una gamma contrastada. 55

33 Unitat 3 16 Fes que aquest rectangle es percebi com un cilindre aplicant la tècnica del clarobscur, mitjançant gammes de gris fetes amb llapis. 19 Fes que aquesta circumferència es percebi com una esfera aplicant la tècnica del clarobscur, mitjançant gammes de gris fetes amb llapis. 60

34 Unitat 3 19 Fixa t com la percepció d un color està condicionada per la resta de colors que l envolten. 1 Acoloreix els rectangles interiors de color vermell; per fer-ho, barreja el magenta i el groc. Procura que els dos vermells siguin idèntics. 2 Acoloreix els rectangles exteriors, un amb magenta i l altre amb groc. Com es perceben els colors interiors? 3 Acoloreix els rectangles interiors de color verd; per fer-ho, barreja el cian i el groc. Procura que els dos verds siguin idèntics. 4 Acoloreix els rectangles exteriors, un amb cian i l altre amb groc. Com es perceben els colors interiors? 64

35 Unitat 3 20 Recorda el que hem comentat a l exercici anterior: la percepció d un color està condicionada per la resta de colors que l envolten. 1 Acoloreix els rectangles interiors de color blau; per fer-ho, barreja el magenta i el cian. Procura que els dos vermells siguin idèntics. 2 Acoloreix els rectangles exteriors, un amb magenta i l altre amb cian. Com es perceben els colors interiors? Ara, experimenta amb papers de colors. 1 Retalla dos papers de colors diferents i enganxa ls en els rectangles grans. 2 Retalla dos rectangles més petits, iguals i del mateix color (diferent dels colors dels rectangles grans). Enganxa ls en l interior dels rectangles grans. Com es perceben els colors interiors? 65

36 1 Quin tipus d ona és la llum? 6 Què s obté en una mescla additiva? Elèctrica. Una pintura més clara. Energètica. Una llum més clara que les llums barrejades. Electromagnètica. Una llum més fosca que les llums barrejades. 2 Què rep el nom d espectre electromagnètic? 7 Quines són les llums primàries? El conjunt de raigs infrarojos. La vermella, la verda i la blava. El conjunt d ones electromagnètiques. La magenta, la groga i la cian. El conjunt de raigs ultraviolats. La vermella, la groga i la blava. 3 Què rep el nom d espectre visible? 8 Quines són les llums secundàries? El conjunt d ones electromagnètiques. La vermella, la verda i la blava. El conjunt d ones de ràdio. La vermella, la groga i la blava. El conjunt d ones visibles. La cian, la magenta i la groga. 4 En passar la llum blanca pel prisma de Newton, la llum es descompon en set colors. Quins dels colors següents són erronis? Vermell. Taronja. Groc. Verd. Blau. Indi. Violeta. Magenta Quina llum dóna una parella de llums complementàries? Llum groga. Llum blanca. Llum grisa. Quina és la llum complementària de la llum vermella? La llum groga. La llum cian. La llum magenta. 5 Marró. De quin color veiem la llum si veiem, al mateix temps, tot l espectre visible? Groc. Vermell. 11 Quina és la llum complementària de la llum verda? La llum cian. La llum magenta. La llum groga. Blanc. 12 Quina és la llum complementària de la llum blava? La llum cian. La llum magenta. La llum groga. 67

37 13 Què és un pigment? 20 Quin és el color complementari del groc? La substància que dóna consistència a la pintura. La substància que dóna impermeabilitat a la pintura. El vermell. El verd. El blau. La substància que dóna color a la pintura. 21 De què és sinònim el terme to? 14 Què és un aglutinant? La substància que dóna color a la pintura. La substància que dóna consistència a la pintura. La substància que dóna impermeabilitat a la pintura. 22 Lluminositat. Textura. Color. Com s anomena la puresa del color? To. Saturació. 15 Què s obté en una mescla subtractiva? Lluminositat. Una llum més fosca. Un color més clar que els colors barrejats. Un color més fosc que els colors barrejats. 23 Quan perd puresa un color? En barrejar-lo amb el groc o el blau. En barrejar-lo amb el verd o el vermell. 16 Quins són els colors primaris? En barrejar-lo amb el blanc o el negre. El vermell, el groc i el blau. El cian, el magenta i el groc. El vermell, el verd i el blau. 24 Com s anomena la lluminositat d un color? Valor. To. 17 Quins són els colors secundaris? Saturació. El cian, el magenta i el groc. El vermell, el verd i el blau. El vermell, el groc i el blau. 25 Quins colors tenen més pes visual? Els foscos. Els lluminosos. 18 Quin és el color complementari del cian? Els complementaris. El vermell. El verd. El blau. 26 A quina qualitat psicològica fa referència la temperatura del color? A la lluminositat. 19 Quin és el color complementari del magenta? El vermell. A la calor o la fredor. A la textura. El verd. El blau. 68

38 27 Quins colors tenen més pes visual? Els càlids. 33 Com s anomena el tipus d il luminació que té una funció més descriptiva, que mostra l escena representada? Els freds. Dura. Tots dos igual. Difusa Quin d aquests colors no es considera càlid? El groc. El vermell. El blau. Quin d aquests colors no es considera fred? El blau. El verd blau. El magenta. 34 Clarobscur. Com s anomena la tècnica que permet crear l efecte de volum en un dibuix o una pintura? Clarobscur. Degradat. Lluminositat Com s anomena una gamma formada per colors propers al cercle cromàtic? Contrastada. Complementària. Harmònica. Com s anomena una gamma formada per colors distants del cercle cromàtic? Harmònica. Contrastada. Complementària. Com s anomena el tipus d il luminació que crea efectes de contrast i dramatisme? Clarobscur. Dura. Difusa. 69

39 5 LA GEOMETRIA PLANA

40 Unitat 7 1 Dibuixa una circumferència de 2 cm de radi i traça-hi un radi, un diàmetre, una corda i un arc. 1 2 Dibuixa una circumferència de 2 cm de radi. A continuació, traça-hi un diàmetre horitzontal i un radi que formi un angle de 30º amb el diàmetre. 2 Resol l activitat amb els escaires: Resol l activitat amb el compàs: 3 Dibuixa una circumferència de 2 cm de radi. Situa-hi una corda que comprengui un quart de circumferència i un arc que sigui la sisena part de la circumferència. 3 Resol l activitat amb els escaires: Resol l activitat amb el compàs: 137

41 Unitat 7 4 Classifica aquests triangles en funció dels costats i dels angles Segons els costats, el triangle és: Segons els angles, el triangle és:

42 Unitat 7 5 Fes un quadrat de 6 cm de costat i divideix-lo en quatre quadrats iguals. Dibuixa-hi la figura següent començant per l angle de 60º. 5 Resol l activitat amb els escaires i, després, amb el compàs i el regle

43 Unitat 7 6 Traça una recta s que formi 30º amb la recta r i que passi pel punt P tal com indica el dibuix. A continuació, fes rectes perpendiculars a la recta s que passin pels punts A, B i C. 6 B s r A 30 C B P A C r P 7 Traça una recta s que formi 45º amb la recta r i que passi pel punt P, tal com indica el dibuix. A continuació, fes rectes perpendiculars i rectes paral leles a la recta s que passin pels punts A, B i C. 6 B s r A 45 C B P A C r P 140

44 Unitat 7 8 Fes rectes perpendiculars a la recta r que estiguin a 1 cm de distància entre si. Fixa t en l esquema. r 9 Fes rectes que formin 60º amb la recta r i que estiguin a 1 cm de distància entre si. Fixa t en l esquema. r 141

45 Unitat 7 10 Traça una recta paral lela a la recta r que passi pel punt P. Utilitza el compàs. 11 Fes la mediatriu del segment AB. 12 Fes una perpendicular a la recta r que passi pel punt P. Utilitza el compàs. 142

46 Unitat 7 13 Traça la perpendicular a la semirecta r per l extrem P. Utilitza el compàs. 14 Fes la bisectriu dels angles. 15 Divideix l angle recte en tres angles iguals. Utilitza el compàs. 143

47 Unitat 7 16 Fes angles de 60º, 30º i 45º. Utilitza el compàs. 17 Divideix l angle en quatre parts iguals. 18 Construeix sobre la semirecta r un angle de vèrtex V igual al de vèrtex V. 144

48 Unitat 7 19 Dibuixa els polígons regulars indicats inscrits en les circumferències. triangle quadrat pentàgon hexàgon octàgon decàgon dodecàgon 145

49 Unitat 7 20 Dibuixa un hexàgon regular inscrit en una circumferència de 2,5 cm de radi i amb centre en el punt C del full. A continuació, dibuixa sis hexàgons regulars de manera que cada un tingui un costat comú amb el primer hexàgon. 7 C 146

50 Unitat 7 25 Dibuixa amb els escaires un triangle equilàter de 4 cm de costat Dibuixa amb els escaires un quadrat de 3 cm de costat Dibuixa amb els escaires un hexàgon regular de 2 cm de costat. 151

51 Unitat 7 28 Dibuixa un triangle equilàter de 4 cm de costat amb el compàs i el regle Dibuixa un quadrat de 3 cm de costat amb el compàs i el regle. 30 Dibuixa un hexàgon regular de 2 cm de costat amb el compàs i el regle. 152

52 Unitat 7 33 Dibuixa una figura A B C D E F igual a la donada ABCDEF pel mètode de les perpendiculars. 34 Dibuixa una figura A B C D E F G igual a la donada ABCDEFG pel mètode de les coordenades. 155

53 Unitat 7 35 Fes una figura A B C D E F G H I J semblant a la ABCDEFGHIJ amb una raó de semblança 2:1. Utilitza el mètode de la quadrícula. 36 Fes la figura A B C D E semblant a la figura ABCDE aplicant una homotècia de centre O, donat el punt A. 156

54 1 Què és un arc de circumferència? 8 Què és la bisectriu d un angle? És el segment limitat per dos punts de la circumferència. La recta que, passant pel vèrtex, divideix l angle en dos angles iguals. És la meitat d una circumferència. La recta perpendicular a un costat de l angle. 2 És una porció de circumferència. Com és un angle obtús? Més petit de 90º. Igual a 180º. Més gran de 90º. 9 L arc amb centre en el vèrtex que talla els costats. En quantes parts es pot dividir la circumferència amb la mesura del radi? En sis. En cinc. 3 Com són els angles d un triangle rectangle? En deu. Un és recte, un altre és agut i l altre és obtús. Un és recte i els altres dos són aguts. Dos són rectes i l altre és agut. 10 Quan es diu que un polígon està inscrit en una circumferència? Quan està dins de la circumferència. 4 Com són els angles d un triangle acutangle? Tots tres angles són de 60º. Un angle és agut i els altres dos són obtusos. Quan els seus vèrtexs són punts de la circumferència. Quan els costats tallen la circumferència Els tres angles són aguts. Com són els angles d un triangle obtusangle? Un angle és obtús i els altres dos són aguts. Un angle és agut i els altres dos són obtusos. Els tres angles són obtusos. Quin d aquests angles es pot fer amb els escaires? Un angle de 80º. Un angle de 75º. Un angle de 20º. Què és la mediatriu d un segment? La línia que divideix el segment en dues parts iguals. La recta perpendicular al segment que el divideix en dues parts iguals A quin element de la circumferència és igual la diagonal d un quadrat inscrit en aquesta? Al radi. Al diàmetre. A un quart de circumferència. Quan es diu que dues figures són iguals? Quan tenen la mateixa forma i la mateixa grandària. Quan tenen els costats iguals. Quan tenen els angles iguals. Quan es diu que dues figures són semblants? Quan tenen la mateixa forma i diferent grandària. Quan tenen els costats iguals. Quan tenen els angles iguals. La recta que passa pel punt mitjà del segment. 157

55 6 REPRESENTAR L ESPAI

56 Unitat 8 1 Copia en la pauta de sota el dibuix en perspectiva militar i acaba de dibuixar la muralla. Després, acoloreix les cares amb llapis de colors. Utilitza tres colors diferents, un per cadascuna de les direccions de les cares

57 Unitat 8 2 Copia en la pauta de sota el dibuix en perspectiva militar i acaba de dibuixar els merlets, els murs i les finestres. Després, acoloreix les cares amb llapis de colors. Utilitza tres colors diferents, un per cadascuna de les direccions de les cares

58 Unitat 8 5 Dibuxa les dues profunditats que falten als dibuixos en perspectiva cònica. 5 6 Dibuixa en perspectiva cònica les figures següents. Segueix el model de la pàgina 131 del llibre. Dibuixa-les a mà alçada

59 Unitat 8 7 Seguint els esquemes següents, dibuixa l interior d una habitació. Comença per situar-hi la línia de l horitzó i el punt P i dibuixa el rectangle que representa la paret del fons. Després, dibuixa les parets, una porta i una finestra. Fes tres interiors diferents. 7 Interior 1 Interior 2 Interior 3 166

60 Unitat 8 8 Busca fotografies semblants als exemples de la pàgina 135 del llibre i enganxa-les en aquest full. Dibuixa sobre les fotos rectes que tinguin P com a punt de fuga i situa-hi la línia de l horitzó

61 Unitat 8 10 Quina és la representació en dièdric que correspon a la perspectiva? Ara, dibuixa sobre les pautes la perspectiva i les vistes correctes i acoloreix cada cara d un color diferent. 169

62 Unitat 8 11 Observa els dibuixos en perspectiva i en sistema dièdric. 11 A Ara, respon: Quina de les tres representacions en dièdric correspon a la perspectiva? B Quina de les tres representacions en dièdric correspon a la perspectiva? C Quina de les tres representacions en dièdric correspon a la perspectiva? Ara, dibuixa a mà alçada, sobre la pauta, les perspectives que corresponen a les dues representacions dièdriques de la figura A que no són la resposta correcta. Perspectiva corresponent al dièdric Perspectiva corresponent al dièdric 170

63 Unitat 8 12 Descobreix la representació en dièdric que correspon a cada perspectiva. 12 A B C D Ara, copia a mà alçada les quatre perspectives de l activitat. 171

64 Unitat 8 14 Acoloreix en la perspectiva cadascun dels cercles situats als vèrtexs amb un color diferent. Després, acoloreix amb el mateix color els vèrtexs corresponents en planta, alçat i perfil. 173

65 Unitat 8 15 Dibuixa la vista que hi falta. 13 A B C 174

66 Unitat 8 17 Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures següents: 14 A B C 176

67 Unitat 8 18 Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures següents: 14 A B C 177

68 Unitat 8 20 Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures següents: 14 A B C 179

69 Unitat 8 21 Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures següents: 14 A B C 180

70 Unitat 8 22 Dibuixa, sobre la pauta quadriculada, les tres vistes de cada una de les figures següents: 14 A B C 181

71 1 2 Què són els sistemes de representació? Dibuixos a mà alçada. Les diferents tècniques de dibuix. Mètodes que permeten representar en dues dimensions l espai i les formes tridimensionals. Quins són els sistemes de representació? 7 8 Quin d aquests arquitectes pertany al Renaixement? Jean Nouvel. Filippo Brunelleschi. Arata Isozaki. Què és la línia de l horitzó en perspectiva cònica? El sistema dièdric, les perspectives axonomètriques i la perspectiva cònica. Una línia horitzontal que està a l altura de l ull de l espectador. 3 Els plànols tècnics i els dibuixos a mà alçada. La planta, l alçat i el perfil. Quin dels sistemes de representació ens dóna més dades objectives de l objecte representat? 9 Una línia horitzontal on convergeixen totes les línies de la perspectiva. Una línia paral lela a la persona que dibuixa. En el sistema dièdric, quines de les tres dimensions queden reflectides en la planta? La perspectiva cònica. L amplada i l altura. El sistema dièdric. La profunditat i l altura. La perspectiva isomètrica. L amplada i la profunditat. 4 Quina perspectiva s acosta més al que veu l ull humà? 10 En el sistema dièdric, quines de les tres dimensions queden reflectides en l alçat? La perspectiva isomètrica. L amplada i l altura. La perspectiva cavallera. L amplada i la profunditat. La perspectiva cònica. La profunditat i l altura. 5 Quant mesuren els angles que formen els eixos d una perspectiva isomètrica? 11 En el sistema dièdric, quines de les tres dimensions queden reflectides en el perfil? L eix Z forma un angle de 90º amb l eix Y. L amplada i l altura. Els tres eixos formen angles de 120º. La profunditat i l altura. Els eixos X i Y formen un angle de 90º. L amplada i la profunditat. 6 Com són en una perspectiva isomètrica dues arestes que en la realitat són paral leles? Paral leles. Obliqües. Perpendiculars. 183